Esta tesis doctoral analiza la dimensión gnoseológica del periodismo informativo, es decir, su capacidad de generar conocimiento sobre la realidad, para lo cual aplica al periodismo la reflexión epistemológica de la filosofía y de la historiografía. El objetivo es constatar las posibilidades gnoseológicas del periodismo con el fin de delimitar una definición de la profesión periodística acorde con su capacidad para conocer. Para ello, configura el objeto de estudio a partir de las alusiones epistemológicas halladas en textos que describen la actividad periodística: libros de estilo, códigos deontológicos, manuales prácticos y estudios teóricos sobre el periodismo. Con ello se busca configurar una visión panorámica de las prácticas profesionales de los periodistas, así como revisar la reflexión desarrollada desde el propio periodismo sobre las implicaciones epistemológicas de su trabajo. A ese objeto de estudio se le ha aplicado el aparato conceptual de la epistemología para plantear en el periodismo un debate epistemológico en términos conmensurables con los de la reflexión gnoseológica de la filosofía y de la historiografía. El resultado es la definición del proceso gnoseológico del periodismo, en el que se distinguen dos fases: a) la perceptiva, asociada al uso de las fuentes informativas y que permite el contacto con la realidad; y b) la atribución de significado a los resultados de la percepción, que es la fase en la que se dirime la discusión sobre la verdad de los enunciados periodísticos. En la primera fase se analizan las situaciones en las que el periodista captura hechos de la realidad, a través de las fuentes, y se llega a la conclusión de que el punto de partida del proceso gnoseológico es el relato de la percepción de un hecho, no la realidad en sí, puesto que siempre aparece un intermediario –el testigo– entre la realidad y la percepción de la realidad. En la segunda fase se analiza el paradigma gnoseológico imperante en el periodismo –el objetivismo–, para concluir que dicho paradigma relega al periodismo a la recolección de hechos, con lo que se niega la función gnoseológica del periodista al situar la atribución de significado –la interpretación– fuera del ámbito de actuación del periodista. En contraposición, se analizan propuestas epistemológicas que asumen como ineludible la intervención del sujeto a la hora de otorgar significado a los hechos, a partir de la naturaleza narrativa inherente a la noticia. En ese sentido, situar al periodista en el centro de la actividad periodística aparece como la única posibilidad de justificar la condición gnoseológica del periodismo, y con ella su capacidad de explicar hechos, sobre todo en un momento como el actual en el que las tecnologías de información están poniendo en cuestión aspectos clave del periodismo, desde la singularidad de la profesión periodística hasta su capacidad de generar enunciados gnoseológicos de la realidad. / Aquesta tesi doctoral analitza la dimensió gnoseològica del periodisme informatiu, és a dir, la seva capacitat per a generar coneixement de la realitat, aplicant al periodisme la reflexió epistemològica de la filosofia i de la historiografia. L'objectiu és constatar les possibilitats gnoseològiques del periodisme amb la finalitat de delimitar una definició de la professió periodística d'acord amb la seva capacitat per a conèixer. Per això, s'ha configurat l'objecte d'estudi de la tesi a partir de les al•lusions epistemològiques trobades en textos que descriuen l'activitat periodística: llibres d'estil, codis deontològics, manuals pràctics i estudis teòrics sobre el periodisme. Amb això es busca tenir una visió panoràmica de les pràctiques professionals dels periodistes, així com revisar la reflexió desenvolupada des del mateix periodisme sobre les implicacions epistemològiques de la seva feina. Un cop configurat l'objecte d'estudi, se li ha aplicat l'aparell conceptual de l'epistemologia per tal de plantejar en el periodisme un debat epistemològic en termes commensurables amb els de la reflexió gnoseològica de la filosofia i de la historiografia. El resultat és la definició del procés gnoseològic del periodisme, en el qual es distingeixen dues fases: a) la perceptiva, associada a l'ús de les fonts informatives i que permet el contacte amb la realitat; i b) l'atribució de significat als resultats de la percepció, que és la fase en la qual es dirimeix la discusió sobre la veritat dels enunciats periodístics. A la primera fase s'analitzen les situacions en les quals el periodista captura fets de la realitat, mitjançant les fonts, i s'arriba a la conclusió que el punt de partida del procés gnoseològic és el relat de la percepció d'un fet, no el fet en sí, ja que sempre apareix un intermediari –el testimoni– entre la realitat i la percepció de la realitat. A la segona fase es revisa el paradigma gnoseològic que impera en el periodisme –l'objetivisme– per a concloure que aquest paradigma relega el periodisme a la recol•lecció de fets, amb la qual cosa es nega la funció gnoseològica del periodista en situar l'atribució de significat –la interpretació– fora de l'àmbit d'actuació del periodista. En contraposició, s'analitzen propostes epistemològiques que assumeixen com a ineludible la intervenció del subjecte a l'hora d'atorgar significat als fets, a partir de la naturalesa narrativa inherent a la notícia. En aquest sentit, situar el periodista al centre de l'activitat periodística apareix com l'única possibilitat de justificar la condició gnoseològica del periodisme, i amb ella la seva capacitat d'explicar fets, sobretot en el moment actual, quan les tecnologies de la informació estan posant en crisi aspectes claus del periodisme, des de la singularitat de la professió periodística fins a la seva capacitat de generar enunciats gnoseològics de la realitat. / This doctoral thesis looks into the gnoseological dimension of informative journalism, that is, its capacity to produce knowledge about reality. To do so, journalism is analysed along the lines of the epistemological reflection of philosophy and historiography. The aim is to examine the gnoselogical possibilities of journalism in order to establish a definition of the profession of journalism in accordance with its capacity to get to know the real world. In order to do that, it sets the subject of study from the epistemological references as found in texts describing the activity of journalism: books of style, deontological codes, manuals and theoretical studies about journalism. It seeks to get a general view of the professional practices of journalists, as well as reviewing the reflections made from journalism itself about the epistemological implications of the discipline. An epistemological approach has been used to analyse the subject of study so as to put forward an epistemological discussion —in similar terms as those used in the gnoseological reflection on philosophy and historiography. The upshot is the definition of the epistemological process in journalism, in which we can pinpoint two stages: a) the perceptual stage, which is associated with the use of information sources and which allows contact with reality; b) the attribution of meaning to the results of perception: the stage in which one settles the discussion about the truth of journalistic statements. In the first stage, we look into situations in which the journalist captures events from sources, and we reach the conclusion that the starting point of the epistemological process is the account of the perception of an event, not reality itself, since there emerges always an intermediary —the witness— between reality and the perception of reality. In the second stage we examine the gnoseological paradigm in journalism —objectivism—, and we infer that such a paradigm degrades journalism to the mere recollection of facts, and hence the journalist is stripped of their epistemological function because the attribution of meaning —the interpretation— is beyond the scope of the journalist’s task. In contrast, we examine epistemological approaches that deem inevitable the subject’s intervention when it comes to attributing meaning to facts, based on the inherent narrative nature of a news story. In that sense, placing the journalist at the centre of the journalistic activity seems to be the only possibility to justify the epistemological condition of journalism, and therewith its capacity to report facts, particularly nowadays when information technologies are calling into question key aspects of journalism, such as the unique nature of journalism and also its capacity to produce gnoseological statements about reality.

En el context de la Col·laboració Universitat-Empresa (UIC), l'objectiu d'aquest projecte d'investigació és entendre com i per què les indústries contacten centres tecnològics o de recerca amb un objectiu d'investigació. La revisió de la bibliografia, però, va produir poc sobre com les indústries es comporten quan es troben amb un problema tecnològic relacionat amb el mercat, no tenir antecedents de les relacions anteriors amb els centres de recerca de la Universitat, i decidir que necessiten acostar- a ells per primera vegada. Seguint la metodologia d'estudi de cas, es va realitzar una investigació qualitativa de diversos casos al voltant de tres proposicions teòriques per tal d'avaluar si es podria desenvolupar o no un patró comú. La primera proposició estableix que una empresa que s'acosta a un centre d'investigació per primera vegada per resoldre una Oportunitat de Mercat Relacionada amb la Tecnologia (TRMO) contacta amb un facilitador tecnològic que l'empresa creu que podria ser capaç d'ajudar a trobar el centre adequat. La segona proposició vol comprovar si els membres de l'empresa recorden haver estat visitats per un intermediari d'un centre de recerca o tecnològic o haver fet un altre tipus d'activitats que les pròpies d'una investigació externalitzada amb un centre tecnològic o de recerca. Finalment, la proposició 3 té per objecte determinar si l'empresa utilitza de manera proactiva el seu capital social per obtenir ajuda per trobar el centre adequat. Es van trobar sis empreses per complir els requisits, i es van entrevistar als seus directius. En aquest treball es troba una sèrie d'evidències sobre els factors que impulsen aquests primers contactes. A més, aquest treball explora el comportament intern quan es tracta de seleccionar el soci adequat. Això planteja preguntes sobre el lideratge de projectes, la maduresa del projecte, i la construcció de confiança entre l'empresa i el centre d'investigació. Seguint aquesta línia d'investigació, aquest treball proposa un model i el compara amb la bibliografia actual sobre la forma de preparar les infraestructures per activar les relacions. / En el contexto de la Colaboración Universidad-Empresa (UIC), el objetivo de este proyecto de investigación es entender cómo y por qué las industrias contactan centros tecnológicos o de investigación con un objetivo de investigación. La revisión de la bibliografía, sin embargo, produjo poco sobre cómo las industrias se comportan cuando se encuentran con un problema tecnológico relacionado con el mercado, no tener antecedentes de las relaciones anteriores con los centros de investigación de la Universidad, y decidir que necesitan acercarse a ellos por primera vez. Siguiendo la metodología de estudio de caso, se realizó una investigación cualitativa de varios casos en torno a tres proposiciones teóricas a fin de evaluar si se podría desarrollar o no un patrón común. La primera proposición establece que una empresa que se acerca a un centro de investigación por primera vez para resolver una Oportunidad de Mercado Relacionada con la Tecnología (TRMO) contacta con un facilitador tecnológico que la empresa cree que podría ser capaz de ayudarle a encontrar el centro adecuado. La segunda proposición quiere comprobar si los miembros de la empresa recuerdan haber sido visitados por un intermediario de un centro de investigación o tecnológico o haber hecho otro tipo de actividades que las propias de una investigación externalizada con un centro tecnológico o de investigación. Finalmente, la proposición tres tiene por objeto determinar si la empresa utiliza de manera proactiva su capital social para obtener ayuda para encontrar el centro adecuado. Se encontraron seis empresas para cumplir los requisitos, y se entrevistó a sus directivos. En este trabajo se encuentra una serie de evidencias sobre los factores que impulsan dichos primeros contactos. Además, este trabajo explora el comportamiento interno cuando se trata de seleccionar el socio adecuado. Esto plantea preguntas sobre el liderazgo de proyectos, la madurez del proyecto, y la construcción de confianza entre la empresa y el centro de investigación. Siguiendo esta línea de investigación, este trabajo propone un modelo y lo compara con la bibliografía actual sobre la forma de preparar las infraestructuras para activar las relaciones. / In the context of University-Industry Collaboration (UIC), the goal of this research project is to understand how and why industries contact research or technological centers with a research objective. The review of the literature, however, yielded little on how industries behave when they encounter a technological related market problem, have no record of previous relationships with University research centers, and decide they need to approach them for the first time. Following case study methodology, a qualitative multiple case study research was performed around three theoretical propositions in order to assess whether or not a common pattern could be developed. Proposition one states that a firm that approaches a research center for the first time to solve a Technology Related Market Opportunity (TRMO) contacts a technological facilitator who they believe might be able to assist them find the right party. The second proposition is meant to check whether or not members of the firm remember having been visited by a research/technical center intermediary or having done other than externalized research activities with a research/technical center. Finally, proposition three is intended to determine if the firm proactively uses its social capital to obtain assistance to find the right party. Six companies were found to meet the requirements, and their managers were interviewed. This paper finds a number of evidence concerning the driving factors that trigger said first contacts. Also, this work explores internal behavior when it comes to selecting the right partner. This raises questions on project leadership, project maturity, and trust building between the company and the research center. Following this line of research, this work also proposes a model and compares this with current literature on how to prepare infrastructure to trigger relationships.

En la recerca sobre el consum dels llocs personals a les xarxes socials, com Facebook, YouTube i Instagram, han predominat els projectes basats en la identitat en què les persones utilitzen l’espai online per crear i projectar les identitats que coldrien tenir per mitjà d’un procés de gestió de la imatge. En aquest recerca, es presenta una conceptualització alternativa de l’ús de les xarxes socials, incloent-hi la creació i el consum de continguts, que utilitza la teoria de la gestió dels estats d’ànim i l’exposició selectiva que es deriva de la psicologia dels mitjans. La teoria de la gestió dels estats d’ànim estipula que les persones intenten readaptar el seu entorn d’estímuls per incrementar la durada i la intensitat dels bons moments i reduir la intensitat i la durada dels mals moments. En conseqüència, aquesta recerca té una triple finalitat: 1) explicar amb detall el procés de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en els llocs personals de les xarxes socials, incloent-hi la creació selectiva i el consum selectiu de continguts; 2) il•lustrar sobre les conseqüències d’una cultura de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en les xarxes socials, i 3) identificar formes en què les marques es poden afermar en una cultura de gestió dels estats d’ànim a les xarxes socials i a través d’elles. A partir de 15 llargues entrevistes de més de dues hores de durada cadascuna i de les dades recollides durant vuit mesos d’informació online dels perfils de Facebook dels enquestats, trobem que les persones creen col•lectivament uns continguts en els seus llocs personals de les xarxes socials que són bàsicament positius i divertits, que fan que els continguts visibles a les xarxes socials siguin predominantment positius i divertits. Aquest fenomen s’explica estudiant detingudament els tipus de continguts que creen les persones, els tipus de continguts que no creen, els tipus de continguts que consumeixen online i els que no consumeixen. Les nostres conclusions demostren que l’ús de les xarxes socials implica una combinació de comportaments contraris i contradictoris. Les marques necessiten entendre la cultura que han creat els consumidors de les xarxes socials, no tan sols per determinar com penetrar i actuar en aquesta cultura, sinó també per trobar noves vies al creixement, més enllà de la comunicació bidireccional i de la construcció de relacions, en què les experiències també s’ofereixin a través de les xarxes socials. / En la investigación sobre el consumo de los sitios personales en las redes sociales, como Facebook, YouTube e Instagram, han predominado los proyectos de base identitaria en que las personas utilizan el espacio online para crear y proyectar aquellas identidades que desearían tener a través de un proceso de gestión de la imagen. En esta investigación, se presenta una conceptualización alternativa del uso de las redes sociales, incluyendo la creación y el consumo de contenidos, que utiliza la teoría de la gestión de los estados de ánimo y la exposición selectiva que se deriva de la psicología de los medios. La teoría de la gestión de los estados de ánimo estipula que las personas intentan readaptar su entorno de estímulos para incrementar la duración y la intensidad del buen humor y reducir la intensidad y la duración del mal humor. En consecuencia, esta investigación tiene una triple finalidad: 1) explicar en detalle el proceso de gestión del estado de ánimo colectivo en los sitios personales de las redes sociales, incluyendo la creación selectiva y el consumo selectivo de contenidos; 2) arrojar luz sobre las consecuencias de una cultura de gestión del estado de ánimo colectivo sobre las redes sociales, y 3) identificar formas en que las marcas pueden afianzarse en una cultura de gestión de los estados de ánimo en y a través de las redes sociales. Utilizando 15 largas entrevistas de más de dos horas de duración cada una y datos recogidos de ocho meses de información online de los perfiles de Facebook de los encuestados, hallamos que las personas crean colectivamente unos contenidos en sus sitios personales de las redes sociales que son básicamente positivos y divertidos, que hacen que los contenidos visibles en las redes sociales sean predominantemente positivos y divertidos. Este fenómeno se explica estudiando en detalle los tipos de contenidos que crean las personas, los tipos de contenidos que no crean, los tipos de contenidos que consumen online y los que no consumen. Nuestras conclusiones demuestran que el uso de las redes sociales implica una combinación de comportamientos contrarios y contradictorios. Las marcas necesitan entender la cultura creada por los consumidores de las redes sociales no solo para determinar cómo penetrar y actuar en dicha cultura, sino también para hallar nuevas vías al crecimiento más allá de la comunicación bidireccional y de la construcción de relaciones, en que las experiencias también se ofrezcan a través de las redes sociales. / Research on the consumption of personal social media sites, such as Facebook, YouTube and Instagram, has been dominated by identity-based projects in which individuals use the online space to create and project their desired identities through the process of image-management. In this research, an alternative conceptualization of social media usage, comprising content creation and consumption, is presented using mood management and selective exposure theory derived from media psychology. Mood management theory stipulates that individuals attempt to rearrange their stimulus environment so as to increase the duration and intensity of good moods and reduce the intensity and duration of bad ones. Subsequently, the aims of this research are threefold: (1) to elaborate on the process of collective mood management on personal social media sites, including selective content creation and selective content consumption; (2) to shed light on the consequences of a culture of collective mood management on social media networks; and (3) to identify ways in which brands can leverage themselves in a culture of mood management on and through social media. Using 15 long interviews spanning two hours each and data collected from eight months of online observation of the respondents’ Facebook profiles, I find that individuals collectively create content on their personal social media sites that is primarily positive and entertaining, leading to predominantly positive and entertaining content visible on social media networks. This phenomenon is explained by elaborating on the types of content that individuals create, the types of content they do not create, the types of content that persons consume online and those which they do not consume. The findings demonstrate that social media usage involves a combination of contrary and contradictory behaviours. Understanding the culture created by consumers of social media is not only necessary for brands to determine how to penetrate and engage in such a culture, but is also relevant for brands to find avenues for growth beyond two-way communication and relationship building, in which experiences are also delivered through social media networks.

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és detectar si existeixen claus creatives comunes en els vídeos publicitaris virals que constitueixin un detonant per al seu contagi entre els usuaris de les xarxes socials digitals. S'inicia amb un estudi diagnòstic de la literatura existent sobre el tema per aclarir conceptes, resoldre confusions terminològiques i distingir diferències entre el màrqueting viral, la publicitat viral o la publicitat boca a orella, entre d’altres. A continuació, s'estudia un marc conceptual reticular, en el qual es connecten els fonaments del màrqueting, de la comunicació, de la creativitat publicitària i de les xarxes socials per esbossar dos possibles models teòrics del màrqueting viral. D'aquesta manera, es concreten diversos nivells taxonòmics i de definició del concepte. Per dur a terme l'estudi empíric, l'autora proposa un constructe analític que permeti la triangulació dels indicadors bàsics següents: drivers creatius, soques virals i ambigüitat dels continguts. L'anàlisi -bivariant i multivariant- de 651 vídeos publicitaris virals ha permès constatar que els continguts basats en el driver de l'emoció, explicats amb recursos de la soca retòrica clàssica publicitària (o conceptual), són els que mostren una major prevalença i relació significativa. L'ambigüitat està present en gairebé la meitat de la mostra analitzada, per la qual cosa es conclou que es tracta d'una condició suficient, però no necessària, per detonar un procés publicitari viral. / El objetivo principal de esta tesis doctoral es detectar si existen claves creativas comunes en los vídeos publicitarios virales que constituyan un detonante para su contagio entre los usuarios de las redes sociales digitales. Se inicia con un estudio diagnóstico de la literatura existente sobre el tema para clarificar conceptos, resolver confusiones terminológicas y distinguir diferencias entre el marketing viral, la publicidad viral o la publicidad boca a oreja, entre otros. A continuación, se estudia un marco conceptual reticular, en el que se conectan los fundamentos del marketing, de la comunicación, de la creatividad publicitaria y de las redes sociales para esbozar dos posibles modelos teóricos del marketing viral. De esta forma, se concretan varios niveles taxonómicos y de definición del concepto. Para llevar a cabo el estudio empírico, la autora propone un constructo analítico que permita la triangulación de los siguientes indicadores básicos: drivers creativos, cepas virales y ambigüedad de los contenidos. El análisis -bivariante y multivariante- de 651 vídeos publicitarios virales ha permitido constatar que los contenidos basados en el driver de la emoción, explicados con recursos de la cepa retórica clásica publicitaria (o conceptual), son los que muestran una mayor prevalencia y relación significativa. La ambigüedad está presente en casi la mitad de la muestra analizada, por lo que se concluye que se trata de una condición suficiente, pero no necesaria, para desencadenar un proceso publicitario viral. / The aim of this thesis is to test out the existence of common creative key factors in the viral advertising videos that constitute a catalyst for their transmission between users of digital social networks. It all starts up with a diagnostic study of the existent literature about the subject in order to clarify concepts, solve terminological misunderstandings and distinguish between viral marketing, viral advertising or word-of-mouth advertising from a wide range of others. Furthermore, a reticular framework is studied, in which the basics of marketing, communication, advertising creativity and social networks are connected between them to sketch two possible theoretical models of viral marketing. In this way, many taxonomical levels and the definition of concept are concreted. To carry out the empirical study, the author proposes an analytical construct that allows the triangulation of the following basic indicators: creative drivers, viral strains and the ambiguity of the contents. The analysis -bivariate and multivariate- of 651 viral advertising videos has been prone to prove that the contents based on the driver of the emotion, explained with the resources of the advertising (or conceptual) rhetoric strain, are the ones that show a major prevalence and significant relation. The presence of ambiguity is almost in half of the analyzed sample, so we arrive to the conclusion that it is a sufficient condition, but not necessary to unleash a viral advertising process.

Els emprenedors prenen decisions com la d’engegar o no la seva idea de negoci, adaptar-se i ajustar-se a les peticions del mercat, i desafortunadament la de continuar o deixar el procés de creació del nou negoci. Tot i que la constant progressió tecnològica obre oportunitats als emprenedors per engegar idees de negoci en base a noves innovacions tecnològiques, només alguns d’ells i elles aconsegueixen complir amb aquestes expectatives. Les investigacions prèvies en emprenedoria s'han centrat en entendre com els recursos poden explicar l'evolució de les empreses de nova creació. No obstant, quan es planteja l’estudi de l’emprenedoria de base tecnològica trobem dificultats per poder explicar les diferències de resultats si només ens fixem en les combinacions de recursos inicials. Aquesta recerca proposa introduir altres perspectives teòriques que ens poden ajudar a identificar factors per entendre millor com sorgeixen les organitzacions de base tecnològica. Fem servir un mètode mixt, combinant un estudi qualitatiu exploratori amb un estudi quantitatiu. En primer lloc explorem factors i accions que influencien el procés d’emprenedoria tecnològica. Seguidament, ampliem el marc teòric inicial per donar suport als aspectes que han aparegut en el treball qualitatiu, i formular les hipòtesis de recerca. Fem servir un set de dades longitudinals per testejar aquestes hipòtesis. Finament, es conclou el document reflexionant sobre la combinació dels resultats del treball qualitatiu i quantitatiu. Utilitzant la teoria de senyals expliquem que els recursos tecnològics poden tenir una funció com a símbol diferencial de qualitat. Observem que aquests recursos han de ser transformats per tal de generar valor pels potencials clients. Fent servir la perspectiva teòrica de màrqueting i del capital humà es detalla com l’experiència i la intensitat de les seves accions de creació de mercat tenen una influència positiva en el procés de sorgiment. Aquesta recerca contribueix al coneixement actual sobre el desenvolupament de les empreses de nova creació de base tecnològica. Es suggereix que l’orientació de les accions de l’emprenedor, en concret l’activació de capacitats d’interacció amb el mercat, influeixen en sorgiment d’aquest tipus d’organitzacions. Els resultats també tenen implicacions pràctiques per emprenedors, inversors i agents implicats en el desenvolupament d’emprenedoria tecnològica; es proposa que més enllà d’analitzar les combinacions inicials de recursos d’un emprenedor, s’ha de dedicar més atenció a la capacitat de transformar aquests recursos en propostes de valor, i la seva orientació a mercat. / Los emprendedores toman decisiones como la de empezar o no su idea de negocio, adaptarse o no a las necesidades del mercado, y desafortunadamente la de continuar o dejar su proyecto. A pesar de que la constante progresión tecnológica abren oportunidades para generar ideas de negocio a partir de las innovaciones tecnológicas; sólo algunos de ellos y ellas logran cumplir estas expectativas. Las investigaciones previas en emprendimiento han observado como los recursos pueden ayudar a entender la evolución de las empresas de nueva creación. No obstante, cuando se plantea el estudio del emprendimiento de base tecnológica nos encontramos con dificultades para poder explicar las diferencias de resultados si nos limitamos a observar las combinaciones iniciales de recursos. Esta investigación propone introducir perspectivas teóricas que nos permitan identificar factores y su influencia para entender como surgen las organizaciones de base tecnológica. Utilizamos un método mixto, combinando un estudio cualitativo y un cuantitativo. En primer lugar exploramos factores y acciones que influyen en el proceso de emprendimiento tecnológico. A continuación ampliamos el marco teórico inicial para dar soporte a los aspectos identificados en el trabajo cualitativo, y formulamos las hipótesis de investigación. Usamos un set de datos longitudinales para testeas estas hipótesis. Finalmente, se concluyen el documento con una discusión de los resultados obtenidos. La teoría de señales nos permite entender como los recursos tecnológicos pueden tener una función como símbolo de calidad. Observamos que estos recursos deben ser transformados para generar valor para los potenciales clientes. Utilizando la perspectiva teórica de marketing y de capital humano detallamos como la experiencia y la intensidad de las acciones de creación de mercado tienen una influencia positiva en el proceso de creación de las empresas. Esta investigación contribuye al conocimiento actual sobre el desarrollo de empresas de nueva creación de base tecnológica. Se sugiere que la orientación de las acciones del emprendedor, en concreto la activación de orientación a mercado, influyen en desarrollo de estas organizaciones. Los resultados tienen implicaciones prácticas para emprendedores, inversores y agentes implicados en el desarrollo de emprendimiento tecnológico; se propone que más allá de fijarse en las combinaciones iniciales de recursos, debemos dedicar más atención a las capacidades de transformar estos recursos en propuestas de valor y su orientación a mercado. / Despite the remnant promises that sustained technological progress offers to entrepreneurs eager to introduce disruptive technological innovations, we observe that only few of them live up to the expectations. In fact, there is a limited understanding on the factors underlying the transformation of promising technologies into viable organizations, and how they influence the decisions to turn on, tune in with the market, and drop-out or continue with their organizing efforts. Prior entrepreneurship research relying on the resource-based view finds difficulties to explain the technology-based firms' performance. We propose to complement the current understanding with additional perspectives that could help to identify factors that provide further insights on the emergence of new technology-based firms. We adopt a mixed-method approach to combine an exploratory qualitative field work with a quantitative research approach. First, we gather insights on the factors and actions that are seen to be influencing the technology entrepreneurship process, from the initial opportunity to the creation of a stable business. Then, we extend our initial theoretical framework on the technology entrepreneurship process to support the qualitative findings and build propositions; these are tested as hypotheses on a larger sample of technology-based firms. Finally, we combine the findings from the qualitative field work with the findings from the hypotheses test. Using the signaling theory we explain how some resources value goes beyond its direct impact on firm’s performance, suggesting that they are also used for their symbolic value. We observe that technological assets need to be transformed in order to generate value for the potential customers of the new venture. Marketing and human capital theory insights provide an explanation on how experience and market presence positively influence the venture emergence of new technology-based firms. We contribute to the current understanding of new technology-based firms with the introduction of human capital, marketing and technology commercialization theory. Describing how the orientation of entrepreneur's actions and the early development of market capacities influence on the venture emergence of this type of firms. The results also have implications for entrepreneurs, investors in technology startups, and stakeholders in technology entrepreneurship; as they suggest that further attention should be given to the market actions of the entrepreneurs, regardless of their initial combinations of resources.

Els darrers anys, els models de negoci han experimentat un impuls notable en la recerca acadèmica. Com a resposta a les demandes recents de la literatura en matèria de direcció estratègica, aquesta tesi amplia l’estudi dels models de negoci mitjançant l’anàlisi d‘una dimensió que rarament s‘estudia a la literatura: la transformació del model de negoci i les seves dinàmiques internes. Malgrat el paper destacat dels models de negoci en la recerca recent, se sap poc sobre com es transformen els models de negoci en el temps i com s’adapten a ecosistemes canviants. A través de tres assaigs, aquesta tesi explora la transformació dels models de negoci centrant-se en la dinàmica de la innovació dels models de negoci i la transformació d’aquests models amb la internacionalització. Avançant en les conclusions empíriques dels tres assaigs i les idees integradores que impulsen l’agenda de la recerca sobre els models de negoci, proposo un nou model conceptual i presento la transformació del model de negoci com un constructe multidimensional, que es basa en les eleccions estratègiques de l’empresa. Aquestes eleccions, a seu torn, es reflecteixen en les limitacions que determinen l’espai d‘oportunitat de l‘empresa focal, que s‘ha de realitzar amb l‘objectiu d‘incrementar la creació de valor de l‘empresa focal i el seu potencial de captació de valor. Aquesta tesi té com a fonaments la recerca en direcció estratègica i la teoria de l’organització, i també es basa en la teoria institucional i la internacionalització, cosa que contribueix als debats actuals en els camps de l’estratègia, la innovació i la direcció internacional. Alhora que se centra en el desenvolupament de la teoria i adopta un enfocament semiconstructivista, la tesi utilitza diversos mètodes de recerca, com l’anàlisi teòrica, la grounded theory, i recorre a diversos casos per desenvolupar i demostrar diverses proposicions, i també el concepte de transformació dels models de negoci en la literatura. La tesi conclou proposant potencials vies per al desenvolupament d’investigacions futures. / En los últimos años, los modelos de negocio han cobrado sustancial impulso en la investigación académica. Como respuesta a las recientes peticiones de la literatura en dirección estratégica, esta tesis extiende el estudio de modelos de negocio mediante la exploración de una dimensión raramente considerada en la literatura: la transformación del modelo de negocio y sus dinámicas subyacentes. A pesar del papel destacado de los modelos de negocio en la investigación reciente, poco se sabe acerca de cómo los modelos de negocio se transforman en el tiempo y cómo se adaptan a ecosistemas cambiantes. A través de tres ensayos, esta tesis explora la transformación de modelos de negocio enfocándose en la dinámica de la innovación de los modelos de negocio y la transformación de los modelos de negocio en la internacionalización. Avanzando en los hallazgos empíricos de los tres ensayos y las ideas integradoras que impulsan la agenda de investigación modelo de negocio, propongo un nuevo modelo conceptual y presento la transformación del modelo de negocio como un constructo multidimensional, que reside en las elecciones estratégicas de la empresa. Estos, a su vez, se reflejan por las restricciones que determinan espacio de oportunidades de la empresa focal, que ha de ser realizado con el objetivo de aumentar la creación y captura de valor potencial de la misma. Esta tesis tiene como pilares la investigación en dirección estratégica así como la teoría de organización, basándose en la teoría institucional y la internacionalización, lo que contribuye a los debates actuales dentro de los campos de estrategia, innovación y dirección internacional. Mientras se mantiene el foco en el desarrollo de la teoría, en un enfoque semi-constructivista, la tesis emplea diversos métodos de investigación, como el análisis teórico, grounded theory, y varios estudios de caso para desarrollar y testear diversas proposiciones, así como establecer el concepto de transformación de modelos de negocio en literatura. La tesis concluye con potenciales vías para el desarrollo de futuras investigaciones. / In recent years, business models have gained substantial momentum in academic research. As a response to recent calls in strategic management literature for novel research, this dissertation extends the study of business models by exploring a dimension rarely considered in literature: business model transformation and its underlying dynamics. Despite the prominent role of business models in recent research, little is known about how business models transform over time and adapt to evolving ecosystems. In three essays, I address this gap by exploring the notion of business model transformation enabled through its dynamics of business model innovation and business model growth through internationalization. Advancing on the empirical findings from the three essays and the integrative insights that move the business model research agenda forward, I propose a conceptual model and introduce business model transformation as a multi-dimensional construct, which resides in the focal firm’s strategic choices. These choices, in turn, are reflected by the constraints that determine the focal firm’s opportunity space, which is to be realized with the objective to increase the focal firm’s value creation and value capture potential. I theoretically build on strategic management research as well as on organization, institutional and internationalization theory as the three pillars of this thesis, contributing to the current debates within the strategy, innovation and international management fields. While maintaining the focus on theory development, in a semi-constructivist approach, I employ diverse research methods, such as theoretical analysis, grounded theory, and multiple case studies to develop and test various propositions, as well as establish the concept of business model transformation in literature. The thesis concludes with fruitful avenues for future research.

L'annex 3 no està disponible per a la seva consulta per motius de confidencialitat / Aquest treball de recerca persegueix identificar quines pràctiques de recursos humans donen suport a la innovació en les PIMEs. La investigació s'ha centrat en dues fases. En la primera fase d'aquest estudi s'han identificat les pràctiques de recursos humans que dia a dia duen a terme 16 empreses innovadores de Jalisco (Mèxic) i de Catalunya (Espanya). Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat un estudi qualitatiu que consisteix en entrevistar en profunditat els principals responsables de cada l'empresa o els directius que poguessin respondre a temes estratègics generals. Un cop identificats les característiques i aspectes que ens agradaria contrastar respecte al que s’ha publicat en la literatura, s'ha realitzat un estudi quantitatiu mitjançant enquestes a 129 empreses de Jalisco (Mèxic). En el cas d'Espanya, al no tenir un nombre significatiu de respostes no es va poder realitzar l'estudi, de manera que la investigació quantitativa es va centrar només en els resultats de Mèxic. La investigació conclou amb una sèrie de característiques i pràctiques que identifiquen les PIMEs innovadores, les quals s'espera que siguin d'utilitat per facilitar la innovació i amb això l'èxit de les empreses. / Este trabajo de investigación persigue identificar qué prácticas de recursos humanos apoyan la innovación en las PYMEs. La investigación se ha centrado en dos fases. En la primera fase del presente estudio se han identificado las prácticas de recursos humanos que día a día llevan a cabo 16 empresas innovadoras exitosas de Jalisco (México) y de Cataluña (España). Para ello se ha realizado un estudio cualitativo que consistente en realizar entrevistas en profundidad a los principales responsables de la empresa o a los directivos que pudieran responder a temas estratégicos generales. Una vez identificadas las características y los aspectos que nos gustaría contrastar con respecto a lo publicado en la literatura, se ha realizado un estudio cuantitativo a través de encuestas a 129 empresas de Jalisco (México). En el caso de España, al no tener un número significativo de respuestas no se ha podido realizar el estudio, por lo que la investigación cuantitativa se centró sólo en México. La investigación concluye con una serie de características y prácticas que identifican a las PYMEs innovadoras, que se espera sean de utilidad para facilitar la innovación y con ello el éxito de las empresas. / This research aims to identify how HR practices support innovation in SMEs. Research has focused on two phases. In the first phase of this study we have identified human resources practices that every day carry out 16 successful innovative companies in Jalisco (Mexico) and Catalonia (Spain). For this we have conducted a qualitative study consisting of in-depth interviews to the main responsible for the company or managers who could answer general strategic issues. Once we have identified the features and aspects that we would like to contrast against the published literature, we performed a quantitative study using surveys of 129 companies from Jalisco (Mexico). In the case of Spain, we could not develop the study because we did not get a significant number of surveys that allowed us to do it, so that quantitative research focused only in Mexico. The research concludes with a series of features and practices that identify innovative SMEs, which are expected to be useful in order to facilitate the innovation and direct the companies into a successful way.

Els projectes de cooperació publicoprivada (CPP) són acords de col·laboració entre l’autoritat pública i el sector privat per proveir infraestructures i serveis públics, que s’estan utilitzant cada vegada més arreu del món. L’èxit d’aquests projectes, que és rellevant en si, s’analitza a la literatura principalment des de la perspectiva del cost, el temps i el compliment de les especificacions establertes al projecte. En canvi, la satisfacció dels stakeholders s’hi estudia molt poc, en especial la satisfacció dels usuaris dels serveis públics. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat estudiar els factors determinants de l’èxit els CPP, utilitzant la perspectiva de la satisfacció de tres grups de stakeholders: el sector públic, el sector privat i la comunitat. La recerca analitza un projecte de CPP per a la provisió d’aigua i sanejament al sud de Lima, Perú. Aquest tipus de servei, per bé que és important, ha estat molt poc estudiat a la literatura. S’ha seguit un disseny general mixt seqüencial, amb un estudi exploratori qualitatiu i un de quantitatiu. El primer s’ha basat en entrevistes amb profunditat a experts en CPP, per tal d’obtenir-ne les seves percepcions respecte als stakeholders del projecte i els factors determinants de la seva satisfacció. Aquests resultats, junt amb els de la revisió de la literatura, han estat la base per a l’estudi quantitatiu. Aquest segon estudi ha permès recollir informació sobre les prioritats que determinaven la satisfacció dels tres grups de stakeholders del projecte esmentat. El disseny de l’instrument i el processament de les dades s’han basat en la tècnica Best-Worst, apropiada per als casos en què és necessari fer un trade-off entre diverses alternatives. Els resultats de la recerca han permès establir les prioritats entre els factors que determinen la satisfacció dels stakeholders a cada un dels tres grups. El sector públic prioritza els aspectes del servei i la seva qualitat, coincidint amb la comunitat. El sector privat, en canvi, prioritza els aspectes econòmics financers, i també els legals i de l’entorn polític, i insisteix en el compliment dels pagaments pels serveis oferts. S’ha observat tan sols un consens moderat dins de cada grup de stakeholders. La contribució principal d’aquesta recerca és la introducció de la satisfacció dels stakeholders com a criteri per mesurar l’èxit d’un projecte de CPP, particularment la dels usuaris d’aquests serveis. Es presenta el mètode Best-Worst com una forma senzilla i efectiva d’establir les prioritats dels stakeholders. Al final, es discuteixen les implicacions acadèmiques i pràctiques dels resultats d’aquesta recerca. També s’esmenten les limitacions de la recerca i les possibilitats que ofereix per a estudis futurs. / Los proyectos de Cooperación Público Privada (CPP) son acuerdos de colaboración entre la autoridad pública y el sector privado para proveer infraestructura y servicios públicos, que se están utilizando en forma creciente en todo el mundo. El éxito de estos proyectos, tema en sí relevante, es tratado en la literatura, pero principalmente desde la perspectiva de costo, tiempo y cumplimiento de las especificaciones establecidas para el proyecto. La satisfacción de los stakeholders es muy poco estudiada en la literatura, en especial la satisfacción de la comunidad, es decir de los usuarios de los servicios públicos. El objetivo de esta investigación fue estudiar los determinantes del éxito de los proyectos de CPP, usando la perspectiva de la satisfacción de tres grupos de stakeholders: el sector público, el sector privado y la comunidad. La investigación analiza un proyecto de CPP para la provisión de agua y saneamiento ubicado al sur de Lima, Perú. Aunque importante, este tipo de proyectos han sido poco estudiados en la literatura. Se usó un diseño general mixto secuencial, con un estudio exploratorio cualitativo y uno cuantitativo. El primero utilizó entrevistas en profundidad a expertos en CPP de sanemiento, obteniéndose sus percepciones respecto de los stakeholders del proyecto y los determinantes de su satisfacción. Estos resultados, añadidos a los de la revisión de la literatura, fueron la base para el estudio cuantitativo. Este último estudio permitió recolectar información acerca de las prioridades que determinaban la satisfacción de los tres grupos de stakeholders del mencionado proyecto. El diseño del instrumento y el procesamiento de los datos se basaron en la técnica Best-Worst, apropiada para los casos cuando es necesario el trade-off entre alternativas. Los resultados de la investigación permitieron establecer las prioridades entre los factores que determinan la satisfacción de los stakeholders en cada uno de los tres grupos. El sector público priorizaba aspectos del servicio y de la calidad del mismo, coincidiendo en este sentido con la comunidad. El sector privado en cambio, priorizaba aspectos económicos y financieros, así como legales y del entorno político, enfatizando el cumplimiento de los pagos por los servicios ofrecidos. Se observó solo moderado consenso dentro de cada grupo de stakeholders. La principal contribución de esta investigación es la introducción de la satisfacción de los stakeholders como criterio para medir el éxito de los proyectos CPP, particularmente la de los usuarios de estos servicios. Se presenta el método Best-Worst como una forma sencilla y efectiva para establecer las prioridades de los stakeholders. Al final, se discuten las implicancias académicas y prácticas de los resultados de esta investigación. Asimismo, se discuten las limitaciones de la investigación y las posibilidades para futuros estudios. / Public-Private-Partnership (PPP) projects are agreements between the public authorities and the private entities to provide infrastructures and utilities, which are being used increasingly worldwide. The success of these projects, a relevant issue by itself, is treated in the literature, but mostly from cost, time and project specification compliance perspectives. The satisfaction of the stakeholders is not studied often in the literature, in particular aspects related to the satisfaction of public services end users. The objective of this research was to study the determinants of success using the satisfaction perspective, for three groups of stakeholders: the public sector, the private sector and the community. The research analyzes a PPP project for the provision of water and sanitation services located south of Lima, Peru. Although important, this type of service has not been often studied in the literature. A sequential mixed overall design is used, with a qualitative and a quantitative study. The first study used in-depth interviews of PPP experts, to obtain their perceptions of who the project stakeholders are, as well as the determinants of their satisfaction. These results, added to those of the literature review, were the basis for the quantitative study. This latter study allowed the collection of information about the priorities that determined the satisfaction of the three groups of stakeholders of this project. The instrument design and data processing were based on Best-Worst technique, considered appropriate for cases when it is necessary to have a trade-off between alternatives. The research results allow the establishment of priorities among the factors that determine satisfaction of each group of stakeholders. The public sector prioritized aspects of the service and its quality; these results were in agreement with that of the community. The private sector prioritized economic and financial as well as legal and political environment aspects, emphasizing the fulfillment of payments for services rendered. Moderate consensus within each group of stakeholders was observed. The main contribution of this research is the introduction of stakeholder satisfaction as a criterion for measuring the success of a PPP project, in particular that of the users of these services. Best-Worst method is presented as a simple and effective way to obtain stakeholder priorities. Finally, academic and practical implications of the results of this research are discussed. Also, research limitations and possibilities for future studies are discussed.

Aquesta tesi construeix un cas del que és la dignitat, per què és important, i com i quan les organitzacions poden assistir a la dignitat. El primer treball s'investiga el què i el per què de la dignitat examinant i analitzant el contingut dels coneixements actuals en la literatura de gestió per aconseguir una conceptualització robust. El segon treball s'investiga la forma de la dignitat de l'explicació a través d'un estudi longitudinal, qualitativa, com un camp de plans d'organització i dissenya l'espai físic destinat a fomentar sentiments d'integritat, dignitat i benestar. El tercer article revisa el quan de la dignitat en il·lustrar amb un estudi de cas únic com les històries narratives donen suport al desenvolupament de la coordinació relacional a través de fronteres organitzacionals i internacionals. En aquest cas particular, les històries s'utilitzen per promoure la missió de l'organització, que és la promoció de la dignitat. Les contribucions d'aquest cos de treball inclouen una comprensió més profunda de: els processos per afirmar la dignitat i les especificacions culturals de dignitat; i delineació dels resultats i desafiaments a les persones i organitzacions en l'acte de promoció de la dignitat positius; la definició i un model d'una pràctica de disseny que es pot utilitzar per aconseguir el disseny humanista (és a dir, disseny que promou la dignitat humana); i propostes per a la futura investigació prova la teoria deductiva fa a l'ús d'històries com una forma de comunicació que contribueix a la qualitat de la coordinació relacional, sobretot quan la dignitat és l'objectiu comú d'aquestes relacions. La contribució a les funcions pràctiques de gestió per reduir una bretxa-fer saber per que ofereixen els líders i les parts interessades una manera de fer front amb eficàcia, i les qüestions socials més àmplies d'avui, polítiques ambientals a través de la pràctica de la gestió humanista de la col·locació de la gent com el front i el centre propòsit de negoci. Tres mètodes qualitatius es van utilitzar incloent una revisió de la literatura literatura, un longitudinal, qualitativa, estudi de camp, i un estudi de cas. / Esta tesis construye un caso de lo que es la dignidad, por qué es importante, y cómo y cuándo las organizaciones pueden asistir a la dignidad. El primer trabajo se investiga el qué y el por qué de la dignidad examinando y analizando el contenido de los conocimientos actuales en la literatura de gestión para lograr una conceptualización robusto. El segundo trabajo se investiga la forma de la dignidad de la explicación a través de un estudio longitudinal, cualitativa, cómo un campo de planes de organización y diseña el espacio físico destinado a fomentar sentimientos de integridad, dignidad y bienestar. El tercer artículo revisa el cuándo de la dignidad al ilustrar con un estudio de caso único cómo las historias narrativas apoyan el desarrollo de la coordinación relacional a través de fronteras organizacionales e internacionales. En este caso particular, las historias se utilizan para promover la misión de la organización, que es la promoción de la dignidad. Las contribuciones de este cuerpo de trabajo incluyen una comprensión más profunda de: los procesos para afirmar la dignidad y las especificaciones culturales de dignidad; una delineación de los resultados y desafíos a las personas y organizaciones en el acto de promoción de la dignidad positivos; la definición y un modelo de una práctica de diseño que se puede utilizar para lograr el diseño humanista (es decir, diseño que promueve la dignidad humana); y propuestas para la futura investigación prueba la teoría deductiva con respecto al uso de historias como una forma de comunicación que contribuye a la calidad de la coordinación relacional, sobre todo cuando la dignidad es el objetivo común de estas relaciones. La contribución a las funciones prácticas de gestión para reducir una brecha-hacer saber por que ofrecen los líderes y las partes interesadas una manera de hacer frente con eficacia, y las cuestiones sociales más amplias de hoy, políticas ambientales a través de la práctica de la gestión humanista de la colocación de la gente como el frente y el centro propósito de negocio. Tres métodos cualitativos se utilizaron incluyendo una revisión de la literatura literatura, una longitudinal, cualitativa, estudio de campo, y un estudio de caso. / This dissertation builds a case for what dignity is, why it is important, and how and when organizations can attend to dignity. The first paper investigates the what and why of dignity by examining and analyzing the content of current understandings in the management literature to achieve a robust conceptualization. The second paper investigates the how of dignity by explicating through a longitudinal, qualitative, field study how an organization plans and designs physical space intended to foster feelings of wholeness, dignity, and wellbeing. The third paper reviews the when of dignity by illustrating with a single case study how narrative stories support the development of relational coordination across organizational and international borders. In this particular case, the stories are used to promote the organization’s mission, which is the promotion of dignity. Contributions of this body of work include a deeper understanding of: the processes for affirming dignity and dignity’s cultural specifications; a delineation of positive outcomes and challenges to individuals and organizations in the act of promoting dignity; the definition and a model of a design practice that may be used to achieve humanistic design (i.e. design that promotes human dignity); and, propositions for future deductive theory testing research regarding the use of stories as a form of communication that contributes to the quality of relational coordination, particularly when dignity is the shared aim of these relationships. The contribution to management practice functions to shrink a knowing–doing gap by offering leaders and stakeholders a way to effectively cope with today’s wider social, political, and environmental issues through the humanistic management practice of placing people as the front and center purpose of business. Three qualitative methods were used including a bibliographic literature review, a longitudinal, qualitative, field study, and a case study.