Spelling suggestions: "subject:"civic ethics"" "subject:"divic ethics""
1 |
The art of living together : on political engagement and the ethics of companionshipDaher, Yasmeen 05 1900 (has links)
Cette thèse de doctorat propose que les mouvements ou les soulèvements populaires puissent unir l'éthique et la politique de manière directe et pratique pour constituer un domaine à partir duquel on peut avancer une théorie normative répondant aux défis de l'injustice dans notre monde. Toute étude de ces mouvements doit prendre en compte un événement spécifique et son contexte et donc renoncer à la position de l’"observateur". J'ai donc choisi d'examiner les révolutions déclenchées dans le monde arabe au cours de la dernière décennie, en mettant l'accent sur la Place Tahrir en Egypte. Pour apprécier le caractère innovateur qu'offrent ces révolutions, il est nécessaire de commencer par démonter les fondements épistémiques profondément enracinés dans la théorie politique occidentale qui prennent en considération le succès des révolutions en se basant uniquement sur leurs résultats finaux, et en particulier leur effet éventuel sur le changement de régime.
Ces mouvements populaires défient non seulement les études de démocratisation et leurs recommandations pour un changement provenant des structures du pouvoir, mais ils remettent aussi en question le domaine de la politique ainsi que ses principes fondamentaux. Cette confrontation se produit au moment où le peuple les s’aperçoivent de leur qualité d’agence et utilisent leur pouvoir politique de manière manifeste et concrète. Comme dans le cas de la place Tahrir, les citoyens créent un espace public ouvert aux désirs et intérêts de chacun, ainsi qu’à la solidarité et à la responsabilité collectives.
Les conditions dans lesquelles ces mouvements organisent leur action politique collective - horizontalement, de manière non hiérarchique et sans intermédiaire de la part des représentants et des dirigeants – est une manière de résister à la menace que leur pouvoir soit manipulé pour des fins médiocres se rapportant au pouvoir de l'État.
Cette forme d’organisation permet également la reconfiguration des interactions éthiques de la foule, clairement exposée sur la place Tahrir, produisant ce que j’appelle «l’éthique de companionship». Cette éthique peut être reformulée et mise en pratique d'une manière sensibilisée à soi-même et autrui, et d’une manière adaptée aux besoins spécifiques et aux injustices du monde qui nous entoure. Une « éthique de camaraderie » est donc réceptive et ouverte à la négociation et à la persuasion, et constitue avant tout un « art de vivre ensemble ». / This dissertation proposes that popular movements or uprisings can unite ethics and politics in a direct, practical manner and constitute an illuminating domain from which to advance normative theory that responds to the challenges of injustice in our world today. Any study of these movements ought to engage with a specific event and its context and renounce the position of ‘observer.’ Accordingly, I have chosen to examine the revolutions sparked in the Arab world over the past decade, particularly focusing on the account of Tahrir Square. In order to appreciate the novelty these revolutions offer, it is necessary to first dismantle the deeply entrenched epistemic grounds of Western political theory which consider revolutions only on the basis of their end results, particularly whether or not they effect regime change.
These popular movements not only defy democratization studies and its prescription for change from above, they also fundamentally challenge the domain of politics and some of its basic tenets. This confrontation occurs the moment the people gain their agency and use their political power demonstrably and concretely. The domain of politics is further challenged when the people create, as they did in Tahrir Square, a public sphere that is receptive to individual desires and interests as well as collective solidarity and responsibility.
The conditions under which these movements organize their collective political action – horizontally, non-hierarchically, and unmediated by representative and leaders – resist the threat of their power being instrumentalized to obtain middling results pertaining to state power. This form of organization also reconfigures the crowd’s ethical interactions, unmistakeably on display in Tahrir Square, producing what I call “ethics of companionship.” These ethics can be reformulated and practiced in manner attuned to both self and other, and adapted to the specific needs and injustices of the world around us. An ethics of companionship is responsive and open for negotiation and persuasion, and above all, it makes an art out of our living together.
|
2 |
Actors' Engagement in Monitoring and Evaluation Mechanisms for Responsible Research and Innovation: an Explorative Study of the AHP TechniqueMonsonís Payá, Irene 06 September 2023 (has links)
Tesis por compendio / [ES] La capacidad del ser humano de modificar las condiciones de vida en el planeta se ha incrementado de forma notable en el último siglo. Así, dos fenómenos aparentemente opuestos concurren respecto al potencial destructivo y constructivo de nuestras sociedades. Por un lado, la humanidad se enfrenta al reto de articular procesos que permitan gestionar con responsabilidad los productos resultantes del desarrollo de la ciencia e innovación y evitar el colapso social, económico y medioambiental que puede resultar de los mismos. Por otro lado, la humanidad mira a las ciencias y al potencial innovador para responder a los retos globales que requieren abordajes y coordinación entre diferentes niveles de acción y desde una perspectiva inter y transdisciplinar.
En este marco, surge el término "Investigación e Innovación Responsable" (RRI por sus siglas en inglés) con el objetivo de integrar aspectos éticos y demandas de participación de diferentes actores en los procesos de investigación e innovación con el fin de que los productos resultantes de los mismos estén alineados con las expectativas de la sociedad. Bajo el paraguas del término RRI o Responsible Innovation (RI), se han articulado una serie de propuestas teóricas y esfuerzos empíricos para operacionalizar la necesidad de integrar una perspectiva ética y promover la participación de nuevos actores en los procesos de investigación e innovación que permitan modular el potencial constructivo y destructivo de los resultados de la ciencia y la innovación.
Para la consolidación del interés por el término RRI ha sido determinante la inclusión del mismo en los programas de investigación de la Comisión Europea. El programa Horizonte 2020 impulsó el uso del término en Europa, destinando fondos de investigación para promover su operativización, desarrollo de herramientas para su fomento, así como de herramientas de evaluación y monitorización.
En este trabajo exploraremos los procesos de diseño de herramientas de monitorización y evaluación de la RRI. Para ello, propondremos la ética cívica como teoría que se ajusta a la fundamentación filosófica del concepto RRI, revisaremos cómo se han incorporado los valores y expectativas de agentes ajenos al proceso científico e innovador en el desarrollo de herramientas de monitorización y
evaluación de la RRI y exploraremos cómo la técnica AHP (Analytic Hierarchy Process) puede contribuir a los procesos de desarrollo de dichas herramientas alineando los mismos a los requerimientos de la ética cívica.
El trabajo parte de la hipótesis de que los procesos de desarrollo de metodologías y herramientas para la evaluación y monitorización de la RRI pueden ser considerados como procesos de investigación e innovación en sí mismos. En consecuencia, este trabajo analizará los procesos de investigación e innovación hacia herramientas de evaluación y seguimiento de la RRI bajo la óptica propia de la RRI.
Se centrará especialmente en explorar el papel de los actores en tales procesos de investigación e innovación y en la potencialidad de la técnica AHP para facilitar la integración de actores en los procesos de desarrollo de herramientas de evaluación y monitorización de la RRI. / [CAT] La capacitat de l'ésser humà de modificar les condicions de vida en el planeta ha incrementat de manera notable en l'últim segle. Així, dos fenòmens aparentment oposats concorren respecte al potencial destructiu i constructiu de les nostres societats. D'una banda, la humanitat s'enfronta al repte d'articular processos que permeten gestionar amb responsabilitat els productes resultants del desenvolupament de la ciència i innovació i evitar el col·lapse social, econòmic i mediambiental que pot resultar d'aquests. D'altra banda, la humanitat mira a les ciències i al potencial innovador per a respondre als reptes globals que requereixen abordatges i coordinació entre diferents nivells d'acció i des d'una perspectiva inter i transdisciplinar.
En aquest marc, sorgeix el terme "Investigació i Innovació Responsable" (RRI per les seues sigles en anglés) amb l'objectiu d'integrar aspectes ètics i demandes de participació de diferents actors en els processos d'investigació i innovació amb la finalitat que els productes resultants dels mateixos estiguen alineats amb les expectatives de la societat. Sota el paraigua del terme RRI o Responsible Innovation (RI), s'han articulat una sèrie de propostes teòriques i esforços empírics per a operacionalizar la necessitat d'integrar una perspectiva ètica i promoure la participació de nous actors en els processos d'investigació i innovació que permeten modula el potencial constructiu i destructiu dels resultats de la ciència i innovació.
Per a la consolidació de l'interés pel terme RRI ha sigut determinant la inclusió del mateix en els programes d'investigació de la Comissió Europea. El programa Horitzó 2020 impulsà l'ús del terme a Europa, destinant fons d'investigació per a promoure la seua operativizació, desenvolupament d'eines per al seu foment, així com d'eines d'avaluació i monitoratge. En aquest treball explorarem els processos de disseny d'eines de monitoratge i avaluació de la RRI.
Per a això, proposarem l'ètica cívica com a teoria que s'ajusta a la fonamentació filosòfica del concepte RRI, revisarem com s'ha incorporat els valors i expectatives d'agents aliens al procés científic i innovador en el desenvolupament d'eines de monitoratge i avaluació de la RRI i explorarem com la tècnica AHP (Analytic Hierarchy Process) pot contribuir als processos de desenvolupament d'aquestes eines alineant els mateixos als requeriments de l'ètica cívica.
El treball parteix de la hipòtesi que els processos de desenvolupament de metodologies i eines per a l'avaluació i monitoratge de la RRI poden ser considerats com a processos d'investigació i innovació en si mateixos. En conseqüència, aquest treball analitzarà els processos d'investigació i innovació cap a eines d'avaluació i seguiment de la RRI sota l'òptica pròpia de la RRI. Se centrarà especialment a explorar el paper dels actors en tals processos d'investigació i innovació i en la potencialitat de la tècnica AHP per a facilitar la integració d'actors en els processos de desenvolupament d'eines d'avaluació i monitoratge de la RRI. / [EN] The capacity of humanity to modify the conditions of life on the planet has increased dramatically in the last century. Thus, two opposing phenomena concur concerning our societies' destructive and constructive potential. On the one hand, humanity faces the challenge of articulating processes to responsibly manage the products resulting from the development of science and innovation and to avoid the social, economic and environmental collapse that can result from them. On the other hand, humanity looks to the sciences and innovative potential to respond to global challenges that require approaches and coordination between different levels of action and from an inter- and transdisciplinary perspective.
In this framework, the term "Responsible Research and Innovation" (RRI) arises intending to integrate ethical aspects and demands for the participation of different actors in research and innovation processes so that the resulting products are aligned with society's expectations. Under the umbrella of the term RRI or Responsible Innovation (RI), a series of theoretical proposals and practical efforts have been articulated to operationalise the need to integrate an ethical perspective and promote the participation of new actors in research and innovation processes to modulate the constructive and destructive potential of the results of science and innovation. Including the term RRI in the European Commission's research programmes has been decisive in consolidating interest in RRI. The Horizon 2020 programme has boosted its use in Europe, allocating research funds for its operationalisation, promotion, evaluation and monitoring tools.
In this work, we will explore the design processes of RRI monitoring and evaluation tools. To do so, we will propose civic ethics as a theory that fits the philosophical foundation of the RRI concept, we will review how the values and expectations of agents outside the scientific and innovative process have been incorporated into the development of RRI monitoring and evaluation tools, and we will explore how the AHP (Analytic Hierarchy Process) technique can contribute to the development processes of these tools by aligning them with the requirements of civic ethics.
The work stems from the hypothesis that developing methodologies and tools for RRI assessment and
monitoring can be considered research and innovation processes. Consequently, this paper will analyse the processes of research and innovation towards RRI assessment and monitoring tools through the lens of RRI. It will primarily focus on exploring the role of actors in such research and innovation processes and on the potential of the AHP technique to facilitate the integration of actors in developing RRI assessment and monitoring tools. / Esta tesis ha recibido financiación del Plan Nacional de Investigación del proyecto “Propuesta de indicadores para impulsar el diseño de una política orientada al desarrollo de Investigación e Innovación Responsable en España” (INPERRI) (ref.: CSO2016-76828-R). La concesión del proyecto de investigación permitió también mi contratación como investigadora predoctoral (ref.: BES-2017-081141). / Monsonís Payá, I. (2023). Actors' Engagement in Monitoring and Evaluation Mechanisms for Responsible Research and Innovation: an Explorative Study of the AHP Technique [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196095 / Compendio
|
Page generated in 0.0372 seconds