Els negocis familiars representen, a nivell mundial, la majoria de les empreses, i son reconeguts com importants creadors de PIB i de llocs de treball. Tenint en compte el seu destacat paper en l’ economia, els acadèmics han desenvolupat una important línia de recerca per comprendre les empreses familiars en quant se les considera diferents de les seves equivalents no familiars en diversos aspectes. Per això cal analitzar aquests factors de diferenciació i la forma en que poden continuar afegint valor al bé comú. Aquesta tesi, integrada per cinc estudis, explora diversos aspectes interconnectats de les empreses familiars des d’una perspectiva de contingència, aplicant diferents marcs teòrics. Utilitzant un mètode d’ investigació qualitativa basada en l’ anàlisi de casos, ofereix un anàlisi aprofundida dels factors diferencials, dels processos darrere l’evolució en el temps de les empreses familiars, i de l’ emergent institucionalització del tema promoguda per les associacions professionals. El primer article (capítol 2) estudia si la “familiness”, és a dir, el conjunt específic de recursos de la família, pot ser positiva o negativa i en quines situacions. El segon article (capítol 3) posa també l’ accent sobre la “familiness”, investigant com aquest conjunt específic de recursos pot ser mantingut al llarg del temps, a mesura que la complexitat augmenta. El tercer article (capítol 4) explora com les empreses familiars professionalitzen els seus àmbits de presa de decisions, en els casos on una més gran professionalització pot sostenir l’avantatge de la seva “familiness”. El quart article (capítol 5) aprofundeix en l’anàlisi de la variable familia i concentra la seva atenció en el “parenting”, és a dir, els estils parentals, i el seu efecte sobre la conducta dels membres de la generació següent respecte a l’empresa familiar. El cinquè article (capítol 6) amplia la perspectiva i tracta del paper de les associacions professionals en la conscienciació dels responsables polítics, abordant el procés d’ institucionalització pel que travessa actualment la qüestió. Aquesta recerca contribueix al camp de l’empresa familiar principalment per l’ utilització d’un enfoc interdisciplinari que combina diferents perspectives teòriques des d’una perspectiva de contingencia. / Las empresas familiares representan la mayoría de compañías en el mundo, y son reconocidas por su significativa contribución en la creación de empleo y generación de PIB. Dado el importante rol que juegan en la economía, numerosos investigadores han desarrollado una línea de trabajo importante para entender las empresas familiares, ya que se las considera diferentes de sus equivalentes no familiares en diversos aspectos. Por esto se considera necesario entender estos factores de diferenciación y la forma en que pueden continuar añadiendo valor al bien común. Esta tesis integrada por cinco estudios, explora diversos aspectos interconectados de la empresa familiar desde una perspectiva de contingencia, aplicando diferentes marcos teóricos. Utilizando una metodología cualitativa, basada en el análisis de casos, este estudio ofrece un análisis en profundidad de los factores diferenciales, de los proceso de evolución en el tiempo de las empresas familiares, y de la emergente institucionalización de dicho campo, promovida por las asociaciones profesionales. El primer artículo (capítulo 2) estudia si el “familiness”, es decir, el conjunto específico de recursos de la familia, puede ser positiva o negativa y en qué situaciones. El segundo artículo, (capítulo 3) pone también el foco en el “familiness”, investigando cómo este conjunto específico de recursos puede ser mantenido a lo largo del tiempo, a medida que la complejidad aumenta. El tercer artículo (capítulo 4) explora cómo las empresas familiares profesionalizan sus ámbitos de toma de decisiones, en los casos en donde una profesionalización mayor puede mantener la ventaja derivada de su “familiness”. El cuarto artículo (Capítulo 5) profundiza en el análisis de la variable familia y concentra su atención en los estilos de “parenting”, es decir, el estilo parental, y su efecto sobre la conducta de los miembros de la siguiente generación respecto a la empresa familiar. El quinto artículo (capítulo 6) amplia la perspectiva y trata el papel de las asociaciones profesionales en la concienciación de los responsables políticos, abordando el proceso de institucionalización por el que atraviesa actualmente el campo del empresa familiar. Esta investigación contribuye al campo de la empresa familiar principalmente al utilizar un enfoque interdisciplinario que combina diferentes marcos teóricos desde una perspectiva de contingencia. / Family businesses represent the majority of companies around the world, and are recognized as major employers and GNP generators. Given the important role they play in the economy, scholars have developed a major stream of research to understand family businesses as they are considered to differ from their non-family counterparts in various dimensions, thus the need to understand these sources of distinctiveness and how they can continue adding value to the common good. This dissertation, composed by five studies, explore diverse interconnected dimensions of the family business from a contingency perspective, applying different theoretical frameworks. Using qualitative case-based research, this study offers in-depth insights about the sources of distinctiveness, processes behind the evolution of family businesses over time, and the emergent institutionalization of the field driven by professional associations. The first article (chapter 2) studies whether familiness, the specific family bundle of resources can be either positive or negative and in which situation. The second article (chapter 3) focuses also on familiness investigating how familiness can be sustained over time as complexity increases. The third article (chapter 4) explores how family businesses professionalize their decision making domains, where more professionalized companies may sustain their familiness advantage. The fourth article (chapter 5) digs deeper into the family variable and centers its attention in parenting styles and its effect on next generation members’ behavior towards the family business. The fifth article (chapter 6) broadens the perspective and deals with the role of professional associations in creating awareness among policy makers, tackling the institutionalization process the field is going through. This research contributes to the family business field mainly by using an interdisciplinary approach combining different theoretical perspectives from a contingency perspective.

La gestió de marca és un àmbit en evolució constant. Des dels seus orígens, les marques han evolucionat de ser percebudes només com a noms indicant qui és el fabricant d’un producte a ser conceptualitzades com a entitats orgàniques, dinàmiques, socials, i conversacionals basades en aproximacions co-creatives i corporatives. Els recents avanços exponencials en les tecnologies de la informació han millorat la interconnectivitat entre les marques i els seus múltiples stakeholders, donant així a les marques l’oportunitat d’involucrar aquests stakeholders en processos de co-creació. La investigació anterior en l’àmbit de la co-creació ha estudiat predominantment les interaccions i relacions entre les marques i els seus clients. Els acadèmics han desenvolupat aquesta investigació principalment des del punt de vista dels clients, centrant-se en les seves motivacions, recursos i experiències. Però, els acadèmics han dut a terme poca investigació sobre la co-creació des de la perspectiva dels directius. Això és sorprenent perquè, malgrat que sigui valuós conèixer les motivacions, recursos i experiències dels clients, els directius també necessiten saber com gestionar la co-creació per assolir el seu potencial. Per tant, el primer objectiu general d’investigació d’aquesta tesi doctoral és investigar empíricament la co-creació des de la perspectiva dels directius per comprendre com assolir el seu potencial. Per aconseguir aquest objectiu, s’aplica la metodologia qualitativa. La font de les dades són 20 entrevistes en profunditat a directius que han liderat iniciatives de co-creació en 20 marques. Els resultats mostren diverses aproximacions a la co-creació – des d’eina tàctica d’investigació de mercats fins a mètode estratègic d’innovació col·laborativa, i suggereixen que les marques es poden posicionar al llarg d’un continu entre aquests dos extrems. Els resultats també detallen les característiques fonamentals de cada extrem, i presenten tant les barreres que poden impossibilitar a les marques assolir el potencial de la co-creació com les maneres de sobrepassar aquestes barreres. No obstant, l’actual interconnectivitat millorada entre les marques i els stakeholders també ha causat que l’entorn sigui més transparent, generant així preocupacions ètiques en els negocis. En aquest entorn, el consumisme ètic s’està propagant ràpidament, i els clients esperen cada vegada més que les marques mostrin el seu compromís ètic durant les seves interaccions i relacions. Això ha emfatitzat el repte que tenen les marques de tenir una imatge ètica. Per això, moltes marques han començat a considerar l’ètica com a una dimensió estratègica que les pot ajudar a millorar la seva imatge. Això ha portat a una creixent quantitat d’investigació sobre l’ètica en els negocis i la responsabilitat social corporativa en els últims anys, la qual ha estat desenvolupada majoritàriament en l’àmbit del màrqueting. Però, malgrat que diversos acadèmics han reconegut que l’ètica ha d’estar al centre de les marques corporatives, encara hi ha una manca d’investigació sobre l’ètica en el context de les marques corporatives que operen en el sector dels serveis. Això és inesperat, ja que les marques corporatives són més rellevants en el sector dels serveis que en l’àmbit de productes/béns, a causa de la naturalesa diferent dels serveis (intangible, heterogènia, inseparable i perible), i el consegüent major nombre d’interaccions i relacions entre les marques i els clients que els contextos de serveis contenen. Per tant, el segon objectiu general d’investigació d’aquesta tesi doctoral és examinar els efectes de les percepcions que els clients tenen de l’ètica de les marques corporatives de serveis sobre variables dependents rellevants de marca i client. Per aconseguir aquest objectiu, s’aplica la metodologia quantitativa. Les dades són recol·lectades fent servir un panell de 2179 clients de marques corporatives de serveis. Els resultats mostren que l’ètica percebuda pels clients té un efecte positiu i indirecte sobre el valor de la marca i la lleialtat d’aquests clients, a través dels mediadors de qualitat percebuda pels clients i compromís afectiu dels mateixos. Mentre un impacte directe de l’ètica percebuda pels clients sobre el valor de la marca no està recolzat empíricament, un efecte directe d’aquesta ètica percebuda pels clients sobre la seva lleialtat sí que ho està. Finalment, l’empatia dels empleats modera positivament l’efecte de l’ètica percebuda pels clients sobre el compromís afectiu d’aquests, la qualitat percebuda pels clients té un impacte positiu sobre el seu compromís afectiu, i la lleialtat dels clients influeix positivament el boca a orella positiu per part dels mateixos. / La gestión de marca es un ámbito en evolución constante. Desde sus orígenes, las marcas han evolucionado de ser percibidas sólo como nombres indicando quién es el fabricante de un producto a ser conceptualizadas como entidades orgánicas, dinámicas, sociales, y conversacionales basadas en aproximaciones co-creativas y corporativas. Los recientes avances exponenciales en las tecnologías de la información han mejorado la interconectividad entre las marcas y sus múltiples stakeholders, dando así a las marcas la oportunidad de involucrar a dichos stakeholders en procesos de co-creación. La investigación anterior en el ámbito de la co-creación ha estudiado predominantemente las interacciones y relaciones entre las marcas y sus clientes. Los académicos han desarrollado dicha investigación principalmente desde el punto de vista de los clientes, centrándose en sus motivaciones, recursos y experiencias. No obstante, los académicos han llevado a cabo poca investigación sobre la co-creación desde la perspectiva de los directivos. Esto es sorprendente porque, pese a que sea valioso conocer las motivaciones, recursos y experiencias de los clientes, los directivos también necesitan saber cómo gestionar la co-creación para alcanzar su potencial. Por consiguiente, el primer objetivo general de investigación de esta tesis doctoral es investigar empíricamente la co-creación desde la perspectiva de los directivos para comprender cómo alcanzar su potencial. Para conseguir dicho objetivo, se aplica la metodología cualitativa. La fuente de los datos son 20 entrevistas en profundidad a directivos que han liderado iniciativas de co-creación en 20 marcas. Los resultados muestran diversas aproximaciones a la co-creación – desde herramienta táctica de investigación de mercados hasta método estratégico de innovación colaborativa, y sugieren que las marcas se pueden posicionar a lo largo de un continuo entre estos dos extremos. Los resultados también detallan las características fundamentales de cada extremo, y presentan tanto las barreras que pueden imposibilitar a las marcas alcanzar el potencial de la co-creación como las maneras de sobrepasar dichas barreras. Sin embargo, la actual interconectividad mejorada entre las marcas y los stakeholders también ha causado que el entorno sea más transparente, generando así preocupaciones éticas en los negocios. En dicho entorno, el consumismo ético se está propagando rápidamente, y los clientes esperan cada vez más que las marcas muestren su compromiso ético durante sus interacciones y relaciones. Esto ha enfatizado el reto que tienen las marcas de tener una imagen ética. Por ello, muchas marcas han empezado a considerar la ética como una dimensión estratégica que les puede ayudar a mejorar su imagen. Esto ha llevado a una creciente cantidad de investigación sobre la ética en los negocios y la responsabilidad social corporativa en los últimos años, la cual ha sido desarrollada mayoritariamente en el ámbito del marketing. No obstante, aunque varios académicos han reconocido que la ética debe estar en el centro de las marcas corporativas, todavía hay una falta de investigación sobre la ética en el contexto de las marcas corporativas que operan en el sector de los servicios. Esto es inesperado, puesto que las marcas corporativas son más relevantes en el sector de los servicios que en ámbito de productos/bienes, debido a la naturaleza distinta de los servicios (intangible, heterogénea, inseparable, y perecedera), y el consiguiente mayor número de interacciones y relaciones entre las marcas y los clientes que los contextos de servicios contienen. Por lo tanto, el segundo objetivo general de investigación de esta tesis doctoral es examinar los efectos de las percepciones que los clientes tienen de la ética de las marcas corporativas de servicios sobre variables dependientes relevantes de marca y cliente. Para conseguir dicho objetivo, se aplica la metodología cuantitativa. Los datos son recolectados usando un panel compuesto por 2179 clientes de marcas corporativas de servicios. Los resultados muestran que la ética percibida por los clientes tiene un efecto positivo e indirecto sobre el valor de la marca y la lealtad de dichos clientes, a través de los mediadores de calidad percibida por los clientes y compromiso afectivo de los mismos. Mientras un impacto directo de la ética percibida por los clientes sobre el valor de la marca no está respaldado empíricamente, un efecto directo de dicha ética percibida por los clientes sobre su lealtad sí lo está. Finalmente, la empatía de los empleados modera positivamente el efecto de la ética percibida por los clientes sobre el compromiso afectivo de éstos, la calidad percibida por los clientes tiene un impacto positivo sobre su compromiso afectivo, y la lealtad de los clientes influye positivamente el boca a oreja positivo por parte de los mismos. / Brand management is a field in constant evolution. Since their origins, brands have evolved from being perceived just as names indicating who the manufacturer of a product is, to be conceptualized as organic, dynamic, social and conversational entities that are based on co-creative and corporate approaches. The recent exponential advances in information technologies have improved the interconnectivity between brands and their multiple stakeholders, and thereby given brands the opportunity to engage these stakeholders in co-creation processes. Previous research in the field of co-creation has predominantly studied the interactions and relationships between brands and their customers. Scholars have mainly developed this research from the customer perspective, focusing on customer motivations, resources and experiences. Yet, they have conducted little research on co-creation from the managerial perspective. This is surprising because, while it is valuable to know about customer motivations, resources and experiences, managers also need to know how to best manage co-creation so as to realize its potential. Accordingly, the first overarching research objective of this PhD thesis is to empirically investigate co-creation from the managerial perspective, in order to figure out how to realize its potential. To achieve this objective, the qualitative methodology is applied. The data source are 20 in-depth interviews with managers that have led co-creation initiatives in 20 brands. Results show diverse approaches to co-creation – from tactical market research tool to strategic collaborative innovation method, and suggest that brands can be positioned along a continuum between these two extremes. Results also detail the fundamental characteristics of each extreme, and present both the barriers that can inhibit brands to realize the potential of co-creation and the ways to overcome these barriers. However, the current improved brand-stakeholder interconnectivity has also turned the environment into a more transparent one, giving rise to ethical concerns in business. In such environment, an ethical consumerism is rapidly spreading, and customers are increasingly expecting brands to portray their ethical commitment during their interactions and relationships. This has emphasized the brand challenge of having an ethical image. Accordingly, many brands have started to consider ethicality as a strategic dimension that can help them to improve their image. This has led to a growing body of research on business ethics and corporate social responsibility in recent years, which has been mostly developed in the field of marketing. However, although various scholars have recognized that ethics should be at the core of every corporate brand, there is still a lack of research on business ethics in the context of corporate brands that operate in the services sector. This is unexpected, because corporate brands are more relevant in the services sector than in the field of products/goods, due to the distinct nature of services (i.e., intangible, heterogeneous, inseparable, and perishable), and the subsequent greater number of brand-customer interactions and relationships that services contexts entail. Accordingly, the second overarching research objective of this PhD thesis is to empirically examine the effects of customer perceptions of a corporate services brand ethicality on relevant brand and customer outcome variables. To achieve this objective, the quantitative methodology is applied. Data are collected using a panel composed of 2179 customers of corporate services brands. Results show that customer perceived ethicality has a positive and indirect effect on both brand equity and customer loyalty, through the mediators of customer perceived quality and customer affective commitment. While a direct impact of customer perceived ethicality on brand equity is not empirically supported, a direct effect of customer perceived ethicality on customer loyalty is. Finally, employee empathy positively moderates the effect of customer perceived ethicality on customer affective commitment, customer perceived quality has a positive impact on customer affective commitment, and customer loyalty positively influences customer positive word-of-mouth.

La investigació aprofundeix en l’experiència de les persones que han patit un infart agut de miocardi i després, en el marc de la prevenció secundària de la cardiopatia isquèmica, segueixen un programa de rehabilitació cardíaca on les seves pràctiques es veuen qüestionades per les recomanacions d’educació sanitària rebudes al programa. El menjar, l’activitat, física, el tabaquisme o l’estrès adquireixen nous significats quan la nova normativa qüestiona el passat i projecta incertesa i vulnerabilitat sobre el futur, on els dubtes i la inseguretat sobre la salut i l’activitat laboral esdevenen les principals fonts de patiment. La investigació també dirigeix la mirada crítica sobre l’atenció hospitalària i sobre la praxis d’aquests programes, amb la proposta d’un canvi en la perspectiva de la cura professional i de la relació terapeuta-pacient. El treball etnogràfic ha tingut una durada aproximada de deu anys (2005-2015) i la metodologia qualitativa emprada ha estat la observació participant i vint-i-tres entrevistes en profunditat realitzades a pacients i professionals de salut. L’estudi ofereix la característica de presentar les ficcions literàries com a font de coneixement, articulada amb la teoria de les ciències socials. / Este trabajo investiga la experiencia de las personas que han padecido un infarto agudo de miocardio y después, como prevención secundaria de su cardiopatía isquémica, realizan un programa de rehabilitación cardiaca donde sus prácticas se ven cuestionadas por las recomendaciones de educación sanitaria recibidas en el programa. La comida, la actividad física, el tabaquismo o el estrés adquieren nuevos significados cuando una nueva normativa cuestiona el pasado y proyecta incertidumbre y vulnerabilidad sobre el futuro, donde las dudas y la inseguridad sobre la salud y la actividad laboral se convierten en las principales fuentes de padecimiento. La investigación también dirige una mirada crítica sobre la atención hospitalaria y sobre la praxis de estos programas, con la propuesta de un cambio en la perspectiva del cuidado profesional y de la relación terapeuta-paciente. El trabajo etnográfico ha tenido una duración aproximada de diez años (2005-2015) y la metodología cualitativa empleada ha sido la observación participante y veintitrés entrevistas en profundidad realizadas a pacientes y profesionales de salud. El estudio ofrece la característica de presentar las ficciones literarias como fuente de conocimiento, articulada con la teoría de las ciencias sociales. / The aim of this research is to gain insight into the day-to-day experience and management of patients who, immediately after suffering an acute myocardial infarction, enter a cardiac rehabilitation program as a secondary prevention of ischemic heart disease. During this rehabilitation period, the patient’s lifestyle and habits are put into question by recommendations based on health education. Dietary habits, physical activity, smoking or stress take on new meanings when the new regulations question past experiences and cast uncertainty on the patient’s future health and their chances of resuming previous activities, especially in the workplace. This research also projects a critical look on hospital care in general and on common practice within these programs. It contains a proposal for change in the perspective of professional care and therapist-patient relationship. Ethnographic research has spanned for a period of ten years (2005-2015), including qualitative methodology participant observation and interviews to twenty-three outpatients and health professionals. This study presents the particularity of considering literary fictions as a knowledge source, in conjunction with the theoretical framework of social sciences.

El capital social, definit com els recursos als quals es té accés gràcies a la participació en grups o xarxes, ha estat reconegut com un determinant social de la salut. No obstant, el seu efecte ha estat poc investigat en relació a l’obesitat i les conductes de salut relacionades en població adolescent. Els mecanismes a través dels quals el capital social influencia diferents aspectes de la salut no estan suficientment descrits. A més, un espai poc explorat en l’estudi del capital social és el context familiar. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral és, doncs, investigar l’efecte del capital social en l’estil de vida, hàbits alimentaris i estatus ponderal d’una mostra d’adolescents catalans de diferents contextos socioeconòmics, amb un focus específic en l’entorn familiar. Els resultats indiquen que els diferents constructes del capital social actuen de manera separada i ens han permès caracteritzar alguns dels diversos mecanismes a través dels quals influeixen en l’estil de vida i conductes de salut en adolescents. Així mateix, en el marc d’aquesta recerca, alts nivells de capital social familiar són el factor més protector vers als indicadors de salut estudiats, i la seva influencia preval sobre el nivell socioeconòmic com a principal predictor social de salut en el nostre estudi. Investigacions futures haurien de contribuir a redefinir el paper del capital social en diferents àmbits, especialment el familiar, com a determinant social de la salut en els adolescents i en relació a altres determinants de la salut. / El capital social, definido como los recursos a los cuales se tiene acceso gracias a la participación en grupos o redes, ha sido reconocido como un determinante social de la salud. Sin embargo, su efecto ha sido poco investigado en relación a la obesidad y las conductas de salud relacionadas en población adolescente. Los mecanismos a través de los cuales el capital social influencia diferentes aspectos de la salud no están suficientemente descritos. Además, un espacio poco explorado en el estudio del capital social es el contexto familiar. El objetivo general de esta tesis doctoral es, pues, investigar el efecto del capital social en el estilo de vida, hábitos alimentarios y el estado ponderal de una muestra de adolescentes catalanes de diferentes contextos socioeconómicos, con un foco específico en el entorno familiar. Los resultados indican que los diferentes constructos del capital social actúan de forma separada y nos han permitido caracterizar alguno de los diversos mecanismos a través de los cuales influyen en el estilo de vida y conductas de salud en adolescentes. Así mismo, en el marco de esta investigación. Altos niveles de capital social familiar son el factor más protector hacia los indicadores de estudiados, y su influencia prevalece sobre el nivel socioeconómico como principal predictor social de salud en nuestro estudio. Investigaciones futuras deberían contribuir a redefinir el papel del capital social en diferentes ámbitos, especialmente el familiar, como determinante social de la salud en los adolescentes y en relación a otros determinantes de la salud. / Social capital, described as the resources that can be accessed thanks to the membership in groups or networks, has been recognized as social determinant of health. However, its effect has been little investigated in relation to obesity and its health related behaviors and in adolescent population. The pathways through which it influences different health outcomes are not sufficiently described. Furthermore, one glaring gap in the social capital related literature is the family domain. Thus, the overall aim of this dissertation is to investigate the effect of social capital on the lifestyle, eating habits and weight status of a sample of Catalan adolescents from different socioeconomic context, with a specific focus on the family environment. Results show that the different constructs of social capital act separately and have allowed to characterize some of the several mechanisms through which they influence lifestyle and health behaviors in adolescents. In the framework of this research, higher levels of social capital in the family domain are the most protective factor for the health outcomes included in this investigation, and its influence on health outplace socioeconomic status as the main social predictor of health in our study. Further research should contribute to refine the role of social capital in different domains, especially the family context, as a social determinant of health in adolescents and in relation to other determinants of health.

En el context de la dictadura franquista (1939-1975), les dones que practicaven esport topaven amb un model ideal de dona influenciat per la suma del model social de la falange i la tradició catòlica (nacionalcatolicisme), la qual cosa va determinar un prototipus femení concordant amb els valors del nou règim. Un prototipus basat en estereotips de gènere, on les dones ocupaven un rol secundari en una societat eminentment androcèntrica. Tenint en compte aquest context i aquestes evidències ja sabudes, es feia necessari estudiar l’experiència de les dones esportistes a partir d’investigar sobre la seva memòria oral i la sistematització del seus relats. Aquest estudi que forma part del projecte del Plan Nacional (HAR2013-43652-R), s’ha centrat en analitzar i comparar els elements biogràfics i les percepcions sobre els condicionants de tipus social, cultural, moral i estètic corporals que van viure les dones practicants d’activitats físiques i esportives a Catalunya durant la postguerra, i en el transcurs de la primera etapa de la dictadura franquista (1939-1961), per oferir una millor comprensió del període. Aquesta investigació s’ha efectuat des de la història oral, a partir de la realització d’entrevistes en profunditat. L’elecció de la mostra ha estat intencional i variada des del punt de vista esportiu, geogràfic, cronològic, socioeconòmic i cultural i ha donat veu a un volum qualitatiu de trenta-una dones que van practicar esport o activitat física durant el període citat. Posteriorment s’ha realitzat una anàlisi del contingut de les entrevistes amb el suport del software atlas ti versió 7 que ha identificat diverses categories d’anàlisi. A partir de plantejaments humanístics i interpretatius, hem fraccionat els relats per aportar una narració col·lectiva i unitària sobre les experiències esportives femenines durant l’etapa franquista. Finalment, també s’ha contribuït a la recuperació i conservació de la memòria històrica en perspectiva d’esport i gènere, tot iniciant un fons històric documental de fonts orals sobre història de l’esport femení contemporani a Catalunya, per evitar els importants buits històrics existents i per reconstruir una etapa que històricament ha estat difícil per l’esport femení, evitant la desaparició definitiva de testimonis orals, que han estat la base del desenvolupament esportiu femení català. / En el contexto de la dictadura franquista (1939-1975), las mujeres que practicaban deporte chocaban con un modelo ideal de mujer influenciado por la suma del modelo social de la falange y la tradición católica (nacionalcatolicismo), lo que determinó un prototipo femenino concordante con los valores del nuevo régimen. Un prototipo basado en estereotipos de género, donde las mujeres ocupaban un rol secundario en una sociedad eminentemente androcéntrica. Teniendo en cuenta este contexto y estas evidencias ya sabidas, se hacía necesario estudiar la experiencia de las mujeres deportistas a partir de investigar sobre su memoria oral y la sistematización de sus relatos. Este estudio que forma parte del proyecto del Plan Nacional (HAR2013-43652-R), se ha centrado en analizar y comparar los elementos biográficos y las percepciones sobre los condicionantes de tipo social, cultural, moral y estético corporales que vivieron las mujeres practicantes de actividades físicas y deportivas en Cataluña durante la posguerra, y en el transcurso de la primera etapa de la dictadura franquista (1939-1961), para ofrecer una mejor comprensión del período. Esta investigación se ha efectuado desde la historia oral, a partir de la realización de entrevistas en profundidad. La elección de la muestra ha sido intencional y variada desde el punto de vista deportivo, geográfico, cronológico, socioeconómico y cultural y ha dado voz a un volumen cualitativo de treinta y una mujeres que practicaron deporte o actividad física durante el período citado. Posteriormente se ha realizado un análisis del contenido de las entrevistas con el apoyo del software atlas ti versión 7 que ha identificado varias categorías de análisis. A partir de planteamientos humanísticos e interpretativos, hemos fraccionado los relatos para aportar una narración colectiva y unitaria sobre las experiencias deportivas femeninas durante la etapa franquista. Finalmente, también se ha contribuido a la recuperación y conservación de la memoria histórica en perspectiva de deporte y género, iniciando un fondo histórico documental de fuentes orales sobre historia del deporte femenino contemporáneo en Cataluña, para evitar los importantes vacíos históricos existentes y para reconstruir una etapa que históricamente ha sido difícil para el deporte femenino, evitando la desaparición definitiva de testimonios orales, que han sido la base del desarrollo deportivo femenino catalán. / In the context of the Franco dictatorship (1939-1975), women who took part in sport came up against an ideal model of women influenced by the sum of the social model of the falange and the Catholic tradition (national-Catholicism). This prototype was based on the values of the new regime. A prototype based on gender stereotypes, where women occupied a secondary role in a predominantly androcentric society. With this context and with a body of well documented evidence, we are now in a position to study the experience of the sportswomen from that era on the basis of their oral testimony. This study which is a part of the National Plan (HAR2013-43652-R), has focused on analysing and comparing biographical elements and perceptions about the constraints of social, cultural and moral factors, and also of issues relating to aesthetics of the body as they were experienced by female practitioners of sport and physical activity in Catalonia during the post-war period and in the first stage of Franco's dictatorship (1939-1961), in order to offer a better understanding of that period. This research has been carried out from oral history, by conducting detailed interviews. The choice of the sample was intentional and varied in terms of sports, geographical, chronological, socio-economic and cultural factors and has given a voice to a sample of thirty-one women who regularly took part in sport or physical activity during the cited period. Subsequently there is a content analysis of the interviews with the support of version 7 software ti atlas which identified several categories of analysis. Using humanistic and interpretive approaches, we arranged the accounts to provide a collective and unified narrative about women's sports experiences during the Franco era. Finally, the research also contributes to the recovery and conservation of historical memory from the perspective of sport and gender, initiating a historical documentary collection from oral sources on the history of contemporary women's sport in Catalonia, in order to prevent the existence of historical gaps and also attempt to reconstruct a period which historically was difficult for women's sport, and in so doing it preserves the oral testimonies which have been the basis of the development of women's sports in Catalonia.

A través de l'estudi de cas dels projectes de vídeo a la carta (VOD) de cinema filmin (ES) i UniversCiné (FR), aquesta investigació es proposa observar i analitzar d'una banda, de quina manera la digitalització està transformant el sistema audiovisual, atenent especialment al seu impacte sobre l'estructura del mercat i els seus models de negoci. De l'altra, analitzar quines mesures s'han adoptat entorn el VOD a Europa i com ha estat la seva transposició als mercats objecte d'estudi (francès i espanyol), amb l'objectiu d'observar en quina mesura estan afavorint al desenvolupament de la indústria del VOD en l'àmbit cinematogràfic així com a la seva diversitat. Amb això es pretén observar si ens trobem davant d'un sector molt regulat o més aviat es pot considerar que les mesures adoptades són poc intervencionistes deixant que sigui el mateix mercat o sector qui estableixi els seus propis acords i analitzar amb això en quina mesura s'observen les característiques pròpies del paradigma de rendibilització de la cultura a les mesures reguladores adoptades al voltant del vídeo a la carta i si s'observen aquells elements que alguns autors han considerat poden ser definitoris d'un nou paradigma de política cultural. L'anàlisi no quedaria complet sense analitzar també les mesures que s'han adoptat per fomentar el vídeo a la carta a Europa i als mercats objecte d'estudi, França i Espanya, amb l'objectiu de poder observar si han aconseguit complir amb els objectius de foment de la diversitat i de foment de la indústria audiovisual europea. La implantació del Vídeo sota Demanda (VOD), l'increment de la seva oferta, la creació d'una estructura de mercat i un model de negoci viable i la seva acceptació per part dels agents del sector i dels consumidors són elements que també s'han de tenir en compte per poder comprendre tant les demandes de la indústria cinematogràfica i els seus subsectors per al desenvolupament del vídeo a la carta, com la resposta de l'administració per regular i fomentar el seu desenvolupament. / A través del estudio de caso de los proyectos de VOD de cine filmin (ES) y UniversCiné (FR), esta investigación se propone observar y analizar por un lado, de qué manera la digitalización está transformando el sistema audiovisual, atendiendo especialmente a su impacto sobre la estructura del mercado y sus modelos de negocio. Y por otro, analizar qué medidas se han adoptado en torno al VOD en Europa y cómo ha sido su transposición a los mercados objeto de estudio (francés y español), con el objetivo de observar en qué medida están favoreciendo al desarrollo de la industria del VOD en el ámbito cinematográfico así como a su diversidad. Con ello se pretende observar si nos encontramos ante un sector muy regulado o más bien se puede considerar que las medidas adoptadas son poco intervencionistas dejando que sea el propio mercado o el sector quien establezca sus propios acuerdos y analizar con ello en qué medida se vislumbran las características propias del paradigma de rentabilización de la cultura en las medidas reguladoras adoptadas entorno al VOD y si se observan aquellos elementos que algunos autores han considerado pueden ser definitorios de un nuevo paradigma de política cultural. El análisis no quedaría completo sin analizar también las medidas que se han adoptado para fomentar el VOD en Europa y en los mercados objeto de estudio, Francia y España, con el objetivo de poder observar si han logrado cumplir con los objetivos de fomento de la diversidad y de fomento de la industria audiovisual europea. La implantación del Video bajo Demanda (VOD), el incremento de su oferta, la creación de una estructura de mercado y un modelo de negocio viable así como su aceptación por parte de los agentes del sector y de los consumidores son elementos que deberán también tenerse en cuenta para poder comprender tanto las demandas de la industria cinematográfica y de sus subsectores para el desarrollo del VOD, como la respuesta de la administración para regular y fomentar su desarrollo. / Through the case study of VOD film projects filmin (ES) and UniversCiné (FR), this research aims to observe and analyse, firstly, how digitization is transforming the audiovisual system, specially in regard to its impact on market structure and business models, and secondly, to analyse what measures have been taken around VOD in Europe and how they have been transposed into the markets under study (French and Spanish), in order to see to what extent they are favouring the development of the VOD industry in the film sector, as well as its diversity. With this we want to observe if we are dealing with a highly regulated sector or whether it can be considered that the measures that have been taken are not very interventionist, letting the market or the industry itself set their own agreements and thus analyse to what extent the characteristics of the paradigm to value culture are observed in the regulatory measures around video on demand and whether the elements that some authors have considered as defining a new paradigm in cultural policy are observed. The analysis would not be complete without also considering the actions that have been taken to promote VOD in Europe and the markets under study, France and Spain, in order to observe whether they have achieved compliance with the objectives of promoting diversity and promotion of European audiovisual industry. Implementation of Video on Demand (VOD), increases in its offer, the creation of a market structure and viable business model, as well as its acceptance by industry players and consumers, are elements that must be taken into account in order to understand both the demands of the film industry and its subsectors for the development of VOD, as well as the response of the administration to regulate and promote its development.

La present tesis doctoral està centrada en el servei i l’efecte que les palanques comercials, amb visió estratègica, i les palanques promocionals, amb visió tàctica, tenen pels responsables de màrqueting i gestors de la distribució sobre les ventes en volum que les seves marques de productes de gran consum obtenen en establiments de venta al detall, hipermercats i supermercats. Hem estructurat les eines de dinamització de l’activitat comercial en els punts de venta al detall de productes de gran consum, en palanques comercials i palanques promocionals. Les palanques comercials són d’orientació estratègica i es poden agrupar en palanques per facilitar l’accés a la compra, d’assortiment, de creixement/manteniment de la marca i de promoció de venta. Al mateix temps, cadascuna d’aquestes, s’implementa amb palanques promocionals, amb una orientació totalment tàctica. En el cas de la palanca d’accés a la compra, és de gestió totalment interna de la marca per establir la presència i visibilitat en el punt de venta de la cartera de distribuïdors objectiu. La palanca d’assortiment, combina formats, varietats i packs de producte per tal de gener la major i millor resposta de producte que demana el consumidor i ofereix oportunitats comercials a ala distribució. La palanca de creixement/manteniment treballa per crear possibilitats de compra en el punt de venta, recolzant-se en els packaging’s, el merchandising, l’animació i la comunicació de la seva oferta en el punt de venta. Per últim, la palanca de dinamització de les ventes és la més activa i visual pel consumidor, ja que treballa sobre reduccions de preu o promocions que aporten valor afegit a la compra. La importància, les diferències i l’efecte en les ventes de les marques s’ha demostrat amb dades reals procedents de responsables de màrqueting i gestors de la distribució, així com d’un institut d’investigació acreditat per les seves metodologies d’estudi i la seva cartera de clients, i per una cadena d’establiments de venta al detall que ens ha permès disposar de la informació real, malgrat que hem hagut de mantenir la confidencialitat. Totes aquestes informacions ens han constatat la importància que tenen per les marques les palanques comercials i promocionals i el gran ús que fan d’elles. Les dades de ventes relatives a situacions o escenaris comercials reals ens han possibilitat estudiar i ratificar els nostres objectius de la investigació. El treball de camp identifica i reflexa el valor pels professionals que treballen amb aquestes eines de dinamització de l’activitat comercial, de les palanques comercials i de les promocionals, que han de gestionar, per optimitzar els recursos econòmics que disposen per aquestes accions. El valor de la informació aportada en el treball de camp és l’aplicació tècnica de l’anàlisi multivariable per conèixer la contribució de les palanques comercials i promocionals a la dinamització de les marques en el punt de venta. Conèixer l’increment de vendes que una palanca promocional genera, la dimensió de les ventes en promoció que es fa d’una categoria de producte i en condicions normals, la palanca promocional que és més atractiva per als consumidors i la possible priorització, si s’utilitzen vàries, o saber que hi ha palanques que en determinades categories de producte tenen una eficàcia molt baixa, és important i significatiu per les marques. La distribució no és tota igual i associar la informació abans mencionada per tipologies diferents de distribució és un valor més del present model d’anàlisi. L’anàlisi multivariable de les diferent palanques promocionals, en les categories de producte i establiments en els que s’ha estudiat, aporten informacions suficientment consistents per respondre en quant a nivell d’eficàcia de les palanques promocionals i la seva vinculació amb les palanques de comercialització. / La presente tesis doctoral está centrada en el servicio y efecto que las palancas comerciales, con visión estratégica, y las palancas promocionales, con visión táctica, tienen para los responsables de marketing y gestores de la distribución sobre las ventas en volumen que sus marcas de productos de gran consumo obtienen en establecimientos de venta al detalle, hipermercados y supermercados. Hemos estructurado las herramientas de dinamización de la actividad comercial en los puntos de venta al detalle de productos de gran consumo, en palancas comerciales y palancas promocionales. Las palancas comerciales son de orientación estratégica y se pueden agrupar en palancas para facilitar el acceso a la compra, de surtido, de crecimiento / mantenimiento de la marca y de promoción de venta. A su vez cada una de estas se implementa con palancas promocionales, cuya orientación es totalmente táctica. En el caso de la palanca de acceso a la compra, es de gestión totalmente interna de la marca para establecer la presencia y visibilidad en el punto de venta de la cartera de distribuidores objetivo. La palanca de surtido, combina, formatos, variedades y packs de producto para generar la mayor y mejor respuesta de producto que demanda el consumidor y ofrece oportunidades comerciales a la distribución. La palanca de crecimiento / mantenimiento trabaja para crear posibilidades de compra en el punto de venta, apoyándose en los packaging’s, el merchandising, la animación y la comunicación de su oferta en el punto de venta. Por último, la palanca de dinamización de las ventas es la más activa y visual para el consumidor, ya que trabaja sobre reducciones de precio o promociones que aportan valor añadido a la compra. La importancia, las diferencias y el efecto en las ventas de las marcas se han demostrado con datos reales de ventas procedentes de responsables de marketing y gestores de la distribución, así como de un instituto de investigación acreditado por sus metodologías de estudios y su cartera de clientes y una cadena de establecimientos de venta al detalle que nos ha permitido disponer de información real, a pesar de que ha sido debidamente alterada para mantener su confidencialidad. Todas estas informaciones han constatado la importancia que tienen para las marcas las palancas comerciales y promocionales y el gran uso que hacen de ellas. Los datos de ventas relativos a situaciones o escenarios comerciales reales nos han posibilitado estudiar y ratificar nuestros objetivos de investigación. El trabajo de campo identifica y refleja el valor para los profesionales que trabajan con estas herramientas de dinamización de la actividad comercial, de las palancas comerciales y sus instrumentos o palancas promocionales, que deben gestionar, para optimizar los recursos económicos que disponen para estas acciones. El valor de la información aportada en el trabajo de campo es la aplicación de la técnica de análisis multivariable para conocer la contribución de las palancas comerciales y promocionales a la dinamización de las marcas en el punto de venta. Conocer el incremento de ventas que una palanca promocional genera, la dimensión de las ventas de una categoría de producto que se hace en promoción y en condiciones normales, la palanca promocional que es más atractiva para los consumidores y la posible priorización, si se utilizan varias, o saber que hay palancas que en determinadas categorías de producto tienen una eficacia muy baja, es importante y significativo para las marcas. La distribución no es toda igual y asociar la información antes mencionada para tipologías diferentes de distribución es un valor más del presente modelo de análisis. El análisis multivariable de las diferentes palancas promocionales, en las categorías de producto y establecimientos en los que se ha estudiado, aportan informaciones suficientemente consistentes para responder en cuanto al nivel de eficacia de las palancas promocionales y su vinculación con las palancas de comercialización. / The present doctoral thesis is focused on the effect and use of commercial drivers, with and strategic approach, and promotional drivers, on tactical approach, on sales volume of brands for Marketing and Retail managers selling in retailing, hypermarkets and supermarkets. We have distinguished the different commercial activation tools in the point of sales on commercial levers and promotional levers. Commercial levers are strategic oriented and can be grouped on four areas: easing the buying process, assortment, brand growth/maintenance and sales promotion. At the same time, each commercial lever is implemented with promotional levers, with a tactical orientation. In the case of easy buying process, serves to gain awareness and visibility in the point of sales. The lever of assortment combines formats, varieties and product packaging to motivate the maximum level of product response and to offer commercial opportunities to retailers. The lever of growth /maintenance works to create purchasing opportunities in the point of sales, based on packaging’s, merchandising, animation and communication of the offer. Last, the lever of sales activation is the most visual and dynamic for the consumer through price reductions o value added promotions. The importance, differences and effects on sales have been tested with real data from marketing managers and retail executives, a remarkable collaboration with a research institute recognised by its methodologies and customer portfolio. Finally, those results were contrasted with an international retail chain. This information underline the importance of commercial and promotional levers for the fast moving consumer brands. Real sales data were used to analyse and certify our research goals. The field work identify and reflect the value of the research for managers who work with drivers to activate the commercial activity, taking them as a critical asset to optimize the marketing budgets to increase the value of the brand. The value of this research is the use of the multivariable analysis technique to get to know the contribution of commercial and promotional levers to activate the brands in the point of sales. The fact of understanding where the increase of sales comes from, the dimension of promotional sales in a certain category compared to regular sales, which lever is more attractive for consumers and the possibility of sorting levers depending on the category and effectiveness resulted as critical from a branding perspective. Understanding that Retail is a very fragmented context, the information of commercial levers provides remarkable business intelligence value for decision making. The multivariable analysis of different promotional effects on each product category and retail point of sales provides knowledge consistent enough to determine the level of effectiveness of each promotional lever and the linkage with the commercial levers.

Aquesta tesi vol aprofundir en la comprensió de les marques del distribuïdor i les percepcions dels usuaris a Espanya. L'evolució de la MdD a Espanya ve explicada pel creixement de l'ensenya Mercadona, però: les MdD generen les mateixes percepcions? Hi ha diferencies entre les marques de detallistes, en la valoració dels atributs? Es reflecteix en la lleialtat cap el producte? I en la lleialtat cap a la cadena minorista? La recerca quantitativa –a partir d'una base de dades d'entrevistes a responsables de la llar- demostra la superioritat de Bosc Verd (la marca de Mercadona en la categoria de productes per a la llar, BV a partir d'ara) respecte a les altres MdD. Aconsegueix valoracions en línia a les MB de segon nivell en els atributs de “product performance”, genera un major nivell de prova que resto de les MdD, i té una molt elevada capacitat de fidelitzar. En el segment de detergents líquids, obté resultats molt superiors a totes les marques existents. Aquesta marca semblar seguir el model anglosaxó de “MdD de més qualitat” identificat per Erdem, Zhao i Valenzuela (2004). Els spillovers (efectes desbordament) mostren diferents comportaments segons les MdD analitzades: Els usuaris de Bosc Verd, mostren un menor consum d'altres MdD i estan més fidelitzats cap a la seva MdD. Els usuaris de Carrefour i Día sí reflecteixen l'efecte creuat entre les marques: els usuaris de Carrefour també consumeixen producte de la marca Día, i aquests també consumeixen la marca Eroski. Les marques Carrefour i Día segueixen el patró estudiat i definit per Szymanowski i Gijsbrechts (2012). Des d'aquesta tesi s'ha categoritzat com “spillover intra categoria-competència”. El comprador de Mercadona compra més productes d'altres categories, per la qual cosa genera “una major despesa en la tenda” que la resta de comprador MdD de les altres ensenyes. I compra més MdD de la seva ensenya Mercadona. En aquesta tesi, aquest efecte s'ha categoritzat com “spillover inter categories-marca pròpia”. Aquest comprador segueix un patró diferent al detectat per Szymanowski i Gijsbrechts (2012): en BV l'efecte “familiaritat “de la marca és molt superior a aquest efecte “qualitat” cap a altres MdD. Les entrevistes en profunditat als directius d'empreses fabricadors, realitzades entre 2014 i 2015, situen a BV per sobre de la resta de les MdD en la valoració del producte i per la imatge de l'ensenya, la qual cosa reforça aquest avantatge de BV. L'entrevista a un ex-directiu de Mercadona ha permès descobrir la importància i dimensió de la comunicació personal que fa Mercadona, amb 1,2 milions de persones impactades a l'any. Es tracta d'una acció de comunicació en les tendes especialment dissenyada per a aquesta fi, realitzada per empleats i l'equip de prescriptors. En aquesta acció, dirigida al target de compradors o els qui viuen als voltants d'un nou establiment, s'expliquen i demostren les bondats dels productes de Mercadona en una xerrada informativa d'una hora. La recerca demostra que BV és una marca amb dimensions de marca en línia o superiors a les MB2, superiors a la resta de les MdD i molt bé valorada pels seus usuaris. És una marca que té les característiques de les marques “anunciades a TV”: 1) és coneguda, 2) és provada en una proporció molt superior a la resta de MdD i fins i tot algunes MB (l'alt nivell de prova confirma la poca incertesa que genera) 3) té una excel·lent capacitat de fidelització per l'excel·lent relació qualitat-preu que ofereix i 4) expandeix el seu ús a altres categories, com ocorre amb les extensions de línia de les MB i 5) la comunicació que realitza –no auditada per Infoadex- és diferent però sens dubte efectiva. La prova de la seva efectivitat és presència de “la recomanació” com a factor de compra detectat en la recerca. Els excel·lents resultats de BV posen en una situació difícil a aquelles MB “no capdavanteres” que no són capaces de crear un espai propi al mercat. La qualitat del producte, la imatge de la tenda i la comunicació en el punt de venda generen una percepció de la MdD de Mercadona i de l'ensenya Mercadona més positiva que la que tenen la resta de detallistes. Això fet explica que aparegui com una de les marques més estimades pels espanyols en l'estudi del *Iese (2012). Aquest conjunt de factors crea “un entorn competitiu únic” per als fabricants a Espanya, com indica algun entrevistat. Les MB han de replantejar-se la seva estratègia en aquest entorn competitiu que ha demostrat que Mercadona és capaç de tenir la marca número u en moltes categories. Ho aconsegueix amb una comunicació diferent, però sens dubte molt efectiva. Les línies futures de recerca poden ser diverses i en múltiples àrees. A nivell de comunicació, seria interessant analitzar en l'àmbit minorista quins són els resultats d'una comunicació massiva front l'aproximació actual; en aquest sentit, poder avaluar els resultats de Lidl -amb un producte de qualitat i publicitat massiva en televisió- pot resultar de gran interès. En l'àmbit dels efectes spillovers, seria interessant estudiar aquests efectes cap a altres categories (per exemple, alimentació i drogueria, o cura personal i drogueria) i veure si mostren un patró de comportament similar. També seria interessant conèixer la situació al moment actual i veure l'evolució de les diferents MB. / Esta tesis quiere profundizar en la comprensión de las marcas del distribuidor y las percepciones de los usuarios en España. La evolución de la MdD en España viene explicada por el crecimiento de la enseña Mercadona, pero: ¿las MdD generan las mismas percepciones? Hay diferencias entre las marcas de detallistas en la evaluación de los atributos? Se ve reflejado en la lealtad hacia el producto? ¿y en la lealtad hacia la cadena minorista? La investigación cuantitativa –a partir de una base de datos de entrevistas a responsables del hogar- demuestra la superioridad de Bosque Verde (la marca de Mercadona en la categoría de productos para el hogar, BV a partir de ahora) respecto a las demás MdD. Consigue valoraciones en línea a las MB de segundo nivel en los atributos de “product performance”, genera un mayor nivel de prueba que resto de las MdD, y tiene una muy elevada capacidad de fidelizar. En el segmento de detergentes líquidos, obtiene resultados muy superiores a todas las marcas existentes. Esta marca parecer seguir el modelo anglosajón de “MdD de más calidad” identificado por Erdem, Zhao y Valenzuela (2004). Los spillovers (efectos desbordes) muestran diferentes comportamientos según las MdD analizadas: Los usuarios de Bosque Verde, muestran un menor consumo de otras MdD y estan más fidelizados hacia su MdD. Los usuarios de Carrefour y Día sí reflejan el efecto cruzado entre las marcas: los usuarios de Carrefour también consumen producto Día, y éstos también consumen Eroski. Las marcas Carrefour y Día siguen el patrón estudiado y definido por Szymanowski y Gijsbrechts (2012). Desde esta tesis se ha categorizado como “spillover intra categoría-competencia”. El comprador de Mercadona compra más productos de otras categorías, por lo que genera “un mayor gasto en la tienda” que el resto de comprador MdD de las otras enseñas. Y compra más MdD de su enseña Mercadona. En esta tesis, este efecto se ha categorizado como “spillover inter categorías-marca propia”. Este comprador sigue un patrón diferente al detectado por Szymanowski y Gijsbrechts (2012): en BV el efecto “familiaridad “de la marca es muy superior al efecto “calidad” hacia otras MdD. Las entrevistas en profundidad a los directivos de empresas fabricantes, realizadas entre 2014 y 2015, sitúan a BV por encima del resto de las MdD en la valoración del producto y por la imagen de la enseña, lo que refuerza esa ventaja de BV. La entrevista a un ex-directivo de Mercadona ha permitido descubrir la importancia y dimensión de la comunicación personal que hace Mercadona, con 1,2 millones de personas impactadas al año. Se trata de una acción de comunicación en las tiendas especialmente diseñada para este fin, realizada por empleados y el equipo de prescriptores. En esta acción, dirigida al target de compradores o quienes viven en los alrededores de un nuevo establecimiento, se explican y demuestran las bondades de los productos de Mercadona en una charla informativa de una hora. La investigación demuestra que BV es una marca con dimensiones de marca en línea o superiores a las MB2, superiores al resto de las MdD y muy bien valorada por sus usuarios. Es una marca que tiene las características de las marcas “publicitadas en TV”: 1) es conocida, 2) es probada en una proporción muy superior al resto de MdD e incluso algunas MB (el alto nivel de prueba confirma la poca incertidumbre que genera) 3) tiene una excelente capacidad de fidelización por la excelente relación calidad-precio que ofrece y 4) expande su uso a otras categorías, como ocurre con las extensiones de línea de las MB y 5) la comunicación que realiza –no auditada por Infoadex- es diferente pero sin duda efectiva. La prueba de su efectividad es presencia de “la recomendación” como factor de compra detectado en la investigación. Los excelentes resultados de BV ponen en una situación difícil a aquellas MB “no líderes” que no son capaces de crear un hueco propio en el mercado. La calidad del producto, la imagen de la tienda y la comunicación en el punto de venta generan una percepción de la MdD de Mercadona y de la enseña Mercadona más positiva que la que tienen el resto de minoristas. Ello hecho explica que aparezca como una de las marcas más amadas por los españoles en el estudio del Iese (2012). Este conjunto de factores crea “un entorno competitivo único” para los fabricantes en España, como indica algún entrevistado. Los fabricantes de “MB” deben replantearse su estrategia en este entorno competitivo que ha demostrado que Mercadona es capaz de tener la marca número uno en muchas categorías. Lo consigue con una comunicación diferente, pero sin duda muy efectiva. Las líneas futuras de investigación pueden ser varias y en múltiples áreas. A nivel de comunicación, sería interesante analizar en el ámbito minorista cuáles son los resultados de una comunicación masiva frente la aproximación actual; en este sentido, poder evaluar los resultados de Lidl -con un producto de calidad y publicidad masiva en televisión- puede resultar de gran interés. En el ámbito de los efectos spillovers, sería interesante estudiar estos efectos hacia otras categorías (por ejemplo, alimentación y droguería, o cuidado personal y droguería) y ver si muestran un patrón de comportamiento similar. También sería interesante conocer la situación en el momento actual y ver la evolución de las diferentes MB. / This thesis aims to deepen the understand of the Distributor Brands, (DB) and their user perceptions in the Spanish market. The evolution of the DB in Spain is explained by the growth of the retail chain Mercadona, but: do the existing DB generate the same perceptions? Are there differences among the retail chains brands in the attributes evaluation? Do they impact on the loyalty towards the product? And towards the chain? Quantitative research - from a database of interviews with household shoppers- shows the superiority of Bosque Verde (the Mercadona brand in the category of household cleaning products, now BV) with respect to any other DB. BV achieves results in line with the second level MB on product performance attributes; BV generates a higher trial level than the DB, and has a very high capacity to convert buyers into loyal users. In the liquid detergent segment, the BV results are far superior to all other existing brands. BV seem to follow the Anglo-Saxon model of “high quality DB" identified by Erdem, Zhao, and Valenzuela (2004). The spillovers effects show different behaviours depending on the DB: BV users show a lower consumption of other DB and are more loyal towards their brand. Carrefour and Día users do reflect a cross effect between the brands: Carrefour users also purchase Día products, and Día users also purchase Eroski products. Carrefour and Día brands follow the pattern defined by Szymanowski and Gijsbrechts (2012). In this thesis we have named this effect "intra-category competitor spillover". The Mercadona buyer also purchases more products from other categories, generating "higher in-store spending” compared to the rest of DB buyers of other retailers. And they buy Mercadona DB in higher proportion to other DB buyers of other retailers. In this thesis, this effect has been categorized as "inter category –own brand spillover". This buyer follows a different pattern from that described by Szymanowski and Gijsbrechts (2012): BV brand shows that the “familiarity” brand effect is far superior to the "quality" effect towards other DB. In the in depth interviews carried out between 2014 and 2015, managers of the main manufacturers’ interviewed consider BV better than all of the other DB competitors due to its better product performance and the positive Mercadona retail image, both which reinforce the advantages of BV. The interview with a former Mercadona executive uncovered the importance and dimension of one-to-one Mercadona communication, which reaches 1.2 million people per year. It's an in-store communication action especially designed for this purpose, carried out by employees and a team of “prescriptors”. In this action, aimed at Mercadona buyers or those who live in the vicinity of a new shop, they explain and demonstrate the benefits of Mercadona products at a one hour meeting. Research shows that BV is a brand with brand dimensions in line or above the second level MF, higher than the rest of the DB and highly valued by its users. It is a brand that has the traits of TV advertised brands: 1) it has high awareness, 2) it is tried in a higher proportion to the rest of DB and even some MB (the high trial level confirms the low uncertainty it generates, 3) it has excellent loyalty ratio for its value for money offering, 4) BV expands its usage to other categories (as happens with MB line extensions) and, 5) the communication plan put in place -not audited by Infoadex- is certainly effective. Its effectiveness is demonstrated by the "recommendation" as a purchase factor, identified in the research. The excellent results of BV create a difficult situation for those non-leading MB who are not able to create their own niche in the market. The quality of the product, the store image and the communication at the point of sale generate a more positive Mercadona DB perception and Mercadona retail perception than the rest of retail chains. This fact explains why it was shown to be one of the most beloved brands by Spaniards in a study by IESE (2012). This set of factors creates "a unique competitive environment" for manufacturers in Spain, as indicated by one interviewee. "MB" and its manufacturers should rethink their strategy in this competitive environment where Mercadona has shown that is able to achieve number one position in many categories. This is achieved by means of a different, but certainly very effective communication approach and strategy. Future lines of research can be various and in multiple areas. At the communication level, it would be interesting to analyse the results of a massive advertising campaign in the retail field compared to the current Mercadona approach; in this sense, the Lidl advertising results -with a quality product and significant TV media - may be of great interest. In the field of spillover effects, it would be interesting to study these effects in other categories (for example, food and drugstore, or personal care and drugstore) and evaluate if they show similar patterns. It would also be interesting to know the current situation and compare the evolution of the different MB.

L'aportació principal d'aquesta tesi doctoral consisteix en un instrument polièdric per a l'avaluació de la funció docent del professorat de secundària basada en indicadors agrupats en quinze àmbits diferents, que poden ser relacionats amb unes determinades competències professionals de la docència. D'acord amb l'objectiu de la recerca, l'instrument ha estat validat pel sistema de judici d'experts i se n'ha dut a terme diverses proves pilot. Es tracta d'una investigació avaluativa aplicada que permet obtenir informació rellevant per facilitar la presa de decisions, tant de tipus formatiu (reflexió crítica de la pròpia pràctica docent) com de tipus sumatiu (rendició de comptes). L'instrument es pot aplicar en la modalitat d'avaluació interna i contempla l'autoavaluació (el propi professor): portafolis i autoinforme; i l'heteroavaluació (parell acadèmic i directiu): observació de classes i entrevista. Aquests instruments poden ser útils per a la gestió de la millora de la qualitat educativa, considerada en el context del projecte educatiu de cadascun dels centres que l'apliquin. / The main contribution of this thesis is a multifaceted instrument for the assessment of teaching for secondary school teachers based on indicators, grouped into fifteen different fields, which may be associated with certain professional teaching skills. According to the purpose of research, the instrument has been validated by experts and several pilot tests have been carried out. It consists on an evaluative research applied to obtain relevant information to facilitate decision making, either formative (critical reflection of their own teaching practice) or summative (assessment results). The instrument can be applied in the form of internal evaluation and includes self-evaluation (teacher's own): self-report and portfolio; and peer evaluation (academic peer and a member of the board) class observation and interview. These instruments can be useful for the management of education quality improvement, considered in the context of the educational project of each of the schools that apply it.

Los hogares necesitan energía para satisfacer sus necesidades básicas, entre ellas, las de cocinar. Este estudio trata de comprender y explicar la relación entre los factores percibidos por los hogares y la intención de continuar el uso del gas natural. Esta tesis toma como base el Modelo de Aceptación Tecnológica (TAM, por sus siglas en inglés) y el Modelo de Expectación – Confirmación : Continuidad de uso (ECM), entre otros, y aspira a responder las preguntas de investigación “¿qué factores influyen en la intención de un hogar para continuar usando un sistema de gas natural después de su aceptación inicial?” y “¿de qué manera interactúan los factores que influyen en la intención de continuidad de uso del sistema de gas natural?”, lo cual es interesante porque permite relacionarlos con algunos factores que explican la calidad de vida de los hogares en relación al uso de una fuente energética. Para lograr este objetivo se ha desarrollado y validado un modelo que permite explicar la intención de continuar con el uso de un combustible en los hogares. Asimismo, se estudia la continuidad de uso porque los gobiernos y las empresas necesitan conocer si los hogares continuarán usando el combustible propuesto cuando pase el fenómeno de la novedad. Esta investigación adopta un método de investigación mixto, comenzando con un método cualitativo exploratorio a través de entrevistas semi-estructuradas, para luego usar encuestas cara a cara y probar las hipótesis planteadas. Se encontró que los factores que perciben los hogares que ya han adoptado el gas natural y que tienen la intención de continuar usándolo son: el nivel de precio percibido del gas natural; la facilidad de su uso y las condiciones de uso; la utilidad percibida al usarlo y la seguridad que proporciona el sistema; la contribución al cuidado del medioambiente; y la confirmación de las expectativas que tenían antes de usarlo. Este estudio permite entender los factores que propician y las barreras para la masificación del gas natural en los hogares. Asimismo, permite a los diseñadores de políticas energéticas contar con factores adicionales al precio y a la disponibilidad, que son los que comúnmente se utilizan para introducir un combustible, como por ejemplo, la seguridad, que harían más sostenible el modelo en el tiempo. / Les llars necessiten energia per satisfer les seves necessitats bàsiques, entre elles, les de cuinar. Aquest estudi tracta de comprendre i explicar la relació entre els factors percebuts per les llars i la intenció de continuar l'ús del gas natural. Aquesta tesi pren com a base el Model d'Acceptació Tecnològica (TAM, per les sigles en anglès) i el Model de Expectació - Confirmació : Continuïtat d'ús (ECM), entre d'altres, i aspira a respondre les preguntes d'investigació "quins factors influeixen en la intenció d'una llar per a continuar usant un sistema de gas natural després de la seva acceptació inicial? "i" ¿de quina manera interactuen els factors que influeixen en la intenció de continuïtat d'ús del sistema de gas natural? ", la qual cosa és interessant perquè permet relacionar-los amb alguns factors que expliquen la qualitat de vida de les llars en relació a l'ús d'una font energètica. Per aconseguir aquest objectiu s'ha desenvolupat i validat un model que permet explicar la intenció de continuar amb l'ús d'un combustible en les llars. Així mateix, s'estudia la continuïtat d'ús perquè els governs i les empreses necessiten conèixer si les llars continuaran usant el combustible proposat quan passi el fenomen de la novetat. Aquesta recerca pren un mètode d'investigació mixt, començant amb un mètode qualitatiu exploratori a través d'entrevistes semi-estructurades, per després usar enquestes cara a cara i provar les hipòtesis plantejades. Es va trobar que els factors que perceben les llars que ja han adoptat el gas natural i que tenen la intenció de continuar usant-ho són: el nivell de preu percebut del gas natural; la facilitat del seu ús i les condicions d'ús; la utilitat percebuda en usar-ho i la seguretat que proporciona el sistema; la contribució a la cura del medi ambient; i la confirmació de les expectatives que tenien abans d'usar-lo. Aquest estudi permet entendre els factors que propicien i les barreres per a la massificació del gas natural a les llars. Així mateix, permet als dissenyadors de polítiques energètiques comptar amb factors addicionals al preu i a la disponibilitat, que són els que s'acostumen a utilitzar per a introduir un combustible, com per exemple, la seguretat, que farien més sostenible el model en el temps. / Homes need energy in order to satisfy their basic needs, like cooking. This paper tries to understand and explain the relationship between home´s perceived factors and the intention for the natural gas usage continuance. This paper is based on the Technology Acceptance Model (TAM) and the Expectation – Confirmation Model: use continuance (ECM), among others and intends to solve research questions as “What are the involved acting factors in the home intention to continue using a natural gas system after its initial usage?”; as well as “How these factors interact and do have influence for a natural gas system continuance usage intention?” which it is interesting because it allows to relate them with factors that explain the home’s quality of life when using an energy source. To achieve this goal it has been developed and proved a model that leads to explain the home intention to continue using a fuel. As well, this usage continuance is being evaluated due to governments and enterprises need to know if homes will continue using a suggested fuel, when the initial novelty is gone. This study uses a mixed research method beginning with an exploratory qualitative method through semi-structured interviews and then applying a “face to face” survey to prove the initial hypothesis. It was found that factors perceived by homes that had already adopted the natural gas and have the intention to continue using it are: Perceived Price Level, Perceived Ease of Use, Facilitating Conditions, Perceived Usefulness, Perceived System Safety, Environment Consciousness and Confirmation of initial expectations. This study allows understanding the acting factors for a continuance use and its barriers for a natural gas widespread growth in homes. As well, it allows the Energy Policies Makers having additional tools different than price and availability which usually are the commonly ones considerated to introduce a fuel; for instance the Safety factor, which would achieve a more sustainable model along the time.