Aquesta tesi desenvolupa una investigació fenomenològico-hermenèutica sistemàtica sobre la qüestió del món en Heidegger (1927/30), essencialment tàcita en el seu plantejament de la qüestió del ser. Aquesta recerca sobre el concepte de món té dues intencions simultànies. Per una banda, elaborar sistemàticament i integral el discurs de Heidegger entorn del món. I per altra, radicalitzar interpretativament el seu pensament -sovint germinal- sobre aquesta qüestió, situant-me eventualment més enllà de les interpretacions més ortodoxes de l’autor. La qüestió del món és articulada ontològicament (el món com a ser, el ser com a món) partint de la diferència cosmològica (entre món i ens). El món com a obertura (SuZ) i esdeveniment (post-SuZ) on els conceptes de ser, no-res, ens, Dasein i fonament troben la seva dimensió fenomenològica, en el constant remetre’s uns als altres. La tesi s’organitza en cinc parts, constituint la III i la IV el cos central on desplego conceptualment el fenomen del món. La III presenta una lectura integral de Sein und Zeit per desenterrar la qüestió del món en els seus aspectes múltiples. La IV elabora les indicacions sobre el món i les problemàtiques annexes sorgides de SuZ, a partir dels cursos i escrits més rellevants del període post-SuZ (entre el SS 1927 i el WS 1929/30). La interpretació que faig del doble ús del ‘Dasein’ -qua ens i qua ser (ésser-en-el-món o transcendència)- (II, cap.2) em permet una lectura productiva de SuZ (III) que revela els assoliments i límits de la conceptualització heideggeriana del món, alhora que destapa indicacions encobertes que haurien de permetre continuar la investigació més enllà de la lletra de Heidegger. El món a SuZ es vertebra segons tres perspectives, eixos o nivells: familiaritat, esfondrament i apropiació (III, cap.1, 2, 3). Del món com a significativitat a la nihilitat del món, on despunta la possibilitat de l’apropiació de l’obertura del món (en l’elaboració dels conceptes fonamentals de la 2ª secció de SuZ). La part IV planteja la qüestió del món des del “nou” concepte de transcendència de la fase post-SuZ (cap.5). Un fil conductor és la problemàtica, descoberta en l’anàlisi de la 2ª secció de SuZ, del vincle inherent entre mundanitat i ipseïtat (lligam essencial de Dasein, món i ens) per la doble via del projecte (cap.6: projecte de món, configuració de món i llibertat vers el fonament) i de l’afectivitat (cap.7: angoixa, avorriment, totalitat). El capítol 8 recull el pensament més especulatiu sobre l’essència del món exposat al curs WS 1929/30, que insinua la unitat de fons de les dues vies anteriors. / This dissertation presents a systematic phenomenological-hermeneutical investigation of the “question of the world” in Heidegger (1927/30), essentially implicit in his approach to the question of being. This research on the concept of the world has two simultaneous intentions: on the one hand to discuss Heidegger’s discourse on the world systematically and in its entirety; and on the other, to radicalize his –often germinal– thought on this question, through its interpretation, eventually moving beyond the more orthodox ways in which the author has been read. The question of the world is articulated ontologically (world as being, being as world) based on the cosmological difference (between world and entities). The world as disclosure (SuZ) and event (post-SuZ), where the concepts of being, nothing, entity, Dasein and ground take on a phenomenological dimension, as they are constantly referring to one another. The dissertation is organized in five parts, where parts III and IV constitute the main body, which lays out the conceptual investigation of the phenomenon of the world. Part III presents an integral reading of Sein und Zeit to reveal the question of the world in its multiple aspects. Part IV elaborates the indications regarding the world and the related problematics that emerge from SuZ based on course notes and the most relevant writings from the post-SuZ period (between SS 1927 and WS 1929/30). My interpretation of the double use of ‘Dasein’ – qua entity and qua being (being-in-the world or transcendence) – (II, ch.2) allows for a productive reading of SuZ (III), which reveals the accomplishments and limitations of the Heideggerian conceptualization of the world, while it reveals underlying indications that should allow for continuing investigation, above and beyond Heidegger’s texts. In my view, the world in SuZ is organised according to three perspectives or levels: familiarity, breaking-down and appropriation (III, ch.1, 2, 3). From the world as significance to the nullity of the world, there emerges the possibility of appropriation of the world-disclosure (in the elaboration of the fundamental concepts from the 2nd section of SuZ). Part IV proposes the question of the world based on the “new” concept of transcendence from the post-SuZ phase (ch.5). One leitmotif is the problematic, discovered during the analysis of the 2nd section of SuZ, of the inherent link between worldliness and selfhood (an essential tie between Dasein, world, and entity) through the double path of project (ch.6: project of the world, world configuration and freedom toward ground) and affectedness (ch.7: anguish, boredom, totality). Chapter eight gathers the more speculative thought on the essence of the world laid out during the course WS 1929/30, which hints at the common ground in the two previous paths.

Aquesta tesi doctoral conté l’única edició crítica fins ara realitzada dels llibres I-V del Valeri Màxim d’Antoni Canals, això és la traducció catalana dels Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim, que el dominic valencià ja tenia enllestida en 1395. La nostra edició té en compte els nou testimonis, tots ells manuscrits, que transmeten l’obra íntegrament o en la seva major part. A banda d’aquests còdexs, hi ha una altra còpia de la qual només s’han conservat sis folis, amb fragments del novè llibre. L’edició inclou un aparat de variants en el qual es reflecteixen les lliçons bandejades del text editat i un aparat de notes que analitza especialment les interpolacions introduïdes pel dominic en la traducció i la seva procedència. En aquest sentit, aquesta tesi aporta informació sobre una nova font, no localitzada anteriorment, el comentari medieval de Dionís de Borgo San Sepolcro. L’exposició d’aquest monjo agustinià no només fou emprada directament per Antoni Canals, sinó que també influí decisivament en el comentari d’un frare dominic anomenat Lucas. Tal com ha demostrat Gemma Avenoza en diversos estudis, aquesta darrera font també fou utilitzada al Valeri Màxim de Canals. Aquesta tesi doctoral també presenta per primera vegada un stemma codicum que estableix les relacions de parentiu entre els diversos testimonis manuscrits conservats, tots del final del s. XIV o del s. XV. Es tracta d’un stemma provisional en el sentit que només es fonamenta en la part que editem, és a dir, els primers cinc dels nou llibres que conformen el Valeri Màxim. Per altra banda, incloem també una descripció codicològica, no només de cada un d’aquests manuscrits sinó també d’uns folis solts conservats a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, que contenen fragments del llibre IX de la traducció de Canals, raó per la qual no han estat contemplats en l’edició ni en l’stemma. També s’ha descrit codicològicament el ms. 7540 de la Biblioteca Nacional de España, que transmet la còpia llatina dels Dicta i el comentari de Fr. Lucas que consultà el dominic valencià per realitzar la seva traducció. En molts casos, les lliçons d’aquestes fonts llatines han estat determinants per destriar en el text català les bones lliçons d’aquelles que són espúries. A banda de l’edició, la tesi inclou un estudi introductori en el qual s’analitzen alguns aspectes de la figura del dominic i de la seva obra, sobretot del Valeri Màxim. Tot fonamentant-nos en les aportacions d’altres estudiosos, també presentem una biografia de Canals i un panorama sobre la seva producció textual. Per a copsar la importància de l’original traduït, presentem una taula en la qual s’indiquen els episodis dels Dicta reproduïts en obres escrites en llengua catalana als s. XIV-XV. Pel que fa a l’arromançament dels Dicta fet per Canals, es contextualitza aquesta obra, en primer lloc dins del marc europeu del moment i, en segon lloc, dins de la tradició literària catalana. Després s’analitza més particularment el text d’aquesta obra tot acarant-lo amb l’original llatí i delimitant les interpolacions afegides pel dominic, que en la seva major part deriven dels comentaris medievals de Dionís de Borgo San Sepolcro i Fr. Lucas. També s’analitza el Valeri Màxim des d’una perspectiva lexicogràfica, tot remarcant les aportacions del dominic al desenvolupament de la llengua catalana –aquest apartat es basa principalment en les aportacions precedents d’Emili Casanova–. Així mateix, establim una taula comparativa de les grafies dels manuscrits, centrada en les vocals àtones i les consonants palatals i postalveolars. Per facilitar la localització de passatges concrets de la traducció de Canals, incloem un índex dels antropònims, topònims i gentilicis que apareixen als primers cinc llibres. Per últim, incloem unes conclusions finals i una bibliografia que aspira a proporcionar un estat de la qüestió degudament actualitzat de tots els aspectes que acabem de mencionar. / This doctoral dissertation contains the first critical edition of books I-V of Antoni Canals’ Valeri Màxim, this is the Catalan translation of Valerius Maximus’ Dictorum factorumque memorabilium. This translation was already completed in 1395. This edition takes into account the nine medieval manuscripts transmitting completely or partially books I-V. It also includes a critical apparatus with the rejected variants and an apparatus of notes to analyze interpolations introduced by the Dominican friar and their origin. In this sense, we provide information on a new source of this Catalan translation: the medieval commentary of Dionysius de Burgo Sancti Sepulchri. We also include the first stemma codicum relating the nine manuscripts, all dated between the end of fourteenth century and the fifteenth century. Apart from the edition, we study some aspects of Antoni Canals and his work. Always taking into account previous contributions, we present a biography of this Dominican friar and an overview of his textual production. To understand the importance of the original translated, we have prepared a table indicating the episodes of Dicta taken up in medieval Catalan literature. Moreover, Canals’ translation of Dicta is contextualized first within the European framework and secondly within the Catalan literary tradition, and it is compared not only to the original Latin but also to Dionysius and Lucas medieval comments, from which we study interpolations added by the Dominican. It is also highlighted the Valeri Màxim‘s contributions to the lexicographical development of the Catalan language, and it is established a comparison chart showing several spellings of manuscripts to represent unstressed vowels and palatal and postalveolar consonants. To facilitate the location of specific passages of Canals’ translation, we include an index of personal and geographical names included in the first five books. Finally we set out some general conclusions and a bibliography providing a current state of all aspects mentioned above.

La tesi que presentem té per finalitat general desenvolupar les bases d'un nou camp educatiu, l'agroecologia escolar, a través de la seva fonamentació teòrica i la investigació sobre el desenvolupament pràctic d'una innovació educativa al voltant dels horts escolars ecològics amb el referent de l'agroecologia. El treball s'estructura en tres parts que corresponen amb els seus tres capítols, en què es desenvolupen tres estratègies diferents d'estudi de l'agroecologia escolar, i d'intervenció en la nostra realitat educativa, en un plantejament general de recerca de bricolatge metodològic. Les seves tres parts o capítols són autònomes, encara que molt relacionades. 
El primer capítol aborda la definició teòrica de l'agroecologia escolar, que entenem com una transposició didàctica de l'agroecologia. Es realitza a partir d'una anàlisi bibliogràfica del referent de l'agroecologia escolar, que és l'agroecologia, adoptant una postura pròpia. A continuació es revisa també el concepte de transposició didàctica, per després definir l'agroecologia escolar com a tal. Finalment, s'estableix una sèrie de diàlegs amb altres propostes educatives properes per entendre en què contribueix l'agroecologia escolar: l'Educació per a la Sostenibilitat de Huckle & Sterling, l'Educació Ambiental crítica de Mogensen i Mayer, l'éducation relative à l'eco-alimentation de Sauvé, l'Educació per a un Consum Sostenible de Pujol i el plantejament de la xarxa Codes. 
El segon capítol és un estudi de cas sobre l'experiència d'agroecologia escolar desenvolupada a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) entre 2007 i 2013. La seva finalitat és aconseguir una mirada global del que ha succeït en set anys d'agroecologia escolar al municipi. Se centra, però, en un aspecte concret: la col·laboració entre l'escola i la comunitat. Les fonts de dades consisteixen en uns documents generats per un grup de treball: les 62 actes de les reunions del grup Educació per a la Sostenibilitat al Llarg de la Vida (ESLV). A través de la construcció progressiva d'assercions, organitzades a través de l'aplicació dels criteris de qualitat de la col·laboració entre l'escola i la comunitat, desenvolupats per la xarxa Codes, es realitza una interpretació evolutiva del que ha anat passant. L'estudi de cas permet apuntar com a conclusions el paper dels diferents actors en el desenvolupament de la col·laboració entre l'escola i la comunitat per promoure l'agroecologia escolar.

El tercer capítol recull una altra investigació que se centra en un col·lectiu concret i un període molt determinat: un grup de 12 persones en atur que van participar durant sis mesos en una formació com a educadors/es agroambientals en l'experiència local de agroecologia escolar. La font de dades principal de la investigació consisteix en 10 narratives valoratives del grup escrites al final del període formatiu. L'anàlisi de d'aquestes narratives s'organitza en dues estratègies diferents: l'acostament a les narratives com a obra d'autor i l'anàlisi de dos camps semàntics diferents: el de l'experiència viscuda i narrada (com a educadors/es agroambientals), i el de la valoració. Els resultats mostren valoracions de les persones participants quant als àmbits agroecològic, escolar i laboral. L'agroecològic suscita una adhesió superficial, reflex d'un aprenentatge lleu, mentre que els altres provoquen reaccions apassionades i reflexions més profundes, a causa del plantejament pràctic de la formació que els va incorporar als centres. Es conclou que el procés formatiu ha promogut les competències de treball en equip i els ha fet enfrontar-se a les seves pròpies concepcions sobre l'escola. 
Finalitzem la tesi amb un CODA final en què es plantegen les retroalimentacions que tenen els tres capítols, en el sentit en que ha estat una construcció no lineal, sinó en paral·lel, per la qual s'han anat enriquint mútuament. També es plantegen els reptes en els àmbits de la conceptualització, la investigació i l'acció que entenem que s'obren ara a l'agroecologia escolar, allò que no està encara desenvolupat i el potencial que té. / La tesis que presentamos tiene por finalidad general desarrollar las bases de un nuevo campo educativo, la agroecología escolar, a través de su fundamentación teórica y la investigación sobre el desarrollo práctico de una innovación educativa alrededor de los huertos escolares ecológicos con el referente de la agroecología. El trabajo se estructura en tres partes que corresponden con sus tres capítulos, en las que se desarrollan tres estrategias diferentes de estudio de la agroecología escolar, y de intervención en nuestra realidad educativa, en un planteamiento general de investigación de bricolaje metodológico. Sus tres partes o capítulos son autónomas, aunque muy relacionados. El primer capítulo aborda la definición teórica de la agroecología escolar, que entendemos como una transposición didáctica de la agroecología. Se realiza a partir de un análisis bibliográfico del referente de la agroecología escolar, que es la agroecología, adoptando una postura propia. A continuación se revisa también el concepto de transposición didáctica, para después definir la agroecología escolar como tal. Finalmente, se establece una serie de diálogos con otras propuestas educativas cercanas para entender en qué contribuye la agroecología escolar: la Educación para la Sostenibilidad de Huckle & Sterling, la Educación Ambiental crítica de Mogensen y Mayer, la éducation relative à l'eco-alimentacion de Sauvé, la Educación para un Consumo Sostenible de Pujol y el planteamiento de la red CoDeS. El segundo capítulo es un estudio de caso sobre la experiencia de agroecología escolar desarrollada en Sant Cugat del Vallès (Barcelona) entre 2007 y 2013. Su finalidad es conseguir una mirada global de lo que ha sucedido en siete años de agroecología escolar en el municipio. Se centra, sin embargo, en un aspecto concreto: la colaboración entre la escuela y la comunidad. Las fuentes de datos consisten en unos documentos generados por un grupo de trabajo: las 62 actas de las reuniones del grupo Educación para la Sostenibilidad a lo Largo de la Vida (ESLV). A través de la construcción progresiva de aserciones, organizadas a través de la aplicación de los criterios de calidad de la colaboración entre la escuela y la comunidad, desarrolados por la red CoDeS, se realiza una interpretación evolutiva de lo que ha ido pasando. El estudio de caso permite apuntar como conclusiones el papel de los diferentes actores en el desarrollo de la colaboración entre la escuela y la comunidad para promover la agroecología escolar. El tercer capítulo recoge otra investigación que se centra en un colectivo concreto y un período muy determinado: un grupo de 12 personas en paro que participaron durante seis meses en una formación como educadores/as agroambientales en la experiencia local de agroecología escolar. La fuente de datos principal de la investigación consistió en 10 narrativas valorativas del grupo escritas al final del período formativo. El análisis de de estas narrativas se organiza en dos estrategias diferentes: el acercamiento a las narrativas como obra de autor y el análisis de dos campos semánticos diferentes: el de la experiencia vivida y narrada (como educadores/as agroambientales), y el de la valoración. Los resultados muestran valoraciones de las personas participantes en cuanto los ámbitos agroecológico, escolar y laboral. El agroecológico suscita una adhesión superficial, reflejo de un aprendizaje leve, mientras que los otros provocan reacciones apasionadas y reflexiones más profundas, a causa del planteamiento práctico de la formación que los incorporó a los centros. Se concluye que el proceso formativo ha promovido las competencias de trabajo en equipo y les ha hecho enfrentarse a sus propias concepciones sobre la escuela. Finalizamos la tesis con un CODA final en el que se plantean las retroalimentaciones que tienen los tres capítulos, en el sentido en que ha sido una construcción no lineal, sino en paralelo, por la que se han ido enriqueciendo mutuamente. También se plantean los retos en los ámbitos de la conceptualización, la investigación y la acción que entendemos que se abren ahora a la agroecología escolar, aquello que no está todavía desarollado y el potencial que tiene. / The thesis is presented as a general purpose to develop the bases of a new educational field, School Agroecology, through its theoretical foundations and practical research on the development of an educational innovation around ecological school food garden with referent of Agroecology. The work is divided into three parts corresponding to its three strands, in which three different strategies study of School Agroecology develop, and intervention in our educational reality, on a general research approach of methodological Bricolage. Its three parts or chapters are autonomous, although closely related. 
The first chapter deals with the theoretical definition of School Agroecology, we understand as a didactic transposition of Agroecology. It is made from a literature analysis about the reference of School Agroecology: Agroecology, and we adopt our own stance. Then also reviews the concept of Didactic Transposition, then define the School Agroecology. Finally, we establishe a series of dialogues with other nearby educational proposals, to understand what contributes to them the School Agroecology: Education for Sustainablility of Huckle & Sterling, critical Environmental Education of Mogensen and Mayer, the éducation relative à l'eco-alimentation of Sauvé, the Education for Sustainable Consumption of Pujol and the approach of the network CoDeS.

The second chapter is a case study on the experience of School Agroecology developed in Sant Cugat del Vallès (Barcelona) between 2007 and 2013. Its purpose is to get an overall view of what has happened in seven years of School Agroecology in the municipality, however focuses on a specific aspect: the collaboration between the school and the community. The data sources consist of some documents produced by a working group: 62 minutes of meetings of the group for Sustainability Education Along Life (ESLV in catalan). Through the progressive construction of assertions, organized through the application of the quality criteria of the collaboration between the school and the community, developed by the network CoDeS, an evolutionary interpretation of what has been happening is performed. The case study allows conclusions point as the role of different actors in the development of cooperation between the school and the community to promote School Agroecology. 
The third chapter covers other research that focuses on a specific group and a specific period: a group of 12 unemployed people who participated for six months training as agro-environmental educators in local experience of School Agroecology. The main source of research data consisted of 10 valuation narratives written at the end of the training period group. The analysis of these narratives are organized into two different strategies: the approach to the narrative as a work of author and the analysis of two different semantic fields: the lived and narrated experience (as educators), and the assessment. The results show valuations of the participants about agroecological, schoolar and labour aspects. Agroecological sphere raises a surface adhesion, reflecting a slight learning, while others provoke passionate reactions and deeper reflections, because of the practical approach to training that incorporated the participants to school centers. It is concluded that the formation process has promoted the skills of teamwork and made them face their own conceptions of school. 
We end the thesis with a final CODA where the feedbacks that have the three chapters, in the sense that it has been a non-linear construction, but in parallel, which have been mutually enriching arise. Also pose challenges in the areas of conceptualization, research and action we understand now open to School Agroecology, that which is not yet developed and the potential it has.

El present estudi se situa en el camp de la didàctica de la literatura, interessant-se especialment per l'impacte d'una planificació lectora escolar en la formació del lector literari. Concretament, s'analitza el tipus i l'evolució de les respostes lectores de 18 alumnes que conformen un grup-classe natural en el marc d'una activitat de conversa setmanal sobre textos literaris durant quatre anys. En aquest sentit, es tracta d'una investigació longitudinal, una característica que la situa en una posició diferenciada respecte a la majoria d'estudis que aborden la formació del lector literari i les respostes lectores. En la investigació s'analitzen els tipus de respostes dels lectors i, per tant, la relació que van establint amb els textos així com els elements rellevants que els ajuden a comprendre’n el sentit. Es mostra l'evolució i els aprenentatges que es van forjant, l'impacte concret de totes les estratègies didàctiques posades en funcionament, així com la forta relació i retroalimentació entre la consolidació dels hàbits lectors i el progrés en la competència literària per interpretar els textos literaris. / This study belongs to the area of teaching and learning of literature and is specifically interested in the impact of a school reading planning in the training of literary readers. In particular, the type and evolution of 18 students reader responses are analysed. They form a natural class group and have participated for four years in a weekly discussion on literary texts. In this sense, it is a longitudinal research, a characteristic that makes it differ from the majority of studies dealing the training of the literary reader and reader responses. In this research, the types of responses are analysed and therefore, the relations students create with texts as well as the relevant elements that help them understand their meanings. Evolution and progressive learning are shown in this study, as well as the specific impact of all the teaching strategies implemented and the strong relations and feedback between the consolidation of the reading habits and the improvement of the literary competence to interpret literary texts.

Esta investigación se centra en la formación del profesorado específicamente indaga los propósitos que los estudiantes de pedagogía en Historia y Ciencias Sociales de la Universidad de Santiago de Chile atribuyen a la enseñanza de la Historia. Para ello, este estudio reconstruye su pensamiento pedagógico, el que responde a la influencia que sus experiencias personales y su formación universitaria han tenido en sus propósitos. Los objetivos principales de la investigación buscan analizar las condiciones que facilitan y obstaculizan la influencia de la formación universitaria en las decisiones didácticas de los estudiantes e identificar las medidas que deben implementarse para mejorar esa formación. Estos objetivos se articularon a partir de un estudio de casos que investigó el período de Práctica Autónoma de cinco estudiantes en su último semestre de formación, a través de entrevistas, la interpretación de relatos escritos de su vida escolar, la observación de su práctica y el análisis de los recursos didácticos que elaboraban. / This research focuses on the schoolteachers’ academic training, specifically; it enquires the meaning that University of Santiago de Chile’s pedagogy students give to history teaching. For that matter, this study rebuilds their pedagogic thoughts, which respond to the influence that their personal experiences and college education had on their purposes. The main goal of this research seeks to analyze the conditions that make easier and the ones that obstruct the influence of the college education on the students’ didactic decisions, and to identify the steps to take in order to make a better college education. These goals were articulated from a case study that analyzed the “Autonomous Practice” of five students in their last college education semester, through interviews, interpretations of texts they wrote about their own school experience, practice observations, and analysis of the didactic resources they elaborated.

La finalitat essencial d’aquesta tesi és respondre a les següents preguntes: Com les i els alumnes de l’ESO construeixen relats històrics? I com s’aprèn o es pot aprendre a narrar i construir relats històrics? Per fer una aproximació prèvia a les respostes d’aquestes preguntes s’ha fet un repàs epistemològic i un altre de les recerques i aportacions realitzades des de l’ensenyament-aprenentatge. Després d’una lectura atenta de la literatura més actual s’apunta una definició de relat històric i una definició de relat històric escolar. A banda, s’enumeren els elements que componen aquests relats i les característiques essencials. A partir d’aquest bagatge es precisen els següents supòsits: - L’alumne de l’ESO és capaç de fer un relat sobre qualsevol fet o procés històric, però presenta moltes inexactituds i deixa d’emprar elements essencials. - La construcció d’un model sobre el relat històric a partir de les aportacions de la història, de la filosofia de la història i de la mateixa didàctica de la història, pot ser un instrument valuós en l’anàlisi de l’evolució de les representacions del pensament històric. - El relats històrics sorgits del model proposat seran complets i pertinents. - Emprar bastides ficcionals i bons plantejaments de problemes històrics afavoreix la confecció de relats històrics. Aquests supòsits comporten l’objectiu essencial d’aquesta recerca: comparar, analitzar i valorar els relats històrics produïts pels alumnes de secundària abans i després de la interiorització del model que proposem per narrar qualsevol fet o procés històric. Aquesta és una investigació qualitativa en didàctica de les ciències socials que s’emmarca en el constructivisme social i la teoria crítica que, a la vegada, beu de la nova història narrativa i dels annals. Es tracta d’un estudi de cas dins de la recerca-acció i dels principis de la pràctica reflexiva. El cas és un grup de 4t d’ESO d’un institut semirural. Els resultats de la recerca es contextualitzen des d’una realitat ben determinada i no tenen pretensions de generalització més enllà del que permeten els estudis de cas. Malgrat tot, creiem que la literatura analitzada, el model presentat i les conclusions obren una sèrie de possibilitats metodològiques per a la innovació no solament en l’ensenyament secundari, sinó també en d’altres nivells escolars. Algunes de les consideracions aportades són les següents: - El relat històric i, per extensió, el model presentat faciliten la comprensió del fet històric i dels seus components, punt de partida de l’ensenyament de la història i de la formació de la temporalitat. - És una bona evidència del saber històric construït i aprés per l’alumnat. - Sembla un procediment complex especialment adequat a l’hora de mostrar els canvis i les continuïtats d’un procés històric. - Permet percebre més fàcilment les virtuts i les mancances del pensament històric dels alumnes. - No se sustenta en la quantitat d’informació aportada sinó en l’estructuració d’aquesta informació: el relat no omple caps, els ordena. - S’assumeix fàcilment pel que fa a l’estructura bàsica, la qual cosa possibilita centrar-se en altres aspectes com poden ser la conceptualització dels elements que el componen, la interpretació d’allò que es relata, etc. - Fa reflexionar sobre la causalitat i el temps històric, conceptes estructurants de la història [...] Finalment, hem d’afegir que les activitats proposades per interioritzar el model de desenvolupament del relat històric que proposem i tots els instruments que el conformen han resultat força pràctics. / The essential goal of this thesis is to answer to the following questions: How do Compulsory Secondary Education students in Spain (ESO students) build historical narrative? And how does one learn or how can one learn to tell and build historical narrative? As a previous approximation to the answers of these questions, two types of review have been conducted: an epistemological review and a review of research and contributions from education-learning. After reading carefully the most up-to-date literature, a definition of historical narrative and school historical narrative is observed. The elements composing these types of narrative are explained and also their essential features. From this knowledge we make the following assumptions: - A Compulsory Secondary Education student is capable of creating a historical narrative about any historical fact or process, but this narrative lacks accuracy and essential elements. - The creation of a model about the historical narrative based on contributions made by history, history of philosophy and the didactics of history itself can be a valuable instrument in the analysis of the evolution of historical thinking representations. - Historical narrative originated from the suggested model will be complete and appropriate. - Using fiction structures and good approaches of historical problems benefits the creation of historical narrative. These assumptions are the main goal of the present research: to compare, analyse and evaluate historical narrative generated by Compulsory Secondary Education students before and after the interiorisation of the model we suggest to elaborate any historical fact or process. This is a qualitative investigation in didactics of social sciences that belongs to social constructivism and the critical theory, which, at the same time, is inspired by the new narrative history and the Annals. It is a case study inside the research-action and the principles of reflective practice. The case is a group of students in the fourth level of Compulsory Secondary Education of a semi-rural high school. The results of the research are contextualized from a well defined reality and do not have generalisation pretensions beyond what study cases allow. However, we think that the literature that has been analysed, the model presented and the conclusions drawn open a range of methodological possibilities for innovation, not only in secondary education, but also in other school levels. Some of the contributed considerations are listed below: - The historical narrative and, by extension, the model presented benefit the understanding of the historical fact and its components, the starting point of teaching of history and the creation of the temporary nature. - It is a good evidence of the historical knowledge built and learned by the students. - It seems a complex procedure especially suitable when showing the changes and continuities of a historical process. - It allows to easily perceive the virtues and needs of the historical thinking of students. - It is not based on the quality of the information provided, but on the structuring of such information: the narrative does not fill heads, but organises them. - It is easily acceptable regarding its basic structure, which allows to focus on other aspects such as conceptualisation of the elements that integrate it, the interpretation of what it is told, etc. - It helps reflect on the causality and the historical time, structuring concepts of history. Finally, it is important to add that the activities we have suggested to interiorise the model of development of the historical narrative and the instruments that define this model have been quite pragmatic.

La presente investigación indaga las concepciones de los profesores y profesoras de historia, geografía y las ciencias sociales chilenos con respecto a la utilidad de la Historia de la infancia para promover la formación ciudadana. Partimos del supuesto que las concepciones que poseen los docentes sobre las finalidades de la enseñanza de la historia con niños, niñas y jóvenes como protagonistas influyen en las ideas que los estudiantes van construyendo sobre la historicidad de los menores en el pasado, y sobre su propia historicidad en el presente. La investigación se inscribe dentro del paradigma cualitativo. Para ser desarrollado se recurrió a la aplicación de una encuesta a distintos profesores de las ciudades de Arica y Santiago (Chile). La información obtenida a partir de esta primera fase de la investigación permitió seleccionar a docentes que tuvieran distintas miradas sobre el potencial de la Historia de la infancia. En una segunda fase de la investigación se entrevistó a 5 profesores para profundizar sus concepciones sobre el potencial de la Historia de la infancia. Finalmente, a través de grupos focales con estudiantes, se contrastaron las concepciones de los docentes con las ideas de sus alumnos sobre el protagonismo de niños, niñas y jóvenes en el pasado y en el presente. Los resultados de la investigación revelan que hay ciertas contradicciones entre lo que los docentes declaran con respecto a la presencia de niños y niñas como protagonistas de sus clases, y lo que recuerdan con respecto a esto mismo sus estudiantes. Pensamos que esto es el resultado de la escasa visibilidad con la que los menores aparecen como protagonistas de las clases de historia. Al mismo tiempo, reconocimos que las ideas de los estudiantes sobre el protagonismo de niños y niñas en la historia se han construido a través de distintas fuentes de información, siendo la más significativa, el contexto de movilizaciones estudiantiles en el que se encontraban al momento de participar de la investigación (Junio del año 2013). / This research investigates the conceptions of history, geography and Chilean social studies teachers regarding the usefulness of the History of Childhood to promote citizenship education. We assume that the conceptions held by teachers on the goals of history teaching with children and young people as actors influence the ideas that students construct about the historicity of minors in the past, and their own historicity in the present. The investigation is classified within the qualitative paradigm. To develop it a survey was conducted with different teachers from the cities of Arica and Santiago (Chile). The information obtained from this first phase of research allowed to select teachers who have different views on the potential of the History of Childhood. In a second phase of investigation 5 teachers were interviewed to deepen into their conceptions about the potential of the History of Childhood. Finally, through focus groups with students, conceptions of teachers and students about the role of children and youth in the past and present were contrasted. The research results reveal that there are certain contradictions between what teachers say regarding the presence of children as protagonists of their classes, and what students remember regarding this same matter. We think this is the result of poor visibility of minors appearing as protagonists of history classes. At the same time, we recognized that the students' ideas about the role of children in history has been built through various sources, the most significant, the context of student demonstrations which were taking place at the time of participating in the research (June 2013).

Programa de doctorat, didàctica de les Ciències Socials. Departament de didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials. Facultat de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) La present tesi doctoral presenta un procés d’investigació social educativa de didàctica de les ciències socials. Es tracta d’una investigació – acció sobre la pròpia pràctica docent que, com estudi de cas, pretén donar resposta al problema de la comprensió del temps històric per part de l’alumnat de secundària i, molt concretament, d’un dels seus conceptes articuladors: la contemporaneïtat. Es tracta d’un concepte que parteix de la identificació d’esdeveniments simultanis i l’establiment de relacions entre aquests, per tal d’explicar una determinada realitat històrica, de forma global i comprensiva. Tot plegat per contribuir a la investigació en didàctica de les ciències socials, a trobar estratègies adequades per un aprenentatge de la història, que realment capaciti l’alumnat per interpretar el passat, comprendre el present i projectar el futur que tots desitgem. / PHd in social Sciences Teaching. Department of language, literature and social sciences. Faculty of Educational Sciences. UAB (Autonomous University of Barcelona). This thesis presents a research social education of social science teaching. It is a research-action on my own teaching practice, as the case study aims to answer the problem of understanding the historical time for the students of secondary and, specifically, in its concept: contemporaneity. It’s a concept based on the identification of simultaneous events and establihing relationships between them, to explain a particular historical reality of global comprehension. All this to contribute to research in didactics of social science in troubled appropriate strategies. For learning the history, you really empower students to interpret the past, understand the present and project the future we all want.

Analizar el proceso de enseñanza aprendizaje de la disciplina Proyecto Arquitectónico en el contexto del aula, implica relacionar dos polos de un mismo cuerpo: el modo de actuación esencial del arquitecto, proyectar, y su enseñanza. Por esa razón, la presente investigación responde a la siguiente pregunta científica: ¿cómo contribuyen las acciones que se realizan en el aula, a que los estudiantes lleguen a dominar las habilidades y competencias del proceso proyectual? Una de las contribuciones fundamental del trabajo está relacionada con el análisis del proceso proyectual. El esfuerzo dirigido a distinguir, caracterizar y comprender su estructura significa contestar ¿qué es el proceso proyectual?, ¿qué se hace cuando se proyecta en arquitectura? y ¿cómo se piensa el proyecto arquitectónico? Responder a lo anterior conduce a afirmar que el Proceso Proyectual tiene una estructura que lo caracteriza, que posee propiedades que garantizan su regularidad por encima de las manifestaciones particulares del objeto proyectado, del cometido de proyecto, su contexto, la intervención del proyectista, o de las variaciones casuísticas de la época en que puede verse envuelto cada proceso. En consecuencia, en el trabajo se llega a distinguir las diferentes fases que integran el proceso; pero, sobre todo, el énfasis teórico se produce en el análisis de las actividades que conforman dichas fases, ya que son estas actividades la expresión última del proceso. Otro resultado significativo de la investigación es la elaboración de un modelo que refleje la teoría y estructura esencial del proceso proyectual. Cumplir con este propósito hace posible estudiar y profundizar la naturaleza del proceso, anclar una teoría relativa a su razonamiento y aplicar a la enseñanza aprendizaje las características inmanentes de dicho proceso. El trabajo se dirige, además, hacia la dimensión formativa, desplazando la atención a la arquitectura desde la academia, con el propósito de inferir alguna concepción pedagógica que sustente la preparación del futuro arquitecto. La trayectoria de la tesis llega a su punto central cuando el Proyecto Arquitectónico se estudia desde la docencia, con la intención de reconstruir el pensamiento colectivo de los profesores de arquitectura. Para ello se contó con el instrumental teórico de la Didáctica General, básicamente las categorías de esta ciencia. ¿Qué situaciones del proceso proyectual imprimen características particulares a su enseñanza?, ¿existen momentos claves de aprendizaje del proceso proyectual?, ¿cuáles son sus características?, ¿en qué estriban las dificultades didácticas? Estas interrogantes son las más representativas del proceso de enseñanza aprendizaje de Proyecto Arquitectónico y devienen vías para conocer qué sucede en el aula: ¿enseñan los docentes a proyectar, aprenden los estudiantes esta competencia profesional y, más que todo, dónde radican los problemas? A partir de los resultados obtenidos en el marco aplicado de la investigación, se puede concluir que no existe actualmente un enfoque didáctico científico aplicado al proceso de enseñanza aprendizaje del proyecto arquitectónico Del análisis efectuado se infiere que la preparación del estudiante de arquitectura se aleja sensiblemente de las aspiraciones genuinas de una formación profesional eficaz e integral, lo que pone al descubierto la necesidad, cada vez más apremiante, de la capacitación didáctica de los profesionales de la docencia universitaria de esta carrera. / Analyze the process of learning of Architectural discipline in the classroom context, involves relating two poles of the same body: essential mode of action of the architect, designing, and teaching. For that reason, this research answers the scientific question: How contributing actions carried out in the classroom, students become proficient in the skills and competencies of the design process? One of the key contributions of the work is related to the analysis of the design process. The effort to differentiate, characterize and understand its structure means answering what is the design process, what is done when projecting in architecture and how you think the architectural project? Responding to the above leads to the assertion that the design process has a structure that characterizes it, which has an essential property that guarantees regular over the particular manifestations of the projected object, the role of project, its context, intervention designer, or variations casuistry of the time when each process may be involved. Consequently, in the paper comes to distinguish the different phases making up the process, but above all, the theoretical emphasis occurs in the analysis of the activities making up these phases, since these are the ultimate expression of the process. Another significant finding of the research is the development of a model that reflects the essential structure of the theory and design process. Fulfill this purpose makes it possible to study and deepen the nature of the process, anchoring a theory on its reasoning, and apply to teaching and learning inherent characteristics of this process. The work goes further towards formative dimension, shifting the focus to architecture from the academy, in order to infer a pedagogical approach that supports professional training in architecture. The path of the thesis reaches its center when the architectural project is studied from teaching, in order to reconstruct the collective thinking of the professors of architecture. To do this, we had the theoretical tools of the General Teaching (Didactic) basically categories of this science. What basic situations of the design process should be reflected in the teaching of this discipline? Demand the design process for learning key moments? What are its characteristics? What difficulties have didactic design process? These questions are the most representative of the teaching-learning process of architectural design and make way for understanding what happens in the classroom: teachers teach to project, students learn this professional competence, what are the problems? From the results obtained in the framework of applied research, it can be concluded that there is currently no scientific approach of teaching process of architectural design. From the analysis conducted is inferred that the architecture student preparation significantly away from the genuine aspirations of an effective and comprehensive training, what exposes the need, increasingly urgent, of a didactic training for professionals university education in architecture.

Esta tesis es un estudio de las condiciones en las cuales la Clitic Left Dislocation, un tipo de topicalización, puede violar restricciones de isla del tipo fuerte en diferentes lenguas románicas. En la caracterización clásica de Cinque (1990), los Tópicos están descritos como insensibles a las restricciones de localidad débiles (las islas-Q, por ejemplo) pero sensibles a las islas de tipo fuerte (islas de sujeto, de adjunto y de sintagma nominal complejo). Sin embargo, los hechos empíricos muestran cómo en las circunstancias apropiadas, tales islas también se pueden violar mediante la Clitic Left Dislocation: (1) a. A Pedro, que le hayas hablado de ese tema, me molesta muchísimo. Violación de isla de sujeto b. A María, si le cuentas esa historia, Juan se enfadará. Violación de isla de adjunto c. A Pedro, el médico que lo vio, le dijo que volviera mañana. Violación de sintagma nominal complejo Esta tesis tiene como objetivo examinar bajo qué condiciones es posible este tipo de violación y ofrecer un análisis para dichos casos. Para ello, en primer lugar se realiza una caracterización de la Clitic Left Dislocation en términos de movimiento sintáctico. Los motivos proporcionados para ello incluyen: (i) la presencia de efectos de reconstrucción relacionados con las relaciones de ligamiento; (ii) la presencia de asignación de Caso, del cual se asume que es local; (iii) las diferencias sistemáticas con los Hanging Topics, de los cuales se puede asumir que se generan in situ en la periferia oracional; y (iv) la propia existencia de restricciones de localidad. El resto de la tesis está dedicado al examen de cada tipo de violación de isla. Para las islas de sujeto, la observación crucial es que la Clitic Left Dislocation que tiene lugar desde un sujeto oracional puede ocurrir con verbos inacusativos, lo cual apunta al hecho de que dichos sujetos se deben haber generado en posición post-verbal. Dado que se acepta generalmente que las posiciones de objeto son más transparentes para la extracción que las de especificador, se propone que los Tópicos escapan de los sujetos clausales antes de que éstos se desplacen a una posición de especificador, conviertiéndose en islas en el proceso. Por lo tanto, el orden de las operaciones sintácticas resulta crucial para el análisis de este tipo de violación. Las islas de adjunto y de sintagma nominal complejo no se pueden violar en general, y el único caso en el que esto parece posible sucede cuando hay un pronombre en una posición permitida que es co-referencial con el pronombre en la posición prohibida. Una excepción notable la constituyen ciertos tipos de subordinadas adverbiales, con particular mención a las condicionales. Para las oraciones condicionales, la observación más importante es que permiten la topicalización desde su interior siempre que hayan sido topicalizadas a su vez. La tesis acaba con una conclusión para cada capítulo y algunas propuestas para desarrollar algunas de las líneas de investigación sugeridas. / This dissertation is a study of the conditions under which Clitic Left Dislocation, a type of topicalization, can violate island constraints of the strong kind in different Romance languages. Under the classical characterization by Cinque (1990), Topics are described as insensitive to locality constraints of the weak kind (Wh-islands, for instance) but sensitive to islands of the strong kind (Subject Islands, Adjunct Islands and Complex-NP Islands). Nevertheless, the empirical facts show how under the appropriate circumstances, such islands can also be violated by Clitic Left Dislocation: (1) a. A Pedro, que le hayas hablado de ese tema, me molesta muchísimo. To Pedro, that CL-him you have talked about that issue, CL-me bothers very much. Subject Island Violation b. A María, si le cuentas esa historia, Juan se enfadará. To María, if CL-her you tell that story Juan will get angry. Adjunct Island Violation c. A Pedro, el médico que lo vio, le dijo que volviera mañana. To Pedro, the doctor who CL-him saw, CL-him told to come back tomorrow. Complex-NP Violation The dissertation aims to examine under which conditions such violation is possible and to offer an analysis for such cases. In order to do so, in the first place a characterization of Clitic Left Dislocation as a process involving syntactic movement is carried out. The reasons provided for that include (i) the presence of reconstructions effects involving binding relations; (ii) the presence of Case assignment, which is assumed to be local; (iii) the systematic differences in behaviour with respect to Hanging Topics, which can be safely assumed to be generated in situ in the sentential periphery; and (iv) the very existence of locality constraints. The rest of the dissertation is devoted to the examination of each case of island violation. For Subject Islands, the crucial observation is that Clitic Left Dislocation from a clausal subject can take place with unaccusative verbs, which points to the fact that their subjects must have been generated post-verbally. Since it is generally accepted that object positions are more transparent for extraction than specifier positions, it is proposed that Topics escape clausal subjects before they move to a specifier position, thus becoming islands. Therefore, the timing of syntactic operations is crucial for this type of violation. Adjunct and Complex-NP islands are not generally violable, and the only case in which it seems to be possible happens when there is a pronoun in a permitted position which is co-referential with the pronoun in the banned position. A noteworthy exception happens with certain kinds of adverbial subordinate clauses, conditionals most notably. For conditional clauses, the crucial observation is that they allow topicalization from within as long as they have been topicalized in turn. The dissertation closes with a conclusion for each of the chapter and a few proposals to develop the research lines pursued.