L’any 1971 Marià Manent, director literari d’Editorial Joventut, va encarregar al seu fill, Albert Manent, que corregís a fons la traducció de Josep Carner Alícia en terra de meravelles amb vista a publicar-ne la tercera edició, més de quaranta anys després que el 1930 hagués aparegut la segona. La gran quantitat de canvis estilístics que afecten el model de llengua fan pensar que Marià i Albert Manent consideraven que els lectors dels setanta el podien trobar obsolet. Bàsicament, Carner va fer servir les traduccions (que la crítica coetània sempre va celebrar) de banc de proves lingüístic relacionat amb desenvolupar la prosa literària i implantar la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i per això hi feia anar unes formes i unes construccions força més “exuberants” que en la prosa de creació pròpia. Els escriptors posteriors, però, amb la normativa fixada, van mirar de reflectir una llengua més acostada a la parla, i el model de Carner va anar quedant arraconat. És en aquest context que hem de situar la correcció d’Albert Manent, deixeble d’Eduard Artells i Bartomeu Bardagí, dos dels estendards del model de llengua oficial que propugnava Ramon Aramon des de l’IEC. El propòsit manifest d’Albert Manent va consistir a “desbarroquitzar” l’Alícia carneriana; aquesta tesi examina les variants que hi va introduir, prova de detectar les pautes generals que va seguir i les contrasta amb els preceptes que preconitzaven els seus mestres. / In 1971 Marià Manent, poet and literary director of Editorial Joventut, asked his son, Albert Manent, to revise and edit the first Catalan translation of Lewis Carroll’s Alice’s adventures in Wonderland, made by the poet Josep Carner in the early 20’s. The great number of stylistic changes applied by Albert Manent seems to indicate, at least according to him and his father, that the language in Carner’s version had become old-fashioned in the 70’s. Carner’s translations, highly praised by the critics, were mainly intended to develop a new prose style, as a contribution to the process of establishing norms and standardizing the Catalan language which was being carried out by the Institut d’Estudis Catalans (IEC), the academy of Catalan language and culture. Therefore, Carner used a more coloured and inventive language in his translations than in his own creative work. When the Catalan standards by the IEC were fully implemented, writers tended to use a language closer to the one people spoke, and Carner’s more complex and elaborated style of prose was gradually discarded. Albert Manent himself points out, in an interview, that in his revision of Carner’s text he wanted to simplify that over elaborated language. The aim of this PhD dissertation is to study the types of amendments Albert Manent made, to find out the guidelines and criteria he followed and to reflect on how these fit into the norms and the language standards defended by the IEC at that time.

És convenient focalitzar l’atenció a l’entorn de la Societat Artística i Literària de Catalunya perquè representa una institució fonamental per comprendre el dilatat i complex fenomen que van suposar les societats d’artistes a l’Europa de l’època. No només això, ja que l’entitat ens hauria de permetre analitzar en profunditat la seva notable trajectòria, les seves ambicions estètiques i tots aquells factors que la varen circumdar. Aquí rau el punt de partida del nostre projecte d’investigació, el qual representa la culminació d’un període acadèmic i l’inici d’un rigorós camí científic que avui pot veure la llum. Tot i així, mai s’havia escrit sobre aquesta entitat de forma exhaustiva i monogràfica. I aquest fet sorprèn quan constatem la notable trajectòria que va tenir al llarg dels tres primers decennis del segle XX. Sorprèn encara més quan sabem que el seu instigador va ser el gran mestre paisatgista Modest Urgell, secundat per Enric Galwey i Lluís Graner, els quals precediren altres pintors i també escultors que arribarien a sumar al voltant d’un centenar de firmes. El nostre projecte d’investigació, ara materialitzat en la present tesi doctoral, esdevé la primera proposta per desvetllar d’una manera exhaustiva quins antecedents es van produir al voltant de la Societat Artística i Literària.

Necesidad y eterno retorno están íntimamente entrelazados en la filosofía de Nietzsche. Sirviéndonos de la causalidad y en aras de una mejor intuitividad, cada estado del cosmos tiene como consecuencia otro que no puede ser más que el único que puede producir. De esta manera, se irán sucediendo hasta completar todos los posibles y se inicia de nuevo la repetición en un proceso eterno. Dada esa férrea necesidad que gobierna la sucesión de estados, retorna siempre lo mismo. Para averiguar la auténtica naturaleza del eterno retorno de Nietzsche, me plantee la formulación de dos preguntas con la idea de que en su respuesta podría hallar el objetivo propuesto. Primera pregunta. Dado que el hombre pertenece a estos estados del cosmos, ¿Cómo conciliar la necesidad con el libre arbitrio de la voluntad humana? Segunda pregunta. Nietzsche conoce desde bien joven el eterno retorno como consecuencia de sus estudios clásicos. Por otra parte, es una teoría muy en boga en la Europa de la segunda mitad del siglo XIX como consecuencia de la formulación en 1.865 de ley de entropía por Rudolf Clausius. ¿Qué propiedad del eterno retorno hace que Nietzsche lo exponga súbitamente como una gran revelación? Más allá de la exposición contradictoria que Nietzsche hace de su obra; más allá del aparente relativismo de su concepto de verdad; más allá de si transita por una etapa determinista o de ciencia como interpretación, Nietzsche tiene una serie de convicciones físicas y metafísicas que permanecen estables a lo largo de toda su obra. Son las siguientes: 1) Una necesidad de todo lo existente 2) Una unidad de todo lo existente 3) El cosmos es finito 4) Si el cosmos no tiene origen en el tiempo y ha transcurrido una eternidad hasta el presente y puesto que es finito, ya todo tiene que haber acaecido 5) El cosmos no tiene meta ni propósito alguno Estas convicciones o verdades comienzan a aparecer bien pronto en sus obras. Veamos los ejemplos más importantes. La primera obra que las recoge a casi todas es La filosofía en la época trágica de los griegos. Humano, demasiado humano es la culminación de la etapa determinista. En ella Nietzsche extiende este determinismo al ámbito de las acciones humanas. El libre arbitrio es una ilusión de la razón. Con el Viajero y su sombra comienza la etapa de ciencia y conocimiento como interpretación. Nietzsche afirma que la causalidad es la interpretación que hacemos de la necesidad, que se sigue aseverando sin opción a duda Aurora es el libro en donde Nietzsche toma consciencia de que el cosmos, este todo existente, carece de finalidad y meta. Gaya ciencia es el afianzamiento de lo expresado en las dos anteriores obras. En Así habló Zaratustra se hace la primera comunicación del eterno retorno bajo las mencionadas certezas. Crepúsculo de los ídolos es la gran obra de madurez en donde volvemos a encontrar un gran número de alusiones a la necesidad, la unidad y la ausencia de finalidad. Respondemos las preguntas. Primera pregunta. No hay nada que conciliar porque Nietzsche niega la voluntad libre en el hombre. Y es justamente en este automatismo donde se libera de la responsabilidad de sus actos. Segunda pregunta. Si esas certezas y verdades se aplican a un cosmos, éste necesariamente debe ser de la forma del eterno retorno de lo idéntico. Así pues, la propiedad que a Nietzsche se le revela de súbito es que el eterno retorno es verdadero / Necessity and eternal recurrence are closely intertwined. Every state of the universe has another consequential one that is unique to that state. When all possibilities have been exhausted, it returns to where it started. This necessity does not leave an alternative in the future. It will always come back the same. Two questions: 1) How to reconcile necessity and the free will of human choice? 2) Nietzsche knew, from a young age, of eternal recurrence as a result of his classical studies. What property of eternal recurrence was revealed as crucial enough for Nietzsche to announce it after so many years of possessing the knowledge? Nietzsche has a number of deep convictions that stand alongside all of his work: 1) A need for all that exists 2) A unity of all existence 3) The cosmos is infinite 4) If the cosmos has no origin in time and has therefore existed for an eternity up until the present as a result of its finiteness, all events that are possible have already occured. 5) The cosmos does not have any goal or purpose These beliefs lead us to the following conclusions: 1) The necessity to exclude free will is no more than an illusion of reason. 2) These five physical and metaphysical convictions, if applied to the cosmos, have to be what form eternal recurrence. This is the property that he suddenly revealed many years later: eternal recurrence is true.

El fet migratori representa un important aspecte de la realitat catalana i ha tingut històricament diverses onades migratòries, però també ha estat punt de partida de molts emigrants. Al llarg del segle XX, després d’importants migracions internes, va rebre grans quantitats de persones procedents, primer, de l’Estat espanyol i, posteriorment, de països estrangers. Des dels anys 80, podem parlar dels tímids inicis de les migracions internacionals, amb la presència d’alguns immigrants fonamentalment d’origen marroquí, però també senegalès, gambià i filipí. L’arribada de nouvinguts es va intensificar durant la primera meitat de la dècada passada, per després experimentar un cert decrement durant el període de recessió econòmica. A 1 de gener de 2014, aquest fet migratori dibuixa l’escenari sociodemogràfic català, ja que la població estrangera representa un 15% de la població a Catalunya. Actualment, el col·lectiu procedent del Marroc continua essent el més nombrós tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona. La presència de persones que provenen de la zona indoirànica (pakistanesos, hindis i bengalís) i de la Xina ha augmentat exponencialment a Barcelona. En certs casos als seus països se’ls informa de les oportunitats laborals que poden trobar a Catalunya, però rarament se’ls diu que per fer-ho els cal afegir al sarró unes hores d’aprenentatge de català i castellà. Gran part de les persones que cada any arriba a Barcelona desconeixen que a Catalunya s’hi dóna una situació de bilingüisme. En arribar s’adonen que al carrer els rètols són escrits en una llengua que no coneixen i que als comerços, a la televisió, hi senten un idioma similar al castellà però que té una entitat i unes característiques pròpies. Si volen accedir a determinats llocs de treball els caldrà conèixer la llengua (o les llengües) del país que els acull, per tal de cenyir-se a les lleis lingüístiques del país. És a partir d’aquest context sociodemogràfic i sociolingüístic que emmarquem la nostra recerca sobre l’adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès, en què es detecten fins a 277 llengües diferents amb les quals individus de vàries cultures desenvolupen la vida quotidiana. A partir d’una perspectiva multidisciplinària, l’objectiu del treball és demostrar que, amb el mateix nombre d’hores d’aprenentatge de llengua catalana, l’estadi d’Interllengua en català mostrarà diferències significatives segons diverses variables lingüístiques, sociolingüístiques i socioafectives. Per avaluar la competència comunicativa i lingüística dels aprenents utilitzem els barems del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües (MCER, 2003). La mostra està formada per 76 aprenents al·loglots (indoirànics, arabòfons i sinoparlants) i castellanoparlants, matriculats a cursos del nivell A2 de català que es coordinen des del Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona (CALB). A partir de l’eina metodològica etnogràfica Casual Speech recollim informació per conèixer: la reacció dels aprenents davant del fet d’haver d’aprendre dues llengües en un mateix territori, les preferències lingüístiques a l’hora de triar el català o el castellà com a llengua d’acollida, les semblances i les diferències entre les situacions sociolingüístiques dels països d’origen i la catalana, les reaccions de l’entorn més proper a l’aprenent quan saben que estan estudiant català, les reflexions al voltant de la importància o no de conèixer el català a Catalunya, etc. Adoptant el marc de la Psicologia Social de la Llengua hem conegut el ventall de motivacions que empenyen els aprenents a estudiar català. Sembla ser que les orientacions motivacionals no constitueixen una llista tancada, sinó que, com destaca Dörnyei (1994:275): The exact nature of the social and pragmatic dimensions of L2 motivation is always dependent on who learns what languages where. Per tant, presentem les motivacions específiques en l’àmbit de l’aprenentatge del català com a LE en un context multilingüe com el de Barcelona. En aquest treball, també s’hi recopilen discursos sobre la llengua catalana – actituds positives i negatives – i alguns apunts sobre les percepcions dels alumnes de la mostra al voltant de les conductes lingüístiques – convergència lingüística – dels autòctons davant dels desconeguts (estrangers o no). Aquestes observacions permeten suggerir plans d’actuació per augmentar la confiança lingüística de la població catalana a l’hora de trencar el gel en català en qualsevol àmbit independentment de l’interlocutor. / Migration represents an important aspect of the Catalan reality. Catalonia experienced several migration waves, but has been also the starting point for many emigrants. Throughout the 20th century, after considerable internal migrations, Catalonia received large numbers of new comers, first from other Spanish regions and, subsequently, from foreign countries. Since the 80s Catalonia received the first modest flows of international migration, with the presence of some migrants mainly from Morocco, but also to the Senegal, Gambia and Philippines. The arrival of newcomers increased along the first half of the last decade, while it experienced a certain decrease during the phase of economic recession. On January 1, 2014, migration constitutes an important demographic reality in Catalonia, since the foreign population represents 15% of the population in Catalonia. Currently, migrants from Morocco represent the most relevant collective in Catalonia and in the city of Barcelona as well. The presence of people proceeding from the area Indo-Iranian area (Pakistani, Hindi and Bengali) and China has increased exponentially in Barcelona. In certain cases in their origin countries they are informed about the presence of job opportunities in Catalonia, but they rarely know that it is important to have a certain learning background of Catalan and Spanish. Most of the people who every year arrive to Barcelona are unaware about the bilingual reality of Catalonia. Upon arrival, they realize that the street signs are written in a language that they don't know and that in shops or in the TV they listen a language that is similar to Spanish, but possesses her own entity and characteristics. In order to get access to certain jobs they would need to learn the language (or languages) of their host country, in respect of the legal framework. It is from this demographic and socio-linguistic context that we focus our research on the acquisition of Catalan as a foreign language in the multilingual context of Barcelona, which is characterized by up to 277 different languages that are used by individuals from several cultures to develop their daily life. From a multidisciplinary perspective, the main aim of this work is to show that, with the same number of hours of Catalan teaching, the interlanguage status in Catalan shows significant differences according to several linguistic, sociolinguistic and social-affective variables. In order to evaluate the communicative and linguistic competence of students we employ the standard scales of the Common European Framework Reference for Languages (CEFR, 2003). The sample consists of 76 students with non-romance L1 (Indo-Iranian, arabic and chinese) and Spanish-speakers enrolled at Catalan A2 level courses that are coordinated by the Centre for Language reception in Barcelona (Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona). On the basis of the ethnographic methodology Casual Speech, we collect information about: the reaction in front the fact of having to learn two languages in the same territory, language preferences in the choice of Catalan or Spanish as host language, the similarities and the differences between the socio-linguistic situations of the origin countries and the Catalan one, the reactions of the closest environment (i.e. friends, relatives, etc.) to the learner when they get to know that he/she is studying Catalan, the opinions about the importance or not to know the Catalan in Catalonia, etc. Adopting the Social Psychology of Language framework, we identified the range of motivations that push the pupils to studying Catalan. It seems that the motivational orientations do not constitute a closed list, but, as highlighted by Dörnyei (1994: 275): The exact nature of the social and pragmatic dimensions of L2 motivation is always dependent on who learns what languages where. Therefore, we present specific motivations in the field of learning Catalan as LE in a multilingual context as that of Barcelona. In this paper, we also collected dialogues about the Catalan language – positive and negative attitudes – and some notes about students’ perceptions about linguistic behaviours – linguistic convergence – of autochthonous in front of strangers. These evidences allow us to propose measures aimed at increasing the confidence of the Catalan population and break the ice to using Catalan in any conversation regardless of the origin of the interlocutor.

Reproducció digital de l'exemplar imprès dipositat a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història / La presente tesis realiza Un estudio conjunto de los fragmentos de Parménides de Elea y los testimonios acerca de su poema, con especial atención a las cuestiones del sentido de éstin/estin ("es") (cap.1), la ordenación de las señales de la vía de la Verdad (B8, 1-49) (cap.2), las teorías físicas de Parménides y las "creencias de los mortales" (cap. 3), la cosmología (cap. 4), la teoría de la conciencia (cap. 5) y el significado de los elementos "Luz" y "Noche" (cap. 6). Se ofrecen diversas propuestas más o menos novedosas respecto al establecimiento del texto, aspectos gramaticales y de traducción, ordenación de los fragmentos e interpretación de las enseñanzas de Parménides. El estudio concluye con dos apéndices sobre el proemio (B1) y los personajes divinos que aparecen en los fragmentos.

El trabajo de tesis doctoral ‘Impacto de la interacción en grupo en la construcción de argumentación colectiva en clase de matemáticas’ constituye una aportación a la investigación en Educación Matemática enmarcada en el ámbito de las teorías sociales del aprendizaje. En particular, para el análisis de procesos de aprendizaje en el aula de matemáticas de secundaria se considera la dimensión discursiva en el estudio de la construcción de argumentación colectiva en interacción en grupo. La pregunta de investigación es: ¿Cómo se construye la argumentación colectiva durante la interacción en grupo en una clase de matemáticas de secundaria? Se concreta mediante tres objetivos de logros consecutivos: 1) Identificar tipos de interacción en discusiones en grupo de un aula de matemáticas; 2) Relacionar los tipos de interacción desde la perspectiva de la argumentación colectiva; y 3) Explorar la complejidad de la interacción en la construcción de la argumentación colectiva. Para su consecución, se realiza un diseño experimental en una clase de secundaria en un centro de Barcelona con alumnos de 14 y 15 años. El marco teórico tiene dos ejes de desarrollo principales. En primer lugar se fundamenta teóricamente la introducción en el aula de contenidos de pensamiento algebraico mediante la generalización a través de patrones en un ambiente de resolución de problemas. En segundo lugar, se introducen aspectos del interaccionismo simbólico como marco específico dentro de las teorías sociales en Educación Matemática. Se exponen consideraciones sobre las normas sociales y sociomatemáticas y se introducen las nociones de comunicación, discurso matemático y argumentación colectiva. En el diseño metodológico se elabora una secuencia didáctica de resolución de problemas de generalización a través de patrones. En su implementación se considera una dinámica de aula basada en el trabajo en pareja seguido de una discusión en grupo donde la profesora ejerce un papel poco intervencionista. Mediante la aplicación de métodos de comparación constante a datos de las discusiones en grupo, se establece una familia de códigos de interacción y otra de contenido matemático que se utilizan para el análisis narrativo de las conversaciones en grupo. Posteriormente se crean y aplican dos herramientas metodológicas inéditas que permiten hallar diversos patrones básicos de interacción y tres técnicas de composición entre patrones básicos: ensamblaje, substitución e inserción. De los resultados se desprende la complejidad de la interacción en grupo al identificarse reacciones de estudiantes que aluden a acciones no inmediatamente anteriores, pudiendo ser lejanas en el tiempo en una misma sesión de clase. Dentro de este sistema de acciones interdependientes, existen patrones básicos de interacción que representan una situación aislable en el grupo, la cual conlleva un impacto específico en el progreso de la argumentación colectiva. Aunque la composición de patrones básicos implica la interconexión de diversas contribuciones a la argumentación, no se puede concluir que una mayor complejidad en la interacción repercuta en una mayor calidad de la argumentación. Uno de los fenómenos novedosos que emergen de este estudio es la conservación y consolidación de la estructura de pareja en la interacción en grupo. Este fenómeno favorece la creación de oportunidades de aprendizaje sobre contenidos relacionados con la resolución de la tarea y, en menor grado, de meta-aprendizajes sobre significados matemáticos. Se confirma la dificultad de los estudiantes por modificar el uso e interpretación de ciertas palabras en su discurso matemático. Otro obstáculo en la comprensión de contenidos matemáticos detectado proviene del diferente uso de casos particulares en argumentaciones empíricas. A pesar de esto, se concluye que la fundamentación y confrontación de narrativas conllevan la oportunidad de progresar en la calidad de argumentaciones empíricas y de adoptar nuevos discursos matemáticos útiles en la resolución de la tarea. / The PhD dissertation entitled ‘Impact of group interaction in the construction of collective argumentation in the mathematics classroom’ constitutes a contribution to the field of Mathematics Education and the tradition of social theories of learning. In particular, the discursive dimension is related to the understanding of learning processes in the secondary mathematics classroom. The practical interpretation of this dimension is linked to the exploration of how collective argumentation is constructed in group interaction. The key question is the following: How is collective argumentation constructed in group interaction in a secondary mathematics classroom? To address this question, three goals of consecutive attainment have been posed: 1) Identifying types of interaction in group discussions in a mathematics classroom; 2) Connecting types of interaction from the perspective of collective argumentation; and 3) Exploring the complexity of the interaction in the construction of collective argumentation. To achieve these goals, a teaching experiment has been designed with a group of 14 and 15-year-old students in a school of Barcelona. The framework is based on the development of two main axes. First, it is examined the approach to contents of algebraic thinking by generalizations through patterns in solving problem classroom dynamics. Moreover, issues from the symbolic interactionism tradition within social theories have been introduced as a specific frame for the research. From this perspective, reflections on the socio and sociomathematical norms included in the created teaching experiment are presented. Thereupon, the approach to the notions of mathematical communication, discourse and collective argumentation are discussed. The methodological design is first composed of a teaching sequence of problems on generalisation through patterns. For the implemented instruction, a lesson dynamic with work in pairs and group discussion, and the teacher playing a non-interventionist role was decided. Two sets of codes, one for interactional contents and another for mathematical contents, has emerged by applying comparative methods in data from group discussions. After the narrative analysis of group conversations, having been assigned interactional and mathematical contents codes, two original tools have been created and applied to identify basic patterns of interaction and combinations of basic patterns. It has been found three techniques of composition named: assembly, substitution and insertion. Overall the results point to the complexity of group interaction in terms of its discontinuity. Students’ reactions are often a response to prior actions far in time in that same lesson. Within the system of interdependent actions in the group there are basic patterns of interaction that represent an isolated situation in the group that leads to a specific impact on the collective argumentation. Although the composition of basic patterns leads to the interconnection of various contributions to the collective argumentation, it cannot be concluded that a greater complexity in the interaction implies a greater quality in the constructed collective argumentation. One of the original phenomena emerging from this research is the maintenance and consolidations of the pair structure in group interaction. This phenomenon has an impact on the creation of learning opportunities around mathematical contents and, to a lesser extent, on the creation of meta-learning opportunities around mathematical curricular meanings. It has been confirmed the students difficulties when attempting to modify their mathematical discourse, in terms of the use and the interpretation of certain words. Another obstacle to achieve the understanding of mathematical contents comes from the different use of particular cases in the development of the students’ empirical argumentations. Despite of this, the substantiation and confrontation of narratives provide the opportunity to improve the quality of the empirical argumentations as well as to learn new mathematical discourses useful for the resolution of the task.

L´Associacionisme a finals del segle XIX i principis del vint a Girona es caracteritza per una gran diversitat. Aquesta tesi doctoral es centra en els diferents tipus d´associació i la seva importància en connexió amb la vida política. Posant un especial èmfasi la manera com organitzaven les seves activitats. Aquest treball d´ investigació és el resultat d´una minuciosa recerca de les associacions en els arxius i biblioteques de Madrid, Barcelona o Girona. Però, per tal d´ explicar les causes del sorgiment de les associacions a Girona i comarques no es poden ignorar les aportacions des dels àmbits no oficials, com poden ser els diaris de Madrid, Barcelona o Girona i comarques. Els diaris afegeixen quelcom d´informació a la que consta als registres oficials. La manera d´elaborar la classificació de les associacions és complicada. He considerat que per reflectir la seva estructura i manera de funcionar, i desenvolupament era necessari fer-ho, a partir d´aquests tretze tipus d´associacions: associacions benèfiques catòliques, assocs. Benèfiques públiques i assistencials; assocs. de socors mutus; assocs. Obreres, patronals o mixtes; assocs. Culturals, esportives i musicals: assocs. Polítiques; assocs. Professionals; assocs. Educatives i mútues laiques; assocs.Cooperatives; assocs. Sindicats; assocs. Financeres o econòmiques; assocs.comitès i juntes provincials i comarcals; i les associacions no-definides.Aquestes associacions estan formades per socis que gaudeixen d´uns mateixos interessos.Exemples d´aquestes activitats comunes serien, les que inclouen la participació en els diferents tipus d´excursions, esports,banquets, activitats culturals i socialitzants. Per entendre el seu sorgiment és important conèixer el seu context històric on es desenvoluparen. Els anys que inclouen de finals del mil vuit-cents fins el 1923, correspon amb el període restauracionista de l´Estat espanyol, el qual exercí un control sòcio-polític tant en les funcions com en els serveis administratius.Mecanismes aquests, que impossibilitaven la participació ciutadana en el procés polític.El 1923,el règim militar continuà sense tenir en compte els interessos socials de la població espanyola.La repressió continuava sent normal entre la societat civil i l´ordre social.Però, el 1931, la segona República iniciava l´obertura a un ventall de noves situacions i possibilitats de participació ciutadana.De forma general, d´acord amb les associacions estudiades, Girona i comarques gironines, van ser l´única forma de participació política i social en un estat desarticulat i descoordinat.Per tal d´explicar les diferents causes d´actuació i associar-se, és necessari fer tres observacions.La primera seria que la insastifacció ciutadana, per aconseguir els seus anhels socials, portaria a la fundació de la majoria d´associacions gironines.Del mil vuit-cents fins el 1930, l´església catòlica s´havia encarregat tant de la caritat com l´educació; però, tot i així, es registraren algunes associacions benèfiques, públiques i assistencials. La segona observació, correspondria a l´origen d´aquestes assocs. que van tenir el seu desenvolupament en un àmbit rural majoritàriament, i també en un d´urbà com per exemple, va ser el de Girona ciutat.Amb una indústria incipient.En general, les famílies gironines tenien difícil accés a les escoles públiques o a la sanitat pública.La tercera i última observació, d´aquest moviment associatiu, va ser que aquest grup de persones amb uns interessos comuns esdevingueren una força social. Exemples destacables són, el Centre Catòlic d´Obrers (1894-1919) o el Centre d´Unió Republicana (1893-1933). Els membres de les quals compartien uns mateixos interessos, idees o activitats (balls, escoltar música, llegir la premsa o llibres, beure cafè, fumar,i discutir sobre problemes sòcio-polítics que afectaven a la comunitat), i també un lloc on reunir-se.Fins i tot, alguns polítics es feien presents en aquestes societats per explicar les seves idees polítiques.Cadascuna de les tres observacions fetes anteriorment, poden servir per definir el context sòcio-polític(1875-1931)d´un estat espanyol desarticulat, on es desenvoluparen les associacions gironines. / The association at the end XIX century and the early 1900s in Girona is characterized by great diversity it. This doctoral thesis is centered on the types of association and their importance connected with the political life. There is a strong emphasis as the societies organized their activities. The investigation work resulted from a research of severe association in history archives and libraries of Madrid, Barcelona or Girona. But the explanation of the causes of the emergence of association in Girona and region cannot ignore no-official source material as newspapers from Madrid, Barcelona, Girona and region. The newspapers supplies information to the official source. The question of classification of societies is complicated. I considered that main approaches can be reflected developing structural function and that these thirteen are: beneficent catholic societies; public beneficent and assistance soc.; mutual aid soc.; workers, management and mixed soc.; cultural, music and sportive soc.; political soc.; professional soc.; educate and mutual lay soc.; cooperative soc.; trades union soc.; financial soc.; committee, board, provincial and region soc.; and no-defined societies. These societies are usually composed of members who join the activities and common interests. Examples of common activities include participating in different types of excursions, sports, eating, cultural consumption and sociable. To understand where emerges and is important to know their historical developing was involved. In the end of the 1800s to 1923, the period of restoration of Spanish state, their functions of socio-political control and centralized administrative services are only mechanisms to achieve the possibility of participating in the process of political decision-making. In the 1923s, military regime continues do not take in consideration many social interests of Spanish people. The repression of discrepancy between civil society and social order is normal. But in the 1931s, second republic begins to open new situations and possibilities in participation. In general, according to the societies we analyzed, the Girona and region societies are the only form of political and social participation in the state no-articulated. In order to explain the differences causes of acting and being associated then it is necessary to make three observations. First at all, social unsatisfied interests, that is cause of foundation for different kind of societies. During the 1800s to 1930, a catholic roman church organized charities and education but in that period also analyzed of public and benefit societies. Secondly, the genesis of these societies had it develop into rural areas and little cities as Girona the industry is in process. In general, the families had few options for public school or free sanity. Thirdly and last observation, for a movement or association to emerge, groups of people with definite interests must become a social force. For examples, “Workers catholic society” (or Centre Catòlic d´Obrers,1894-1919) or “Republican Union Society”(or Centre d´Unió Republicana,1893-1933).Their members share common beliefs, ideas or activities(dance, listening to the music, read newspapers or books, drinking coffee, smoking, discuss about social and politic problems of their district, etc.) and had a place where meeting or assembly. Also some political man approached into these societies for explaining their political program or party ideas. These are two examples of forms to political participation in to not articulate or coordinate Spanish state. Each of these three approaches can be appropriate to definite social and political situation (end 1800s to 1931) in Spain, and to definite social and historical circumstances of Gironde society.

No description available.

En el contexto del estructuralismo y el post-estructuralismo francés, los conceptos de ‘pulsión’, ‘goce’ y ‘placer’ garantizan un posicionamiento crítico con respecto a la episteme moderna, ya que consiguen que el pensamiento se abra a todo lo impensado, para acoger ese ‘más-allá’ de la razón y la conciencia que desestructura los límites del conocimiento. En un momento en que la filosofía de la ciencia y el concepto –con Cavaillès, Bachelard y Canquilhem– retoma la pregunta por la Aufklärung, los conceptos de ‘pulsión’, ‘goce’ y ‘placer’ anuncian los límites del pensamiento racional y discursivo, descubriendo que la (supuesta) universalidad de la razón no es más que una estrategia (geo)política, cuya finalidad es garantizar la hegemonía del mundo occidental. De esta manera, del mismo modo que la ‘ruptura bachelardiana’, los conceptos de ‘pulsión’ y ‘goce’ (no tanto, el ‘placer’) practican un corte en la estructura de la episteme moderna –y, concretamente, en los saberes de la biología, la filología y la economía– y revelan una dimensión extraña y desconocida del pensamiento, origen de las ciencias humanas. Así, mientras el concepto de ‘placer’ – como principio económico– permanece circunscrito a la racionalidad de la episteme moderna, los conceptos de ‘pulsión’ y ‘goce’ –desde la experiencia de la transgresión y la muerte– destruyen el orden racional del pensamiento, descubriendo el ‘más-allá’ de la biología, la filología y la economía, en donde se demuestra la insuficiencia de los discursos hegemónicos. En definitiva, al margen de la perspectiva hermenéutica – preocupada por definir el ‘sentido’ de los conceptos–, este trabajo analiza el juego de estrategias múltiples que proponen cada uno de los conceptos, con el fin de comprender la construcción epistemológica del campo intelectual francés de estos años. Sin embargo, el análisis arqueológico de los conceptos no sólo supone un esclarecimiento del pasado, sino que permite problematizar nuestra propia actualidad, ofreciendo una ontología crítica de nosotros mismos. Así, pues, la reflexión crítica sobre la historicidad de los conceptos de ‘pulsión’, ‘goce’ y ‘placer’ –de manera indirecta– permite reflexionar sobre nuestra propia pertenencia a un régimen discursivo preestablecido y, por lo tanto, no se trata únicamente de establecer el nacimiento de una nueva episteme, sino de comprender también su actualidad. / In French structuralism and post-structuralism, the concepts of ‘drive’, jouissance and ‘pleasure’ guarantee a critical approach to the modern episteme, as they manage to open up the mind to all things unthought of to embark on that quest ‘beyond reason and consciousness’ that destructures the boundaries of knowledge. At a time when the philosophy of science and concept revisits the question of Aufklärung –with Cavaillès, Bachelard and Canquilhem— the concepts of ‘drive’, jouissance and ‘pleasure’ announce the limits of discoursive and rational thinking, discovering that the (supposed) universality of reason is but a (geo)political strategy whose purpose is to preserve the hegemony of the Western world. Much like the ‘bachelardian rupture’, the concepts of ‘drive’ and jouissance (although not so much ‘pleasure’) make an incision in the structure of the modern episteme —particularly in the fields of biology, philology and economy— to reveal a strange, unexplored dimension of thought, the origin of human sciences. Thus, whereas the concept of ‘pleasure’ –as an economic principle– remains confined to the rationality of the modern episteme, the concepts of ‘drive’ and jouissance –from the experience of transgression and death– destroy the rational order of thought, revealing that ‘going beyond’ biology, philology and economy, where the hegemonic discourses are proved insufficient. In essence, far from the hermeneutic preoccupation with defining the meaning of concepts, this thesis analyses the multiple strategies proposed by each concept so as to understand the epistemological construction of French intellectual thought from 1957 to 1973. Nevertheless, the archaeological analysis of concepts does not only enable a clarification of the past, but also allows us to problematise our own current state of affairs, offering a critical ontology of ourselves. A critical approach to the historicity of the concepts of ‘drive’, jouissance, and ‘pleasure’ indirectly leads us to reflect on our own belonging to a pre-established discoursive regime, and therefore not only support the birth of a new episteme, but also understand its current state.

Programa: Estudis avançats en llengua i literatura catalanes / En citar L’Onomàstica del Terme Municipal de Calafell ens referim a la recerca, l’estudi i la recopilació dels noms propis que existien en aquest municipi i en el seu terme pels voltants de l’any 1950, i en llurs evolucions posteriors fins a situar-nos en els temps actuals. OBJECTIU DE LA TESI.- El motiu que ha impulsat a realitzar aquest treball ha estat el de recollir –amb certa urgència – aquells noms de lloc que varen existir i que avui ja no hi són pel fet de la ingent i massiva edificació que s’ha realitzat en el terme durant els darrers seixanta anys, la qual edificació ocupa, avui, el 33% de la seva superfície, mentre que l’any 1948, no arribava al 2%. Per consegüent, una gran part dels topònims d’aquella època actualment ja no existeixen, atès que romanen sepultats sota dels edificis i dels carrers que s’hi han construït. Quant als antropònims, molts també han desaparegut pel fet de l’enderrocament d’aquelles vivendes unifamiliars compostes de baixos i dalt que configuraven el nucli poblat de la Platja de Calafell. Cada una tenia el seu renom o nom de casa i el mencionaven, ineludiblement, com a referència i identificació de la família que hi vivia. Doncs avui, aquelles cases han estat reemplaçades per edificacions de diversos pisos d’alçada i, consegüentment, aquell renom o nom de casa tampoc existeix. Només roman guardat dins de la memòria de les poques persones que queden d’aquella època i que amb molta predisposició ens l’han facilitat. DESENVOLUPAMENT ARGUMENTAL.- Com a complement de la part essencial de la tesi que és l’Inventari Onomàstic –i que configura el corpus del treball– expressarem a continuació les parts prèvies que hi són incloses a mode d’introducció. Són les següents: a).-El nom del municipi, que ens diu que Calafell ja apareix escrit per primera vegada el 17 d’octubre de l’any 999. b).-El territori estudiat, que ens mostra la situació i extensió del terme, el qual té com a límit la mar Mediterrània i que afronta amb els municipis de Cunit, de Castellet i la Gornal, de Bellvei, i de Vendrell. c).-La llengua del municipi, que és el català de transició de l’oriental a l’occidental. d).-Els antecedents històrics dels quatre nuclis de població que integren el municipi: el Poble antic, el llogaret de Montpaó, la Platja de Calafell i Segur de Calafell. e).-Les heretats que hi han hagut en el seu terme. f).-L’entorn rural en què es desenvolupen àmpliament les particularitats de les cases de pagès, les collites, els corrals i la ramaderia, les pallisses, les eres, les barraques de pedra seca, les sínies, el bosc, les garrigues i els conreus, la fauna i la flora, etc. etc. g).-La vida marinera, en que s’expressen aspectes peculiars i propis d’aquest entorn: la pesca i els diferents sistemes, els nusos mariners, els núvols i llurs presagis, els vents i el que comporten, els talassònims, els peixos que s’hi pescaven, els ocells marins que hi havia. etc. CONCLUSIÓ .-Amb la recopilació que s’ha fet, aquells noms de lloc i de persona desapareguts romandran per sempre més dins del text d’aquesta tesi, i esdevindrà un patrimoni lingüistico-cultural per al municipi i per al país. Alhora pot servir, perfectament, com a punt de partida d’una nova investigació i estudi de les diferents parts que la componen. INVENTARI ONOMÀSTIC DEL TREBALL.- Està compost de 260 pàgines i conté tots els topònims i antropònims recollits i pertanyents al poble i terme municipal de Calafell. / This thesis is based on the research, study and compilation of proper names that existed in this municipality and surroundings around the year 1950, as well as the analysis of their evolution up to the present day. AIM OF THE THESIS: The reason to carry out this research was to gather -with some urgency­the place names that no longer exist due to the massive building that took place in this municipality in the last sixty years. Nowadays, 33% of the territory is built-up, in contrast to the 2% in 1948. Consequently, many of the toponyms of that time are gone, as they remain buried under the present-day buildings and streets. Regarding anthroponyms, many of them are also gone due to the demolition of two-floor single-family houses in the seaside neighbourhood of Calafell. Each house used to have a nickname of its own, used to identify or refer to the family who lived there. Those houses have been replaced by several-story-high buildings. Therefore, that nickname or house name isn't used anymore. It exists only in the memory of some people who remain from that time, who were more than willing to share them. CONTENT OF THE THESIS: Besides the 210-page onomastic inventory containing the toponyms and antroponyms which have been gathered, the thesis offers historical background of the village and a description of the rural environment, the fishing history and the geography of the three populated areas within the municipality. CONCLUSION: Thanks to the compilation carried out, proper names of people and places which are no longer used will remain within this thesis. This constitutes an important linguistic and cultural heritage for the municipality and for the country. Besides, this thesis can also become the starting point of a new research and study on its different aspects.