No description available.

La tesi és el fruit d'una investigació que ha pretés posar al dia la novel·la Pierres de Provença. El treball ha tingut una doble vessant: per una banda, l'edició crítica del primer testimoni català conservat, l'edició de Sabastiá Cormellas impresa a Barcelona el 1650; per altra banda, un estudi aprofundit i revisió del que s'ha dit fins ara, fonamentalment, però no només, des de la filologia catalana. Per a poder fixar el text en la nostra edició calia tindre un inventari exhaustiu de totes les edicions conservades. Aleshores, la col·lació de textos ens va deixar un text català que ha patit poques evolucions des del segle XVII fins al segle XX. L'estudi de la novel·la s'iniciava fent un repàs a la historiografia literària catalana per poder saber quin era el nostre punt de partida. Com que hem comprovat que les aportacions des del costat català eren pobres, hem eixamplat la nostra anàlisi afegint la literatura crítica feta en castellà i en francés, llengües a partir de les quals es va bastir el text català. Hem fet aportacions en l'estudi del gènere de la novel·la, dels temes que hi apareixen, de la transmissió, de la seua repercussió literària posterior, etc. Aquesta investigació ha tingut com objectiu omnipresent reivindicar el paper d'aquesta novel·la en la tradició prosística catalana de l'edat moderna, malgrat el seu origen al·lòcton, perquè estem davant d'un text que va ser traduït, imprés i llegit en català de forma continua durant almenys tres segles, trajectòria gens menyspreable que mereixia una major atenció per part dels estudis literaris catalans actuals.

No description available.

Entre el segle XIII i el segle XV, diferents versions d'una adaptació de la Historia de rebus Hispaniae (HrH) de Rodrigo Jiménez de Rada aparegueren a Catalunya. L'adaptació, que l'estudi tracta sota el nom de Crònica d'Espanya (CdE) i de la qual se'n conserven set testimonis entre llatins i catalans, compendiava la font i la interpolava amb fragments de creació pròpia o inspirats en altres obres i ha estat tradicionalment atribuïda a Pere Ribera de Perpinyà, atribució que l'estudi posa en dubte.El treball edita els testimonis conservats i s'ocupa de l'anàlisi de cada un: datació, redactors coneguts, si és el cas (és a dir, Bernat Rovira, Guillem de Vallseca i Jaume Marquilles), trets distintius, interessos concrets, fonts alternatives, continuacions de les genealogies, caracterització lingüística en el cas dels catalans, etc. També s'ocupa de la relació existent entre ells, així com de deduir els antecedents necessaris en la transmissió de l'obra i establir agrupaments per afinitats. L'estudi de la transmissió constitueix un objectiu principal de la tesi. La CdE se situa en l'àmbit dels "textos vius", aquells que no es reprodueixen amb una forma fixa sinó que van transmetent-se incorporant adaptacions, interpolacions, continuacions, etc. I la metodologia aplicada correspon a aquesta característica. Per això s'analitza el tractament d'alguns fragments i aspectes concrets en el conjunt dels textos, es caracteritzen les dues traduccions catalanes conservades i es valora la significació historiogràfica, tant de la primera versió de la crònica com de l'evolució que en marquen els successius testimonis.L'anàlisi de la transmissió permet contactar amb el rerefons de les compilacions i les adaptacions historiogràfiques medievals. L'estudi observa des dels mètodes d'importació de frases i conceptes entre textos fins al treball sobre l'ordinatio de la nova obra, passant pel tractament del material retòric en els diferents testimonis, el seu grau d'adequació a les pautes de gènere, o les intervencions aplicades en les traduccions (tant sobre la sintaxi com sobre els continguts) i els plantejaments traductològics que revelen. Dins el panorama de la historiografia catalana medieval, el treball situa la crònica en relació amb les produccions coetànies i posteriors, observa com es transmet en determinats cercles ciutadans relacionats amb juristes i clergues, i ressegueix el procés pel qual l'obra perd vigència i s'atura la seva evolució a la segona meitat del segle XV. / Between the thirteenth and fifteenth centuries, various versions of an adaptation of Historia de rebus Hispaniae (HrH) by Rodrigo Jiménez de Rada appeared in Catalonia. The adaptation dealt with in this study under the name of Crònica d'Espanya (CdE), of which versions in Latin and Catalan totalling seven are preserved, summarised the source while interpolating fragments of either original authorship or inspired in other works. The adaptation has traditionally been attributed to Pere Ribera de Perpinyà. This study sheds doubt on his authorship.This thesis annotates the versions preserved and undertakes the analysis of each one: dating, authorship where known (i.e. Bernat Rovira, Guillem de Vallseca and Jaume Marquilles), distinctive features, specific interests, alternative sources, extension of genealogies, linguistic characterisation in the case of Catalans, and others. In addition, existing relationships among them are studied, as well as the deduction of necessary antecedents in the transmission of the work and the indication of groupings by affinity. The study of this transmission is the principal aim of this thesis. CdE falls within the ambit of "living texts" (textes vivants), that is, they are not reproduced under a fixed form. Instead, they are transmitted with the incorporation of adaptations, interpolations, extensions, and so on. The methodology I have followed tallies with this characteristic. For this reason, the treatment of certain fragments and specific aspects are analysed within the larger framework of the texts, the two Catalan translations preserved are set apart and their historiographic significance is assessed both in the case of the first version of the chronicle and the evolution as shown in successive versions.Analysis of transmission enables us to establish contact with the background of medieval historiographic compilations and adaptations. The matter of this study ranges from methods of importation of phrases and concepts among texts to work on the ordinatio of the new work, including the treatment of rhetorical material in various versions, the degree of adaptation to genre patterns, or interventions found in the translations (with respect to both syntax and content) and the translation considerations arising from them. Within the panorama of medieval Catalan historiography, this thesis locates the chronicle in relation to coetaneous and subsequent production, brings to light the form of transmission in particular circles of civil life as regards jurists and clerks, and follows the process whereby the work outlives its prevalence and ceases to evolve in the latter half of the fifteenth century.

No description available.

No description available.

No description available.

Estudis paleogràfics de comentari textual i de tot tipos per tal d'esbrinar la naturalesa de l'anomenat per A. Cordoliani Computus Cottonianus als mss. British Museum Cotton Caligula A XV, Paris, BN, nal, 2169 i León, Bibl. de la Catedral n.8. El text del primer ms. no té res a veure amb el dels altres dos: transmet els Argumenta paschalia de Dionysius Exiguus i s'ha de relacionar amb una tradició insular. Els altres dos difonen també obres de Dionís però són mss. visigòtics. La segona part de la tesi posa de manifest la relació del ms. cottonià amb altres mss. de còmput eclesiàstic de tradició insular (per exemple, Oxford, Bodleian Library, Bodl. 309; id. Digby 63; Paris, BN, lat. 16361; Bern 610; Besancon 186; Milano, Ambros. H 150 etc.) i analitza i posa en relació el contingut de tots ells (13 en total) per tal d'oferir una visió del còmput insular prebèdic. / Estudios paleograficos de comentario textual y de todo tipo para dilucidar la verdadera naturaleza del llamado por a. Cordiliani computus cottonianus en los mss. Brit. Mus. Cotton caligula axv; paris bn nat-. 2169 i leon catedral 8. El texto del primer ms. No tiene nada que ver con el de los otros dos: difunde los argumenta paschalia de dionysius exiguus y entronca con una tradicion insular mientras que los otros dos difunden tambien obra de dionisio pero son mss. Visigoticos. La segunda parte de la tesis pone de manifiesto la relacion del ms. Cottoniano con otros mss. De computo eclesiastico de tradicion insular (por ejemplo ms. Oxford bodleian library bodl. 309 id. Di6by 63; paris bn lat. 16361; bern 610; besancon 186; milano ambros. H 150 etc...) Y analiza y pone en relacion el contenido de todos ellos (13 en total) para ofrecer una vision del computo insular pre-bedico.