En aquesta investigacio hem tingut com a objectius generals, en primer lloc, analitzar les percepcions dels estudiants universitaris sobre el desenvolupament de competències genèriques i gèneres d'escriptura acadèmica al llarg dels seus estudis universitaris, i en segon lloc, explorar les relacions entre els dos constructes. Per aconseguir aquests objectius generals hem realitzat tres estudis complementaris utilitzant un disseny comparatiu relacional de tipus transversal. En el primer estudi es van indagar les percepcions sobre la importància que els estudiants atribuïen a cadascuna de les competències genèriques, així com el grau en què consideraven que la Universitat aconseguia desenvolupar-les. El segon estudi va tenir com a objectiu identificar les famílies de gèneres que van declarar escriure habitualment i els formats que van utilitzar per a la seva presentació. En el tercer estudi, l'objectiu va ser identificar les relacions existents entre la percepció dels estudiants respecte al nivell de desenvolupament de les competències genèriques i l'escriptura dels diferents gèneres. Els participants en la investigació van ser els estudiants de la Facultat de Contaduría i Administració de la Universitat Veracruzana (N = 791), procedents de les carreres de Contaduría, Administració, Sistemes Computacionals Administratius i Gestió de Negocis. La recollida de les dades es va realitzar a través del Qüestionari de Competències Genèriques del Projecte Tuning Amèrica Llatina i d'un qüestionari sobre gèneres dissenyat ad hoc per a aquesta investigació. En el seu conjunt, els resultats del primer estudi van indicar que els estudiants van identificar les següents cinc competències com aquelles que havien desenvolupat en major mesura: 1) Capacitat de treball en equip, 2) Compromís amb la qualitat, 3) Capacitat de prendre decisions, 4 ) Compromís ètic i 5) Coneixements sobre l'àrea d'estudi i la professió. Per contra, les competències que van considerar que havien desenvolupat en un nivell menor van ser: 1) Habilitats per treballar en contextos internacionals i 2) Capacitat de comunicació en una segona llengua. Els resultats del segon estudi van mostrar que, d'acord a les percepcions dels estudiants, les famílies de gèneres que escrivien amb més regularitat eren: 1) Exercicis, 2) Assaigs i 3) Metodologies. Finalment, els resultats del tercer estudi posen de manifest que, segons les percepcions dels estudiants, l'escriptura de determinats gèneres pot afavorir el desenvolupament de determinades competències genèriques. A partir d'aquests resultats, s'ofereixen indicacions sobre l'ensenyament de competències genèriques i la seva vinculació amb l'escriptura de diversos gèneres en l'educació superior. / En esta investigación hemos tenido como objetivos generales, en primer lugar, analizar las percepciones de los estudiantes universitarios sobre el desarrollo de competencias genéricas y géneros de escritura académica a lo largo de sus estudios universitarios, y en segundo lugar, explorar las relaciones entre ambos constructos. Para conseguir estos objetivos generales hemos realizado tres estudios complementarios utilizando un diseño comparativo relacional de tipo transversal. En el primer estudio se indagaron las percepciones sobre la importancia que los estudiantes atribuían a cada una de las competencias genéricas, así como el grado en que consideraban que la Universidad lograba desarrollarlas. El segundo estudio tuvo como objetivo identificar las familias de géneros que habitualmente declararon escribir y los formatos que utilizaron para su presentación. En el tercer estudio, el objetivo fue identificar las relaciones existentes entre la percepción de los estudiantes respecto al nivel de desarrollo de las competencias genéricas y la escritura de los diferentes géneros. Los participantes en la investigación fueron los estudiantes de la Facultad de Contaduría y Administración de la Universidad Veracruzana (N=791), procedentes de las carreras de Contaduría, Administración, Sistemas Computacionales Administrativos y Gestión de Negocios. La recopilación de los datos se realizó a través del Cuestionario de Competencias Genéricas del Proyecto Tuning América Latina y de un cuestionario sobre géneros diseñado ad hoc para esta investigación. En su conjunto, los resultados del primer estudio indicaron que los estudiantes identificaron las siguientes cinco competencias como aquellas que habían desarrollado en mayor medida: 1) Capacidad de trabajo en equipo, 2) Compromiso con la calidad, 3) Capacidad de tomar decisiones, 4) Compromiso ético y 5) Conocimientos sobre el área de estudio y la profesión. Por el contrario, las competencias que consideraron que habían desarrollado en un nivel menor fueron: 1) Habilidades para trabajar en contextos internacionales y 2) Capacidad de comunicación en un segundo idioma,. Los resultados del segundo estudio mostraron que, de acuerdo a las percepciones de los estudiantes, las familias de géneros que escribieron con mayor regularidad fueron: 1) Ejercicios, 2) Ensayos y 3) Metodologías. Finalmente, los resultados del tercer estudio ponen de manifiesto que, según las percepciones de los estudiantes, la escritura de determinados géneros puede favorecer el desarrollo de determinadas competencias genéricas. A partir de estos resultados, se ofrecen indicaciones sobre la enseñanza de competencias genéricas y su vinculación con la escritura de diversos géneros en la educación superior. / In this research, our general aims were first to analyze the perceptions of university students on the development of generic competences and academic writing genres families throughout their university studies; and second, to explore the relationship between both constructs. To achieve these general aims, we carried out three complementary studies using a relational comparison design of transverse type. In the first study, we examined the perceptions about the relevance that students attribute to each generic competences as the level they considered that the University promoted the development of such competences. The second study aimed to identify the genres families that students frequently write and the formats that they used for their presentation. In the third study, the stated objective was to identify the relationship between the students’ perceptions about the level of development of generic competences and writing different genres. Participants in the research were students from the Faculty of Accounting and Administration of the Universidad Veracruzana (N = 791), from the careers Accounting, Business Administration, Computer Systems Administration and Business Management). The data collection was carried out through the Generic Competences Questionnaire of Tuning Latin America Project, this questionnaire focused on genres and was designed ad hoc for this research. Altogether, the results of the first study indicated that students identified the following five competencies as those that have been developed to a larger extent: 1) Capacity to work in team, 2) Commitment to quality, 3) Capacity to make decisions, 4) Ethical commitment and 5) Knowledge of the study area and the profession. On the contrary, students identified the following competences as those that have been developed to a lesser extent: 1) Ability to work in international contexts and 2) Capacity to communicate in a second language. The results of the second study showed that according to the perceptions of students, the genres families that they more frecuently wrote were: 1) Exercise, 2) Essays and 3) Methodologies. Finally, the results of the third study indicated that the perceptions of students evidenced that writing certain genres may favor the development of generic competences. On the basis of these results, we offered some guidelines about the teaching of generic competences and their relationship with writing different genres in Higher Education.

Aquesta tesi explora els once factors principals que influeixen en el materialisme dels nens entre 8 i 12 anys a Espanya. Intenta respondre a la pregunta: quins són els components que tenen més impacte en el materialisme infantil? Primer de tot s’identifiquen els factors a la literatura acadèmica i són classificats dins un marc conceptual en tres grups: els Individuals, els Familiars i els Externs. A continuació, s’examina la relació dels factors amb el materialisme infantil usant correlacions i equacions estructurals. Els resultats suggereixen que pels nens espanyols les influències externes són més importants que les familiars. Quatre factors (susceptibilitat a la influència de companys, actitud cap als anuncis, imitació de celebritats mediàtiques i tipus d'escola [religiosa o laica]) són els predictors més forts del materialisme en nens. També es presenta una anàlisi dels efectes d'interacció i una classificació dels nens en clústers segons el seu materialisme. Finalment, la tesi proveeix un full de ruta pels pares, educadors i agències governamentals, així com suggeriments per futures investigacions. / Esta tesis explora once importantes factores que influyen en el materialismo de niños entre 8 y 12 años en España. Intenta responder a la pregunta: ¿qué factores tienen el mayor impacto en el materialismo infantil? Primero, los factores identificados en la literatura académica son clasificados en un marco conceptual con tres grupos: Factores Individuales, Familiares y Externos. A continuación, la relación de los factores con el materialismo infantil se examina usando correlaciones y ecuaciones estructurales. Los resultados sugieren que las influencias externas son más importantes para los niños españoles que las influencias familiares. Cuatro factores (susceptibilidad a la influencia de compañeros, actitud hacia los anuncios, imitación de celebridades mediáticas y tipo de colegio [religioso o laico]) son los más fuertes predictores del materialismo en niños. También se presenta un análisis de los efectos de interacción y una clasificación de los niños en clusters según su materialismo. Finalmente, la tesis provee una hoja de ruta para padres, educadores y agencias gubernamentales, así como sugerencias para futuras investigaciones. / This thesis explores and puts together eleven important factors influencing materialism in children aged 8-12 years using a large sample from Spain. It seeks to answer the question: which factors have the highest impact on children’s materialism? First, the factors identified in the literature are classified in a conceptual framework in three types: Individual, Family and External Factors. Then, the relationship of this set of factors with children’s materialism is examined using correlational analysis and structural equation modeling. Results suggest that external influences are more important for Spanish children than family influences. Four factors (susceptibility to peer influence, attitudes to ads, imitation of celebrities and school type [religious or secular]) are the most powerful predictors of children’s materialism. An analysis of interaction effects and a classification of children in clusters according to their materialism are also provided. Finally, the thesis provides a road map for parents, educators as well as government agencies, and suggestions for further research.

El present treball te com objectiu determinar els factors que impacten en la efectivitat de la junta de directors. Així mateix, pretén establir si aquests factores són similars per a las juntes de directors de les empreses públiques i privades en Perú, como a país en una economia emergent. Basat en aquest objectiu es va desenvolupar una revisió de literatura del governo corporatiu amb orientació a les juntes de directors, i es van establir quatre teories: Agència, Stewardship, Stakeholders i Dependència de Recursos (Lawal, 2012), que fonamenten la efectivitat de la junta i els seus factores predictius. Es va dissenyar un model estructural basat en l’impacte de la cohesivitat i l’ús de coneixement i habilitats en la efectivitat de la junta, mediats pels rols de control, servei i estratègia (Forbes & Milliken, 1999). L’estudi quantitatiu basat en qüestionari es va administrar a una mostra de vuitanta-vuit juntes de directors de empreses privades i públiques, obtenint els següents resultats: l’ús de coneixement i habilitats impacta en la efectivitat de la junta, mediat pels rols de servei i estratègia per a les juntes de empreses privades; per el cas de las juntes de empreses públiques la evidència estableix incidència de la cohesivitat sobre el rol de servei i incidència del rol de estratega en la efectivitat de la junta. La contribució d’aquest treball compren: anàlisis comparatiu dintre d’un mateix context de dos tipus de juntes de directores; els rols de servei i estratègia son evidenciats com “estats emergents” (Ilgen et al., 2005); les teories de Stewardship, Stakeholders i Dependència de Recursos expliquen les evidències trobades; el rol de control, base fonamental de la Teoria d’Agència, no ha estat evidenciat en aquest estudi. Finalment, el rol estratègic estaria en el marc de les troballes, com una tasca independent dels rols de control i servei tal i com assenyala Zahra & Pearce (1989) i Pugliese et al. (2009). / El presente trabajo busca determinar los factores que impactan en la Efectividad de la junta de Directores. Asimismo, pretende establecer si estos factores son similares para las juntas de directores de las empresas públicas y privadas en el Perú, como país en una economía emergente. Basado en este objetivo se desarrolló una revisión de literatura de gobierno corporativo con orientación a las juntas de directores, y se establecieron cuatro teorías: Agencia, Stewardship, Stakeholders y Dependencia de Recursos (Lawal, 2012), que fundamentan la efectividad de la junta y los factores predictivos de esta. Se diseñó un modelo estructural para aplicar el método cuantitativo, basado en el impacto de la cohesividad y el uso de conocimiento y habilidades en la efectividad de la junta, mediados por los roles de control, servicio y estrategia (Forbes & Milliken, 1999). El instrumento fue aplicado a una muestra de ochenta y ocho juntas de directores de empresas privadas y públicas, y se obtuvo los siguientes resultados: el uso de conocimiento y habilidades impacta en la efectividad de la junta, mediado por los roles de servicio y estrategia para las juntas de empresas privadas; para el caso de las juntas de empresas públicas la evidencia establece incidencia de la cohesividad sobre el rol de servicio e incidencia del rol de estrategia en la efectividad de la junta. La contribución de este trabajo comprende: el análisis comparativo dentro de un mismo contexto de dos tipos de juntas de directores; los roles de servicio y estrategia son evidenciados como “estados emergentes” (Ilgen et al., 2005); las teorías de Stewardship, Stakeholders y Dependencia de Recursos explican las evidencias encontradas; el rol de control, base fundamental de la Teoría de Agencia, no ha sido evidenciado en este estudio. Finalmente, el rol estratégico estaría demarcado por los hallazgos, como una tarea independiente de los roles de control y servicio tal como es señalado por Zahra & Pearce (1989) y Pugliese et al. (2009). / This research seek to determine the factors that impact on the effectiveness of the board of directors. It also aims to establish if these factors are similar for the board of directors of public and private companies in Peru, as a country as an emerging economy. Based on this objective, the literature regarding to corporate governance focused on the board of directors was reviewed, and therefore four theories were settled: Agency, Stewardship, Stakeholders and Resource Dependency (Lawal, 2012), supporting the effectiveness of the board and its predictive factors. A structural model was designed in order to apply the quantitative method; the impact of cohesiveness was determinated as well as the use of knowledge and skills in the effectiveness of the board, mediated by the roles of control, service and strategy. The instrument was applied to a sample of eighty eight companies involving private and public board of directors, thus obtaining the following results: the use of knowledge and skills impacts in the effectiveness of the board, mediated by the roles of service and strategy for the private boards, for the case of the public boards the evidence explains the effect of cohesiveness over the service role and the effect of strategic role over the board effectiveness. The contribution of this work are referred to a comparative analysis within the same context between two kinds of boards of directors; the service and strategic roles are proved to be “emerging states” (Ilgen, et al., 2005); the Stewarship, Stakeholders and resource dependence theories explain the evidence found; the control role, the fundamental basis of agency theory, have not been proved in this study. Finally the strategic role would be distinct, by the findings, as an independent task from the control and service roles as it was referred by Zahra & Pearce (1989) and Pugliese et.al. (2009).

La Psicologia de l'Art estudia les experiències estètiques i les preferències dels individus mentre miren l'art. L'objectiu d'aquesta investigació és analitzar l'apreciació de l'art contemporani en joves i gent gran al MFA de Boston. Es van dur a terme anàlisis quantitatives i qualitatives. L’estudi 1 va mostrar que els joves, més que la gent gran, van trobar que les cartel·les i les converses van contribuir a apreciar l'art contemporani, i més en el context del museu que en el del laboratori. L’estudi 2 va mostrar que el context del museu va contribuir a apreciar l’art, també, en els grups de discussió els joves comentaven que les cartel·les i les converses eren un punt de partida per entendre i apreciar l'art, per la gent gran no van ser tan útils. L'estudi 3 va mostrar que no només hi havia diferències entre la sala d’art contemporani i tradicional -la comprensió de l'art contemporani va ser major en la galeria d'art contemporani-, sinó també entre els grups d'edat -els joves van declarar que els agradava més l'art contemporani i la gent gran van gaudir més de l’experiència de visitar el museu-. Vam arribar a la conclusió que no només les diferències d'edat, sinó també les diferències relacionades amb l'educació i la freqüentació de les visites als museus contribueixen a l'apreciació de l'art. Aquesta investigació és important per demostrar com la gent aprecia i entén l'art contemporani. Per tant, aquests resultats tenen implicacions rellevants per dissenyar programes d’activitats en els museus que involucrin diferents grups de visitants. / La Psicología del Arte estudia las experiencias estéticas y las preferencias de los individuos mientras miran el arte. El objetivo de esta investigación es analizar la apreciación del arte contemporáneo de jóvenes y gente mayor en el MFA de Boston. Se llevaron a cabo análisis cuantitativos y cualitativos. El estudio 1 mostró que los jóvenes, más que la gente mayor, encontraron que las cartelas y conversaciones contribuyeron a apreciar el arte contemporáneo, y más en el contexto del museo que en el del laboratorio. El estudio 2 mostró que el contexto del museo contribuyó a la apreciación del arte. También, las discusiones en el grupo de jóvenes confirmaron que las cartelas y las conversaciones forman un punto de partida para entender y apreciar el arte, para la gente mayor no eran tan útiles. El estudio 3 mostró que no sólo existían diferencias entre la sala de arte contemporáneo y tradicional -la comprensión del arte contemporáneo fue mayor en la sala de arte contemporáneo-, sino también entre los grupos de edad -los jóvenes declararon que les gustaba más el arte contemporáneo y la gente mayor disfrutó más de la experiencia en el museo-. Llegamos a la conclusión de que no sólo las diferencias de edad, sino también las diferencias relacionadas con la educación y la frecuentación de visitas contribuyeron a la apreciación del arte. Esta investigación es importante para demostrar cómo la gente aprecia y entiende el arte contemporáneo. Por lo tanto, estos resultados tienen implicaciones relevantes para diseñar programas en los museos que involucren diferentes grupos. / Psychology of Art studies aesthetic experiences and individuals’ preferences while looking at art. The aim of this research is to analyze contemporary art appreciation in younger and older adults at the Museum of Fine Arts, Boston. Quantitative and qualitative analyses were conducted. Study 1 showed that younger more than older adults found that labels and conversations contributed to liking contemporary art, more in a museum setting rather than in a lab setting. Study 2 showed that the museum context contributed to appreciating the art. Also, group discussion of younger adults confirmed labels and conversations in the museum to be a starting point to understand and appreciate art; for older adults, these were not so helpful. Study 3 showed that not only were there differences between a contemporary and a traditional art gallery -participants understanding of contemporary art was greater in the contemporary art gallery-, but also between age groups -younger adults stated that they liked contemporary art more and older adults enjoyed their museum experience more. We conclude that not only age differences, but also differences related to education and museum visitation frequency contributed to art appreciation. This research is important to demonstrate how people appreciate contemporary art and how they understand it. Therefore, these findings have relevant implications for the design of museum programs about contemporary art to engage different groups of visitors.

El present estudi aborda l'anàlisi i possibilitats de futur dels Cossos locals de seguretat, els quals pateixen certes problemàtiques. Unes relacionades amb la seva Coordinació, tant entre elles, com entre aquestes amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat. També les seves funcions estan limitades i moltes d'elles estan subordinades a la de la resta dels cossos policials. Els seus àmbits territorials d'actuació estan regulats i limitats per múltiples requisits que fa que solament puguin actuar fora dels seus municipis les policies locals amb més falta de recursos, sense tenir en compte els objectius policials de moltes altres. Les seves necessitats socials i laborals no han estat desenvolupades pel legislador estatal, deixant-se la seva regulació en mans de l'autonòmic, generant això múltiples greuges comparatius entre les policies locals de les diferents Comunitats Autónomes. A més, existeixen altres Cossos de policía administrativa Especial que realitzen funcions pseudopolicials, en encara que continuen essent considerats Cossos de Seguretat Pública, no estan reconeguts dins del Model policial espanyol. Aquestes i altres problemàtiques fan que es necessiti una revissió de la legislació estatal en matèria policial per poder reconvertir el Model actual en un més adaptat a les necessitats socials i policials actuals. Amb l'anàlisi jurisprudencial i normatiu que envolta a les policies locals, més l'estudi dels resultats de les opinions dels actors que estan vinculats a aquestes policies, entrevistats i enquestats respecte de totes les problemàtiques, s'ha buscat una solució, que passa necessariamente per la reforma de la normativa estatal que regula a les policies locals, per asegurar de la millor forma el Futur d'aquestes. / El presente estudio aborda el análisis y posibilidades de futuro de los Cuerpos locales de Seguridad, las cuales adolecen de ciertas problemáticas. Unas relacionadas con su Coordinación, tanto entre ellas, como de éstas con el resto de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. También sus funciones están limitadas y muchas de ellas están subordinadas a la del resto de Cuerpos policiales. Sus ámbitos territoriales de actuación están regulados y limitados por múltiples requisitos que hace que sólo puedan actuar fuera de sus municipios las policías locales con más falta de recursos, sin tenerse en cuenta los objetivos policiales de muchas otras. Sus necesidades sociales y laborales no han sido desarrolladas por el legislador estatal, dejándose su regulación en manos del autonómico, generando esto múltiples agravios comparativos entre las policías locales de las diferentes Comunidades autónomas. Además, existen otros Cuerpos de policía administrativa Especial que realizan funciones pseudopoliciales, y aun siendo considerados Cuerpos de Seguridad Pública, no están reconocidos dentro del Modelo policial español. Estas y otras problemáticas hacen que se necesite una revisión de la legislación estatal en materia policial para poder reconvertir el Modelo actual en uno más adaptado a las necesidades sociales y policiales actuales. Con el análisis jurisprudencial y normativo que envuelve a las policías locales, más con el estudio de los resultados de las opiniones de los actores que están vinculados a las policías locales, entrevistados y encuestados respecto de todas estas problemáticas, se ha buscado una solución, que pasa necesariamente por la reforma de la normativa estatal que regula a las policías locales, para asegurar de la mejor manera el Futuro de las Policías Locales. / The present study analyses the current and future status of local police forces and the problems they face regarding relations amongst themselves and between them and other police forces. The functions of these local police forces are also limited and, in some cases, subordinated to other police forces. Multiple restrictions regulate and limit the geographical areas in which they can operate, which mean that only those local forces who lack resources are allowed to join with other forces to act outside their own municipalities, and that they do so without taking into account the policing objectives of many other forces. The social and employment needs of these forces have not been legislated for at national level, but rather have been left in the hands of regional government, thus generating many comparable grievances among the local police forces of the various regions in Spain. Furthermore, other ‘special administrative police forces’ carry out pseudo-policing functions and are regarded as official Police Forces, despite not being recognised within the Spanish policing model. These and other problems make it necessary to review the national legislation regarding policing in order convert the current model into one that is better adapted to current social and policing needs. The article thus analyses the jurisprudence and regulations pertaining to local police forces and interviews and surveys those who are connected to these forces in order to determine their opinions. In doing so, the article proposes a solution that necessarily entails the reform of the national regulations governing local police forces in order to ensure the best possible future for them.

L’anàlisi de la vivència d’hospitalització psiquiàtrica d’unes dones egípcies qüestiona la natura de la “institució total” i il·lumina les fortes connexions entre sofriment social i aflicció mental. La investigació va combinar mètodes etnogràfics clàssics amb tècniques d’expressió artística. La metodologia es va basar en sessions de dibuix realitzades al psiquiàtric d’Alexandria, amb la participació tant de dones internes, com de membres del personal i l’antropòloga. A més de ser una important font de dades, aquesta activitat va tenir la finalitat de crear dinàmiques horitzontals entre les participants. Reflexionant sobre les emocions sorgides en aquestes trobades, l’antropòloga va poder aprofundir en la comprensió de l’experiència vital de les dones egípcies tant dintre com fora de l’hospital. L’anàlisi demostra que l’hospital psiquiàtric, lluny d’estar aïllat i desconnectat del món social que l’envolta, està profundament influenciat per aquest. Per una banda, la baixa qualitat dels serveis oferts a les dones a l’hospital és la materialització d’una violència estructural que típicament afecta als estrats més desavantatjats de la societat. Per altra banda, l’anamnesi, el diagnòstic i pronòstic estan influenciats per la vulnerabilitat que experimenten degut al seu gènere i estatus socioeconòmic. Això explica perquè el psiquiàtric, un lloc on la llibertat i els drets son reprimits, pot ser viscut també com un lloc de protecció i seguretat. L’anàlisi explora com les pacients incorporen i, al mateix temps, resisteixen la lògica institucional, trobant avantatges en situacions potencialment perjudicials per a elles. Finalment, l’hospital psiquiàtric no és un espai d’alteritat i excepcionalitat, sinó un espai representatiu de les injustícies que les dones viuen quotidianament a les seves llars i als carrers de les seves ciutats. / El análisis de la vivencia de hospitalización psiquiátrica de unas mujeres egipcias cuestiona la naturaleza de la “institución total” y arroja luz sobre las fuertes conexiones entre sufrimiento social y aflicción mental. La investigación combinó métodos etnográficos clásicos y técnicas de expresión artística. La metodología se basó en sesiones de dibujo llevadas a cabo en el psiquiátrico de Alejandría, en las que participaron tanto mujeres internas, como miembros del personal y la antropóloga. Además de ser una importante fuente de datos, esta actividad tuvo la finalidad de crear dinámicas horizontales entre las participantes. Reflexionando acerca de las emociones surgidas en estos encuentros, la antropóloga logró profundizar en la comprensión de la experiencia vital de las mujeres egipcias tanto dentro como fuera del hospital. El análisis demuestra que el hospital psiquiátrico, lejos de estar aislado y desconectado del mundo social que le rodea, está profundamente influenciado por éste. Por un lado, la baja calidad de los servicios ofrecidos a las mujeres en el hospital es la materialización de la violencia estructural que afecta típicamente a los estratos más desfavorecidos de la sociedad. Por otro lado, su anamnesis, diagnóstico y pronóstico están influenciados por la vulnerabilidad que experimentan debido a su género y estatus socioeconómico. Esto explica por qué el psiquiátrico, un lugar en el que la libertad y los derechos son reprimidos, puede ser experimentado también como lugar de protección y seguridad. El análisis explora cómo las pacientes incorporan y, al mismo tiempo, resisten la lógica institucional, encontrando ventajas en situaciones potencialmente perjudiciales para ellas. Finalmente, el hospital psiquiátrico no es un espacio de alteridad y excepcionalidad, sino un espacio representativo de las injusticias que las mujeres viven cotidianamente en sus hogares y en las calles de su ciudad. / The analysis of how Egyptian women experience psychiatric hospitalization calls into question the nature of the “total institution” and sheds light on the strong connections between social suffering and mental distress. Classical ethnographic research methods were combined with art expression techniques. The methodology was based on drawing sessions at the Alexandria psychiatric hospital library in which inpatients, members of the medical staff and the anthropologist all participated. Besides being a fundamental source of data, this activity was intended to create horizontal relational dynamics between all the participants. The anthropologist’s reflexivity on the emotions and reflections triggered by these encounters served to deepen the understanding of Egyptian women’s life experience both inside and outside the psychiatric hospital. The analysis demonstrates that the psychiatric hospital, far from being isolated and disconnected from the social world outside the institution’s walls, is profoundly shaped by it. On the one hand, the low quality of the services offered at the hospital is the materialization of a structural violence that typically targets disadvantaged strata of the population. On the other hand, the anamnesis, diagnosis and prognosis of women who become psychiatric patients are all influenced by the vulnerability they experience because of their gender and socio-economic status. This explains why the asylum, a place in which people’s freedom and rights are suppressed, can also be experienced by inpatients as a protective, reassuring place. The analysis explores the ways in which female inpatients both embody and resist institutional logic, turning to their advantage situations that are potentially detrimental to them. The psychiatric hospital is conceived not as a space of alterity and exceptionality, but as one that is representative of everyday, ordinary injustices that women experience in their homes and in their city streets.

El fenomen de les corporacions multinacionals (MNCs) que assumeixen activitats tradicionals de govern dins de la seva agenda de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) està rebent una creixent atenció degut als desafiaments que aquest fet suposa tant per la legitimitat d’aquestes mateixes corporacions com per al sistema democràtic en general. Darrerament “political CSR” ha esdevingut el nou marc teòric dins de la literatura sobre ètica empresarial i sobre societat i negocis. És en aquest marc des d’on es discuteixen aquest paper polític de les empreses i les responsabilitats que d’ell se’n deriven. Els estudis sobre “political CSR” assumeixen que les MNCs haurien d’implicar-se (com de fet ja ho fan) en activitats de regulació social i política (Scherer & Palazzo, 2007), així com operar també com a nou proveïdors de serveis públics (Scherer & Palazzo, 2011; Scherer, Palazzo, & Matten, 2009). Tanmateix, i malgrat les creixents demandes normatives i les corresponents preocupacions sobre el paper de les MNCs minant el bé comú, a penes s’ha fet recerca ni sobre el grau en el què aquestes firmes poden i realment s’ajusten a aquestes normes ni sobre la forma en què tot el fenòmen afecta als principals agents implicats. Aquesta tesi doctoral pren com a punt de partida aquestos reptes per realitzar una investigació empírica i sistemàtica de l’assumpte. La companyia Royal Ducth Shell és particularment apropiada tant per les seves característiques pròpies distintives, com pel complex context en el què opera i l’accès a dades disponible. La tesis planteja una nova perspectiva sobre el paper polític i de les responsabilitats de les MNCs que vindria a ampliar les actuals aportacions teòriques sobre l’abast d’aquestes responsabilitats i sobre les condicions de legitimitat de les corporacions. A més, conceptualitza un nou marc teòric de les respostes de les MNCs a les demandes de la “political CSR”, de més complexe i dinàmic que l’existent. En particular, la tesi detalla les repostes de l’empresa, que romanien sense identificar, i pren en consideració tant la seva actuació en interés propi com les relacions de poder; la qual cosa desafia les assumpcions predominantment possitivistes i el biaix excessivament optimista d’estudis exemplars de “political CSR”. D’aquesta forma la tesis il·lumina la part més obscura no només d’algunes de les (males) pràctiques de les companyies, sinó també de les debilitats del sistema més ampli negocis-societat. / El fenómeno de las corporaciones multinacionales (MNCs) que asumen actividades tradicionales de gobierno dentro de su agenda de Responsabilidad Social Corporativa (RSC) está recibiendo una creciente atención debido a los desafíos que ello supone tanto para la legitimidad de estas mismas corporaciones como para el sistema democrático en general. En los últimos tiempos “political CSR” ha devenido el nuevo marco teórico, dentro de la literatura sobre ética empresarial y sobre sociedad y negocios, donde se discute ese papel político y las responsabilidades que de él se derivan. Los estudios sobre “political CSR” asumen que las MNCs deberían implicarse (como de hecho ya hacen) en actividades de regulación social y política (Scherer & Palazzo, 2007), al tiempo que operar también como nuevos proveedores de servicios públicos (Scherer & Palazzo, 2011; Scherer, Palazzo, & Matten, 2009). Sin embargo, a pesar de estas crecientes demandas normativas y las correspondientes preocupaciones sobre el papel de las MNCs minando el bien común, apenas se ha investigado ni el grado en el que estas compañías pueden y realmente se ajustan a estas normas ni la forma en que todo el fenómeno afecta a los principales agentes implicados. Esta tesis doctoral toma como punto de partida estos retos para realizar una investigación empírica y sistemática del asunto. La compañía Royal Dutch Shell es particularmente apropiada para este estudio tanto por sus propias características distintivas, como por el complejo contexto en el que opera y el acceso a datos del que se dispone. Esta tesis doctoral plantea una nueva perspectiva sobre el papel político y de las responsabilidades de las MNCs que vendría a ampliar las actuales aportaciones teóricas sobre el alcance de esas responsabilidades y las condiciones de legitimidad de las corporaciones. Además, conceptualiza un marco teórico de las respuestas de las MNCs a las demandas de la “political CSR”, de mayor complejidad y dinamismo que el existente. En particular, la tesis detalla las respuestas de la empresa, que permanecían sin identificar, y toma en consideración tanto su activa actuación en interés propio como las relaciones de poder; lo cual desafía las asunciones predominantemente positivistas y el sesgo excesivamente optimista de estudios ejemplares de “political CSR”. De esta forma la tesis ilumina la parte más oscura no solo de algunas de las (malas) prácticas de las compañías, sino también de las debilidades del más amplio sistema negocios- sociedad. / The phenomenon of multinational corporations (MNCs) taking on traditional government activities within their corporate social responsibility (CSR) agenda is receiving increasing attention due to ensuing legitimacy challenges for the corporation and democracy at large. Recently, ‘political CSR’ has become the new normative frame for theorizing on these political role and responsibilities within the business ethics and society and business literature. Political CSR scholarship assumes that MNCs should, and already do, engage in traditional government activities of political and social regulation (Scherer & Palazzo, 2007) and operate as new providers of public goods (Scherer & Palazzo, 2011; Scherer, Palazzo, & Matten, 2009). However, despite these increasing normative demands and concomitant concerns over MNCs undermining the public good, the extent to which companies can and do conform to these normative demands and how this impacts the main affected stakeholders remains theoretically underdeveloped and empirically under-explored. This PhD thesis embraces the legitimacy challenges of MNCs’ political engagement and the lack of attention to the impact of corporate responses on affected stakeholders as a starting point for a systematic in-depth empirical inquiry. The company Royal Dutch Shell is particularly suitable due to its distinctive company characteristics, complex operating environment and access to data. This PhD thesis provides a new perspective on the political role and responsibilities of MNCs. Notably, the thesis 2 provides an extension of the political CSR framework with regard to the scope of political responsibilities and the conditions corporate legitimacy. The emergent model of research study 3 reveals a rather more complex and dynamic picture of MNCs’ responses to political CSR demands than that presented in the extant literature. It identifies previously unidentified responses to normative political CSR demands and takes into account MNCs’ self-interested active agency and power relationships, which challenge the predominantly positivist assumptions and the ‘bright side’ bias of exemplary cases of political CSR. In this way, the thesis reveals crucial insights into the ‘dark side’ not only of the company’s (mal)practices, but also regarding the weaknesses of the broader system of business and society.

As organizations, regardless of their sizes, seek opportunities to become multinationals, the significance of expatriates is expanding. While expatriation is not a new concept, the known identity of expatriates is adjusting to the new demands of new generations. Following World War II, expatriation began when organizations initiated sending their own employees abroad to work in their subsidiaries However, along with the new generation, a new type of expatriates emerged as self-initiated expatriates; people who decided to work abroad without the support of a parent organization in their home countries. This thesis attempts to understand the differences between organization expatriates and self- initiated expatriates by presenting three papers that consider different samples and diverse methods. Each chapter has its own conclusions and limitations; following on, the final chapter of the thesis will summarize, compare and contrast the findings of these papers. The overall findings reveal that self-initiated expatriates and organizational expatriates seem to contrast in their meaning of 'success', as well as in their motivation for going abroad, but face similar obstacles in terms of spousal adjustment and language. The findings are supported with quotes from interviewees. / A medida que las organizaciones, independientemente de su tamaño, buscan más oportunidades para convertirse en multinacionales, la importancia de los expatriados se incrementa. Aunque la expatriación no es un concepto nuevo, la identidad de los expatriados, tal como es conocida, se está ajustando a las nuevas demandas de las nuevas generaciones. Tras la II Guerra Mundial, se inició el fenómeno de la expatriación cuando las empresas empezaron a enviar a sus empleados a trabajar en sus filiales en el extranjero. Sin embargo, con la nueva generación ha surgido un nuevo tipo de expatriados: los que han decidido serlo por sí mismos, eso es, personas que han optado por ir a trabajar en el extranjero sin el apoyo de una organización matriz ubicada en sus respectivos países de origen. Esta tesis busca comprender las diferencias entre los expatriados de las empresas y los expatriados por decisión propia, presentando tres papers que toman en consideración distintas muestras y diversos métodos. Cada capítulo tiene sus propias conclusiones y limitaciones, y en el capítulo final de la tesis se resumen, comparan y contrastan las conclusiones de cada uno de estos papers. Las conclusiones generales revelan que los expatriados por decisión propia y los expatriados de las empresas parecen diferir en la forma de entender el “éxito”, así como en sus motivaciones por marchar al extranjero, aunque ambos afrontan unas dificultades similares en cuando al idioma y la conciliación con su pareja. Estas conclusiones son ilustradas con citas de los entrevistados. / A mesura que les organitzacions, independentment de la seva grandària, cerquen oportunitats per convertir-se en multinacionals, la importància dels expatriats s’incrementa. I, si bé l’expatriació no és un concepte nou, la identitat dels expatriats, tal com era coneguda fins ara, s’està ajustant a les noves demandes de les noves generacions. Després de la II Guerra Mundial, es va iniciar el fenomen de l’expatriació quan les empreses van començar a enviar els seus empleats a treballar a les filials que tenien a l’estranger. Tanmateix, amb la nova generació ha sorgit un nou tipus d’expatriats: els que han decidit ser-ho per si mateixos, és a dir, persones que han optat per anar a treballar a l’estranger sense el suport d’una organització matriu situada als seus països d’origen respectius. Aquesta tesi cerca comprendre les diferències entre els expatriats de les empreses i els expatriats per decisió pròpia, presentant tres papers que prenen en consideració diferents mostres i diversos mètodes. Cada capítol té les seves pròpies conclusions i limitacions, i al capítol final de la tesi es resumeixen, es comparen i es contrasten les conclusions de cada un dels papers. Les conclusions generals revelen que els expatriats per decisió pròpia i els expatriats de les empreses sembla que difereixen en la forma d’entendre l’“èxit”, com també en les seves motivacions per anar a l’estranger, si bé tant els uns com els altres afronten unes dificultats semblants pel que fa a l’idioma i a la conciliació amb la parella. Aquestes conclusions són il•lustrades amb citacions dels entrevistats.

El propósito de esta tesis es conocer la eficacia que actualmente tienen las campañas de crowdfunding, tanto en proyectos lucrativos como en causas sociales en el Estado español. El término inglés crowdfunding, que se traduce como “financiación colectiva” o “micromecenazgo”, hace referencia a una forma de financiación colectiva de proyectos cuyo objetivo no solo es el de recaudar fondos, sino también el de crear comunidades, difundir nuevas ideas o incluso testar nuevos productos gracias a la colaboración de un colectivo que se mueve por intereses comunes. La comunicación con la crowd es una pieza clave para dar visibilidad, difundir e interactuar con un colectivo que se identifica con el proyecto y participa en él aportando opiniones, colaboraciones o financiación. Esta tesis se estructura en dos partes principales. La primera define, desde una perspectiva teórica, el crowdfunding, el Tercer Sector y el papel que el crowdfunding tiene en él, tanto en el ámbito nacional como en el internacional. En la segunda parte de la tesis se presentan las aportaciones que son de elaboración propia. En el marco teórico el crowdfunding se enmarca como una herramienta para comunicar y financiar proyectos; de este modo, se analizan aspectos tales como su definición, origen, distintas tipologías y modalidades, cifras más representativas del sector en el ámbito internacional y nacional, y el marco legal que se le aplica. A continuación se describe la situación actual del Tercer Sector con el objetivo de conocer cuáles son sus necesidades y limitaciones, tanto en lo referente a la comunicación como a la financiación. Asimismo, se describe la situación actual del crowdfunding en el Tercer Sector en el ámbito internacional y nacional y las plataformas que hospedan campañas no lucrativas. Finalmente se presentan las aportaciones de esta tesis: un censo de plataformas registradas en el Estado español a junio de 2013, un decálogo de las claves del éxito de una campaña de crowdfunding y un estudio del índice de eficacia de las campañas con y sin ánimo de lucro. Se concluye que los proyectos lucrativos y las causas sociales parten de las mismas probabilidades de éxito y que no existe una fórmula única que asegure el éxito de una campaña. / El propòsit d’aquesta tesis és conèixer l’eficàcia que actualment tenen les campanyes de crowdfunding, tant en projectes lucratius com en causes socials a l’Estat espanyol. El terme anglès crowdfunding, el qual es pot traduir com “finançament col•lectiu” o “micromecenatge”, fa referència a una forma de finançament col•lectiu de projectes que té per objectiu, no només la captació de fons, sinó també la creació de comunitats, la difusió de noves idees i fins i tot la possibilitat de testar nous productes gràcies a la col•laboració d’un col•lectiu que es mou per interessos comuns. La comunicació amb la crowd és una peça clau per donar visibilitat, difondre i interactuar amb un col•lectiu que s'identifica amb el projecte i que hi participa aportant opinions, col•laboracions o finançament. Aquesta tesi s'estructura en dues parts principals. La primera defineix, des d'una perspectiva teòrica, el crowdfunding, el Tercer Sector i el paper que el crowdfunding té en ell, tant en l'àmbit nacional com en l'internacional. A la segona part de la tesi es presenten les aportacions que són d'elaboració pròpia. En el marc teòric el crowdfunding s'emmarca com una eina per comunicar i finançar projectes; d'aquesta manera, s'analitzen aspectes tals com la seva definició, origen, diferents tipologies i modalitats, xifres més representatives del sector en l'àmbit internacional i nacional, i el marc legal que se li aplica. A continuació es descriu la situació actual del Tercer Sector amb l'objectiu de conèixer quines són les seves necessitats i limitacions, tant pel que fa a la comunicació com al finançament. Així mateix es descriu la situació actual del crowdfunding al Tercer Sector en l'àmbit internacional i nacional i les plataformes que allotgen campanyes no lucratives. Finalment es presenten les aportacions d'aquesta tesi: un cens de plataformes registrades a l'Estat espanyol a juny de 2013, un decàleg de les claus de l'èxit d'una campanya de crowdfunding i un estudi de l'índex d'eficàcia de les campanyes amb i sense ànim de lucre. Es conclou que els projectes lucratius i les causes socials parteixen de les mateixes probabilitats d'èxit i que no existeix una fórmula única que asseguri l'èxit d'una campanya. / The general purpose of this doctoral thesis is to determine the effectiveness that crowdfunding campaigns currently have, both in lucrative projects and social causes in the Spanish State. The English term crowdfunding refers to a form of collective financing of projects aimed not only to fundraising but also to create communities, spread new ideas or even test products thanks to the collaboration of a group that moves through common interests. The communication to the crowd is a key factor to reach, spread and interact with the group which is identified with the project and participates providing opinions, collaborations or funding. This thesis is divided into two main parts; first defines, from a theoretical perspective, crowdfunding, the third sector and the role that crowdfunding has in it, both nationally and internationally. The second part of the thesis presents the contributions that are personal compilations. In the theoretical framework crowdfunding is presented as a tool to communicate and fund projects; thus aspects such as its definition, origin, different types and models, most representative figures of the sector in the international and national levels, and the legal framework that applies are analyzed. Subsequently the current situation of the third sector is described in order to know what your needs and limitations are, both in terms of communication and finance; also the current state of crowdfunding in the third sector is described in the international and national levels and platforms that host non-profit campaigns. Finally, the contributions of this thesis are presented and are as follow: a census of platforms registered in the Spanish State as to June 2013, a decalogue of the keys to a successful crowdfunding campaign and a study of the effectiveness in lucrative projects and social causes. We conclude that social causes and lucrative projects stem from the same probability of success and that there is no single formula that ensures the success of a campaign.

Tesi per compendi de publicacions / La present tesi doctoral per compendi de publicacions, es compon de vuit articles publicats en revistes indexades. El primer grup de l'estudi es compon de dos articles preliminars amb l'objectiu de contextualitzar els conceptes jurídics necessaris per a la intervenció pericial del professional que participa en l'avaluació de la custòdia de menors davant els tribunals de família, ja fos en l'àmbit català, nacional o internacional, sense detriment d'altres coneixements científics propis de la psicologia, per a l'exercici de la seva funció tècnica com a auxiliar de la justícia sobre les qüestions que el jutge o el magistrat pot necessitar. El segon conjunt de tres articles, ha intentat pal·liar una manca d'investigació sobre el coneixement real de les avaluacions de la custòdia de menors. L'objectiu general d'aquesta investigació va ser aportar evidència empírica sobre: a) l'estructura, metodologia, i continguts dels informes pericials aportats als tribunals de família; b) la comparació de l'evolució de la custòdia compartida abans i després de la implantació de la Llei 25/2010; i c) la valoració en les sentències sobre els informes sobre aquests informes pericials, en expedients judicials contenciosos. El tercer grup de tres articles complementaris, té com a objectiu reflexionar sobre la intervenció de la mediació familiar, inclusiva o focalitzada en el menor, i sobre la comunicació en la mediació familiar, per facilitar la disminució i / o resolució de conflictes mitjançant mètodes alternatius a l'actuació judicial, és a dir, resolució pacífica de forma extrajudicial. Per als casos d'elevada conflictivitat s'analitza la figura del coordinador de la parentalitat. Per a la selecció de la mostra es va confeccionar una plantilla ad hoc, realitzada pels autors. La mostra es va compondre d'un total de 111 expedients contenciosos que contenien la sentència emesa en els jutjats de primera instància de família i els informes pericials presentats per psicòlegs privats i per professionals dels equips psicosocials adscrits als jutjats de família. Els expedients es van registrar entre 2007 i 2013 en els jutjats de família nº 15, 16, 17, 18, 19, 45 i 51 de Barcelona. Els resultats confirmen que: La majoria dels informes psicològics presentats davant els tribunals de família de la ciutat de Barcelona van mostrar una estructura completa; es van evidenciar divergències, ja que en els informes privats gairebé sempre es va entrevistar als menors i en els dels equips psicosocials no es va fer gairebé mai; en els informes dels equips psicosocials sempre es va entrevistar a dos progenitors i en els informes dels psicòlegs privats no, sent major la freqüència de l'avaluació dels pares enfront de les mares; una majoria dels informes dels psicòlegs privats van utilitzar eines de psicometria mentre que els equips psicosocials tot just les van usar; l'estament judicial precisa de la tasca dels perits perquè han de fer atribucions sobre assumptes relacionats amb temes de família, sent aquesta una tasca concreta que demanda de coneixements específics en aquesta matèria; les preferències de les sentències es van decantar pels equips psicosocials adscrits als jutjats de família; la pitjor valoració va recaure en els informes pericials signats per professionals sense la deguda formació. / La presente tesis doctoral por compendio de publicaciones, se compone de ocho artículos publicados en revistas indexadas. El primer grupo del estudio se compone de dos artículos preliminares con el objetivo de contextualizar los conceptos jurídicos necesarios para la intervención pericial del profesional que participa en la evaluación de la custodia de menores ante los tribunales de familia, ya fuese en el ámbito catalán, nacional o internacional, sin menoscabo de otros conocimientos científicos propios de la psicología, para el ejercicio de su función técnica como auxiliar de la justicia sobre las cuestiones que el juez o el magistrado puede necesitar. El segundo conjunto de tres artículos, ha tratado de paliar una carencia de investigación sobre el conocimiento real de las evaluaciones de la custodia de menores. El objetivo general de esta investigación fue aportar evidencia empírica sobre: a) la estructura, metodología, y contenidos de los informes periciales aportados a los tribunales de familia; b) la comparación de la evolución de la custodia compartida antes y después de la implantación de la Ley 25/2010; y c) la valoración en las sentencias sobre los informes sobre estos informes periciales, en expedientes judiciales contenciosos. El tercer grupo de tres artículos complementarios, tiene como objetivo reflexionar sobre la intervención de la mediación familiar, inclusiva o focalizada en el menor, y sobre la comunicación en la mediación familiar, para facilitar la disminución y/o resolución de conflictos mediante métodos alternativos a la actuación judicial, es decir, resolución pacífica de forma extrajudicial. Para los casos de elevada conflictividad se analiza la figura del coordinador de la parentalidad. Para la selección de la muestra se confeccionó una plantilla ad hoc, realizada por los autores. La muestra se compuso de un total de 111 expedientes contenciosos que contenían la sentencia emitida en los juzgados de primera instancia de familia y los informes periciales presentados por psicólogos privados y por profesionales de los equipos psicosociales adscritos a los Juzgados de Familia. Los expedientes se registraron entre 2007 y 2013 en los juzgados de familia nº 15, 16, 17, 18, 19, 45 y 51 de Barcelona. Los resultados confirman que: La mayoría de los informes psicológicos presentados ante los tribunales de familia de la ciudad de Barcelona mostraron una estructura completa; se evidenciaron divergencias, pues en los informes privados casi siempre se entrevistó a los menores y en los de los equipos psicosociales no se hizo casi nunca; en los informes de los equipos psicosociales siempre se entrevistó a ambos progenitores y en los informes de los psicólogos privados no, siendo mayor la frecuencia de la evaluación de los padres frente a las madres; una mayoría de los informes de los psicólogos privados utilizaron herramientas de psicometría mientras que los equipos psicosociales apenas las utilizaron; el estamento judicial precisa de la tarea de los peritos porque han de realizar atribuciones sobre asuntos relacionados con temas de familia, siendo ésta una labor concreta que demanda de conocimientos específicos en esta materia; las preferencias de las sentencias se decantaron por los equipos psicosociales adscritos a los juzgados de familia; la peor valoración recayó en los informes periciales firmados por profesionales sin la debida formación. / The present doctoral thesis by compendium of publications, covering eight publications in indexed journals. The first group of the study consists of two preliminary parts with the objective to contextualize the legal concepts needed for the intervention of the professional expert that participates in the evaluation of the custody of children in the family courts, either in the Catalan, national or international, without prejudice to other scientific knowledge of psychology, for the exercise of its technical function as an auxiliary of the justice on the issues that the judge or the judge may need. The second set of three articles, has tried to remedy a lack of research on the actual knowledge of the evaluations of the custody of children. The overall objective of this research was to provide empirical evidence on: a) the structure, methodology, and content of the expert reports provided to the family courts; b) comparison of the evolution of the shared custody before and after implementation of the Law 25/2010; and c) the valuation in the sentences on the reports on these expert reports, contentious in judicial records. The third group of three complementary parts aims to reflect on the intervention of the family mediation, inclusive or focused on the child, and on the communication in the family mediation, to facilitate the reduction and/or resolution of conflict through alternative methods to the judicial action, that is to say, peaceful resolution of court. For the cases of high conflict analyzes the figure of the parenting coordinator. For the selection of the sample was drawn up a template ad hoc, conducted by the authors. The sample was composed of a total of 111 contentious cases containing the judgment issued in the courts of first instance of family and the expert reports submitted by private psychologists and professionals from the psycho-social teams assigned to the family courts. The files were recorded between 2007 and 2013 in the family courts No. 15, 16, 17, 18, 19, 45 and 51 in Barcelona. The results confirm that: most of the psychological reports submitted by the family courts of the city of Barcelona showed a complete structure; it showed differences, because in the private reports almost always met with the children and in the of the psycho-social teams not it became almost never; in the reports of the psycho-social teams always met to both parents and the reports of the private psychologists, with a greater frequency of assessment of parents in front of the mothers; a majority of the reports from the private psychologists used tools of psychometrics while the psycho-social teams hardly used; the judges requires the task to the experts because have to carry out powers on matters related to themes of family, this being a concrete work that demand for specific skills in this area; the preferences of the sentences are favored by the psychosocial teams assigned to the family courts; the worst fell on the valuation expert reports signed by professional without the proper training.