El Poecílido Gambusia holbrooki, mundialmente introducido en sistemas acuáticos epicontinentales, presenta una alta capacidad invasora y supone una seria amenaza para las comunidades nativas. En la Península Ibérica, destaca su impacto sobre los Ciprinodóntidos nativos, aunque también supone una amenaza para los sistemas salinos, principalmente en regiones áridas. Para contribuir al establecimiento de criterios científicos para el manejo de esta especie, la presente tesis doctoral aporta información básica sobre la estructura y parámetros de la biología de poblaciones habitantes de sistemas salinos del sureste peninsular. Se plantearon tres objetivos generales: (1) Ampliar el conocimiento sobre la biología y ecología de G. holbrooki en sistemas lóticos de carácter salino. (2) Estudiar la interacción trófica entre G. holbrooki y la especie nativa Aphanius iberus en un sistema salino. (3) Realizar y analizar una experiencia de control sostenido sobre una población de G. holbrooki aislada en la cabecera de un arroyo salino. / The Poeciliid Gambusia holbrooki, globally widespread in freshwater aquatic systems, is highly invasive and represents a serious threat to native communities. In the Iberian Peninsula, its impact on the native Cyprinodontids has been emphasized, although it also poses a threat to arid saline systems. To contribute to the establishment of scientific criteria in management plans of its invasive populations, the present PhD thesis aims to provide basic information about population structure and biological traits of G. holbrooki populations inhabiting saline systems in the southeastern Iberian Peninsula, with three general objectives: (1) To increase knowledge of the biology and ecology of G. holbrooki in saline lotic systems. (2) To analyse trophic interaction between G. holbrooki and the native Aphanius iberus in a saline system. (3) To conduct and examine the results of an experience of sustained control of a population of G. holbrooki isolated in the headwaters of a saline stream.

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable.L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida.La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa.S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat. / Habitat use and spatial distribution patterns of fish community from Lake Banyoles has been studied. Fish assemblage of this lake is the result of a long history of fish introductions and its current state has been assessed showing a high diversity with 14 exotic species and 4 native species. This study has been focused in the Lake, the main element of Banyoles's karstic system. Fish were captured in the littoral zone using a electrofishing boat. The whole perimeter of the lake was divided in 43 transects or sample units where all the fish were captured, processed and, finally, released at the same position. Sampling was divided in ten campaigns, between summer 1997 and winter 1999. Largemouth bass (Micropterus salmoides) and pumpkinseed sunfish (Lepomis gibbosus) were the most abundant in littoral zone. Other catches correspond to perch (Perca fluviatilis), common carp (Cyprinus carpio) and rudd (Scardinius erythrophthalmus). Habitat selection was analysed using both, the Manly Index of selection and the analysis of variance. Results showed that juvenile of largemouth bass, pumpkinseed sunfish and perch present a positive selection of habitat were Schoenoplectus litoralis or Cladium mariscus are dominants. Common carp and rudd present selection of littoral zones with Typha. Habitat selection is related with structurally complex environments. Perch and largemouth bass show temporal variation in the habitat distribution and smaller sizes preferred the intermediate vegetation density. Large bass presented also a high site fidelity. Limnetic zone was prospected monthly from December 1997 until December 1999, using both echosounding and trammel nets. Different species were detected including perch (Perca fluviatilis), roach (Rutilus rutilus), common carp (Cyprinus carpio), chub (Squalius cephalus) and pikeperch (Sander lucioperca). Fish density was maximum in summer and minimum in autumn-winter. Spatial pattern was described using geostatistics. In winter, fish formed aggregates in the center of the lake; with the increasing of fish density, in summer, the spatial distribution became more homogeneous with a maximum located at the same depth than thermocline. Abundance of different species varied with depth and limnological characteristics of basins. Also, the development of a hydrothermal plume due to underwater inflow, increase the turbidity of different parts of the lake altering fish distribution which avoid the presence of sediments. In order to monitoring the movements of perch and chub, 14 individuals were tagged with ultrasonic transmitters. Movements were followed by means of an automatic system showing a partition of habitat use between littoral zone and limnetic zone. Chub describes a pattern of movements bigger than perch but both species presents a main orientation of paths according with basin morphology. Activity (measured as velocity of displacements) was maximum at dawn and dusk in perch, with a diurnal increase while chub activity can be considered nocturnal.

En la presente tesis doctoral se aborda el estudio de las comunidades de peces presentes en las zonas someras litorales del Mar Menor. La comunidad objeto de estudio estuvo conformada principalmente por individuos en estado de postlarva e individuos juveniles, junto con los adultos de especies de talla pequeña.Los objetivos planteados fueron:A) Caracterización específica de la ictiofauna.B) Análisis de la biología poblacional y relaciones con el hábitat de especies de peces bentónicos.C) Análisis de las relaciones entre los tipos de hábitats litorales y la comunidad de peces.Los resultados obtenidos ponen de manifiesto la elevada importancia de las zonas someras litorales de la laguna como hábitats esenciales para la multitud de especies ícticas, tanto aquellas que poseen interés pesquero comercial (familias Atherinidae, Mugilidae y Sparidae) como aquellas que presentan interés conservacionista (familias Cyprinodontidae y Syngnathidae). / The present PhD thesis investigates the small-sized fish assemblages in the shallow littoral areas of the Mar Menor coastal lagoon. The study was focused on juveniles of migrant fish species that recruit into the lagoon and short-lived resident fish species that spend their entire lives in it.The objectives were:A) To characterize the fish assemblages.B) To examine population biology and habitat associations of benthic fish species.C) To analyse the relationship between littoral habitat types and fish assemblages.The results pointed out the importance of shallow littoral areas of the lagoon as essential habitats for many fish species, both juvenile fish species of commercial interest (Atherinidae, Mugilidae and Sparidae families) and threatened fish species (Cyprinodontidae and Syngnathidae families).