El principal objectiu d’aquesta tesi doctoral és l’estudi dels límits jurídics de la publicitat des d’una perspectiva transversal orientada, en forma i contingut, a les necessitats i reptes que el condicionant legal planteja als professionals de la publicitat. El contingut de la tesi s'estructura en tres parts. Dret i Publicitat, la primera part del treball presenta el marc conceptual de la tesi, la descripció del marc normatiu de la publicitat i de les vies de repressió de la publicitat il·lícita i, també, la descripció de l'anàlisi de la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem en matèria de publicitat (1994-2014). Límits jurídics de la publicitat, la segona part de la tesi presenta, sobre la base dels resultats obtinguts, els principis generals en matèria de contractació publicitària, els supòsits de publicitat il·lícita i els límits jurídics addicionals de la publicitat difosa a través de mitjans audiovisuals i Internet. En tots els casos, el contingut de la normativa es complementa amb els criteris d'interpretació apuntats per la doctrina de referència i pels resultats de l'anàlisi jurisprudencial descrits en la primera part del treball. Publicitat i Dret, la tercera i última part de la tesi descriu i analitza, en primer terme, el sistema d'autorregulació publicitària i, en segon lloc, presenta la mostra, metodologia i resultats de les entrevistes en profunditat realitzades a directius de les principals agències de publicitat que operen a Espanya amb un doble objectiu: conèixer com aquestes agències integren en la seva rutina professional la supervisió legal de les campanyes i, també, la seva opinió sobre l'actual marc normatiu i els límits jurídics de la publicitat. Entre altres qüestions, els resultats del treball constaten el compromís dels professionals de la publicitat amb la legislació mitjançant un exhaustiu procés de revisió legal de les seves campanyes que comprèn la consulta a despatxos d'advocats, la sol·licitud de Copy Advice® a Autocontrol i, en la majoria de casos, la supervisió del departament jurídic de l'anunciant. / El principal objetivo de esta tesis doctoral es el estudio de los límites jurídicos de la publicidad desde una perspectiva transversal orientada, en forma y contenido, a las necesidades y retos que el condicionante legal plantea a los profesionales de la publicidad. El contenido de la tesis se estructura en tres partes. Derecho y Publicidad, la primera parte del trabajo presenta el marco conceptual de la tesis, la descripción del marco normativo de la publicidad y de las vías de represión de la publicidad ilícita y, también, la descripción del análisis de la jurisprudencia dictada por el Tribunal Supremo en materia de publicidad (1994-2014). Límites jurídicos de la publicidad, la segunda parte de la tesis presenta, sobre la base de los resultados obtenidos, los principios generales en materia de contratación publicitaria, los supuestos de publicidad ilícita y los límites jurídicos adicionales de la publicidad difundida a través de medios audiovisuales e Internet. En todos los casos, el contenido de la normativa se complementa con los criterios de interpretación apuntados por la doctrina de referencia y por los resultados del análisis jurisprudencial descrito en la primera parte del trabajo. Publicidad y Derecho, la tercera y última parte de la tesis describe y analiza, en primer término, el sistema de autorregulación publicitaria y, en segundo lugar, presenta la muestra, metodología y resultados de las entrevistas en profundidad realizadas a directivos de las principales agencias de publicidad que operan en España con un doble objetivo: conocer cómo estas agencias integran en su rutina profesional la supervisión legal de las campañas y su opinión sobre el actual marco normativo y los límites jurídicos de la publicidad. Entre otras cuestiones, los resultados del trabajo constatan el compromiso de los profesionales de la publicidad con la legislación mediante un exhaustivo proceso de revisión legal de sus campañas que comprende: la consulta a despachos de abogados, la solicitud de Copy Advice® a Autocontrol y, en la mayoría de casos, la supervisión del departamento jurídico del anunciante. / The main objective of this doctoral thesis is the study of the legal limits on advertising from a transversal perspective oriented, in form and content, to the needs and challenges that the legal constraint poses to advertising professionals. The content of the thesis is structured in three parts. Law and Advertising, the first part of the study presents the conceptual framework of the thesis, the description of the regulatory framework for advertising and the judicial control of illigal advertising and, also, the analysis description of the case law issued by Spanish Supreme Court in the field of advertising (1994-2014). Legal limits on advertising, the second part of the thesis, based on the results obtained, provides the general principles in matters of advertising contracts, the types of illicit advertising and the additional legal limits for advertising broadcasted on television and using the Internet. In all cases, regulation content was complemented with the criteria for interpretation aimed by the doctrine and with the results of the case law analysis described in the first part of the dissertation. Advertising and Law, the third and last part of the thesis describes and analyses, on the one hand, the advertising self-regulation system and, by another, presents the sample, methodology and results of the in-depth interviews carried out with directors of the main advertising agencies operating in Spain with a twofold goal: to know how these agencies integrate in their routines the legal supervision of their campaigns and their opinion on the current regulatory framework and the legal limits on advertising. From the research results, among other issues, we can conclude that advertising professionals are commited to the current legislation through an exhaustive process of legal review of their campaigns that include: the enquiry to law firms, the Copy Advice® request to Autocontrol and, in most cases, the supervision of the legal department of the advertiser.

Entre les competències generals/transversals amb que es dissenyen els nous plans d’estudi a la universitat, la competència comunicativa és considerada clau, altament valorada per l’entorn sòcioprofessional. L’estudi de l’impacte s’orienta a identificar contextos afavoridors d’aquesta competència a través de presentacions orals en públic per a professorat i alumnat d’entorn universitari. Es parteix d’una perspectiva àmplia, que entén l’aprenentatge com a camí, procés, i l’avaluació com a oportunitat per obtenir indicadors de millora. Des d’un programa de desenvolupament competencial oral docent i la pràctica reflexiva es proposa influenciar des de l’estil comunicatiu docent i el disseny de contextos d’activitat oral en el marc de l’assignatura en la millora comunicativa de l’alumnat. La recerca es planteja l’estudi d’impacte en el rendiment, la satisfacció, la percepció de competència i el desenvolupament competencial general des de l’acció comunicativa i la didàctica, considerant la incidència de variables com l’avaluació de l’activitat, la llengua i l’etapa. / Entre las competencias generales/transversales con que se diseñan los nuevos planes de estudio en la Universidad, la competencia comunicativa se considera clave, muy valorada por el entorno socioprofesional. El estudio de impacto se orienta a identificar contextos favorecedores de esta competencia, a través de presentaciones orales en público, para profesorado y alumnado universitario. Se parte de una perspectiva amplia, que considera el aprendizaje como un camino, un proceso, y la evaluación como una oportunidad para obtener indicadores de mejora. A partir de un programa de desarrollo competencial oral docent y de la práctica reflexiva se pretende incidir desde el estilo comunicativo docent y el diseño de contextos de actividad oral en el marco de la asignatura en la mejora comunicativa del alumnado. La investigación plantea el estudio de impacto en el rendimiento, la satisfacción, la percepción de competencia y el desarrollo competencial general desde la acción comunicativa i la didàctica, teniendo en cuenta la incidencia de variables como la evaluación de la actividad, la lengua y la etapa. / Among the General competences that are designed new plans of study at the University, the communicative competence is considered key, highly valued by the socio-occupational environment. The study aimed to identify the impact of the best contexts in ordre to development public oral presentations to teachers and students of university. It is part of a broad perspective that sees learning as a path, a process, and the evaluation as an opportunity for performance indicators. From a program of teaching oral skills development and reflective practice is intended to influence from teaching communicative style and design of contexts of oral activity within the framework of the subject in the communicative improvement of students. The research raises the study of impact on the performance, satisfaction, perception of competence and general competence development from the communicative action and learning methodoly, taking into account the incidence of variables such as the evaluation of the activity, the language and the stage.

Vivim en un món dominat per la cultura visual. Les imatges formen part de la nostra existència i de les nostres experiències vitals. El llenguatge visual conforma la nostra realitat i l’hem de saber interpretar si volem conèixer, dominar i activar el nostre context de mercat. Ens submergim en l’àmbit de les imatges des d’una vessant estètica però hi afegim una valoració estratègica i tàctica amb la ferma voluntat de mesurar l’impacte que aquestes tenen a nivell comunicacional. Aprenem a llegir correctament les imatges i les etiquetem a partir de certs trets que les caracteritzen i les signifiquen: els atributs. Els atributs esdevenen una eina fonamental pels creatius i per a les marques ja que els permet alinear-se i satisfer, de manera adequada, els gustos, els hàbits, els desitjos i les preferències dels consumidors de la societat contemporània. L’activació correcta de cadascun dels set atributs analitzats, en determinades casuístiques concretes, permet impulsar i estimular les dinàmiques del mercat, atorgant rellevància i diferenciació a les propostes ofertades i millorant els seus resultats en termes de posicionament i d’amplificació. / Vivimos en un mundo dominado por la cultura visual. Las imágenes forman parte de nuestra existencia y de nuestras experiencias vitales. El lenguaje visual conforma nuestra realidad y debemos saber interpretarlo si queremos conocer, dominar y activar nuestro contexto de mercado. Nos sumergimos en el ámbito de las imágenes desde una vertiente estética pero, a la vez, damos prioridad a una valoración estratégica y táctica con la firme voluntad de medir el impacto que éstas tienen a nivel comunicacional. Aprendemos a leer correctamente las imágenes y las etiquetamos a partir de ciertos rasgos que las caracterizan y las significan: los atributos. Los atributos se convierten en una herramienta fundamental para los creativos y para las marcas ya que les permite alinearse y satisfacer, de manera adecuada, los gustos, los hábitos, los deseos y las preferencias de los consumidores de la sociedad contemporánea. La activación correcta de cada uno de los siete atributos analizados, en determinadas casuísticas concretas, permite impulsar y estimular las dinámicas del mercado, otorgando relevancia y diferenciación a las propuestas ofertadas y mejorando sus resultados en términos de posicionamiento y amplificación. / We live in a world dominated by visual culture. Images are part of our existence and our life experiences. Visual language shapes our reality and we must be able to interpret it if we want to make sense, control and engage with our market environment. We will delve in the world of images from an aesthetic perspective and, at the same time, we give priority to a strategic and tactical evaluation with a firm will to measure the impact they have on a communication level. We learn to correctly read images and we tag them based on certain aspects that characterise and explain then: attributes. Attributes turn into a fundamental tool for creatives and brand allowing them to align and satisfy, in an adequate manner, tastes, habits, wishes and preferences of today’s consumers. Activating each of the seven analysed attributes correctly, in certain designated cases, impulses and stimulates market’s dynamics, giving relevance and differentiation to proposals and improving its results in terms of positioning and amplification.

Inspirats en la filosofia moral de Paul Ricoeur, per qui l'ètica general pot contribuir per qüestionar les conviccions on es basa l'ètica aplicada, aquest estudi pretén identificar i qüestionar els principis ètics fonamentals que han fundat la nostra comprensió del que ha de ser una bona fotografia de premsa des de mitjan segle XIX. És la nostra convicció que la recent controvèrsia sobre el World Press Photo, motivada per la dificultat a establir un criteri clar i consensual que permeti distingir el que és un procediment de postproducció legítim i il·legítim, demostra que el vell paradigma de la fotografia analògica va deixar d'estar capacitat per promocionar la confiança en el fotoperiodisme. A través d'una anàlisi històrica i sistemàtic mostrem que fonamentar la credibilitat de la fotografia de premsa en la seva objectivitat, realisme i naturalesa no artística no té ni justificació teòrica ni utilitat pràctica. / Inspirados en la filosofía moral de Paul Ricoeur, para quien la ética general puede contribuir para cuestionar las convicciones donde se basa la ética aplicada, este estudio pretende identificar y cuestionar los principios éticos fundamentales que han fundado nuestra comprensión de lo que debe ser una buena fotografía de prensa desde mediados del siglo XIX. Es nuestra convicción que la reciente controversia sobre el World Press Photo, motivada por la dificultad en establecer un criterio claro y consensual que permita distinguir lo que es un procedimiento de postproducción legítimo e ilegítimo, demuestra que el viejo paradigma de la fotografía analógica dejó de estar capacitado para promocionar la confianza en el fotoperiodismo. A través de un análisis histórico y sistemático mostramos que fundamentar la credibilidad de la fotografía de prensa en su objetividad, realismo y naturaleza no artística no tiene ni justificación teórica ni utilidad práctica. / Building on the moral philosophy of Paul Ricoeur, for whom general ethics may play an important role in questioning the longstanding assumptions upon which the applied ethics are grounded, this study aims to identify and challenge the fundamental moral principles that have grounded our understanding of what a good press photograph is since the mid nineteenth-century. It is our contention that the recent controversy surrounding the World Press Photo, motivated by the difficulty for establishing a clear and consensual criterion to distinguish between legitimate and illegitimate post-processing procedures, demonstrates that the old paradigm of the analogue photography is no longer capable of promoting trust and confidence in photojournalism. Through an historical and a systematic analysis, we contend that basing press photography credibility on its objective, realistic and non-artistic nature is neither theoretically justified nor practically useful.

Aquesta tesi doctoral analitza el paper del paisatge en els conflictes territorials que els darrers quinze anys han tingut lloc a les comarques meridionals de Catalunya, i reflexiona sobre la seva capacitat com a condicionador dels conflictes. Per assolir aquest objectiu, la investigació s’ha centrat en diversos aspectes clau. Primer, la tesi fa un repàs teòric als conceptes de conflicte territorial i paisatge, així com a les polítiques de paisatge desplegades a Catalunya els darrers anys. En segon lloc, la tesi analitza tots els conflictes territorials que han tingut lloc a les comarques meridionals de Catalunya, i en destria aquells on el paisatge ha aparegut com a element de conflicte o reivindicació per part de diversos moviments socials de defensa del territori. La recerca permet constatar que el conflicte on més intensament i durant més temps apareix el paisatge com a font de reivindicació, és en el desplegament de l’energia eòlica. I és aquí on es centra la investigació, analitzant el paper que ha tingut el paisatge en els diversos instruments de planificació territorial i sectorial de l’energia eòlica, el context socioeconòmic i polític del desplegament eòlic, i analitzant el conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica, especialment en dos casos rellevants, al Priorat i a la Terra Alta. Tot plegat per reflexionar si el paisatge ha tingut incidència o no en el desplegament de l’energia eòlica, i quin paper han tingut els conflictes en la posada en valor dels diversos paisatges implicats en aquest desplegament. S’analitzen, doncs, els factors que contribueixen a l’aparició dels conflictes en relació al paisatge i l’energia eòlica, els diversos agents que en formen part i quines són les seves estratègies i arguments, i es fa un balanç final del procés d’implantació de l’energia eòlica. La metodologia emprada és bàsicament de caire qualitatiu, basada sobretot en un extens i detallat buidatge bibliogràfic dels diversos conflictes territorials, especialment els relacionats amb el paisatge i l’energia eòlica, amb la descripció d’un parell d’estudis de cas. Igualment s’utilitza el mètode de l’enquesta per determinar el balanç de la implantació de l’energia eòlica. / Esta tesis doctoral analiza el papel del paisaje en los conflictos territoriales que los últimos quince años han tenido lugar en las comarcas meridionales de Cataluña, y reflexiona sobre su capacidad como condicionador de los conflictos. Para alcanzar este objetivo, la investigación se ha centrado en varios aspectos clave. Primero, la tesis hace un repaso teórico a los conceptos de conflicto territorial y paisaje, así como las políticas de paisaje desplegadas en Cataluña en los últimos años. En segundo lugar, la tesis analiza todos los conflictos territoriales que han tenido lugar en las comarcas meridionales de Cataluña, y distingue aquellos donde el paisaje ha aparecido como elemento de conflicto o reivindicación por parte de varios movimientos sociales de defensa del territorio. La investigación permite constatar que el conflicto donde más intensamente y durante más tiempo aparece el paisaje como fuente de reivindicación, es en el despliegue de la energía eólica. Y es aquí donde se centra la investigación, analizando el papel que ha tenido el paisaje en los diversos instrumentos de planificación territorial y sectorial de la energía eólica, el contexto socioeconómico y político del desarrollo eólico, y analizando el conflicto entre el paisaje y la energía eólica, especialmente en dos casos relevantes, el Priorat y la Terra Alta. Todo ello para reflexionar si el paisaje ha tenido incidencia o no en el desarrollo de la energía eólica, y qué papel han tenido los conflictos en la puesta en valor de los diversos paisajes implicados en este desarrollo. Se analizan, pues, los factores que contribuyen a la aparición de los conflictos en relación al paisaje y la energía eólica, los diversos agentes que forman parte y cuáles son sus estrategias y argumentos, y se hace un balance final del proceso de implantación de la energía eólica. La metodología utilizada es básicamente de tipo cualitativo, basada sobre todo en un extenso y detallado vaciado bibliográfico de los diversos conflictos territoriales, especialmente los relacionados con el paisaje y la energía eólica, con la descripción de un par de estudios de caso. Igualmente se utiliza el método de la encuesta para determinar el balance de la implantación de la energía eólica. / This doctoral thesis analyzes the role of the landscape in the territorial conflicts, which have taken place in the southern regions of Catalonia the last fifteen years and it reflects on the ability of the landscape as determining of conflicts. To achieve this aim, the research has focused on several key aspects. Firstly, the thesis makes a theoretical review of the concept of the territorial and landscape conflict, and as well as of the landscape policies that have been deployed in recent years in Catalonia. Secondly, the thesis analyzes all the territorial conflicts that have taken place in the southern regions of Catalonia and it discerns those where the landscape has appeared as an element of conflict or claim by several social movements in defence of the territory. The research allows confirming that the conflict where the landscape appears during more time and more intensely as source of claim is in the Wind Energy deployment. And here it is where the research focuses, analyzing the role that the landscape has had in the diverse territorial and sectorial planning instruments of the Wind Energy, socio-economic and political context of the Wind Energy deployment, and analyzing the conflict between landscape and Wind Energy, especially in two relevant cases, in Priorat and in Terra Alta. All this, to reflect on if the landscape has had incidence or not in the deployment of the Wind Energy and what role played by the conflicts in the enhancement of the diverse landscapes involved in this deployment. Therefore, it analyses the factors that contribute to the appearance of conflict in relation to landscape and Wind Energy, the diverse agents that are part of it and what are their strategies and arguments, and it makes a final assessment of the implementation process of Wind Energy. The methodology used is basically qualitative, mainly based on an extensive and detailed bibliographical emptying of the various territorial conflicts, especially those related to the landscape and Wind Energy, with a description of two studies of the case. Equally the survey method is used to determine the balance of the implementation of the Wind Energy.

Aquest projecte de recerca se centra en el mesurament de diverses característiques de la organització i de l'entorn amb la vinculació d'aquestes variables als esforços de la companyia; la qual va invertir en intel·ligència competitiva (IC). Aquest estudi té per objecte comprovar si nou característiques organitzatives i vuit condicions ambientals tenen un impacte positiu en les despeses d’IC. A més, s'estudien els efectes de les característiques de l'entorn sobre la relació entre despeses d'organització i IC. Es van estudiar les organitzacions centrades en una Unitat Estratègica de Negoci (UEN). Es va utilitzar una metodologia quantitativa. Es van recollir dades de 225 professionals d’IC per tal de provar les hipòtesis. Els resultats mostra que una variable de la organització “la innovació tecnològica d’una UEN” és significativa y i té un impacte positiu en les despeses d’IC, tot i que l'anàlisi descriptiva mostra que altres quatre variables estan relacionades amb les despeses d’IC. A més, s rebutgen tres variables d'organització. En quant a les vuit variables de l'entorn, dos són significatives i tenen un impacte positiu en les despeses d’IC . Aquests són "la innovació tecnològica de la indústria" i "restriccions regulatòries". L'anàlisi descriptiva mostra que només un dels sis variables de l'entorn, és rebutjada. Pel que fa a l'efecte de contingència de les vuit característiques ambientals sobre la relació entre les nou variables de l'organització i les despeses d’IC, no és possible demostrar l'efecte moderador encara que l'anàlisi descriptiva si mostra alguns efectes. Els resultats de l'estudi permet a qualsevol empresa determinar si hi ha la necessitat de dedicar recursos a IC en base a les condicions organitzatives i de l'entorn de cada empresa. Aquelles empreses que tenen condicions similars a les que es mostren a ser significatiu, poden tenir una necessitat d'establir una funció de IC. / Este proyecto de investigación se concentra en medir varias características de la organización y del entrono y enlazar estas variables con los recursos invertidos por la empresa en inteligencia competitiva (IC). Este estudio comprueba empíricamente si nueve características de la organización y ochos condiciones del entorno tienen un impacto positivo en los gastos en la IC. Adicionalmente, se estudia el efecto de las ochos condiciones del entorno sobre la relación entre la organización y los gastos de IC. Las organizaciones se analizan centrándose en sus unidades estratégicas de negocio (UENs). El método aplicado es cuantitativo. Para poder testear las hipótesis se emplearon datos obtenidos de 225 profesionales de IC. Los resultados mostraron que una variable de la organización, “innovación tecnológica de una UEN”, es significativa y tiene un impacto positivo en el gasto en IC, aunque el análisis descriptivo de otras cuatro variables de la organización muestra que están relacionadas con los gastos de IC. Adicionalmente, tres variables de la organización no están positivamente relacionadas con los gastos de IC. En cuanto a las ocho variables de entorno, dos son significativas y tienen un impacto positivo en los gastos de IC. Estas son: “innovación tecnológica de la industria” y “restricciones regulatorias”. El análisis descriptivo muestra que solamente una de las otras seis variables del entorno no están positivamente relacionadas con los gastos de IC. Respecto a los factores de contingencia de las ocho características del entorno y que afectan a la relación entre la organización y los gastos de CI, no es posible probar el efecto moderador aunque el análisis descriptivo muestra algunos efectos. Los resultados del estudio permiten a cualquier empresa determinar si existe la necesidad de dedicar recursos a la CI en base a las condiciones de la organización y del entorno de cada empresa. Aquellas empresas que tienen condiciones similares a las que se demuestra que son significativas, pueden tener una necesidad de establecer una función de CI. / This research project focuses on measuring several organizational and environmental characteristics and linking these variables to the company’s efforts invested in competitive intelligence (CI). This study sets out to test empirically if nine organizational characteristics and eight environmental conditions have positive impact on CI expenses. In addition, the effects of the eight environment characteristics on the relationship between organization and CI expenses are studied. Organizations are analyzed focusing on their Strategic Business Units (SBUs). A quantitative methodology is used. Data was collected from 223 CI practitioners in order to test the hypotheses. The results show that one organizational variable “SBU technology innovation” is significant and has a positive impact on CI expenses, although descriptive analysis shows that another four variables are related to CI expenses. In addition, three organizational variables are not positive related to CI expenses. Regarding the eight environmental variables, two are significant and have a positive impact on CI expenses. These are “industry technology innovation” and “regulatory constraints”. Descriptive analysis shows that only one of the other six variables of the environment, is not positive related to CI expenses. With regard to the contingency effect of the eight environmental characteristics on the relationship between the nine organization variables and the CI expenses, it has not been possible to prove the moderating effect although descriptive analysis does show some effects. The results of the study allows any company to establish whether there is a need to devote resources to CI based on the organizational and environmental conditions of each firm. Those firms which have similar conditions to the ones shown to be significant, may have a need to establish a CI function.

L'ús del coneixement extern, a través de projectes oberts i de col·laboració amb els socis externs, permet a les empreses resoldre amb eficàcia i eficiència els seus problemes d'innovació, generant així un major acompliment de la innovació. No obstant, molts projectes d'innovació oberta i de col·laboració no han pogut completar els seus objectius, tal com s'havia planejat inicialment. Els acadèmics han tractat d'examinar aquest problema mitjançant l'estudi del mecanisme de govern del procés de col·laboració en les fases de formació i execució dels projectes. Si bé aquests estudis han aportat coneixements importants, encara es sap poc sobre la naturalesa de la dinàmica de col·laboració i els atributs dels projectes que afecten els mecanismes de govern. En resposta, aquesta tesi pretén establir una visió àmplia i clarificadora del govern de la innovació oberta i de col·laboració a través de l'abordatge de la següent pregunta general: com les empreses governen el procés de col·laboració amb socis externs per a augmentar la probabilitat que els seus projectes d'innovació oberta i de col·laboració es completin amb èxit? Tres preguntes específiques d'investigació es determinen per respondre a la pregunta general: 1) ¿com gestionen les empreses la dinàmica del procés de col·laboració amb fonts externes per completar amb èxit els seus projectes d'innovació oberta i de col·laboració? 2) ¿l'ús d'un procés formalitzat conjunt de tecnologia i desenvolupament ajuda a augmentar la probabilitat que un projecte d'innovació oberta amb fonts externes es completi amb èxit? 3) ¿quins modes d'innovació oberta trien els directius per a projectes que es caracteritzen per diferents nivells de complexitat i 'ocultació' del coneixement? Responem a aquestes preguntes combinant un anàlisi sistemàtic de casos creuats dels casos qualitatius de projectes oberts i de col·laboració i un estudi d'enquesta. Els resultats d'aquest estudi demostren que les empreses associades han de regular la tensió entre compartir i protegir el coneixement en els processos de col·laboració per a completar amb èxit projectes conjunts. D'altra banda, presento una forma alternativa de formalització en el procés de col·laboració, a més del control de la propietat intel·lectual (IP), per a regular la tensió entre compartir i protegir el coneixement. Finalment, els resultats indiquen que els atributs del projecte, específicament la complexitat i l'ocultació del coneixement necessari, afecten la selecció dels mecanismes de govern en projectes oberts i de col·laboració. / El uso del conocimiento externo, a través de proyectos abiertos y de colaboración con los socios externos, permite a las empresas resolver con eficacia y eficiencia sus problemas de innovación, generando así un mayor desempeño de la innovación. Sin embargo, muchos proyectos de innovación abierta y de colaboración no han podido completar sus objetivos, tal y como se había planeado inicialmente. Los académicos han tratado de examinar este problema mediante el estudio del mecanismo de gobierno del proceso de colaboración en las fases de formación y ejecución de los proyectos. Si bien estos estudios han aportado conocimientos importantes, aún se sabe poco acerca de la naturaleza de la dinámica de colaboración y los atributos de los proyectos que afectan a los mecanismos de gobierno. En respuesta, esta tesis pretende establecer una visión amplia y clarificadora del gobierno de la innovación abierta y de colaboración a través del abordaje de la siguiente pregunta general: ¿cómo las empresas gobiernan el proceso de colaboración con socios externos para aumentar la probabilidad de que sus proyectos de innovación abierta y de colaboración se completen con éxito? Tres preguntas específicas de investigación se determinan para responder a la pregunta general: 1) ¿cómo gestionan las empresas la dinámica del proceso de colaboración con fuentes externas para completar con éxito sus proyectos de innovación abierta y de colaboración? 2) ¿el uso de un proceso formalizado conjunto de tecnología y desarrollo ayuda a aumentar la probabilidad de que un proyecto de innovación abierta con fuentes externas se complete con éxito? 3) ¿qué modos de innovación abierta escogen los directivos para proyectos que se caracterizan por diferentes niveles de complejidad y 'ocultamiento' del conocimiento? Respondemos a estas preguntas combinando un análisis sistemático de casos cruzados de los casos cualitativos de proyectos abiertos y de colaboración y un estudio de encuesta. Los resultados de este estudio demuestran que las empresas asociadas tienen que regular la tensión entre compartir y proteger el conocimiento en los procesos de colaboración para completar con éxito proyectos conjuntos. Por otra parte, presento una forma alternativa de formalización en el proceso de colaboración, además del control de la propiedad intelectual (IP), para regular la tensión entre compartir y proteger el conocimiento. Por último, los resultados indican que los atributos del proyecto, específicamente la complejidad y el ocultamiento del conocimiento necesario, afectan a la selección de los mecanismos de gobierno en proyectos abiertos y de colaboración. / The use of external knowledge, through open and collaborative projects with external partners, enables firms to effectively and efficiently solve their innovation problems, thereby generating greater innovation performance. Yet many open and collaborative innovation projects have failed to complete their objectives as initially planned. Scholars have tried to examine this problem by studying the governance mechanism of collaboration process in both formation and execution phases of projects. While these studies have provided important insights, still little is understood about the nature of collaboration dynamics and the attributes of projects affecting governance mechanisms. In response, this dissertation seeks to establish a comprehensive and clarifying view of open and collaborative innovation governance through addressing the following overall question: How do firms govern the collaboration process with external partners to increase the likelihood that their open and collaborative innovation projects are successfully completed? Three specific research questions are framed to answer the overall question: 1) How do firms manage the dynamics of collaboration process with external sources to successfully complete their open and collaborative innovation projects? 2) Does the use of a formalized joint technology-development process help to increase the likelihood that an open innovation project with external sources is successfully completed? 3) Which open innovation modes do managers choose for projects characterized by different levels of complexity and ‘hiddenness’ of knowledge? We approach these questions with combining a cross-case systematic analysis of qualitative cases on open and collaborative projects and a survey study. The results of this study demonstrate that partnering firms need to regulate the knowledge sharing-protecting tension in collaboration processes to successfully complete joint projects. Moreover, I introduce an alternative form of formalization into the collaboration process, in addition to formal intellectual property (IP) control, to regulate the knowledge sharing-protecting tension. Finally, the results indicate that project attributes, specifically complexity and hiddenness of required knowledge, affects the selection of governance mechanisms in open and collaborative projects.

En l'esfera pública, el poder ja no s'aconsegueix a través de la dominació, sinó de la persuasió. L'objectiu dels actors polítics és obtenir el consentiment dels qui són governats i és així com el discurs esdevé una eina clau al servei del manteniment de l'ordre social i de la transferència d'ideologia. Per aquest motiu, les accions polítiques es poden entendre com a accions lingüístiques i comunicatives. La pugna per imposar una visió sobre una determinada realitat converteixen en essencial l'estratègia discursiva dels actors polítics. I la metàfora, per la seva capacitat de simplificar temes complexos i crear nous significats a través de l'analogia, es converteix en un recurs molt utilitzat per enmarcar la realitat que es vol definir. A través del Critical Metaphor Analysis, aquesta tesi compara quin ús es fa de la metàfora en els discursos polítics sobre els processos d'independència de Escòcia i Catalunya a Twitter. D'una banda, es fixa en les piulades emeses pels actors polítics durant 12 dates clau i n'identifica les metàfores més utilitzades a l'hora de conceptualitzar els processos d'independència. En base a aquestes metàfores, es desenvolupa l'estratègia utilitzada pels actors polítics a través de l'articulació de les diferents narratives sobre la independència, que posen de manifest la rellevància del context en la producció del discurs. D'altra banda, prenent com a referència una mostra del debat a Twitter durant les mateixes dates, es comprova si els usuaris van reproduir el discurs dels actors polítics o bé si van generar alternatives. La tesi conclou que el debat està marcat per la polarització de les opinions i no per la voluntat d'establir un diàleg entre iguals. / En la esfera pública, el poder ya no se consigue a través de la dominación, sino de la persuasión. El objetivo de los actores políticos es obtener el consentimiento de los que son gobernados y es así como el discurso se convierte en una herramienta clave al servicio del mantenimiento del orden social y de la transferencia de ideología. Por este motivo, las acciones políticas se pueden entender como acciones lingüísticas y comunicativas. La batalla para imponer una visión sobre una determinada realidad convierten en esencial la estrategia discursiva de los actores políticos. Y la metáfora, dada su habilidad para simplificar temas complejos y crear nuevos significados mediante la analogía, se convierte en un recurso muy utilizado para enmarcar la realidad que se quiere definir. Mediante el Critical Metaphor Analysis, esta tesis compara el uso que se hace de la metáfora en los discursos políticos sobre los procesos de independencia de Escocia y Cataluña en Twitter. Por un lado, se fija en los tweets emitidos por los actores políticos durante 12 fechas clave e identifica las metáforas más utilizadas para conceptualizar los procesos de independencia. En base a estas metáforas, se desarrolla la estrategia usada por los actores políticos mediante la articulación de las distintas narrativas sobre la independencia, que ponen de manifiesto la importancia del contexto en la producción del discurso. Por otro lado, tomando como referencia una muestra del debate en Twitter durante las mismas fechas, se comprueba si los usuarios reprodujeron el discurso de los actores políticos o bien si generaron alternativas. La tesis concluye que el debate está marcado por la polarización de las opiniones y no por la voluntad de establecer un diálogo entre iguales. / In the public sphere, power is achieved through persuasion rather than domination. The main goal is to be given the consent of the governed and this is why discourse becomes a key tool for maintaining the existent social order and for transferring ideology. Political actions, therefore, can be understood in terms both of linguistic and communication actions. The struggle for imposing a view on a particular reality makes discursive strategies essential to political actors. And metaphor, due to its ability to simplify complex issues and to create new meanings drawing on analogy, becomes a highly used resource to frame the reality they want to define. Critical Metaphor Analysis has allowed us to compare the use of metaphor in political discourses on the independence processes of Scotland and Catalonia on Twitter. The research looks at the tweets broadcast by political actors during 12 key dates and identifies which metaphors were used to conceptualize independence processes. Focusing on this metaphors enables us to develop the strategy used by political actors through the articulation of the various narratives on independence, which reveal the importance of context in discourse production. Taking a sample of the Twitter debate in the same dates as a reference, the thesis confirms whether users reproduced political discourses or generated alternatives to this discourses. The thesis concludes that the debate is marked by users' polarized opinions rather than by the will of establishing a dialogue between peers.

La tesi aborda la representació de l'afrocolombià immers en conflicte armat a través de la premsa colombiana, usant com a cas d'estudi la Massacre de Bojayá. Per a això, es va desenvolupar un component històric de context al voltant de la situació econòmica, política i religiosa, que ha incidit en la construcció de significats i discursos sobre l'afrocolombià; una anàlisi crítica del discurs i entrevistes a professionals de la informació. L'anàlisi discursiva es va desenvolupar amb una mostra de 126 peces periodístiques entre notícies, columnes d'opinió, reportatges i cròniques dels diaris El Tiempo, El Colombiano i El Espectador, els quals van fer una representació de l'afrocolombià com un agent passiu i exòtic emmarcat en una condició de pobresa i conformisme, associant-lo igualment a espais inhòspits, allunyats, mancats de desenvolupament. Des de l'exercici d'entrevistes realitzades als professionals de la informació es va identificar una representació estereotipada, majorment negativa, com a subjecte sense capacitat d'acció, exclòs i invisible, al qual se li naturalitzen certes característiques com l'abandonament, l'oblit i la pobresa. S'estableix, des de l'anàlisi de les seves percepcions sobre el cas concret d'estudi, que aquest va estar intervingut per la indiferència i la negligència institucionals. Els entrevistats eviten emprar la paraula racisme, però són conscients del procés d'exclusió i abandonament històric d'aquestes poblacions, el qual es veu reflectit en la seva representació mediàtica. / La tesis aborda la representación del afrocolombiano inmerso en conflicto armado a través de la prensa colombiana, usando como caso de estudio la Masacre de Bojayá. Para ello, se desarrolló un componente histórico de contexto en torno a la situación económica, política y religiosa, que ha incidido en la construcción de significados y discursos sobre el afrocolombiano; un análisis crítico del discurso y entrevistas a profesionales de la información. El análisis discursivo se desarrolló con una muestra de 126 piezas periodísticas entre noticias, columnas de opinión, reportajes y crónicas de los periódicos El Tiempo, El Colombiano y El Espectador, los cuales hicieron una representación del afrocolombiano como un agente pasivo y exótico enmarcado en una condición de pobreza y conformismo, asociándolo igualmente a espacios inhóspitos, alejados, carentes de desarrollo. Desde el ejercicio de entrevistas realizadas a los profesionales de la información se identificó una representación estereotipada, mayormente negativa, como sujeto sin capacidad de acción, excluido e invisible, al que se le naturalizan ciertas características como el abandono, el olvido y la pobreza. Se establece, desde el análisis de sus percepciones sobre el caso concreto de estudio, que éste estuvo mediado por la indiferencia y la negligencia institucionales. Los entrevistados evitan emplear la palabra racismo, pero son conscientes del proceso de exclusión y abandono histórico de estas poblaciones, el cual se ve reflejado en su representación mediática. / The thesis deals with the representation of Afro-Colombian immersed in armed conflict through the Colombian press, using as a case study the Massacre of Bojayá. For this, we have developed an historical component of context around economic, political and religious situation, which has affected the construction of meanings and discourses about Afro-Colombian; a critical discourse analysis and interviews with information professionals. The discursive analysis was developed with a sample of 126 journalistic pieces among news, opinion columns and reports from the newspapers El Tiempo, El Colombiano and El Espectador, which made a representation of Afro-Colombian as a passive and exotic agent framed in a poverty status and conformism, also associated to inhospitable, remote, lacking development spaces. From the exercise of interviews with information professionals, it was identified an stereotypical representation, mostly negative, as a subject incapable of action, excluded and invisible, which will naturalize certain characteristics such as abandonment, neglect and poverty. It is established from the analysis of their perceptions of the case study, that it was mediated by institutional indifference and neglect. Interviewees avoid using the word racism, but are aware of the historical process of exclusion and abandonment of these populations, which is reflected in its media representation.

Aquesta investigació explora el panorama de sèries dramàtiques nord-americanes que ha arribat amb el nou segle, a partir d'un estudi en profunditat d'aquest nou model serial que inclou diferents categories d'anàlisi i que es reconeix com la Tercera Edat d'Or de la Televisió. Així, es relacionarà el model que introdueix aquesta etapa amb els continguts originals de Netflix com la companyia pionera en la producció de sèries dramàtiques per streaming , deixant al descobert que la Tercera Edat d'Or de la Televisió transcendeix a l'aparell televisiu i les característiques que havien imperat en el seu model. D'aquesta manera, s'estudiarà el cas de Netflix i la seva producció de sèries dramàtiques (2012-2015) posant especial atenció a tres casos paradigmàtics -House of Cards, Orange is the New Black i The Killing-, per tal d'indagar sobre les novetats que introdueix la companyia al moment de pensar la producció, distribució i consum de sèries dramàtiques. / Esta investigación explora el panorama de series dramáticas estadounidenses que ha llegado con el nuevo siglo, a partir de un estudio en profundidad de este nuevo modelo serial que incluye diferentes categorías de análisis y, que se reconoce como la Tercera Edad de Oro de la Televisión. Así, se relacionará el modelo que introduce esta etapa con los contenidos originales de Netflix como compañía pionera en la producción de series dramáticas para streaming, dejando al descubierto que la Tercera Edad de Oro de la Televisión trasciende al aparato televisivo y las características que habían imperado en su modelo. De esta forma, se estudiará el caso de Netflix y su producción de series dramáticas (2012-2015) prestando especial atención a tres casos paradigmáticos -House of Cards, Orange is the New Black y The Killing-, con el fin de indagar sobre las novedades que introduce la compañía al momento de pensar la producción, distribución y consumo de series dramáticas. / This research explores the landscape of American dramatic series born in the new century trough an in depth analysis of the new model of series that includes different categories and is recognized as the Third Golden Age of Television. Thus, it will be relate this new model with Netflix originals content, as a company pioneer in the production of dramatic series for streaming, letting uncovered that the Third Golden Age of Television transcends the TV device and the characteristics of its model. Therefore, we will study the Netflix case and its production of dramatic series (2012-2015) given special consideration to three pragmatic cases –House of Cards, Orange is the New Black and The Killing-, with the aim to examine the innovations that the company introduces when it comes to production, distribution and consumption of dramatic series.