Aquesta investigació es centra en el tema de la participació en línia des del punt de vista dels ciutadans, abarcant com a tema principal d’estudi les opcions de participació incloses en les pàgines web dels mitjans de comunicació (periodisme participatiu). La part qualitativa del projecte de recerca es basa en sessions de focus group portades a terme tant a Barcelona com a Londres. Aquestes sessions s’orienten a investigar les actituds i motivacions dels ciutadans respecte la participació, posant ènfasis en aquelles pràctiques en línia relacionades amb els mitjans de comunicació, així com també les seves percepcions sobre temes temes d’interès públic i participació en la comunitat. D’aquesta forma, el projecte de recerca destaca la importància d’estudiar la participació en línia en el context ampli de la vida pública in el món analògic de cada participant, més que no pas estudiar les pràctiques participatives en línia de forma aïllada. La part quantitativa de la recerca es basa en un estudi de contingut de les formes de participació adoptades pels mitjans de comunicació, emprant una fitxa d’estudi fonamentada en tres diferents formes d’interactivitat (selectiva, participativa i productiva). L’estructura del projecte de recerca permet doncs comparar les actitus i motivacions dels ciutadans sobre la participació en línia amb l’estat actual d’adopció de mecanismes de participació per part dels mitjans de comunicació. / Esta investigación se centra en el tema de la participación en línea desde el punto de vista de los ciudadanos, abarcando como tema principal de estudio las opciones de participación incluidas en las páginas web de los medios de comunicación (periodismo participativo). La parte cualitativa del proyecto de investigación se basa en sesiones de focus group llevadas a cabo tanto en Barcelona como en Londres. Estas sesiones se orientan a investigar las actitudes y motivaciones de los ciudadanos respecto a la participación, poniendo énfasis en aquellas prácticas en línea relacionadas con los medios de comunicación, así como también sus percepciones sobre temas de interés público y participación en la comunidad. De esta forma, el proyecto de investigación destaca la importancia de estudiar la participación en línea en el contexto amplio de la vida pública en el mundo analógico de cada participante, más que estudiar las prácticas participativas en línea de forma aislada. La parte cuantitativa de la investigación se basa en un estudio de contenido de las formas de participación adoptadas por los medios de comunicación, empleando una ficha de estudio fundamentada en tres diferentes formas de interactividad (selectiva, participativa y productiva). La estructura del proyecto de investigación permite pues comparar las actitudes y motivaciones de los ciudadanos sobre la participación en línea con el estado actual de adopción de mecanismos de participación por parte de los medios de comunicación. / This research approaches the topic of online media participation from the point of view of the citizens and taking as a main object of research the participatory options included in news media websites (participatory journalism). The qualitative part of the thesis is based on focus groups sessions conducted in London and in Barcelona. These focus groups are aimed at researching citizens’ attitudes and motivations towards participation, with a special attention to practices in and through the media, but also to their perceptions about public life and public engagement. By doing so, the research stresses the importance of conducting research about online participation in relation with the offline context of each research participant, rather than studying online media participatory practices in isolation. The quantitative part of this study is based on content analysis of the forms of participation adopted in news media websites, categorised in a study sheet based on the different kinds of interactivity (selective, participative and productive). In this way, citizens’ attitudes and motivations are then compared with the actual adoption of participatory options by news media websites.

La present investigació estudia la polivalència periodística de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i la compara amb els perfils professionals especialitzats de les delegacions catalanes d’EFE i Europa Press (EP). L’eficiència econòmica de la primera empresa depèn d’una fórmula, no exempta de tensions, basada en treballadors multitasca que acumulen un nombre elevat de feines simultànies i que contrasta amb el desplegament de fotògrafs, operadors de càmera i redactors de la segona –i també de la tercera excloent els fotògrafs– per prioritzar la qualitat del material produït. L'estudi pretén analitzar l'aposta per la multitasca de l’ACN tenint en compte la major eficiència productiva que pot suposar per a l'empresa sense oblidar les repercussions que pot tenir sobre la capacitat informativa dels seus redactors.
A través d’una metodologia, que s’ha valgut tant de tècniques quantitatives com qualitatives, s’han obtingut resultats després d’enquestar els periodistes de les tres agències, entrevistar els seus responsables, conviure durant dos anys amb redactors dels tres perfils en el seu espai de treball i, finalment, analitzar les dades disponibles sobre la seva productivitat. Les conclusions s’han abstret contextualitzant el treball de camp amb les aproximacions científiques ja existents –sobre polivalència professional, convergència comunicativa i agències de notícies– i amb les entrevistes i observacions que s’han fet a les agències ANSA (Itàlia) i AFP (França), escollides com a referents europeus d’aquests organismes per la seva proximitat amb l’Estat espanyol. El treball conclou que un model com el de l’ACN permet a una agència produir material informatiu de forma més eficient gràcies, en part, a un millor aprofitament de les innovacions tecnològiques. Per contra, es constata que la qualitat de les peces elaborades per professionals especialitzats és superior a la de les peces dels redactors polivalents, que treballen en unes condicions laborals més dures que les d’EFE o EP i se senten menys satisfets amb el resultat del seu esforç. En síntesi, l’opinió dominant a l‘ACN, més discutida a EFE que a EP, és que, sempre que s’eviti la sobrecàrrega que suposa afrontar simultàniament la producció de tots els formats de la multitasca –text, àudio, fotografia i, especialment, vídeo– la viabilitat del model sobreviu garantint un equilibri recomanable entre eficiència, qualitat i satisfacció professional. / La presente investigación estudia la polivalencia periodística de la Agència Catalana de Notícies (ACN) y la compara con los perfiles profesionales especializados de las delegaciones catalanas de EFE y Europa Press (EP). La eficiencia económica de la primera empresa depende de una fórmula, no exenta de tensiones, basada en trabajadores multitarea que acumulan un elevado número de faenas simultáneas y que contrasta con el despliegue de fotógrafos, operadores de cámara y redactores de la segunda –y también de la tercera excluyendo los fotógrafos– para priorizar la calidad del material producido. El estudio pretende analizar la apuesta por la multitarea de la ACN teniendo en cuenta la mayor eficiencia productiva que puede suponer para la empresa sin olvidar las repercusiones que puede tener sobre la capacidad informativa de sus redactores. A través de una metodología, que se ha valido tanto de técnicas cuantitativas como cualitativas, se han obtenido resultados después de encuestar a los periodistas de las tres agencias, entrevistar a sus responsables, convivir durante dos años con redactores de los tres perfiles en su espacio de trabajo y, finalmente, analizar los datos disponibles sobre su productividad. Las conclusiones se han logrado tras contextualizar el trabajo de campo con las aproximaciones científicas ya existentes –sobre polivalencia profesional, convergencia comunicativa y agencias de noticias– y con las entrevistas y observaciones que se han llevado a cabo en las agencias ANSA (Italia) y AFP (Francia), escogidas como referentes europeos de estos organismos debido a su proximidad con el estado español. El trabajo concluye que un modelo como el de la ACN permite a una agencia producir material informativo de manera más eficiente gracias, en parte, a un mejor aprovechamiento de las innovaciones tecnológicas. Por contra, se constata que la calidad de las piezas elaboradas por profesionales especializados es superior a la de las piezas de los redactores polivalentes, que trabajan en unas condiciones laborales más duras que las de EFE o EP y se sienten menos satisfechos con el resultado de su esfuerzo. En síntesis, la opinión dominante en la ACN, más discutida en EFE que en EP, es que, siempre que se evite la sobrecarga que supone afrontar simultáneamente la producción de todos los formatos de la multitarea –texto, audio, fotografía y, especialmente, vídeo– la viabilidad del modelo sobrevive garantizando un equilibrio recomendable entre eficiencia, calidad y satisfacción profesional. / This research studies the polyvalence strategy of Agència Catalana de Notícies (ACN) comparing it with the Catalan delegations of EFE and Europa Press (EP), which have specialized professionals for each task. The economic efficiency of the ACN comes from a method based on polyvalent editors (i.e. one journalist performs different tasks) that accumulates a large amount of simultaneous works and that contrasts with the assignment of photographs, camera operators and editors from EFE and EP to prioritize the quality of the produced material. The study analyzes the ACN polyvalence strategy which: on the one hand provides a higher efficiency; but on the other hand, the quality of the final product might decrease. The methodology employed in the present work used both quantitative and qualitative techniques, and obtained these results after surveying journalists of the three news agencies, by coexisting for two years in their workspace, and interviewing their management. In addition, the results here presented also take into consideration the available data regarding their productivity. This research has also investigated already existing scientific approximations about polyvalent workers, communicative convergence, and news agencies. Moreover, we have visited and interviewed workers from two main European agencies, ANSA (Italy) and AFP (France), to obtain an external point of view to the present investigation given their proximity to Spain. The present work concludes that the ACN model allows a higher productivity in elaborating informative material because of a better use of technical innovations. However, we can confirm the quality of material elaborated by specialized professionals (EFE and EP) is higher. At the individual level, this study also shows that polyvalent journalists might have a lower work satisfaction in comparison to specialized ones because of the balance between work effort and final quality of the product. To summarize, the main opinion at ACN, more debated at EFE than at EP, is that as long as editors do not have extreme workloads (e.g. the overloading of simultaneously producing text, audio, photography and, especially, video), the feasibility of the model survives ensuring a recommendable balance between efficiency, quality and professional satisfaction.

El projecte de tesi s'emmarca dins de l'anàlisi del bon govern de les empreses. El bon govern empresarial constitueix en l'actualitat una de les línies de recerca en Economia Financera que estan experimentant un desenvolupament més important en l'àmbit de l'economia i l'administració d'empreses (Correa et al., 2009; Richart et al., 2011) . Així la primera part de la tesi se centra a analitzar les tendències en recerca sobre Govern Corporatiu Internacional, aprenent, entre altres coses, que les regulacions poden ajudar a millorar el govern de les empreses i la percepció que es té d'ell per part de les accionistes. Per això, després d'haver analitzat les directrius en Govern Corporatiu aquest treball se centra en un dels conflictes d'agència que estan de més actualitat, la relació entre els accionistes i els auditors, i com aquests últims poden estar condicionats o no per les empreses a les quals auditen. Aquesta tesi doctoral analitza el contingut informatiu de la presentació d'informes d'auditoria amb excepcions en les empreses cotitzades espanyoles en el període 2002-2010. Els importants canvis en la regulació de l'auditoria esdevinguts a Espanya durant la passada dècada, Ley 44/2002 de Medidas de Reforma del Sistema Financiero, amb l'objectiu principal de reforçar la independència, fan necessari actualitzar els resultats de les investigacions precedents. A diferència d'aquestes, s'ha analitzat l'efecte de la presentació d'excepcions no únicament en el preu de l'acció sinó també en el volum de negociació. Aquest treball llança nous resultats sobre el comportament del mercat de valors espanyol que donen suport, com s'esperava, un creixent contingut informatiu de les excepcions. Així, mentre els primers treballs concloïen que les excepcions no tenien contingut informatiu rellevant, els resultats d'Andrés et al. (2007) plantejaven ja una certa reacció del mercat a la presentació d'excepcions. En aquesta línia, els nostres resultats mostren una reacció més evident que l'observada per aquests autors. On més valor estan aportant els auditors al mercat és en l'emissió dels informes sobre empreses la propietat està més dispersa. Quan el capital flotant de l'empresa està per sobre de la mitjana, els inversors d'aquestes empreses, que majoritàriament no han pogut anticipar el seu contingut, reaccionen amb un descens significatiu dels preus el que indica que l'informe té un contingut informatiu valuós per a la presa de decisions. La resta d'anàlisi segmentats realitzats permeten concloure que el mercat reacciona en major mesura davant la presentació d'excepcions en el cas de petites empreses, quan aquestes tenen lloc en situacions de crisi borsària i quan es tracta d'excepcions d'empresa en funcionament. / El proyecto de tesis se enmarca dentro del análisis del buen gobierno de las empresas. El buen gobierno empresarial constituye en la actualidad una de las líneas de investigación en Economía Financiera que están experimentando un desarrollo más importante en el ámbito de la Economía y la Administración de empresas (Correa et al. 2009; Richart et al. 2011). Así la primera parte de la tesis se centra en analizar las tendencias en investigación sobre Gobierno Corporativo Internacional a través de un estudio bibliométrico, aprendiendo, entre otras cosas, que las regulaciones pueden ayudar a mejorar el gobierno de las empresas y la percepción que se tiene de él por parte de las accionistas. Por ello, tras haber analizado las directrices en Gobierno Corporativo este trabajo se centra en uno de los conflictos de agencia que están de más actualidad, la relación entre los accionistas y los auditores, y como estos últimos pueden estar condicionados o no por las empresas a las cuales auditan. Esta tesis doctoral analiza el contenido informativo de la presentación de informes de auditoría con salvedades en las empresas cotizadas españolas en el periodo 2002-2010. Los importantes cambios en la regulación de la auditoría acontecidos en España durante la pasada década, Ley 44/2002 de Medidas de Reforma del Sistema Financiero, que han tenido como objetivo principal reforzar la independencia, hacen necesario actualizar los resultados de las investigaciones precedentes. A diferencia de éstas, se ha analizado el efecto de la presentación de salvedades no únicamente en el precio de la acción sino también en el volumen de negociación. Este trabajo arroja nuevos resultados acerca del comportamiento del mercado de valores español que apoyan, como se esperaba, un creciente contenido informativo de las salvedades. Así, mientras los primeros trabajos concluían que las salvedades no tenían contenido informativo relevante, los resultados de Andrés et al. (2007) planteaban ya una cierta reacción del mercado a la presentación de salvedades. En esta línea, nuestros resultados muestran una reacción más evidente que la observada por estos autores. Donde más valor están aportando los auditores al mercado es en la emisión de los informes sobre empresas cuya propiedad está más dispersa. Cuando el capital flotante de la empresa está por encima de la media, los inversores de estas empresas, que mayoritariamente no han podido anticipar su contenido, reaccionan con un descenso significativo de los precios lo que indica que el informe tiene un contenido informativo valioso para la toma de decisiones. El resto de análisis segmentados realizados permiten concluir que el mercado reacciona en mayor medida ante la presentación de salvedades en el caso de pequeñas empresas, cuando éstas tienen lugar en situaciones de crisis bursátil y cuando se trata de salvedades de empresa en funcionamiento. / The thesis project is part of the analysis of good corporate governance. Good corporate governance is at present one of the lines of research in financial economics that are experiencing major development in the field of economics and business administration (Correa et al., 2009; Richart et al., 2011). The Corporate Governance aims to assure investors the performance of its capital and establishing a climate of confidence in the market because on one hand thanks to the performance of the boards have controlled the executive and the other is encouraged transparency and access to information. So the first part of the thesis focuses on analyzing the researching trends on International Corporate Governance, learning, among other things, that regulations can help improve corporate governance and the perception that the shareholders have of it. Therefore, after analyzing the Corporate Governance guidelines, this study focuses on the conflict of agency that are more present, the relationship between shareholders and auditors. This thesis analyzes the information content of the presentation of qualified audit reports in Spanish listed companies in the period 2002-2010. Major changes in the regulation of audit occurred in Spain during the last decade, with the main objective of reinforcing the independence, make it necessary to update the results of previous investigations. Unlike them, we analyzed the effect of presenting qualifications not only in the share price but also in trading volume. This work sheds new results about the behavior of the Spanish stock market that support, as expected, a growing information content of qualifications. So while early work had concluded that the exceptions not relevant informational content, the results of Andres et al. (2007) posed as a certain market reaction to the presentation of qualifications. In this line, our results show a clear reaction observed by these authors. Where are you bringing value to market auditors in issuing reports on companies whose ownership is more dispersed. When the float of the company is above average, investors in these companies, most of which have failed to anticipate the content, react with a significant decline in prices indicating that the report is a valuable informative content for decision making. The rest of segmented analyzes support the conclusion that the market reacts further with the submission of qualifications in the case of small businesses, when they occur in situations of crisis and stock market when it comes to qualifications of going concern.

Retaliatory behaviors are consumer actions taken to damage a brand for its actions. Prior research has discovered that the more deeply a consumer embeds a brand’s identity into their identity the more strongly they retaliate following a brand change. Despite evidence that consumers use activities to construct their identities, retaliatory research has primarily focused on one facet of identity construction, brand possession. This research addresses this gap by investigating if the consumer-activity relationship is a predictor of intentions to engage in retaliatory behaviors following a brand change. Specifically, an experimental survey research design found that activity promotion tendencies have a significant, positive relationship on consumers’ likelihood of engaging in retaliatory behavior following a brand change. Moreover, the impact of activity promotion on retaliatory behaviors was more pronounced following a more severe disruption to a consumer’s activity-derived identity than a minor disruption. Based on these findings, specific propositions that identify the antecedents, moderators, and outcomes of consumer-activity identification are developed. The outcomes are discussed in terms of their impact on the consumers’ relationship with both the consumption activity and the brands enrolled in the consumption activity. The implications from the empirical analysis also suggest that marketing strategies are needed that place priority on facilitating consumers engagements in consumption activities. Therefore, the thesis formulates four market orientation strategies that embrace the notion that firms provide resources for consumers to enroll into their consumption activities in an effort to accommodate and support the consumer-activity relationship. Accordingly, this thesis composed of three articles empirically explores consumer-activity and consumer-brand relationships together to better understand consumer retaliatory behavior; theorizes on the impact the consumer-activity relationship has on consumer behavior; and, develops four market orientations that focus on inserting offerings into consumers’ consumption activities. / Los comportamientos de represalia son las acciones que llevan a cabo los consumidores para perjudicar una marca por sus acciones. Estudios anteriores han descubierto que, cuanto más incorpora un consumidor la identidad de una marca dentro de su propia identidad, con más fuerza actuará en represalia cuando cambie de marca. Pese a las evidencias que demuestran que los consumidores utilizan sus actividades para construir sus identidades, la investigación en materia de represalias se ha centrado principalmente en una sola faceta de la construcción de la identidad, la posesión de la marca. La presente investigación viene a cubrir este vacío estudiando si la relación existente entre el consumidor y la actividad que lleva a cabo es un predictor de la intención de adoptar un comportamiento de represalia al cambiar de marca. En concreto, en el diseño de una investigación experimental a través de una encuesta, se ha observado que la tendencia a promover una actividad tiene una relación positiva significativa sobre la probabilidad de que un consumidor adopte comportamientos de represalia al cambiar de marca. Además, la incidencia de la promoción de una actividad sobre los comportamientos de represalia era más acusada si era más grave la alteración en la identidad del consumidor, derivada de dicha actividad. A partir de estas conclusiones, se han desarrollado propuestas específicas que identifican los antecedentes, los factores moderadores y los resultados de la identificación de la actividad del consumidor. Los resultados obtenidos se analizan en cuanto a su incidencia en las relaciones de los consumidores tanto con la actividad de consumo como con las marcas implicadas en dicha actividad. Las consecuencias de este análisis empírico también indican que se necesitan estrategias de marketing para dar prioridad a facilitar a los consumidores la participación en actividades de consumo. En consecuencia, esta tesis formula cuatro estrategias de orientación al mercado que engloban la idea de que las empresas proporcionan recursos a los consumidores para que se apunten a sus actividades de consumo, en un intento de ajustar y apoyar la relación entre el consumidor y la actividad. A tal efecto, la tesis, compuesta por tres artículos, estudia empíricamente las relaciones consumidor-actividad y consumidor-marca a la vez, para entender mejor los comportamientos de represalia de los consumidores; teoriza acerca de la incidencia que tiene la relación consumidor-actividad sobre el comportamiento del consumidor, y desarrolla cuatro orientaciones al mercado que consisten en introducir ofertas en las actividades de consumo de los consumidores. / Les conductes de represàlia són les accions que duen a terme els consumidors per perjudicar una marca per les seves accions. Estudis previs han descobert que, com més el consumidor incorpora la identitat d’una marca en la seva pròpia identitat, amb més virulència actuarà en represàlia quan canviï de marca. Malgrat les proves que demostren que els consumidors utilitzen les activitats per construir les seves identitats, la recerca en matèria de represàlia s’ha centrat principalment en una sola faceta de la construcció de la identitat, la possessió de la marca. Aquesta recerca ve a cobrir aquest buit estudiant si la relació que hi ha entre el consumidor i l’activitat que du a terme és un predictor de la intenció d’adoptar una conducta de represàlia en canviar de marca. Concretament, en el disseny d’una recerca experimental per enquesta, s’ha observat que la tendència a promoure una activitat té una relació positiva significativa sobre la probabilitat que un consumidor adopti comportaments de represàlia en canviar de marca. A més, la repercussió de la promoció d’una activitat sobre les conductes de represàlia és més acusada si ha estat més greu l’alteració que ha produït en la identitat del consumidor, derivada d’aquesta activitat. A partir d’aquestes conclusions, s’han desenvolupat propostes específiques que identifiquen els antecedents, els factors moderadors i els resultats de la identificació de l’activitat del consumidor. S’analitzen els resultats obtinguts pel que fa a la repercussió que tenen sobre les relacions dels consumidors tant amb l’activitat de consum com amb les marques implicades en aquesta activitat. Els resultats d’aquesta anàlisi empírica també assenyalen que calen estratègies de màrqueting per donar prioritat a facilitar que els consumidors participin en activitats de consum. Així doncs, aquesta tesi formula quatre estratègies d’orientació al mercat, que engloben la idea que les empreses proporcionin recursos als consumidors per tal que s’apuntin a les seves activitats de consum, en un intent d’ajustar i potenciar la relació entre el consumidor i l’activitat. Amb aquesta finalitat, la tesi, integrada per tres articles, estudia empíricament les relacions consumidor-activitat i consumidor-marca alhora, per tal d’entendre millor les conductes de represàlia dels consumidors; teoritza sobre la repercussió que té la relació consumidor-activitat sobre la conducta del consumidor, i desenvolupa quatre orientacions al mercat que consisteixen a introduir ofertes en les activitats de consum dels consumidors.

Over the last decade, innovation through design has gained significant attention from the business world, policymakers, and academia. This “new state of mind” has emerged to respond to the changing needs of the society and consumers better. EU Commission recognizes that the Union needs innovation to enable competitiveness, prosperity and well-being. The Commission views design as an important discipline and activity to introduce novelty to the market, converting them into user-friendly, pleasurable and engaging products, services, and experiences. The Commission highlights that when used as a tool for human-centered and market-driven innovation in multiple sectors of the economy, design driven innovation could improve European competitiveness. Considering all these aspects, this thesis consists of four papers. First article introduces the concept of design thinking and asks for the kind of organizations we would need to flourish this new way of thinking to help them achieve sustainable competitive advantage. Second study, highlights the urge for designers to understand the unarticulated needs of individuals and the meanings of these needs to them. As economic, social, and environmental circumstances change, the consumer preferences change and designers may be under the market pressure to add new roles and skills or expand the existing ones to adapt to these new circumstances. The current trend indicates a move from designers as craftsmen to co-designers. This study challenges educational institutions to help design students and practitioners to take on new challenges to understand their new role and develop and extend the skills around this new role. Third study highlights that product design can be employed as a strong differentiator of products in their markets by creating unique and distinctive styles and features. This article presents a new approach where design distinctiveness plays the role as a mediator between a firm’s design orientation and differentiation to reach higher new product success. Fourth investigation establishes the link between design and brand. The empirical study defines brand design construct and its dimensions, develops the relational linkage between brand design and brand experience constructs. The article generates research hypotheses and develops the proposed framework that explains the relationship between brand design and brand experience. / En la última década, la innovación a través del diseño ha sido objeto de una destacada atención por parte del mundo de los negocios, de los diseñadores de las políticas y de la academia. Este “nuevo estado del pensamiento” ha surgido para dar mejor respuesta a las necesidades cambiantes de la sociedad y de los consumidores. La Comisión Europea reconoce que la UE necesita innovar para hacer posible la competitividad, la prosperidad y el bienestar. La Comisión ve el diseño como una disciplina y una actividad importante para introducir una novedad en el mercado, convirtiéndola en productos, servicios y experiencias amigables, placenteros y atractivos. La Comisión destaca que, cuando se utiliza como una herramienta centrada en las personas e impulsada por el mercado en numerosos sectores de la economía, la innovación promovida por el diseño puede mejorar la competitividad en Europa. Considerando todos estos aspectos, esta tesis está integrada por cuatro papers. El primer artículo introduce el concepto de design thinking y se pregunta por el tipo de organizaciones que necesitaríamos para aflorar esta nueva forma de pensamiento con el fin de ayudarlas a alcanzar una ventaja competitiva sostenible. El segundo estudio señala la urgencia de los diseñadores de entender las necesidades no expresadas de las personas y los significados de estas necesidades para ellas. A medida que van cambiando las circunstancias económicas, sociales y medioambientales, las preferencias de los consumidores también cambian y los diseñadores pueden sentir la presión de los mercados para incorporar nuevos roles y habilidades o ampliar los existentes con el fin de adaptarlos a las nuevas circunstancias. La tendencia actual indica que los diseñadores como artesanos pasan a convertirse en codiseñadores. Este estudio reta a las instituciones educativas a ayudar a los estudiantes y profesionales del diseño a asumir nuevos retos para entender su nuevo rol y desarrollar y ampliar las habilidades en torno a este nuevo rol. El tercer estudio señala que el diseño del producto puede utilizarse como un gran factor diferenciador de los productos en sus mercados creando unos estilos y unas características únicas y distintivas. Este artículo presenta un nuevo enfoque en que el carácter distintivo del diseño juega el papel de mediador entre la orientación al diseño de una empresa y la diferenciación, para lograr un mayor éxito del nuevo producto. La cuarta investigación establece relación entre el diseño y la marca. El estudio empírico define el constructo del diseño de la marca y sus dimensiones, desarrolla el vínculo relacional entre el diseño de la marca y los constructos de la experiencia de la marca. El artículo genera hipótesis investigadoras y desarrolla el marco propuesto que explica la relación existente entre el diseño de la marca y la experiencia de la marca. / L’última dècada, la innovació a través del disseny ha estat objecte d’una atenció notable al món dels negocis i per part dels dissenyadors de les polítiques i de l’acadèmia. Aquest “nou estat del pensament” ha sorgit per respondre millor a les necessitats canviants de la societat i dels consumidors. La Comissió Europea reconeix que la UE necessita innovar per fer possible la competitivitat, la prosperitat i el benestar. La Comissió veu el disseny com una disciplina i com una activitat important per introduir una novetat en el mercat, en forma de productes, serveis i experiències amigables, plaents i atractius. La Comissió destaca que, quan es fa servir com una eina centrada en les persones i impulsada pel mercat en molts sectors de l’economia, la innovació promoguda pel disseny pot millorar la competitivitat a Europa. Considerant tots aquests aspectes, aquesta tesi s’estructura en quatre parts. El primer article introdueix el concepte de design thinking i es pregunta per quin tipus d’organitzacions necessitaríem per fer aflorar aquesta nova forma de pensament a fi d’ajudar-les a obtenir un avantatge competitiu sostenible. El segon estudi parla de la urgència que els dissenyadors entenguin les necessitats no expressades de les persones i què signifiquen aquestes necessitats per a elles. A mesura que canvien les circumstàncies econòmiques, socials i mediambientals, les preferències dels consumidors també canvien i les dissenyadors poden sentir la pressió dels mercats per incorporar nous rols i habilitats o ampliar els que ja tenen per tal d’adaptar-los a les noves circumstàncies. La tendència actual indica que els dissenyadors com a artesans passen a convertir-se en codissenyadors. Aquest estudi repta les institucions educatives a ajudar els estudiants i els professionals del disseny a assumir nous reptes per entendre el seu nou rol i desenvolupar i ampliar les habilitats al voltant d’aquest rol nou. El tercer estudi assenyala que el disseny del producte es pot fer servir com un gran factor diferenciador dels productes als seus mercats, creant uns estils i unes característiques úniques i distintives. Aquest article presenta un nou enfocament en el qual el caràcter distintiu del disseny fa el paper de mediador entre l’orientació al disseny d’una empresa i la diferenciació, per tal que el nou producte tingui més èxit. La quarta recerca relaciona el disseny i la marca. L’estudi empíric defineix el constructe del disseny de la marca i les seves dimensions, i desenvolupa un vincle relacional entre el disseny de la marca i els constructes de l’experiència de la marca. L’article genera hipòtesis de recerca i desenvolupa el marc proposat, que explica la relació que hi ha entre el disseny de la marca i l’experiència de la marca.

La tesi analitza en primer lloc la gènesi del fet electrònic, el seu concepte tècnic-científic, així com la manera, els mitjans o suports en els que es conserva i els dispositius de reproducció que necessita per poder ser perceptible per l´home. El coneixement de la gènesi i manifestació del fet electrònic ens permet a continuació el seu estudi des de un punt de vista social i empresarial, per a finalment analitzar la seva vessant o dimensió jurídica. I a partir d´aquesta última dimensió jurídica es defineix que s’entén per prova electrònica , la seva regulació i els possibles errors o carències en ella. Això per quant la dimensió social del fet electrònic és el que el lliga a la nostra realitat i el converteix en objecte d´interès per la contesa jurídica i la prova en el procés. El fet electrònic, en la seva dimensió jurídica, actua en el procés jurisdiccional com a qualsevol altre fet. En definitiva l´adjectiu electrònic no modifica els requisits i exigències legals que ha de complir qualsevol fet per a ser introduït i valorat en el procés com a prova. L´anàlisi del fet electrònic des de una perspectiva social té el seu origen en l´estudi de la seva influència a nivell d´Estat i d´empresa. En l´àmbit estatal i corporatiu es referencien les recents reformes legals, les polítiques relatives a la implantació de les noves tecnologies en el nostre país i els informes sobre costos que això suposa. En l´àmbit corporatiu destaca la referència al «compliance» i els costos econòmics que pot suposar per a una empresa la no implantació de mesures de seguretat sobre els actius d´informació de que disposa. Previ a entrar en la prova s´estudia la investigació i la perícia del fet electrònic i es defineix la disciplina informàtica-forense. Investigació i perícia plantejan dues qüestions fonamentals com són: els límits a la investigació que suposen els drets constitucionals; i si es disposa en la via civil de mitjans processals d´investigació i accés a les fonts de prova que es trobin en poder de tercers. Finalment, s´analitza la prova electrònica entrant en la dimensió jurídica-processal del fet electrònic. Donada l´especial rellevància de la prova pericial electrònica, s´analitza el seu objecte, naturalesa jurídica, finalitat i regulació. A continuació es tracta sobre la pràctica de la prova sobre el fet electrònic distingint la pràctica de la prova pericial, com a prova electrònica pròpiament dita, de la pràctica de la prova que tracta sobre la manifestació del fet electrònic. Dintre d´aquest últim epígraf es fa referència a la prova documental, la prova d´interrogatori de parts i testimonis i la prova de reconeixement judicial. Finalment hi ha un epígraf sobre la valoració del fet electrònic on té preferència l´estudi sobre la prova pericial electrònica i una breu referència a la impugnació del dictamen pericial. / La tesis analiza en primer lugar la génesis del hecho electrónico, su concepto técnico-científico, así como el modo y los medios o soportes en que se conserva y los dispositivos de reproducción que necesita para ser perceptible por el hombre. El conocimiento de la génesis y manifestación del hecho electrónico nos permite a continuación su estudio desde un punto de vista social y empresarial, para finalmente analizar su vertiente o dimensión jurídica. Y a partir de esta última dimensión jurídica se define qué se entiende por prueba electrónica, su regulación y los posibles errores o carencias en la misma. Ello por cuanto la dimensión social del hecho electrónico es lo que le incardina en nuestra realidad y es lo que le convierte en objeto de interés para la contienda jurídica y la prueba en el proceso. El hecho electrónico en su dimensión jurídica, actúa en el proceso jurisdiccional como cualquier otro hecho. En definitiva el adjetivo electrónico no modifica los requisitos y exigencias legales que debe cumplir cualquier hecho para ser introducido y valorado en el proceso como prueba. El análisis del hecho electrónico desde una perspectiva social parte del estudio de su influencia a nivel de Estado y de empresa. En el ámbito estatal y corporativo se referencian las recientes reformas legales, las políticas relativas a la implantación de las nuevas tecnologías en nuestro país y los informes sobre costes que ello supone. En el ámbito corporativo destaca la referencia a «compliance» y los costes económicos que puede suponer para una empresa la no implantación de medidas de seguridad sobre los activos de información de que dispone. Previo a entrar en la prueba se estudia la investigación y la pericia del hecho electrónico y se define el concepto de disciplina informático-forense. Investigación y pericia plantean dos cuestiones fundamentales: como son los límites a la investigación que suponen los derechos constitucionales; y si se dispone en vía civil de medios procesales de investigación y acceso a las fuentes de prueba que se hallen en poder de terceros. Finalmente, se analiza la prueba electrónica, entrando en la dimensión jurídico-procesal del hecho electrónico. Dada la especial relevancia de la prueba pericial electrónica, se analiza su objeto, naturaleza jurídica, finalidad y regulación. A continuación se trata sobre la práctica de la prueba sobre el hecho electrónico distinguiendo la práctica de la prueba pericial, como prueba electrónica propiamente dicha, de la práctica de la prueba que versa sobre la manifestación del hecho electrónico. Dentro de este último epígrafe se atiende a la prueba documental, la prueba de interrogatorio de partes y testigos y la prueba de reconocimiento judicial. Finalmente se destina un epígrafe a la valoración de la prueba del hecho electrónico donde prima el estudio sobre la prueba pericial electrónica y una breve referencia a la impugnación del dictamen pericial. / The thesis analyzes, in the first place, the genesis of the electronic fact, their technical concept, as well as the way and means or supports in which it is conserved and the devices of reproduction that needs to be perceivable by the man. The knowledge of the genesis and manifestation of the electronic fact allows us its study from a social and enterprise point of view, to finally analyze its legal aspect o dimension. And from this last legal dimension it is defined what is understood by electronic evidence, its regulation and the possible errors or deficiencies in the same one. This because the social dimension of electronic fact is what you incardinated into our reality and is what it turns object of interest for the legal fight and the proof of evidence at the process. The electronic fact in its legal dimension, acts in the jurisdictional process like any other fact. The adjective «electronic» really does not modify the legal requirements and exigencies that must fulfil any fact to be introduced and to be valued in the process like a proof. The analysis of the electronic fact from a social perspective comes from the study of its influence at level of State and company. So We can see it with the recent legal reforms at this matters, the policies relating to the implementation of the new technologies in our country and the information on costs that it supposes. In the corporative sector it emphasizes the economic reference to “compliance” and costs that can suppose for a company the no implantation of safety measures on the information assets that it has. Previous to enter into the proof of evidence (practice of evidence) the thesis analyzes the investigation and the expert evidence about electronic facts and defines the concept and ambit of the forensic science of the discipline. Investigation and expert evidence raise two fundamental questions: as they are the limits to the investigation that suppose the constitutional rights; and if available in civil proceedings, the media research and access to sources of evidence in the possession of third parties. Finally, the electronic evidence is analyzed from the legal-procedural dimension of the electronic fact. Given the special relevance of the electronic expert test, one analyzes its object, legal nature, purpose and regulation. Then the work attends to the practice of proof of the electronic fact, distinguishing the practice of the expert evidence, like electronic evidence itself, of the practice of the proof about the manifestation of the electronic fact. Within this last title it is analyzed the documentary evidence, proof by witness or parts and the proof of judicial recognition. To end the thesis contains a last title where it is examined the valuation of the electronic evidence and a brief reference to the opposition of the expert opinion.

Per a la realització d’aquesta tesi s’ha dut a terme un estudi sobre estudiants de gestió d’empreses de diversos països que estan a punt d’incorporar-se al mercat laboral, amb l’objectiu de descobrir i entendre el fenomen de la motivació a la feina. La tesi es basa en dades primàries recollides per l’investigador, que inclouen 44 entrevistes en profunditat, 2 grups de discussió, documents escrits i quatre anys d’observació directa a quatre universitats. La comunitat acadèmica ha conclòs que la motivació a la feina continua ocupant un lloc significatiu a la recerca especialitzada i a la comunitat empresarial. El món dels negocis canvia i s’endinsa al segle XXI, i J.B Miner (1978 i 1993) i Latham i Pinder (2005) conclouen a les seves obres que la motivació a la feina continua tenint un gran pes als estudis científics. La motivació i el comportament envers la feina són cada vegada més importants, ja que les plantilles de les empreses substitueixen els seus treballadors més veterans per empleats més joves, acabats de sortir de la universitat. Els nous treballadors que s’incorporin a aquestes plantilles procedents de la facultat, seran naturalment diferents als actuals treballadors. El punt de partida d’aquesta tesi és un repàs a la motivació en relació amb la ciència de la gestió empresarial i la psicologia, juntament amb una revisió del pensament filosòfic relacionat amb la interpretació de la motivació a la feina. S’analitza llavors pas a pas la literatura sobre la teoria de la motivació, que es divideix en cinc grups. Els resultats ofereixen un marc exhaustiu per a la motivació a la feina en el context de la mostra teòrica per a l’anàlisi de dades i dels mètodes qualitatius per a la recollida de dades. La unió de la literatura i els descobriments empírics de l’estudi ha demostrat que certes teories de la motivació a la feina poden relacionar-se amb l’existència de les quatre tipologies descobertes mitjançant les dades empíriques. Després de comparar i contrastar la literatura amb les dades, aquestes relacions poden interpretar-se i aplicar-se. / Para la realización de esta tesis se ha llevado a cabo un estudio sobre estudiantes de gestión de empresas de varios países que están a punto de incorporarse al mercado laboral con el fin de descubrir y comprender el fenómeno de la motivación en el trabajo. La tesis se basa en datos primarios recogidos por el investigador, que incluyen 44 entrevistas en profundidad, 2 grupos de discusión, documentos escritos y cuatro años de observación directa en cuatro universidades. La comunidad académica ha concluido que la motivación en el trabajo sigue ocupando un lugar significativo en la investigación especializada y en la comunidad empresarial. El mundo de los negocios cambia y se adentra en el siglo XXI, y J.B Miner (1978 y 1993) y Latham y Pinder (2005)concluyen en sus obras que la motivación en el trabajo sigue teniendo un gran peso en los estudios científicos. La motivación y el comportamiento hacia el trabajo son cada vez más importantes, ya que las plantillas de las empresas sustituyen a sus trabajadores más veteranos por empleados más jóvenes, recién salidos de la universidad. Los nuevos trabajadores que se incorporen a estas plantillas procedentes de la facultad serán naturalmente diferentes de los actuales trabajadores. El punto de partida de esta tesis es un repaso a la motivación en relación con la ciencia de la gestión empresarial, y la psicología, junto a una revisión del pensamiento filosófico relacionado con la interpretación de la motivación en el trabajo. Se analiza entonces paso a paso la literatura sobre la teoría motivacional, que se divide en cinco grupos. Los resultados ofrecen un marco exhaustivo para la motivación en el trabajo en el contexto del muestreo teórico para el análisis de datos y de los métodos cualitativos para la recogida de datos. La unión de la literatura y los descubrimientos empíricos del estudio ha demostrado que ciertas teorías de la motivación en el trabajo pueden relacionarse con la existencia de las cuatro tipologías descubiertas mediante los datos empíricos. Tras comparar y contrastar la literatura con los datos, dichas relaciones pueden interpretarse y aplicarse. / The dissertation has conducted a study of business school students from several countries who are about to enter the global workforce. The aim of the research study was driven by discovering and understanding the phenomenon of the work motivation of future entries into the business world. The dissertation is based on primary data collected by the researcher, which includes 44 in-depth interviews, two focus groups, written documents and four years of direct observation in four universities. The academic community has concluded that work motivation continues to hold a significant position in scholarly research and in the business community. As the business world changes and embraces the 21st century, J.B Miner (1978, 1993) and Latham and Pinder (2005), in their works concluded that work motivation continues to hold a significant position in scholarly research. Work motivation and behavior towards work are increasingly becoming crucial as the business workforce replaces the older workers with new younger employees out of business school. New workers who enter the workforce from business schools are naturally going to be different than the current workers. The starting point of the dissertation is an overview of motivation with regard to managerial science and psychology, along with a review of philosophical thought pertaining to interpretation of work motivation. The literature of motivational theory is then reduced step by step into five clusters to conclude. Results provide a comprehensive framework for work motivation in the context of using Grounded Theory for the data analysis and qualitative methods for the data collection. Connecting the literature review with the empirical findings of the research study has demonstrated that certain theories of work motivation can be related to the four typologies that have been discovered from the empirical data. Comparing and contrasting the literature review with the empirical findings allows these relationships to be interpreted and applied.

El procés de digitalització de la indústria cinematogràfica ha afectat de forma profunda les dinàmiques professionals dels àmbits de la producció, la distribució i l’exhibició. La investigació analitza els orígens del cinema digital i la implementació de la reconversió digital en el sector de l’exhibició. Es fa un recorregut per les diverses fases d’implementació de la tecnologia digital als cinemes: des de la definició d’uns protocols tècnics universals, fins a les vies de finançament que han fet possible portar a terme el procés. També s’analitza com s’han transformat els mecanismes de la distribució i l’exhibició cinematogràfica en aquest nou context de convergència digital. Es posa un èmfasi especial en les polítiques públiques de suport a la digitalització i en la implicació i responsabilitat de les administracions per fomentar i finançar aquests canvis en el sector cinematogràfic. A més s’analitza la rellevància que les projeccions en 3D i els continguts alternatius tenen en el futur de l’exhibició, i com aquests canvis afecten els cinemes independents, especialment en el context europeu. L’estudi fa una anàlisi de l’evolució de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya entre els anys 2000 i 2013. A partir de dades oficials de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), s’analitzen tots els aspectes essencials que permeten fer una radiografia del sector de l’exhibició durant el segle XXI. Així, s’estudia l’evolució del número de cinemes i pantalles, el model de sala i la seva capacitat, les oscil·lacions en el volum d’espectadors de cinema o l’evolució dels preus i les recaptacions. A més, es fa una anàlisi del cinema en versió original, de la distribució territorial de les sales, de la presència de les diverses llengues al cinema així com de les projeccions en 3D i de la situació del procés de digitalització a Catalunya. L’última part de la investigació es centra en un estudi de cas, el Cinema Truffaut de Girona. Es fa una síntesi de la seva evolució històrica i la seva singularitat de ser l’única sala d’exhibició cinematogràfica en versió original que hi ha a Catalunya fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana. S’analitza el model d’exhibició alternativa amb suport públic que suposa el Cinema Truffaut i es fa un anàlisi de dades per valorar els seus resultats, viabilitat i impacte en el panorama cinematogràfic de la ciutat de Girona. / El proceso de digitalización de la industria cinematográfica ha afectado de forma profunda las dinámicas profesionales de los ámbitos de la producción, la distribución y la exhibición. La investigación analiza los orígenes y evolución del cine digital así como la implantación de la reconversión digital en el sector de la exhibición. Se realiza un recorrido por las diversas fases de desarrollo de la tecnología digital en los cines: desde la definición de unos protocolos técnicos universales, hasta las vías de financiación que han hecho posible el proceso. También se analiza como se han transformado los mecanismos de la distribución y la exhibición cinematográfica en este nuevo contexto de convergencia digital. La investigación se focaliza especialmente en las políticas públicas de apoyo a la digitalización y en la implicación y responsabilidad de las administraciones en fomentar y financiar estos cambios en el sector cinematográfico. Además, se estudia la relevancia que las proyecciones en 3D y los llamados contenidos alternativos tienen en el futuro de la exhibición, y de qué forma estos cambios afectan a los cines independientes, sobretodo en el contexto europeo. El estudio analiza la evolución de la exhibición cinematográfica en Cataluña entre los años 2000 y 2013. A partir de datos oficiales del Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), se recogen sistemáticamente todos los aspectos esenciales que permiten realizar una radiografía del sector de la exhibición durante el s.XXI. De esta forma, se estudia la evolución del número de cines y pantallas, el modelo de sala cinematográfica y su capacidad, las oscilaciones en el volumen de espectadores de cine o la evolución de los precios y las recaudaciones. Además, se analiza el cine en versión original, la distribución territorial de las salas, la presencia de las distintas lenguas oficiales en el cine así como las proyecciones tridimensionales y la situación del proceso de digitalización en Cataluña. La última parte de la investigación se centra en un estudio de caso, el Cine Truffaut de Girona. Se realiza una síntesis de su evolución histórica y su singularidad al ser la única sala de exhibición cinematográfica en versión original que hay en Cataluña fuera de Barcelona y su área metropolitana. Se estudia el modelo de exhibición alternativa con apoyo público que supone el Cine Truffaut y se realiza un análisis de datos para valorar sus resultados, viabilidad e impacto en el panorama cinematográfico de la ciudad de Girona. / The process of digitization of film industry has deeply affected professional dynamics in the areas of production, distribution and exhibition. The research analyzes the origins and evolution of the digital cinema as well as the implementation of the digital conversion in the exhibition sector. It explains the different phases of the development of digital technology in cinemas: from the definition of universal technical protocols, to avenues of funding that made possible the process. And it also analyzes how the mechanisms of distribution and the film exhibition are transformed in this new context of digital convergence. The research focuses especially on public policies to support digitization and the involvement and responsibility of the authorities to promote and finance these changes in the film industry. In addition, explores the relevance that projections in 3D and alternative content will have in the future of the exhibition, and in what form these changes affect the independent cinemas, especially in the European context. The study analyzes the evolution of the film exhibition in Catalonia between 2000 and 2013. Based on official data from the Institut Català de les Empreses Culturals of the Generalitat de Catalunya (ICEC), systematically collects all the essential aspects that allow to perform an accurate display of the sector during the 21st century. In this way, it explores the evolution of the number of cinemas and screens, movie theatre models and capacity fluctuations in the volume of viewers of film or the evolution of prices and revenues. In addition, discusses cinemas in original version, the territorial distribution of the screens, the presence of the different official languages as well as three-dimensional projections and the situation of the process of digitization in Catalonia. The last part of the investigation focuses on a case study, the Cinema Truffaut of Girona. It explains a synthesis of his historical evolution and its uniqueness as the only cinema with exhibition in original version that exists in Catalonia outside Barcelona and its metropolitan area. The research focuses in the model of alternative exhibition with public support that Cinema Truffaut means. A data analysis is carried out to assess their results, feasibility and impact on the cinematic panorama of the city of Girona.

Aquesta recerca explora els determinants de la satisfacció amb l'habitatge en les famílies de baixos ingressos. L'estudi es porta a terme en el marc de programes d'habitatges subvencionats, des de la perspectiva d'aquells que prenen les decisions, formulant les següents preguntes d'investigació: Quins criteris es prenen en consideració quan es dissenyen els programes d’habitatge? Quins són els determinants claus de satisfacció amb els habitatges en famílies de baixos ingressos? I quins són els efectes de la subvenció en els habitatges i en la satisfacció de les famílies de baixos ingressos? Per contestar la primera pregunta, es va realitzar un estudi qualitatiu amb entrevistes en profunditat a directius implicats en el disseny i implementació del “Techo Propio”, al Perú l'any 2002. Els resultats indiquen que les polítiques es van centrar en la participació del sector privat, i en què les famílies rebessin un habitatge amb serveis bàsics. Per respondre a la recerca de segona i tercera pregunta es va realitzar un estudi quantitatiu, pel qual es va dissenyar un model general de satisfacció amb l'habitatge, basat en tres categories: domini i qualitat d'habitatge, i qualitat de l'entorn. Les dades van ser recollides a través d'una enquesta a les famílies que van ser seleccionats per rebre la subvenció de l'Estat. Els indicadors utilitzats van ser: possessió, exclusivitat, qualitat dels materials, zona, serveis bàsics, millores, ampliacions, serveis addicionals, problemes de l'entorn i serveis addicionals de l'entorn. Els resultats mostren que la possessió, exclusivitat i l'espai són els indicadors determinants més significatius. Podrien existir altres raons per les quals les famílies que van rebre el subsidi pels habitatges estiguin satisfetes. . És probable que la satisfacció de les persones envers el seu habitatge transcendeixi al bé per si mateix, i estigui influenciat per l’efecte que té en altres aspectes de la vida dels seus habitants. Per respondre a la tercera pregunta, vam comparar les famílies que van rebre la subvenció amb aquells que no el van acceptar; les famílies amb subsidi van mostrar una major satisfacció amb la seva vivenda, però amb indicadors més baixos respecte als que no van acceptar el subsidi, en els àmbits de l'àrea de l'habitatge, serveis bàsics i problemes de l'entorn. / Esta investigación explora los determinantes de satisfacción con la vivienda en las familias de bajos ingresos. El estudio se realiza en el contexto de los programas de viviendas subsidiadas, desde la perspectiva de los que toman las decisiones, formulando las siguientes preguntas de investigación: ¿Qué criterios se tienen en consideración cuando se diseñan los programas habitacionales? ¿Cuáles son los determinantes claves de la satisfacción con la vivienda en las familias de bajos ingresos? y ¿Cuáles son los efectos del subsidio en las viviendas y en la satisfacción de las familias de bajos ingresos? Para responder la primera pregunta se realizó un estudio cualitativo con entrevistas en profundidad a ejecutivos involucrados en el diseño y en la implementación del programa Techo Propio, en el Perú en el año 2002. Los resultados indican que las políticas estuvieron centrados en asegurar la participación del sector privado, y que las familias recibieran una vivienda con servicios básicos. Para responder la segunda y tercera pregunta de investigación se realizó un estudio cuantitativo, para lo cual se diseñó un modelo general de satisfacción con la vivienda, basados en tres categorías: dominio sobre la vivienda, calidad de la misma y calidad del entorno. Los datos se recolectaron mediante una encuesta a familias que fueron seleccionadas para recibir el subsidio del Estado. Los indicadores utilizados fueron: tenencia, exclusividad, calidad de los materiales, área, servicios básicos, mejoras, ampliaciones, servicios adicionales, problemas del entorno y servicios, adicionales del entorno. Los resultados demuestran que la tenencia, la exclusividad y el área son los determinantes significativos. Parecería que existen otras razones por las cuales las familias que recibieron el subsidio habitacional se sienten satisfechas. Es probable que la satisfacción de las personas con su vivienda, trascienda al bien en sí mismo, y esté influenciada por los efectos que tiene en otros aspectos de la vida de sus habitantes. Para responder la tercera pregunta, se compararon las familias que recibieron el subsidio con aquellas que no lo aceptaron; las familias con subsidio mostraron una mayor proporción de familias satisfechas con su vivienda, pero indicadores más bajos en el área de la vivienda, los servicios básicos, y en los problemas del entorno, en comparación con las familias que no recibieron el subsidio. / This research explores the determinants of housing satisfaction in low-income families. The study was done in the context of subsidized housing programs, from the perspective of decision makers. The following questions make the course of this research: Which criteria is taken into consideration when designing housing programs? What are the key determinants of housing satisfaction in low-income families? And what are the effects of the subsidy in housing and in low-income families’ satisfaction? To answer the first question, a qualitative study was conducted using in-depth interviews with executives involved in the design and implementation of the “Own Roof” Program (“Techo Propio” Program) in Peru in 2002. The results indicate that policies were focused on ensuring the participation of private sector so that families receive housing with basic services. A quantitative study was conducted in order to answer the second and third research questions. A general model of housing satisfaction was designed based on three categories: housing control, and housing and environmental quality. Data was collected through household surveys; the families surveyed were selected to receive the subsidy. The indicators are the following: ownership, exclusivity, quality of materials, area, basic services, upgrades, extensions, additional services, environmental and service problems, and others related to environment. The results show that possession, exclusivity and area are significant determinants. It would seem that there are other reasons that explain why families receiving housing subsidy are satisfied. Probably, the satisfaction of people with housing goes beyond the good in itself and is influenced by the effects it has on other aspects of life that affect its inhabitants. A comparison between families who receive the subsidy with the ones that did not accept it was used in order to answer the third question. The subsidized families show a higher proportion of families satisfied with their housing, but lower indicators in the housing area, basic services, and environmental problems, compared to families who did not receive the subsidy.

Les operacions de fusió i adquisició són en general controvertides en termes dels seus resultats, a hores d'ara no hi ha acord en la literatura sobre com aquests han de mesurar-se. Les conclusions contradictòries en els resultats s'expliquen, segons els autors, bé per l'ús de diferents mètriques o bé de mètriques d'una sola dimensió o fins i tot per l'existència de variables no identificades a l'hora de determinar l'èxit o fracàs de les operacions. Amb l'objectiu d'entendre a què obeeix l'èxit o fracàs de les operacions corporatives, són molts els autors que tracten d'identificar quins factors són els determinants d'aquests resultats, i solen classificar-los en "soft" o "hard" en funció de fins a quin punt són susceptibles de poder ser quantificats. Aquests factors s'estudien al llarg de les diferents etapes de cada operació, si bé la literatura recent els comença a considerar de forma transversal, buscant les interrelacions que puguin haver-hi entre ells. L'aportació d'aquest treball és la identificació dels factors d'èxit o fracàs de les operacions recogidas en la literatura i fins a quin punt els directius involucrats en F & A entenen, en base a la seva experiència, que els factors determinants són els mateixos o pel contrari, són uns altres que els identificats pels acadèmics. Com a resultat d'aquesta anàlisi es conclou que els gestors coincideixen amb el diagnòstic de la literatura en molts dels factors determinants de l'èxit o fracàs de les operacions. / Las operaciones de fusión y adquisición son en general controvertidas en términos de sus resultados, aunque no hay acuerdo en la literatura a la fecha acerca de cómo éstos han de medirse. Las conclusiones contradictorias en los resultados se explican, según los autores, por el uso de diferentes métricas o métricas de una sola dimensión y la existencia de variables no identificadas a la hora de determinar el éxito o fracaso de las operaciones. Con el objetivo de entender a qué responde el éxito o fracaso de las operaciones, son muchos los autores que tratan de identificar qué factores son los determinantes de estos resultados, y suelen clasificarlos en soft o hard en función de hasta qué punto son susceptibles de ser cuantificados. Dichos factores se estudian a lo largo de las distintas etapas de las operaciones, si bien la literatura reciente los empieza a considerar de forma transversal, buscando las interrelaciones entre ellos. La aportación de este trabajo es la identificación de los factores de éxito o fracaso de las operaciones recogidos en la literatura y hasta qué punto los directivos involucrados en F&A en la práctica entienden, en base a su experiencia, que los factores determinantes son los mismos u otros que los identificados por los académicos. Como resultado de este análisis concluimos que los gestores coinciden con el diagnóstico de la literatura en muchos de los factores determinantes del éxito o fracaso de las operaciones. / Mergers and acquisitions are in general controversial in terms of results, although there is currently no agreement on literature regarding the best way to measure these results. Contradictory conclusions on results are explained, according to the literature, by the different metrics or a unique metric dimension, as well as the existence of difference variables not identified in determining the success or failure of operations. With the objective of understanding the reason of success or failure of operations, there are many authors who try to identify which factors are key to these results, and usually classify them on soft or hard depending on the extent of which could be quantifiable. These factors are studied through the different phases of the operations, although recent literature is starting to consider them in a transversal way, looking for the interrelationships between them. The contribution of this work is the identification of the success or failure factors included on the literature and to which extent the managers involved and working on F&A understand, based on their own experience, that determining factors are the same or different than those identified by the academics. As a result of this analysis, we conclude that managers coincide with the diagnosis of the literature in many determining success or failure factors of the operations.