S'analitza l'estructura de capital de les empreses peruanes que cotitzen en borsa durant el període 1998 a 2013, concloent que els principals factors que determinen el nivell d'endeutament de les mateixes són la rendibilitat, la tangibilitat dels actius, el tipus de canvi, la inflació, la taxa d'interès, el spread del risc sobirà, i el canvi en l'índex de la borsa. Així mateix s'estima una velocitat d'ajust del nivell d'endeutament del 33%, la qual cosa implica que l'ajust complert al nivell d'endeutament desitjat és de prop de 3 anys. D'altra banda, les velocitats d'ajust per les dades agregades dels sectors de mineria i hidrocarburs és de 39% i per al sector manufactura del 30%, sense ser en els tres casos significativament diferents entre elles. El conjunt de troballes permet concloure que el comportament de les empreses peruanes cotitzades en borsa es comporta com és previst per la teoria del Trade Off. / Se analiza la estructura de capital de las empresas peruanas que cotizan en bolsa durante el período 1998 a 2013, concluyendo que los principales factores que determinan el nivel de endeudamiento de las mismas son la rentabilidad, la tangibilidad de los activos, el tipo de cambio, la inflación, la tasa de interés, el spread del riesgo soberano, y el cambio en índice de la bolsa. Asimismo se estima una velocidad de ajuste del nivel de endeudamiento del 33%, lo cual implica que el ajuste completo al nivel de endeudamiento deseado es de alrededor de 3 años. Por otro lado, las velocidades de ajuste para los datos agregados de los sectores de minería e hidrocarburos es de 39% y para el sector manufactura del 30%, no siendo en los tres casos significativamente distintas entre ellas. El conjunto de hallazgos permite concluir que el comportamiento de las empresas peruanas cotizadas en bolsa se comporta como es previsto por la teoría del Trade Off. / The capital structure of Peruvian companies traded during the period 1998-2013 is analyzed, concluding that the main factors that determine the level of indebtedness of them are profitability, tangibility of assets, exchange rate, inflation, interest rates, the spread of sovereign risk, and the change in stock index. A speed adjustment level of indebtedness of 33% is also estimated, implying that the full adjustment to desired leverage is around three years. Moreover, the speed adjustment for the aggregate data of the mining and hydrocarbons is 39 % and 30% the manufacturing industry, not being significantly different among the three cases. The set of findings allows us to conclude that the behavior of Peruvian companies listed on the stock market is behaving as predicted by the theory of Trade Off.

Aquesta tesi se centra en el concepte de la satisfacció amb la vida en el context de Xile. Després de revisar múltiples factors que influeixen sobre el nivell de satisfacció general amb la vida de les persones, es proposa un model de satisfacció amb la vida basat en el nivell de satisfacció amb múltiples aspectes importants de la vida com són la salut, la família i la feina. Comparant la importància que els treballadors xilens atorguen a cadascun d'aquests aspectes, aquesta tesi contribueix a millorar la comprensió de l'estructura del concepte de la satisfacció amb la vida a la població xilena i, en particular, de la importància relativa que la satisfacció amb la feina té sobre la satisfacció general amb la vida pels treballadors xilens. En primer lloc, es tracte sobre el mesurament del constructe de la satisfacció general amb la vida en el context de Xile. Es presenta una nova operacionalització en espanyol d'una de les escales més comunament utilitzades pel mesurament de la satisfacció general amb la vida. L'escala es valida psicomètricament sobre una mostra representativa de la població xilena. S'aporten suficients evidències de la validesa de l'instrument i de la seva fiabilitat pel mesurament de la satisfacció general amb la vida entre la població xilena. A continuació, s'identifiquen set aspectes de la vida considerats importants per gaudir d'una vida satisfactòria: salut, família, situació financera, relacions socials, autoestima, temps lliure i feina. S'examina la contribució de cadascun d'aquests aspectes sobre la satisfacció general amb la vida. Seguidament, s'aprofundeix en la relació existent entre la satisfacció amb la feina i la satisfacció amb la vida per millorar la nostra comprensió de la complexitat d'aquesta associació. Finalment, un capítol de conclusions resumeix la contribució d'aquest treball de recerca, identifica algunes de les seves limitacions, suggereix futures investigacions, i presenta algunes implicacions pràctiques. Tot i haver-hi arguments filosòfics i ideològics que sostenen la centralitat de la feina per a la satisfacció amb la vida, aquesta tesi conclou que la satisfacció amb la feina té una contribució relativament petita sobre la satisfacció general amb la vida dels treballadors xilens. Altres aspectes de la vida tenen una influència predominant sobre la satisfacció general amb la vida en el context cultural i socioeconòmic de Xile. Per a alguns treballadors, com els autònoms, els quals, suposadament, valoren més la feina en les seves vides, la satisfacció amb la feina té una influència major sobre les seves avaluacions de satisfacció amb la vida. / Esta tesis se centra en el concepto de la satisfacción con la vida en el contexto de Chile. Tras revisar múltiples factores que influyen sobre el nivel de satisfacción general con la vida de las personas, se propone un modelo de satisfacción con la vida basado en el nivel de satisfacción con múltiples facetas importantes de la vida como son la salud, la familia y el trabajo. Comparando la importancia que los trabajadores chilenos otorgan a cada una de éstas facetas de la vida, esta tesis contribuye a mejorar la comprensión de la estructura del concepto de la satisfacción con la vida en la población chilena y, en particular, de la importancia relativa que la satisfacción con el trabajo tiene sobre la satisfacción general con la vida para los trabajadores chilenos. En primer lugar, se aborda la medición del constructo de la satisfacción general con la vida en el contexto de Chile. Se presenta una nueva operacionalización en español de una de las escalas más comúnmente utilizadas para la medición de la satisfacción general con la vida. La escala se valida psicométricamente sobre una muestra representativa de la población Chilena. Se aportan suficientes evidencias de la validez del instrumento y su fiabilidad para la medición de la satisfacción general con la vida entre la población Chilena. A continuación, se identifican siete facetas de la vida consideradas importantes para gozar de una vida satisfactoria: salud, familia, situación financiera, relaciones sociales, autoestima, tiempo libre y trabajo. Se examina la contribución de cada una de dichas facetas sobre la satisfacción general con la vida. Seguidamente, se profundiza en la relación existente entre la satisfacción con el trabajo y la satisfacción con la vida para mejorar nuestra comprensión de la complejidad de esta asociación. Finalmente, un capítulo de conclusiones resume la contribución de este trabajo de investigación, identifica algunas de sus limitaciones, sugiere futuras investigaciones, y presenta algunas implicaciones prácticas. A pesar de argumentos filosóficos e ideológicos que sostienen la centralidad del trabajo para la satisfacción con la vida, ésta tesis concluye que la satisfacción con el trabajo tiene una contribución relativamente pequeña sobre la satisfacción general con la vida de los trabajadores chilenos. Otras facetas de la vida tienen una influencia predominante sobre la satisfacción general con la vida en el contexto cultural y socio-económico de Chile. Para algunos trabajadores, como los autónomos, los cuales, supuestamente, valoran más el trabajo en sus vidas, la satisfacción con el trabajo tiene una influencia mayor sobre las evaluaciones de satisfacción con la vida. / This thesis focuses on the concept of life satisfaction in the context of Chile. After reviewing multiple factors that influence people’s overall satisfaction with life, this thesis proposes a life satisfaction model based on the level of satisfaction with multiple important life domains, such as health, family, and work. Comparing the different importance Chilean workers place on these life domains this thesis contributes to improve our understanding of the structure of the life satisfaction concept in the Chilean population and in particular of the relative importance of work satisfaction to overall life satisfaction for Chilean workers. First, the measurement of the construct of overall life satisfaction in the context of Chile is addressed. A new operationalization into Spanish of one of the most commonly used scales for measuring overall life satisfaction is presented and psychometrically validated on a representative sample of the Chilean population. Sufficient evidence is provided of the validity of the instrument and its reliability for measuring general satisfaction with life among the Chilean population. Then, seven life domains considered to be important to a satisfactory life are identified: health, family, financial situation, social relationships, self-worth, leisure time, and work. The different weight Chilean workers place on these life domains when making life satisfaction judgements are examined. After that, we go deep into the relationship between work satisfaction and life satisfaction to better understand the complexity of this association. Finally, a conclusions chapter summarizes the contributions of this research, identifies some of its limitations, suggests some avenues for future research, and presents some practical implications. Despite appealing philosophical and ideological arguments claiming the centrality of work to life satisfaction, this thesis concludes that work satisfaction has only a relatively minor contribution to Chilean workers’ level of life satisfaction. Other life domains have a predominant influence on life satisfaction judgments in the cultural and socio-economic context of Chile. For some type of workers, like self-employed, who presumably value work more in their lives, work satisfaction have a stronger influence on their overall life satisfaction appraisals.

La tecnologia digital ha revolucionat pràcticament tots els àmbits de la vida humana, permetent l’accés i l’exploració de nous coneixements i comportant, com tot canvi profund, millores, problemes, dificultats, oportunitats. En aquesta investigació analitzem l’impacte de la mateixa al món educatiu en general i en la música en particular. El nostre objectiu és conèixer quines competències digitals musicals són necessàries i com es desenvolupa la seva didàctica als estudis de grau de primària amb menció en educació musical a les universitats catalanes. Per aconseguir-ho hem portat a terme un estudi basat en l’anàlisi documental, qüestionaris als alumnes i professors, enquestes per conèixer el context i entrevistes a experts externs. Els resultats obtinguts indiquen que, majoritàriament, a les universitats s’adquireix i s’aprofundeix coneixement, però es fa poca creació de nou coneixement en els àmbits estudiats. També ha quedat palès que al món educatiu li cal una revolució que adeqüi els mètodes i les eines docents a la societat xarxa, atorgui més protagonisme i experiències als alumnes i que fonamenti la tasca educativa en els verbs crear i compartir. / La tecnología digital ha revolucionado prácticamente todos los ámbitos de la vida humana, permitiendo el acceso y la exploración de nuevos conocimientos y comportando, como todo cambio profundo, mejoras, problemas, dificultades, oportunidades. En esta investigación analizamos el impacto de la misma en el mundo educativo en general y en la música en particular. Nuestro objetivo es conocer qué competencias digitales musicales son necesarias y cómo se desarrolla su didáctica en los estudios de grado de primaria con mención en educación musical en las universidades catalanas. Para ello hemos llevado a cabo un estudio basado en el análisis documental, cuestionarios a los alumnos y profesores, encuestas para conocer el contexto y entrevistas a expertos externos. Los resultados obtenidos indican que, mayoritariamente, en las universidades se adquiere y se profundiza conocimiento, pero se hace poca creación de nuevo conocimiento en los ámbitos estudiados. También ha quedado claro que el mundo educativo necesita una revolución que adecue los métodos y las herramientas docentes en la sociedad red, otorgue más protagonismo y experiencias a los alumnos y que fundamente la labor educativa en los verbos crear y compartir. / The digital technology has revolutionized almost every field of human life, allowing the access and the exploration of new knowledge and implying, like any deep change, improvements, problems, difficulties, opportunities. In this investigation we analyse the impact of the digital technology in educational world in general and music in particular. Our purpose is to know which digital musical competences are necessary and how their didactics is developed in the bachelor’s degrees in primary education with musical education specialisation at Catalan universities. To achieve this objective, we have carried through with a study based on documental analysis, questionnaires to students and teachers, surveys in order to know the context and interviews with external experts. The final results indicate that in most universities students acquire and deepen their knowledge but little new knowledge creation is done in the areas studied. Also it has become clear that the educational world needs a revolution to adapt teaching methods and tools to the network society, to give more importance and experiences to students and to base the educational task on verbs like create and share.

En aquesta recerca hem desenvolupat i avaluat una intervenció que es basa en l’ús de l’escriptura com una eina epistèmica que permet aprendre un contingut disciplinar gràcies al guiatge i la revisió col·laborativa del procés de composició. Per aconseguir aquest objectiu general hem dut a terme dos estudis. En l’estudi 1 es va adoptar un disseny quasi experimental amb l’objectiu d’analitzar i comparar les diferències observades entre el grup participant en la intervenció i el grup control en relació a: a) les exigències del text de posicionament, b) la qualitat organitzativa del text i, c) la qualitat final de l’aprenentatge del contingut disciplinar. En l’estudi 2 es va adoptar un disseny interpretatiu-correlacional en el qual vam: a) analitzar l’impacte diferencial dels processos de revisió col·laborativa en l’aprenentatge realitzat i la qualitat final del text; b) establir relacions entre els perfils de revisors i d’escriptors i la qualitat final del text i, c) analitzar el grau de satisfacció amb la intervenció. Els participants en la recerca han estat els estudiants de 3r curs de la Llicenciatura de Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de Blanquerna (N=91). La intervenció es va realitzar en el curs 2009-2010 i estava dividida en dos blocs temàtics: característiques del text de posicionament i elaboració i revisió d’un text. En el seu conjunt, els resultats del primer estudi confirmen el potencial epistèmic de l’escriptura i destaquen la revisió col•laborativa com un mitjà útil per aprendre millor a escriure i com a mitjà per aprendre el contingut d’una disciplina. Els resultats del segon estudi mostren diferències alhora de regular el procés de composició, fet que ha permès establir l’existència de perfils, tant d’escriptors com de revisors, que evidencien diferents estratègies de composició i de revisió i, consegüentment, formes diverses d’encarar els processos de composició. A més, s’han identificat un seguit d’indicadors vinculats al rol dels revisors i escriptors que es poden considerar predictors de la qualitat final del text. A partir dels resultats, s‘ofereixen recomanacions per convertir l’escriptura en una eina epistèmica, i propostes per formar, tant el professorat com els estudiants, en l’ús d’aquesta eina i, més específicament, per ajudar-los a fer un ús eficaç de la revisió col·laborativa. / In this research we have developed and evaluated an intervention based on the use of writing as an epistemic tool that enables learning through guidance and collaborative review of the composition process. To achieve this overall objective, we performed two studies. In the first study we adopted a quasi-experimental design in order to analyze and compare the differences between the intervention group and the control group in relation to: a) the requirements of the positioning text, b) organizational quality of the text, and c) the final learning quality of disciplinary content. The second study adopted an interpretative-correlational design in which we: a) analyzed the impact of the different collaborative review processes on the final quality of the text; b)established a relationship between profiles of writers and reviewers and the final quality of the text, and c) analyzed the degree of satisfaction with the intervention. Participants in the research were students of the 3rd year of Psychology, from the Faculty of Psychology, Educational Science and Sport, Blanqucrna (N = 91). The intervention was conducted in 2009-2010 and was divided into two parts: features of the positioning text and composition and review of a text. The results of the first study confirm the epistemic potential of writing and highlight collaborative reviewing as a useful way to learn to write and as a means for learning the content of a discipline. The results of the second study show the differences that exist in the composition process. These differences allow us to establish the existence of profiles of both writers and reviewers, who demonstrate different composition and revision strategies and, consequently, different ways of dealing with the composition process. In addition, we have identified a number of indicators for the roles of reviewers and writers which can be considered predictive of the final quality of the text. From the results, we offer some recommendations for using writing as an epistemic tool, and proposals to train both teachers and students in the use of this tool and, more specifically, to help them to use collaborative reviewing effectively. / En esta investigación hemos desarrollado y evaluado una intervención que se basa en el uso de la escritura como una herramienta epistémica que permite aprender un contenido disciplinar gracias al guiado y la revisión colaborativa del proceso de composición. Para conseguir este objetivo general hemos llevado a cabo dos estudios. En el estudio 1 se adoptó un diseño cuasi experimental con el objetivo de analizar y comparar las diferencias observadas entre el grupo participante en la intervención y el grupo control en relación a: a) las exigencias del texto de posicionamiento, b) la calidad organizativa del texto y, c) la calidad final del aprendizaje del contenido disciplinar. En el estudio 2 se adoptó un diseño interpretativo-correlacional para: a) analizar el impacto diferencial de los procesos de revisión colaborativa en el aprendizaje realizado y la calidad final del texto; b) establecer relaciones entre los perfiles de revisores y de escritores y la calidad final del texto y, c) analizar el grado de satisfacción con la intervención. Los participantes en la investigación han sido los estudiantes de 3r curso de la Licenciatura de Psicología de la Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y el Deporte Blanquerna (N = 91). La intervención se realizó en el curso 2009-2010 y estaba dividida en dos bloques temáticos: características del texto de posicionamiento y elaboración y revisión de un texto. En su conjunto, los resultados del primer estudio confirman el potencial epistémico de la escritura y destacan la revisión colaborativa como un medio útil para aprender mejor a escribir y como un medio para aprender el contenido de una disciplina. Los resultados del segundo estudio muestran diferencias a la hora de regular el proceso de composición, lo que ha permitido establecer la existencia de perfiles, tanto de escritores como de revisores, que evidencian diferentes estrategias de composición y de revisión y, por consiguiente, formas diversas de encarar los procesos de composición. Además, se han identificado una serie de indicadores vinculados al rol de los revisores y escritores que se pueden considerar predictores de la calidad final del texto. A partir de los resultados, se ofrecen recomendaciones para convertir la escritura en una herramienta epistémica, y propuestas para formar, tanto el profesorado como los estudiantes, en el uso de esta herramienta y, más específicamente, para ayudarles a hacer un uso eficaz de la revisión colaborativa.

Aquest treball tracta l’aparició i desenvolupament de la sociabilitat esportiva a les Illes Canàries Occidentals en un período comprès entre 1850 i 1936. És un treball que neix des d’una perspectiva teòrica i metodològica de caràcter sòcio-històric, atenent a una visió més inclusiva i oberta, pròpia de les ciències socials. Es fa a partir de diferents premises teòrico conceptuals: la reflexivitat dels actors socials i la seva adscripció a un camp social, propi i específic; el sentit obert del concepte sociabilitat, més enllà de l’estudi de les associacions; la complexitat del fenomen estudiat, dotat de particularitats i circunscrit a un context mediterrani més ampli; així com les similituds mantingudes amb les tesis de Guttmann (1977) i Elias i Dunning (1992). Així, els capítols del treball aborden els diferents àmbits o sentits de la sociabilitat, mostrant com apareixen i es desenvolupen el lleure, les pràctiques físiques i esportives en cadascun d’ells. Així, la sociabilitat vinculada a contextos recreatius i culturals, regeneracionistes, militars, de quadres o esportius, serà tractada per separat i en profunditat en aquest treball. En conseqüència, mostrem com i quan apareix i es legitima l’esport en cadascun dels contextos estudiats. La seva convivència amb altres pràctiques ja existents o noves. Com es constitueixen les societats vinculades, a tall d’espais de sociabilitat mitjanament formals i complexos. En conjunt, mostra com al llarg de la segona meitat del segle XIX es gesta un procés que comença a cristal•litzar en la dècada de 1890, amb la constitució de les primeres societats esportives. Més endavant, no només s’ampliarà el seu nombre sinó que el procés es farà més complex, amb un intercanvi de sentits i visions al voltant de l’esport, allunyant-nos així, de la idea de progrés lineal que tradicionalment s’ha establert. / Este trabajo trata el surgimiento y desarrollo de la sociabilidad deportiva en las Islas Canarias Occidentales en un periodo comprendido entre 1850 y 1936. Es un trabajo que nace desde una perspectiva teórica y metodológica de carácter socio-histórico, atendiendo a una visión más inclusiva y abierta, propia de las ciencias sociales. Lo hace partiendo de varias premisas teórico conceptuales: La reflexividad de los actores sociales y su adscripción a un campo social, propio y específico; el sentido abierto del concepto sociabilidad, yendo más allá del estudio de las asociaciones; la complejidad del fenómeno estudiado, dotado de particularidades y circunscrito a un contexto mediterráneo, más amplio; así como las similitudes mantenidas con las tesis de Guttmann (1977) y Elías y Dunning (1992). De este modo, los capítulos del trabajo atienden a los distintos ámbitos o sentidos de la sociabilidad, mostrando como hacen su aparición y se desenvuelven el ocio, las prácticas físicas y deportivas en cada uno de ellos. Así, la sociabilidad vinculada a contextos recreativo- culturales, regeneracionistas, militares, de cuadros o deportivos, será tratada por separado y en profundidad a lo largo del trabajo. Así, mostramos cómo y en qué momento aparece y se legitima el deporte en cada uno de los contextos estudiados. Cómo convive éste con otras prácticas ya existentes o novedosas. Cómo y en que modo se constituyen las sociedades vinculadas, al modo de espacios de sociabilidad medianamente formales y complejos. En conjunto, muestra cómo a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX se va gestando un proceso que comienza a cristalizar en la década de 1890, mediante la constitución de las primeras sociedades deportivas. En adelante, no sólo se incrementará su número, sino que el proceso ganará en complejidad, produciéndose un intercambio de sentidos y visiones alrededor del deporte, distando así de la idea de progreso lineal, comúnmente establecida. / This work treats the emergence and development of the sports sociableness in the Western Canary Islands in a period understood between 1850 and 1936. It is a work that comes from a theoretical and methodological perspective of socio-historical character, based on a view more inclusive and opened, own vision of the social sciences. This work is based on several conceptual theoretical premises: the reflexivity of social actors and assignment to a social field, own and specific; open concept sociability sense, going beyond the study of the associations; the complexity of the phenomenon studied, equipped with special features and localized in a Mediterranean context; as well as similarities with the theses of Guttmann (1977) and Elias and Dunning (1992). Thus, the chapters work serve different areas or ways of sociability, showing how they make their appearance and leisure unfold, physical and sports in each practice. So, the sociableness linked to recreative - cultural contexts, regeneracionist, military, sports teams, will be treated separately and in depth along the work. In this way, we show how and when to appear and sport is legitimized in each of the contexts studied. How it coexists with other existing or new practices. How this one coexists with other already existing or new practices. How and in that way the linked companies are constituted, like moderately formal and complex spaces of sociableness. Overall, it shows how, over the second half of the nineteenth century to germinate a process that begins to crystallize in the 1890s, through the establishment of the first sports clubs. . En adelante, no sólo se incrementará su número, sino que el proceso ganará en complejidad, produciéndose un intercambio de sentidos y visiones alrededor del deporte, distando así de la idea de progreso lineal, comúnmente establecida. In forward, not only their number will increase, but the process will become more complex, resulting in an exchange of meanings and visions about sport and being far from the idea of linear progress, commonly established.

Pau López Castellote fou una figura destacada del món educatiu a la Catalunya dels anys seixanta als noranta. Fundà l’Escola Costa i Llobera (1959) i el C.O.U Jaume Bofill (1971), dos centres educatius que han estat referents d’innovació pedagògica a Catalunya. Fou persona clau de la secció catalana del Secretariat Internacional d’Ensenyants de Secundària Catòlics, del qual arribà a ser-ne Secretari general i Vice-president i membre actiu del Consell Català d’Ensenyament. Des d’una perspectiva hermenèutica reflexiva (Paul Ricœur) ens apropem a la seva biografia i al nucli del seu pensament pedagògic. Des del seu concepte de persona humana, home i dona, creada a imatge i semblança de Déu, i de la seva relació amb l’ambient, la història i la transcendència, arribarà a l’objectiu fonamental de l’educació: la persona oberta a la transcendència des del domini solidari de la terra, en el seu moment històric concret i amb la capacitat i la voluntat de mobilitzar tots els seus recursos personals en un camí vers la maduresa. L’educació serà, doncs, l’ajuda donada a una persona per tal que avanci en l’assoliment de la seva maduresa. Els elements claus d’aquesta educació seran la instrucció i la valoració, l’ensenyament, l’autoritat i la responsabilitat, l’exigència i el respecte, l’ordre i la disciplina, el coneixement científic i les opcions personals, les conviccions personals, el pluralisme i la veritat. L’educació cristiana ha d’assumir totes les responsabilitats i tots els compromisos que una educació humana comporta, tenint present que és imatge de Déu i cocreador amb Déu del món. Així, planteja una escola cristiana com aquella que dona una instrucció ambientada en una valoració del món i de la vida que lliga amb la Fe en el Crist. Ni la presència de sacerdots o religioses, ni les classes de religió, ni la realització de pregàries o eucaristies, ni una catequesi és el que determina que una escola sigui cristiana. Amb tot això podria no ser-ho. L’escola cristiana ha de viure i ajudar a viure en cristià el món d’avui. Ha de donar una visió cristiana del món respectuosa amb les altre visions. Pau López Castellote treballà de forma incansable per portar a terme les seves idees i el seu llegat forma part de la història recent de l’educació a Catalunya. Aquest treball ha volgut mostrar i deixar constància de la seva figura i de la seva aportació. / Pablo López Castellote fue una figura destacada del mundo educativo en la Cataluña de los años sesenta a los noventa. Fundó la Escuela Costa i Llobera (1959) y el COU Jaume Bofill (1971), dos centros educativos que han sido referentes de innovación pedagógica en Cataluña. Fue persona clave de la sección catalana del Secretariado Internacional de Enseñantes de Secundaria Católicos, del que llegó a ser Secretario general y Vicepresidente, y miembro activo del Consejo Catalán de Enseñanza. Desde una perspectiva hermenéutica reflexiva (Paul Ricœur) nos acercamos a su biografía y al núcleo de su pensamiento pedagógico. Desde su concepto de persona humana, hombre y mujer, creada a imagen y semejanza de Dios, y de su relación con el ambiente, la historia y la trascendencia, llegará al objetivo fundamental de la educación: la persona abierta a la trascendencia desde el dominio solidario de la tierra, en su momento histórico concreto y con la capacidad y la voluntad de movilizar todos sus recursos personales en un camino hacia la madurez. La educación será, pues, la ayuda dada a una persona para que avance en el logro de su madurez. Los elementos claves de esta educación serán la instrucción y la valoración, la enseñanza, la autoridad y la responsabilidad, la exigencia y el respeto, el orden y la disciplina, el conocimiento científico y las opciones personales, las convicciones personales , el pluralismo y la verdad. La educación cristiana debe asumir todas las responsabilidades y todos los compromisos que una educación humana conlleva, teniendo presente que es imagen de Dios y cocreador con Dios del mundo. Así, plantea una escuela cristiana como aquella que da una instrucción ambientada en una valoración del mundo y de la vida que liga con la Fe en Cristo. Ni la presencia de sacerdotes o religiosas, ni las clases de religión, ni la realización de oraciones o eucaristías, ni una catequesis es lo que determina que una escuela sea cristiana. Con todo esto podría no serlo. La escuela cristiana debe vivir y ayudar a vivir en cristiano el mundo de hoy. Debe dar una visión cristiana del mundo respetuosa con las otro visiones. Pablo López Castellote trabajó de forma incansable para llevar a cabo sus ideas y su legado forma parte de la historia reciente de la educación en Cataluña. Este trabajo ha querido mostrar y dejar constancia de su figura y de su aportación. / Paul Lopez Castellote was a prominent figure in the world of education in Catalonia in the sixties to the nineties. He founded the School Costa Llobera (1959) and the COU Jaume Bofill (1971), two schools have been related to educational innovation in Catalonia. He was a key person in the Catalan section of the International Secretariat of Catholic Secondary School Teachers, which came to be its Secretary General and Vice-president and active member of the Catalan Board of Education. From a reflective hermeneutics (Paul Ricoeur) we approached his biography and the core of his pedagogical thinking. From his concept of the human person, man and woman, created in the image and likeness of God and their relationship with the environment, the history and significance will reach the fundamental goal of education: person open the importance of solidarity from the domain of earth in its particular historical moment and the ability and willingness to mobilize all its resources on a path to personal maturity. Education will therefore help given to a person in order to make progress in achieving its maturity. Key elements of this will be education instruction and assessment, teaching, authority and responsibility, and demand respect, order and discipline, scientific knowledge and personal choices, personal convictions pluralism and truth. The Christian education must assume all the responsibilities and all the commitments that education entails human, bearing in mind that it is the image of God and co-creator with God in the world. This poses a Christian school as one that gives an instruction set in an assessment of the world and of life that binds the faith in Christ. Neither the presence of priests and religious, class or religion, or performing prayers and Eucharist or catechesis is what determines whether a Christian school. Yet it might not be. The Christian school must live and help live the Christian world today. It must give a Christian view of the world respectful of other views. Paul Lopez Castellote worked tirelessly to carry out his ideas and his legacy is part of the recent history of education in Catalonia. This work attempts to show and record his figure and his contribution.

La present tesi doctoral aborda l’estudi dels esdeveniments mediàtics (media events) en l’era digital. L’objectiu del treball és l’elaboració d’un model d’anàlisi que permeti interpretar esdeveniments històrics i mediàtics com la Via Catalana o altres fenòmens similars, propis del segle XXI. Per això, en el primer bloc s’exposa un model teòric operatiu que revisa el concepte de les cerimònies televisives de Dayan i Katz i aplica també l’anàlisi a les noves formes de comunicació actuals, basades en Internet i les xarxes socials. L’instrument que proposem permet analitzar l’organització social dels esdeveniments mediatitzada per les TIC i fer un tractament mediàtic dels fets en si a partir de les retransmissions per televisió i ràdio, la cobertura informativa dels diaris i els continguts difosos a Internet i les xarxes socials. En el segon bloc del treball, apliquem la nostra eina a l’anàlisi del cas de la Via Catalana cap a la Independència, celebrada l’11 de setembre de 2013. En el treball hem (re)formulat la noció d’esdeveniment mediàtic, hem elaborat un model d’anàlisi i hem posat a prova aquesta eina de recerca que ens ha permès analitzar satisfactòriament la Via Catalana com un cas paradigmàtic dels esdeveniments mediàtics del segle XXI. / La presente tesis doctoral aborda el estudio de los acontecimientos mediáticos (media events) en la era digital. El objetivo del trabajo es la elaboración de un modelo de análisis que permita interpretar acontecimientos históricos y mediáticos como la Via Catalana u otros fenómenos similares, propios del siglo XXI. Por eso, en el primer bloque se expone un modelo teórico operativo que revisa el concepto de las ceremonias televisivas de Dayan y Katz y aplica también el análisis a las nuevas formas de comunicación actuales, basadas en Internet y las redes sociales. El instrumento que proponemos permite analizar la organización social de los acontecimientos mediatizada por las TIC y hacer un tratamiento mediático de los hechos en si a partir de las retransmisiones por televisión y radio, la cobertura informativa de los periódicos y los contenidos difundidos en Internet y las redes sociales. En el segundo bloque del trabajo, aplicamos nuestra herramienta al análisis del caso de la Vía Catalana hacia la Independencia, celebrada el 11 de septiembre de 2013. En el trabajo hemos (re) formulado la noción de acontecimiento mediático, hemos elaborado un modelo de análisis y hemos puesto a prueba esta herramienta de investigación que nos ha permitido analizar satisfactoriamente la Via Catalana como un caso paradigmático de los acontecimientos mediáticos del siglo XXI. / This doctoral thesis covers the study of the media events in the digital era. The aim of this work is to elaborate an analysis model that allows us to comprehend the historic and media events like the Catalan Way and other similar happenings from the XXI century. For this reason in the first section we expose a theoretical operative model that examines the concept of television ceremonies from Dayan and Katz, as well as it also applies the analysis to the new ways of communication based in Internet and social networks. The method we propose gives us the possibility to analyze the social organization of the broadcasted events through information and communication technologies (ICT) and execute the processing of the mediatical facts through TV and radio broadcastings, the newspaper coverage and the contents spread through Internet and other social networks. In the second section of this work, we use this analytic tool with the Catalan Way for independence celebrated on September 11th 2013. In this study we have reformulated the concept of media events, we have elaborated an analysis model and tested this research tool successfully with the Catalan Way as a paradigmatic media event from the XXI century.

Aquesta recerca s’ha desenvolupat amb la finalitat de comprovar la incidència de la introducció de les competències bàsiques a l’educació primària en àmbits com l’ensenyament aprenentatge, l’organització escolar i la identitat docent en escoles que han seguit una formació en competències. S’ha utilitzat un disseny de tipus explicatiu i interpretatiu. La recerca consta de dos estudis. En el primer s’han recollit les representacions que diferents docents tenen sobre els canvis generats amb la implementació del model competencial en els seus centres. S’ha dissenyat i administrat un qüestionari a 90 professors d’educació primària. En el segon estudi s’aprofundeix en les dades del primer i per aquest motiu, s’ha entrevistat a sis professionals experts en els models d’ensenyament i aprenentatge competencials. S’han analitzat les dades emprant el programa estadístic SPSS v.22 i el programa d’anàlisi qualitatiu Nvivo. Els resultats mostren que els canvis del model competencial estan en procés d’implementació. Els canvis més reeixits tenen a veure amb el currículum: la concreció de continguts, la implementació d’algunes metodologies i alguns canvis en els plantejaments avaluatius, també en la representació de la seva pròpia identitat com a docents. Altres canvis com l’impacte del model competencial en els documents de gestió i organització de centre encara són poc visibles. / Este estudio se ha desarrollado con la finalidad de comprobar la incidencia de la introducción de las competencias básicas en la educación primaria en ámbitos como la enseñanza aprendizaje, la organización escolar y la identidad docente en escuelas que han seguido una formación en competencias. Se ha utilizado una metodología de tipo descriptivo e interpretativo. Se han realizado dos estudios. En el primero se ha aplicado un cuestionario que han respondido 90 docentes. En el segundo estudio se ha trabajado a partir de entrevistas a 6 expertos en diferentes ámbitos de la educación para corroborar los resultados del primer estudio. En el análisis cuantitativo se ha utilizado el programa de estadístico SPSS y en el análisis cualitativo se ha utilizado el programa NVIVO. Los resultados muestran una situación de proceso de concreción competencial vinculado especialmente al currículum: los contenidos, las metodologías, la evaluación pero con pocos cambios en los proyectos de gestión. También se observan algunos cambios en la identidad docente. / This research has been developed in order to check the impact of the introduction of basic competences in primary education in areas such as teaching learning, school organization and teaching identity in schools that have followed competence-based training. We used an explanatory and interpretative design. The research consists of two studies. In the first one, we have collected representations of different teachers regarding the changes that the implementation of this competence-based training has created in their schools. We designed a questionnaire and passed it to 90 teachers of primary education who have filled and answered it. In the second study we analysed the information obtained in the first one and, for this reason we interviewed six experts on the models of competence-based teaching and learning. We analysed the data using the statistical program SPSS v.22 and the qualitative analysis program Nvivo v.10.2.1. The results show that the changes in the model based on competences are in process of implementation. The most successful changes are in relation to the curriculum: the concretion of contents, the implementation of some methodologies and changes in some evaluative approaches and also in the representation of their identity as teachers. Other changes such as the impact of the model of competence in the management and organization of the school documents are less visible.

Avui en dia les companyies, com una estratègia més de màrqueting i comunicació, trien i utilitzen als celebrities perquè donin suport en els seus productes i es converteixi en més vendes. La proposta d'aquesta tesi és contribuir a augmentar el coneixement científic dels celebrity endorsement a Espanya i obtenir un major enteniment quan les empreses trien a un celebrity. Destacarem la importància cabdal de la gestió dels celebrities en promocionar productes, associant els atributs i la personalitat del celebrity a les marques i demostrant que aquesta estratègia és una manera eficaç d’apropar-nos al consumidor i apropar els productes als consumidors. Per dur a terme aquesta investigació hem partit d'un objectiu principal que ens ha derivat a tres subobjectius i a una hipòtesi. Per poder donar correctes respostes als objectius, hem dut a terme un treball de recerca compost per quatre fases. La primera hem realitzat enquestes a consumidors per donar resposta al primer subobjectiu que és l'impacte que perceben els consumidors entre els missatges de les marques i l'aparició dels celebrities. La segona fase formada per entrevistes a professionals del sector empresarial i a especialistes del sector acadèmic ens donaran resposta al nostre segon subobjectiu que és revisar si la figura del celebrity ha guanyat rellevància en les estratègies de màrqueting i comunicació de les empreses que ha provocat una transformació en les tècniques de màrqueting. La tercera fase composta per entrevistes realitzades a celebrities i mànagers de celebrities volem verificar si en els últims anys la figura del celebrity ha evolucionat i s'ha alineat amb els atributs corporatius i ha servit per apropar el producte al consumidor, augmentar les vendes i donar una bona imatge de la marca. Per finalitzar, en una quarta fase, hem analitzat contractes de celebrities per veure el seu grau d'involucració i influència amb les marques. Les principals conclusions derivades d'aquesta investigació és que els celebrities són una eina bàsica i fonamental en les estratègies de màrqueting i comunicació d'avui dia. El seu paper és fonamental per donar a conèixer els productes, per apropar els productes als consumidors, per augmentar les vendes, per aconseguir major difusió a les campanyes publicitàries, per donar més notorietat a la marca, etc. Però també hi ha un alt risc en fer una bona elecció d'un celebrity, tant pot donar un salt qualitatiu en positiu per a una marca com tot el contrari, un escàndol negatiu d'un celebrity pot arribar a ocasionar múltiples danys a una empresa. Per aquest motiu vam detectar que és essencial i prioritari fer una bona elecció d'un celebrity per assegurar l'èxit d'una campanya publicitària amb un celebrity. Després de tota la investigació fem un pas més i proposem un protocol d'actuació per a que les empreses tinguin una eina per verificar si l'elecció propostada d'un celebrity per la seva empresa és encertada o no. Actualment l'elecció d'un celebrity està basada més en sentiments, percepcions i intuïcions que en un model de mètode sistemàtic, d'aquí la nostra aportació a una proposta de protocol d'actuació. / Hoy en día las compañías, como una estrategia más de marketing y comunicación, eligen y utilizan a los celebrities para que den apoyo en sus productos y se convierta en más ventas. La propuesta de esta tesis es contribuir a aumentar el conocimiento científico de los celebrity endorsement en España y obtener un mayor entendimiento cuando las empresas eligen a un celebrity. Destacaremos la importancia capital de la gestión de los celebrities en promocionar productos, asociando los atributos y la personalidad del celebrity a las marcas y demostrando que esta estrategia es una manera eficaz de acercarse al consumidor y acercar los productos a los consumidores. Para llevar a cabo esta investigación hemos partido de un objetivo principal que nos ha derivado a tres subobjetivos y a una hipótesis. Para poder dar correctas respuestas a los objetivos, hemos llevado a cabo un trabajo de investigación compuesto por cuatro fases. La primera hemos realizado encuestas a consumidores para dar respuesta al primer subobjetivo que es el impacto que perciben los consumidores entre los mensajes de las marcas y la aparición de los celebrities. La segunda fase formada por entrevistas a profesionales del sector empresarial y a especialistas del sector académico nos darán respuesta a nuestro segundo subobjetivo que es chequear si la figura del celebrity ha ganado relevancia en las estrategias de marketing y comunicación de las empresas que ha provocado una trnsformación en las técnicas de marketing. La tercera fase compuesta por entrevistas realizadas a celebrities y managers de celebrities queremos verificar si en los últimos años la figura del celebrity ha evolucionado y se ha alineado con los atributos corporativos y ha servido para acercar el producto al consumidor, aumentar las ventas y dar una buena imagen de la marca. Para finalizar, en una cuarta fase, hemos analizado contratos de celebrities para ver su grado de involucración e influencia con las marcas. Las principales conclusiones derivadas de esta investigación es que los celebrities son una herramienta básica y fundamental en las estrategias de marketing y comunicación de hoy en día. Su papel es fundamental para dar a conocer los productos, para acercar los productos a los consumidores, para aumentar las ventas, para conseguir mayor difusión en las campañas publicitarias, para dar mayor notoriedad a la marca, etc. Pero también hay un alto riesgo en hacer una buena elección de un celebrity, tanto puede dar un salto cualitativo en positivo para una marca como todo lo contrario, un escándalo negativo de un celebrity puede llegar a ocasionar múltiples daños a una empresa. De ahí que detectamos que es esencial y prioritario hacer una buena elección de un celebrity para asegurar el éxito de una campaña publicitaria con un celebrity. Después de toda la investigación damos un paso más y proponemos un protocolo de actuación para las empresas tengan una herramienta para verificar si la elección propuesta de un celebrity para su empresa es acertada o no. Actualmente la elección de un celebrity está basada más en sentimientos, percepciones e intuiciones que en un modelo de método sistemático, de ahí nuestra aportación a una propuesta de protocolo de actuación. / Today, companies, as another strategy for marketing and communication, choose and use celebrities to give support to their products and to increase sales. The proposal of this thesis is to contribute to increasing the scientific knowledge about celebrity endorsement in Spain and gain a greater understanding of when and how companies choose a celebrity. We highlight the importance of the management of celebrities for promoting products, associating the attributes and the personality of celebrities with certain brands and demonstrating that this strategy is an effective way to reach and bring products to consumers. To carry out this research we started with one main objective which subsequently led us to three sub-objectives and a hypothesis. To offer correct answers to the objectives, we have conducted a research project which consists of four phases. The first surveys of consumers were made to respond to the first sub-goal, which is to assess the impact among consumers' perceptions of brand messages and the appearance of celebrities. The second phase consists of interviews with professionals and experts from academia and the business sector and gives us a response to our second sub-goal: to check whether the figure of the celebrity has gained prominence in the marketing and communication strategies of the companies, causing a transformation in marketing techniques. The third phase consists of interviews with celebrities and celebrity managers in order to verify that in recent years the figure of the celebrity has evolved and aligned with corporate attributes and has served to bring the product to the consumer, increase sales, and offer a positive brand image. Finally, in the fourth phase, we analyzed contracts with celebrities to ascertain their degree of involvement and influence with brands. The main conclusions from this research are that celebrities are a basic and fundamental tool in the marketing and communication strategies of today. Their role is essential for publicizing products, bringing products to consumers, increasing sales, for greater dissemination in advertising campaigns, and giving greater visibility to the brand, etc. But there is also a high risk involved in making the correct choice of a celebrity. This choice can lead to a positive qualitative leap for a brand as easily as it can lead to the opposite. Further, a negative celebrity scandal can potentially cause multiple damages to a company. Hence it is essential to detect priorities and to choose the right celebrity to ensure the success of an advertising campaign which uses a celebrity. After all the research, we move one step further and propose a protocol for businesses and a tool to check if the proposed selection of a celebrity for your company will be successful or not. Currently the choice of a celebrity is based more on feelings, perceptions and intuitions rather than on a model with a systematic approach, hence our contribution to a proposed action protocol.

L’ús de les xarxes socials com a eina periodística es consolida en distintes direccions i a ritmes diferents. La literatura acadèmica ha demostrat que les pràctiques actuals s’allunyen de les corrents utòpiques que van entendre les xarxes socials, i concretament Twitter, com una esfera pública on els professionals i els ciutadans intercanviarien coneixement amb la finalitat de millorar els discurs periodístic en particular i la democràcia en general. A partir de l’estudi de quatre redaccions periodístiques, la present investigació proposa un model d’estudi de l’ús de les xarxes socials en un context professional, una pràctica que encara s’està inventant a dia d’avui. L’objecte d’estudi són les rutines productives dels periodistes catalans i dels de la comunitat francesa de Bèlgica. S’estudia un mitjà tradicional i un pure player de cada regió amb l’objectiu de detectar similituds i diferències entre ambdós sistemes mediàtics. A Catalunya s’analitza el diari Ara i el mitjà digital Vilaweb, mentre que el periòdic Le Soir i el cibermitjà Apache són els referents de la comunitat francesa de Bèlgica. Les tècniques quantitatives i qualitatives es complementen per obtenir un resultat sòlid de la investigació. Es combina la observació directa no participant a les redaccions periodístiques amb les entrevistes semi-estructurades en profunditat. Així com la observació permet conèixer les rutines reals i el context o els factors que influeixen en la feina dels periodistes, les entrevistes retraten les opinions dels professionals i la seva auto-percepció. L’anàlisi de continguts dels tutits publicats en els comptes corporatius dels diferents mitjans, a partir d’un model d’estudi denominat DIP (Difusió I Interacció I Promoció), reforça l’anàlisi objectiu de l’ús professional d’aquesta xarxa social. Els resultats de la investigació assenyalen que el principal ús de Twitter per part dels professionals és per distribuir contingut elaborat pel propi mitjà de comunicació; que, en segon lloc, la xarxa de microblogging és una eina útil per crear i promoure tant la marca corporativa del mitjà de comunicació en qüestió com la del periodista a títol individual; que les pràctiques associades a la possibilitat d’interacció –contacte amb fonts i espai de debat– són a dia d’avui residuals; que els periodistes al·leguen falta de temps i de recursos per prestar més atenció a l’evolució de les notícies un cop aquestes han estat difoses a través de les xarxes; i que existeix la voluntat per part dels professionals d’aconseguir una major interacció amb l’audiència. Es defensa que són necessàries més investigacions acadèmiques en l’àmbit espanyol sobre l’ús periodístic de les xarxes socials, així com la necessitat d’elaborar guies d’usos per optimitzar aquestes plataformes com a canals de distribució de continguts, com a eines de màrqueting i com a espais de comunicació amb les audiències. Tot plegat amb l’objectiu final de continuar desenvolupant les pràctiques periodístiques del segle XXI. / El uso de las redes sociales como herramienta periodística se consolida en distintas direcciones y a ritmos diferentes. La literatura académica ha demostrado que las prácticas actuales se alejan de las corrientes utópicas que entendieron las redes sociales, y en concreto Twitter, como una esfera pública donde profesionales y ciudadanos intercambiarían conocimiento con el fin de mejorar el discurso periodístico en particular y la democracia en general. A partir del estudio de cuatro redacciones periodísticas, la presente investigación propone un modelo de estudio del uso de las redes sociales en un contexto profesional, una práctica que aún se está inventando a día de hoy. El objeto de estudio son las rutinas productivas de los periodistas catalanes y de los de la comunidad francesa de Bélgica. Se estudia un medio tradicional y un pure player de cada región con el objetivo de detectar similitudes y diferencias entre ambos sistemas mediáticos. En Catalunya se analiza el diario Ara y el medio digital Vilaweb, mientras que el periódico Le Soir y el cibermedio Apache son los referentes de la comunidad francesa de Bélgica. Las técnicas cuantitativas y cualitativas se complementan para obtener un resultado sólido de la investigación. Se combina la observación directa no participante en las redacciones periodísticas con la entrevistas semi-estrructuradas en profundidad. Así como la observación permite conocer las rutinas reales y el contexto o los factores que influyen en el trabajo de los periodistas, las entrevistas retratan las opiniones de los profesionales y su auto-percepción. El análisis de contenido de los tuits publicados en las cuentas corporativas de los distintos medios, a partir de un modelo de estudio denominado DIP (Difusión I Interacción I Promoción), refuerza el análisis objetivo del uso profesional de esta red social. Los resultados de la investigación señalan que el principal uso de Twitter por parte de los profesionales es para distribuir contenido elaborado por el propio medio de comunicación; que en segundo lugar la red de microblogging es una herramienta útil para crear y promover tanto la marca corporativa del medio de comunicación en cuestión como la del periodista a título individual; que las prácticas asociadas a la posibilidad de interacción –contacto con fuentes y espacio de debate– son a día de hoy residuales; que los periodistas alegan falta de tiempo y de recursos para prestar más atención a la evolución de las noticias una vez han sido difundidas a través de las redes; y que existe la voluntad por parte de los profesionales de alcanzar una mayor interacción con la audiencia. Se defiende que son necesarias más investigaciones académicas en el ámbito español sobre el uso periodístico de las redes sociales, así como la necesidad de elaborar guías de uso para optimizar la plataforma como canal de distribución de contenidos, como herramienta de marketing y como espacio de comunicación con las audiencias. Todo ello con el objetivo final de continuar desarrollando las prácticas periodísticas del siglo XXI. / The use of social media as a journalistic tool is becoming established in different ways and at different paces. The academic literature has shown that current practices are moving away from ideal trends which understood social media, specifically Twitter, as a public sphere where professionals and citizens would share knowledge in order to improve the journalistic discourse in particular and the democracy in general. Based on the study of four newsrooms, this research proposes a study model of the use of social media within a professional context, a practice which is still to be defined. The productive routines of Catalan journalists and those of the French community in Belgium are the objects of study of this research. It focuses on a traditional media and a pure player within every region in order to detect similarities and differences between both media systems. In Catalunya, both Ara newspaper and Vilaweb digital media are analyzed, while in Belgium, the newspaper Le Soir and the online media Apache are the best-known media brands within the French community. Quantitative and qualitative techniques are combined in order to obtain solid research results. It also combines non participant direct observation within newsrooms and in-depth semi-structured interviews. Just like observation allows a better knowledge of real routines, context and factors that may influence the work of journalists, interviews reflect the opinions of professionals and their own self-perception. The content analysis of tweets published by corporate accounts in different media, based on a study called DIP (Diffusion I Interaction I Promotion), reinforces an objective analysis of the professional use of this social network. The results of this research show, firstly, that the main use of Twitter by professionals lies in distributing self-written content; secondly, that the microblogging network is an useful tool to create and promote both the corporative brand as well as the journalist’s brand on an individual basis; thirdly, that the practices which have been associated to the possibility of interaction (contact with sources and platform of discussion) are currently residual practices; fourthly, that journalists allege lack of time and resources to pay more attention to the evolution of news once they have been spread through social media; and finally, that there exists a willingness among professionals to get a higher interaction with the audience. It is argued that more academic researches about the journalistic use of social media are needed in the Spanish-speaking sector, and also the need for guidelines to optimize the platform as a content distribution channel, as a marketing tool and as a channel of communication with the audience. All of this will contribute to keep on developing journalistic practices in line with the 21st century.