Actualment, l’aprenentatge no es pot entendre només com un procés d’assimilació o de construcció de coneixement; cal considerar que flueix a la xarxa i que s’elabora socialment. Avui els nois aprenen a l’escola, però també pel seu compte, a les xarxes, i configuren el seu propi entorn personal d’aprenentatge (PLE). La recerca que es presenta es va plantejar des d’un enfocament hermenèutic i descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor com entenen l’aprenentatge els estudiants de secundària i com el gestionen en contextos formals i informals. Es va començar fent una revisió teòrica sobre el concepte d’aprenentatge des d’una perspectiva ecològica, dialògica i connectiva, i es va elaborar una proposta de categorització que es va utilitzar posteriorment per analitzar la informació recollida mitjançant qüestionaris i reunions de grup amb estudiants i amb professors de secundària. Amb això es va trobar que tant els estudiants com els professors, majoritàriament, diuen que tenen una concepció constructivista de l’aprenentatge, però a la pràctica segueixen un model bàsicament transmissiu. D’altra banda, no atorguen gaire valor a l’aprenentatge informal i consideren que a l’escola és més important treballar un currículum homogeni que desenvolupar les capacitats individuals. Sobre la dimensió social de l'aprenentatge, en totes les escoles es duu a terme treball en grup, tot i que habitualment es redueix a un repartiment de tasques que desvirtua els avantatges de l’aprenentatge col•laboratiu. I pel que fa a l’ús de les TIC, es palesa una certa manca de recursos cognitius i d’estratègies d’aprenentatge per convertir la informació en coneixement significatiu; amb tot, en situacions que interessen realment els estudiants, l’ús de la tecnologia genera processos rellevants d’aprenentatge autèntic. Amb tot plegat es va inferir la necessitat de treballar les competències bàsiques per fer que els estudiants de secundària siguin aprenents autònoms, de replantejar el treball en grup i de gestionar l’aula com una xarxa d’aprenentatge basada en els interessos reals dels estudiants. / Actualmente, el aprendizaje no puede entenderse solo como un proceso de asimilación o de construcción de conocimiento, hay que considerar que fluye en la Red y que se elabora socialmente. Hoy en día, los chicos aprenden en la escuela pero también por su cuenta, en las redes, y configuran su propio entorno personal de aprendizaje (PLE). La investigación que se presenta se planteó desde un enfoque hermenéutico y descriptivo, con el objetivo de conocer mejor cómo entienden el aprendizaje los estudiantes de secundaria y cómo lo gestionan en contextos formales e informales. Se empezó haciendo una revisión teórica sobre el concepto de aprendizaje desde una perspectiva ecológica, dialógica y conectiva, y se elaboró una propuesta de categorización que se utilizó posteriormente para analizar la información recogida mediante cuestionarios y grupos de discusión de estudiantes y de profesores de secundaria. Con ello se comprobó que mayoritariamente estudiantes y profesores dicen tener una concepción constructivista del aprendizaje, pero en la práctica se sigue un modelo básicamente transmisivo. Por otra parte, no otorgan mucho valor al aprendizaje informal y consideran que en la escuela es más importante trabajar un currículo homogéneo que desarrollar las capacidades individuales. Sobre la dimensión social del aprendizaje, en todas las escuelas se realiza trabajo en grupo, pero habitualmente se reduce a un reparto de tareas que desvirtúa las ventajas del aprendizaje colaborativo. En relación con el uso de las TIC, en general se detecta una falta de recursos cognitivos y de estrategias de aprendizaje para convertir la información en conocimiento significativo; sin embargo, en situaciones que interesan realmente a los estudiantes, su utilización genera procesos relevantes de aprendizaje auténtico. Con ello se infirió la necesidad de trabajar las competencias básicas para hacer que los estudiantes de secundaria sean aprendices autónomos, replantear el trabajo en grupo y gestionar el aula como una red de aprendizaje basada en los intereses reales de los estudiantes. / Currently, learning cannot be understood only as a process of assimilation and building knowledge. Instead, learning flows within the network and is made socially. Today young people learn at school, but also they learn online and make up their own personal learning environment (PLE). This research project takes a descriptive and hermeneutic approach with the aim of better understanding how secondary school students view learning and how they manage it in both formal and informal contexts. We started with a theoretical survey of the concept of learning from an ecological, dialogic and connective perspective, which led to a proposed categorization. This categorization was then used to analyse the information obtained through questionnaires and focus groups with students and teachers in secondary and high school. We found that both students and teachers mainly view learning as constructivist, although in practice they primarily use a transmissive model designed for memorisation but not linked to skills development. On the other hand, they do not attach much value to informal learning, and at school they consider using a standard curriculum more important than developing individual capacities. In the social dimension of learning, group work is done at all schools, but it usually comes down to a division of labour that downplays the advantages of collaborative learning. In relation to the use of ICTs, in general we detected a lack of resources and cognitive learning strategies to turn information into meaningful knowledge, but in situations in which student interest is high, the use of ICTs and the Internet creates significant authentic learning processes. It follows that core competencies should be improved in order to help high school students become autonomous learners. Likewise, we must rethink group work and we manage the classroom as a learning network based on students’ real interests.

Des de la Segona Guerra Mundial, la investigació científica s’ha organitzat en projectes i s’ha gestionat aplicant els mètodes habituals de la Gestió de Projectes (Project Management). Aquests mètodes presenten importants avantatges però tenen algunes limitacions. Aquesta tesi doctoral és una aportació bàsica al tema de la tensió entre creativitat i productivitat, en la direcció de la investigació científica a través dels mètodes propis de la Gestió de Projectes. I de forma més general, destaca la funció del judici creatiu en l’execució de projectes on les operacions estan clarament especificades i determinen el desenvolupament del projecte. El propòsit de la Gestió de Projectes és controlar i coordinar el projecte de forma racional, això suposa especificar de forma precisa l’objectiu i l’abast de les seves operacions. Aquests requisits no es poden assolir en projectes que tenen un objectiu ambigu i requereixen creativitat. El concepte fenomenològic de projecte mental desenvolupat per Alfred Schutz és més flexible i la seva aplicació amplia els aspectes tècnics de la Gestió de Projectes. La seva teoria de l’acció intencional suposa que cada acció canvia l’estat present de les coses i està composta d’un propòsit, un projecte mental que és un assaig de l’acte futur, i la realització de l’acte. Des d’aquí, introdueix el concepte de subacció i l’enfoc crític de que tota acció repetida és una acció nova, similar a una acció prèviament realitzada. Aquest treball d’investigació emfatitza que els aspectes següents, presents en la gestió de projectes, requereixen judici, i que per lo tant possibiliten espais per a la creativitat. Primer, que el projecte mental d’una nova acció es crea combinant varies subaccions ja realitzades. Segon, la comprensió de que cada acció és similar a les altres accions ja realitzades. I tercer, que el projecte mental pot ser considerat com una hipòtesis del que ocorrerà quan s’executi l’acció. El judici s’ocupa d’aquestes semblances i adverteix a l’actor d’altres temes i desenvolupaments possibles. Addicionalment, aquest treball introdueix una perspectiva nova del concepte de rutina, de la seva evolució i del seu funció en la investigació científica, i manifesta la profunda relació entre retòrica i judici. La investigació empírica està associada al context d’una important infraestructura científica espanyola, el Barcelona Supercomputing Center (BSC). I en primer lloc, desenvolupa la creació d’aquesta organització científica, lo qual permet presentar alguns aspectes importants sobre la tensió entre la estructura organitzativa i la agencia dels investigadors. Seguidament, desenvolupa els temes relacionats amb la tensió entre creativitat i productivitat en l’execució de projectes, que prèviament s’han desenvolupat en el marc conceptual, com son la noció de projecte que tenen els investigadors o la implicació del judici en la execució dels seus projectes. L’aportació de la tesis doctoral, en quan a la gestió científica i de projectes, amplia la gestió de projectes que ofereixen els mètodes habituals de la Gestió de Projectes (Project Management). / Tras la Segunda Guerra mundial, la investigación científica se ha organizado mediante proyectos y ha sido dirigida utilizando los métodos habituales de la Gestión de Proyectos (Project Management). Estos métodos ofrecen importantes ventajas pero tienen algunas limitaciones. La presente tesis doctoral explora la tensión entre creatividad y productividad cuando se dirige la investigación científica con los métodos propios de la Gestión de Proyectos. Y de forma más general, resalta la función del juicio creativo en la ejecución de proyectos cuyas operaciones están claramente especificadas y determinan el desarrollo del proyecto. El propósito de la Gestión de Proyectos es controlar y coordinar el proyecto de forma racional, lo que supone especificar de forma precisa su objetivo y el alcance de sus operaciones. Estos requisitos no se cumplen en proyectos cuyo objetivo es ambiguo y requiere creatividad. El concepto fenomenológico de proyecto mental desarrollado por Alfred Schutz es flexible y su aplicación amplía los aspectos técnicos de la Gestión de Proyectos. Su teoría de la acción intencional supone que cada acción cambia el estado presente de las cosas y está compuesta de un propósito, un proyecto mental que es un ensayo del acto futuro, y el desempeño del acto. Entonces introduce el concepto de subacción y el enfoque crítico de que toda acción repetida es una acción nueva, similar a una acción previamente desempeñada. Este trabajo de investigación enfatiza que los aspectos siguientes, presentes en la gestión de proyectos, requieren de juicio, y que por ello posibilitan espacios para la creatividad. Primero, que el proyecto mental de una nueva acción se crea combinando varias sub-acciones ya desempeñadas. Segundo, la comprensión de que cada acción es a lo sumo similar a otras acciones ya desempeñadas. Y tercero, que el proyecto mental puede ser considerado como una hipótesis de lo que ocurrirá cuando se ejecute la acción. El juicio se ocupa de estas semejanzas y advierte al actor de otros temas y desarrollos posibles. Adicionalmente, este trabajo introduce una perspectiva nueva del concepto de rutina, de su evolución y de su papel en la investigación científica, y descubre la profunda relación entre retórica y juicio. La investigación empírica está asociada al contexto de una importante infraestructura científica española, el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Y expone, en primer lugar, la creación de esta organización científica, permitiendo presentar algunos aspectos importantes sobre la tensión entre la estructura organizativa y la agencia de los investigadores. Seguidamente desarrolla los temas relacionados con la tensión entre creatividad y productividad en la ejecución de proyectos y desarrollados en el marco conceptual, como sean la noción de proyecto que tengan los investigadores o la implicación del juicio en la ejecución de sus proyectos. La aportación de esta tesis doctoral, en cuanto a la gestión científica y de proyectos, extiende la gestión de proyectos que ofrecen los métodos habituales de la Gestión de Proyectos (Project Management). / Since World War II, science and research has been organized into projects and managed using the methods of Project Management. These methods offer important advantages, but also have some limitations. This doctoral dissertation presents some basic contributions to the subject of the tension between creativity and productivity in managing research with the methods of Project Management, and, more generally, the subject of the function of creative judgment in the execution of precisely specified projects in any kind of activity, which seem to determine all the operations involved in the development of a project. Project Management aims to rationally controlling and coordinating a project, which involves the clear specification of its goal and operations. These requirements are not fulfilled when dealing with projects whose goal is ambiguous and they require creativity. The phenomenological notion of mental project developed by Alfred Schutz is more flexible and its application extends the technical aspect of Project Management. His theory considers that each intentional action changes the present state of affairs and involves a purpose, a mental project that is a mental rehearsal of a future act, and the performance of the act. He also introduces, the notion of subactions and the critical view that a repeated action is a new action similar to an already performed action. The doctoral research emphasizes that the following aspects of project management involve judgment, creating spaces for creativity to occur: first, the mental project of a new action can be created combining many subactions already performed. Second, the recognition that an action has similarities and differences with already performed actions. Third, the mental project can be considered as a hypothesis about what will happen in the execution of the act. Judgment deals with these differences and it makes the actor aware of other possible subjects and developments. The conceptual research, also introduces a new way of looking at routines, their evolution and their role in scientific research. In this line of thought, it uncovers the deep relationship between rhetoric and judgment. The empirical research is associated to the context of the Barcelona Supercomputing Center (BSC), an important Spanish research infrastructure. And it firstly develops a case study on the creation of this research organization that allows presenting some important aspects about the tension between the structure of the organization and the agency of the researchers. It then develops the subjects related to the tension between creativity and productivity in executing projects, developed in the conceptual framework, such as the notion of projects of the researchers and the judgment involved in the execution of their projects. The contribution of this doctoral dissertation, in managing research institutions and projects, extends the way of managing projects with the common methods of Project Management.

Cada vegada són més comunes les veus entre la doctrina i la jurisprudència que advoquen per proporcionar una solució al problema del canvi de circumstàncies sobre les obligacions contractuals en el dret civil espanyol. L'alteració sobrevinguda de les circumstàncies està de plena actualitat i així ho demostra el fet que en les més modernes propostes per a la regulació del dret de contractes, tant nacionals com internacionals, es reguli i proporcioni solució específica a aquest problema. Així i tot, l'actualitat del problema no ha de portar a equívocs. La problemàtica relacionada amb l'alteració sobrevinguda de les circumstàncies no és nova en la ciència del Dret. La problemàtica és clàssica i així ho demostren sens dubte els estudis de la clàusula rebus sic stantibus duts a terme ja durant els segles XVII i XVIII. L'antiguitat del problema no ha suposat, però, una normalització de la institució del canvi de circumstàncies. No almenys en el nostre país ni en molts dels països del nostre entorn cultural. L'alteració sobrevinguda de les circumstàncies no es pot considerar una institució normalitzada en l'àmbit del nostre sistema jurídic des del moment en què les diferents doctrines que es porten a col·lació per al seu estudi i resolució es caracteritzen (almenys en el dret espanyol) per la seva excepcionalitat. Excepcionalitat en la seva aplicació i establiment de requisits però també en la seva fonamentació, basada principalment en una suposada excepció al principi pacta sunt servanda. El respecte del principi pacta sunt servanda és fonamental per al bon funcionament del nostre sistema contractual. Tan fonamental és aquest principi que el seu respecte exigeix que (i) o bé no s'admeti la institució de l'alteració sobrevinguda en el nostre dret, (ii) o bé es descobreixi que el fonament i reconeixement d'aquesta última figura no suposa cap excepció al principi de vinculació contractual. Si això últim és possible, el següent pas consisteix en l'establiment d'uns requisits d'aplicació que normalitzin la institució. Aquest és precisament l'objecte del present treball. / Cada vez son más comunes las voces entre la doctrina y la jurisprudencia que abogan por proporcionar una solución al problema del cambio de circunstancias sobre las obligaciones contractuales en el derecho civil español. La alteración sobrevenida de las circunstancias está de plena actualidad y así lo demuestra el hecho de que en las más modernas propuestas para la regulación del derecho de contratos, tanto nacionales como internacionales, se regule y proporcione solución específica a este problema. Aun así, la actualidad del problema no debe llevar a equívocos. La problemática relacionada con la alteración sobrevenida de las circunstancias no es nueva en la ciencia del Derecho. La problemática es clásica y así lo demuestran sin duda los estudios de la cláusula rebus sic stantibus llevados a cabo ya durante los siglos XVII y XVIII. La antigüedad del problema no ha supuesto, sin embargo, una normalización de la institución del cambio de circunstancias. No al menos en nuestro país ni en muchos de los países de nuestro entorno cultural. La alteración sobrevenida de las circunstancias no puede considerarse una institución normalizada en el ámbito de nuestro sistema jurídico desde el momento en que las distintas doctrinas que se traen a colación para su estudio y resolución se caracterizan (al menos en el derecho español) por su excepcionalidad. Excepcionalidad en su aplicación y establecimiento de requisitos pero también en su fundamentación, basada principalmente en una supuesta excepción al principio pacta sunt servanda. El respeto del principio pacta sunt servanda resulta fundamental para el buen funcionamiento de nuestro sistema contractual. Tan fundamental es este principio que su respeto exige que (i) o bien no se admita la institución de la alteración sobrevenida en nuestro derecho, (ii) o bien se descubra que el fundamento y reconocimiento de esta última figura no supone excepción alguna al principio de vinculación contractual. Si esto último es posible, el siguiente paso consiste en el establecimiento de unos requisitos de aplicación que normalicen la institución. Este es precisamente el objeto del presente trabajo. / In recent times, most scholars and courts in their decisions have argued that problems related to an unexpected change of circumstances deserve a specific solution under Spanish contract law. Additionally, most national and international proposals on contract law include and resolve the problems related to an unexpected change of circumstances. Nevertheless, this topic is not new. Indeed, as may be proved through the clause rebus sic stantibus studies carried out during the seventeenth and eighteenth centuries, this is a classical topic. The age of the problem, however, has not led the doctrines related to an unexpected change of circumstances being considered as normalized, at least not in our legal system or in the legal systems culturally close to that of Spain. Unexpected change of circumstances cannot be considered a normal institution or rule in our legal system since the several doctrines that are used to solve the problem are all configured as exceptional. That is, exceptional both at the time of their application and also when establishing the legal grounds of the doctrines, since most of these doctrines are based on an exception to the pacta sunt servanda principle. Respecting the principle pacta sunt servanda is extremely important in order to ensure that the contractual legal system achieves its goals and functions properly. So important is this principle that respecting it requires fulfillment of either one of these conditions: i) not accepting any doctrine related to the problem of an unexpected change of circumstances; or ii) finding out that the legal foundation and solution of this problem does not imply an exception to the pacta sunt servanda principle. If compatibility between the pacta sunt servanda principle and the doctrines related to the change of circumstances is possible, then the requirements to apply the doctrines must be established. This is precisely what is studied next in this paper.

Aquesta investigació se centra en l’estudi del Comissariat de Propaganda, l’òrgan oficial de persuasió que la Generalitat de Catalunya va crear amb l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939). L’objectiu de la tesi és, d’una banda, reconstruir i explicar cronològicament l’activitat portada a terme per aquest organisme. D’altra banda, la recerca també vol analitzar des d’un punt de vista comunicatiu les tècniques que va emprar, els seus objectius, els públics receptors i l’evolució que experimenta com a institució emissora. El propòsit final és definir els aspectes que caracteritzen el seu model persuasiu, partint de la hipòtesi que va executar la propaganda amb un estil particular, marcat per l’ús freqüent de mitjans i tècniques persuasives basades en la publicitat i d’altres d’inspiració anglosaxona desenvolupades durant la Gran Guerra (1914-1918). Pel que fa a l’estructura, la primera part vol aclarir conceptes claus com la propaganda i altres termes afins. La segona part exposa els antecedents comunicatius-persuasius des de l’inici de la Primera Guerra Mundial i fins el final de la Guerra Civil. La tercera part explica l’activitat del Comissariat de Propaganda a partir d’uns punts d’inflexió que vénen determinats per esdeveniments com els Fets de Maig, la instal·lació del govern de la República a Barcelona o l’arribada del front de batalla a Catalunya. / Esta investigación se centra en el estudio del Comissariat de Propaganda, el órgano oficial de persuasión que el gobierno de la Generalitat de Catalunya creó con el inicio de la Guerra Civil (1936-1939). El objetivo de la tesis es, por un lado, reconstruir y explicar cronológicamente la actividad desarrollada por este organismo. Por otro lado, analizar desde un punto de vista comunicativo las técnicas que empleó, sus objetivos, los públicos receptores y la evolución que experimenta como institución emisora. El propósito final es definir los aspectos que caracterizan su modelo persuasivo, partiendo de la hipótesis que ejecutó la propaganda con un estilo particular, marcado por el uso frecuente de medios y técnicas persuasivas basadas en la publicidad y otras de inspiración anglosajona desarrolladas durante la Gran Guerra (1914-1918). En cuanto a la estructura, la primera parte pretende aclarar conceptos clave como la propaganda y otros términos afines. La segunda parte expone los antecedentes comunicativo-persuasivos desde el inicio de la Primera Guerra Mundial hasta el fin de la Guerra Civil. La tercera parte explica la actividad del Comissariat de Propaganda según unos puntos de inflexión que vienen determinados por acontecimientos como los Sucesos de Mayo de 1937, el establecimiento del gobierno de la República en Barcelona o la llegada del frente a Cataluña. / The focus of the research is the study of the Comissariat de Propaganda, the official persuasive organization that the government of the Generalitat de Catalunya created with the outbreak of the Spanish Civil War (1936-1939). The aim of the doctoral dissertation is, on one hand, reconstruct and explain chronologically the activity developed by this organism. On the other, the research also wants to analyze from a communicative point of view the techniques that employed, its objectives, the targets and the evolution of the institution. The final purpose is to define the aspects that characterize its persuasive model, starting from the hypothesis that it executed the propaganda with a particular style, marked by the frequent use of persuasive methods and techniques based on advertising and others of Anglo-Saxon inspiration developed during the Great War (1914-1918). In terms of structure, the first part wants to elucidate key concepts like propaganda and other related terms. The second part exposes the communicational antecedents since the start of the First World War until the end of the Spanish Civil War. The third part explains the activity of the Comissariat de Propaganda from some turning points according to certain events like the May Days of 1937, the settlement of the Spanish Republican government into Barcelona or when the battlefront reached Catalonia.

Actualment, les organitzacions operen, influint i essent influïdes en un entorn complex, dinàmic, impredictible i que canvia de forma accelerada, constant i inesperada. Davant d'aquest escenari, es plantegen metodologies de canvi i de desenvolupament organitzacional de trets racionals i mecanicistes, que s'orienten a la predictibilitat i el control, i que se sostenen en pressupostos caducs i esgotats. La indagació apreciativa pretén donar respostes més satisfactòries per a aquests nous interrogants, a través d'una nova epistemologia de l'entorn organitzacional i una nova metodologia amb proposicions basades en la naturalesa caòtica i complexa de les organitzacions i amb unes perspectives noves, centrades en el nucli positiu i les fortaleses de les persones, equips i organitzacions, una proposta que trenca amb el tradicional mètode de resolució de problemes basat en la identificació del diagnòstic i en les hipòtesi del tipus causa-efecte, centrat en el negatiu, en els dèficits i en allò que no funciona. Aquesta investigació proposa explorar, empíricament, les anteriors qüestions i pretén, també, anar més enllà de la perspectiva de la indagació apreciativa com a model de canvi i desenvolupament organitzacional, i, constatar i verificar, com llur disseny, plasticitat i versatilitat, permet l'aplicabilitat i funcionament en altres contextos i escenaris. Es pretén suggerir possibles investigacions per a futurs estudis relacionats amb la qüestió de l'apreciatiu i, a tal efecte, emprenem establir un marc de referència que, a manera de guia, faciliti aquesta futura investigació i llur aplicabilitat en contextos encara no explorats. / Actualmente, las organizaciones operan, influyendo y siendo influidas en un entorno complejo, dinámico, impredecible y que cambia de forma acelerada, constante e inesperada. Ante este escenario, se plantean abordajes de cambio y desarrollo organizacional de sesgos racionales y mecanicistas, que se orientan a la predictibilidad y el control y que se sostienen en presupuestos caducos y agotados. La indagación apreciativa pretende dar respuestas más satisfactorias para estos nuevos interrogantes, a través de una nueva epistemología del entorno organizacional y una nueva metodología con proposiciones basadas en la naturaleza caótica y compleja de las organizaciones y con unas perspectivas nuevas centradas en el núcleo positivo y las fortalezas de las personas, equipos y organizaciones, una propuesta que rompe con el tradicional método de resolución de problemas basado en la identificación del diagnóstico y en las hipótesis del tipo causa-efecto, centrado en lo negativo, en los déficits y en lo que no funciona. La presente investigación propone explorar empíricamente las anteriores cuestiones y pretende también, ir más allá de la perspectiva de la indagación apreciativa como modelo de cambio y desarrollo organizacional, y constatar y verificar cómo su diseño, plasticidad y versatilidad, permite su aplicabilidad y funcionamiento en otros contextos y escenarios. Se pretende sugerir posibles investigaciones para futuros estudios relacionados con la cuestión de lo apreciativo y a tal efecto acometemos establecer un marco de referencia que a modo de guía, facilite esta futura investigación y su aplicabilidad en contextos aun no explorados. / Today the organizations today operate, influencing and being influeded in a complex environment, dynamic, unpredictable and rapidly changing, constant and unexpected. In this scenario, approaches to organizational change and development of rational and mechanistic biases, which are oriented to the predictability and control and hold on outdated and exhausted budgets arise. Appreciative inquiry seeks to give more satisfactory answers to these new questions through a new epistemology of the organizational environment and a new methodology based propositions chaotic and complex nature of organizations and with new perspectives focused on the positive nucleus and strengths of individuals, teams and organizations, a proposal that breaks with the traditional method of problem solving based on the identification of diagnosis and assumptions of cause-effect, focusing on the negative, on deficits and what not works. This research aims to explore empirically the above issues and seeks also to go beyond the perspective of appreciative inquiry as a model of organizational change and development, and record and verify how your design, plasticity and versatility, allows its applicability and performance in other contexts and scenarios. It is possible to suggest for future research related to the question of what effect appreciative and that we undertake to establish a frame of reference as a guide, provide this future research and its applicability in contexts still unexplored studies.

L’objectiu d’aquesta recerca és examinar el nivell de concordança entre la missió universitària formulada per la Companyia de Jesús (SJ) i el seu desenvolupament en el context institucional de les seves escoles de negocis a Espanya. Més concretament, es vol esbrinar la relació i la influència entre el que es declara i la comprensió i assumpció del seu desenvolupament per part dels nivells directius responsables. A aquest efecte, la missió s’“operacionalitza” a través dels trets del perfil dels graduats de les seves escoles de negocis, per tal com descriuen un component missional rellevant de la formació d’aquests centres. Es tracta de conèixer com es formulen, es conceptualitzen i es valoren aquests trets a la pràctica, delimitant el treball de camp a les escoles de negocis jesuïtes (JBS) de l’àmbit espanyol (UNIJES). Per conèixer “com es formulen”, es revisa la literatura del management sobre la missió, la bibliografia pròpia i el magisteri de la SJ, com també els textos missionals de les cinc JBS d’UNIJES, i se n’ofereixen visions sintètiques. Per conèixer “com es conceptualitzen”, s’utilitza la metodologia del concept mapping, que permet transformar les idees d’un grup d’experts en dades que es poden ponderar, agrupar i representar amb mapes conceptuals. Els resultats revelen quins són i com es valoren els trets del perfil dels graduats segons les autoritats institucionals d’UNIJES (nivell directiu 1: rectors i directors generals), i com s’agrupen en quatre clústers: competències professionals (C1), competències intrapersonals (C2), competències interpersonals (3) i responsabilitat social (C4), que permeten una aproximació comparativa amb el model universitari jesuïta, el paradigma Ledesma-Kolvenbach, i s’observa una àmplia concordança en tres d’aquestes quatre dimensions. Per conèixer “com es valoren a la pràctica” els trets dels graduats, s’administra una enquesta als responsables acadèmics de les cinc JBS d’UNIJES (nivell directiu 2). Amb el conjunt dels resultats, es duu a terme una anàlisi comparativa entre les valoracions dels dos nivells directius, que mostra un alt nivell de discordança valorativa respecte dels trets que han de caracteritzar els graduats de les respectives escoles de negocis. / El objetivo de esta investigación consiste en examinar el nivel de concordancia entre la misión universitaria formulada por la Compañía de Jesús (SJ) y su desarrollo en el contexto institucional de sus escuelas de negocios en España. Más concretamente, se pretende averiguar la relación e influencia entre lo que se declara y la comprensión y asunción por parte de los niveles directivos responsables de su desarrollo. Para ello, la misión se “operacionaliza” a través de los rasgos del perfil de los egresados de sus escuelas de negocios, pues describen un componente misional relevante de la formación de estos centros. Se trata de conocer cómo se formulan, conceptualizan y valoran en la práctica dichos rasgos, acotando el trabajo de campo a las escuelas de negocios jesuitas (JBS) del ámbito español (UNIJES). Para conocer “cómo se formulan”, se revisa la literatura del management sobre la misión, la literatura propia y el magisterio de la SJ, así como los textos misionales de las cinco JBS de UNIJES, ofreciendo visiones sintéticas de todo ello. Para conocer “cómo se conceptualizan”, se utiliza la metodología del concept mapping, que permite transformar las ideas de un grupo de expertos en datos que pueden ser ponderados, agrupados y representados mediante mapas conceptuales. Los resultados revelan cuáles son y cómo se valoran los rasgos del perfil de los egresados según las autoridades institucionales de UNIJES (Nivel directivo 1: Rectores y directores generales), y cómo se agrupan en cuatro clústeres: Competencias profesionales (C1), Competencias intrapersonales (C2), Competencias Interpersonales (3) y Responsabilidad social (C4), que permiten una aproximación comparativa con el modelo universitario jesuita, el paradigma Ledesma-Kolvenbach, observándose una amplia concordancia en tres de sus cuatro dimensiones. Para conocer “cómo se valoran en la práctica” los rasgos de los egresados, se realiza una encuesta a los responsables académicos de las cinco JBS de UNIJES (Nivel directivo 2). Con el conjunto de resultados se realiza un análisis comparativo entre las valoraciones de los dos niveles directivos, que muestra un alto nivel de discordancia valorativa sobre los rasgos que han de caracterizar a los egresados de sus escuelas de negocios. / This thesis aims to examine the level of consistency between the Society of Jesus’ (SJ) university mission and its treatment within Jesuit business schools (JBS) in Spain. Specifically, my objective is to study the relation and influence between the SJ’s declared values and what the different executive levels in charge of business school management and development understand and accept. For this, I “operationalize” the business school mission through the ideal profile traits of their graduates, as these characteristics describe an important mission component of said schools’ mission. The aim is to learn how these business schools formulate, conceptualize and value those traits in practice, limiting my fieldwork to JBS which are members of the SJ network of universities in Spain (UNIJES). To learn how they “formulate” these traits, I carry out a review of management literature on organizational mission in addition to the SJ’s own literature and teachings as well as the mission statements of the five JBS in UNIJES, providing a summary of all of these. I then apply the concept-map methodology to determine how the business schools “conceptualize” these traits. This enables me to transform a group of experts’ ideas into data to weigh, categorize and represent using concept maps. The results reveal what the ideal graduate profile traits are and how they’re valued according to UNIJES institutional authorities (Executive level 1: Rectors and Presidents). There are four resulting clusters of traits: Professional competencies (C1), intra-personal competencies (C2), interpersonal competencies (C3), and social responsibility (C4). These enable me to then compare the Ledesma-Kolvenbach Paradigm to the Jesuit university model applied in practice, observing broad consistency in three of its four aspects. Lastly, to determine how alumni traits “are valued in practice”, I carry out a survey among the academic directors of the five JBS institutions in UNIJES (Executive level 2). With the set of results I then undertake a comparative analysis of the different estimations between the two executive levels, demonstrating a high degree of inconsistency regarding the traits that should characterize JBS graduates.

Els centres universitaris destaquen per la seva tasca educativa i per la formació a les persones encara que, tot això, no seria possible sense la gran implicació del PDI y PAS. Aquesta tesis doctoral proposa una revisió de la situació del salari emocional a FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) i EPSEVG (UPC) per determina les polítiques que s’apliquen en aquests centre per donar cobertura a les necessitats personals i professionals dels seus treballadors. L’anàlisi dels convenis col·lectius que s’apliquen a cada un d’aquests centres i la consulta als treballadors, ha permès determinar que sí existeixen una gran varietat de mesures que donen facilitats als treballadors per equilibrar la vida personal i professional. A més de llistar aquestes actuacions, s’han analitzat les que són més útils per la conciliació laboral segons el PDI i el PAS. Tot i això, el coneixement que els treballadors tenen en relació a aquesta política retributiva no està tant estès com es podia esperar malgrat ha obert futures línies d’investigació. / Los centros universitarios destacan por su labor educativa y por la formación de personas aunque, todo ello, no sería posible sin la gran implicación del PDI y PAS. Esta tesis doctoral propone una revisión de la situación del salario emocional en FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) y EPSEVG (UPC) para determinar las políticas que se aplican en dichos centros para cubrir las necesidades personales y profesionales de sus empleados. El análisis de los convenios colectivos que se aplican en cada uno de estos centros y la consulta a los trabajadores, han permitido determinar que sí existe una gran variedad de medidas que dan facilidades a los trabajadores para equilibrar la vida personal y profesional. Además de listar dichas actuaciones, se han analizado aquellas que son más útiles para la conciliación laboral según el PDI y PAS. A pesar de ello, el conocimiento que los trabajadores tienen respeto a esta política retributiva no está tan extendido como se podía esperar a pesar que ha abierto futuras líneas de investigación. / Universities are recognized for their educational work and training. This would not be possible without the involvement of professors, researchers, additional teaching staff and administrative services. This PhD thesis presents a review of the social benefits in FUNITEC (URL), EPSEB (UPC) and EPSEVG (UPC) to determine the policies these centers apply to properly balance the personal and professional needs of their employees. Our analysis of the collective labor agreements within each university and the results of our employee questionnaire have identified the existence of a variety of measures to provide solutions for workers with regards to work-life balance. In addition to reviewing these social benefits, we have analyzed those that are most useful for employee work-life balance. However, employee awareness about these kinds of compensation policies is not as common as might be expected, though it does open the door to future lines of research.

L’objectiu d’aquesta recerca multi-paradigmàtica és presentar un anàlisis exploratori, correlacional y crític dels MOOC (Massive Open Online Courses) entesos com a comunitats d’aprenentatge participatius i descobrir el rol que l’aprenentatge autònom juga dins d’aquest marc. La recerca combina dades quantitatives i qualitatives i junt amb el marc teòric actual afegeix novetats en el cap de l’educació a distancia y les noves formes d’oferir cursos a distància. Els nostres resultats mostren diferencies estadístiques entre els estudiants que participen en diferent nombre de tests i el seu nivell d’aprenentatge autònom (p=0.003). Presentem informació demogràfica y les visions dels estudiants relacionades amb les tres presencies de la comunitat d’aprenentatge participatiu (presencia social, cognitiva y del instructor). L’estudi consta també de les opinions dels experts sobre el disseny dels MOOC i el seu valor pedagògic. Les nostres conclusions finals indican que els MOOC son entorns d’aprenentatge diferents en relació amb els entorns tradicionals a distancia, creen una comunitat d’aprenentatge participativa diferent i atrauen perfils d’estudiants diferents. Suggerim millores en el disseny pedagògic per a ajudar als estudiants a ser mes autònoms y per alinear els continguts del curs. La taxonomia de Marzano és suggerida com a marc pedagògic per a millorar el disseny dels MOOC i el grau de satisfacció dels alumnes. / El objetivo de esta investigación multi-paradigmática es presentar un análisis exploratorio, correlacional y crítico de los MOOC (Massive Open Online Courses) entendidos como comunidades de aprendizaje participativo y descubrir el role que el juega el aprendizaje autónomo dentro de este marco. La investigación combina datos cuantitativos y cualitativos, y junto con el marco teórico actual añade novedades en el campo de la educación online y los nuevos métodos para ofrecer cursos a distancia. Nuestros resultados muestran diferencias estadísticas entre los estudiantes que toman parte en diferente número de tests y su nivel de aprendizaje autónomo (p=0.003). También presentamos información demográfica y las opiniones de los estudiantes relacionadas con las tres presencias de la comunidad de aprendizaje participativo (presencia social, cognitiva y del instructor). El estudio consta también de las opiniones de expertos sobre el diseño de los MOOC y su valor pedagógico. Nuestras conclusiones finales indican que los MOOC son entornos de aprendizaje diferentes en relación con los entornos tradicionales a distancia, crean una comunidad de aprendizaje participativo diferente y atraen perfiles de estudiantes diferentes. Sugerimos mejoras en el diseño pedagógico para ayudar a los estudiantes a llegar a ser mas autónomos y para linear los contenidos del curso. La taxonomía de Marzano es sugerida como marco pedagógico para mejorar el diseño de los MOOC y el grado de satisfacción de los estudiantes. / The purpose of this mixed method research is to present an exploratory, correlational and critical analysis of MOOCs (Massive Open Online Courses) understood as COI (Community Of Inquiries) and uncover the role that SDL (Self Directed Learning) plays within the mentioned framework. The research combines quantitative and qualitative data and together with a current literature snapshot adds insights in the field of online education and its new content delivery forms. Our findings show statistical differences between students taking different number of quizzes and their level of SDL (p=0.003). We present demographic information and students views related with the three presences in the COI (social, cognitive and teaching presence). Experts’ views on MOOC designs and value are also collected. Our final conclusion points out that MOOCs are different content deliver environments from traditional online courses and they shape a different COI and attract different students profiles. Design improvements are also suggested to empower students to become independent learners and improve alignment in the course. Marzano’s taxonomy is the suggested pedagogical approach to improve MOOC design, and students’ satisfaction.

La creativitat és considerada un ingredient fonamental de la innovació, un recurs altament valorat per a la competitivitat sostenible i l’èxit a llarg termini de les empreses. Per això, líders de negoci, així com investigadors acadèmics i estaments polítics, han donat una atenció creixent a aquest tema. La investigació sobre la creativitat és un camp multifacètic i en creixement continuat. Degut a una falta de consens en la definició de la creativitat, aquest camp d’investigació s’ha anat ampliant al llarg de dècades, arribant als nostres dies amb una gran varietat d’aproximacions al seu estudi des de diferents disciplines, tals com la psicologia, sociologia, antropologia, neurologia o economia entre altres. No obstant, la perspectiva cultural aplicada a l’estudi de la creativitat ha estat relativament inferior. Malgrat algunes Formulacions teòriques, aquesta aproximació roman un pas per darrere en termes de recerca empírica. La present tesi es planteja la pregunta d’investigació de en quina mesura la cultura influència la creativitat de l'empleat en els seus llocs de treball, cosa que també es podria conceptualitzar com la influència de la cultura en el domini de coneixement de la creativitat en les organitzacions. Aquesta tesi proporciona evidència empírica a partir de 198 empleats de 10 organitzacions espanyoles, amb respecte a la relació entre cultura i creativitat en el treball. Es proposa que la cultura té una influència significativa a la creativitat de l'empleat. L'efecte de la cultura sobre aquesta creativitat s’estudia aplicant un model multidimensional de la creativitat de l'empleat percebuda, tenint en compte l’impacte cultural a un nivell individual d’anàlisi en tres dimensions diferents: cultura nacional, cultura organitzacional i valors individuals independents. En aquest model la creativitat de l’empleat es percebuda per ell mateix, i també (a mode de punt de validació) pel cap de l’empleat. Mentre la majoria de les eines i teories de la creativitat han estat desenvolupades a l’entorn de la cultura Anglo-Saxona, aquesta tesi es focalitza a la creativitat de l’empleat en el si d'organitzacions d'Espanya, una societat mediterrània que representa un espai cultural relativament poc investigat fins al moment. Entre les principals contribucions, els resultats empírics suggereixen un procés diferent procés social de creativitat en les organitzacions participants en aquest estudi, i una inesperada diferent percepció sobre la creativitat de l'empleat, en funció del punt d'observació. En resum, el propòsit d’aquesta tesi és la d'estudiar l'efecte de la cultura a la creativitat de l'empleat percebuda, en tres diferents dimensions d'anàlisi: la cultura nacional, la cultura organitzacional i els valors individuals independents. / La creatividad es considerada un ingrediente fundamental de la innovación, un recurso altamente preciado para la competitividad sostenible y el éxito a largo plazo de las empresas. Por ello, líderes de negocios, así como investigadores académicos y estamentos políticos, han prestado una atención creciente a este tema. La investigación sobre la creatividad es un campo multifacético y en continuo crecimiento. Debido a una falta de consenso en la definición de la creatividad, este campo de investigación se ha ido ampliando a lo largo de décadas, llegando a nuestros días con una gran variedad de aproximaciones a su estudio desde diferentes disciplinas, tales como psicología, sociología, antropología, neurología, o economía, entre otros. Sin embargo, la perspectiva cultural aplicada al estudio de la creatividad ha sido relativamente menor. A pesar de algunas formulaciones teóricas, esta aproximación permanece un paso por detrás en términos de investigación empírica. La presente tesis se plantea la pregunta de investigación de en qué medida la cultura influencia la creatividad del empleado en sus puestos de trabajo, lo que también se podría conceptualizar como la influencia de la cultura en el dominio de conocimiento de la creatividad en las organizaciones. Esta tesis proporciona evidencia empírica a partir de 198 empleados de 10 organizaciones españolas, con respecto a la relación entre cultura y creatividad en el trabajo. Se propone que la cultura tiene una influencia significativa en la creatividad del empleado. El efecto de la cultura sobre dicha creatividad se estudia aplicando un modelo multidimensional de la creatividad del empleado percibida, teniendo en cuenta el impacto cultural a un nivel individual de análisis, en tres dimensiones distintas: cultura nacional, cultura organizacional, y valores individuales independientes. En este modelo la creatividad del empleado es percibida por él mismo, y también (a modo de punto de validación) por el jefe del empleado. Mientras la mayoría de las herramientas y teorías de la creatividad han sido desarrolladas en el entorno de la cultura Anglo-Sajona, esta tesis se focaliza en la creatividad del empleado en el seno de organizaciones de España, una sociedad mediterránea que representa un espacio cultural relativamente poco investigado hasta el momento. Entre las principales contribuciones, los resultados empíricos sugieren un diferente proceso social de creatividad en las organizaciones participantes en el estudio, y una inesperada diferente percepción sobre la creatividad del empleado, en función del punto de observación. En resumen, el propósito de esta tesis es la de estudiar el efecto de la cultura en la creatividad del empleado percibida, en tres distintas dimensiones de analisis: la cultura nacional, la cultura organizacional y los valores individuales independientes. / Creativity is considered as a key ingredient of innovation, a highly praised resource for sustainable competitiveness and long term business success. As such, business leaders but also academic researchers and policy makers have paid increased attention to the subject. Creativity research is an ever-growing and multifaceted field of enquiry. Despite a lack of consensus regarding how to define creativity, this field of research has grown over the decades and today it includes a wide variety of approaches from diverse disciplines such as psychology, sociology, anthropology, neurology, economy, among others. The cultural approach to the study of creativity has been relatively understudied. Although there are some theoretical formulations, this stream of research lags behind in terms of empirical research. The current dissertation addresses the research question in relation to what extent culture affects the creativity of employees at work, that might also be conceptualized as the effect of culture on the knowledge domain of organizational creativity. This dissertation provides empirical evidence from a sample of 198 employees from 10 Spanish organizations, regarding the relationship between culture and creativity at work. It is maintained that culture has a significant influence on the employee creativity. The effect of culture on employee creativity is examined employing a multidimensional model, of the perceived employee creativity, that takes into account culture’s imprints at an individual level of analysis, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values. In this model the employee’s creativity is perceived by the employee himself, and also (as a validation point) by the employee’s manager. While most of creativity tools and theories have been developed within an Anglo-Saxon culture, this dissertation is focused on employee creativity in organizations belonging to Spain, a Mediterranean society and a cultural space that is relatively under-examined by previous research. Among the main contributions, empirical findings suggest a potential different social process of creativity in the organizations under study, and an unexpected different perception of employees’ creativity depending on the observation point. In summary, the purpose of this study is to examine the effect of culture on perceived employees' creativity, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values.

En una societat basada en els serveis, la qualitat de les relacions entre els col·legues, el proveïdor del servei al client, els directius i els membres dels seus equips determinen una sèrie de resultats, com ara les intencions de facturació, la fidelitat del client o la retenció del talent. En efecte, la qualitat de la relació entre un client i un proveïdor de serveis pot determinar la satisfacció del client, com també la seva predisposició a oblidar els errors (p. ex., Verghese, 2003; Roter, 2006). Això explica per què les organitzacions cada vegada es gasten més diners en formació corporativa en gestió, en general, i en lideratge, en particular. El desenvolupament del lideratge i la gestió encapçalen la llista de les primeres àrees d’inversió. L’any 2013, després de dos anys d’increment de la despesa, la inversió nord-americana en formació corporativa va créixer encara un 15 % -més de 70.000 milions de dòlars als Estats Units i 130.000 milions de dòlars arreu del món (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). Aquesta tesi doctoral s’inspira en el rol fonamental de les interaccions socials a la feina per tal d‘obtenir una sèrie de resultats empresarials, com la satisfacció al lloc de treball, la satisfacció del client, la retenció del talent i l‘acompliment individual i de l’organització. Cercant de contribuir a l’estudi i a la pràctica del desenvolupament del comportament social a la feina, la motivació principal dels estudis que s’inclouen en aquesta tesi és respondre a la pregunta global: Com poden ser més efectius el comportament social i les emocions de les persones a la feina? Aquesta pregunta global s’ha abordat amb tres estudis, un de teòric, un de metodològic i un d’empíric. La finalitat del primer estudi és descriure els tipus generals del comportament social que una persona pot exhibir en funció de les múltiples vies d’interacció cognitiva-emocional i utilitzar-los com a base per proposar un model de regulació emocional que afavoreixi l’exhibició d’un comportament social més efectiu a la feina. El segon estudi pretén afavorir el desenvolupament d’un comportament social a la feina a través del primer pas fonamental que cal fer, que és avaluar-lo. Amb aquesta finalitat, el segon estudi presenta el desenvolupament i el test de validesa del constructe d’un instrument espanyol per avaluar el comportament personal i social a la feina. El tercer estudi tracta dels intents dels directius per desenvolupar el comportament social dels seus treballadors a través d’un feedback de seguiment de 360º. Investiga les paradoxes que afronta un directiu durant un feedback de seguiment de 360º, com es tradueixen en comportaments de lideratge i incideixen en les reacciones emocionals dels receptors del feedback. / En una sociedad basada en los servicios, la calidad de las relaciones entre los colegas, el proveedor del servicio al cliente, los directivos y los miembros de sus equipos determinan una serie de resultados, como las intenciones de facturación, la fidelidad del cliente o la retención del talento. En efecto, la calidad de la relación entre un cliente y un proveedor de servicios puede determinar la satisfacción del cliente, así como su predisposición a olvidar errores (p. ej., Verghese, 2003; Roter, 2006). Ello explica por qué las organizaciones siguen incrementando sus gastos en formación corporativa en management, en general, y en liderazgo, en particular. El desarrollo del liderazgo y el management encabezan la lista como las primeras áreas de inversión. En 2013, después de dos años de incremento del gasto, la inversión estadounidense en formación corporativa creció un 15% -más de 70.000 millones de dólares en los Estados Unidos y 130.000 millones de dólares en todo el mundo (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). Esta tesis doctoral se inspira en el rol fundamental de las interacciones sociales en el trabajo para obtener una serie de resultados empresariales, como la satisfacción en el puesto de trabajo, la satisfacción del cliente, la retención del talento y el desempeño individual y de la organización. Buscando contribuir al estudio y a la práctica del desarrollo del comportamiento social en el trabajo, la principal motivación de los estudios que se incluyen en esta tesis es responder a la pregunta global: ¿De qué modo pueden ser más efectivos el comportamiento social y las emociones de las personas en el trabajo? Esta pregunta global ha sido abordada a través de tres estudios, uno teórico, uno metodológico y uno empírico. La finalidad del primer estudio es describir los tipos generales de comportamiento social que una persona puede exhibir en función de las múltiples vías de interacción cognitiva-emocional y utilizarlos como base para proponer un modelo de regulación emocional que favorezca la exhibición de un comportamiento social más efectivo en el trabajo. El segundo estudio pretende respaldar el desarrollo de un comportamiento social en el trabajo a través del primer paso fundamental que se necesita, que es su evaluación. Para ello, el segundo estudio presenta el desarrollo y el test de validez del constructo de un instrumento español para evaluar el comportamiento personal y social en el trabajo. El tercer estudio trata de los intentos de los directivos para desarrollar el comportamiento social de sus trabajadores a través de un feedback de seguimiento de 360º. Investiga las paradojas que afronta un directivo durante un feedback de seguimiento de 360º, cómo se traducen en comportamientos de liderazgo e inciden en las reacciones emocionales de los receptores del feedback. / In a service-based society the quality of the relationships among colleagues, client-service provider, managers and their team members, determine a range of outcomes such as turnover intentions, client loyalty, talent retention. Indeed, the quality of the relationship between a client and a service provider may determine client satisfaction as well as willingness to forgive mistakes (e.g. Verghese, 2003; Roter, 2006). This explains why organizations keep increasing its spending in corporate training in management in general and leadership in particular. Leadership and management development are at the top of the list as the number 1 areas of investment. In 2013, following two years of already increasing spending, the US investment in corporate training grew by 15% - over $70 Billion in the US and $130 Billion worldwide (Deloitte Corporate Learning Factbook, 2014). This doctoral thesis is inspired by the key role of social interactions at work for a series of business outcomes such as job satisfaction, client satisfaction, talent relation, individual and organizational performance. In a quest to contribute to the research and practice of social behavioral development at work the main motivation underlying the studies that encompass this dissertation is to answer the overarching question: How can people`s social behavior and emotions be more effective at work? This overarching question was addressed through three studies, one theoretical, one methodological and one empirical. The aim of the first study is to explore the literature review of neuroscience, psychology and management and, through its integration, provide the mapping of the general types of social behavior a person can display depending on the multiple cognitive-emotion interaction pathways. This review was then used as a basis to propose an emotional regulation model that is expected to facilitate the display of more effective social behavior at work. The second study aims to support the development of social behavior at work through the first fundamental step necessary to it, which is its assessment. To do so the second study presents the development and the construct validity test of a Spanish instrument to assess personal and social behavior at work. The third study managers’ attempts in developing the social behavior of its workers through 360º follow-up feedback. It investigates the paradoxes faced by a manager during a 360º follow-up feedback, how they translate into leadership behaviors and impact the emotional reactions of feedback receivers.