“L’esport te el poder de transformar el mon. Te el poder d’inspirar, d’unir a la gent com poques altres coses”. Aquestes paraules de Nelson Mandela, serveixen per prendre consciència sobre el moment en el qual vivim, moment al qual es parla molt sobre la pràctica esportiva dels ciutadans, sobre els seus hàbits esportius, i sobre cultura esportiva en general. També es valora de manera important la relació entre l’esport i molts altres aspectes vitals en la nostra societat d’avui com la salut, la economia, la cohesió social, la educació, el turisme, la cultura, l’urbanisme, etc. Aquesta investigació pretén abordar la qualitat dels serveis esportius municipals, contrastant les percepcions que d’ells tenen els planificadors, els gestors i els receptors, basant-se en dimensions i indicadors comuns en tots ells, pretenent poder comparar entre diferents municipis, sigui quina sigui la seva dimensió, característiques, etc. També pretén ser una eina extrapolable a qualsevol altre servei públic. / “El deporte tiene el poder de transformar el mundo. Tiene el poder de inspirar, de unir a la gente como pocas otras cosas”. Estas palabras de Nelson Mandela, sirven para tomar consciencia sobre el momento en que vivimos, momento en el que se habla mucho sobre la práctica deportiva de los ciudadanos, sobre sus hábitos deportivos, y sobre cultura deportiva en general. También se valora de manera importante la relación entre el deporte y muchos otros aspectos vitales en nuestra sociedad de hoy como la salud, la economía, la cohesión social, la educación, el turismo, la cultura, el urbanismo, etc. Esta investigación pretende abordar la calidad de los servicios deportivos municipales, contrastando las percepciones que de ellos tienen los planificadores, los gestores y los receptores, basándose en dimensiones e indicadores comunes en todos ellos, pretendiendo poder comparar entre diferentes municipios, sea cuál sea su dimensión, características, etc. También pretende ser una herramienta extrapolable a cualquier otro servicio público. / "Sport has the power to transform the world. It has the power to inspire, to unite people like few other things". These words of Nelson Mandela, used to be conscious about the time we live in, time when there is much talk about the sport of citizens about their exercise habits, culture and sports in general. Is also valued significantly the relationship between sport and many other vital aspects in our society today such as health, the economy, social cohesion, education, tourism, culture, urban planning, etc. This research aims to address the quality of municipal sports services, contrasting perceptions of them have planners, managers and receivers, based on dimensions and common indicators in all of them, trying to compare different municipalities, whatever their size, characteristics, etc. It also aims to be a tool extrapolated to any other public service.

En aquest treball, es descriu l'estat de l'ensenyament de l'assignatura d'Ètica i Deontologia periodístiques, s'explica la percepció dels periodistes sobre diverses qüestions ètiques i es comparen les respostes de professors i informadors sobre alguns aspectes concrets el 2012 a Espanya. Com en aquest moment la universitat espanyola es trobava en plena transició a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), s'analitza també una mostra de programes impartits en llicenciatura i grau per un mateix professor, a fi de determinar si s'estava produint o no una millora en la qualitat de l'ensenyament. Tot això s'acompanya, a més, d’una perspectiva històrica que permet conèixer millor l'evolució de l'ensenyament de la matèria i dels dilemes morals, l'ètica, la deontologia i l’autoregulació dels professionals. Aquesta informació s'ha obtingut a partir de dues enquestes en línia, una a docents i una altra a periodistes, així com d'una anàlisi de contingut i bibliogràfica, respectivament. En la part acadèmica, el lector podrà conèixer qui impartia aquesta matèria en la carrera de Periodisme a les facultats de Comunicació espanyoles, què ensenyaven i com ho feien durant el curs 2011-2012. I esbrinarà, per exemple, que els professors es plantegen fites educatives molt pràctiques i ambicioses, però que després no són coherents amb els sistemes d'avaluació emprats, més propis de classes magistrals i teòriques. També podrà comprovar que la implantació del sistema de Bolonya encara no es trobava plenament assentada, amb més canvis superficials que significatius. En el bloc dedicat a la professió, s'aprecia amb claredat que els periodistes es troben tan preocupats per la falta de llibertat i autonomia dins de la seva pròpia empresa que són incapaços de pensar en les repercussions del seu treball de cara a la ciutadania i la consegüent pèrdua d'identitat i sentit del seu treball. El capítol històric ajuda a comprendre com les dictadures, sobretot la franquista, van impedir un desenvolupament adequat de la llibertat i, per tant, de la responsabilitat. Això s'aprecia tant en la docència, on es va confondre i se segueix confonent la moral amb l'ètica, l'ètica amb la deontologia i la deontologia amb l'autoregulació; però també en la professió, on els periodistes es mostren incapaços de buscar solucions conjuntes per por de perdre la seva fràgil llibertat. La tesi constitueix una invitació al coneixement mutu, de tal manera que acadèmics i professionals puguin comprendre's i alçar ponts de col·laboració que beneficiïn ambdues parts i, indirectament, tota la societat. / En este trabajo se describe el estado de la enseñanza de la asignatura de Ética y Deontología periodísticas, se explica la percepción de los periodistas sobre diversas cuestiones éticas y se comparan las respuestas de profesores e informadores sobre algunos aspectos concretos en 2012 en España. Como en ese momento la universidad española se hallaba en plena transición al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), se analiza también una muestra de programas impartidos en licenciatura y grado por un mismo profesor, a fin de determinar si se estaba produciendo o no una mejora en la calidad de la enseñanza. Todo ello se acompaña, además, con una perspectiva histórica que permite conocer mejor la evolución de la enseñanza de la materia y de los dilemas morales, la ética, deontología y autorregulación de los profesionales. Dicha información se ha obtenido a partir de dos encuestas en línea, una a docentes y otra a periodistas, así como de un análisis de contenido y bibliográfico, respectivamente. En la parte académica, el lector podrá conocer quiénes impartían dicha materia en la carrera de Periodismo en las facultades de Comunicación españolas, qué enseñaban y cómo lo hacían durante el curso 2011-2012. Y averiguará, por ejemplo, que los profesores se plantean metas educativas muy prácticas y ambiciosas, pero que después no son coherentes con los sistemas de evaluación empleados, más propios de clases magistrales y teóricas. También podrá comprobar que la implantación del sistema de Bolonia todavía no se hallaba plenamente asentada, con más cambios superficiales que significativos. En el bloque dedicado a la profesión, se aprecia con claridad que los periodistas se hallan tan preocupados por la falta de libertad y autonomía dentro de su propia empresa que son incapaces de pensar en las repercusiones de su trabajo de cara a la ciudadanía y la consiguiente pérdida de identidad y sentido de su trabajo. El capítulo histórico ayuda a comprender cómo las dictaduras, sobre todo la franquista, impidieron un desarrollo adecuado de la libertad y, por tanto, de la responsabilidad. Esto se aprecia tanto en la docencia, donde se confundió y se sigue confundiendo la moral con la ética, la ética con la deontología y la deontología con la autorregulación; pero también en la profesión, donde los periodistas se muestran incapaces de buscar soluciones conjuntas por miedo a perder su frágil libertad. La tesis constituye una invitación al conocimiento mutuo, de tal manera que académicos y profesionales puedan comprenderse y tender puentes de colaboración que beneficien a ambas partes e, indirectamente, a toda la sociedad. / This paper describes the status of the teaching of the subject of Journalistic Ethics and Deontology, the perception of journalists on various ethical issues and the responses of teachers and reporters about some specific aspects are compared in 2012 in Spain. As at that time Spanish university was in full transition to the European Higher Education Area (EHEA), is also analysed a sample of programs taught in “licenciatura” and “grado” by the same teacher, to determine if it was occurring or not improvement in the quality of teaching. Besides, all of this is accompanied by a historical perspective to gain understanding into the development of ethics teaching and moral, ethical, deontological and professional self-regulation. Such information has been obtained from two online surveys, one from teachers and other from journalists, as well as a content analysis and literature respectively. On the academic side, readers will know who taught one particular subject in the career of Journalism at Communication schools in Spain, what taught and how they did during 2011-2012. And you'll find out, for example, that teachers arise very practical and ambitious educational goals, but are not consistent with employee evaluation systems, more typical of conference and lectures. You can also verify that the implementation of the Bologna system was not yet fully established, with more superficial than significant changes. In the section dedicated to the profession, we see clearly that journalists are so concerned about the lack of freedom and autonomy within their own company that are unable to think about the impact of their work on citizenship and the consequent loss of identity and sense of their work. The historical chapter helps to understand how dictatorships, particularly Franco’s, prevented adequate development of freedom and therefore responsibility. This is reflected both in teaching, where became confused and continues to confuse morality with ethics, ethics and deontology and deontology and self-regulation; but also in the profession, where journalists are incapable of finding joint solutions for fear of losing his fragile freedom. The thesis is an invitation to mutual knowledge, so that academics and professionals can understand and build bridges of cooperation to benefit both and indirectly the whole society.

La infraestructura és imprescindible per al creixement i posterior desenvolupament econòmic de país, i té un paper fonamental en la productivity de l'economia. La infraestructura es pot desenvolupar un través del inversió pública, finançada per l'Estat, i inversió públic-privada, denominada Associació Publico-Privada (APP), finançada pel sector privat. Les APP permeten que el Estat doni el servei públic requerit, utilització de l'coneixement, l'experiència i l'eficiència del sector privat. A la presenta investigació es modela l'efecte de la inversió públic-privada en l'economia. En el capítol II es analitza la importància de la inversió en infraestructura pública i públic-privada al desenvolupament econòmic del Perú i es estimen les elasticitats dels factors de la funció de producció. Això pará, es van plantar una funció de producció amb valors de Físic capital, públic-privada infrastructure amb externalitats de la infraestructura pública subjecta una congestió. Es va trobar que les elasticitats del PIB respecte a l'estoc de capital al d'estoc d'Infraestructura pública i altres valors d'Infraestructura public-privada fill 0.38, 0.13 i 0.04; respectivament, i presenten una alta significança (p-valor de 0,000). En el capítol III es formula l'onu model d'economia tancada a el que interactuen tres agents: empreses, famílies i govern. Aquest model permet entendre el paper de la infraestructura pública i públic-privada al creixement econòmic i els efectes que es té davant l'onu xoc negatiu de productivitat. Les variables de clau de són la infraestructura pública i la infraestructura public-privada. Fill els paràmetres calibrats amb les elasticitats trobades en el capítol II paràgraf l'economia peruana. Els resultats indiquen que l'alta participació del sector privat en la inversió en infraestructura es comporta com un amortidor de xocs de productivitat negatiu i juntament amb la inversió en el capital impulsen la recuperació de l'economia. En el capítol IV es fórmula onu model d'economia parcialment oberta amb mobilitat parcial del capital per analitzar la velocitat de convergència de l'economia al seu estat estacionari (equilibri de llarg termini) i als estats meta: tancar la bretxa d'infraestructura existent, assolir el PBI per càpita dels USA l'any 2014 i a l'economia dels USA en termes de PBI per-càpita. Es va trobar la del que velocity de convergència depèn dels paràmetres estructurals de l'economia i és igual a 0,22; amb this velocity, que reflecteix les condicions actuals, si aconseguirà tancar la bretxa bany infraestructura en 45 anys, amb un rang entre 43 i 47 anys. Així mateix, amb les condicions actuals, assolir el PBI per càpita dels ESA l'any 2014 prendria 55 anys, amb un rang entre 53 i 57 anys. I finalment, assolir l'economia dels USA prendria 60 anys amb un rang entre 58 i 62 anys. Per avaluar la consistència of this ultimo, es utilizació onu alternatiu model. / La infraestructura es imprescindible para el crecimiento y posterior desarrollo económico de un país, y tiene un papel fundamental en la productividad de la economía. La infraestructura se puede desarrollar a través de la inversión pública, financiada por el Estado, e inversión público-privada, denominada Asociación Público-Privada (APP), financiada por el sector privado. Las APP permiten que el que Estado brinde el servicio público requerido, usando el conocimiento, la experiencia y la eficiencia del sector privado. En la presenta investigación se modela el efecto de la inversión público-privada en la economía. En el capítulo II se analiza la importancia de la inversión en infraestructura pública y público-privada en el desempeño económico del Perú y se estiman las elasticidades de los factores de la función de producción. Para ello, se plantea una función de producción con stock de capital físico, infraestructura público-privada con externalidades de la infraestructura pública sujeta a congestión. Se encontró que las elasticidades del PBI respecto al stock de capital, al stock de infraestructura pública y al stock de infraestructura público-privada son 0.38, 0.13 y 0.04; respectivamente, y presentan una alta significancia (p-value 0.000). En el capítulo III se formula un modelo de economía cerrada en el que interactúan tres agentes: empresas, familias y gobierno. Este modelo permite entender el papel de la infraestructura pública y público-privada en el crecimiento económico y los efectos que se tiene ante un shock negativo de productividad. Las variables clave son la infraestructura pública y la infraestructura público-privada. Los parámetros son calibrados con las elasticidades encontradas en el capítulo II para la economía peruana. Los resultados indican que la alta participación del sector privado en la inversión en infraestructura se comporta como un amortiguador de choques de productividad negativo y junto con la inversión en capital impulsan la recuperación de la economía. En el capítulo IV se formula un modelo de economía parcialmente abierta con movilidad parcial del capital para analizar la velocidad de convergencia de la economía a su estado estacionario (equilibrio de largo plazo) y a estados meta: cerrar la brecha de infraestructura existente, alcanzar el PBI per cápita de EE.UU. al año 2014 y a la economía de EE.UU. en términos de PBI per cápita. Se encontró que la velocidad de convergencia depende de los parámetros estructurales de la economía y es igual a 0.22; con esta velocidad, que refleja las condiciones actuales, se logrará cerrar la brecha en infraestructura en 45 años, con un rango entre 43 y 47 años. Así mismo, con las condiciones actuales, alcanzar el PBI per-cápita de EE.UU. del año 2014 tomaría 55 años, con un rango entre 53 y 57 años. Y finalmente, alcanzar la economía de EE.UU. tomaría 60 años con un rango entre 58 y 62 años. Para evaluar la consistencia de este último, se utiliza un modelo alternativo. / Infrastructure is essential for growth and further economic development of a country, and has a key role in the productivity of the economy. The infrastructure can be developed through public investment, financed by the Government, and public-private investment, called Public-Private Partnership (PPP), which is financed by the private sector. PPPs allow the Government to provide the required public service, using the knowledge, experience and efficiency of the private sector. In the present research the effect of public-private investment in the economy is modeled. In Chapter II it is analyzed the importance of investment in public and public-private infrastructure in the economic performance of Peru, and the elasticities of the factors of production function are estimated. For this, a production function with stock of physical capital, stock of public-private infrastructure with externalities of public infrastructure subject to congestion is formulated. It was found that the elasticity of GDP to stock of capital, stock of public infrastructure and the stock of public-private infrastructure are 0.38, 0.13 and 0.04; respectively, and have a high significance (p-value 0.000). In chapter III it is formulated a closed economy model, in which three agents interact: firms, houselholds and government. This model allows us to understand the role of public-private and public infraestructura in the economic growth and their effects under a negative productivity shock. The key variables are public and public-private infrastructure. The parameters are calibrated with the elasticities found in chapter II for the Peruvian economy. The results indicate that high private sector participation in infrastructure investment acts as an absorber of negative shock of productivity, and as a driver of economic recovery. In chapter IV it is formulated a partially open economy model with partial capital mobility to analyze the convergence rate of the economy to its steady state (long-run equilibrium) and target states: closing the infraestructure gap existing in Peru, achieving a GDP per capita similar to USA of year 2014 and achieving the US economy in terms of GDP per capita. It was found that the convergence speed depends on the structural parameters of the economy and equals to 0.22; with this speed, that reflects actual conditions, the infrastructure gap will be closed in 45 years, with a range between 43 and 47 years. Also, with the actual conditions, to achieve GDP per capita USA of year 2014 would take 55 years, with a range between 53 and 57 years. And finally, to reach the USA economy it would take 60 years with a range between 58 and 62 years. To evaluate the consistency of the latter, an alternative model is used.

Aquesta tesi doctoral és una anàlisi de caràcter experimental que pretén fer un balanç de l’aplicació de les eines conegudes com Aplicacions d’Assessorament al Vot o VAAs (segons les seves sigles en anglès) en diversos contextos. Concebuts com un element d'educació i informació ciutadana, els VAAs permeten als electors trobar al partit o opció política amb la que tenen més coincidència en comparar les seves postures en certes qüestions de política pública amb les dels candidats / partits / coalicions que es presenten a l’elecció. Després de presentar l'eina creada a finals del segle XX a Holanda i aplicada en altres països com una pràctica exemplar (best practice), aquest treball d'investigació pretén reflectir les diferències, reptes, problemes i èxits enfrontats en implementar la metodologia en tres diferents entorns: Catalunya (Elecciones.es), Xile (VotoInformado) i un projecte en xarxa per a les eleccions europees de 2014 (VoteMatch Europe). / Esta tesis doctoral es un análisis de carácter experimental que pretende realizar un balance de la aplicación de las herramientas conocidas como Aplicaciones de Asesoramiento al Voto o VAAs (según sus siglas en inglés) en diversos contextos. Concebidas como un elemento de educación e información ciudadana, las VAAs permiten a los electores encontrar al partido u opción política con los que tienen mayor coincidencia al comparar sus posturas en ciertas cuestiones de política pública con las de los candidatos/partidos/coaliciones que se presentan a dicha elección. Después de presentar la herramienta creada a finales del siglo XX en Holanda y aplicada en otros países como una buena práctica, este trabajo de investigación pretende reflejar las diferencias, retos, problemas y éxitos enfrentados al implementar la metodología en tres distintos entornos: Cataluña (Elecciones.es), Chile (VotoInformado) y un proyecto en red para las elecciones europeas de 2014 (VoteMatch Europe). / The following dissertation is an experimental analysis around the implementation of the tools known as Voting Advice Applications in different environments. Conceived as a standard guide for voters in any kind of elections, the VAAs aim to help voters to find the political party that would represent them better in a given situation. After defining the tool created in the Netherlands at the end of the 20th Century as a best practice, this research will go through the problems, success and challenges faced by teams that had introduced the method in three different environments: Catalonia (Elecciones.es), Chile (VotoInformado) and a network for the European Elections (VoteMatch Europe).

L’objecte d’estudi d’aquesta investigació és l’anàlisi de la figura de Rafael Roldós Viñolas, de la seva obra i del seu llegat. Al llarg d’aquestes pàgines no només es revelen noves dades del qui és considerat el primer agent de publicitat documentat d’Espanya i un dels artífexs del naixement de l’activitat publicitària del nostre país, sinó que, a més, es desvetlla informació fins ara inèdita que evidencia el seu caràcter emprenedor; els seus mèrits van més enllà de la publicitat. La tasca de recerca que s’ha dut a terme ens permet descobrir, a més de la seva evident implicació en el periodisme, a través de Las Noticias, la seva vinculació a altres disciplines. La concepció d’aquest treball es basa no només en la reconstrucció cronològica de la vida i l’obra de Rafael Roldós Viñolas, sinó també en l’anàlisi de la trajectòria dels seus dos grans projectes: l’agència de publicitat Roldós y Compañía (1872) i el diari Las Noticias (1896), fins a finals de la dècada de 1950. D’ençà la seva mort, el 1918, entren en escena els seus fills, Rafael i Ruperto Roldós Gómez, successors del seu llegat. La seva implicació en el desenvolupament de l’agència, així com en la història de la publicitat i del periodisme ens obliga també a considerar-los i a estudiar la seva trajectòria en el marc publicitari, periodístic i polític, sovint amb certa profunditat. / El objeto de estudio de esta investigación es el análisis de la figura de Rafael Roldós Viñolas, de su obra y de su legado. A lo largo de estas páginas no sólo se revelan nuevos datos del que es considerado el primer agente de publicidad documentado de España y uno de los artífices del nacimiento de la actividad publicitaria de nuestro país, sino que, además, se desvela información hasta ahora inédita que evidencia su carácter emprendedor y cuyos méritos trascienden a la publicidad. La labor investigadora llevada a cabo nos permite descubrir, además de su evidente implicación en el periodismo, a través de Las Noticias, su vinculación a otro tipo de disciplinas. La concepción de este trabajo se basa no sólo en la reconstrucción cronológica de la vida y obra de Rafael Roldós Viñolas, sino también en el análisis de la trayectoria de sus dos grandes proyectos: la agencia de publicidad Roldós y Compañía (1872) y el diario Las Noticias (1896), hasta finales de la década de 1950. Desde su fallecimiento, en 1918, entran en escena sus hijos, Rafael y Ruperto Roldós Gómez, sucesores de su legado. Su implicación en el desarrollo de la agencia, así como en la historia de la publicidad y del periodismo nos obliga también a tomarlos en consideración y a estudiar su trayectoria en el marco publicitario, periodístico y político, en ocasiones con cierta profundidad. / The object of study of this research is the analysis of the figure of Rafael Roldós Viñolas, of his work and his legacy. Along these pages, not only will reveal new information on what is considered to be the first documented agent in Spain and one of the architects of birth of the advertising activity of our country, but also will be unveiled until now unpublished information which demonstrates its entrepreneurial character and whose merits transcend to advertising. The research work carried out allows us to discover in addition to its apparent involvement in journalism, through the Las Noticias, its link to another type of disciplines. The conception of this work is based on the chronological reconstruction of the life and work of Rafael Roldós Viñolas, but also in the analysis of the history of its two major projects: the advertising agency Roldós y Compañía (1872), and the journal Las Noticias (1896), until the end of the 1950's. Since his death, in 1918, enter the scene their sons, Rafael and Ruperto Roldós Gomez, successors of his legacy. His involvement in the development of the agency and in the history of advertising and journalism requires us to take them into consideration and study its trajectory in the context advertising, journalistic and political, sometimes with some depth.

Las conductas delictivas protagonizadas por adolescentes obtienen una relevancia social mayor que las protagonizadas por los adultos como consecuencia de una percepción social de la delincuencia basada en la repercusión social de los medios de comunicación de casos muy graves que provocan gran alarma social. Sin embargo las cifras de los delitos cometidos por menores, tanto en España como en otros países de nuestro entorno, no son tan elevadas como suele considerarse por la opinión pública. En este trabajo mostramos la evolución de la delincuencia juvenil en España y en la Región de Murcia, desde la perspectiva de los procesos de exclusión social y educativa que generan cada vez mayor vulnerabilidad. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, presente y futuro que experimentan los adolescentes en conflicto con la ley y, lejos de visiones catastrofistas repletas de connotaciones negativas, pretendemos aportar una descripción de la situación de los adolescentes sujetos a medidas judiciales en la Región de Murcia desde la consideración de la delincuencia juvenil como un fenómeno social que afecta especialmente a adolescentes que viven trayectorias de vulnerabilidades diversas desde lo social y desde lo educativo. Creemos que es necesario aproximarse al estudio de la delincuencia juvenil desde visiones ecológicas que tengan en cuenta los aspectos familiares, personales y del contexto de iguales pero, sobre todo, los educativos. Utilizando la metodología de las historias de vida queremos dar voz a los adolescentes a los que solo se les conoce por lo que hacen puntualmente en el lugar de la conducta delictiva. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, un presente y un futuro en el que todos estamos implicados. / Criminal behavior carried out by teenagers get more than starring adults as a result of social perceptions of crime based on the social impact of the media of severe cases causing great alarm social relevance. However the numbers of crimes committed by juveniles, both in Spain and in other countries around us are not as high as is often seen by the public. In this paper we show the evolution of juvenile delinquency in Spain and the Region of Murcia, from the perspective of the process of social and educational exclusion that generate increasing vulnerability. We argue that there is a life history of a past, present and future experienced by adolescents in conflict with the law and far from catastrophic visions full of negative connotations, we aim to provide a description of the situation of adolescents subject to legal action in the Region Murcia from the consideration of juvenile crime as a social phenomenon that particularly affects teenagers living paths several vulnerabilities from the social and from the school. We believe it is necessary to approach the study of juvenile delinquency from ecological views that take into account the family, personal and context of equal but especially educational aspects. Using the methodology of the life stories we want to give a voice to teens to recognize that they are only doing so on time at the place of the criminal conduct. We argue that there is a life story of a past, a present and a future in which we are involved. / Les conductes delictives protagonitzades per adolescents obtenen una rellevància social major que les protagonitzades per adults com a conseqüència d’una percepció social de la delinqüència basada en la repercussió social dels mitjans de comunicació de casos molt greus que provoquen gran alarma social. Malgrat tot, les xifres dels delictes comesos per menors, tant a Espanya com a altres països del nostre entorn, no són tan elevades com se sol considerar per l’opinió pública. En aquest treball mostrem una evolució de la delinqüència juvenil a Espanya i a la Regió de Múrcia, des de la perspectiva dels processos d’exclusió social i educativa que generen cada vegada major vulnerabilitat. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, present i futur que experimenten els adolescents en conflicte amb la llei i, lluny de visions catastrofistes repletes de connotacions negatives, pretenem aportar una descripció de la situació dels adolescents que viuen trajectòries de vulnerabilitats diverses, des d'allò que és social i des d'allò que és educatiu. Pensem que és necessari aproximar-se a l’estudi de la delinqüència juvenil des de visions ecològiques que tinguin en compte els aspectes familiars, personals i del context d’iguals però, sobretot, els educatius. Utilitzant la metodologia de les històries de vida volem donar veu als adolescents als quals sols se’ls reconeix pel que fan puntualment en el lloc de la conducta delictiva. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, un present i un futur en el qual tots hi estem implicats.

Aquest estudi empíric qualitatiu – de vuit empreses que han implementat una estratègia de competitivitat responsable – vol contribuir a la literatura de la gestió de la responsabilitat social centrant-se en com les empreses en aquest camp s’apropen i gestionen la RSE en la pràctica. L’estudi conclou que aquestes empreses generen un valor significatiu de les seves pràctiques socials i mediambientals, però que el grau i tipus d’impacte varia d’empresa a empresa. Cadascuna de les empreses sembla centrar-se en desenvolupar la estratègia de RSE que encaixa millor amb la seva identitat corporativa, que vol dir enfocar les estratègies socials i mediambientals al voltant dels factors competitius centrals de l’empresa. L’estudi també suggereix que existeixen certes paradoxes inherents a la RSE que les empreses han de gestionar, i que una de les paradoxes més difícils de gestionar es la de la competitivitat responsable que representa la tensió entre objectius empresarials i de RSE, on les vuit empreses gestionen aquesta paradoxa acceptant-la i incorporant-la a la identitat de la empresa. La principal conclusió de l’estudi es que aquestes vuit empreses gestionen la competitivitat responsable construint narratives al voltant de la identitat responsable i la reputació, mostrant la integració estratègica d’aquests temes i la acceptació de les paradoxes inherent a la RSE. Finalment aquest estudi mostra que aquestes vuit empreses comparteixen deu característiques que utilitzen per integrar i desenvolupar aquestes narratives, que inclouen certs atributs corporatius, idees estratègiques i actuïs estratègics. Mostrant aquestes deu característiques, aquest estudi vol contribuir al desenvolupament de la literatura de la gestió de la RSE, així com aportar als executius un marc conceptual que els ajudi en el procés de reflexió i integració d’aquests temes. / Este estudio empírico cualitativo – de ocho compañías que han implementado una estrategia de competitividad responsable – contribuye a la literatura a la gestión de la responsabilidad social centrándose en cómo las empresas en este campo enfocan y gestionan la RSE en la práctica. El estudio concluye que estas empresas generan un valor significativo de sus prácticas sociales y medioambientales, pero que el grado y tipo de impacto varía de empresa a empresa. Cada una de las empresas parece centrarse en desarrollar la estrategia de RSE que encaje mejor con la identidad corporativa, lo cual quiere decir enfocar las estrategias sociales y medioambientales alrededor de los factores competitivos centrales de la compañía. El estudio sugiere también que existen ciertas paradojas inherentes a la RSE que las empresas deben gestionar, y que una de las más difíciles de gestionar es la paradoja de la competitividad responsable que representa la tensión entre objetivos empresariales y RSE, dónde las ocho compañías gestionan estas paradoja aceptándola y haciéndola parte de la identidad de la empresa. La principal conclusión del estudio es que estas ocho empresas gestionan la competitividad responsable construyendo narrativas alrededor de la identidad responsable y la reputación, mostrando la integración estratégica de estos temas y la aceptación de las paradojas inherentes a la RSE. Finalmente, este estudio muestra que estas ocho compañías comparten diez características que utilizan para anclar y desarrollar estas narrativas, que incluyen ciertos atributos corporativos, ideas estratégicas y activos estratégicos. Mostrando estas diez características, el presente estudio quiere contribuir al desarrollo de la literatura de la gestión de la RSE, así como aportar a los ejecutivos un marco conceptual que les ayude en el proceso de reflexión e integración de estos temas. / This empirical qualitative study —of eight companies that have implemented responsible competitiveness strategies— contributes to corporate social responsibility management literature by focusing on how leading companies in the field frame and manage CSR in practice. The study finds that these companies generate significant value from their social and environmental practices, but the degree and focus varies from company to company. Each of the companies seems to focus on developing a CSR strategy that best fits the organizational identity, which means centering social and environmental strategies on the firm’s core competitiveness factors. The study also suggests that there are some inherent paradoxes to CSR that companies need to manage, and that the responsible competitiveness paradox that represents the tension between CSR and business goals is particularly challenging, where the eight companies manage it by accepting and fostering this paradox, making it part of the firm’s identity. The main conclusion from this study is that these eight companies manage responsible competitiveness by constructing narratives around a responsible identity and reputation, indicating a strategic focus and the acceptance of inherent paradoxes in CSR. Finally, the study shows that these eight companies share ten characteristics that they use to anchor and develop these narratives, which include some central corporate attributes, strategic ideas, and strategic assets. By sharing these ten characteristics, this research aims to further develop CSR management literature, as well as providing reflexive practitioners with a guiding conceptual framework.

Diversitat, en la seva essència, significa l'acceptació i el respecte. La diversitat com a artefacte suposa que cada individu es unic, i que hom ha de reconeixer les diferencies individuals. Suposa l'exploració d'aquestes diferències en un entorn segur, positives i encoratjador. Es un reconeixen de casdascu i anar més enllà de la tolerància per acceptar i celebrar la riquesa que hi ha en cada persona. Aquesta tesi ajuda a descobrir la complexitat en les organitzacions avui, mitjançant la recerca de diversitat en almenys tres nivells: (1) Inter-cultural, de les diferències entre països, (2) intracultural, en relació amb les diferències en els sistemes de valors dins la mateixa organització i (3) demogràfic, tenint en compte la identitat i característiques personals. Per perseguir aquest objectiu, la tesi presenta quatre articles que, de manera complementària, amplia el coneixement de la comunitat acadèmica. A través de la integració de diversos estudis sobre qüestions (com la recerca d'interculturalitat, valors i pràctiques en recursos humans, confiança i l'estigma), aquesta tesi exten el coneixement sobre la diversitat, alhora que ofereix unes bases solides per a futures investigacions. El projecte pretén la necessitat d'un esforç conscient, de manera individual, permetent conèixer profundament la gent amb qui treballem. És un recordatori del paper primordial que cada un pot exercir en la creació d'un entorn de treball basat en una cultura de respecte i confiança. / Diversity, at its core, means acceptance and respect. The construct implies an understanding that each individual is unique, and that one should recognize the individual differences. It is the exploration of these differences in a safe, positive, and nurturing environment. It is about understanding each other and moving beyond simple tolerance to embrace and celebrate the richness contained within each individual. The PhD dissertation helps explores the complexity of modern day organizations by researching diversity at three different levels: (1) inter-cultural, as between countries, (2) intra-cultural, as between values system in the same organization, and (3) demographic, as between personal characteristics and identities. To achieve this aim it presents four articles that together strive to complement each other and add value to the scholar community that is interested in these theme. By integrating research on related yet distinct topics such as cross-cultural research, values, HR practices, trust, and stigma the thesis expands our understanding of diversity as well as providing a board base platform for future research. This work also points out the importance for all us to make a conscious effort to truly learn about the people we work with. It is a reminder for role each one of us has for creating a working environment that is founded on a culture of respect and trust. / La diversidad, en su esencia, significa aceptación y respeto. El constructo diversidad sugiere que cada individuo es único, insta al reconocimiento de las diferencias individuales, y supone la exploración de estas diferencias en un entorno seguro, positivo y alentador. Es reconocer al otro e ir más allá de la tolerancia para acoger y celebrar la riqueza que existe en cada persona. La presente tesis doctoral ayuda a explorar la complejidad existente en las organizaciones en la actualidad, a través de la investigación de la diversidad en como mínimo tres niveles: (1) inter-cultural, a partir de las diferencias entre países, (2) intra-cultural, en relación a las diferencias en los sistemas de valores dentro de la misma organización, y (3) demográfica, teniendo en cuenta la identidad y características personales. Persiguiendo este objetivo, la tesis presenta cuatro artículos que, de manera complementaria, tratan de aportar valor a la comunidad académica interesada en el tema de estudio. A través de la integración de diversos estudios en temas relacionados (como la investigación de la interculturalidad, valores, prácticas en recursos humanos, confianza y estigma), la presente tesis amplía el conocimiento sobre diversidad, al mismo tiempo que ofrece una extensa plataforma para futura investigación. El proyecto apunta a la necesidad de realizar un esfuerzo consciente, de manera individual, que posibilite llegar a conocer de manera profunda a las personas con quienes se trabaja. Es un recordatorio del decisivo papel que cada uno puede ejercer en crear un entorno laboral basado en una cultura de respeto y confianza.

Les marques globals són essencials en el posicionament internacional d’un país i contribueixen a alinear la percepció d’un territori amb la seva realitat econòmica i industrial. Per això és necessari que l’origen país de les seves marques globals sigui conegut i reconegut internacionalment, fet que en el cas espanyol succeix encara poc. Aquest projecte d’investigació qualitativa utilitza com a metodologia l’anàlisi temàtic (Braune i Clarke, 2006; Boyartzis, 1998), per explorar el paper del made in/by Spain en la internacionalització d’empreses i marques de calçat i moda espanyoles en el seu procés d’internacionalització recent. Aquest anàlisi es complementa amb la percepció d’associacions sectorials de calçat i moda, així com amb la de stakeholders i assessors de marca España, que evidencien la necessitat del desenvolupament d’una estratègia de marca país per activar en major mesura l’ús del made in/by Spain per part de les empreses espanyoles. / Las marcas globales son esenciales en el posicionamiento internacional de un país y contribuyen a alinear la percepción de un territorio con su realidad económica e industrial. Para ello es necesario que el origen país de sus marcas globales sea conocido y reconocido internacionalmente, algo que en el caso español sucede todavía poco. Este proyecto de investigación cualitativa, utiliza como metodología el análisis temático (Braune y Clarke, 2006; Boyartzis, 1998), para explorar el papel del made in/by Spain en la internacionalización reciente de empresas y marcas de calzado y moda españolas. Este análisis se complementa con la percepción desde asociaciones sectoriales de calzado y moda y stakeholders y asesores de marca España, que evidencian la necesidad del desarrollo de una estrategia de marca país para activar en mayor medida el uso del made in/by Spain por parte de las empresas españolas. / Global brands play an important role in the international positioning of countries and contribute to align the international perception of a country with its economic and industrial reality. To match perception and reality, though, the origin of the global brands of a country have to be known and recognized internationally, which is not the case with most spanish brands. This qualitative research uses thematic analysis as a methodology (Braune y Clarke, 2006; Boyartzis, 1998), to explore the role played by “made in/by Spain” in the globalization of Spanish shoes and fashion brands and companies. This analysis is complemented with the perception from shoes and fashion sector associations as well as stakeholders and consultants of Marca España, which highlight the need to develop a country brand strategy, in order to activate the use of the made in/by Spain brand by the Spanish companies.

La presència en els diaris online de quadres o seccions que fan referència a “El més vist”, “El més comentat” o “El més compartit” van ser el germen d'aquesta tesi doctoral allà a mitjans de l’any 2009. Era una mostra de l'essència i la lògica que semblava imposar internet als mitjans digitals en un ecosistema informatiu on l'audiència –més activa i quantificable amb més detall– ha adquirit un major protagonisme. La recerca se centra en estudiar com s'està desenvolupant en l'actualitat el procés de selecció, construcció i jerarquització de l'agenda informativa dels mitjans digitals, considerant que es pugui estar veient alterat per un creixent pes de les estadístiques de visites. La part pràctica centra el focus en la composició de l'agenda dels mitjans online. Quina presència tenen els continguts d'interès públic? Quin pes tenen els continguts anecdòtics que floreixen en l'ecosistema informatiu digital? Es desenvolupa un cas d'estudi concret, el d'Elperiódico.com i el de Lavanguardia.com. La metodologia combina un període observació participant i no participant, una anàlisi de contingut de les portades de tots dos diaris –a través de l'aplicació d'una fitxa que sistematitza els aspectes més rellevants– i la realització d'una sèrie d'entrevistes en profunditat amb càrrecs directius, responsables d'àrea, caps de secció i redactors. Un dels fenòmens que s'estudia en analitzar la composició de l'agenda en la part pràctica, la influència de les xifres de “El més vist”, és una nova manifestació d'una vella tensió, la tensió entre la part periodística i la part comercial dels mitjans. El marc teòric retrocedeix als orígens del periodisme i fa un recorregut històric per la professió que abasta des del repàs de les funcions que li va encomanar la teoria liberal clàssica a les implicacions de la revolució digital. El periodisme suma a la crisi econòmica general la seva particular crisi sectorial, derivada de la transformació de l'estructura del seu negoci tradicional com a conseqüència de l'arribada d'internet, donant pas a un temps marcat per nous llenguatges informatius, però també per la gratuïtat de les notícies i el descens dels ingressos publicitaris. El model de negoci sobre el qual se sustentaven els vells mitjans va en declivi sense haver-hi trobat substitut. La recerca reflexiona sobre les oportunitats i perills que s'associen a internet i té present a tot moment aquest escenari, afavorint que emergeixi una qüestió de fons: uns diaris més vulnerables i més necessitats econòmicament poden acabar sent també uns mitjans més comercials que acabin tenint més en compte l'interès del públic que l'interès públic. La present tesi doctoral aborda la complexa relació entre periodisme, democràcia i mercat, explorant diferents sistemes mediàtics i algunes propostes de regulació que afavoreixin la primacia del criteri professional enfront de l'econòmic. / La presencia en los diarios online de cuadros o secciones que hacen referencia a “Lo más visto”, “Lo más comentado” o “Lo más compartido” fueron el germen de esta tesis doctoral allá a mediados del año 2009. Son una muestra de la esencia y la lógica que parece imponer internet a los medios digitales en un ecosistema informativo donde la audiencia –más activa y cuantificable con más detalle– ha adquirido un protagonismo mayor. La investigación se centra en estudiar cómo se está desarrollando en la actualidad el proceso de selección, construcción y jerarquización de la agenda informativa de los medios digitales, considerando que se pueda estar viendo alterado por un creciente peso de las estadísticas de visitas. La parte práctica centra el foco en la composición de la agenda de los medios online. ¿Qué presencia tienen los contenidos de interés público? ¿Qué peso tienen los contenidos anecdóticos que florecen en el ecosistema informativo digital? Se desarrolla un caso de estudio concreto, el de Elperiódico.com y el de Lavanguardia.com. La metodología combina un periodo observación participante y no participante, un análisis de contenido de las portadas de ambos diarios –a través de la aplicación de una ficha que sistematiza los aspectos más relevantes– y la realización de una serie de entrevistas en profundidad con cargos directivos, responsables de área, jefes de sección y redactores. Uno de los fenómenos que se estudia al analizar la composición de la agenda en la parte práctica, la influencia de las cifras de “Lo más visto”, sería una nueva manifestación de una vieja tensión, la tensión entre la parte periodística y la parte comercial de los medios. El marco teórico retrocede a los orígenes del periodismo y hace un recorrido histórico por la profesión que abarca desde el repaso de las funciones que le encomendó la teoría liberal clásica a las implicaciones de la revolución digital. El periodismo suma a la crisis económica general su particular crisis sectorial, derivada de la transformación de la estructura de su negocio tradicional a la que le obligó la llegada de internet, dando paso a un tiempo marcado por nuevos lenguajes informativos, pero también por la gratuidad de las noticias y el descenso de los ingresos publicitarios. El modelo de negocio sobre el que se sustentaban los viejos medios va en declive sin haber encontrado sustituto. La investigación reflexiona sobre las oportunidades y peligros que se asocian a internet y tiene presente en todo momento este escenario, favoreciendo que emerja una cuestión de fondo: unos diarios más vulnerables y más necesitados económicamente pueden acabar siendo también unos medios más comerciales que acaben primando el interés del público por encima del interés público. La presente tesis doctoral aborda la compleja relación entre periodismo, democracia y mercado, explorando diferentes sistemas mediáticos y algunas propuestas de regulación que favorezcan la primacía del criterio profesional frente al económico. / The presence in the online newspapers of charts collecting the "Most Viewed", "Most Commented" or "Most shared" news were the seed of this thesis in mid-2009. They were a sign of the essence and logic that internet seems to impose to digital media. In the new information ecosystem the audience -more active and more detail-quantifiable- has gained greater prominence. This investigation focuses on studying how the selection process, construction and hierarchization of the informative agenda in digital media are developing nowadays; taking in consideration that these could be modified after the increasing weight that web analytics –an statistics on viewers visits– is acquiring. The practical part focuses on the online media agenda composition. What presence do public interest topics have on these? What weight does anecdotal content, which flourishes within the digital information ecosystem, have? A specific case study unfolds in Elperiodico.com and Lavanguardia.com. Methodology combines participant Observation and non-participant observation, content analysis of both newspapers –through data collection methods– and interviews in depth with senior managers, department heads and editors. One of the studied phenomena when analyzing the composition of the agenda is the influence of the “Most viewed” rankings. This could be a new form for an old tension. The tension between the commercial and the journalistic side of media. The theoretical framework takes us back to the origins of journalism and makes a historical journey through the profession ranging from the review of the functions entrusted by the classical liberal theory to the implications of the digital revolution. Journalism adds to the global economic recession of 2008 their particular sectoral crisis. The emergence of the internet forced the media to a transformation of their traditional business structure and the professional routines. The business model on which the old media was based is vanishing without finding substitute. The research think over the opportunities and risks associated to the internet, always in the context of the present scenario. The aim is to allow the emergence of a fundamental issue: a most vulnerable and economically needy newspapers can end up being also a more commercial media which prioritizes audience over Public Interest. This dissertation addresses the complex relationship among journalism, markets and democracy, exploring different media systems and some proposals for regulations that favor the primacy of professional judgment over the budget.