Aquesta tesi doctoral estudia la recepció mediàtica dels principals col·lectius hispanoamericans que viuen a Barcelona amb un model d’anàlisi inspirat en la Pragmàtica Formal habermasiana. Això permet interpretar les apropiacions mediàtiques fora dels marcs teòrics i metodològics habituals, més enllà de les categories binàries de la societat d’acollida que estableixen relacions d’oposició amb les minories ètniques: integració-marginació; transnacionalisme-sedentarisme; assimilacionisme-biculturalisme. Aquest punt de partida ens ofereix una lectura menys condicionada pels pressupostos d’una de les parts i la generació d’un coneixement científic més lliure de prejudicis. La identificació nacional amb el país de naixement explica, en part, la dieta mediàtica del llatinoamericà en Barcelona i els recursos de què disposa a escala individual per fer front a les imatges dominants dels mitjans generalistes. La seva visió crítica dels mitjans autòctons es reforça en la interacció social dins la comunitat llatina i pot generar processos de coordinació de l’acció, de mobilització col·lectiva, en resposta a un discurs social ofensiu. Aquestes dinàmiques poden implicar als actors socials més importants de la comunitat llatina: els mitjans llatins, el teixit associatiu, els despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria i la representació consular en última instància. Precisament les identitats nacionals estan en la matriu dels vincles transnacionals que mantenen amb la família en origen. En el fons és la mateixa inèrcia vers la identitat col·lectiva la que empeny la llatinoamericà a comunicar-se amb els seus familiars i a cercar els productes mediàtics del seu país de procedència. I és a través de l’omnipresència de la família en el dia a dia de la diàspora que el món de vida s’actualitza i articula, desenvolupant tot el seu potencial per a exercir la seva influència sobre els patrons de interpretació i apropiació en relació amb les TIC. Unes pautes d’interpretació que estan subjectes a autocrítica en la mesura que la comunicació amb la família en origen s’interromp, perquè significa que el món de vida originari perd vigència. Malgrat tots els avenços de les TIC, el canal prioritari per tal de comunicar-se amb la família continua sent la trucada internacional. Whatsapp sol definir-se com una eina de comunicació personal i privada i un pont de comunicació amb els catalans i espanyols a través dels xats que es creen en l’àmbit laboral, per exemple. En canvi, Facebook amplia els vincles transnacionals, però també la xarxa de relacions amb els membres de la seva comunitat en la societat d’origen. Per una altra banda, els mitjans llatins o de la diàspora són els portaveus del principal interlocutor de la comunitat llatina amb la societat d’acollida, les federacions llatines. Malauradament amb la crisi molts han desaparegut i han perdut posicions dins la variada dieta mediàtica dels llatins. La seva decadència porta com a conseqüència menys visibilitat de l’associacionisme, la caiguda de la participació en les associacions i la pèrdua de representativitat d’aquestes entitats, dintre i fora de la comunitat llatina. Davant el retrocés d’aquests mitjans guanyen rellevància dins la comunitat llatina els despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria que generen fòrums de debat sobre l’actualitat informativa en les xarxes socials i en les seves pàgines web; moviments cristians que ofereixen seguretat, espais de comunicació qüotidiana i de solidaritat grupal diferents al món de vida i al sistema de la societat majoritària. / Esta tesis doctoral estudia la recepción mediática de la diáspora hispanoamericana en Barcelona a partir de un modelo de análisis inspirado en la Pragmática Formal habermasiana. Esto permite interpretar las apropiaciones mediáticas fuera de los marcos teóricos y metodológicos habituales, más allá de las categorías binarias de la sociedad de acogida que establecen relaciones de oposición con las minorías étnicas: integración-marginación; transnacionalismo-sedentarismo; asimilacionismo-biculturalismo. Este punto de partida nos ofrece una lectura menos condicionada por los presupuestos de una de las partes y la generación de un conocimiento científico más libre de prejuicios. La identificación nacional con su país de nacimiento explica, en parte, la dieta mediática del latino en Barcelona y los recursos socioculturales de que dispone a escala individual para hacer frente a las imágenes dominantes de los medios generalistas. Su visión crítica de los medios autóctonos se refuerza en la interacción social dentro de las comunidades latinas y puede generar procesos de coordinación de la acción, de movilización colectiva, en respuesta a un discurso social ofensivo. Dichas dinámicas pueden implicar a los actores sociales más importantes de la comunidad latina: los medios latinos, el tejido asociativo, los despachos de abogados especializados en extranjería y la representación consular en última instancia. Precisamente las identidades nacionales están en la matriz de los vínculos transnacionales que mantienen con la familia en origen. En el fondo es la misma inercia hacia la identidad colectiva la que empuja al latino a comunicarse con sus familiares y a buscar los productos mediáticos de su país de procedencia. Y es a través de la omnipresencia de la familia en el día a día de la diáspora que el mundo de la vida se actualiza y articula, desarrollando todo su potencial para marcar de cerca los patrones de interpretación y apropiación en la relación con las TIC. Unas pautas de interpretación que están más sujetas a autocrítica en la medida en que la comunicación con la familia en origen se interrumpe, porque significa que el mundo de la vida originario pierde vigencia. Pese a todos los avances de las TIC, el canal prioritario para comunicarse con la familia sigue siendo la llamada internacional. Whatsapp suele definirse como una herramienta de comunicación personal y privada y una vía de diálogo con los catalanes y españoles a través de los chats de grupo que se forman en el trabajo, por ejemplo. En cambio, Facebook amplía los vínculos transnacionales, pero también la red de relaciones con miembros de su comunidad en la sociedad de origen. Por otra parte, los medios latinos son los altavoces del principal interlocutor de la comunidad latina con la sociedad de acogida, las federaciones latinas. Sin embargo con la crisis muchos han desaparecido y han perdido posiciones dentro de la variada dieta mediática de los latinos. Su declive trae como consecuencia una menor visibilidad del asociacionismo, la caída de la participación en las asociaciones y la pérdida de representatividad de estas entidades, dentro y fuera de la comunidad latina. Ante el retroceso de estos medios ganan relevancia dentro de la comunidad latina los despachos de abogados especializados en extranjería, que generan foros de debate sobre la actualidad informativa en las redes sociales y en sus páginas web; movimientos cristianos que ofrecen seguridad, espacios de comunicación cotidiana y de solidaridad grupal frente al mundo de la vida y el sistema de la sociedad mayoritaria. / This doctoral dissertation studies the media reception of the Latin American diaspora in Barcelona from an analysis model inspired by the Habermans’ Formal Pragmatics. In doing so, mass media appropriations may be interpreted outside the usual theoretical and methodological frameworks, beyond the binary categories of the host society, which establish opposition relations with ethnic minorities: integration-exclusion; transnationalism-sedentarism; assimilation-biculturalism. This starting point provides a view which is less constrained by the presuppositions of the parties and an opportunity to create scientific knowledge freer of prejudices. National identification with one’s country of birth explains, in part, the media diet of the Latino in Barcelona and the cultural resources available to people to deal with the dominant images of the mainstream media. Host criticism of the indigenous media view is strengthened in social interaction within Latino communities and can generate coordinated action processes, collective mobilization in response to an offensive media and political discourse. These dynamics involve the most important stakeholders in the Latino community: Latino media, associations, and ultimately, law firms specializing in immigration and consular representation. National identity is the core of transnational bonds that keep the ties with the family of origin. Ultimately, the same inertia that leads to collective identity drives the Latin to communicate with their families and seek the media products from their country of origin. This diaspora updates and constructs its lifeworld (Lebenswelt), and develops its potential establishing interpretation and appropriation patterns via ICT (information and communications technology). Should communication with the family of origin become interrupted, the lifeworld becomes outdated and interpretative guidelines become more easily subject to criticism. Phone calls remain the main communication channel with family despite all the advances in ICT. Whatsapp is usually defined as a tool for personal and private communication and a communicative option used with Catalans and Spaniards for work purposes, for example. Facebook broadens transnational links and the network of relationships with host community members (Barcelona). Moreover, the Latino media are the main speakers of the Latino federations, that are the main social actor of the Latino community in the host society. But the economic crisis has led to a lesser presence or an increased disappearance of the Latino media in the Latino media consumption. Their decline has resulted in lesser visibility, a decrease in participation and a loss of representativity of these Latino federations within and outside the Latino community. These setbacks have increased not only the relevance of law firms specialized in immigration, which now generate discussion forums on current affairs on social networks and on their websites, but also the Christian movements that offer security, spaces for everyday communication and group solidarity to face the lifeworld and the majority society.

No description available.

La tesi doctoral Periodistes contra polítics? Els mitjans contemporanis com adversaris de la política: història i causes d'un conflicte entre poders. Cinc casos a Catalunya (2003-2006) estudia la relació entre el poder periodístic i el poder polític en la contemporaneïtat a través d'un model basat en la teoria del conflicte, i s'interroga també sobre la forma en què el periodisme compleix amb l'encàrrec democràtic que li ha estat assignat. Aquest model es posa en pràctica en l'anàlisi de cinc casos, ubicats tots ells en el període 2003-2006, és a dir, durant la presidència de Pasqual Maragall del govern de la Generalitat de Catalunya. El treball de Marçal Sintes Olivella explora en primer lloc les bases teòriques sobre el periodisme, la llibertat d'expressió i l'opinió pública, consolidades al segle XIX de la mà del liberalisme clàssic, i molt especialment de John Stuart Mill. Així mateix, constata que l'encàrrec que la democràcia va fer i fa al periodisme es reflecteix en les normes de tota índole que regulen la professió. En segon lloc, repassa els canvis tecnològics que han transformat els mitjans de comunicació existents i han donat origen a altres de nous. Uns canvis que han proporcionat als mitjans un major poder relatiu pel que fa a la seva relació, sempre complexa i de doble direcció, amb l'esfera política. Aquesta reflexió sobre els mitjans de comunicació es recull en la tesi de la mà d'una selecció d'autors de reconegut prestigi i influència. Un tercer eix de la tesi doctoral el constitueix la descripció de les característiques de la relació actual entre periodisme i política. Aquesta descripció s'emmarca en la teoria del conflicte i els treballs de diferents teòrics. Alhora, es descriuen els trets més característics de la forma que el periodisme té de narrar la política. Finalment, s'analitzen els cinc casos assenyalats i s'exposen les conclusions a què arriba el doctorand. La principal d'aquestes conclusions és que avui el periodisme evidència en els estats democràtics occidentals nombroses disfuncions i mancances pel que fa al compliment del mandat que la democràcia li ha fet, unes disfuncions i mancances estretament relacionades amb les transformacions sofertes pels mitjans de comunicació -de caràcter tecnològic i econòmic-empresarial fonamentalment-, les quals li han atorgat un paper i un poder insospitats quan la teoria liberal va ser establerta i, per tant, van ser determinades les funcions del periodisme en les societats democràtiques. / La tesis doctoral Periodistas contra políticos? Los media contemporáneos como adversarios de la política: historia y causas de un conflicto entre poderes. Cinco casos en Cataluña (2003-2006) estudia la relación entre el poder periodístico y el poder político en la contemporaneidad a través de un modelo basado en la teoría del conflicto, y se interroga también sobre la forma en que el periodismo cumple con el encargo democrático que le ha sido asignado. Este modelo se pone en práctica en el análisis de cinco casos, ubicados todos ellos en el período 2003-2006, es decir, durante la presidencia de Pasqual Maragall en el gobierno de la Generalitat de Cataluña. El trabajo de Marçal Sintes Olivella explora en primer lugar las bases teóricas sobre el periodismo, la libertad de expresión y la opinión pública, consolidadas en el siglo XIX de la mano del liberalismo clásico, y muy especialmente de John Stuart Mill. Asimismo, constata que el encargo que la democracia hizo y hace al periodismo se refleja en las normas de toda índole que regulan la profesión. En segundo lugar, repasa los cambios tecnológicos que han transformado los medios de comunicación existentes y han dado origen a otros nuevos. Unos cambios que han proporcionado a los media un mayor poder relativo en cuanto a su relación, siempre compleja y de doble dirección, con la esfera política. Esta reflexión sobre los medios de comunicación se recoge en la tesis de la mano de una selección de autores de reconocido prestigio e influencia. Un tercer eje de la tesis doctoral lo constituye la descripción de las características de la relación actual entre periodismo y política. Esta descripción se enmarca en la teoría del conflicto y los trabajos de diferentes teóricos. Al mismo tiempo, se describen los trazos más característicos de la forma que tiene el periodismo de narrar la política. Finalmente, se analizan los cinco casos señalados y se exponen las conclusiones a que llega el doctorando. La principal de estas conclusiones es que hoy el periodismo evidencia en los estados democráticos occidentales numerosas disfunciones y carencias en cuanto al cumplimiento del mandato que la democracia le ha hecho, unas disfunciones y carencias estrechamente relacionadas con las transformaciones sufridas por los medios de comunicación -de carácter tecnológico y económico-empresarial fundamentalmente-, las cuales le han otorgado un rol y un poder insospechados cuando la teoría liberal fue establecida y, por tanto, fueron determinadas las funciones del periodismo en las sociedades democráticas. / The doctoral thesis Journalists against politicians? The contemporary media as political adversary: history and causes of a conflict between powers. Five cases in Catalonia (2003-2006) examines the relationship between journalistic power and political power in the contemporary age through a model based on the conflict theory, and it also examines how journalism fulfil the democratic assignment that it has been assigned. This model is applied in the analysis of five cases, all located in 2003-2006, i.e., under President Pasqual Maragall in the government of the Generalitat of Catalonia. The work of Marçal Sintes Olivella first explores the theoretical basis of journalism, freedom of expression and public opinion, consolidated in the nineteenth century by classical liberalism, and especially by John Stuart Mill. It also notes that the mandate that democracy gave and gives to journalism is reflected in the rules of all kind that regulate the profession. Second, the author reviews the technological changes that have transformed the existing media and have given rise to new ones. Changes have given the media a greater average of relative power in their relationship, always complex and two-way, with the political sphere. This reflection on the media is included in the thesis through a handful of renowned and influential authors. A third focus of the thesis is constituted by the description of the characteristics of the current relationship between journalism and politics. This description is framed by the theory of conflict and the work of different theorists. At the same time, the most characteristic features of the political narrative journalism are described. Finally, the five reported cases are analysed and the findings to which the doctoral candidate arrives are presented. Chief among these findings is that today journalism evidence in Western democratic states numerous shortfalls and failures in fulfilling the democratic mandate. These shortfalls and failures are closely linked to the transformations of the media -of technological and economic-business character fundamentally-, which have given them a role and power unsuspected when liberal theory was established and, therefore, the functions of journalism in democratic societies determined.

L'objecte principal d'estudi d'aquesta tesi doctoral es basa en la recerca i desenvolupament d'una nova metodologia per a l'elaboració d’insights publicitaris, realitzada a partir de l'anàlisi netnogràfic de les converses que els usuaris realitzen de forma lliure i espontània a la xarxa social Twitter (en el nostre àmbit de recerca i per raons de capacitat i conveniència, ho hem limitat a la xarxa social Twitter). A partir de l'anàlisi de la literatura acadèmica hem documentat les tècniques de recerca majorment utilitzades pels investigadors per a l'elaboració d’insights publicitaris. Aquestes tècniques es basen en entrevistes i reunions de grups reduïts d'entrevistats (habitualment amb menys de deu), dirigits per un entrevistador. Hem analitzat els seus avantatges i inconvenients valorant els estudis i treballs de referència en l'àmbit acadèmic i conclòs que els biaixos produïts per les pròpies dinàmiques de les reunions de grup i de la interpretació dels resultats per part dels entrevistadors suposen un inconvenient important. Amb l'objectiu de superar aquestes limitacions, tant de representativitat com de biaix, hem investigat les possibilitats que l'entorn d'Internet i les xarxes socials poden aportar per a l'obtenció d'una font d'informació més àmplia, representativa i sense biaix. D'una banda, hem substituït les reunions de grup per les converses que realitzen milers de persones en Twitter. D'altra banda, eliminem la figura de l'entrevistador per una recerca d'anàlisi de contingut mitjançant la tècnica netnogràfica, on el procés de recerca es basa en l'observació del consumidor sense intervenció directa de l'entrevistador, eliminant pràcticament el biaix que ocasiona la seva presència. Per poder aconseguir aquest objectiu principal de recerca s'ha requerit el desenvolupament d'una eina específica de resum i anàlisi de textos, tant des de l'anàlisi gramatical com dels sentiments expressats pels usuaris en les seves comunicacions. Hem utilitzat l'eina “SETAL”, acrònim de Sentiment Text Analysis. SETAL és una nova eina de resum i anàlisi gramatical i semàntic de textos en fase beta, desenvolupada pel Dr. Enric Monte, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, provada adequadament per a aquesta tesi doctoral. Per una costat, SETAL ordena tots els continguts per paraules, oracions, textos i fins i tot usuaris, segons la seva ordre d'importància, elaborat per la coocurrencia⁠ de paraules clau, les propietats de la Teoria de Grafs i de la seva distribució estadística (similar a l'algoritme utilitzat pel motor de cerca de Google per determinar el PageRank dels llocs web, a partir d'una cadena de Markov). Hem dedicat una part d'aquesta tesi a l'explicació del funcionament de SETAL. D'altra banda, hem incorporat a la recerca gramatical i semàntica la variable sentiment expressat pels usuaris en els seus comentaris en Twitter. La nostra intenció ha estat voler superar l'anàlisi de la polaritat positiva, negativa o neutra i passar a la precisió que permet puntuar cada oració en funció de l'expressió dels sentiments (dins d'un sentit ampli detallat en el punt 4 d'aquesta tesi). Per a això hem utilitzat com a punt de partida el diccionari LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count), desenvolupat pel Dr. James Pennebaker et al., i adaptat al castellà i català per a aquesta tesi. Hem partit d'aquest diccionari per puntuar les paraules que formen les oracions i que reconeguts grups de recerca en psicologia han determinat que estan associades amb una determinada intensitat de sentiments/emocions. Afegim a l'anàlisi de sentiments la utilització dels adverbis i els temps gramaticals, així com els bigrames (combinacions de dues paraules la càrrega emocional de les quals es potencia a partir de la seva confluència). Mitjançant la prova realitzada amb l'eina SETAL hem donat resposta a la gestió d'1.200.000 tuits i ens ha resultat imprescindible per poder gestionar i analitzar de forma automàtica un volum d'informació tan elevat. En posar en pràctica l'eina seguint un procés propi emparat per les referències acadèmiques, proposem una nova metodologia per a l'elaboració d’insights. La seva principal aportació pot resumir-se en tres apartats. En primer lloc, ampliem considerablement la mostra de l'estudi superant amb escreix les limitacions de les entrevistes presencials i passem d'un màxim recomanat de deu entrevistats per a aquest tipus d'entrevistes a poder estudiar diversos centenars de persones amb la nostra metodologia. En segon lloc, aconseguim eliminar el biaix donada la no intervenció de la figura de l'entrevistador en el procés d'obtenció de la informació. En tercer lloc, proposem una sèrie de dades obtingudes de forma científica que ens permeten reduir o eliminar la dependència de la intuïció, el descobriment sobtat o el "ajá" associat a la troballa d'un insight (explicat detingudament en les parts teòriques d'aquesta tesi). En resum, aquesta tesi doctoral busca fer un pas més en el procés que ens permet elaborar continguts publicitaris amb la solidesa que aporta partir d'una base científica i objectiva. Per aconseguir-ho, aquesta visió científica ha estat vinculada al potencial que ofereix l'anàlisi dels continguts que els usuaris creen i desenvolupen en Internet, concretament a les xarxes socials, i que ens aporten una nova forma d'obtenir informació fonamental sobre tot allò que els importa i decideixen compartir. Per a una empresa, estar el més a prop possible del dia a dia del consumidor a través de les xarxes socials suposa una oportunitat de vital importància per seguir oferint-li tots els productes, serveis i comunicacions que necessita, amb la millor comunicació possible i podent demostrar-li que se l’escolta en ser el seu benestar la major prioritat i comesa de tota labor empresarial. / El objeto principal de estudio de esta tesis doctoral se basa en la investigación y desarrollo de una nueva metodología para la elaboración de insights publicitarios, realizada a partir del análisis netnográfico de las conversaciones que los usuarios realizan de forma libre y espontánea en la red social Twitter (en nuestro ámbito de investigación y por razones de capacidad y conveniencia, lo hemos limitado a la red social Twitter). A partir del análisis de la literatura académica hemos documentado las técnicas de investigación mayormente utilizadas por los investigadores para la elaboración de insights publicitarios. Dichas técnicas se basan en entrevistas y reuniones de grupos reducidos de entrevistados (habitualmente con menos de diez), dirigidos por un entrevistador. Hemos analizado sus ventajas e inconvenientes valorando los estudios y trabajos de referencia en el ámbito académico y concluido que los sesgos producidos por las propias dinámicas de las reuniones de grupo y de la interpretación de los resultados por parte de los entrevistadores suponen un inconveniente importante. Con el objetivo de superar estas limitaciones, tanto de representatividad como de sesgo, hemos investigado las posibilidades que el entorno de Internet y las redes sociales pueden aportar para la obtención de una fuente de información más amplia, representativa y sin sesgo. Por un lado, hemos sustituido las reuniones de grupo por las conversaciones que realizan miles de personas en Twitter. Por otro lado, eliminamos la figura del entrevistador por una investigación de análisis de contenido mediante la técnica netnográfica, donde el proceso de investigación se basa en la observación del consumidor sin intervención directa del entrevistador, eliminando prácticamente el sesgo que ocasiona su presencia. Para poder alcanzar este objetivo principal de investigación se ha requerido el desarrollo de una herramienta específica de resumen y análisis de textos, tanto desde el análisis gramatical como de los sentimientos expresados por los usuarios en sus comunicaciones. Hemos utilizado la herramienta “SETAL”, acrónimo de Sentiment Text Analysis. SETAL es una nueva herramienta de resumen y análisis gramatical y semántico de textos en fase beta, desarrollada por el Dr. Enric Monte, profesor de la Universidad Politécnica de Cataluña, probada adecuadamente para esta tesis doctoral. Por una lado, SETAL ordena todos los contenidos por palabras, oraciones, textos e incluso usuarios, según su orden de importancia, elaborado por la coocurrencia⁠ de palabras clave, las propiedades de la Teoría de Grafos y de su distribución estadística (similar al algoritmo utilizado por el motor de búsqueda de Google para determinar el PageRank de los sitios web, a partir de una cadena de Markov). Hemos dedicado una parte de esta tesis a la explicación del funcionamiento de SETAL. Por otro lado, hemos incorporado a la investigación gramatical y semántica la variable sentimiento expresado por los usuarios en sus comentarios en Twitter. Nuestra intención ha sido querer superar el análisis de la polaridad positiva, negativa o neutra y pasar a la precisión que permite puntuar cada oración en función de la expresión de los sentimientos (dentro de un sentido amplio detallado en el punto 4 de esta tesis). Para ello hemos utilizado como punto de partida el diccionario LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count), desarrollado por el Dr. James Pennebaker et al., y adaptado al castellano y catalán para esta tesis. Hemos partido de este diccionario para puntuar las palabras que forman las oraciones y que reconocidos grupos de investigación en psicología han determinado que están asociadas con una determinada intensidad de sentimientos/emociones. Añadimos al análisis de sentimientos la utilización de los adverbios y los tiempos gramaticales, así como los bigramas (combinaciones de dos palabras cuya carga emocional se potencia a partir de su confluencia). Mediante la prueba realizada con la herramienta SETAL hemos dado respuesta a la gestión de 1.200.000 tuits y nos ha resultado imprescindible para poder gestionar y analizar de forma automática un volumen de información tan elevado. Al poner en práctica la herramienta siguiendo un proceso propio amparado por las referencias académicas, proponemos una nueva metodología para la elaboración de insights. Su principal aportación puede resumirse en tres apartados. En primer lugar, ampliamos considerablemente la muestra del estudio superando con creces las limitaciones de las entrevistas presenciales y pasamos de un máximo recomendado de diez entrevistados para ese tipo de entrevistas a poder estudiar varios cientos de personas con nuestra metodología. En segundo lugar, logramos eliminar el sesgo dada la no intervención de la figura del entrevistador en el proceso de obtención de la información. En tercer lugar, proponemos una serie de datos obtenidos de forma científica que nos permiten reducir o eliminar la dependencia de la intuición, el descubrimiento súbito o el "¡ajá" asociado al hallazgo de un insight (explicado detenidamente en las partes teóricas de esta tesis). En resumen, esta tesis doctoral busca dar un paso más en la dirección que nos permite elaborar contenidos publicitarios con la solidez que aporta partir de una base científica y objetiva. Para lograrlo, esta visión científica ha sido vinculada al potencial que ofrece el análisis de los contenidos que los usuarios crean y desarrollan en Internet, concretamente en las redes sociales, y que nos aportan una novedosa forma de obtener información fundamental acerca de todo aquello que les importa y deciden compartir. Para una empresa, estar lo más cerca posible del día a día del consumidor a través de las redes sociales supone una oportunidad de vital importancia para seguir ofreciéndole todos los productos, servicios y comunicaciones que necesita, con la mejor comunicación posible y pudiendo demostrarle que se le escucha al ser su bienestar la mayor prioridad y cometido de toda labor empresarial. / The main object of study of this doctoral thesis is the research and development of a new methodology for the improvement of advertising insights, through the netnographic analysis of the conversations that users of the social network Twitter perform freely and spontaneously (we have limited our field of study to Twitter for capacity and operational reasons). From the analysis of academic literature we have documented the investigation techniques reasearchers mostly use for the development of advertising insights. Such techniques are based on interviews and meetings of small groups of individuals (usually less than ten), led by an interviewer. We have analyzed their pros and cons evaluating the academic studies of reference and concluded that the biases produced by the dynamics of the group meetings and the interpretation of the results by the interviewers pose a major drawback. In order to overcome these limitations, regarding biases and representativeness, we have investigated the possibilities that the field of Internet and Social Media can contribute with towards the obtention of a broader, more representative and unbiased source of information. On one hand, we have replaced the group meetings by the conversations that thousands of people have on Twitter. On the other we have removed the interviewer, and have substituted its figure with a content analysis research of netnographic technique where the research process is based on the observation of consumers without the direct intervention of the interviewers, therefore virtually eliminating biases caused by their presence. The achievement of this main objective of research has required the development of a specific tool for the summary and analysis of texts, both grammatical and emotional, that users express in their communications. We have used "SETAL", which stands for Sentiment Text Analysis. SETAL is a new tool for grammatical and semantic summary analysis of texts in phase beta, developed by Dr. Enric Monte, professor of the Polytechnic University of Catalonia, and adequately tested for this thesis. On one hand, SETAL organized all content by words, sentences, texts and even users, according to their importance, elaborated by the concurrence of keywords, the properties of the Graph Theory and its statistical distribution (similar to the algorithm used by the search engine Google to determine the PageRank of websites, from a chain of Markov). We have devoted a part of this thesis in explaining the operation of SETAL. On the other, we have incorporated to the grammatical and semantic research the emotion variable expressed by users in their comments on Twitter. Our aim has been to take further the analysis of positive, negative or neutral polarity and reach an accuracy that scores each sentence on the basis of the expression of feelings (broadly detailed in paragraph 4 of this thesis). So we've used as a starting point the LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count) dictionary developed by Dr. James Pennebaker et al., and adapted it to Castilian and Catalan for this thesis. We have started from this dictionary to score the words and sentences that recognized psychology research groups have identified as associated with certain intensity of feelings / emotions. We add to Sentiment Analysis the use of adverbs and grammatical tenses as well as bigrams (two-word combinations whose emotional power is increased by its confluence). Through the SETAL test we have managed 1,200,000 tweets. The tool has proved essential to manage and automatically analyze such an important volume of information. In implementing the tool following a proper process under academic references, we propose a new methodology for the development of insights. Its main contribution can be summarized in three sections. First, we significantly expand the study sample, far exceeding the limitations of face interviews and its recommended maximum of 10 subjects, to study several hundred people through our methodology. Second, we eliminate bias thanks to the non presence of the interviewer in the process of obtaining information. Thirdly, we propose a series of scientific data that reduces or eliminates the reliance on intuition, the sudden discovery or "aha" associated with the finding of an insight (that we carefully explain in the theoretical part of this thesis). In summary, this thesis seeks to go a step further in the direction that allows us to develop advertising content with the confidence provided by a scientific and objective basis. To achieve this, this scientific vision has been linked to the potential of the analysis of the content that users create and develop online, particularly on social networks, and we provide a novel way to obtain basic information about all that matters to them and that they decide to share. For a company, to be as close as possible to the daily life of consumers through social networks is of vital importance. To keep on offering all products, services and releases, with the best possible communication with them as a way to prove that they are listened, as their wellbeing is the highest priority and commitment of any business.

L’ensenyament i l’aprenentatge de la estadística ha estat objecto d’investigació de forma recurrent en les últimes dècades. Alguns d’aquests treballs tenen com àmbit general l’aplicació de la estadística al món professional i, en conseqüència, el desenvolupament de competències des de la formació universitària. Per integrar les competències als plans d’estudi de la educació superior és habitual la utilització d’activitats formatives que permetin aproximar el context professional a les aules. No obstant, la seva integració en el programa deu anar acompanyada de noves formes d’avaluació que no es basin exclusivament en els resultats d’exàmens de continguts. Aquesta tesi s’ha restringit al perfil d’un professional de l’administració i la direcció d’empreses (ADE). Sota aquest context, el primer objectiu consisteix en seleccionar les competències prioritàries per un ús adequat de la estadística aplicada a ADE. En segon lloc, dissenyar activitats per fomentar el desenvolupament de les competències millor posicionades en la selecció anterior en una assignatura d’estadística durant els estudis del Grau en ADE. I, per acabar, avaluar les activitats dissenyades per conèixer el nivell de competència assolit pels estudiants. S’ha considerat com a punt de partida el model proposat per Serrano (2009), que ha sigut avaluat i simplificat combinant la tècnica de triangulació i una adaptació del mètode Delphi en dues etapes. Finalment, s’ha obtingut la ordenació de les competències seleccionades a partir de la opinió d’un grup d’experts en RRHH. Com a resultat principal, es destaca que la competència més valorada en el context descrit és la capacitat de “Interpretar els resultats”. Li segueixen: “Presa de decisions”, “Pensament crític”, “Identificar la rellevància dels resultats” i “Comprensió”. S’han proposat dos tipus d’activitats per promoure el desenvolupament de la competència “Interpretar els resultats” a l’aula: l’estudi de casos i activitats de reflexió i interpretació d’enunciats clàssics. Per últim, pel que fa a les eines d’avaluació, es recomana especialment combinar, quan sigui necessari, rúbriques, informes de resultats, l’anàlisi de traces de l’activitat dels estudiants i la observació directa. / La enseñanza y el aprendizaje de la estadística ha sido objeto de investigación de forma recurrente en las últimas décadas. Algunos de estos trabajos tienen como ámbito general la aplicación de la estadística en el mundo profesional y, en consecuencia, el desarrollo de competencias desde la formación universitaria. Para integrar las competencias en los planes de estudio de la educación superior es habitual la utilización de actividades formativas que permitan aproximar el contexto profesional a las aulas. Sin embargo, su integración en el programa debe ir acompañada de nuevas formas de evaluación que no se basen exclusivamente en los resultados de exámenes de contenidos. Esta tesis se ha ceñido al perfil de un profesional de la administración y la dirección de empresas (ADE). Bajo este contexto, el primer objetivo consiste en seleccionar las competencias prioritarias para un uso adecuado de la estadística aplicada en ADE. En segundo lugar, diseñar actividades para fomentar el desarrollo de las competencias mejor posicionadas en la selección anterior en una asignatura de estadística durante los estudios del Grado en ADE. Y, para terminar, evaluar las actividades diseñadas para conocer el nivel de competencia adquirido por los estudiantes. Se ha tomado como punto de partida el modelo propuesto por Serrano (2009), que ha sido evaluado y simplificado combinando la técnica de triangulación y una adaptación del método Delphi en dos etapas. Finalmente, se ha obtenido la ordenación de las competencias seleccionadas a partir de la opinión de un grupo de expertos en RRHH. Como resultado principal, se destaca que la competencia más valorada en el contexto descrito es la capacidad de “Interpretar los resultados”. Le siguen: “Toma de decisiones”, “Pensamiento crítico”, “Identificar la relevancia de los resultados” y “Comprensión”. Se han propuesto dos tipos de actividades para promover el desarrollo de la competencia “Interpretar los resultados” en el aula: el estudio de casos y actividades de reflexión e interpretación de enunciados clásicos. Por último, en cuanto a las herramientas de evaluación, se recomienda especialmente combinar, cuando sea necesario, rúbricas, informes de resultados, el análisis de trazas de la actividad de los estudiantes y la observación directa. / Teaching and learning statistics has repeatedly been the object of research over the past few decades. The general framework of some of these papers consists in applying statistics to the professional world, consequently, in developing competencies for university education. In order to integrate said competencies into higher education curricula it is common to use educational activities that enable bringing the professional context closer to the classroom. However, their integration into the programme must be accompanied by new ways of assessing that are not exclusively based on the results of exams of content. This work limits itself to the profile of a Business Administration and Management professional. In this context, the first objective consists in selecting the most important competencies for the proper use of applied statistics in the Degree of Business Administration and Management. The second objective is to design activities to encourage the development of the best-positioned competencies in the previous selection in a statistics subject in the Degree of Business Administration and Management. Thirdly, it is necessary to assess the activities designed to know the level of competence acquired by the students. The model proposed by Serrano (2009), which was assessed and simplified combining the triangulation technique and an adaptation of the Delphi method in two phases, was taken as the starting point. Finally, a ranking of the competencies selected according to the opinion of a group of HR experts was obtained. As the main result, it needs to be highlighted that the most appreciated competence within the context described is the capacity to “Interpret results”, followed by: “Decision-making”, “Critical Thinking”, “Identify the relevance of results” and “Understanding”. Two kinds of activities were proposed to promote the development of the “Interpret results” competency in the classroom: the study of cases and activities related to thinking and interpretation of classical statements. Finally, as far as assessment tools are concerned, it is particularly recommended to combine, when necessary, rubrics, result reports, analysing traces of the students’ activity and the direct observation.

El waterpolo és un esport aquàtic col·lectiu que requereix una sèrie de qualitats psicosocials, de preparació física, de fonaments tàctics i fonaments tècnics que aniran assolint els jugadors/es de manera progressiva. Un contingut tècnic fonamental és el llançament, en el qual es basa aquesta tesis. L’objectiu principal és comprovar fins a quin punt les finalitzacions dels jugadors/es, tant dretans/es com esquerrans/es, a les posicions 1 i 2 de waterpolo, tenen relació amb les diverses categories de la variable eficàcia del llançament en els partits del Campionat del Món de Natació de Barcelona 2013. Ens plantegem dues hipòtesis: la primera afirma que els jugadors/es esquerrans/es són més eficaços en les categories relacionades amb el gol i en aconseguir accions positives que els dretans/es en les posicions 1 i 2; i la segona indica que les finalitzacions per 1 i 2 són menys eficaces que la resta de posicions en les categories relacionades amb el gol. Comprovem a la vegada si l’eficàcia de gol aconseguida per dretans/es i esquerrans/es en posicions 1 i 2 varia en funció de les diverses variables: gènere, estat del marcador, tipus de fase de joc, costat de la passada rebuda, recepció, entre altres. I per altre banda vàrem precisar els equips que realitzaven més llançaments per posicions 1 i 2 amb esquerrans/es i vàrem determinar l’eficàcia de gol en funció de la lateralitat i la classificació final. Es van estudiar 24 partits (12 femenins i 12 masculins) a partir de quarts de final del Campionat del Món de Barcelona 2013. La metodologia va ser observacional, de caràcter multidimensional, nomotètic i puntual. Vàrem crear un instrument ad hoc per la observació mitjançant el software informàtic SportCode, que també vàrem utilitzar per registrar les dades. Per la validació del contingut vàrem recórrer al criteri d’autoritat creant una enquesta que van respondre 12 entrenadors i per la fiabilitat vàrem realitzar l’anàlisi inter-observacional e inter-observacional mitjançant la proba kappa de Cohen amb el programa IBM® SPSS® Statistics versión 21.0. Els resultats es van obtenir mitjançant taules de contingència i estadístics descriptius amb el mateix programa. Les conclusions afirmen que la primera hipòtesis plantejada es compleix en posició 1 a totes les fases de joc i en superioritat numèrica i en posició 1 y 2 en atac posicional i en contraatac. Respecte a la segona hipòtesis es compleix en posició 2 en totes les fases del joc i en contraatac i en posició 1 en atac posicional i en superioritat numèrica. / El waterpolo es un deporte acuático colectivo que requiere una serie de cualidades psicosociales, de preparación física, de fundamentos tácticos y fundamentos técnicos que irán asumiendo los jugadores/as de manera progresiva. Un contenido técnico fundamental es el lanzamiento, en el cuál se basa esta tesis. El objetivo principal es comprobar hasta qué punto las finalizaciones de los jugadores/as, tanto diestros/as como zurdos/as, en las posiciones 1 y 2 de waterpolo, tienen relación con las diversas categorías de la variable eficacia del lanzamiento en los partidos del Campeonato del Mundo de Natación de Barcelona 2013. Nos planteamos dos hipótesis: la primera afirma que los jugadores/as zurdos/as son más eficaces en las categorías relacionadas con el gol y en conseguir acciones positivas que los diestros/as en posiciones 1 y 2; y la segunda indica que las finalizaciones por 1 y 2 son menos eficaces que el resto de posiciones en las categorías relacionadas con el gol. Comprobamos a la vez si la eficacia de gol conseguida por diestros/as y zurdos/as en posiciones 1 y 2 varia en función de las diversas variables: género, estado del marcador, tipo de fase de juego, lado de pase recibido, recepción, entre otras. Y por otro lado, precisamos los equipos que realizaban más lanzamientos por posiciones 1 y 2 con zurdos/as y determinamos la eficacia de gol en función de la lateralidad y la clasificación final. Se estudiaron 24 partidos (12 femeninos y 12 masculinos) a partir de cuartos de final del Campeonato del Mundo de Barcelona 2013. La metodología fue observacional, de carácter multidimensional, nomotético y puntual. Creamos un instrumento ad hoc para la observación mediante el software informático SportCode, que también utilizamos para registrar los datos. Para la validez del contenido recurrimos al criterio de autoridad creando una encuesta que respondieron 12 entrenadores y para la fiabilidad realizamos el análisis inter-observacional e inter-observacional mediante la prueba kappa de Cohen con el programa IBM® SPSS® Statistics versión 21.0. Los resultados se obtuvieron mediante tablas de contingencia y estadísticos descriptivos con el mismo programa. Las conclusiones afirman que la primera hipótesis planteada se cumple en posición 1 en todas las fases de juego y en superioridad numérica y en posición 1 y 2 en ataque posicional y contraataque. En cuanto a la segunda hipótesis se cumple en posición 2 en todas las fases de juego y en contraataque y en posición 1 en ataque posicional y en superioridad numérica. / Waterpolo is a group aquatic sport that requires a series of psychosocial qualities, physical training, tactical fundamentals and technical grounds that will be assumed by the players progressively. A key technical content is the shooting, in which this thesis is based. The main goal is to check up to what point the finalization of the players, both right and left handed in the 1 and 2 waterpolo positions has a relation with the different categories of the variable shooting effectiveness during the matches in the Swimming World Championship in Barcelona 2013. We propose to hypothesis: the first one states that the left-handed players are more effective in the categories related with the goal and to obtain positive actions for the right-handed in the 1 and 2 positions, and the second one that indicates that the finalizations in 1 and 2 are less effective than in the other positions in the categories related with the goal. We check at the same time if the effectiveness of the goal achieved by right and left handed in the 1 and 2 positions varies as a function of the variables (gender, scoreboard status, type of phase during the game, side from where the pass is received, reception, among others). On the other hand, we precise the teams which performed more shoots from the 1 and 2 positions with left-handed and we determine the goal effectiveness as a function of the laterality and the final ranking. We studied 24 matches (12 female and 12 male) from the quarter finals of the World Championship in Barcelona 2013. The methodology used was observational, multidimensional, nomothetic and timely basis. We developed an ad hoc tool for observation through the computer software SportCode, that we also used to register the data. To validate the contents we appeal to the authority criteria creating a query that was answered by 12 trainers, and for the reliability we performed an inter-observational analysis by means of the kappa Cohen test with the IBM® SPSS® Statistics version 21.0 program. The results where obtained through the contingency tables and the descriptive statistics using the same program. The conclusions affirm that the first hypothesis is fulfilled in position 1 during all the game phases and with numerical superiority and for the 1 and 2 position during positional attack and counterattack. Regarding the second hypothesis, it is fulfilled for position 2 during all the game phases and counterattack and for position 1 in positional attack and numerical superiority.

Aquesta recerca doctoral contribueix a la literatura sobre la implementació i professionalització dels sistemes de servei civil d'alt nivell en els governs nacionals, una línia rellevant de recerca que va sorgir dins del marc general de reformes gerencials0 i de la gestió estratègica dels recursos humans en el sector públic al voltant del món. El seu disseny de recerca consisteix en un estudi de cas, que es recolza en la triangulació metodològica com a estratègia de recopilació i anàlisi de l'evidència empírica quantitativa i qualitativa de dades, amb la finalitat de comprendre i aprofundir en el significat i el context en el qual un sistema de servei civil executiu ("Sistema d'Alta Direcció Pública") va ser implementat a Xile. Recorrent a una variant de les perspectives ambientals sobre institucions públiques (Teoria de les Contingències Estructurals), que posa en relleu la idea de com una organització, un sistema o una decisió s'adapta per ajustar-se, entre altres influències, a les demandes i condicions contextuals o ambientals, aquesta recerca doctoral ofereix una anàlisi longitudinal del context (i dels resultats de la política) en el qual el “Sistema d'Alta Direcció Pública” es va estructurar i va desenvolupar (des de 2002 fins a 2015), amb la finalitat de millorar la qualitat i eficàcia de la gestió pública al Govern central de Xile. En fer aquesta anàlisi longitudinal, el qual es basa en una anàlisi de material documental i informació secundària quantitativa, així com en l'evidència qualitativa empírica que van produir 28 entrevistes semi-estructurades amb informants clau, la tesi conclou que el Sistema d'Alta Direcció Pública ha de ser vist com una important reforma institucional en la qual el context polític va jugar un paper fonamental. Una altra troballa rellevant és que la forma en com aquest sistema (que es basa en posicions) ha estat gestionat (quant a les decisions sobre el reclutament, la rotació, i la retenció d'alts directius públics), ha donat lloc a un patró de politització, on el principi del mèrit ha perdut certa efectivitat. / Esta investigación doctoral contribuye a la literatura sobre la implementación y profesionalización de los sistemas de servicio civil de alto nivel en los gobiernos nacionales, una línea relevante de investigación que surgió dentro del marco general de reformas gerenciales y de la gestión estratégica de los recursos humanos en el sector público alrededor del mundo. Su diseño de investigación consiste en un estudio de caso, que se apoya en la triangulación metodológica como estrategia de recopilación y análisis de la evidencia empírica cuantitativa y cualitativa de datos, con el fin de comprender y profundizar en el significado y el contexto en el que un sistema de servicio civil ejecutivo ("Sistema de Alta Dirección Pública") fue implementado en Chile. Recurriendo a una variante de las perspectivas ambientales sobre instituciones públicas (Teoría de las Contingencias Estructurales), que pone de relieve la idea de cómo una organización, un sistema o una decisión se adapta para ajustarse, entre otras influencias, a las demandas y condiciones contextuales o ambientales, esta investigación doctoral ofrece un análisis longitudinal del contexto (y de los resultados de la política) en el que el “Sistema de Alta Dirección Pública” se estructuró y desarrolló (desde 2002 hasta 2015), con el fin de mejorar la calidad y eficacia de la gestión pública en el Gobierno central de Chile. Al hacer ese análisis longitudinal, el cual se basa en un análisis de material documental e información secundaria cuantitativa, así como en la evidencia cualitativa empírica que arrojaron 28 entrevistas semiestructuradas con informantes clave, la tesis concluye que el Sistema de Alta Dirección Pública debe ser visto como una importante reforma institucional en el que el contexto político jugó un papel fundamental. Otro hallazgo relevante es que la forma en cómo este sistema (que se basa en posiciones) ha sido gestionado (en cuanto a las decisiones sobre el reclutamiento, la rotación, y la retención de altos directivos públicos), ha dado lugar a un patrón de politización, donde el principio del mérito ha perdido cierta efectividad. / This PhD Research contributes to literature on implementation and professionalization of senior civil service systems in national governments, a relevant line of research that emerged within general framework of managerial reforms and strategic human resource management in the public sector around the world. Its research design is a case study, that rests on methodological triangulation as strategy of data collection and analysis of quantitative and qualitative empirical evidence, in order to grasp and delve into the meaning and context in which a senior civil service system (“Sistema de Alta Dirección Pública”) was implemented in Chile. Drawing from a variant of environmental perspectives on public institutions (Structural Contingency Theory), that highlights the idea of how an organization, a system or a decision adapts to fit, among other influences, contextual or environmental demands and conditions, this doctoral research provides a longitudinal analysis of the context (and of policy outcomes) in which a senior civil service (Sistema de Alta Dirección Pública) was structured and developed (since 2002 to 2015), in order to improve quality and effectiveness of public management in the central Chilean Government. By doing a longitudinal analysis, wich rests on quantitative secondary data and documentary analysis, but also on empirical qualitative evidence through semiestructured interviews of 28 key informants, the thesis concludes that the Chilean Senior Civil Service (“Sistema de Alta Dirección Pública”) should be seen as an important institutional reform in which political context played a pivotal role. Other relevant finding is that the way in which this position-based system has been managed (as for decisions on recruitment, rotation, and retention of higher public managers), had led to a pattern of politization, where merit-principle has lost some effectiveness.

Aquesta investigació pretén realitzar un estudi sobre els usos de determinades composicions clàssiques preexistents en pel·lícules històriques ambientades a la segona meitat del segle XVIII. Des d’aquesta franja temporal, pretenem demostrar quines són les relacions que es produeixen entre l’anomenada música del classicisme tal i com se la considera de de la musicologia tradicional i les pel·lícules que recreen aquesta època, a saber, la Il·lustració i Revolució respectivament. / Esta investigación pretende realizar un estudio sobre los usos de determinadas composiciones clásicas preexistentes en películas históricas ambientadas en la segunda mitad del siglo XVIII. Desde esta franja temporal, pretendemos demostrar cuáles son las relaciones que se producen entre la llamada música del clasicismo tal y como se le considera desde la musicología tradicional y las películas que recrean esta época, a saber, Ilustración y Revolución respectivamente. / This research looks forward to make a study of the uses of determined preexisting classical composition settled in the second half of the XVIII century in historical movies. From this timeframe, what we hope is to demonstrate which are the relationships that come to life between the classicism music as its considered by traditional musicology and the recreational movies of the Illustration and Revolution respectively.

Des que Salovey i Mayer van introduir el nom d’intel•ligència emocional (IE) i Goleman en va popularitzar el concepte als anys noranta, no ha deixat d’augmentar la recerca en els camps de la psicologia, l’educació i el management per tal d’entendre la seva naturalesa i els efectes que té sobre diverses variables de la vida, com ara un acompliment òptim, un lideratge efectiu, la satisfacció vital, i fins i tot en qüestions de salut, com la resistència a l’estrès. Aquestes relacions majoritàriament positives destaquen la importància de la IE i la necessitat de desenvolupar‐la per millorar l’acompliment personal. Independentment dels diferents models d’IE que se segueixin i dels instruments de mesurament que s’apliquin en cadascun d’ells, la recerca ha demostrat que la IE es pot desenvolupar en tots aquests àmbits. Tanmateix, encara hi ha poca evidència sobre com s’aplica a l’educació superior i amb quina eficàcia. Després de tractar dels models teòrics, els tres papers que conformen aquesta tesi doctoral se centren a determinar la validesa del constructe utilitzant diferents formes de mesurament de les competències emocionals i socials (CES), i en la necessitat i les possibilitats de desenvolupar‐les en l’educació superior. El primer estudi analitza algunes de les principals crítiques que s’han fet al concepte de IE, bàsicament referides a la qualitat dels estudis empírics previs, per la manca d’un constructe o la poca validesa incremental d’alguns dels instruments de mesurament. En aquest cas, s’estudien concretament dos instruments diferents, que es fan servir per mesurar les CES des del punt de vista de la conducta. D’una banda, l’Inventari de Competències Emocionals i Socials – Edició Universitària (ICES‐U), que és un qüestionari d’avaluadors múltiples que s’utilitza en cursos de desenvolupament del lideratge per avaluar 12 competències emocionals i socials i 2 competències cognitives. D’altra banda, l’Entrevista d’Incidents Crítics (EIC), que és una tècnica en què els participants expliquen experiències relacionades amb el treball, que després són codificades d’acord amb set competències emocionals i socials que coincideixen amb les de l’ICES‐U. Es comparen els resultats dels informants en qüestionaris de 360º amb els resultats de les EIC de 87 estudiants. Les entrevistes han estat codificades per dos codificadors formats prèviament, amb una fiabilitat entre codificadors de > 0,7 i s’han debatut fins arribar a un acord total sobre l’existència de competències en el resultat final. Els resultats mostren correlacions significatives entre les avaluacions dels companys de treball, pel que fa a la competència “treball en equip”, i de les parelles, pel que fa a “desenvolupament dels altres”, amb els resultats obtinguts de les EIC. Aquests resultats, a més, indiquen la presència de desitjabilitat social en alguns indicadors pel que fa a l’“orientació a l’assoliment”. Algunes competències semblen que són més difícils d’avaluar amb observadors externs, com l’”empatia”. També s’han trobat correlacions significatives entre algunes competències, mesurades amb autoavaluacions i a través de les EIC, la qual cosa indica que les autoavaluacions poden ser més “realistes” del que es podria esperar. El segon estudi comparteix l’experiència d’introduir un projecte interdisciplinari en un programa de màster d’una facultat de dret espanyola. Aquesta innovació pedagògica va sorgir de la necessitat de preparar millor els estudiants davant les expectatives dels seus futurs ocupadors, cosa que exigiria desenvolupar algunes competències. Es va configurar el currículum d’una nova assignatura, anomenada “Mòdul 9”, d’acord amb la Teoria de l’Aprenentatge Experiencial (TAE). Equips d’estudiants treballaven en projectes que havien seleccionat ells mateixos, i els seus processos d’aprenentatge eren complementats per tallers i tutories. La conseqüència fou que l’experiència pràctica va impulsar l’aprenentatge dels estudiants en els projectes pràctics, que van ser implementats parcialment en col•laboració amb algunes empreses locals. La codificació dels memoràndums d’aprenentatge evidenciava que cada equip havia aplicat cada forma d’aprenentatge en les diferents etapes dels projectes. I, per bé les avaluacions de l’experiència foren, en general, positives, el grau de coneixement d’aquest procés d’aprenentatge podria haver augmentat al llarg del curs. Entre les reflexions del professorat s’esmentava la necessitat de millorar el sistema de suport als estudiants a l’hora de gestionar les emocions durant el procés d’aprenentatge. Això va portar a modificar el disseny del currículum amb vista a la nova edició del curs, a fi d’incloure‐hi l’avaluació i el desenvolupament de competències emocionals i socials. El tercer estudi és el seguiment d’aquest mateix programa i explica com la Teoria del Canvi Intencional (TCI) de Boyatzis es combina amb el treball en equip en un projecte interdisciplinari, amb l’objectiu de crear un marc per al canvi autodirigit, basant‐se en l’avaluació i el desenvolupament de CES. Juntament amb vuit tallers i diverses tutories, els estudiants van rebre tres sessions individuals de coaching orientades a garantir que els objectius de l’equip s’alineaven al màxim amb els seus objectius personals. Les CES es van mesurar dues vegades durant l’any acadèmic amb l’ICES‐U d’avaluadors múltiples: primer, després de 3 mesos de l’inici del programa i, novament, al final de l’any acadèmic. Els resultats de les avaluacions exploratòries dels 18 participants van mostrar un canvi positiu en el desenvolupament de les CES en general. La qualitat d’aquesta recerca s’està debaten de manera crítica i s’estan revisant les línies recomanades per a la recerca futura, com també les implicacions d’aquests estudis. / Desde que Salovey y Mayer introdujeron la denominación de inteligencia emocional (IE) y Goleman popularizó el concepto en los años noventa, ha aumentado constantemente la investigación en los campos de la psicología, la educación y el management con el fin de entender su naturaleza y sus efectos sobre diversas variables de la vida, como un desempeño excelente, la efectividad del liderazgo, la satisfacción en la vida, e incluso en cuestiones de salud, como la resistencia al estrés. Estas relaciones mayoritariamente positivas subrayan la importancia de la IE, así como la necesidad de desplegarla para mejorar el desarrollo personal. Independientemente de los distintos modelos de IE que se sigan y de los instrumentos de medición que se apliquen en cada uno de ellos, la investigación ha demostrado que en todos estos ámbitos puede desarrollarse la IE. Sin embargo, todavía existe poca evidencia sobre cómo se realiza en la educación superior y con qué eficacia. Tras abordar el área relativa a los modelos teóricos, los tres papers que conforman esta tesis doctoral se centran en determinar la validez del constructo utilizando distintas medidas para las competencias emocionales y sociales (CES), así como en la necesidad y las posibilidades de desarrollarlas en la educación superior. El primer estudio analiza algunas de las principales críticas formuladas al concepto de IE, básicamente referidas a la calidad de los estudios empíricos previos, debido a la falta de un constructo o de validez incremental de algunos de los instrumentos de medición. En este caso, se estudian en detalle dos instrumentos diferentes, utilizados para medir las CES desde el punto de vista de la conducta. Por una parte, el Inventario de Competencias Emocionales y Sociales – Edición Universitaria (ICES‐U), que es un cuestionario de evaluadores múltiples que se utiliza en cursos de desarrollo del liderazgo para evaluar 12 competencias emocionales y sociales y 2 competencias cognitivas. Por otra parte, la Entrevista de Incidentes Críticos (EIC), que es una técnica en que los participantes explican experiencias relacionadas con el trabajo, que después son codificadas en base a siete competencias emocionales y sociales que coinciden con las del ICES‐U. Se comparan los resultados de los informantes en cuestionarios de 360º con los resultados de las EIC de 87 estudiantes. Las entrevistas han sido codificadas por dos codificadores formados previamente, con una fiabilidad entre codificadores de > 0,7 y se han debatido hasta alcanzar un acuerdo total sobre la existencia de competencias en el resultado final. Los resultados muestran correlaciones significativas entre las evaluaciones de los compañeros de trabajo sobre la competencia “trabajo en equipo” y de las parejas sobre “desarrollo de los demás” con los resultados obtenidos de las EIC. Estos resultados, además, indican la presencia de deseabilidad social en algunos indicadores para la “orientación al logro”. Algunas competencias parecen más difíciles de evaluar mediante observadores externos, como la “empatía”. También se han hallado correlaciones significativas entre algunas competencias, medidas a través de autoevaluaciones y a través de las EIC, lo cual indica que las autoevaluaciones pueden ser más “realistas” de lo esperado. El segundo estudio comparte la experiencia de introducir un proyecto interdisciplinario en un programa de máster de una facultad de derecho española. Esta innovación pedagógica surgió de la necesidad de preparar mejor a los estudiantes para responder a las expectativas de sus futuros empleadores, lo cual exigía el desarrollo de competencias. Se configuró el currículo de una nueva asignatura, denominada “Módulo 9”, conforme a la Teoría del Aprendizaje Experiencial (TAE). Equipos de estudiantes trabajaban en proyectos que habían seleccionado ellos mismos, y sus procesos de aprendizaje eran complementados por talleres y tutorías. La consecuencia de ello fue que la experiencia práctica impulsó el aprendizaje de los estudiantes en los proyectos prácticos, que fueron parcialmente implementados en colaboración con algunas empresas locales. La codificación de los memorándums de aprendizaje evidenciaba que cada equipo había aplicado cada modo de aprendizaje durante las distintas etapas de los proyectos. Y, si bien las evaluaciones acerca de la experiencia fueron, en general, positivas, el grado de conocimiento del propio proceso de aprendizaje podría haber aumentado a lo largo del curso. Entre las reflexiones de los profesores se incluía la necesidad de mejorar el sistema de ayuda a los estudiantes para gestionar las emociones durante el proceso de aprendizaje. Ello llevó a modificar el diseño del currículo para la promoción siguiente, con el fin de incluir la evaluación y el desarrollo de competencias emocionales y sociales. El tercer estudio es el seguimiento de este mismo programa y describe cómo la Teoría del Cambio Intencional (TCI) de Boyatzis se combina con el trabajo en equipo en un proyecto interdisciplinario, con el objetivo de crear un marco para el cambio autodirigido, basándose en la evaluación y el desarrollo de CES. Además de ocho talleres y varias tutorías, se ofreció a los estudiantes tres sesiones individuales de coaching para garantizar que los objetivos de equipo se alineaban al máximo con los objetivos personales. Las CES se midieron dos veces durante el año académico, mediante el ICES‐U de evaluadores múltiples: primero, a los 3 meses del inicio del programa y, de nuevo, al final del año académico. Los resultados de las evaluaciones exploratorias de los 18 participantes mostraron un cambio positivo en el desarrollo de las CES en general. La calidad de esta investigación está siendo debatida críticamente y se están revisando las líneas recomendadas de investigación futura, así como las implicaciones de estos estudios. / Since Salovey and Mayer introduced the name emotional intelligence (EI) and Goleman popularised the concept in the 1990s, research has continuously increased among the fields of psychology, education and management to understand its nature and its effects on diverse life variables such as outstanding performance, leadership effectiveness, life satisfaction and even health issues like stress resistance. These mostly positive relationships underline the importance of EI and the need to develop them for further personal improvement. Independently from the different competing models of EI and the subsequently applied measurement tools, research has shown that in each of these approaches EI can be developed. However, evidence on how and how effectively this is done in higher education is still scarce. After covering the areas of the theoretical models, the three paper sections of this doctoral thesis focusses on establishing construct validity among different measures of emotional and social competencies (ESC) and on the need and possibilities of developing them in higher education: The first study taps into some of the major criticisms on the concept of EI that have been voiced, mainly referring to the quality of previous empirical studies due to the lack of construct or incremental validity of some of the measurement instruments. Here, a closer look is taken at two different instruments used to measure ESC from a behavioural perspective: On the one hand, the Emotional and Social Competencies Inventory ‐ University Edition (ESCI‐U) as a multi‐ rater questionnaire is used in a leadership development course to evaluate 12 emotional and social intelligence competencies and 2 cognitive competencies. On the other hand, the Critical Incident Interview (CII) is a technique in which participants relate work‐related experiences and are then coded based on seven emotional and social intelligence competencies which coincide with those of the ESCI‐U. Informant results of the 360º questionnaires from 100 students who have also participated in voluntary interviews are compared. The interviews have been coded by two trained coders with an inter‐coder reliability of > 0.7 and then discussed to reach 100% agreement on presence of competencies for a final result. Results show significant correlations among colleagues’’ assessments of teamwork and spouses’ of developing others with the results from the CIIs. Findings suggest the presence of social desirability in some indicators for achievement orientation. Some competencies seem more difficult to assess through external observers, such as empathy. Significant correlations were also found between some competencies as measured through the self‐assessments and the CIIs, which indicates that self‐assessments might be more “realistic” than expected. The second study shares the experience of introducing an interdisciplinary project at a masters’ program at a Spanish law school. This pedagogical innovation rose from the need to better prepare students for the expectations of their future employers which required the development of competencies. The curriculum of a new course called “Module 9” was framed according to Experiential Learning Theory (ELT). While student teams worked on self‐selected projects, their learning processes were accompanied by workshops and tutorials. As a consequence, practical experience drove students’ learning within the applied projects which were partly implemented in collaboration with local companies. Coding of learning memoranda showed that each team applied each learning mode during the different stages of the projects. While evaluations about the experience were generally positive, awareness of the learning process itself could be increased throughout the course. Reflections from professors included the need to improve the support system for students to manage the emotions during the learning process. This led to changing the curriculum design for the following cohort by including the assessment and development of emotional and social competencies. The third study is the follow‐up of the same programme and describes how Boyatzis’ Intentional Change Theory (ICT) is combined with the interdisciplinary project work in teams with the objective of creating a framework for self‐directed change based on the assessment and development of ESC. In addition to eight workshops and various tutorials, students were offered three individual coaching sessions to ensure the best possible alignment of personal and team goals. ESC were measured twice during the academic year with the multi‐rater ESCI‐ U: once, after 3 months into the program and then again at the end of the academic year. The results of exploratory evaluations for 18 participants showed positive change on the development of ESC in general. The quality of the present research is discussed critically and future research lines recommended as well as the implications of the present studies reviewed.

La implementació de Xarxes socioeducatives (XS) s'ha convertit en una estratègia emergent per a la millora educativa i social als països occidentals. Aquests programes pretenen fer front als principals reptes educatius des d'un enfocament col•laboratiu i comunitari. No obstant la seva proliferació, els esforços aplicats per avaluar aquestes iniciatives són encara insuficients per determinar la seva efectivitat. La present Tesi Doctoral aborda la següent pregunta de recerca: Com podem avaluar l'efectivitat de les XS?, i es desenvolupada mitjançant el compendi de sis articles científics. Així, el treball planteja una aproximació des dels paradigmes socioconstructivista i sociocrític, i utilitza una metodologia quali-quantitativa. Les conclusions mostren com l'avaluació de l'efectivitat de les XS ha de tenir present tant els resultats finals del programa com els outcomes organitzacionals, entesos com el nou capital generat per l'acció col•laborativa. L'efectivitat de les XS demanen necessàriament un lideratge transversal acompanyat per una estructura de governança adequada a les característiques de la XS, i una gestió administrativa que doni suport a les seves operacions. Per tant el lideratge transversal juga un paper clau en l'èxit de les XS, i pretén principalment construir una cultura basada en la innovació col•laborativa capaç de millorar els resultats educatius a la comunitat. Finalment, la tesi ofereix un instrument vàlid per a l'avaluació multidimensional de les XS. / La implementación de Redes socioeducativas (RS) se ha convertido en una estrategia emergente para la mejora educativa y social en los países occidentales. Estos programas pretenden hacer frente a los principales retos educativos desde un enfoque colaborativo y comunitario. A pesar de su proliferación, los esfuerzos aplicados para evaluar estas iniciativas son todavía insuficientes para determinar su efectividad. La presente Tesis Doctoral aborda la siguiente pregunta de investigación: ¿Cómo podemos evaluar la efectividad de las RS?, y se desarrolla mediante el compendio de seis artículos científicos. Así, el trabajo plantea una aproximación desde los paradigmas socioconstructivista y sociocrítico, y utiliza una metodología cuali-cuantitativa. Las conclusiones muestran como la evaluación de la efectividad de las RS debe tener presente tanto los resultados finales del programa como los outcomes organizacionales, entendidos como el nuevo capital generado por la acción colaborativa. La efectividad de las RS requiere un liderazgo transversal acompañado por una estructura de gobernanza adecuada a las características de la RS, además de una gestión administrativa que apoye sus operaciones. Por lo tanto, el liderazgo transversal juega un papel clave en el éxito de las RS, y pretende principalmente construir una cultura basada en la innovación colaborativa capaz de mejorar los resultados educativos en la comunidad. Finalmente, la tesis ofrece un instrumento válido para la evaluación multidimensional de las RS. / The implementation of educational collaborative network programs (ECNs), which provide comprehensive social, educational and health services have become an emergent strategy in Western countries to tackle educational challenges in child development. However, the efforts applied to evaluate these initiatives are still insufficient to provide comprehensive information regarding their growth and effectiveness. This Thesis addresses the following research question: How can we evaluate the effectiveness of ECNs?, and is developed by the compilation of six research papers. Hence the work provides a general approach from socioconstructivist and sociocritical paradigms and uses qualitative- and quantitative-oriented methods. The conclusions indicate that the assessment of ECN need to capture final results but also organizational outcomes, defined as the new capital built by the collaborative performance. ECN effectiveness requires a networked leadership, together with a governance structure adapted to the program characteristics, and management assistance that supports network operations. Thus networked leadership plays a key role in ECN effectiveness and primarily attempts to build a collaborative innovation culture capable of improving educational results in the community. Finally, the thesis provides a valid tool for ECN measurement that takes into account its multidimensional performance.