El paradigma de la complejidad ha permitido replantear la investigación de diversos fenómenos del comportamiento. Esta idea vehicula el objetivo de la presente tesis, en la que se valoran aspectos complejos del tiempo libre y el sí mismo mediante la utilización de ejercicios teatrales. La selección de aportaciones previas se estructura fundamentalmente alrededor de tres cuestiones. La primera de ellas, el análisis del tiempo libre como fenómeno presente en el conjunto del comportamiento (i. e., yendo más allá de las actividades conocidas como ocios Codina, 1999a); específicamente, consideramos las ideas básicas de la Psicosociología del Tiempo Libre (Munné, 1980), y las contribuciones más recientes que incorporan la no linealidad, la borrosidad y la fractalidad como aspectos complejos del tiempo libre en la cotidianidad (Codina, 2004c; Munné, 1993, 1997c). La segunda cuestión refiere una visión plural del sí mismo; en concreto, a partir del modelo complejo del self (Munné, 1997a, 2000) y su correspondiente desarrollo metodológico (Codina, 1999b, 2000, 2005a y b). El tercer aspecto considerado en la revisión de la literatura científica comprende un análisis de las actividades teatrales en el ámbito clínico, el análisis de la vida social y la formación en interpretación; este análisis considera los distintos (auto, hetero)condicionamientos en el ejercicio de la libertad (Casas y Codina, 1998, siguiendo a Munné, 1980), lo cual permite proponer los ejercicios teatrales para la exploración de aspectos complejos del tiempo libre y el sí mismo. El estudio empírico se llevó a cabo en un taller de ejercicios teatrales de siete sesiones impartido a estudiantes de la Facultad de Psicología de la Universidad de Barcelona (sin incidencia en la evaluación de asignaturas o retribuciones económicas). Además de realizar ejercicios teatrales, los participantes cumplimentaron instrumentos basados en el Twenty-Statement Test y la técnica del Presupuesto de tiempo; adicionalmente, asistieron individualmente a una entrevista semiestructurada tras finalizar el taller. La recogida y el análisis de la información siguieron las pautas de la Metodología Cualitativa Secuencial de Codina (1998; 1999b; 2000; 2002; 2004b y c), orientación que considera las condiciones para aprehender aspectos complejos de fenómenos como el tiempo libre y el sí mismo. En los resultados obtenidos se observó no linealidad y borrosidad en la percepción de libertad al llevar a cabo actividades cotidianas y ejercicios del taller; además, se puso de manifiesto la iteración y la invariancia como propiedades fractales de las autodescripciones, y en las relaciones entre éstas y las actividades y los ejercicios realizados. Estos hallazgos contribuyen con los planteamientos de la Psicosociología del Tiempo Libre, el modelo complejo del self, la Metodología Cualitativa Secuencial, y las evidencias empíricas sobre la complejidad del tiempo libre y el sí mismo; adicionalmente, la utilización de los ejercicios teatrales como actividades predominantemente autocondicionadas aparece como una modalidad del teatro que puede complementar otros análisis del comportamiento basados en técnicas de interpretación. / The main objective of this dissertation is to value complex aspects of free time and self through theatre exercises. The selection of scientific literature lies on three queries. First, an analysis of the effect of free time on human behavior (going farther the leisure activities); specifically, we follow basic ideas from the Psychosociology of the Free Time (PFT; Munné, 1980), as well as PFT contributions that consider non-linearity, fuzziness, and fractality as complex aspects of free time in daily life (Codina, 2004c; Munné, 1993, 1997c). The second query refers to the plural vision of the Self Complex Model (SCM; Munné, 1997a, 2000) and its methodological proposal (Codina, 1999b, 2000, 2005a, 2005b). The third theoretical basis comes from the uses of theatre activities in clinical settings, the analysis of social life, and basic acting training; these uses are examined according to their self and hetero-conditionings, that is, what respectively favors and/or constrains a free behavior performance (Casas & Codina, 1998 following Munné, 1980). This framework brings theatre exercises performance as a way to explore complex aspects of free time and self.The empirical approach consisted in a seven-session theatre exercises workshop with Psychology students from the University of Barcelona (no academic benefits or money were given for attending the experience). Besides theatre exercises, participants filled questionnaires based on the Twenty-Statement Test and the Time Budget Technique; in addition to this, a personal semi-structured interview was made once the workshop had finished. Data collection and analysis followed the Sequential Qualitative Methodology (SQM; Codina, 1998, 1999b, 2000, 2002, 2004b, 2004c), which considers the conditions to apprehend complex aspects of behavior phenomena.Results showed non-linearity and fuzziness in the perceived freedom when performing daily life activities and the theatre exercises; moreover, fractal properties as iteration and invariance were observed in the self-descriptions and their associations with activities and exercises. These findings corroborate PFT and SCM statements and some previous empirical evidences about the complexity of free time and self. Furthermore, theatre exercises as predominantly self-conditioned activities appear as a complementary procedure to other interpersonal behavior heuristics based on acting techniques.

La mesura del patró d'activitat física de la població ha esdevingut un factor fonamental en l'epidemiologia del comportament, per entendre la relació que existeix entre aquesta variable i la prevenció de nombroses malalties cròniques, de gran prevalença en la societat. No existeix un mètode únic, vàlid i fiable que sigui aplicable a tota la població. Això dificulta la comparació entre països, el seguiment de les dades, i la determinació de la relació causa - efecte, entre activitat física i salut. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat aportar més informació sobre el patró d'activitat física de la població infantil, juvenil, i adulta espanyola, i validar el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la població adulta. Aquest qüestionari ha estat desenvolupat per a la seva aplicació a nivell internacional, permetent la comparació de les dades obtingudes sobre patró d'activitat física a la població. Els objectius s'han anat assolint a través de cinc publicacions. Tres publicacions es basen en dades de l'estudi enkid, estudi representatiu de la població espanyola que avalua els hàbits alimentaris, l'estat nutricional i el patró d'activitat física de la població de 2 a 24 anys (1998-2000). Una altra publicació avalua la tendència en els hàbits d'activitat física en els catalans, en un periode de 10 anys (1992-93/2002-03). La darrera publicació, presenta dades procedents de la validació del Qüestionari Internacional d'Activitat Física, en la seva versió traduida al castellà. Els resultats mostrats ens indiquen, segons l'estudi enKid, que menys d'un 50% de la població de 6 a 18 anys, acompleix les recomanacions sobre activitat física saludable, és a dir, seixanta minuts d'activitat física diaria, d'intensitat moderada. En quant a activitat física en el temps de lleure, tan sols un 36% de la població realitza esport al menys dos dies a la setmana, i més del 50%, està més de dues hores realitzant activitats sedentàries. Entre els més grans, el 58% dels nois i el 80% de les noies, no fa cap mena d'esport en el temps de lleure, o el fa amb una freqüència d'un cop per setmana. Entre els més petits, els nens i nenes de 2 a 5 anys, dediquen una part important del dia a mirar la televisió. Entre les noies, l'hàbit de realitzar esport en el temps de lleure és més baix que entre els nois. Algunes variables socioeconòmiques com ara el nivell d'estudis de la mare i l'estat socioeconòmic de la familia i la regió geogràfica tenen força influència en els hàbits de la població. Les regions del Sud d'Espanya i Canàries son les més sedentàries. L'estudi enKid serveix també, per validar un qüestionari curt d'activitat física, el Test Krece Plus. Els resultats mostren que és apte per la seva aplicació entre els nens i nenes de 4 a 14 anys. És una eina molt vàlida per la seva capacitat d'aplicació i avaluació immediata, fet que ha de facilitar la seva aplicació en les consultes pediàtriques. La tendència en els hàbits d'activitat física de la població catalana mostren que s'ha produit una lleugera millora en els hàbits d'activitat física en el temps de lleure, en el periode de 10 anys analitzat. Malgrat això, el 45% dels homes i el 63% de les dones, catalanes eren fonamentalment sedentaris en el temps de lleure, en l'avaluació del 2002-2003. Altrament, l'anàlisi de les actituts enfront a possibles canvis en els seus hàbits, mostren una baixa predisposició de la població, per afrontar un canvi i augmentar el seu nivell d'activitat física.El Qüestionari Internacional d'Activitat Física, IPAQ, en la seva versió llarga autoadministrada ha mostrat ser vàlid per la seva aplicació en població espanyola. Ara bé, és fonamental desenvolupar tècniques que permetin avaluar mès acuradament tota aquella activitat física d'intensitat moderada que tant costa de detectar amb els mètodes disponibles fins al moment. L'anàlisi de les dades obtingudes a l'Enquesta de Nutrició de Catalunya, utilitzant el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la seva versió curta, indica que els nivells més baixos d'activitat física, es registren a Catalunya, comparat amb altres països Europeus. Els resultats d'aquesta tesi indiquen que és necessari desenvolupar politiques de promoció de l'activitat física destinats a la familia, l'individu, la comunitat, el món sanitari, etc. Si s'aconsegueix un treball en equip i multidisciplinari, que lluiti contra els nivells baixos d'activitat física, és possible que s'arribi a remontar aquests patrons tant sedentaris de la població espanyola analitzada.

Aquesta tesi és organitzada en un compendi de tres articles, cada uns dels quals avança en el nostre coneixement sobre la responsabilitat social corporativa (RSC), des del constructe fins a la pràctica professional. Primerament, l'article 1, titulat "Construint La Torre de Babel: Una Aproximació Mitjançant Lògica Difusa" (escrit conjuntament amb el Dr. Josep Mª Lozano i F. Di Lorenzo), proposa i prova una aproximació epistemològica difusa per contestar a la pregunta: " Pot i hauria d'existir una definició de responsabilitat social? ". Emprant la teoria sobre conjunts difusos per a l'anàlisi sistemàtica de definicions en el camp de l'empresa i societat, demostra com aquestes definicions estan vinculades a les 3 metàfores més citades en el camp de l'empresa i societat (responsabilitat social de l'empresa (RSC), sostenibilitat corporativa (SC) i ciutadania corporativa (CC)). A continuació, l'article 2, titulat "Tipologia En Quatre Cel.les De Les Barreres i Oportunitats Clau Per a La Acció Social en les PYMEs" (escrit conjuntament amb el Dr. Josep Mª Lozano), és una revisió de literatura sobre " Quines són les barreres i oportunitats per a les PYMEs en el seu compromís amb l'acció socialment responsable (ASR)?". Aquest article proposa, partint de l'heteronimia de la notabilitat dels seus stakeholders, una tipologia de 4 classes de PYMEs en base el seu ASR. Finalment, l'article 3, titulat "Safari de Casos de Millors Pràctiques en ASR: utilitzant els prismàtics de l'orientació social de l'empresa (OSR) per identificar la RSC", és un estudi de casos multimètode, sobre la qüestió de " Com es veu la RSC a nivell empresarial? ". Les conclusions d'aquest estudi suggereixen que els dominis de la RSC són jeràrquics en la seva relació, amb l'econòmic com a base. A més, l'àmbit dels principis empresarials en matèria de RSC varia segons la seva àrea d'influència i el sentit del deure moral. En particular, l'estudi crida l'atenció sobre el domini discrecional com a factor diferencial entre les millors pràctiques en ASR i els casos de pràctiques habituals. Per acabar, aquest article construeix en la teoria sobre ASR mitjançant la integració de l'OSR i la seva reorientació per incloure el context de les PYMEs. D'aquesta forma, aquesta tesi doctoral obre diverses oportunitats per a noves línies d'investigació amb la teoria de lògica de conjunts difusos, la de RSC, CC. CS i PYMEs, i la teoria de OSR i ASR. / Esta tesis está organizada en un compendio de tres artículos, cada uno de los cuales avanza en nuestro conocimiento sobre la responsabilidad social corporativa (RSC), desde el constructo hasta la práctica profesional. Primeramente, el artículo 1, titulado "Construyendo La Torre de Babel: Una Aproximación Mediante Lógica Difusa" (escrito conjuntamente con el Dr. Josep Mª Lozano y F. Di Lorenzo), propone y prueba una aproximación epistemológica difusa para contestar a la pregunta: "¿Puede y debería existir una definición de responsabilidad social?". Mediante la utilización de la teoría sobre conjuntos difusos para el análisis sistemático de definiciones en el campo de la empresa y sociedad, demuestra como estas definiciones están vinculadas a las 3 metáforas más citadas en el campo de la empresa y sociedad (responsabilidad social de la empresa (RSC), sostenibilidad corporativa (SC) y ciudadanía corporativa (CC)). A continuación, el artículo 2, titulado "Tipología En Cuatro Celdas De Las Barreras y Oportunidades Clave Para La Acción Social en las PYMEs" (escrito conjuntamente con el Dr. Josep Mª Lozano), es una revisión de literatura sobre "¿Cuales son las barreras y oportunidades para las PYMEs en su compromiso con la acción socialmente responsable (ASR)?". Este artículo propone, en base a la heteronimía de la notabilidad de sus stakeholders, una tipología de 4 clases de PYMEs en base su ASR. Finalmente, el artículo 3, titulado "Safari de Casos de Mejores Prácticas en ASR: utilizando los prismáticos de la orientación social de la empresa (OSE) para identificar la RSC", es un estudio de casos multi-método, sobre la cuestión de "¿Cómo se ve la RSC a nivel empresarial?". Las conclusiones de este estudio sugieren que los dominios de la RSC son jerárquicos en su relación, con el económico como base. Además, el ámbito de los principios empresariales en materia de RSC varía según su área de influencia y el sentido del deber moral. En particular, el estudio llama la atención sobre el dominio discrecional como factor diferencial entre las mejores prácticas en ASR y los casos de prácticas habituales. Para terminar, este artículo construye en la teoría sobre ASR mediante la integración de la OSR y su reorientación para incluir el contexto de las PYMEs. De esta forma, esta tesis doctoral abre varias oportunidades para nuevas líneas de investigación con la teoría de lógica de conjuntos difusos, la de RSC, CC. CS y PYMEs, y la teoría de OSE y ASR. / This thesis is organized in a compendium of three articles, each of which furthers our knowledge of the corporate social responsibility (CSR) from construct to practice. Firstly, article 1, entitled Constructing The Tower Of Babel: Towards A Fuzzy Logic Approach (co-authored with Dr. J.M. Lozano and F. Di Lorenzo) proposes and tests a fuzzy epistemological approach to answering the question "Does and can a definition for social accountability exist?". By employing fuzzy set theory for a systematic analysis of definitions within the business and society field demonstrates how they are linked to the 3 most cited metaphors (CSR, corporate sustainability (CS) and corporate citizenship (CC)) in the business and society field. Secondly, article 2, A Four-Cell Typology of Key Social Issue Drivers and Barriers of SME Social Performance (co-authored with Dr. J.M. Lozano) is a literature review of "What are the drivers and barriers to enterprise engagement in socially responsible action?". This article develops a small and medium sized enterprises (SME) four-cell ideal type of social issues management (SIM) response typology based on a proposed heteronomy of stakeholder salience. Thirdly, article 3, called A CSP Best Practice Case Safari: Using CSO Binoculars To Identify CSR, is an explanatory multi-method embedded multiple-case study design addressing the question of "What does corporate social responsibility at enterprise level look like?". The findings of this study suggest that the CSR domains are hierarchical in their relationship with the economic domain as a basis. Moreover that the scope of enterprise principles varies depending on their particular CSR domain influence and moral duty affiliation. In particular, the study calls attention to the discretionary domain as the differentiating factor between corporate social performance (CSP) best-practice and normal practice cases. Finally, this article builds CSP theory by integrating corporate social orientation (CSO) and reorienting it for the SME context. Therefore this thesis opens up several new lines of research opportunities for fuzzy set theory, CSR, CC, CS and SME theory, CSO and CSP theory.