Aquest treball de tesi doctoral analitza la cinematografia del realitzador nord-americà Jim Jarmusch des de la perspectiva de les teories postmodernes. A través de diferents paràmetres que examinen la presència d'elements tant estètics com ideològics propis de la postmodernitat en la seva filmografia, aquest treball planteja la postmodernitat més com un marc de producció i recepció que com un corrent cultural lliurement assumit. La relació del creador amb les obres alienes i la dels seus personatges davant d'un entorn desproveït de discurs integrador són els eixos de l'estudi que ofereixo de les pel·lícules de Jim Jarmusch. / Este trabajo de tesis doctoral analiza la cinematografía del realizador estadounidense Jim Jarmusch desde la perspectiva de las teorías posmodernas. A través de diferentes parámetros que examinan la presencia de elementos tanto estéticos como ideológicos propios de la posmodernidad en su filmografía, este trabajo plantea la posmodernidad más como un marco de producción y recepción que como una corriente cultural libremente asumida. La relación del creador con las obras ajenas y la de sus personajes frente a un entorno desprovisto de discurso integrador son los ejes del estudio que ofrezco de las películas de Jim Jarmusch. / This doctoral thesis analyzes the oeuvre of US film director Jim Jarmusch from the perspective of postmodern theories. By applying a series of parameters that explore the presence of typical postmodern aesthetic and ideological elements in his films, postmodernity is not viewed as a cultural current one is free to engage in, but rather as an environment one is unwillingly immersed in. The main foci of my analysis are the relationship between Jim Jarmusch's work and the work of other film directors and the lack of connection between his characters as well as a dissociative, fragmented environment which fails to integrate the various elements of Jarmusch's movies.

En l’esport s’estan incorporant els plantejaments de la formació en base a competències adreçada als tècnics esportius. Les competències professionals estan definint en els diferents àmbits el perfil dels entrenadors encarregats de la formació, entrenament i gestió de l’esport i, en el cas d’aquesta recerca, en el tennis. La Tesi Doctoral té la voluntat de detectar i analitzar quines són les competències professionals de l’entrenador de tennis en general, en funció del nivell d’entrenament en el que treballa (amb jugadors principiants i intermedis, avançats i d’alt rendiment) i en funció del rol que desenvolupa (ajudant d’entrenador, entrenador, entrenador avançat/sènior i màster/expert). Per portar a terme la recerca hem consultat l’opinió a experts responsables de la formació d’entrenadors de federacions de tennis d’arreu del món, de federacions territorials espanyoles i dels oficials de desenvolupament de la Federació Internacional de Tennis, a través d’un qüestionari autoadministrat en línia. Els resultats obtinguts mostren perfils competencials específics, però, amb competències comunes com són les vinculades amb la formació i l’actualització de coneixements, amb la comunicació i amb la planificació de l’entrenament. / En el deporte, se están incorporando los planteamientos de la formación en base a competencias dirigida a los técnicos deportivos. Las competencias profesionales están definiendo en los dferents ámbitos el perfil de los entrenadores encargados de la formación, entrenamiento y gestión del deporte y, en el caso de esta investigación, en el tenis. La Tesis Doctoral tiene la voluntad de detectar y analizar cuáles son las competencias profesionales del entrenador de tenis en general, en función del nivel nivel de entrenamiento en el que trabaja (con jugadores principiantes e intermedios, avanzados y de alto rendimiento) y en función del rol que desempeña (ayudante de entrenador, entrenador, entrenador avanzado / sénior y máster / experto). Para llevar a cabo la investigación hemos consultado la opinión a expertos responsables de la formación de entrenadores de federaciones de tenis de todo el mundo, de federaciones territoriales españolas y de los oficiales de desarrollo de la Federación Internacional de Tenis, a través de un cuestionario autoadministrado en línea. Los resultados obtenidos muestran perfiles competenciales específicos, pero con competencias comunes como son las vinculadas con la formación y la actualización de conocimientos, con la comunicación y con la planificación del entrenamiento. / In sport, new competence based education approaches are being incorporated for the education of sport coaches. Professional competence defines the profile of those coaches in charge of sport education, training and management at different levels and, tennis in particular, in the case of this research. This Doctoral Thesis aims at detecting and analysing the professional competences of the tennis coach in general, in relation to the training level he works with (beginner and intermediate, advanced or top performance players) and depending on his own role (coach assistant, coach, advanced/ senior and master/ expert coach). In order to do this research, we consulted those experts who are responsible for the coaches education in the tennis federations of all the world, the Spanish territorial federations and the Development Officers of the International Tennis Federation, by means of an online self-administered questionnaire. Its findings show specific competence profiles, with common ground competences, that is, those associated to education and knowledge update, communication and coaching planning.

Des de fa ja alguns anys la recerca i la pràctica entorn a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DI/DD) està orientada a la millora dels serveis i suports que procuren l'atenció a les necessitats que aquestes presenten (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). Malgrat la comprensió de les persones amb DI/DD ha experimentat una important evolució que assumeix l’enfocament ecològic i la importància dels suports personalitzats com l'element central per promoure el desenvolupament i una vida de qualitat tant d’ells com de les seves famílies, no existeixen en l'actualitat instruments validats i baremats al context català, dissenyats específicament per avaluar les necessitats de suport dels infants i adolescents amb discapacitat intel·lectual que permetin desenvolupar plans de suport de la manera més eficaç. Per això, conscients del salt qualitatiu que ha donat la concepció de la discapacitat i del benefici que suposa la planificació de suports personalitzada, la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) va crear una escala per mesurar les necessitats de suport en la població adulta i en els últims anys ha impulsat l'estandardització de la Supports Intensity Scale for Children en el marc d'un projecte internacional en el qual participem com a part del grup de recerca. La finalitat de la present tesi doctoral és, d'una banda, presentar els resultats del procés de validació i estandardització de la Supports Intensity Scale for Children al context català; i per un altre, identificar les principals necessitats de suport addicional que presenten els infants i adolescents amb DI/DD en els diversos contextos. / Desde hace ya algunos años la investigación y la práctica entorno a las personas con discapacidad intelectual y del desarrollo (DI/DD) está orientada a la mejora de los servicios y apoyos que procuran la atención a las necesidades que éstas presentan (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). A pesar que la comprensión de las personas con DI/DD ha experimentado una importante evolución que asume el enfoque ecológico y la importancia de los apoyos personalizados como el elemento central para promover el desarrollo y una vida de calidad tanto de ellos como de sus familias, no existen en la actualidad instrumentos validados y baremados al contexto catalán, diseñados específicamente para evaluar las necesidades de apoyo de los niños y adolescentes con discapacidad intelectual que permitan desarrollar planes de apoyo de la manera más eficaz. Por eso, conscientes del salto cualitativo que ha dado la concepción de la discapacidad y del beneficio que supone la planificación de apoyos personalizada, la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) creó una escala para medir las necesidades de apoyo en la población adulta y en los últimos años ha impulsado la estandarización de la Supports Intensity Scale for Children en el marco de un proyecto internacional en el que participamos como parte del grupo de investigación. La finalidad de la presente tesis doctoral es, por un lado, presentar los resultados del proceso de validación y estandarización de la Supports Intensity Scale for Children al contexto catalán; y por otro, identificar las principales necesidades de apoyo adicional que presentan los niños y adolescentes con DI/DD en los diversos contextos. / For some years now the research and practice about people with intellectual and developmental disabilities (ID/DD) has been devoted to improving services and supports, paying attention to their needs (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). The understanding of people with ID/DD has undergone a major evolution that encompasses an ecological approach as well as the importance of personalized supports as key element to promote the quality of life for both themselves and their families. However, there are currently no validated instruments to the Catalan context, specifically designed to assess the support needs of children and adolescents with intellectual disabilities in order to effectively develop support plans. Therefore, being aware of the qualitative leap that the concept of disability has experimented, as well as the benefit that planning personalized support involves, the American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) developed a scale to measure the support needs of the adult population. Further, in recent years, they have promoted the Supports Intensity Scale for Children standardization as a part of an international project leaded by a research group we are part of. The purpose of this doctoral tesis is, on one hand, to present the results of the validation and standardization of the Supports Intensity Scale for Children to the Catalan context; and on the other hand, to identify the main support needs presented by children and adolescents with ID/DD in different contexts.

Las universidades contribuyen al desarrollo económico de su comunidad a través de la creación del capital humano por medio de la enseñanza; por la investigación y su potencial aplicación; por la transferencia de tecnología y por la formación de emprendedores para la creación de empresas. La formación de empresas con un impacto económico se presenta cuando se conectan los recursos necesarios para generar ideas y las necesidades del mercado. Las universidades contribuyen a este impacto económico fortaleciendo su sistema emprendedor en base a programas académicos y métodos educacionales, así como por centros especializados que proporcionan un soporte al desarrollo de las potencialidades de los emprendedores. El presente trabajo de investigación analiza los factores y tendencias en emprendimiento de los ex alumnos del ITESO a través de cinco preguntas de investigación: (1) ¿Cuál es la evolución del emprendimiento de los ex alumnos del ITESO y la forma que han impactado los recursos económicos disponibles? (2) ¿Cómo influye en la creación de empresas el apoyo familiar y la exposición a diferentes experiencias emprendedoras en la transición previa a llegar a ser emprendedor? (3) ¿Cuáles son los factores que dan origen a la detección y explotación de las oportunidades emprendedoras y su influencia en la creación y desarrollo de empresas? (4) ¿Cuáles son los principales motivadores personales para la creación y el desarrollo de las empresas? (5) ¿Los emprendedores surgen por la formación académica como alumnos en la universidad o por apoyos que presta el ITESO a través de programas en centros de emprendimiento? Esta investigación tiene como objetivo, entender los factores asociados que han impulsado la actividad emprendedora en una universidad mexicana, el caso de los exalumnos del ITESO, analizando la evolución del emprendimiento a través del tiempo e identificando la influencia de roles que tienen lugar en la transición al emprendimiento como la experiencia previa de los emprendedores, los efectos de la capacitación para iniciar una empresa y la exposición a diferentes experiencias emprendedoras. El estudio de la capacidad de creación de empresas por los ex alumnos del ITESO nos permite alinear el entorno académico con la actividad empresarial para tener un flujo de información de doble vía que permita la introducción y desarrollo de una cultura emprendedora en la Universidad así como una cultura de innovación continua en la empresa. / Universities contribute to the economic development of their communities by the creation of human capital as a result of their schooling, investigation and its possible application, technology transfer, and the development of entrepreneurs to create new companies. The development of companies with an economic impact is done when the required resources to develop ideas and market necessities are connected. The universities contribute to this economic impact by making stronger their entrepreneurial system based on academic programs and educational methods, and by specialized centers that support the development of entrepreneurship. This investigation work pretends to analyze the factors and tendencies in entrepreneurship of graduated alumni using five investigation questions: (1) which is the evolution of entrepreneurship of the graduated alumni of the ITESO and how does this have impacted the economic resources available? (2) How does family support and entrepreneurial experiences before being an entrepreneur influence the creation of new companies? (3) Which are the factors that give origin to the identification and use of the entrepreneurial opportunities and which is the influence in creation of companies and their development? (4) Which are the principal personal motivators for companies’ creation and development? (5) Do entrepreneurs are created as a result of their education in universities or because as a result of the support that the ITESO gives them thru programs in entrepreneurial centers? This investigation has as the objective to understand the related factors that have impulse the entrepreneurial activity in a Mexican university, in this case alumni from the ITESO, analyzing the evolution of entrepreneurship along time and identifying the influence of roles that have place in the transition to entrepreneurship such as prior experiences of the entrepreneurs, results of courses based on how to initiate a business and the exposition to different entrepreneurial experiences. The study of the capacity in creating new companies by graduated alumni of the ITESO, help us to allocate the academicals environment with businesses to have an information flow of two ways that can help the introduction and development of an entrepreneurial culture in the university, and also a continuous innovation in a company. / Les universitats contribueixen al desenvolupament econòmic de la seva comunitat a través de la creació del capital humà per mitjà de l'ensenyament; per la investigació i el seu potencial aplicació; per la transferència de tecnologia i per la formació d'emprenedors per a la creació d'empreses. La formació d'empreses amb un impacte econòmic es presenta quan es connecten els recursos necessaris per generar idees i les necessitats del mercat. Les universitats contribueixen a aquest impacte econòmic enfortint el seu sistema emprenedor sobre la base de programes acadèmics i mètodes educacionals, així com per centres especialitzats que proporcionen un suport al desenvolupament de les potencialitats dels emprenedors . El present treball d'investigació analitza els factors i tendències en emprenedoria dels exalumnes de l'ITESO a través de cinc preguntes de recerca: (1) Quina és l'evolució de l'emprenedoria dels exalumnes de l'ITESO i la forma que han impactat els recursos econòmics disponibles? (2) Com influeix en la creació d'empreses el suport familiar i l'exposició a diferents experiències emprenedores en la transició prèvia a arribar a ser emprenedor? (3) Quins són els factors que donen origen a la detecció i explotació de les oportunitats emprenedores i la seva influència en la creació i el desenvolupament d'empreses? (4) Quins són els principals motivadors personals per a la creació i el desenvolupament de les empreses? (5) Els emprenedors sorgeixen per la formació acadèmica com a alumnes a la universitat o per suports que presta l’ITESO a través de programes en centres d'emprenedoria? Aquesta investigació té com a objectiu entendre els factors associats que han impulsat l'activitat emprenedora en una universitat mexicana, el cas dels exalumnes de l'ITESO, analitzant l'evolució de l'emprenedoria a través del temps i identificant la influència de rols que tenen lloc a la transició a l'emprenedoria com l'experiència prèvia dels emprenedors, els efectes de la capacitació per iniciar una empresa i l'exposició a diferents experiències emprenedores. L'estudi de la capacitat de creació d'empreses pels ex alumnes del ITESO ens permet alinear l'entorn acadèmic amb l'activitat empresarial per tenir un flux d'informació de doble via que permeti la introducció i desenvolupament d'una cultura emprenedora a la Universitat així com una cultura d'innovació contínua en l'empresa.

L’emprenedoria o entrepreneurship és una disciplina científica dedicada a l’estudi metodològic dels emprenedors, la funció empresarial i la creació d’empreses. El creixement d’aquest tipus d’estudis en els darrers anys es deu a la transcendència que suposa la creació d’empreses per al desenvolupament tecnològic i econòmic d’un territori. Les teories sobre l’emprenedoria han estat àmpliament recollides per la literatura acadèmica des dels seus inicis. Aquestes teories inclouen una àmplia diversitat de definicions i de criteris per a l’estudi del fenomen emprenedor. Per tant, un primer estudi d’aquesta bibliografia resulta imprescindible per a la focalització del present treball. L’objectiu d’aquest projecte és l’avaluació de l’emprenedoria dels graduats IQS. Es tracta d’una anàlisi sobre la contribució IQS a la creació d’empreses per part dels seus graduats. IQS és un centre universitari amb més de cent anys d’història, ubicat a Barcelona i dirigit per la Companyia de Jesús. Forma part de la Universitat Ramon Llull, impartint actualment estudis de tipus científic-tecnològic i econòmic-empresarial. La formació dels seus graduats, més enllà dels coneixements ensenyats i apresos, inclou també l’adquisició de capacitats, habilitats i sobretot, valors. En el seu conjunt conformen el caràcter i la personalitat dels seus graduats i constitueixen una base crítica davant de qualsevol presa de decisió en front a la possibilitat de dur a terme una iniciativa emprenedora. La identificació del màxim nombre d’emprenedors graduats IQS i de les empreses creades per part seva és un dels reptes a assolir en aquest projecte. Tot i així, el que constitueix el cos més important del treball, és l’estudi descriptiu d’una mostra dels casos més recents, amb la finalitat d’obtenir conclusions sobre les motivacions dels emprenedors, les característiques de les empreses creades i la contribució d’IQS. La metodologia utilitzada es basa en l’anàlisi de les dades obtingudes a partir d’un qüestionari a contestar per una mostra dels emprenedors IQS identificats. El model es basa en un estudi similar elaborat pel MIT per avaluar l’impacte emprenedor dels seus graduats. L’avaluació dels resultats permet concloure que el nombre d’emprenedors IQS pot considerar-se important i que les empreses que han creat compten amb algunes de les característiques pròpies de les del seu entorn territorial mentre que també responen a qualitats que es deriven de l’actuació d’IQS. / El emprendimiento o entrepreneurship es una disciplina científica dedicada al estudio metodológico de los emprendedores, la función empresarial y la creación de empresas. El crecimiento de este tipo de estudios en los últimos años se debe a la trascendencia que supone la creación de empresas para el desarrollo tecnológico y económico de un territorio. Las teorías sobre el emprendimiento han sido ampliamente recogidas por la literatura académica desde sus inicios. Dichas teorías incluyen una amplia diversidad de definiciones y de criterios para el estudio del fenómeno emprendedor. Por ello, un primer estudio de esta bibliografía resulta imprescindible para la focalización del presente trabajo. El objetivo de este proyecto es la evaluación del emprendimiento de los graduados IQS. Se trata de un análisis sobre la contribución de IQS a la creación de empresas por parte de sus graduados. IQS es un centro universitario con más de cien años de historia ubicado en Barcelona y dirigido por la Compañía de Jesús. Forma parte de la Universitat Ramon Llull impartiendo actualmente estudios de tipo científico-tecnológico y económico-empresarial. La formación de sus graduados, más allá de los conocimientos enseñados y aprendidos, incluye también la adquisición de capacidades, habilidades y sobretodo valores. En su conjunto conforman el carácter y la personalidad de sus graduados y constituyen una base crítica ante cualquier toma de decisión frente a la posibilidad de llevar a cabo una iniciativa emprendedora. La identificación del máximo número de emprendedores graduados IQS y de las empresas creadas por su parte es uno de los retos a conseguir en este proyecto. Sin embargo, lo que constituye el cuerpo más importante del trabajo, es el estudio descriptivo de una muestra de los casos más recientes, con el fin de obtener conclusiones sobre las motivaciones de los emprendedores, las características de las empresas creadas y la contribución de IQS. La metodología utilizada se basa en el análisis de los datos obtenidos a partir de un cuestionario a contestar por una muestra de los emprendedores IQS identificados. El modelo se basa en un estudio similar elaborado por el MIT para evaluar el impacto emprendedor de sus graduados. La evaluación de los resultados permite concluir que el número de emprendedores IQS puede considerarse importante y que las empresas que han creado cuentan con algunas de las características propias de las de su entorno territorial mientras que también responden a cualidades que se derivan de la actuación de IQS. / Entrepreneurship is a scientific discipline addressed to the methodological study of entrepreneurs, business function and business creation. In recent years, the growing of this kind of studies is due to its importance which involves the creation of new companies for the technological and economic development of a territory. Since its beginnings, theories of entrepreneurship have been widely collected by the academic literature. Such theories include a wide variety of definitions and criteria for the study of the entrepreneurial phenomenon. Therefore, a first study of this literature is essential for targeting this work. The purpose of this project is the evaluation of the entrepreneurial activity of IQS’s graduates based on its achievements. This is also connected to the contribution of the IQS to business creation by means its graduates. IQS is an academic center with more than one hundred years of history, located in Barcelona and conducted by the Society of Jesus. IQS is part of the Universitat Ramon Llull and its studies include science and technology and also economics and business administration. The education of its graduates, beyond the knowledge taught and learned, also includes the acquisition of skills, abilities and values. Taken together, they make up the character and the personality of its graduates. This education provide to its students with a critical basis for any decision-making regarding the possibility of carrying out entrepreneurship. The identification of the maximum number of IQS entrepreneurs and the companies created by them is one of the challenges to achieve in this project. However, what is the most important body of this research is the descriptive study of a group of recent cases, in order to draw conclusions about the motivations of entrepreneurs, the characteristics of the companies created and the contribution of IQS. The methodology is based on the analysis of the data obtained from a questionnaire answered by a sample of IQS entrepreneurs. The model is based on a similar study prepared by MIT to assess the entrepreneurial impact of its graduates. The evaluation of the results leads to the conclusion that the number of IQS entrepreneurs can be considered relevant and also that their companies have some of the characteristics of their local environment while also respond to qualities that are derived from the performance of IQS.

Tesi per compendi de publicacions / La tesi per compilació de publicacions que es presenta aquí s'interroga, des de les ciències socials i, en concret, des de l'antropologia social, quin paper té esport com a mecanisme ritual bàsic de les societats modernes per a la seva reproducció. Per això es planteja com a objectius: a) analitzar el desenvolupament de l'antropologia de l'esport a Espanya; b) reconstruir el debat epistemològic entre les diverses metodologies antropològiques, amb la finalitat d'establir una metodologia crítica i plural per a l'estudi de l'esport com a eina d'intervenció social; c) estudiar els impactes del turisme esportiu en la seva implementació com a mitjà de modernització i desenvolupament local; d) observar els usos esportius de l'espai públic urbà i, especialment, les seves formes més intersticials i desburocratitzades, per identificar-ne les lògiques socials i vincular-les a les línies de fuga que singularitzen la modernitat avançada, i e) investigar les pràctiques esportives de la població immigrant a Barcelona per reconstruir les diverses cultures esportives de la ciutat i identificar-ne les barreres econòmiques, polítiques, socials i culturals; amb la finalitat d’assenyalar les bases per al desenvolupament d'una política esportiva municipal que afavoreixi la integració esportiva i social de tots els ciutadans. Les investigacions de camp s'han dut a terme des d'una construcció plurimetodològica i reflexiva. Es tracta d'una metodologia antropològica de base etnogràfica: mixta, plural, oberta i dialògica, que es fonamenta en el pragmatisme metodològic, atès que es busca una integració crítica de mètodes i tècniques que permetin triangular una imatge global de la problemàtica socioesportiva analitzada. Una metodologia col·laborativa, en algun cas vinculada a la investigació-acció participativa, que promou el desenvolupament i l’enfortiment de les xarxes socials implicades o generades en l'estudi, i que, per tant, és útil tant en projectes d'intervenció social a través de l'esport com en l'aplicació d'estratègies d'esport i desenvolupament comunitari. L'esport és tractat com una metacultura de la modernitat que ha configurat un hàbitat de significat transnacional i global, per la qual cosa el fan un potent instrument d'inclusió social, integració funcional, reproducció social i desenvolupament local i comunitari. Es tracta, a més, d'un sistema esportiu fluid i canviant que s'expandeix, que es transforma i que es torna complex, seguint les directrius que dinamitzen el sistema social contemporani, fet que permet desenvolupar una multiplicitat de cultures esportives que reprodueixen la pluralitat de lògiques de vida d'una societat complexa. / La tesis por compilación de publicaciones que aquí se presenta se interroga, desde las ciencias sociales y, en concreto, desde la antropología social, sobre el papel del deporte como mecanismo ritual básico de las sociedades modernas para su reproducción. Por ello se plantea como objetivos: a) analizar el desarrollo de la antropología del deporte en España; b) reconstruir el debate epistemológico entre las diversas metodologías antropológicas, con la finalidad de establecer una metodología crítica y plural para el estudio del deporte como instrumento de intervención social; c) estudiar los impactos del turismo deportivo en su implementación como medio de modernización y desarrollo local; d) observar los usos deportivos del espacio público urbano y, especialmente, sus formas más intersticiales y desburocratizadas, para identificar sus lógicas sociales y vincularlas a las líneas de fuga que singularizan la modernidad avanzada; y e) investigar las prácticas deportivas de la población inmigrante en Barcelona para reconstruir las diversas culturas deportivas de la ciudad e identificar sus barreras económicas, políticas, sociales y culturales; para, finalmente, señalar las bases para el desarrollo de una política deportiva municipal que favorezca la integración deportiva y social de todos los ciudadanos. Las investigaciones de campo se han llevado a cabo desde una construcción plurimetodológica y reflexiva. Se trata de una metodología antropológica de base etnográfica: mixta, plural, abierta y dialógica; que se fundamenta en el pragmatismo metodológico al buscar una integración crítica de métodos y técnicas que permitan triangular una imagen global de la problemática sociodeportiva analizada. Una metodología colaborativa, en algún caso vinculada a la Investigación-Acción Participativa, que promueve el desarrollo y fortalecimiento de las redes sociales implicadas o generadas en el estudio y que, por tanto, es útil en proyectos de intervención social a través del deporte y en la aplicación de estrategias de deporte y desarrollo comunitario. El deporte es tratado como una metacultura de la modernidad que ha configurado un hábitat de significado transnacional y global, que hacen de él un potente instrumento de inclusión social, integración funcional, reproducción social y desarrollo local y comunitario. Se trata, además, de un sistema deportivo fluido y cambiante que se expande, transforma y complejiza, siguiendo los lineamientos que dinamizan el sistema social contemporáneo. Desarrollando, por ello, una multiplicidad de culturas deportivas que reproducen la pluralidad de lógicas de vida de una sociedad compleja. / From the standpoint of the social sciences, anthropology in particular, this thesis surveys the compilation of publications to inquire into the role of sports as a basic ritual mechanism in the reproduction of modern societies. Therefore, the main objectives are the following: a) to analyse the development of the Anthropology of Sports in Spain; b) to reconstruct the epistemological debate among the different anthropology methodologies in order to establish a critical, plural methodology for studying sports as an instrument of social intervention; c) to study the impact of sports tourism in its implementation as a means of modernisation and local development; d) to observe the sports uses of urban public space and especially their more interstitial and de-bureaucratising forms in order to identify their social logic and link them to the creepage that is a unique feature of advanced modernity; and e) to research sports practices among Barcelona’s immigrant population in order to reconstruct the differing sports cultures of the city and discern their economic, political, social and cultural barriers, with the ultimate aim of identifying the foundations for developing a municipal sports policy that favours sport and social integration of all citizens. Field research was carried out based on a multi-methodological and reflexive construct. The methodology is anthropological with an underpinning in ethnography; it is mixed, plural, open and dialogical and is grounded upon methodological pragmatism in an effort to find a critical integration of methods and techniques to shape a comprehensive picture of the social-sports issue being analysed. The approach is collaborative, in some cases linked to Participatory Action Research, which promotes the development and strengthening of the social networks involved or generated in the study; rendering it useful in projects involving social intervention through sports and the implementation of strategies for sport and community development. Sports is treated as a meta-culture of modernity that has shaped a habitat of transnational and global significance, making it a powerful tool for social inclusion, functional integration, social reproduction and local and community development. The sports system is also a fluid and changing as it expands and becomes more complex, following the lines that spur the contemporary social system, thus developing a multiplicity of sports cultures that reproduce the plurality of life logics in a complex society.

El propòsit de l'empresa ha estat motiu d'extenses deliberacions acadèmiques en relació amb l'orientació de l'empresa cap als seus grups d'interès interns i externs. Els creixents desafiaments socials i mediambientals requereixen que l'empresa adopti un enfocament més ampli incloent diferents grups d'interès (stakeholders) en els seus comportaments i pràctiques. No obstant això, la majoria de les grans empreses sovint queden lluny d'aconseguir aquest objectiu. Encara que l’ investigació sobre la orientació corporativa cap als stakeholders ha rebut considerable atenció acadèmica, sabem molt menys sobre les raons per les quals les empreses adopten orientacions específiques i si s'ha abordat, tendeix a ser de manera més aviat fragmentada. El concepte de l'orientació corporativa cap als stakeholders no s'ha desenvolupat teòricament i el seu anàlisi empíric és complex perquè sovint les pròpies empreses manipulen l'orientació i generen una desconnexió entre el que realment fan i el que pretenen que fan. Aquesta tesi doctoral analitza les orientacions corporatives cap als stakeholders en diversos contextos examinant els seus antecedents, millorant la seva avaluació empírica, i aixi mateix, proporcionant claredat teòrica respecte al concepte. Amb l'adopció de múltiples teories i un enfocament de mètodes mixtos, aquesta tesi pretén tenir implicacions tant per la teoria de l’empresa com per la pràctica empresarial. / El propósito de la empresa ha sido el motivo de extensas deliberaciones académicas en relación con la orientación de la empresa hacia sus grupos de interés internos y externos. Los crecientes desafíos sociales y medioambientales requieren que la empresa adopte un enfoque más amplio incluyendo distintos grupos de interés (stakeholders) en sus comportamientos y prácticas. Sin embargo, la mayoría de las grandes empresas a menudo queda lejos de conseguir esta expectativa. Mientras que la investigación sobre la orientación de la empresa hacia los stakeholders ha recibido considerable atención académica, sabemos mucho menos acerca de las razones por las cuales las empresas adoptan orientaciones específicas y si se ha abordado, tiende ser de manera más bien fragmentada. El concepto de la orientación corporativa hacia los stakeholders no se ha desarrollado teóricamente y su análisis empírico es complejo porque a menudo las propias empresas manipulan la orientación y generan una desconexión entre lo que realmente hacen y lo que pretenden hacer. Esta tesis doctoral analiza las orientaciones corporativas hacia los stakeholders en varios contextos examinando sus antecedentes, mejorando su evaluación empírica, y a su vez proporcionando claridad teórica respecto al concepto. Con la adopción de múltiples teorías y un enfoque de métodos mixtos, esta tesis pretende tener implicaciones tanto teóricas como prácticas. / The purpose of a business has been the matter of a long-standing scholarly deliberation in relation to a firm’s orientation towards its internal and external stakeholders. The rising social and environmental challenges require a firm to adopt a wider stakeholder approach in its behaviors and practices, yet most large firms often fall short of this expectation. While research on assessing corporate stakeholder orientation has received considerable academic scrutiny, the reason why firms adopt specific orientations has so far been approached in a rather fragmented fashion. Corporate stakeholder orientation construct in itself remains under-theorized and its assessment is often contaminated with green-washing and corporate posturing that makes it difficult to construe firms’ de facto stakeholder intent. This doctoral dissertation is dedicated to understand corporate stakeholder orientations across multiple contexts by inquiring into its antecedents, refining its assessment, and in turn providing theoretical clarity to the construct. Adopting a multi-theoretical perspective and a mixed methods approach, this thesis aspires to have implications for both theory and practice.

La integritat intel·lectual del coaching es fonamenta en el rigor de la seva investigació. El coaching executiu ha experimentat un gran impuls com a procés de desenvolupament professional en les empreses i les organitzacions sense finalitat de lucre, malgrat que encara no hi ha prou evidència empírica del seu impacte i dels seus factors clau, i malgrat que existeix un gran desacord pel que fa a les seves qualificacions professionals. Aquesta tesi doctoral examina la pràctica del coaching executiu des de tres dimensions diferents i complementàries, a partir del paradigma teòric del coaching cube (què, com, qui). La importància d’aquesta recerca radica en la integració de la literatura existent sobre coaching executiu i la seva exploració i anàlisi exhaustiva des de tres angles crítics, a partir d’un enfocament metodològic mixt quantitatiu i qualitatiu, amb la finalitat última de comprendre a fons el procés de coaching i el seu impacte potencial a partir dels seus elements centrals. Com a primer pas necessari, el primer estudi proporciona un marc conceptual de la percepció del valor del coaching des del punt de vista dels coachees (més enllà de l’agenda de coaching, el què), per tal d’abordar un dels principals problemes del mesurament de l’impacte del coaching: la percepció de valor del seu receptor directe. Sobre això es presenten els factors moderadors del valor percebut de coaching a partir d’una anàlisi de contingut crítica. El segon estudi conté una anàlisi minuciosa de l’impacte del coaching des de l’enfocament de l’aprenentatge al llarg de la vida (teoria de canvi intencional, el com), per tal de comprendre millor el procés cognitiu-emocional dels seus destinataris i també aquells factors moderadors dels resultats obtinguts. El tercer estudi avança un pas més en les característiques dels coaches executius (competències de coaching, el qui) i proposa una perspectiva basada en l’evidència empírica per a la inclusió de la competència transcultural, un cop identificats alguns biaixos culturals incorporats en un model de competències de coaching àmpliament utilitzat a escala internacional (ICF). Aquesta recerca fa una aportació científica innovadora, en centrar-se explícitament en aquells elements específics que fonamenten la interacció socioemocional (i per tant, cultural) entre el coach i el coachee, i que alhora constitueixen un aspecte essencial de tots els escenaris i metodologies de coaching, la qualitat de la connexió assolida entre els seus protagonistes. La qualitat d’aquesta recerca s’analitza críticament i se’n recomanen possibles línies futures de recerca, alhora que es revisen amb rigor les implicacions teoricopràctiques dels tres estudis presentats. / La integridad intelectual del coaching estriba en el rigor de su investigación. El coaching ejecutivo ha cobrado un impulso significativo como proceso de desarrollo profesional en las organizaciones corporativas y sin fines de lucro, a pesar de la –todavía– insuficiente evidencia empírica sobre su impacto y los factores clave en éste, y el amplio desacuerdo en sus cualificaciones profesionales. La presente tesis doctoral examina la práctica de coaching ejecutivo desde tres dimensiones diversas y complementarias, a partir del paradigma teórico del ‘coaching cube’ (qué, cómo, quién). La importancia de esta investigación radica en la integración abordada de la literatura existente sobre coaching ejecutivo y su exploración y análisis exhaustivos desde tres ángulos críticos, a través de un enfoque metodológico cuantitativo-cualitativo mixto, con el fin último de obtener una comprensión rigurosa del proceso de coaching y su impacto potencial a partir de sus elementos centrales. Como antesala ineludible, el primer estudio proporciona un marco conceptual de la percepción del valor de coaching desde el punto de vista de los ejecutivos –coachees– (más allá de la agenda de coaching; el qué) con el objeto de abordar uno de los principales problemas de medición del impacto de coaching: la percepción de valor de su receptor directo. A este respecto, se presenta un modelo de factores moderadores del valor percibido de coaching a partir de un análisis de contenido crítico. El segundo estudio comparte un análisis minucioso sobre el impacto del coaching bajo un enfoque de aprendizaje a lo largo de la vida (Teoría de Cambio Intencional) (el cómo), con el propósito de comprender su impacto en términos de procesamiento cognitivo-emocional en sus destinatarios, así como aquellos factores moderadores de los resultados obtenidos. El tercer estudio avanza un paso más en las características de los coaches ejecutivos (competencias de coaching, el quién), sugiriendo una perspectiva basada en evidencia empírica para la inclusión de la competencia transcultural, una vez identificadas ciertas tendencias culturales imbuidas en un modelo de competencias de coaching ampliamente utilizado a nivel internacional (ICF). La presente investigación brinda una aportación científica novedosa, al centrarse explícitamente en aquellos elementos específicos que fundan la interacción socio-emocional (y por tanto, cultural-) entre coach-coachee, y que a su vez constituyen un aspecto esencial de todos los escenarios y metodologías de coaching: la calidad de la conexión alcanzada entre sus protagonistas. La calidad de la presente investigación es examinada críticamente, son recomendadas líneas futuras potenciales de investigación, así como revisadas rigurosamente las implicaciones teórico-prácticas de los tres estudios expuestos. / The intellectual integrity of coaching depends on rigorous research. Executive coaching has gained significant momentum as a resource for workforce development in corporate and non-profit organizations despite still scarce empirical evidence on its impact and its key factors, and wide disagreement about necessary or desired professional qualifications. This doctoral thesis examines the practice of executive coaching from three core differentiate yet complementary dimensions of the coaching cube (what, how, who). The significance of the overall research lies in its integration of the extant literature on executive coaching and the comprehensive exploration of coaching from those three key angles using a mixed-methods approach, in order to gain a better grasp of the coaching process and its potential impact from its core elements. As a necessary first step, the first study provides a conceptual framework of coaching value perception from the executives’ standpoint (beyond coaching agendas; the what) with the objective of tapping into one of the main problems of measuring coaching impact: the perception of value from its direct recipient. In this regard, moderators on the perceived value of coaching are presented. The second study shares a rigorous analysis on the impact of coaching under a lifelong learning umbrella (Intentional Change Theory) (the how), aiming to better understand the emotional-cognitive processing behind on its executive recipients as well as key moderators on the coaching outcomes grasped. The third study goes a step further on coaches characteristics (coaching competencies; the who) and suggests evidence-based insights for the clarity and inclusion of intercultural competence, once identified certain cultural biases embedded in an existing worldwide used coaching competency model (ICF’s). The overall investigation aims to make a novel contribution by explicitly focusing on the particular elements that build the emotional-social (and thus, cultural-) interaction between coach-coachee, which constitutes an essential aspect of all coaching types and methodologies and that we refer to as the quality of the connection evolved. The quality of the present research is critically discussed, future research lines recommended as well as the theoretical and practical implications of the present studies reviewed.

L’esport escolar és una activitat educativa, basada en l’aprenentatge d’un esport i que esdevé organitzada fora de l’horari lectiu d’escola. Aquesta investigació es planteja interpretar les percepcions que mostren tenir els participants entre 10 i 16 anys de les escoles Escola Pia Balmes (EPB), de Barcelona, i Southwark Primary School i Djanogly City Academy (S&D), de Nottingham. Els objectius plantejats giren al voltant de conèixer l’índex i tipus d’esport, les motivacions de pràctica, l’abandonament, la influència de la família i el concepte d’estil de vida saludable; a través d’un disseny de mètode mixt amb dades quantitatives i qualitatives. Els instruments utilitzats han estat el qüestionari (N=442 a EPB i N=178 a S&D) i els grups de discussió (4 grups de + 8 participants). Amb el primer es van recollir dades quantitatives que, un cop analitzades i amb els primers resultats obtinguts, es van dissenyar els grups de discussió per l’aprofundiment i la millora de la comprensió dels resultats. L’anàlisi es va realitzar amb l’ajuda dels software SPSS i Atlas.ti, respectivament. Les conclusions més rellevants a les dues escoles ens mostren que l’índex de pràctica esportiva és més gran entre els nois que entre les noies; la motivació majoritària per fer esport és el fet de passar-ho bé; existeix una davallada important de la pràctica quan canvien d’etapa educativa; els pares són un model significatiu en la pràctica dels infants i joves; i, tenen una concepció de salut lligada a l’esport i a l’alimentació. Finalment, es planteja la possibilitat de noves línies d’investigació com ara: fomentar l’esport femení a EPB i S&D, fent un estudi sobre les programacions educatives que s’utilitzen en aquests centres, el model de gestió de l’esport escolar, o estudiar el model de rol familiar abans, durant i després de les activitats esportives. / La presente investigación es un estudio de caso múltiple sobre las percepciones que tienen a cerca del deporte los alumnos entre 10 y 16 años de los colegios Escola Pia Balmes (EPB), de Barcelona, Southwark Primary School y Djanogly City Academy (S&D), de Nottingham. Los objetivos planteados conciernen alrededor de conocer el índice y el tipo de deporte practicado, las motivaciones, el abandono, la influencia de la familia y el concepto de estilo de vida saludable que tienen los participantes. La investigación se ha planteado a través de un diseño de método mixto con datos cuantitativos y cualitativos. Los instrumentos utilizados han sido el cuestionario (N=442 en EPB y N=178 en S&D) y grupos de discusión (4 grupo de + 8 participantes). Con el primero se recogieron datos cuantitativos que, una vez analizados y con los primeros resultados obtenidos, se diseñaron los focus group para profundizar y mejorar en la comprensión de los resultados. El análisis se realizó con la ayuda de los software SPSS y Atlas.ti, respectivamente. Las conclusiones más relevantes de los dos colegios nos muestran que el índice de práctica Deportiva es mayor entre chicos que entre chicas; la motivación mayoritaria para hacer deporte es el hecho de pasarlo bien; existe un descenso de la práctica cuando los participantes cambian de etapa educativa; los pares y las madres son un modelo significativo en la práctica de los adolescentes; y, tienen una concepción de salud asociada al deporte y a la alimentación. Finalmente, se plantea la posibilidad de nuevas líneas de investigación como por ejemplo: potenciar el deporte femenino en EPB y S&D, hacer un estudio sobre las programaciones educativas que se utilizan para el deporte escolar en estos centros educativos, estudiar el modelo de gestión del deporte escolar en cada centro, o profundizar en el modelo y el rol familiar antes, durante y después de las actividades deportivas. / This research is a multiple case study on the perceptions of school sports held by students aged between 10 and 16 at the Escola Pia Balmes (EPB) School, Barcelona, and Southwark Primary School and Djanogly City Academy (S&D), Nottingham. The specific objectives set centre on learning the rate and type of sport practised, motivations behind this practice, abandonment, the influence of family and the concept of healthy lifestyles; through a mixed-method design using both quantitative and qualitative data. The instruments used were a questionnaire (N=442 in EPB and N=178 in S&D) and focus groups (4 groups of + 8 people). As part of the questionnaire, quantitative data was collected; once this data was analysed and the first results obtained, the discussion groups were designed, with an eye to deepen and improve the understanding of the results. The analysis was performed with the help of SPSS and Atlas.ti software, respectively. The most important conclusions in the two schools show that the rate of sports practice is higher among boys than girls; the main motivation for doing sport is to have fun; there is a significant decline in the practice of sports when there is a change in the students’ educational stage; parents are significant role models in shaping the sports habits of children and young people; and students’ concept of health is related to sport and diet. Finally, new lines of research are posed, such as promoting women’s sports at EPB and S&D, carrying out a study on the educational programmes in place at these centres, the model of school sports management, and the study of the family as a role model before, during and after sports activities.

El procediment prejudicial, establert actualment als articles 19.3.b) del TUE i 276 del TFUE per garantir la interpretació i aplicació uniforme del Dret europeu, ha constituït un element essencial en el procés d’integració. Es tracta d’un mecanisme de cooperació que apodera els jutjats i tribunals estatals per l’aplicació de les normes europees i deixa en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea la interpretació i enjudiciament de les mateixes. No obstant, aquesta col·laboració que en el text dels Tractats es preveia horitzontal i bilateral, amb una clara delimitació de funcions, s’ha situat en un pla vertical i jeràrquic. El Tribunal de Justícia ha aprofitat la seva condició d’intèrpret del Dret europeu per ampliar paulatinament les seves competències, erigint-se com a última instància judicial de la Unió. Així, no sols ha establert les condicions en què havia de portar-se a terme el procediment prejudicial, sinó que fins i tot ha seleccionat quins ens podien o havien de fer ús d’aquest incident de cooperació. Això per mitjà de la creació del concepte d’òrgan jurisdiccional europeu, diferent al dels Estats membres de la Unió, que arriba a incloure instàncies administratives i organismes al servei de l’administració, així com altres institucions internes no integrades al poder judicial. En aquesta tesi es pretén, en primer lloc, definir el marc jurídic que ha donat lloc a l’ús i a la formulació de la noció d’òrgan jurisdiccional per part del Tribunal de Justícia i sense el qual no es podria entendre el mateix: la qüestió prejudicial. En segon lloc, s’examina de quina manera el Tribunal de Justícia ha procedit a la creació de la noció d’òrgan jurisdiccional; se’n ressalta el seu caràcter autònom i unitari i s’estudien tots i cada un dels criteris orgànics i funcionals que el Tribunal de Justícia ha pres en consideració per la seva identificació. En tercer lloc, es realitza un anàlisi sobre l’aplicació dels criteris jurisprudencials del Tribunal de Justícia al cas concret, tant en la vessant restrictiva del concepte com en l’expansiva. I, en quart lloc, s’exposa la concreta relació entre la noció d’òrgan jurisdiccional i la competència del Tribunal de Justícia, posant de manifest la inseguretat jurídica que provoca l’absència d’un concepte clar d’òrgan jurisdiccional; també s’intenten plasmar algunes propostes de solució. / El procedimiento prejudicial, establecido actualmente en los artículos 19.3.b) del TUE y 267 del TFUE para garantizar la interpretación y aplicación uniforme del Derecho europeo, ha constituido un elemento esencial en proceso de integración. Se trata de un mecanismo de cooperación que apodera a los juzgados y tribunales estatales para la aplicación de las normas europeas y deja en manos del Tribunal de Justicia de la Unión Europea la interpretación y enjuiciamiento de las mismas. Sin embargo, esta colaboración que en el texto de los Tratados se preveía horizontal y bilateral, con una clara delimitación de funciones, se ha situado en un plano vertical y jerárquico. El Tribunal de Justicia ha aprovechado su condición de intérprete del Derecho europeo para ampliar paulatinamente sus competencias, erigiéndose como última instancia judicial de la Unión. Así, no sólo ha establecido las condiciones en que debía llevarse a cabo el procedimiento prejudicial, sino incluso ha seleccionado qué entes podían o debían hacer uso de este incidente de cooperación. Ello mediante la creación del concepto de órgano jurisdiccional europeo, distinto al de los Estados miembros de la Unión, que llega a comprender instancias administrativas y organismos al servicio de la administración, así como otras instituciones internas no integradas en el poder judicial. En esta tesis se pretende, en primer lugar, definir el marco jurídico que ha dado lugar al uso y a la formulación de la noción órgano jurisdiccional por parte del Tribunal de Justicia y sin el cual no podría entenderse el mismo: la cuestión prejudicial. En segundo lugar, se examina de qué forma el Tribunal de Justicia ha procedido a la creación de la noción de órgano jurisdiccional; se resalta su carácter autónomo y unitario y se estudian todos y cada uno de los criterios orgánicos y funcionales que el Tribunal de Justicia ha tomado en consideración para su identificación. En tercer lugar, se realiza un análisis sobre la aplicación de los criterios jurisprudenciales del Tribunal de Justicia al caso concreto, tanto en la vertiente restrictiva del concepto como en la expansiva. Y, en cuarto lugar, se expone la concreta relación entre la noción de órgano jurisdiccional y la competencia del Tribunal de Justicia, poniendo de manifiesto la inseguridad jurídica que provoca la ausencia de un concepto claro de órgano jurisdiccional; también se intentan plasmar algunas propuestas de solución. / The preliminary ruling procedure, as enacted in Articles 19.3.b) of the TEU and 267 of the TFEU to assure the interpretation and uniform application of European law, has been an essential element of the integration process. It is a cooperation mechanism which enables the state courts and tribunals to apply European regulations this leaving it to the European Union Court of Justice to interpret and adjudicate them. However, the collaboration that the Treaty text envisaged as horizontal and bilateral, with a clear delimitation of functions, has hitherto been vertical and hierarchical. The Court of Justice has used its status as the interpreter of European law to gradually expand its powers, establishing itself as the highest judicial authority in the Union. Consequently, not only has it established the conditions under which preliminary proceedings have been carried out but it has even chosen which bodies can or should make use of this cooperation. This was done by the creation of a definition of court or tribunal, distinct from those of the member states, which allows the inclusion of administrative bodies and their supporting services, together with other domestic non-judicial institutions. In this thesis I shall endeavor firstly, to define the legal framework that has led to the use and development of the definition of court or tribunal as the Court of Justice without which it cannot be understood: the preliminary reference. Secondly, I shall examine the ways that the Court of Justice has evolved from the creation of the notion of court or tribunal by highlighting its autonomous and unitary character and studying each and every one of the organic and functional criteria that it has adopted as its identity. Thirdly, I shall analyze the application of the legal criteria of the Court of Justice in a specific case in both the restrictive aspect of the conceptualization and the expansive. Fourthly and finally, I shall demonstrate the particular relationship between the definition of court or tribunal and the power of the Court of Justice, unveiling the legal uncertainty caused by the absence of a clear concept of court or tribunal and furthermore I shall endeavor to offer some solutions.