Nuestra sociedad actual ha vivido en estos últimos años una serie de cambios relevantes que han modificado la realidad educativa. Uno de estos cambios ha sido el aumento de alumnos y alumnas inmigrantes en las aulas de las escuelas de primaria. La idiosincrasia del área de Educación Física hace posible la creación de espacios que permiten la participación y la inclusión del alumnado intercultural, debido a que es un área vivencial y favorecedora de actitudes como la colaboración, el respeto y la igualdad. En este sentido, el profesorado de Educación Física tiene un papel fundamental para poder desarrollar una enseñanza de calidad y significativa, y para ello debe decidir qué intervenciones son las más adecuadas a las características individuales del alumnado, considerando tanto las diferencias de género como la procedencia cultural. El presente estudio se centra en el colectivo de alumnas inmigrantes en la comarca del Baix Llobregat (Barcelona), y tiene como objetivo analizar las decisiones del profesorado de Educación Física, en relación con la inclusión de las niñas inmigrantes, con el propósito de establecer pautas de actuación que mejoren dicha inclusión. Estas pautas abarcarán tres dimensiones: la Administración, el centro educativo y las específicamente relacionadas con el área de Educación Física. La presente investigación se enmarca dentro del paradigma del pensamiento del profesorado, considerando al docente como un profesional que realiza juicios, toma decisiones y genera rutinas. Dentro de este paradigma se encuentra una línea de estudio denominada teorías implícitas, con una gran relevancia en este trabajo, debido a que hace referencia a aquel conocimiento del profesorado relacionado con el saber hacer, el que no se enseña sino que se aprende y adquiere de forma inconsciente. Es por ese motivo por el que son unas teorías influyentes en los docentes a la hora de tomar decisiones e intervenir para la mejora de la inclusión y participación de las niñas inmigrantes, dentro del área de Educación Física. cuestionario); se caracteriza por ser holístico, inductivo e ideográfico. En los tres instrumentos se analizan las siete dimensiones de la investigación: conocimiento del docente, características del alumnado inmigrante, decisiones de planificación, decisiones de intervención organizativas, decisiones de estrategias para aumentar la motivación, expectativas del profesorado y aspectos favorecedores de la inclusión. Los resultados obtenidos en estos tres instrumentos son interpretados en dos niveles de análisis de la investigación. En el primero, se recopila e interpreta la información de cada uno de los tres instrumentos de forma separada, realizando una discusión y reflexión de cada una de las dimensiones. En el segundo nivel, se realiza una triangulación de datos a partir de las semejanzas y diferencias en los resultados obtenidos en los tres instrumentos, buscando responder al objetivo principal de la investigación. Como conclusiones de la investigación, la etapa de primaria es un periodo escolar idóneo para la mejora de la inclusión de las niñas inmigrantes. El profesorado de Educación Física se siente capacitado para realizar el proceso de inclusión de estas chicas escogiendo, mayoritariamente, decisiones interactivas. En referencia a la implicación general de estas chicas, el profesorado considera que hay una menor participación por parte de ellas; y en relación a los contenidos curriculares, aparecen similitudes entre las expectativas del profesorado sobre su participación en un contenido específico y sobre su capacidad motriz en ese contenido; esto indica una posible unión entre el aspecto motor y el aspecto emocional de estas chicas. / Our society has undergone a series of relevant changes that had have affected education. One of these changes has been the increase of immigrant students in primary school classrooms. The peculiarities of Physical Education field make it possible to create areas that allow participation and inclusion of the intercultural student body, since it is an experience-based field that promotes attitudes like collaboration, respect and equality. In this respect, Physical Education teachers have a key role to develop a significant quality education, and for that purpose they should decide what interventions are more appropriate for the individual characteristics of the students, taking into account both gender and cultural background. This research study is focused on immigrant female students within Baix Llobregat region (Barcelona, Spain), and its main goal is to analyse the decision making processes of Physical Education teachers regarding the inclusion of these girls, in order to establish guidelines to improve inclusion. These guidelines cover three dimensions: public administration, education centre and those specifically related to Physical Education area. Results obtained in these three instruments are interpreted in a two-level analysis research. In the first level, information on each instrument is compiled and interpreted in a separated way, having a discussion and reflection of each dimension. In the second level, data are triangulated from similarities and differences of the results obtained in the three instruments, in order to give response to the main goal of the research. As conclusions of the research, primary education period is ideal to improve the inclusion of female students. Physical Education teachers feel prepared to carry out the process of inclusion of these girls, mainly choosing interactive decisions.

Aquesta investigació posa en relleu els processos de composició escrita desenvolupats pels alumnes en una situació natural de classe durant una tasca de redacció cooperativa i descriu com es desenvolupa l'avaluació formativa prevista per la professora amb l'ajuda d'una pauta. Es parteix dels supòsits següents: a) la pauta d'avaluació ajudarà els alumnes a gestionar el procés de composició i a regular l'aprenentatge; b) la pauta servirà perquè els alumnes facin explícits els coneixements treballats durant la Seqüència Didàctica i els utilitzin en el moment de revisar els seus textos; i c) no tots els grups d'alumnes faran el mateix ús de la pauta d'avaluació.Les preguntes que guien la recerca es formulen dins de tres àmbits. El primer pretén conèixer com utilitzen els petits grups d'alumnes la pauta d'avaluació; el segon vol mostrar la relació que hi ha entre la pauta i la regulació del procés de composició dels textos; i el tercer busca establir les característiques de l'activitat metalingüística manifestada en el procés de composició escrita.La primera part del treball recull el marc teòric, que prové a la vegada de dues tradicions diferents. En el primer capítol s'exposa la visió de l'avaluació formativa des dels estudis psicopedagògics i sociològics, de la qual es destaquen fonamentalment quatre idees: 1) l'avaluació formativa entesa com un procés de regulació inserit en el si dels processos d'aprenentatge escolar; 2) l'avaluació com un mecanisme al servei de la diversificació de l'ensenyament i de la compensació de les desigualtats dels alumnes; 3) l'avaluació com un procés de negociació en el marc de la interacció que representa tot procés de formació; i 4) l'avaluació com a procés d'autoregulació que permet l'adquisició de l'autonomia de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge.Al segon apítol es presenta el marc teòric de l'ensenyament i l'aprenentatge de la composicio escrita, concretat en una proposta de seqüències didàctiques basades en projectes, desenvolupada fonamentalment per Camps (1994). Aquestes seqüències didàctiques es caracteritzen per integrar dues activitats diferents: una de discursiva, que consisteix en l'elaboració d'un text, i una altra d'aprenentatge, pròpia del marc escolar en el qual té lloc. L'atenció al procés de composició escrita és una altra de les característiques del model d'ensenyament triat, així com la interrelació entre els continguts de tipus declaratiu i els de tipus procedimental. És en aquest segon capítol on es planteja també el marc propi de l'avaluació formativa en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita, que recull les aportacions esbossades en el primer capítol i les articula en funció de l'especificitat de l'ensenyament de la composició escrita i de les característiques del model didàctic escollit.La segona part del treball conté l'exposició de la investigació empírica i s'organitza en quatre capítols. En els dos primers s'explicita el disseny de la recerca: es formulen els objectius i preguntes de recerca que la guien, s'exposa i es justifica la metodologia qualitativa utilitzada i es descriu el context de situació natural en què s'ha produït el procés de recollida de les dades. Els dos capítols restants són els dedicats a presentar l'anàlisi de les dades i els resultats obtinguts. En ells es descriuen, respectivament, l'anàlisi del procés de composició escrita en grup i l'anàlisi de l'avaluació formativa en el procés de composició escrita en grup. La tercera i última part sintetitza les conclusions generals que poden extreure's de les anàlisis precedents i les línies de futur que obre aquesta recerca. Les conclusions s'estructuren en tres punts principals: a) la pauta facilita els comentaris dels alumnes de secundària sobre els continguts d'aprenentatge de la seqüència didàctica; b) el procés seguit per cada grup és divers i l'ús que es fa de la pauta també ho és; i c) la unitat d'anàlisi que hem anomenat "Seqüència metalingüística" té un interès remarcable per accedir al procés seguit pels alumnes en la tasca de redacció. / Esta investigación pone de relieve los procesos de composición escrita desarrollados por los alumnos en una situación natural de clase durante una tarea de redacción cooperativa para destacar cómo se lleva a término efectivamente la evaluación formativa prevista por la profesora con la ayuda de una pauta. Se parte de las siguientes premisas: a) la pauta de evaluación ayudará a los alumnos a gestionar su proceso de composición y a regular el aprendizaje; b) la pauta servirá para que los alumnos hagan explícitos los conocimientos trabajados durante la Secuencia didáctica y los utilicen en el momento de revisar sus textos; y c) no todos los grupos de alumnos usarán la pauta de la misma manera.Las preguntas que guían la investigación se formulan en tres ámbitos. El primero pretende conocer cómo utilizan los pequeños grupos de alumnos la pauta de evaluación; el segundo quiere mostrar la relación que existe entre la pauta y la regulación del proceso de composición escrita; y la tercera busca establecer las características de la actividad metalingüística manifestada en el proceso de composición escrita.La primera parte del trabajo recoge el marco teórico de referencia, que proviene a la vez de dos tradiciones distintas. En el primer capítulo se expone la visión de la evaluación formativa desde los estudios psicopedagógicos y sociológicos, de la cual se destacan fundamentalmente cuatro ideas: 1) la evaluación formativa como un proceso de regulación inserido en el si de procesos de aprendizaje escolar; 2) La evaluación como mecanismo al servicio de la enseñanza y de la compensación de las desigualdades de los alumnos; 3) la evaluación como un proceso de negociación en el marco de la interacción que representa todo proceso de formación; y 4) la evaluación como proceso de autorregulación que permite la adquisición de la autonomía del alumno en su proceso de aprendizaje.En el segundo capítulo se presenta el marco teórico de la enseñanza y el aprendizaje de la composición escrita, a partir de una propuesta de secuencias didácticas basadas en proyectos, desarrollada fundamentalmente por Camps (1994). Estas secuencias didácticas se caracterizan por integrar dos actividades distintas: una de discursiva, que consiste en la elaboración de un texto, y otra de aprendizaje, propia del marco escolar en dónde tiene lugar. La atención al proceso de composición escrita es otra de las características del modelo de enseñanza escogido, así como la interrelación entre los contenidos de tipo declarativo y los de tipo procedimental. Es en este segundo capítulo dónde se plantea también el marco propio de la evaluación formativa en el proceso de enseñanza y aprendizaje de la composición escrita, que recoge las aportaciones apuntadas en el primer capítulo y las articula en función de la especificidad de la enseñanza de la composición escrita y de las características del modelo didáctico escogido.La segunda parte del trabajo contiene la exposición de la investigación empírica y se organiza en cuatro capítulos. En los dos primeros se explicita el diseño de la investigación: se formulan los objetivos y preguntas que la guían, se expone y se justifica la metodología cualitativa utilizada y se describe el contexto en el cual se han producido los datos y su proceso de recogida. En los dos capítulos restantes de presenta el análisis de los datos y los resultados obtenidos. En ellos se describen, respectivamente, el análisis del proceso de composición escrita en grupo y el análisis de la evaluación formativa en el proceso de composición escrita en grupo. La tercera y última parte sintetiza las conclusiones generales que pueden extraerse de los análisis precedentes y las líneas de futuro que abre esta investigación. Las conclusiones se estructuran en tres puntos principales: a) la pauta facilita los comentarios de los alumnos de secundaria sobre los contenidos de aprendizaje de la secuencia didáctica; b) el proceso seguido por cada grupo es distinto y el uso de la pauta que se hace también; y c) la unidad de análisis que hemos llamado "Secuencia metalingüística" tiene un gran interés para acceder al proceso seguido por los alumnos en la tarea de redacción. / This research examines the writing process of the students in a classroom situation during a composition task. The aim is to see how the assessment guidelines aid the effectiveness of the formative evaluation planned by the teacher. We start with the following assumptions: a) the assessment guidelines will help the students to conduct the writing process and regulate the learning process; b) the assessment guidelines will serve to enable students to make explicit the knowledge worked on in the class during the teaching sequence and to use this knowledge when revising their texts; and c) not all groups of pupils will make de same use of these assessment guidelines.The work comprises three sections. The first aims to discover how that small groups of students use the assessment guidelines; the second sets out to explore the relationship between the guidelines and the student's regulation of the writing process; and the third aims to establish the characteristics of the metalinguistic activity occurring in the writing process.The theoretical framework of the first part of this work draws from two different traditions. The first chapter presents formative assessment from the perspective of psycho-pedagogical and sociological studies, and emphasises four main ideas: 1) formative assessment is understood as a regulating process within the school learning process; 2) assessment is a mechanism serving to diversify teaching and counterbalance student inequalities; 3) assessment is a process of negotiation within the framework of the interaction characterising all learning; and 4) assessment is a process of self-regulation that enables the students to become autonomous learners.The second chapter resents the theoretical framework for the teaching and learning of written composition. More specifically, it presents a proposal for project-based didactic sequences, developed mainly by Camps (1994). These didactic sequences integrate two different activities: a discursive activity comprising elaboration of a text, and a learning activity which is customary in the school setting in which it takes place. The attention paid to the writing process is another of the characteristics of the learning model that we have employed, as is the interrelationship between the declarative and the procedural contents. The second chapter presents the framework of formative assessment in the teaching and learning process. This chapter gathers together and links with the specificity of the teaching of writing and the characteristics of the chosen didactic models.The second part of the work comprises presentation of the empirical research and is divided into four chapters. The first two chapters present the design of the research: the objectives and questions that guide it, and a description and justification of qualitative method used. There is also a description of the contexts in which the research took place and an account of the procedures employed for gathering the data. The last two chapters present analysis of the data and the results obtained. They include a description of the analysis of the process of group writing and the analysis of the formative assessment in the process of group writing. The third and final part is a synthesis of the general conclusions drawn from the above analysis and an indication of the paths that future study might take. The conclusions take the form of three main points: a) the assessment guidelines facilitate comments on the content learned in the didactic sequence; b) each group follows a different process and the use that they make of the assessment guidelines also varies; and ) the unit of analysis we have called "metalinguistic sequence" is of great interest in that it enables us to access the writing process of students.

Pendent

Per als alumnes, la recuperació de coneixements i l'elaboració d'estratègies que serveixin de referent per a la revisió sol ser una operació especialment costosa. Amb la intenció d'ajudar els alumnes a vèncer aquesta dificultat, el procés de producció de textos escrits, en una situació natural d'aula, sol culminar en la lectura i avaluació del textos dels alumnes per part del professor, que els els torna amb anotacions (marques i comentaris). Les anotacions del professor són un conjunt d'estimacions i instruccions que l'alumne ha d'interpretar i que remeten als sabers conceptuals i procedimentals. Si la correcció se situa en l'òptica de l'aprenentatge, l'escrit corregit pel professor pot esdevenir una lectura cooperativa: les anotacions del professor faciliten la relectura reflexiva de l'alumne, necessària per dur a terme la reparació i reescriptura del text.Pel fet que concebem el text com el resultat d'un treball dinàmic, que evoluciona al llarg de l'escriptura, concebem la correcció i la reescriptura com una part d'aquesta evolució. Per aquesta raó, centrem la recerca en la descripció i l'anàlisi de les anotacions del professor i les accions que aquestes anotacions activen en els alumnes, per mitjà del pla de recerca següent:1. L'explicitació dels referents teòrics que han orientat la configuració de la recerca.2. L'explicitació dels principis metodològics generals de la recerca. La recerca pren com a element organitzador les hipòtesis generades a partir de les situacions reals d'ensenyament i d'aprenentatge, problematitzades per l'investigador, tot situant l'aula com el lloc propici per a l'estudi de la interacció entre professor i alumnes.3. L'explicitació dels principis teòrics que han orientat el procés d'obtenció dels patrons: a) els corresponents als alumnes: els lingüístics i culturals, els relacionats amb l'escriptura de textos i els de representació de la norma; i b) els corresponents als professors: les creences amb relació a la correcció, revisió i reescriptura de textos.4. L'explicitació dels principis teòrics que han orientat el procés d'obtenció dels patrons relacionats amb la correcció, reparació i reescriptura de textos.5. La descripció del mètode d'obtenció de dades en tres grups d'alumnes de primer de batxillerat.6. La descripció i l'anàlisi dels resultats obtinguts i l'establiment dels patrons: a) els corresponents als alumnes: els lingüístics i culturals, els relacionats amb l'escriptura de textos i els de representació de la norma; i b) els corresponents als professors: les creences amb relació a la correcció, reparació i reescriptura de textos. 7. La descripció i l'anàlisi dels resultats obtinguts i l'establiment dels patrons corresponents a la correcció, reparació i reescriptura de textos. Hem estudiat el valor cooperatiu del procés, amb la intenció de generar algunes hipòtesis: en primer lloc, sobre la capacitat de motivar en l'alumne activitats reparadores (reemplaçar, afegir, suprimir i desplaçar); en segon lloc, sobre la capacitat d'orientar-lo a fer la tria apropiada; en tercer lloc, sobre la capacitat d'actualitzar en l'alumne els sabers conceptuals i procedimentals necessaris per solucionar els problemes; i, finalment, sobre la capacitat de motivar en l'alumne la reescriptura del text inicial i fer emergir, per mitjà de variacions no lligades a la correcció lingüística, la seva creativitat i la generació de nou pensament.8. La consideració de la reescriptura com un saber a aprendre és l'eix sobre el qual s'articula la conclusió.Al final, hem inclòs un annex, amb els protocols dels alumnes, les entrevistes als professors i els quadres de dades corresponents a cada un dels tres grups. / For the students, the recovery of knowledge and the elaboration of strategies that serve as a reference for the revision is usually a specially costly operation. With the intention of helping students to overcome this difficulty, the process of producing written texts in a natural situation inside a classroom, usually culminates in the reading and evaluation of the student's texts by the professor, who give them back with notes (marks and comments). The notes of the professor are a combination of evaluations and instructions which the student has to interpret and which go back to conceptual and proceedual knowledge.We have studied the cooperative value of the process with the intention of generating some hypothesis: in the first place, about the capacity to motivate the student to do repairing corrections (to substitute, add, eliminate and move); in the second place, about the capacity to direct him to make the appropriate choice; in the third place, about the capacity to bring up to date in the student the conceptual and proceedual knowledge necessary to solve problems and, finally, about the capacity to motivate the student to re-write the initial text and allow to emerge by variations not connected to linguistic corrections, their creativity and the generation of new thoughts. The consideration of the re-writing as a way to learn is the fundamental idea on which the conclusion is articulated.

La tesi doctoral estudia les creences dels mestres sobre la correcció del text escrit i com actuen en la correcció del text escrit en les seves classes de llengua catalana.El tema d'estudi sorgeix de la curiositat de la investigadora pel tema de la correcció del text escrit en l'aula, en constantar el treball que suposa pels mestres i la poca informació que existeix sobre aquesta temàtica, malgrat l'esforç de renovació tant per part de l'administració com dels docents en l'àrea de llengua.Les prospeccions bibliogràfiques realitzades giren al voltant de tres eixos que es consideren bàsics per a aquest estudi: L'aprenentatge i l'ensenyament de la composició escrita (models del procés de composició escrita, enfocaments didàctics per a l'ensenyament de la composició escrita, la composició escrita i la correcció), el currículum oficial i la norma.L'estudi es realitza a partir d'una metodologia qualitativa que permet una aproximació més humana de la investigació universitària cap al món de les aules i que alhora es mostra coherent amb els objectius de la tesi. Aquest tipus d'investigació permet diferents mètodes de recollida de dades; s'han recollit dades a través de dues vies principals: l'entrevista personal amb els docents i l'observació de classes. S'estableixen dues entrevistes, una primera sobre aspectes generals de la llengua i una segona enfocada cap a temes de correcció. Les dues pretenen descobrir les creences en la correcció dels mestres estudiats. Les observacions de classe mostren el dia a dia del mestre i les possibles contradiccions que es poden generar amb un pensament més teòric fruit de la seva formació i de la seva experiència docent. De la mateixa manera es tenen en compte els comentaris dels mestres sobre les observacions i les notes de camp de la investigadora per perfilar les dades aportades en les observacions.Les informants són tres mestres que pertanyen a escoles públiques de Primària dels voltants de Barcelona. Totes elles presenten un perfil similar pel que fa l'edat i a l'experiència docent.L'anàlisi que s'aplica a les entrevistes permet acostar-nos de forma qualitativa a l'expressió de l'individu: anàlisi temàtica, anàlisi de la pràctica del discurs i anàlisi de la pràctica textuali és en l'obtenció d'aquestes dades on es troben rastres de les creences dels docents pel que fa a la correcció de l'escrit. L'anàlisi de les dades obtingudes en les observacions de classe parteix dels elements que informen sobre com es realitza la correcció en l'aula. Un cop obtingudes les dades s'estudien fins arribar a la classificació i la relació entre elles per obtenir el perfil de cada mestra pel que fa a les creences i a les actuacions en la correcció del text escrit.Al llarg del treball s'ha arribat a la conclusió general que, tot i que hi ha un formació inicial i continuada a la qual hi tenen accés els professors, el tema de la correcció crea un vuit que sol generar malestar perquè els mestres no creuen que ho estiguin fent bé. Les seves pràctiques no s'adequen a la filosofia del currículum i a més hi dediquen molts esforços dels quals no n'obtenen grans resultats. Seria necessària una formació especialitzada i la creació d'espais on els mestres poguessin reflexionar sobre les seves pràctiques i d'aquesta manera millorar la correcció en l'aula. / "Primary teachers' beliefs and perfomances when correcting written texts in Catalan."TEXT:The doctoral thesis studies teachers' beliefs and performaces when correcting written texts in their Catalan language classes.The researcher states correcting written texts in the classrooms still entails an enormous amount of work on teachers, which in turn is to be performed with little guiding principles, despite ongoing conjoined efforts in innovation from both government and language teachers alike. Bibliografical references revolve around three main topics which are considered basic for this study: teaching and learning text composition (models of written text composition processes, pedagogic principles to teach writing, writing texts and error correction), the official curriculum and current regulations.The study is carried out following qualitative methodology for it allows different ways of data collection. Data have been gathered both through teacher interviews and classroom observation. The informants are three teachers who belong to state Primary schools in the sorroundings of Barcelona. They all have similar ages and teaching experiences. Interviews have been carried out following qualitative methodology in order study topic analysis, discourse analysis and analysis of text practice. It is when obtaining these data that traces of teacher's beliefs, as far as written text correction is concerned, are found.The study concludes that, despite the initial and ongoing training teachers have access to, there's a gap to be filled in the area of text correction. This creates uneasiness amongst teachers who believe they are not doing their best. Teaching practices do not always follow curriculum proposals and no evident gains seem to develop from their efforts. Specialised training as well as time for teachers to reflect on their daily practices are needed in order to improve classroom writing correction.

Tesi Doctoral: L'ensenyament de la llengua catalana al País Valencià,(1238-1939)Data de lectura: 21-maig de 2003.Qualificació: Excel·lent cum laude.1. Objectius:La finalitat d'aquest treball de recerca ha estat «com i quan s'ha ensenyat la llengua catalanaal País Valencià fins a la Segona República».Durant l'època medieval, tal com és sabut, l'ensenyament es feia en llatí, pero el català hidevia tenir un caràcter si més no instrumental ja que dotava els escolars dels rudimentslectoescriptors més elementals per a encarar-se amb l'aprenentatge de la llengua de Roma.D'una, banda hi haurà erudits que, tot i acceptar les disposicions legals, no deixen de maldarpel manteniment de la llengua del País. Un cas paradigmàtic el constitueix el notari CarlesRos i Hebrera. Com és de suposar, Ros no s'oposava a l'aprenentatge del castellà, i fins i tothi va dissenyar un pla d'estudi trilingüe: llatí, valencià i castellà.Tal vegada l'únic cas que s'aparta del model oficial establert, és a dir, el de la castellanitzacióa ultrança, el constitueix Manuel Joaquim Sanelo. Sanelo va presentar a la Real SociedadEconómica de Amigos del País, un Silavario copioso de voces Valencianas, y un plan deenseñanza de este idioma para la lectura, instrucción e inteligencia de los escritoslemosinos. La Sociedad d'Amigos del País, però, s'esforçà en la castellanització delsvalencians.La revisió dels diversos diccionaris, vocabularis i gramàtiques que s'hi van publicar haconstituït un altre dels objectius del nostre estudi: calia revisar quin era l'estat de la qüestiópel que feia als sistemes gràficolectors adreçats a l'ensenyament de la llengua.També ens hi hem apropat a aquells autors que es van dedicar a promoure la castellanitzacióa ultrança de l'escola, casos entre altres representats per Vicent Salvà i Miquel Rosanes.Un altre àmbit al qual hem dirigit les nostres investigacions ha estat la revisió de lesdisposicions legals encaminades a eradicar, ni que fos exclusivament propedèutica, lallengua catalana a l'escola.Encara que el nostre propòsit s'ha central en l'escola primària, no hem deixat d'atendre unsaltres espais d'ensenyament pel fet que eren els únics on s'impartien classes de valencià. Ensreferim a la Universitat de Valencia on el pare Fullana feia unes classes de «llenguavalenciana», i que, arribada la II República, van ser oferides a Carles Salvador.Si hi ha hagut un moment històric en què es manifesta més la necessitat d'establir la llenguadels valencians com a vehicle escolar, ha estat la Segona República. A aquest productiuperíode li hem dedicat part de la nostra investigació. I així, hem estudiat els àmbits on esdesenvolupen tasques a favor d'introduir la llengua com a mitjà d'ensenyament: l'AgrupacióValencianista Escolar i l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. Uns altresepisodis objecte del nostre interés ho han estat les celebracions de les Setmanes Culturals,que van tenir lloc a València els anys 1932, 1933 i 1934 sota els auspicis del Centred'Actuació Valencianista. També hem procurat donar notícia d'activitats pedagògiques, comara, la publicació de contes infantils en valencià; la celebració d'una Colònia escolarvalencianista o l'aparició del Primer llibre per a infants.Finalment ens hem detingut a donar compte de la publicació (24-1-1938) d'una ordreministerial que acordava l'establiment a l'Institut de Castelló d'« una cátedra de lenguavalenciana», i una altra (8-3-38.) de semblant per als instituts de València. Aquelles classes,però, no van arribar a posar-se en marxa. / The aim of this document has been "how and when Catalan language hasbeen taught in the Valencian Country until the Second Republic."During the Middle Age teaching was done in Latin, and Catalan had,exclusively, an instrumental nature.On one hand there will be experts on this subject who, although they willaccept the legal provisions, they are continuously fighting for the survival of thelanguage of the Country.Probably, the only case which differs from the official model is that ofJoaquim Sanelo, he handed in to the Sociedad de Amigos del País a Silvario [.]and a teaching plan for this language concerning the reading, the teaching andthe brightness of the "lemosinos" writings. The Sociedad de Amigos del País,tried hard on making Valencian people turn even more Spanish.We also approach those authors which encouraged the use of Spanish asthe main communication method amongst Valencian people: Vicent Salvà andMiquel Rosanes.We have also realised investigations on the legal disposals which aimedto eradicate Catalan language from school.During the Second Republic is when the claims for Catalan to beestablished in school increased. This period has received special attention duringour investigation, therefore, we have studied different areas which supported theintroduction of the language in teaching: the Agrupació Valencianista Escolar andthe Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. The celebration of thecultural weeks (Valencia, 1932, 1933 and 1934) has also been of our interest. Wehave also aimed to give news on pedagogic activities: the publishing of books forchildren in Valencian; the celebration of school summer camps, the publishing ofEl primer llibre per a infants, etc.Finally we examine the ministerial order published in 1938 which meantthe establishment of a post of head of department in Valencian language in allhigh schools in Valencia and Castello, but which never was taken into practice.

En este estudio se caracteriza el constructo: aprender a formar en ciudadanía a través de las matemáticas, como competencia profesional transversal de los futuros profesores de Matemáticas de Educación Secundaria. Se muestran indicadores de desarrollo de esta competencia, en base a cuatro ejes: Apropiación política, activa y crítica de saberes; participación constructiva y responsable y uso de herramientas sociales; apropiación de una perspectiva crítica a través de lo matemático; práctica de la convivencia, democracia y la responsabilidad. Se formulan las bases para reconocer este sistema de categorías en el desarrollo profesional en cuanto a los aspectos: matemático/epistémico, didáctico y actitud profesional, en cuanto prácticas profesionales. El posicionamiento metodológico se enmarca en una corriente cualitativa interpretativa. Para el análisis de la práctica escolar, utilizamos como metodología específica los estudios de caso de un docente, y la idea de experimento de enseñanza en el proceso de formación profesional, considerando al profesor, a los alumnos y a las prácticas matemáticas que se desarrollan en el entorno de aula. Como resultados importantes del estudio, reconocemos la presencia de prácticas democráticas que promueven la ciudadanía en un grupo de futuros docentes de matemáticas de secundaria, y específicamente en un profesor con experiencia. Interpretamos la idea de debate democrático que desarrolla dicho profesor, y constatamos nueve tipos de prácticas en su quehacer cotidiano. Se especifica un estudio sobre los posicionamientos iniciales de futuros profesores frente al papel que debe otorgarse a las tareas matemáticas para la construcción de ciudadanía. Se diseña, implementa y analiza un ciclo formativo sobre aprender a formar en ciudadanía a través de las matemáticas y se analiza una trayectoria específica sobre contextualización. El estudio permite identificar relaciones entre la competencia de análisis didáctico del enfoque ontosemiótico y las competencias transversales profesionales como la de formar para la ciudadanía. / In this study we characterized the construct: learning to teach citizenship through mathematics, as a transversal future teacher’s professional competency of Secondary School Mathematics. Development Indicators for this competence had been shown, based on four axes: political, active and critical appropriation of knowledge, constructive and responsible use of social tools; appropriation of a critical perspective through mathematics; practice of living together, democracy and responsibility. Bases to recognize this system of categories in the professional development are formulated regarding the following aspects: mathematical/epistemic, educational and professional attitude as professional practices. An interpretive and qualitative research methodology is used along the thesis. A case study of a teacher is used to analyze the school practice. A teaching experiment is used to analyze the training process, considering the teacher, students and the mathematical practices that are developed in the training environment. As important results from the study, it’s recognized the presence of democratic practices that promote citizenship in a group of future teachers of high School Math, and specifically observing an experienced teacher. We interpret the idea of democratic debate which teacher develops, by describing nine types of practices in his daily work. A study about the initial positioning of future teachers towards the role to be given to mathematical tasks for the construction of citizenship has been delighted. A training cycle of learning to teach citizenship through mathematics, had been designed, implemented and analyzed. A specific contextualization trajectory has been described. The study identifies relations between didactic analysis competency using onto-semiotic perspective and transversal professional competencies as learning to teach citizenship.

Partint d’un marc teòric constituït pel model d’activitat científica escolar de M. Izquierdo i del model ONEPSI de R. Gutiérrez hem analitzat una seqüència didàctica per a l’ensenyament obligatori i una conversa sobre una part d’aquesta mateixa seqüència, mantinguda entre un professor i un alumne per intentar comprendre’n la dinàmica i els sistemes de regulació. Per poder realitzar aquestes anàlisis hem hagut de crear un nou llenguatge simbòlic basat en categories extretes del marc teòric i dels mateixos resultats. Com a resultat hem pogut identificar diverses característiques que fan que la seqüència i la conversa resultin didàcticament productives. Primerament hem confirmat la coherència del disseny de la seqüència i del desenvolupament de la conversa amb el marc teòric escollit. Un resultat clau ha estat poder demostrar que els processos cognitius i emocionals que s’havien previst al dissenyar la seqüència eren efectivament recorreguts per l’alumne al llarg de la conversa, acompanyats de l’aparició de problemes menors de fàcil resolució. A l’analitzar les característiques de la seqüència que la fan didàcticament productiva, hem trobat la conveniència de dissenyar un seguit de sistemes físics organitzats de determinades maneres perquè l’alumnat, a l’intentar comprendre’n el funcionament, experimenti determinats estats emocionals d’insatisfacció amb els seus models mentals. Aquesta insatisfacció ha resultat ser la força motriu dels canvis en el model i, per tant, de l’aprenentatge. El nou coneixement dels sistemes es pot generalitzar mitjançant la construcció de sistemes genèrics a partir del que s’ha obtingut amb els específics, recollir-ho per escrit, i intentar aconseguir que cada alumne el pugui aplicar a nous sistemes, de forma pro¬gressivament més autònoma. El conjunt de sistemes ha de marcar una ruta clara cap a la resolució de les dificultats previstes i aconseguir així models mentals satisfactoris, amb les conseqüències cognitives i emocionals positives que el procés pot provocar. Pel que fa referència a la conversa, també hi hem pogut identificar algunes característiques que la fan didàcticament productiva. Així, la utilització del diàleg “teachback” ha estat decisiu per aconseguir establir un consens amb l’alumne sobre els seus models mentals i ajudar-lo a avançar en la seva reconstrucció, en un procés d’apre¬nentatge que hem pogut interpretar dinàmicament cadascuna de les seves intervencions. La conducció del diàleg, realitzada pel professor, es basa en centrar l’atenció de l’alumne en les ambigüitats que el primer percep en el model mental del segon, estimulant en aquest la necessitat de concretar o, donat el cas, reconstruir el seu model mental. Hem observat també la necessitat de regular altres aspectes de la conversa: centrar-se en la planificació i realització d’intervencions sobre el sistema real, col·la¬borar en la marxa de la conversa mitjançant el llenguatge, avaluar i –si cal– reorientar el curs de la conversa, i explorar-ne les conseqüències socials. Hem detectat respostes basades en inferències sobre els models mentals i també d’altres que no s’hi basaven. Les que eren resultat d’inferències ens han permès reconstruir la història de la resolució de cadascun del problemes que han sorgit durant la conversa. Finalment es discuteixen els resultats en relació amb l’estat actual de la recerca, i es proposen preguntes de recerca per aprofundir en aquesta línia d’investigació. / Based on a theoretical framework consisting of the scientific scholar activity model by M. Izquierdo and the ONEPSY model by R. Gutiérrez, we analyzed a learning sequence for compulsory education, and a conversation about some parts of the same sequence, maintained between a teacher and a student to try to understand sequence dynamics and regulation systems. To perform these analyses, we had to create a new symbolic language based on categories drawn from the theoretical framework and from the results. As an outcome, we have been able to identify several features that cause that both sequence and conversation become didactically productive. First, we confirmed the coherence of our theoretical framework with the design of the sequence and the development of the conversation. A key result has been to prove that cognitive and emotional processes predicted during the sequence design were actually followed by the student throughout the conversation, although accompanied by the emergence of minor problems easily solved. Analyzing which characteristics of the sequence makes it pedagogically productive, we found the need to design a series of physical systems organized in certain ways for the students reach to understand how systems work, experimenting certain emotional states of dissatisfaction with personal mental models. This dissatisfaction was found to be the driving force for changing mental models and, therefore, learning. The new knowledge about the systems can be generalized building generic systems from models build for specific systems. The new knowledge is collected and written. The teacher tries to ensure that every student will be able to apply the new knowledge to new systems, in a progressively more autonomous way. The whole group of systems must be a clear path to resolve the expected difficulties and achieve satisfactory mental models, with the positive cognitive and emotional consequences that the process can generate. Regarding the conversation, we have also identified some characteristics that make it pedagogically productive. This way, the use of “teachback” dialogue has been crucial to achieve a consensus with student about his mental models and to help him to advance in his reconstruction, a process of learning that we have reach to interpret dynamically each of the interventions. Conduction of the dialogue is made by the teacher focusing the student attention on the ambiguities in his mental model, as perceived by teacher. Focusing on the ambiguities he want to stimulate the student’s need to clarify them, or in some cases, rebuild their mental model. We also observed the need to regulate other aspects of the conversation: focusing on the planning and performing operations on the real system, collaborate for the progress of conversation through language, evaluate it and, if necessary, reorient the path of the conversation and explore its social consequences. We have found answers of the student based on inferences made by the mental models, and other answers not based in inferences. The answers based on inferences have allowed us to reconstruct the history of the solution of each of the problems that have arisen during the conversation. Finally, results are discussed in relation to the current state of research, proposing some research questions to pursue this line of inquiry.

El principal objetivo de esta investigación ha sido caracterizar y analizar el proceso evaluativo que llevan a cabo los docentes de Educación General Básica municipalizados de la Comuna de La Unión-Chile. Partiendo del diseño y construcción de un cuestionario exploratorio sobre la evaluación del aprendizaje y entrevista semiestructurada sobre el proceso evaluativo, aplicados a profesores de educación general básica, en forma presencial. La presenta investigación se realizó sobre una población de 170 docentes, distribuidos un muestreo probabilístico estratificado y otro no probabilístico, permitiendo encuestar a 125 docentes de la Comuna de la Unión. Con las respuestas aportadas se describen e interpretan los procesos evaluativos que desarrollan los docentes, dada la importancia y efectos posteriores coherentes con los principios de la Reforma Educacional y la ley de Sistema Nacional de Aseguramiento de la Calidad. Los resultados reflejaron que los docentes desarrollan procesos evaluativos más tradicionales para evaluar, con un énfasis exclusivo del estudiante. Confirmaron que aquellos docentes que otorgan una mayor importancia a la evaluación desarrollan buenas prácticas evaluativas. Se confirma que buenas prácticas evaluativas no inciden en el porcentaje de aprobación del estudiante. De igual modo, constata que la conceptualización sobre evaluación que tiene el docente incidente en la percepción de buenas prácticas evaluativas. Finalmente los docentes con niveles competencial altos no necesariamente implementan mejores prácticas evaluativas. Resalta la importancia de la evaluación y su contribución al aprendizaje integral del estudiante. / The main aim of this research is to characterize and analyze the assets process accomplished by Teachers of General Basic Education of Municipal Schools in district of La Union- Chile. On the basis of design and build of an exploratory questionnaire on learning assets process, and semi-structured interviews on the evaluation process applied to Teachers of General Basic Education, applied face-to-face. This investigation is based over a population of 170 teachers, distributed in a stratified probabilistic sample and other no probabilistic sample, this allowed surveying to 125 teacher of distric of La Union. Answers provided describe and interpret assessment processes developed by teacher, given the importance and after affects in concordance with the principles of the Education Reform Act the National System of Quality Assurance The results showed that teachers develop more traditional evaluation processes to assess, with an exclusive focus student. Confirmed that teachers who give more importance to the assessment they develop good assessment practices. It confirms that good assessment practices do not affect the approval of the student porcentajec. Similarly, notes that the concepttualization of teacher evaluation that incident has on the perpeption of good assessment practices. Finally, techars with higher competence levels do not necessarily implement best assessment practices. Stresses the importance of evaluation and its contribution to the overall student learnig.

La tesis intenta responder a las siguientes preguntas relacionadas con el uso real de la ortografía dentro de la producción escrita: ¿por qué aparecen unos errores y otros no?, ¿por qué unos son más frecuentes que otros?, ¿qué mecanismos subyacen en las equivocaciones ortográficas de los sujetos?La hipótesis de partida es que los errores no se producen de forma aleatoria, sino que su aparición y frecuencia depende de la distinta complejidad ortográfica que conlleva la escritura de cada grafema y dígrafo del sistema ortográfico.Para comprobar la hipótesis propuesta se proyectó una investigación basada en el análisis de los errores de un grupo de estudiantes de 1º de BUP de un instituto de Mataró, en Barcelona. Los errores fueron extraídos de una serie de redacciones y con ellos se constituyó un corpus de 2.189 errores grafemáticos, sobre los que se realizaron los análisis posteriores.El marco teórico se establece a partir de la consideración de la ortografía, no como un conjunto de normas a memorizar y aplicar, sino como un subsistema lingüístico utilizado por los sujetos dentro de su práctica escritora para codificar sus mensajes escritos de acuerdo con la norma establecida en ese momento. Este enfoque da lugar al concepto de actividad ortográfica, entendida como actividad comunicativa, lingüística y cognitiva.Como actividad comunicativa, la actividad ortográfica queda contemplada como uno más de los subprocesos que tienen lugar en el momento de la creación de un texto, según los modelos cognitivos que analizan los procesos de escritura. La actividad lingüística supone el paso desde el sistema fonológico al ortográfico en la búsqueda de la forma gráfica que le corresponde a la palabra pensada; en dicho paso, son las relaciones establecidas entre ambos sistemas las que determinarán la propia constitución del sistema ortográfico y sus diferentes grados de dificultad. La actividad cognitiva se describe, siguiendo los modelos de procesadores ortográficos de doble ruta, a partir de los diferentes procesos mentales llevados a término por los individuos para plasmar por escrito cada una de las palabras que forman parte del discurso que está produciendo.El desarrollo teórico anterior permite establecer una tipología explicativa de los errores desde la lógica ortográfica que lleva a ellos. A los errores intralingüísiticos, fruto de los condicionantes propios del sistema ortográfico, se suman los errores interlingüísticos, consecuencia de la interferencia con otro sistema ortográfico, en este caso el catalán, ya que los sujetos de la muestra estudiada son estudiantes escolarizados en la enseñanza de ambas lenguas.El análisis cuantitativo permite el establecimiento de un perfil cacográfico en el que quedan agrupados y cuantificados los errores que cometen los estudiantes. Dicho perfil tiene carácter genérico y extrapolable más allá de la muestra estudiada.El análisis cualitativo valida la hipótesis principal al demostrar que el tipo de errores encontrados y su frecuencia derivan de la constitución del sistema ortográfico, analizado desde el principio de la complejidad ortográfica.El último capítulo está destinado a extraer las implicaciones didácticas. La posibilidad de prever los errores ortográficos que aparecerán en la producción escrita de los estudiantes supone la posibilidad de desarrollar un currículum basado en las deficiencias previstas para el grupo al que se dirige la enseñanza: los contenidos ortográficos objeto de la enseñanza-aprendizaje se pueden definir a partir del perfil cacográfico obtenido. Por último, la tipología de errores establecida posibilita un tratamiento diferenciado para los distintos tipos de error.ENGLISH / In this thesis the analysis of the spelling errors is carried out of a group of students of 1º of BUP. The theoretical framework is built from the consideration of the orthographic activity as a communicative, linguistic and cognitive activity. Since they said framework the errors are classified and quantified to obtain the profile of the spelling errors of the group studied. The main hypothesis (validated in the investigation) is that the orthographic errors are not random inside the written production, but they depend on the orthographic complexity that every spelling use contains. The didactic applications consist of the orientation of the orthographic curriculum from detected needs and binding it with the process writer. Likewise, it indicates the contents to teach and the didactic treatment of the different types of mistake.