La variabilitat de la depredació de llavors en l'espai i temps poden oferir oportunitats a les males herbes per escapar dels depredadors. Els nivells de depredació en cereals de secà van ser dels més alts mai registrats cultius extensius (46-100%). El moment de producció de les llavors de males herbes es superposava amb el període de major demanda. La distribució espacial dels nius era no aleatòria. Els nius grans estaven més regularment distribuïts, els nius petits més agrupats. Les formigues van respondre amb taxes de depredació extremadament elevades (99-100%) a totes les densitats de llavors aplicades L. (1000-20.000 llavors m-2), amb una resposta denso-independent. La mida de rodal va influir en les taxes de depredació per formigues. Va ser major en els rodals més grans (99-100%) i menor en els més petits (78-94%). Aquesta investigació va quantificar la variabilitat espaciotemporal en la depredació de llavors de cereals de secà i l'eficàcia.Summary / La variabilidad de la depredación de semillas en el tiempo y espacio ofrecen oportunidades a las malas hierbas para escapar de los depredadores. Los niveles de depredación en cereales de secano fueron entre los más altos registrados jamás en cultivos extensivos (46-100%). El momento de producción de semillas de las malas hierbas se superponía con el período de mayor demanda. La distribución espacial de los nidos era no aleatoria. Los nidos grandes estaban más regularmente distribuidos, los nidos pequeños más agrupados. Las hormigas respondieron con tasas de depredación extremadamente elevadas (99-100%) a todas las densidades de semillas aplicadas (1.000 a 20.000 semillas m-2), con respuesta denso-independiente. El tamaño de parche influyó en las tasas de depredación por hormigas. Fue mayor en los parches más grandes (99-100%) y menor en los más pequeños (78-94%). Esta investigación cuantificó la variabilidad espacio-temporal de la depredación de semillas en cereales de secano y la eficacia. / The variability of seed predation in time and space may provide opportunities to weeds to escape predation. Seed predation rates by harvester ants in dryland cereals were among the highest ever recorded on arable fields (46-100%). The timing of weed seed shed overlapped with the period of highest demand. The spatial nest arrangement appeared to be non-random. The large nests were more or less regularly distributed, small nests tended to be more clumped. Harvester ants responded with extremely high predation rates (99-100 %) to all densities of Lolium multiflorum L. seeds applied (1000-20000 seeds m-2), and the response was density independent. Patch size influenced predation rates by harvester ants. Estimated seed predation rate was highest in the largest patches (99-100%), and lowest in the smallest patches (78-94 %). The current research quantified temporal and spatial variability in seed predation in dryland cereals and the influence to the efficacy of granivory.

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable.L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida.La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa.S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat. / Habitat use and spatial distribution patterns of fish community from Lake Banyoles has been studied. Fish assemblage of this lake is the result of a long history of fish introductions and its current state has been assessed showing a high diversity with 14 exotic species and 4 native species. This study has been focused in the Lake, the main element of Banyoles's karstic system. Fish were captured in the littoral zone using a electrofishing boat. The whole perimeter of the lake was divided in 43 transects or sample units where all the fish were captured, processed and, finally, released at the same position. Sampling was divided in ten campaigns, between summer 1997 and winter 1999. Largemouth bass (Micropterus salmoides) and pumpkinseed sunfish (Lepomis gibbosus) were the most abundant in littoral zone. Other catches correspond to perch (Perca fluviatilis), common carp (Cyprinus carpio) and rudd (Scardinius erythrophthalmus). Habitat selection was analysed using both, the Manly Index of selection and the analysis of variance. Results showed that juvenile of largemouth bass, pumpkinseed sunfish and perch present a positive selection of habitat were Schoenoplectus litoralis or Cladium mariscus are dominants. Common carp and rudd present selection of littoral zones with Typha. Habitat selection is related with structurally complex environments. Perch and largemouth bass show temporal variation in the habitat distribution and smaller sizes preferred the intermediate vegetation density. Large bass presented also a high site fidelity. Limnetic zone was prospected monthly from December 1997 until December 1999, using both echosounding and trammel nets. Different species were detected including perch (Perca fluviatilis), roach (Rutilus rutilus), common carp (Cyprinus carpio), chub (Squalius cephalus) and pikeperch (Sander lucioperca). Fish density was maximum in summer and minimum in autumn-winter. Spatial pattern was described using geostatistics. In winter, fish formed aggregates in the center of the lake; with the increasing of fish density, in summer, the spatial distribution became more homogeneous with a maximum located at the same depth than thermocline. Abundance of different species varied with depth and limnological characteristics of basins. Also, the development of a hydrothermal plume due to underwater inflow, increase the turbidity of different parts of the lake altering fish distribution which avoid the presence of sediments. In order to monitoring the movements of perch and chub, 14 individuals were tagged with ultrasonic transmitters. Movements were followed by means of an automatic system showing a partition of habitat use between littoral zone and limnetic zone. Chub describes a pattern of movements bigger than perch but both species presents a main orientation of paths according with basin morphology. Activity (measured as velocity of displacements) was maximum at dawn and dusk in perch, with a diurnal increase while chub activity can be considered nocturnal.