Aquesta tesi doctoral té com a finalitat mostrar la panoràmica global de la situació i l'evolució del monestir de Santa Maria de Vallbona durant el segle XVIII. El tema central de la tesi és la comunitat de Vallbona. A part de donar a conèixer la vida monàstica de les monges de cor des del seu ingrés fins a la seva mort, s'han analitzat els temes del dot, la pensió anual vitalícia i la informació personal i familiar extreta de les exploracions de la voluntat. Gràcies a aquestes fonts, es conclou que les monges del període estudiat provenien de la baixa noblesa; que el radi de captació geogràfica era limitat i que les nissagues es perpetuaren pel fet que la majoria entraven de petites i quedaven a càrrec d'una familiar. Les monges del segle XVIII vivien en cases particulars dins de la clausura, de les quals es conserven vestigis, així com també dels béns mobles i dels llibres que conformaven les seves biblioteques, factor que demostra la seva cultura. Algunes d'aquestes monges formaren part de l'organigrama intern exercint correctament el càrrec assignat, al temps que participaren en els diversos òrgans de govern en els que l'abadessa es recolzava a l'hora de prendre decisions. Dins del monestir també hi vivia el servei domèstic, fet que de nou mostra la condició social elevada de la pròpia comunitat.Donat el gran poder de l'abadessa dins de la comunitat, s'ha estudiat l'abaciologi del monestir, exposant les generalitats de la figura abacial, les biografies, els càrrecs previs que exerciren, les eleccions, els fets més importants dels abadiats i les morts d'aquestes dames de gran vàlua que arribaren a ser abadesses de Vallbona: Maria de Borrell (1683 i 1701); Maria Roger de Llúria (1701); Anna Maria de Castellví (1701-1711); Manuela de Cortiada (1716-1747); Caterina de Borràs (1747-1748); Agnès de Cortit (1748-1767) i Maria Teresa de Riquer (1767-1802), així com també la seu vacant de 1711-1716. A més, s'ha ressaltat la seva faceta com a escriptores (d'obres formals; de llibres de notes i cort o de cartes familiars, fet que mostra la completa alfabetització i l'escriptura usual de les monges vallbonines); les mesures econòmiques dutes a terme; la seva faceta com a senyores jurisdiccionals; la seva vessant reformadora i la seva defensa aferrissada dels drets del monestir en uns plets llargs i freqüents en el temps. A més, l'abadessa de Riquer és responsable de la gran fita historiogràfica del segle i una obra cabdal de la historiografia vallbonina: el Llibre Verd, la primera història del monestir, escrita per Jaume Pasqual. L'interès també s'ha focalitzat en les figures eclesiàstiques masculines més properes a la comunitat, com els confessors, majoritàriament monjos de Santes Creus i els beneficiats del monestir i els rectors de les parròquies de la Baronia, sobre els quals l'abadessa exercia el dret de patronat. Endemés, el monestir fou freqüentment visitat pel comissari de l'abat general de l'orde cistercenc, visites de les quals es conserven diversos testimonis, com les cartes de visita que aquells escrigueren i que constitueixen una bona font d'informació sobre la situació de Vallbona en diversos moments del període estudiat. Amb aquestes visites, l'orde controlava el monestir femení, al temps que les cartes de visita són un excepcional testimoni d'aquesta relació i de la correcta evolució de la vida monàstica vallbonina. Altres temes tractats han estat la jurisdicció del monestir sobre una Baronia i sobre les forasteries (indrets allunyats del nucli monàstic); la favorable evolució econòmica i les bases sobre les que s'assentava l'economia monàstica; la importància de la clausura en la vida monàstica vallbonina; la relació epistolar amb l'exterior i els serveis monopolitzats pel monestir a través d'arrendataris, com l'apotecaria, l'hospital, els molins o el forn com a més destacats.Finalment, s'ha analitzat la relació d'un monestir d'afiliació austriacista amb la nova dinastia borbònica. Vallbona sofrí els estralls de la guerra i, a més, la postguerra provocà altres problemes a la comunitat, tot i que aquesta no patí greus represàlies, com l'entrada del jutge Salvador Prats amb agutzils a la clausura per detenir Francesc de Castellví, nebot de l'abadessa de Castellví; l'empresonament al monestir de Manuela de Desvalls durant un parell d'anys i la retenció de les rendes anuals vitalícies que diverses monges rebien de les seves famílies com a conseqüència del segrest dels béns de les mateixes, pel que dites monges pledejaren per aconseguir el retorn d'aquelles. Però després la comunitat s'inserí sense problemes dins del nou marc legal imposat per la monarquia, però no tant a les mesures econòmiques, especialment a una nova tributació basada en el pagament d'impostos per part de l'Església com a mesura normalitzada.D'aquesta manera, s'ofereix una àmplia i completa visió de l'evolució d'aquest important monestir cistercenc femení català en el transcurs de la divuitena centúria. / This doctoral thesis has the purpose of showing the global panoramic view of the situation and the evolution of the monastery of Santa Maria de Vallbona during the 18th century.The central subject of the thesis is the community of Vallbona. Apart from introducing the monastic life of the nuns from their income until their death, the subjects of the dowry, the annual life pension and the personal and family information extracted from the explorations of the will have been analyzed. Thanks to these sources, it is concluded that the nuns of this period came from the low nobility; that the radium of geographical catchment was limited and that the sagas were perpetuated by the fact that the majority of the nuns entered of small and they remained in charge of family one. The nuns of the 18th century lived in particular houses in the closure, of which vestiges are preserved, like also pieces of forniture and books that shaped their libraries, factor that demonstrates their culture. Some of these nuns were part of the internal flow chart exercising correctly the assigned charge, at the time that they took part in the government organs in what the abbess leaned when taking decisions. In the monastery also lived the domestic service, fact that again shows the high social condition of the community itself.Because of the great power of the abbess in the community, the abbesses of the monastery has been studied, setting forth the generalities of the abbatial figure, the biographies, the previous charges exercised, the elections, the most important facts of the abbacies and the deaths of these ladies of great value that managed to be abbesses of Vallbona: Maria de Borrell (1683 i 1701); Maria Roger de Llúria (1701); Anna Maria de Castellví (1701-1711); Manuela de Cortiada (1716-1747); Caterina de Borràs (1747-1748); Agnès de Cortit (1748-1767) and Maria Teresa de Riquer (1767-1802), and also the vacant of 1711-1716. Moreover, has been stood out their facet as writers (of formal works; of books of notes and court or of family letters, fact that shows the complete literacy and the usual writing of these nuns); the economical measures carried out; their facet as jurisdictional ladies; their constructing and reparing aspect and their defense of the rights of the monastery in some long and frequent judgements. Moreover, the abbess of Riquer is the responsible for the big historiografical milestone of the century and a principal work of the historiography of Vallbona: el Llibre Verd, the first history of the monastery, written by Jaume Pasqual.The interest has also been focused in the masculine ecclesiastical figures more next to the community, like the confessors, many of them monks of Santes Creus, and the beneficiaries of the monastery and also the rectors of the parishes of the Barony, about whom the abbess exercised the right of patronage. Furthermore, the monastery was frequently visited by the commissioner of the general abbot of the Cistercian order, visits of which several witnesses are preserved, as the letters of visit that those wrote and that constitute a good information source about the situation of Vallbona in several moments of this period. With these visits, the order controlled the feminine monastery, at the time that the letters of visit are an exceptional witness of this relationship and of the correct evolution of the monastic life in Vallbona.Other treated subjects have been the jurisdiction from the monastery about a Barony and about the "forasteries" (far places of the monastic site); the favorable economic evolution and the bases of monastic economy; the importance of the closure in this monastic life; the epistolary relationship with the exterior and the services monopolized for the monastery through lessees, like the pharmacy, the hospital, the mills or the oven as more outstanding.Finally, the relationship of a monastery membership of the Austracist party with the new borbonical dynasty has been analyzed. Vallbona suffered the damages of the War of the Spanish Succession and, moreover, the postwar period provoked other problems to the community, even though this did not suffer severe reprisals, as the entry of the judge Prats with bailiffs to the closure to arrest Francesc de Castellví, nephew of the abbess of Castellví; the imprisonment in the monastery of Manuela de Desvalls during a pair of years and the retention of the annual life rents that several nuns received of their families as a consequence of the kidnapping of the goods of the same ones, for what these nuns pleaded to achieve the return of those. But afterwards the community was inserted without problems in the new legal ambit imposed by the monarchy and accepted the economical measures resignedly, especially the payment of taxes on the part of the Church as a normalized measure.In this way, one extense and complete vision of the evolution of this important feminine Catalan Cistercian monastery in the course of the Eighteenth century is offered.

L'estudi de la vida i l'obra de Vicent Garcia Julbe, posa de manifest diversos aspectes i circumstàncies que han influït decisivament en la seua trajectòria compositora, musicològica i com a mestre de capella.Vicent Garcia va portar a terme de manera exemplar les directrius musicals que va enunciar Felip Pedrell dins Por nuestra música (1891) i que li van ser transmeses per Vicent Ripollés. A través de les seues composicions trobem un eix que, al llarg del segle XX, sintetitza la tradició de la música litúrgica gregoriana del Motu proprio de Pius X amb els corrents més innovadors i contemporanis que li va correspondre viure.La catalogació de les seues obres composades en cadascuna de les catedrals on va estar com a mestre de capella, explicita el paral·lelisme entre les obres i les directrius de Roma i dels bisbats per on va passar. L'anàlisi de les obres més representatives de cada període evidencia una evolució en l'estil, lligada a la mateixa formació de les respectives schola cantorum de cada seminari.La seua tasca musicològica i d'investigació, la preocupació per les transcripcions, la recuperació de la polifonia dels segles XVI i XVII i la interpretació d'aquesta música han sigut un eix vertebrador en la seua vida musical com a formador i director de les schola cantorum.La composició de música coral religiosa per a concert és un nou camp que Vicent Garcia explora amb un llenguatge en ocasions original, en ocasions tradicional. Les manifestacions corals a Tarragona i Castelló són herència de l'escola que va crear al Seminari de Tortosa al voltant de la música litúrgica. / The study of Vicente García Julbe's life and work gives clear proof of different aspects and circumstances that have influenced decisively in his compositive, musicological and like a chapel master career.Vicente García carried forward in an exemplary way the musical instructions that were enunciated by Felipe Pedrell in Por nuestra música (1.891); Vicente Ripollés transmitted these musical instructions to him. In his compositions, we can find a connecting theme, all through the twentieth century, that summarizes the Gregorian liturgical music tradition of Pius X's Motu proprio, with different innovating and contemporary tendencies that he lived.In the cataloguing of his work, which was composed in each cathedral where he was like a chapel master, we can see a parallelism with his compositions and Rome instructions and, of course, bishopric instructions where he was. Analysis of the most representative compositions in each term shows a style evolution. This evolution is joined with the schola cantorum training in each seminary.His musicological and research task, his worry about the transcriptions, the polyphonic retrieval of the sixteenth and seventeenth century and the performance of this music have been a connecting theme in his musical life like a choirmaster and conductor of the schola cantorum.The religious choral music composition for the concert is a new background that Vicente García study with an original language or, sometimes, with a traditional language. The choral interpretations in Tarragona and Castellón are heritage of the school he founded in Tortosa's seminary round liturgical music.

Centrado en el ámbito geopolítico de la Corona de Aragón, este trabajo se plantea el estudio de la evolución, a lo largo de la Baja Edad Media, de la iconografía relativa a la retribución de las acciones humanas en el más allá. El papel que el juicio del alma post mortem y el Juicio Final desempeñan en la configuración visual de la retribución de las acciones morales se aborda a partir del análisis de la evolución de las concepciones acerca de la funcionalidad del más allá desde una perspectiva penal. Desde este punto de vista el camino que conduce de la bipolaridad penal románica (basada en la contraposición cielo/infierno) al más allá multifuncional que, a partir de la irrupción del purgatorio, se perfila con el gótico, se constituye en uno de sus ejes dominantes. Igualmente la caracterización de los lugares del más allá, particularmente purgatorio e infierno: su morfología, sistema penal, sociología de los condenados, etc. Todo ello en una perspectiva atenta a otros medios que como la homilética (exempla relacionados con los mecanismos de la salvación y la condenación; predicación de san Vicente Ferrer), las visiones del otro mundo, o el drama sacro, contribuirán a configurar el imaginario del más allá en la mentalidad del hombre medieval.Se aborda también el estudio de la literatura de carácter apocalíptico que circuló abundantemente en la Confederación catalano-aragonesa a lo largo de los siglos XIV y XV y que, al hacer de la inminencia de la venida del Anticristo y del consiguiente Juicio Final uno de sus temas preferentes, contribuirá a la instalación en el entorno catalano-aragonés de una mentalidad de espera escatológica. En un trabajo de las características de éste, tan directamente relacionado con los cuatro novísimos (muerte, juicio, infierno y gloria) difícilmente podría pasarse por alto al primero de ellos. Si bien no se entra en el análisis de la iconografía de la muerte, es indudable que la percepción del momento final, antesala del juicio en el que se decidirá el destino ultraterreno de cada alma, es un elemento a tener en cuenta. La progresiva importancia otorgada por la literatura eclesiástica al momento de la muerte en el trance de la salvación, y su vulgarización a través del Ars moriendi es en consecuencia motivo de atención específica. En los otros tres novísimos radica, sin embargo, su objetivo fundamental. También en el purgatorio que irrumpe, a partir del siglo XII en el ámbito de lo teológico y, aproximadamente un siglo más tarde, en el iconográfico, haciendo entrar en crisis la estructura bipolar del más allá vigente hasta entonces. Importante elemento a tener en cuenta a la hora de evaluar la permeabilización de la nueva estructura funcional del más allá en los esquemas mentales de los fieles es la práctica testamentaria. Su difusión discurre en paralelo a la del culto por las ánimas del purgatorio. El estado mental de ubicación en la perspectiva del destino del alma post mortem que supone la redacción de las últimas voluntades y mandas, arroja indudablemente una luz importante respecto a lo que de ese tránsito se espera. El recurso al testamento permite constatar la coincidencia de las últimas voluntades de los creyentes, particularmente en lo que atañe a los sufragios (sobre todo la misa), con el discurso de la predicación y de la imagen, en línea con el sistema de reducción de penas que se instituye en relación con los nuevos cultos organizados en torno a ese nuevo tercer lugar del más allá. / This study, which concentrates on the geopolitical field of the Crown of Aragon in the later Middle Ages, examines the evolution of the iconography of the retribution of human actions in the otherworld.This work addresses the artistic portrayal of the Last Judgment and the judgment of post mortem souls in the retribution. These judgments reveal the evolution of the concept of penal functionality in the otherworld. The evolution from a penal Romanesque bipolarity (based on the contrast hell/heaven) into a multifunctional (where Purgatory is introduced), is one of the predominant themes. Another common theme is the representation of places in the otherworld, particularly purgatory and hell: their morphology, penal system, sociology of the dammed, etc. The study also analyzes other media such as preaching (exempla related to the mechanisms of salvation and damnation; sermons of Saint Vincent Ferrer), the visions of the other world (the literary genre of ecstatic otherworld voyages), or the mystery plays that would contribute to shape the imaginary of the otherworld in the mentality of the medieval man.The study also deals with the abundant apocalyptic literature that circulated the Kingdom of Aragon throughout the 14th and 15th centuries. This literature would contribute to the creation of an eschatological waiting mentality by making the imminence of the arrival of both the Antichrist and the Last Judgement one of its main topics. Although this study does not analyze the iconography of death separately, but rather its relation to the other Last Three Things (judgment, hell and heaven), it is unquestionable that the perception of the last moment is an element the study bears in mind, since death is the threshold of the judgment when the afterlife destiny of every soul will be decided. The progressive importance that the ecclesiastical literature gives to the moment of death in the interim of salvation and its spread by means of the Ars moriendi is consequently a reason to pay it specific attention. Nevertheless, the main objective of the study lies in the other Three Last Things and the Purgatory. The appearance of purgatory in the theological circles in the 12th century and in the iconography about a century later would make the then current bipolar structure of the otherworld undergo a crisis.Wills and testaments are important to evaluate the permeability of the new functional structure of the otherworld in the believers' mental schema. The popularization of creating such documents parallels the increase in worship for the souls in Purgatory. The mental state of those in their last moments of life, concerned about the destiny of their souls post mortem, wrote their last wishes regarding what is expected in this transit. The recourse to the will helps verify the agreement between the believers' last wishes, particularly regarding the suffrages (basically the mass), with the discourse of preaching and of images, in accordance with the system of remission of a sentence in relation with the new worship organized around this new third place of the otherworld.

No description available.

El present treball de recerca desenvolupa una anàlisi en termes econòmics de les societats caçadores-recol.lectores i les situacions històriques en què aquestes emprenen l'explotació d'ambients litorals i marins. El text s'estructura en tres parts. A la primera s'efectua una recopilació i anàlisis de les diferents propostes existents per a la comprensió del problema. A tal fi s'estableixen les potencialitats i les premisses bàsiques de les diferents línies explicatives així com d'aquells aspectes que queden al marge de llur abast, característiques metodològiques, etc. Igualment, es duu a terme una revisió dels continguts implícits de les diferents propostes, especialment aquells presents en els processos inferencials que les guien. En la comprensió de les formes de vida caçadores-recol.lectores, i especialment en l'explotació que aquestes efectuen de l'entorn, és una pràctica habitual la utilització d'arguments procedents de l'economia liberal del darrer terç del s. XIX i del s. XX. Aquests elements han esdevingut sovint components bàsics en les representacions de diferents situacions històriques de cacera i recol.lecció. Aquesta tendència adquireix el seu màxim exponent en l'aplicació de models de representació microeconòmica del consum i la despesa com a eina per predir i comprendre diferents situacions en aquesta classe de formacions socials.A la segona part es planteja una alternativa teòrica per estructurar l'anàlisis d'aquestes situacions històriques. En ella es justifica la necessitat de comprendre la vida social, en les seves diferents fases històriques, com a resultat de l'existència de subjectes i objectes socials relacionats entre si mitjançant el treball. La definició de la funció de la producció social, incorporant dialecticament els processos de valorització i desvalorització dels productes, conforma el punt de partida de l'anàlisi concreta de les formacions caçadores-recol.lectores. En base als arguments econòmics derivats deductivament, es planteja l'existència de múltiples situacions productives en aquesta classe de societats i la necessitat de revisar la seva suposada uniformitat sota la no existència de domesticació d'animals o plantes. Aquesta línia argumental permet formular una clara diferenciació entre les formacions del Paleolític superior/Paleoindi i les del Mesolític/Arcaic. Ambdues classes divergeixen tant per la configuració dels objectes i mitjans de treball com en la intensitat de les inversions laborals i presenten comportaments diacrònics substancialment dissímils.A la tercera part es procedeix a revisar els plantejaments teòrics formulats. Per aquesta revisió es prenen com a base els registres empírics disponibles a la costa pacífica d'Estats Units i Canadà i a la cornisa cantàbrica de la Península Ibèrica. S'emfasitzen, en ella, els períodes de poblament de les diferents zones per grups caçadors-recol.lectors i, especialment, els respectius moments d'inici de l'ús productiu dels recursos litorals. A grans trets, a tots els casos les dades són coherents amb els enunciats realitzats prèviament. Igualment es plantegen en el text algunes deficiències en l'elaboració dels registres que reverteix en serioses limitacions en el seu potencial com a fonts de les dades empíriques. En el volum annex es presenten les dades empíriques, especialment desenvolupades pels casos procedents de la Península Ibèrica. / In this work we develope an analysis in economical terms of the hunter-gatherer societies and the historic moments they started to exploit marine littoral environments. The volume has been divided into three parts. The first one contains the compilation and the analysis of all the proposals that have tried to explain this problem. So we have established the potentialities and basic premises of the different explanations as well as the aspects that start aside, methodological limits, etc. Likewise a revision of implicit contents of every proposal is done, specially of the subjacent inferential process. In this topic is an habitual practice the use of elements coming from the liberal economy of the last third of the XIXth. century and the XXth. century to explain the historic situations of the hunter-gatherers. This tendency reaches its more pronounced dimensions in the application of models from the microeconomy to explain the consumption and the coast to predict and expound different hunter-gatherer situations.In the second part, a theoretical alternative to analyse these historical situations is stated. We justify the need of understanding social life in its different concrete historical phases as a result of both subjects and objects inter-relationed through labour. The definition of the function of the social production, dialectically incorporating the valuing and devaluing processes of the products, shapes the start-point of the concrete analysis of the hunter-gatherer societies.The last part contains a revision of the theoretical raisings formulated starting from the archaeological record of the Pacific coast of the United States and Canada as well as Cantabric coast one. We emphasise the periods of settlement by hunter gatherer bands in different regions analysed, specially the beginning of the productive use of the littoral littoral resources . In general, in all the studied regions data are coherent with the enunciates realised. Some deficiencies in the records formulations are expounded. In an annexed volume we present empirical data, specially with regard to the Iberian Peninsula (radiocarbon chronology per sites and occupation with a comment, tables of vertebrate and malacological fauna, etc.).

Esta tesis doctoral se centra en el estudio de los restos humanos de la necrópolis de la Cova des Càrritx (Ciutadella de Menorca, Illes Balears) desde una perspectiva bio-arqueológica, entendiendo como tal la que aspira al conocimento de sociedades extintas integrando la dimensión biológica de los restos materiales conservados en los yacimientos arqueológicos.El cementerio fue utilizado entre c. 1450/1400 y 800 ANE, según dataciones radiocarbónicas calibradas. En el momento de su descubrimiento presentaba un estado de desarticulación generalizada y, por tanto, no ha sido posible disponer de la información biológica integrada que facilitan los esqueletos individualizados. Sin embargo, el análisis de los casi treinta y cinco mil huesos y dientes recuperados presenta algunas ventajas poco frecuentes en los yacimientos de estas características: a.) el acceso al cementerio quedó prácticamente sellado poco tiempo después de su abandono y, por tanto, resguardado de remociones accidentales o intencionadas de época posterior; b.) los problemas de infrarrepresentación se reducían al mínimo; c.) el estado de conservación de los materiales, especialmente los de niñas y niños de corta edad, era en mucho casos excelente.Las líneas de investigación que se abordan en este trabajo utilizan los métodos y técnicas diseñados por diferentes disciplinas (osteología humana, antropología biológica y forense y paleopatología) para el análisis de seis grandes temas de máxima relevancia en el estudio de la sociedad prehistórica de las Islas Baleares: 1.) prácticas funerarias; 2.) dinámica demográfica; 3.) configuración biológica; 4.) régimen alimenticio; 5.) morbilidad y estado de salud; 6.) actividades productivas y disimetrías sociales. Las variables analizadas atañen a los siguientes ámbitos: distribución espacial, estado de conservación y representatividad de los restos humanos, agentes tafonómicos, parámetros demográficos, indicadores de estrés no específico, dimorfismo sexual y robustez, rasgos discontinuos o epigenéticos, análisis de oligoelementos, estado de salud bucal, frecuencias y tipos de traumas, artropatías, patologías de etiología infecciosa y entesopatías. Los resultados obtenidos y su lectura cruzada han permitido discernir cambios en el sistema de inhumación colectiva que, en torno al cambio de milenio, incluían la segregación y recolocación del cráneo. El crecimiento demográfico del grupo estuvo restringido por una baja capacidad reproductora y una considerable mortalidad infantil. Las enfermedades infecciosas entrañaban una amenaza más seria para la salud que la malnutrición o la subnutrición. El régimen alimenticio era equilibrado, sin diferencias en cuanto a sexos, y estaba basado en una dieta variada y de tipo mixto con un importante aporte proteínico. La inferencia de que entre las actividades productivas la ganadería tuvo un peso destacado, también está apoyada por el análisis de los indicadores de actividad, que denotan largas caminatas por terrenos de topografía agreste necesarias en la práctica del pastoreo y la recolección. No se han detectado indicios fidedignos de violencia institucionalizada ni tampoco de especialización laboral. En general, las relaciones sociales parecen haber estado marcadas por la cooperación. / This dissertation focuses upon the study of the human remains recovered in the Es Càrritx cave cemetery from a bio-archaeological perspective. This approach emphasizes the need to integrate the biological dimensions of material remains in the study of arcaheological sites as evidence of past and extinct societies. The cemetery was used between c. 1450/1400 and 800 BC (in calibrated terms). Extensive and generalised desarticulation were the main features upon its discovery, imposing severe limitations on data (individualized skeletons well aged and sexed were not available). However, the detailed study of the 35,000 bones and teeth recovered had some remarkable advantages seldom found in this type of archaeological sites: a.) the access to the burial ground became sealed shortly after its abandonment preventing further alterations; b.) infrarrepresentation problems where thus reduced to its minimum expression, c.) conservation of remains was privileged and excellent in many cases, specially in child skeletal material. This research has benefited from methods and techniques developped by several disciplines (including human osteology, biological anthropology, forensics and paleopathology) in order to explore previously formulated hypothesis related to six major aspects: 1.) funerary practice; 2.) demography; 3.) biological variation; 4.) diet; 5.) health and morbidity; 6.) main trend activities and social distance. The specific research lines involved in this study are: spatial distribution, preservation and meaningful representation of skeletal material, taphonomy agents, demographic parameters, non-specific stress indicators, sexual diamorphism, robusticity indexes, non-metric or epigenetic traits, trace elements analysis, oral health, types and frecquencies of traumatic lesions, arthropaties, infectious diseases and skeletal markers of occupational stress.The integration of independent results into a wider frame has allowed to distinguish several meaningful patterns. Segregation and relocation of skulls was a new feature added to the long-standing tradition of collective inhumation towards the end of the II millenium. The community experimented a limited growth conditioned by a low fertility rate and a high infant mortality. Infectious diseases were a more serious threat to health than the nutritional intake. Diet composition was varied and well-balanced, with enough rich-protein foods accessible to both sexes. Activity patterns also reflect the importance of livestock and gathering. No conclusive evidence of warfare is available in the whole series, as well as craft specialization. On the contrary, social relationships seem to have been ruled by cooperation.

La tesis pretende tratar la introducción y el impacto de la descentralización educativa en una comunidad educativa de un entorno socialmente desfavorecido. Un proceso amplio, que envuelve la descentralización administrativa, la descentralización pedagógica y la participación de la comunidad y está influenciado por las cuestiones económicas, sociales, políticas y culturales de nuestro tiempo y que se pretende analizar en su complejidad a partir del trabajo etnográfico. Un proceso de descentralización educativa que surge en la forma de reforma educativa, que está basada en postulados y cuestionamientos planteados a partir del ámbito externo, tanto de la sociedad como de la realidad escolar. Tiene objetivos predeterminados y fijados con un tiempo específico para su implementación, independientemente de la estructura vigente y de las dificultades, re-elaboraciones y resistencias que pueden surgir tanto dentro de la comunidad escolar como en la propia comunidad civil que ahora debe de participar de este proceso. En este sentido, todo indica que los planteamientos político-ideológico para las actividades educativas, entre ellas la descentralización educativa, niegan y son distanciadas de las prácticas sociales y culturales de los agentes educativos y de la sociedad en general. En esta investigación se partirá de la idea de que una reforma educativa no necesariamente produce cambios e innovaciones en el sistema. En primero lugar, se considera la descentralización educativa como una medida de control del Estado. En sus planteamientos existen objetivos y valores explícitos e implícitos que deben ser analizados con detalle para observar su relación e impacto en la realidad educativa. En segundo lugar, se considera fundamental analizar cómo se aplicará en la práctica y cuáles serán sus transformaciones y sus posibles resultados. Para terminar, se partirá de la idea de que el cambio e la innovación sólo serán posibles con el planteamiento y la participación activa de los agentes envueltos en el proceso, o sea, los miembros de la comunidad escolar, compuesta por los docentes, los directores, los funcionarios de las escuelas, los alumnos y los responsables de alumnos y los miembros de la comunidad de vecinos.El objetivo general de esta investigación es comprender cómo los diferentes grupos sociales relacionados al proceso educativo observan, definen y evalúan la reforma educativa, más específicamente la descentralización administrativa y pedagógica y la participación de la comunidad. Además se pretende analizar las posibilidades de cambio e innovación educativa con la introducción y práctica de la descentralización y la participación de la comunidad en un contexto de reforma. Para la alcanzar este objetivo realizamos un estudio de caso en una escuela en Río de Janeiro. La escuela seleccionada empezó a adoptar los planteamientos reformistas y se localiza en un barrio con grandes problemas socioeconómicos. Un estudio de caso que es relevante para el contexto en que se realizará la investigación visto que aún no se ha realizado en las escuelas de Rio de Janeiro trabajos etnográficos como el que se propone en esta Tesis Doctoral, es decir, que consideren tanto la institución escolar como la comunidad y ambas influenciadas por la sociedad, política y la economía. Al mismo tiempo, se pretende realizar un estudio de caso en una comunidad que siempre ha sido estigmatizada y excluida. Por esto, es necesario un estudio que valorice la comunidad y la escuela como agentes sociales y culturales, intentando oírlos y comprenderlos. / This thesis aims at looking upon introduction and impact of educational decentralization in a learning community within a socially unfavorable environment. This process is extensive as it comprises administrative decentralization, pedagogical decentralization and community participation, which is influenced by economic, social, political and cultural questions of our time. This decentralization will be analyzed in its complexity from an ethnographical groundwork onwards.The educational decentralization originated in the educational reform and is based on postulates and questions raised from an external environment, as well in society as in school reality. This reform has predetermined and fixed objectives laid in a specific timeframe for its implementation, independent from the structure in force and from difficulties, re-elaborations and resistance that might come up as well in a learning community as in the proper civil society which must participate in this process now. In this sense, it can be regarded that the political-ideological positioning for educational activities, the decentralization process within those, are denied and are far from social and cultural practices of educational agents and of the general society alike. This thesis is found on the idea that an educational reform does not necessarily produce changes and innovations in the system. In the first place, educational decentralization is considered a measure of State control. There are explicit and implicit objectives and values in the positioning that must be analyzed in detail to observe its relation and impact within the educational reality. Secondly, it is considered of high importance to analyze how these values and objectives will be put in practice and which will be their transformations and possible results. To conclude, the study parted from the idea that change and innovation will only be possible with the positioning and the active participation of the agents involved in the process, that is, members of the school community made up of professors, directors, school staff, students, parents and members of neighboring communities.The general objective of this study is to understand how the different social groups related to the educational process observe, define and assess the educational reform, to be more precise, the administrative and pedagogical decentralization as well as community participation. Furthermore, it aims at analyzing possibilities of change and educational innovation with an introduction and practice of decentralization and community participation within a reform context.To accomplish this objective a case study was carried out in a school in Rio de Janeiro. The chosen school is located in a neighborhood of serious social-economic problems and begun to adopt reformist positioning. A case study which is relevant for the context in which the survey is carried out, keeping in mind that ethnographical analysis like this one in the Doctorate thesis have not been done yet in schools in Rio de Janeiro, that is, surveys that consider the institution as well as the community, both influenced by society, politics and the economy.Concurrently, a case study is envisaged in a community that has always been stigmatized and excluded. Therefore, a study that values the community and the school as social and cultural agents is required so as to try hearing and understanding these two groups.

Chile, que durante la década del 90 del siglo pasado, se ha transformado en polo de atracción para diversos grupos migrantes provenientes de la región latinoamericana, especialmente peruanos quienes actualmente son el colectivo de mayor presencia en el país. Este fenómeno ha provocado el surgimiento de actitudes de discriminación, xenofobia y racismo de parte de la población chilena. De ahí la importancia que adquiere la educación intercultural en nuestra sociedad, como mecanismo para promover desde la escuela relaciones mucho más solidarias y democráticas basadas en la aceptación y el respeto mutuo. En tal sentido, esta investigación se centra en tres ámbitos de discusión relacionados entre sí: por un lado, lo referido al tratamiento teórico de la educación intercultural, luego, su abordaje político y, por último, la presentación de una de etnografía que describe tanto los temas asociados a la presencia de los peruanos en Chile, como lo que ocurre en dos centros educativos de la comuna de Santiago que reciben estudiantes de esa nacionalidad. La primera parte presenta una reflexión teórico-educativa, señalando las justificaciones que desde la realidad escolar otorgan pertinencia y sentido a la educación intercultural. También se recurre a la forma en que la antropología ha abordado los temas educativos y el recorrido teórico de la disciplina. En el intento por definir y acotar este ámbito, dos son los aspectos fundamentales que se desarrollan: el primero de ellos apunta a mostrar la importancia del conflicto cultural que se da al interior de las escuelas con presencia de grupos diversos, luego, y como consecuencia de ese acontecer, el problema de la desigualdad social que padecen quienes se adscriben en los dominios propios de los grupos minoritarios. Finalmente, se abordan los supue stos éticos y los énfasis que la educación intercultural busca relevar en las escuelas, junto a las modificaciones y reformas que requiere su implementación en contextos marcados por la diversidad y que señalan tres situaciones centrales: creencias y actitudes de los docentes y directivos; las transformaciones del currículum y la estructura escolar. La segunda parte analiza la dimensión política de la educación intercultural, vale decir, las formas precisas de encarar a través de normativas, leyes y regulaciones los conflictos que nacen de una cotidianidad siempre dinámica. El supuesto es que la reflexión educativa tiene su correlato en lo político. Por eso, aquí se exponen las cuestiones que en ese ámbito son inherentes a la educación intercultural. Primero, se intenta situar el rol de aquélla en el marco del estado nación, explicitando cómo se inserta en su estructura, determinando el ejercicio de la ciudadanía y los derechos que se deducen de tal condición. En segundo lugar, se expone brevemente el desarrollo de la educación intercultural desde una perspectiva política en el contexto latinoamericano, para, posteriormente, adentrarse en una somera descripción de los casos de México, Bolivia y Chile, en tanto discursos representativos de la situación de este lado del mundo. Por último, la tercera parte (formalmente una investigación que incluye trabajo de campo), se realiza a partir de un intento por recopilar los antecedentes propios del fenómeno de la inmigración en Chile en tres niveles: primero, en cuanto a estudios de carácter nacional que cuantifican y describen la presencia de los peruanos en el país, luego, la forma en que la sociedad construye discursos excluyentes hacia ellos y como éstos se replican a nivel de los barrios y, por último, el modo en que las escuelas reproducen tales discursos. A la base del trabajo de campo hay una hipótesis que sostiene que en la medida que los establecimientos educacionales con presencia de grupos minoritarios implementen procesos educativos basados en el reconocimiento de la diversidad, su mayor visibilidad y su utilización como recurso para el aprendizaje, lograrán una mejor inserción de esos estudiantes en las dinámicas cotidianas de la escuela y permitirán que se vinculen desde la aceptación y el respeto mutuo, rompiendo, así, la lógica relacional que prima a nivel de la sociedad y los barrios. En términos prácticos se seleccionaron dos centros de la comuna de Santiago con el fin de conocer los procesos educativos de los estudiantes peruanos y la forma en que la escuela genera prácticas excluyentes. Para probar la hipótesis se continuó la investigación sólo con uno de ellos, debido a que promueve acciones de integración, generando un clima de aceptación de la diversidad y respeto por sus estudiantes peruanos. En tal sentido, los resultados obtenidos luego del trabajo de campo permiten corroborar el supuesto inicial, señalando, sin embargo, una serie de factores -y en distintos niveles- que requieren ser potenciados con el fin de lograr un desarrollo más efectivo de la educación intercultural en Chile. Entre otros se señalan los siguientes: 1. A nivel macro: Desarrollar iniciativas tendientes a hacer visible la diversidad en nuestra sociedad (estado, universidades, ong, agrupaciones sociales, etc.). Promover el respeto por las diferencias con acciones de afirmación positiva. Constituir en sujeto de derechos a la población migrante en forma independiente a su estatus legal y asegurar su acceso igualitario a los servicios sociales. Formular planes y políticas sociales con enfoques interculturales. 2. A nivel de la estructura escolar Ampliar los programas educativos interculturales en términos de cantidad y calidad. Promover alianzas y coordinaciones entre organismos afines con el fin de entregar una "institucionalidad" a las iniciativas educativas. Generar cambios en la estructura escolar tendientes a una descentralización efectiva. · Formar docentes en al menos tres áreas prioritarias: Representaciones Manejo curricular Desarrollo didáctico 3. En las escuelas: · Promover un currículum pertinente en atención a las condiciones particulares de los centros: Utilizar el contexto social y cultural como fuente y recurso de aprendizaje. Incorporar visiones diversas acerca de situaciones o hechos de interés. Generar modificaciones progresivas al currículum. · Promover acciones de afirmación positiva al interior de las escuelas: Generar estrategias de integración para mejorar las relaciones. Hacer visible la diversidad y darle espacio en la cotidianeidad de los centros. / During the 1990s, Chile has become a center of attraction for diverse migrant groups from Latin America, especially Peruvians who form the group of largest presence in the country. This phenomenon has caused a rise in discrimination, xenophobia and racism among the Chilean population. Therein lays the importance of intercultural education in our society; it is as a mechanism to promote, from the schools, relationships of solidarity and democracy based on acceptance and mutual respect. This investigation centers on three areas of discussion related to one another: firstly, the theory of intercultural education, then, its approach in politics, and lastly, ethnography is presented describing both the subjects related to the presence of Peruvians in Chile, as the situation in two educational centers in Santiago that have Peruvian students. In the first part there is a theoretical educational reflection with the justifications that give pertinence and meaning to intercultural education from the point of view of the school's reality. There is also a mention of the way in which anthropology has tackled educational subjects and a theoretical development of the discipline. In an attempt to define and limit this area, two fundamental aspects are analyzed: the first shows the importance of cultural conflict inside schools with students from different groups, then, and as a consequence, the problem of social inequality of those who belong to minority groups. Finally, this investigation deals with the ethical basis of intercultural education and its aims, as well as with the modifications and reforms needed to implement it in situations of diversity. There are three central topics: beliefs and attitudes of teachers and administrators; changes in the curriculum and school structure. The second part analyzes the political dimension of intercultural education, that is to say, the precise ways in which to face the conflicts of changing daily life through norms, laws and regulations. The supposition is that educational reflection has a correlation in politics. That is why the subjects inherent to intercultural education are exposed here. First, there is an attempt to define the role of intercultural education inside the framework of the national state, pointing out how it inserts inside its structure, defining the exercise of citizenship and the rights derives from that condition. Then, there is a brief recount of the development of intercultural education in Latin America from a political perspective, with, later on, a summarized description of the cases of Mexico, Bolivia and Chile, as examples of discourses of this situation in this part of the world. Lastly, the third part (formally an investigation that includes fieldwork) is an attempt to recompile antecedents of the immigration phenomenon in Chile in three levels: first, as a study of the situation in the country, quantifying and describing the presence of Peruvians; then, the way in which society builds discourses that exclude them and how these are repeated in neighborhoods; and lastly, the way in which schools reproduce those discourses. The fieldwork is based on the hypothesis that if educational establishments with minority groups implement educational processes based on the recognition of diversity, their greater visibility and use as learning resource will make those students have a better insertion in the daily dynamics of the school and allow them to integrate from a sense of acceptance and mutual respect. In this way, the dynamics of relationships existing in society and the neighborhoods is interrupted. Two schools were chosen in Santiago to get to know the educational processes of Peruvian students and the way in which schools produce customs that exclude them. To prove the hypothesis, the investigation was centered on only one of them, due to the fact that it actively promotes integration, generating an atmosphere of acceptance of diversity and respect for its Peruvian students. The results of the fieldwork corroborate the initial supposition; however there are a series of factors - and on different levels- that have to be strengthened so as to obtain a more effective development of intercultural education in Chile. Among other things, the following is pointed out: 1. On a macro level: Develop initiatives to make diversity visible in our society (State, universities, NGOs, social groups, etc). Promote respect for differences with actions of positive affirmation. Give migrant population rights independently of their legal status and guarantee equal access to social services. Design social and political plans with an intercultural focus. 2. On the level of the school structure Augmenting intercultural educational programs in terms of quantity and quality. Promo ting alliances and coordination between similar organisms so as to give an institutional character to the educational initiatives. Making changes in the schools structure so as to reach an effective decentralization. · Forming teachers in at least three priority fields: Representations Management of curriculum Development of teaching 3. In the schools: · Promote a curriculum that applies to the particular conditions of the schools: Using the social and cultural context as a source and resource of the learning process. Include diverse points of view about the situations or facts of interest. Make progressive modifications to the curriculum. · Promote actions of positive affirmation inside the schools: Generate strategies of integration to improve relationships. Make diversity visible and give it space in the schools´ daily life.

L'augment dels flux migratoris dels darrers anys ha generat canvis demogràfics, culturals i socials. Les migracions internacionals modifiquen les identitats globals i les personals. Un dels col·lectius que viu més processos de transformació són els fills i filles de famílies immigrades extracomunitàries. Aquesta tesi fa un apropament als contextos i condicionants que influeixen en els processos identitaris dels fills i filles de famílies que han realitzat trajectòries i experiències de migració a la ciutat de Barcelona. Líinterès en examinar les seves identitats respon al fet que es tracta díun col·lectiu de població recent, encara prou desconegut, que requereix díestudis i anàlisi perquè tenen i tindran un paper protagonista en la societat del futur que sorgirà díaquesta societat del present, i de líaquí. Líestudi dóna veu a nois i noies, perquè ens expliquin les seves vivències, emocions, percepcions, expectatives i experiències de vida a través del procés migratori familiar i/o personal, amb líobjectiu de comprendre el procés identitari que van construint com persones i a les situacions de discriminació que, històricament, operen per raó díorigen. Líobjectiu de la recerca és conèixer i descriure quin és el procés de construcció de la identitat dels joves, fills i filles de famílies immigrades, i de quina manera influeixen els contextos díinclusió i exclusió en les seves trajectòries de vida. Els relats biogràfics dels joves entrevistats mostren que construeixen identitats culturals flexibles, malgrat viure contextos i circumstàncies de discriminació, que els hi atorga capital cultural i humà, i els posiciona amb avantatge en la construcció díuna societat multicultural justa i integradora. Es tracta de joves amb identitats obertes i positives, amb enculturació i aculturació additiva i implicativa, que cerquen legitimitat a base de resistències i projectes. Són navegadors culturals que poden actuar de pont entre diversitat de col·lectius perquè sumen cultura díorigen i de dest. Es detecta una influència favorable a les identitats flexibles en els nois i noies sorgits de la migració quan el reagrupament familiar es realitza en líedat infantil, la relació familiar no viu conflictes culturals greus, la família realitza una bona adaptació i integració social, síobté el permís de treball i la nacionalitat sense problemes jurídics, es mantenen relacions socials i hi ha bones xarxes socials, i, finalment, quan no es viuen trajectòries de marginació social. Líestructura díoportunitats, les connexions socials i líassegurança de drets socials (educatius i laborals, principalment), polítics i jurídics asseguren capital social als joves i són arguments per a la inclusió social i per a la consecució díidentitats flexibles, obertes i positives. / The increase in migratory flows in recent years has led to demographic, cultural and social changes. International migrations modify global and personal identities. One of the groups that experiences most transformation processes is that of the children of immigrant families from non-EU member countries. This thesis makes an approximation to the contexts and conditioners that influence the identity processes of the children of families that have carried out migratory trajectories and experiences in the city of Barcelona. The interest in examining their identities responds to the fact that it is a recently arrived group of the population, still fairly unknown, which requires studies and analyses because they play and will play a significant role in tomorrows society which will grow out of todays society, here and now. The study aims to give a voice to the young people so that they can tell us about their emotions, perceptions, expectations and life experiences through their family and/or personal migratory process with the aim of understanding the identity process they construct as people and the discrimination to which, historically, they are subjected due to their origin. The objective of the research is to get to know and to describe the process of identity construction of young people who are the children of immigrants and how the contexts of inclusion and exclusion affect their life trajectories. The biographical stories of the young people interviewed show that they construct flexible cultural identities, despite experiencing contexts and circumstances of discrimination, which gives them a cultural and human capital and provides them with an advantage in the construction of a fair, integrating multicultural society. They are young people with open, positive identities, with enculturation and additive and implicated acculturation, who look for legitimacy based on resistance and projects. They are cultural navigators who can act as a bridge between a diversity of groups because they benefit from the culture of their origin and of their destination. A favourable influence on the flexible identities is detected in young people from immigrant families when the family reunification occurs while they are still infants, the family relations do not experience serious cultural conflicts, the family adapts correctly and integrates socially, work permits and nationality are obtained without legal problems, social relationships are maintained and there are good social networks and, finally, when they are not subjected to trajectories of social marginalisation. The structure of opportunities, the social connections and the securing of social rights (mainly educational and work ones) and political and legal rights ensure social capital for these young people and are arguments for their social integration and for obtaining flexible, open, positive identities.

És una recerca biogràfica sobre el polític i periodista Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988). Degut a la intensitat i duració de la seva activitat política i cultural, la tesi estudia només els anys joves, des del seu naixement a Figueres el 1906 fins al seu exili de 1939, però l’autor ja està treballant en la segona part de la biografia. Jaume Miravitlles va intervenir des de molt jove en política, per a la qual tenia grans qualitats com a orador, analista i escriptor. Encara a l’adolescència, va participar en la creació d’un dels primers nuclis catalans de simpatitzants de la revolució russa, el Grup Socialista de Figueres. Després es va moure en els ambients del nacionalisme català insurreccional (complot de Garraf, fets de Prats de Molló), el que li va comportar el ser detingut, sotmès a consell de guerra i haver-se d’exiliar a París, on va viure de 1925 a 1930. Allà va començar la seva carrera d’articulista, tant sobre política, especialment internacional, com sobre cultura. Amb la República va tornar a Catalunya, on va ser un dels dirigents del comunista Bloc Obrer i Camperol (BOC). En va ser un dels principals propagandistes i candidats electorals. El 1934, a partir del fracàs del BOC i de la seva anàlisi sobre l’ascens del nazisme, va deixar un partit de classe com el BOC per a entrar a la interclassista Esquerra Republicana de Catalunya, on també desenvolupà una activitat frenètica de mítings i publicacions. De 1934 a 1936, com a professor de l’Escola de Treball de Barcelona, va presidir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. El 1936 va ser un dels organitzadors de la frustrada Olimpíada Popular. Iniciada la guerra civil espanyola, com a home de confiança de Lluís Companys i Josep Tarradellas, va intervenir, primer, en el Comitè de Milícies Antifeixistes i després dirigí el que probablement va ser el millor instrument de comunicació de la zona republicana, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra, més que el revolucionari que havia estat fins el moment, trobem l’home de govern. És el seu moment més brillant, quan coordinà amb eficàcia un equip d’escriptors, fotògrafs, tècnics de cinema, dibuixants, dissenyadors, etc... El Comissariat utilitzà de forma innovadora tots els mitjans a l’abast, dels més tradicionals (cartells, llibres, revistes,...) als més moderns (fotografia, cinema, ràdio) per difondre internacionalment els punts de vista del Govern català i de la República. En aquesta tesi s’estudien, doncs, els anys de formació, de joventut i la primera maduresa de Jaume Miravitlles. Està estructurada en un capítol introductori, sis capítols que tracten la seva vida i obra seguint un ordre cronològico-geogràfic (Figueres, Barcelona, París, Barcelona) i en un setè de conclusions. Les fonts utilitzades són molt diverses, però les principals són els molts articles i llibres publicats pel biografiat, així com textos inèdits seus, la seva correspondència i les moltes referències que sobre la seva persona es troben disperses en molts llibres de memòries, dietaris o en la correspondència dels seus coetanis. També s’ha entrevistat els seus fills i altres persones que el van conèixer. L’estudi descriu la seva evolució personal i la seva activitat i pensament polític, que girà sempre entorn de dues idees: catalanisme i justícia social (vista inicialment des del marxisme i després des del liberalisme). També es confronten els seus nombrosos escrits autobiogràfics amb la realitat de la seva vida, demostrant un cop més que no es pot confondre memòria amb història. I alhora s’entra també en el context, l’època, el món que l’envoltava. No només com un teló de fons de la seva activitat, sinó que s’intenta que l’anàlisi de les seves propostes i activitats, a més de descriure la seva trajectòria, aporti reflexions que també siguin útils per entendre qüestions com el catalanisme insurreccional dels anys vint, l’exili parisenc (molt important per donar-li una visió àmplia de les qüestions), l’ascens dels feixismes a Europa o la Catalunya autònoma i republicana dels anys trenta, especialment en els convulsos anys de la guerra civil. / This is a biographical research about the politician and journalist Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988). Due to the intensity and duration of his political and cultural activity, this thesis studies only the young years, from his birth in Figueres in 1906 until his exile in 1939, but the author is already working in the second part of the biography. Jaume Miravitlles got involved in politics from a very young age. He had great qualities as an orator, an analyst and a writer. When he was still an adolescent, he participated in the creation of one of the first Catalan groups of sympathizers of the Russian revolution, the Socialist Group of Figueres. Afterwards he found his way into the insurrectionary Catalan nationalism (plot of Garraf, facts of Prats de Molló). As a result of these activities he was arrested, subjected to court-martial and had to exile himself in Paris, where he lived from 1925 to 1930. There his career as a columnist started. He wrote about politics, specially about the international branch, and also about culture. With the Republic he came back to Catalonia, where he was one of the leaders of the communist Working and Peasant Block (Bloc Obrer i Camperol). In this party he was one of the main propagandists and electoral candidates. In 1934, because of the failure of the Bloc Obrer i Camperol and of his analysis about the rise of the Nazism, he left a party of class like the Bloc Obrer i Camperol to join the Republican Left of Catalonia (Esquerra Republicana de Catalunya), an interclassist party, where he also developed a frantic activity of meetings and publications. From 1934 to 1936, as a teacher of the School of Work of Barcelona, the became the president of the Association of Civil Servants of the Generalitat of Catalonia. In 1936 he was one of the organizers of the frustrated Popular Olympiad. During the Spanish Civil War he was a very close man of Lluís Companys and Josep Tarradellas. He got involved, first, in the Committee of Antifascist Militias and afterwards he directed the Commissariat of Advertising (Comissariat de Propaganda) of the Generalitat of Catalonia, which was probably the best means of communication in the republican zone. During the war, more than the revolutionary that he had been until the moment, we find the man of government. This is his most brilliant moment, as he coordinated with efficiency a team of writers, photographers, cinema technicians, graphic designers, etc. The Commissariat used, in an innovative way, all the means within reach, from the most traditional ones (posters, magazines, books...), to the most modern ones (photography, cinema, radio) to spread internationally the points of view of the Catalan Governement and of the Republic. In this thesis we study in depth, then, trainings years, of youth and the first maturity of Jaume Miravitlles. It is structured into an introductory chapter, six chapters that deal with his life and work following a chronological and geographic order (Figueres, Barcelona, Paris, Barcelona) and a seventh one devoted to the conclusions. The main sources used are the many articles and books published by Miravitlles, as well as other unpublished works of his, his correspondence and the many references about him that are disperse in many books of memories, diaries or in the correspondence of his contemporaries. His sons and other people who knew him have also been interviewed. The study describes his personal evolution, his activity and political thought, which always turned on two ideas: catalanism and social justice (seen initially from marxism and afterwards from liberalism). His numerous autobiographical writings are also confronted with the reality of his life, demonstrating once again that memory can not be confused with history. And at the same time this thesis shows also the context, the period, the world that surrounded him. Not only like a backdrop of his activity, but also like a way to think about the insurrectionary catalanism of the twenties, the Parisian exile (very important to give him an extense vision of the questions), the rise of the fascism in Europe or the autonomous and republican Catalonia of the thirties, especially in the convulsed years of the civil war.