Este estudio se centra en la descripción y análisis de las distintas maneras con las que unos profesores de lengua experimentados afrontan el cambio metodológico y curricular que la Reforma propone. El objetivo que se persigue es una mejor comprensión del pensamiento y la acción del profesor de lengua que repercuta en la mejora de los programas de formación inicial y permanente de los docentes de esta materia.A través del análisis de las opiniones declaradas por los profesores, de las observaciones llevadas a cabo en sus aulas y de la descripción del contexto en que unas y otras se producen, se establece la relación existente entre las creencias y actuaciones de los enseñantes y entre estas y los contenidos y directrices metodológicos propuestos por la Reforma.Este trabajo comparte los supuestos del paradigma interpretativo y se adscribe al método de investigación cualitativo que utiliza los procedimientos etnográficos para la generación y el establecimiento del corpus de datos que, posteriormente, se somete a distintos sistemas de análisis del discurso. / This study is centered in the description and analysis of the different ways with which experienced professors of language confront the changes that a reform of curricula proposes. The understanding of the thoughts and actions of the professor and its repercussion in the programs of initial and permanent formation are the objectives of this work.Corpus of data is constituted by the transcriptions of interviews made to six professors of secondary school. In them, they show its opinions on education, language learning and curricula changes. In addition, the data complete with the transcription of sequences of observed classes and diverse questionnaires. Through the analysis of verbal declarations of the professor, of the carried out observations in the classroom and the description of the context in which they take place, one settles down the existing relation between the methodologic beliefs and performances of the professor and between these and directives of currícula changes.This work shares the assumptions of the interpretative paradigm and it is assigned to the qualitative methodology: it uses the ethnographic procedures to generate and to establish corpus of data that, later, is put under different systems of speech analysis. The results of these analyses are susceptible to be compared and allow to establish the consistency between what profesors declared, waht researcher observed in the classrooms and what reforms' currícula proposed.

Nos encontramos ante una época en la que la necesidad de "aprender a aprender" se hace cada vez más urgente. Esta necesidad que se ha extendido a casi todos los rincones de la actividad social como consecuencia de la velocidad de los avances científicos y tecnológicos, y la gran cantidad de información existente que producen permanentes cambios en el mundo actual. Ante este panorama, observamos una creciente demanda de formación permanente en los profesionales que se encuentran en el ejercicio de su carrera, debido a que lo que aprendieron en su formación inicial responde cada vez menos a las demandas del entorno laboral, lo que les plantea retos permanentes ante los cuales necesitan enfrentarse con éxito.Estos retos y demandas no escapan al ámbito de los educadores. De allí, el creciente número de ofertas educativas de actualización docente para mejorar su competencia académica y profesional.En este contexto, los docentes del Perú presentan grandes necesidades de formación permanente para mejorar sus condiciones profesionales y laborales. Pero, también es cierto que el acceso a programas de formación en la modalidad presencial se hace cada vez más difícil para los estudiantes adultos, que tienen que asumir otras responsabilidades personales, familiares y laborales. A ello se añade que, en el Perú, las condiciones económicas y la lejanía geográfica dificultan aún más este acceso.Ante esta situación, la Facultad de Educación de la Pontifica Universidad Católica del Perú, desde hace más de quince años, apostó por la educación a distancia como una alternativa válida de formación permanente, basada principalmente en medios impresos, por resultar más accesible.

L'èxit educatiu en un marc inclusiu de l'Etapa Secundària Obligatòria té com a referents, el concepte d'èxit educatiu en una visió formativa àmplia des d'una perspectiva de procés; i en un concepte d'inclusió com educació per a tothom. La recerca de l’èxit inclusiu en l'ESO ha estat realitzada des d'una perspectiva etnogràfica en tres contextos diferenciats sòcio-econòmics i culturals de tres instituts de secundària en l'etapa d’ESO. L'anàlisi i convergència de dades s'ha sistematitzat en tres dimensions: conceptual (sentiment comunitari i d'identitat, diversitat i convivència); pràctica (projecte curricular de centri i estructura democràtica i participativa); i formació i innovació (avaluació, formació i treball en xarxa). Les conclusions en les dimensions de l'èxit educatiu en un marc inclusiu en l'ESO han estat: - La persistència d'un model educatiu tradicional que pot aparèixer persistent, qüestionat o enfrontat a un model educatiu actual. - L'alumnat i les famílies reflecteixen un vincle comunitari al poble, barri i municipi. També les institucions educatives busquen el vincle al comunitari. - Els projectes dels centres educatius estan relacionats a un projecte directiu i no a un projecte comunitari de millora buscant la participació i implicació comunitària. - Es reflecteix una inquietud per la cultura democràtica i participativa, però hi ha dificultats en la conceptualització i les estratègies. - L'educació inclusiva queda relacionada a les Necessitats Educatives Especials (NEE), no a un concepte d'educació per tots i totes. - L'aprenentatge està basat en una visió tradicional i la visió més actual queda relegada a experiències puntuals o relacionades a l'atenció a la diversitat en recursos puntuals. - L'avaluació, formació i innovació està poc relacionada als projectes de centre o comunitaris, tenint poca incidència en la pràctica educativa. En els tres contextos diferenciats soci econòmica i culturalment convergeixen en les dimensions per a l'èxit educatiu en un marc inclusiu realitzant processos diferenciats segons la trajectòria i visió educativa dels diferents protagonistes. En la visió influeix la relació d'aquests amb l'Administració educativa que lidera un processos d'èxit i d'inclusió. / The educational success in a frame inclusion of the level of secondary has as a referents, the concept of educational success in a wide formative vision since a prospect of process; and in a concept of inclusion like education for everybody. The research of the success inclusion in the level of secondary has been realised since an ethnographic prospect in three contexts differentiated economic and cultural of three institutes of the level of secondary. The analysis and convergence of data has systematised in three dimensions: conceptual (community and of identity, diversity and social cohesion); practical (project the study of centre and democratic and participatory structure); and formation and innovation (evaluation, formation and networking). The conclusions in the dimensions of the educational success in a frame inclusion in the Secondary have been: - The persistence of a traditional educational model that can appear persistent, questioned to a current educational model. - The Students and the families reflect a tie the community to the village, neighbourhood and municipality. Also the educational institutions look for the tie to the community. - The projects of the educational centres are related to a managerial project and no to a project of the community of improvement looking for the participation and implication. - It reflects restlessness for the democratic and participatory culture, but has hampered in the concept and the strategies. - The education inclusion remains related to the Special Educational Needs (NEE), no to a concept of education for all and all. - The learning is based in a traditional vision and the most current vision remains left to punctual experiences or related to the attention to the diversity in punctual resources. - The evaluation, formation and innovation is little related to the projects of centre or the community, having little incidence in the educational practice. In the three contexts differentiated economic partner and cultural converge in the dimensions for the educational success in a frame inclusion realising processes differentiated as the path and educational vision of the different protagonists. In the vision influences the relation of these with the educational Administration that leads some processes of success and of inclusion.

La pregunta motriz fundamental de esta investigación es: ¿Cómo se pueden evaluar los textos expositivos académicos en Enseñanza Secundaria?Para dar respuesta a dicha pregunta, en el análisis de nuestro corpus (exámenes de selectividad de las disciplinas de Humanidades) centramos la atención en dos cuestiones estrechamente ligadas:- Por un lado, se lleva a cabo la descripción del nivel de competencia textual que los estudiantes manifiestan en sus escritos académicos al finalizar los estudios secundarios, de modo que sea posible establecer un marco de referencia normativo para poder juzgar la calidad expositiva de ulteriores escritos realizados por una población semejante. - Por otro lado, y desde el grado de competencia de los estudiantes detectado en dicho corpus, se lleva a cabo una configuración de criterios explícitos para evaluar los textos que los estudiantes efectúan en las disciplinas académicas de Humanidades. Concretamos el análisis de las dos cuestiones apuntadas en cuatro operaciones textuales que normalmente se consideran definitorias del tipo de texto analizado: la presentación del tópico, la organización y desarrollo de la información, la aclaración y la ejemplificación, y, por último, el cierre textual. Por otro lado, nuestro propósito de dar solución a la pregunta de investigación abordada se fundamenta en nuevas orientaciones teóricas en torno a la noción de texto y a la concepción de evaluación: La descripción del texto desde la lingüística textual y desde la corriente teórica denominada análisis del discurso ha permitido una aproximación a la caracterización del fenómeno comunicativo como objeto de enseñanza-aprendizaje. En esta investigación se ha seguido la aproximación teórica al texto ofrecida por Beaugrande & Dressler (1981). Tales aportaciones teóricas se han enriquecido con el análisis, efectuado desde supuestos cognitivos, de los diversos estadios cognitivos implicados en el proceso de composición textual. A este respecto, en nuestra investigación, nos atenemos al modelo de producción textual de Beaugrande (1984), conocido como modelo de estadios en paralelo. Debe tenerse en cuenta el interés que en los ámbitos educativos ha suscitado el tema de la evaluación de los aprendizajes, lo que se ha traducido en una variada y diversa configuración didáctica de instrumentos y técnicas de evaluación. En nuestra investigación seguimos la noción de evaluación tal y como es entendida por el grupo EVA (1991), como acto comunicativo, potenciador del aprendizaje, entre las partes implicadas, que busca ante todo formar e informar. Así pues, teniendo en cuenta las aportaciones teóricas desde los tres sectores señalados, este trabajo se plantea la consecución de un doble objetivo fundamental, con el que se intenta dar solución a los problemas indicados: Establecer, a partir de un corpus estadísticamente aceptable (a)un marco de referencia normativo y (b)un marco de referencia criterial a partir de los cuales sea posible juzgar la competencia textual de los escritos expositivos académicos de Humanidades de los estudiantes de Enseñanza Secundaria. Esta tesis de doctorado busca, pues, una finalidad didáctica: permitir una posterior acción educativa basada en una evaluación de los escritos explícita, razonada y encaminada a la mejora de la calidad escrita de los estudiantes en el discurso académico.

Viure a ple inici del segle XXI pot fer-nos sentir privilegiats, si bé aquest privilegi comporta ser capaços de dominar una sèrie d'habilitats que, a l'home de principis del segle passat, li podien semblar impensables, sobretot si pensem en la revolució que ha sofert la tan emblemàtica comunicació humana.Una reflexió sobre la comunicació verbal, visual i audiovisual ha estat el punt de partida d'aquesta investigació, ja que el moment actual ens incita a analitzar els usos comunicatius d'aquest sistema tan canviant. Precisament, amb la gran quantitat d'informació que rebem cada dia de les empreses de comunicació audiovisual, a través de la paraula, la imatge i el so, quedem sovint com hipnotitzats, bocabadats, potser sense tenir temps ni per dedicar uns moments a pensar en allò que ens arriba pels nostres sentits, i sovint no sabem distingir si allò que percebem és real o no, perquè ens produeix una il·lusió de quelcom verídic. Ens trobem davant d'un excés considerable d'informació que ens obliga a crear mecanismes de discriminació ràpids per no restar en aquest estat d'embadaliment, que podria conduir-nos a un cert aïllament. La paraula, per ella mateixa sembla, que per als adolescents funciona, de vegades, tan sols com una reminiscència de les imatges que els han quedat gravades en la memòria, després del continu bombardeig que pateixen per part de tots els Mitjans de Comunicació i les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Conseqüentment, des de l'àmbit de l'ensenyament de llengües i literatura, els docents no podem deixar de qüestionar-nos el tractament que hem de donar als diferents sistemes de comunicació emergits de l'evolució tecnològica i intel·lectual del propi home. Amb la implantació de la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), l'Administració del nostre país demostra que està atenta a l'evolució natural que fa tota societat, i d'acord amb això ha elaborat una Reforma educativa per cobrir la formació en aquests àmbits. Per aquest motiu, des del currículum de Secundària de l'àrea de Llengua de la LOGSE, hem realitzat un estudi del tractament que es dóna als llenguatges verbal, visual i audiovisual en els enunciats del propi document que tracten dels Mitjans de Comunicació de Masses i de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. L'àrea de Visual i Plàstica, juntament amb la de Ciències Socials, la de Tecnologia i la de Música, també han estat objecte d'estudi, en un segon terme. Perquè és clar que els alumnes no només aprenen a comunicar-se en l'àrea de Llengua, i, conseqüentment, tant els continguts, com l'expressió i comprensió dels llenguatges verbal, visual i audiovisual també s'han de treballar des d'altres matèries.A partir d'aquest marc conceptual, l'estudi realitzat ha aterrat en la pràctica docent quotidiana de tres Centres educatius de la comarca del Vallès. De manera que el resultat final de l'estudi d'aquests dos contextos suara explicats ha donat com a fruit els sis capítols en què s'ha estructurat la investigació, i que resumim breument.Al llarg de l'extens primer capítol s'han anat explicant i sintetitzant les bases teòriques de tota la recerca, que tracten temes que van des de la comunicació fins al currículum de l'àrea de Llengua de l'ESO, passant per l'aclariment del concepte d'Educació en Comunicació present en el títol de la investigació.El segon capítol, a més de contenir les set preguntes d'investigació de l'estudi, també exposa les inquietuds que ens han mogut a iniciar-lo, els objectius que s'espera assolir i el context en el qual s'insereix.El tercer capítol l'ocupa la descripció detallada de la selecció feta per recollir una part de les dades de la investigació, representada per tres Centres educatius de Secundària del Vallès. Les dades que s'han recollit en aquests Centres són: 1r Els documents oficials del PEC i del PCC; 2n Les entrevistes amb tots els representants dels òrgans unipersonals de direcció i coordinació, a més d'una part de la resta de l'equip docent i dels professors que imparteixen l'àrea de Llengua a l'ESO i 3r Els qüestionaris passats a tots els alumnes que finalitzaven l'ESO els cursos 1999-2000 i 2000-01.El mètode d'investigació qualitativa, juntament amb les diferents opcions escollides segons les dades comentades en el paràgraf anterior, i les obtingudes del currículum de l'AL de l'ESO de Catalunya (1992-2002), es desenvolupen en el quart capítol.El capítol cinquè mostra els resultats obtinguts després d'aplicar les tècniques qualitatives i quantitatives al conjunt de les dades de la investigació. En definitiva, el discurs dels capítols anteriors arriba a la fi del seu trajecte capítol sisè amb les conclusions obtingudes en respondre les preguntes de la recerca, i amb les consideracions que s'apunten entorn del tema de l'Educació en Comunicació en l'àrea de Llengua de l'Educació Secundària Obligatòria a Catalunya.Després de les obligades pàgines dedicades a les referències bibliogràfiques consultades al llarg de tot l'estudi, ens hem vist obligats a incloure un apèndix per poder completar algunes explicacions que tan sols havíem apuntat.Indagar per poder oferir una nova reflexió sobre aquest tema, no deixa de ser la tasca que sentim com a nostra, aquells als que ens apassiona nave- gar per les vies de la investigació en educació.ENGLISH / Word, image and sound: a study on how the area of language approaches the teaching of Education in Communication in Secondary School in Catalonia (1992-2002) taken place in three schools in the county of Vallès (Barcelona).This research paper reflects upon the pervasive verbal, non-verbal and audiovisual communication surrounding us, from an educational perspective.We are living in the society of information, where multiplicities of languages interact in everyday conversations. This constant confrontation with excessive amounts of information forces us to develop discriminatory skills and devices that enable us to retain the essence of every quick message we receive.The academic community, and in particular those in the education of languages and literature, are not alien to this phenomenon and should, consequently, question how to board the teaching of the different systems of communication sprung from the technological evolution of society. Considering this, our focus of study is the way in which the curriculum of the area of Catalan language in Secondary School in Catalonia approaches the teaching of verbal, visual and audio-visual language. To do so, firstly, a detailed analysis of the statements in the official curriculum referring to Mass Communication Medias and the Information and Communication Technologies has taken place. Secondly, the treatment of communication in other areas of the curriculum, such as Visual and Crafts, History, Technology and finally Music, has also been object of our study.Once established the conceptual frame, our main concern has been to analyse the everyday practice in three secondary schools in Catalonia. Establishing direct contact and collaboration with teachers and students alike has certainly contributed to raise other opinions related with the objective of this paper.This thesis has been organised in six chapters - notwithstanding an appendix and the bibliography. The first one describes the Theoretical Framework; the second one introduces Objectives and poses Research Questions. After that, comes a description of the Context of the research: the three Catalan secondary schools. Methodology is widely treated in chapter four, which is completed in chapter five with the Study of Data. Finally, the Conclusions of the research and the stage of the question in relation to the object of study are dealt with in chapter six.

Després de 25 anys de docència al País Valencià, de treball en grup amb altres docents i d'un període de dedicació a la formació continuada de professionals de l'ensenyament es porta a terme una investigació des de l'acció per conéixer els principals entrebancs existents per al coneixement de la poesia en l'ensenyament secundari, principalment entre l'alumnat adolescent, un col·lectiu que presenta actituds molt diverses front el gènere poètic i per a qui no es compta amb un material didàctic adequat.El projecte docent té l'interés en propiciar i mantenir el gust per la lectura de la poesia en totes les seues formes, pel que es centra en la manera d'accedir-ne des de l'assignatura de Llengua i literatura catalana en els dos últims cursos de l'ESO, etapa final de l'ensenyament obligatori i per molts l'últim contacte acadèmic amb la poesia.S'han analitzat tres camps que s'entrellacen: currículum oficial i materials didàctics; pensament i praxis del professorat; i pensament i praxi de l'alumnat.S'aplica una metodologia que permet l'anàlisi qualitativa d'allò que passa a la comunitat educativa i es posa en relació amb una interpretació que és el resultat de la valoració sobre la manera de tractar el gènere poètic a les aules. L'objectiu és el de saber si es produeix, o no, algun canvi entre l'alumnat, bé en les actituds respecte la poesia, bé en les valoracions que manifesten sobre aquest gènere.S'analitzen els àmbits que integren l'educació poètica a un institut de secundària: la planificació prèvia de les tasques i l'observació d'allò que passa quan es porten a la realitat. Els instruments d'anàlisi són els propis de la metodologia recerca-acció: enregistraments en vídeo, enquestes a alumnes, entrevistes a professorat i experts (recitadors i poetes). L'estudi de la realitat educativa se centra en l'alumnat de 3r i 4t d'ESO de l'IES El Saler (València) amb les quatre fases pròpies de la metodologia, el que ha permés d'introduir-ne canvis posteriors i confirmar les hipòtesis de treball.Per portar a terme la recerca-acció s'ha partit de la pròpia praxi: 1) Planificació bianual, 2) Des del currículum obligatori i els materials escollits, 3) Després de la negociació amb el Departament, 4) Tenint en compte les opinions d'experts (recitador, poeta) que van a l'aula en repetides ocasions, 5) Planificació de les sessions i algunes tasques puntuals deslligades de les sessions (commemoracions, visites, sortides, etc.), 6) Reflexió sobre els problemes rellevants que plantegen la pròpia pràctica i que han permés d'introduir canvis a la planificació prevista inicialment.En la planificació de 3r i 4t d'ESO s'han marcat els objectius d'assolir competències necessàries per al gaudi estètic i el d'estimular la creació, pel que dins les sessions inscrites en la dinàmica general del curs s'han programat els coneixements actitudinals, conceptuals i procedimentals relacionats amb el fet poètic d'una gran diversitat formal (escrita, visual i sonora) i en suports distints al llibre de text. El treball en grup i individual es mostra fora de l'aula i es completa amb la visita de recitadors i poetes a l'aula una vegada finalitzada l'experiència. Les activitats es realitzen dins i fora, tant de l'aula com de l'horari escolar.En síntesi es poden seguir nou sessions per a cadascun dels dos cursos amb els continguts pormenoritzats, les activitats explicades i els materials necessaris.S'han avaluat tant la metodologia com la praxi i en l'anàlisi global del problema s'han trobat els resultats previstos en les hipòtesis de treball. Finalment, s'acompanya una proposta alternativa (una prescripció per a l'acció) que ajude a millorar la pràctica educativa: la qualitat de l'ensenyament en la matèria de l'educació literària. / "The Poetry genre in the context of compulsory teaching of the Catalan language and literature".TEXT:The teaching project's target is to increase and maintain the pleasure of poetry reading in all its forms. Therefore, the last two courses in ESO focus upon reaching this target in the subject of Catalan language and literature. ESO is the last stage of compulsory teaching and, for many of the students, the last academic contact with poetry.Three related fields are analysed: official curriculum and didactic materials; thought and practice from the teachers; and thought and practice from the students in High School. A research-action methodology is applied to examine whether some change, related to poetry, is produced in students.Therefore, attitudes concerning poetry and what they think about this genre are observed. The analysis tools in the practice itself are the same as those used in research-action methodology: video recordings, student surveys, interviewing teachers and experts (poets and poetry readers).In the 3rd and 4th ESO planning we have included some targets like acquiring the necessary means for students to find an interest in poetry and to stimulate their imagination. In order to reach these aforementioned targets, approaches and conceptual and procedural awareness have been programmed in to some of the sessions in the general make up of the course. All awareness raising aspects of the program are related to the poetry in many ways (written, visual and audio) and are presented in other sources in addition to the text book. The individual and group work is taken out of the classroom and obtained by visits from poetry readers and poets once the program has been finished. Nine sessions can be applied to each of the two groups. The contents must be detailed, the activities must be explained and the materials are necessary.In the analysis of the problem, the foreseen results have been discovered by a working hypothesis. In the end, an alternative proposal (a recommendation for necessary action) that will help the educational practice: the quality in the pedagogic delivery of literature subjects.

Títol: La lectura a secundària: un cas pràctic de dinamització lectora a través de la biblioteca de centreAutor: Jordi González BatlleEl present estudi sobre la dinamització lectora a través de la biblioteca d'un centre escolar de Secundària s'estructura en dos blocs principals.En primer lloc hi ha l'estat de la qüestió, el marc teòric pròpiament dit, on es repassen les principals aportacions realitzades al voltant de l'àmbit de la dinamització lectora a Secundària, sens dubte una de les assignatures pendents del nostre sistema educatiu. Concretament, s'analitzen aquests temes: els hàbits i els perfils lectors de l'alumnat; la incidència de les noves tecnologies i el naixement d'un nou model lector, al qual anomenem Homo digitalis; el pes de l'entorn familiar i l'anomenat "efecte mirall"; la lectura a l'àmbit escolar, amb aspectes com el marc normatiu, la diversitat de la pràctica lectora a l'institut (selecció de títols, tutorització de les lectures i d'altres intervencions per part del docent); la biblioteca de centre (concepte i marc normatiu, objectius i pla de desenvolupament, programa PuntEdu, el PLEC, recursos i organització de l'espai, el concepte d'animació lectora), i, per últim, una mostra il·lustrativa de diverses experiències de dinamització lectora que s'estan portant a terme.Un cop presentat el marc teòric, es passa al cas pràctic al qual fa referència el títol, i que sens dubte és la part més important d'aquest estudi de caire eminentment experimental, basat en el model d'investigació-acció, i portat a terme durant tres cursos acadèmics. Una vegada definits els objectius i les preguntes d'investigació corresponents, a més de la metodologia emprada, es contextualitza el projecte des de diversos angles (el centre, la biblioteca, el programa "Biblioteques Obertes" i el perfil lector dels alumnes) i, finalment, s'analitza pas per pas el projecte de dinamització lectora pròpiament dit. Abans, però, d'entrar a comentar les diferents actuacions realitzades, es recull el PLEC (Pla lector de centre) i, a continuació, s'analitza la percepció que es té de la biblioteca donant veu als diferents actors de la comunitat educativa, la qual cosa permet abordar un aspecte tan candent (i tan important) com és la resistència lectora.Les intervencions encaminades a dinamitzar la realitat lectora del centre, i sempre tenint la biblioteca escolar com a referent, constitueixen sens duote un dels apartats més importants d'aquest segon bloc. En concret s'hi recull tot un ventall d'activitats que en cap moment pretén ser exhaustiu, des de la creació d'una biblioteca d'aula, un cicle de projeccions de pel·lícules amb lectures associades o un blog propi de la biblioteca, a la renovació del fons o la impartició de diversos tallers, a més d'altres intervencions de caire més burocràtic però no menys important, com ara la inclusió del foment de la lectura al PEC i al PAT, per citar-ne alguns exemples.Tan important com les actuacions en sí són de fet les intervencions destinades a donar a conèixer el projecte de dinamització. En aquest sentit, es dedica tot un apartat per explicar les diferents actuacions de promoció realitzades: cartells, visites guiades, escaparatisme, etc.Finalment, s'analitzen les estadístiques d'ús de la biblioteca i es responen les preguntes d'investigació plantejades a l'inici de l'estudi. S'hi inclou, a més, una bibliografía i un apartat d'annexos amb les transcripcions de les diferents entrevistes realitzades, entre d'altres documents d'interès. / Title: "Reading at secondary school: a case study of reading encouragement through the school library"Author: Jordi González BatlleTEXT:This study based on the research-action model has two main blocks. The first one includes the main researches on reading encouragement at secondary school (reading habits and profiles, impact of new technologies, influence of the family environment, reading practise at school, the school library). The second one, which is a case study that has taken place for three years, consists on the designing, introduction and analysis of a reading encouragement project through the school library in secondary studies. At the end of this study there is a further reading section, as well as copies of the interviews analysed at the case study.

DE LA TESIS DOCTORAL:Esta investigación incluye una revisión de las causas del fracaso escolar, atendiendo a factores como la influencia familiar, la motivación del alumnado o la importancia de las agrupaciones en el aula para después centrarse en el papel de la competencia lingüística en el éxito académico.Revisa la relevancia del vocabulario como factor protector, tanto por su relación con el pensamiento como por constituir un indicador de comprensión y expresión de los estudiantes.Posteriormente analiza los hallazgos de la lingüística cognitiva y cómo influye en la adquisición del léxico, basándose especialmente en el proceso lector.Más adelante efectúa un recorrido por los libros de texto más vendidos en secundaria y por último resume la experimentación de una unidad didáctica centrada en el campo semántico de los sentimientos, como ejemplo de programación para la enseñanza del vocabulario.Las conclusiones más relevantes del trabajo han sido señalar el vacío de estudios sobre didáctica del vocabulario para adolescentes en lengua española, reunir evidencias sobre la necesidad de efectuar un plan globalizado en cada centro contra el fracaso escolar y poner de relieve el peso que reviste el léxico en el desempeño académico del alumnado.PALABRAS CLAVE: fracaso escolar, didáctica de la lengua, vocabulario, educación secundaria

Aprendre a llegir i a escriure mitjançant l'ordinador és una aplicació tecnològica, relativamente nova, que provoca una sèrie de qüestions: Quins són els avantatges i els desavantatges? En quins aspectes canvien les condicions de l'aprenentatge? Fins a quin punt les millores proposades poden compensar els seus costos? El suposat benefici que aporta l'ordinador és igual per a tots els alumnes? 1) OBJECTIUS:a) Formular els avantatges i els inconvenients que comporta aprendre a llegir i a escriure a travès de l'ordinador, en termes de: * Les habilitats perceptives, lingüístiques i cognoscitives que es desenvolupen en l'adquisició del codi escrit.* Les característíques dels alumnes que es beneficien més de l'ús d'aquest programa.* Les actlituds dels alumnes i dels mestres envers l'ús del programa.* Les dificultats funclonals d'aplicació a l'aula. * El procés d'adquisIció dels aprenentatges.El programa elegit per aquesta anàlisi és "Writing to Read", dissenyat per John Henry Martin i IBM. b) Estructurar i verificar un programa per a ordinador que permeti l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en català als nens de parvulari, classe de 5 anys. Aquest programa, que s'ha anomenat "Teclejar per Comprendre" és l'objectiu fInal de la tesi, el qual es fonamenta en les conclusions de l'objectiu a) per tal de no partir inútilment de zero i estalvíar -i sobretot estalviar als alumnes- errors evitables.2) DISSENY DE LA INVESTlGACIÓ:a) La primera part d'aquest estudi es duu a terme a travès de la comparació de dos grups de 34 alumnes de parvulari (de l'edat de 5 anys) que assisteixen a l'escola pública del Districte de Colúmbia (EUA). Un grup aprèn a llegIr i a escriure a travès del programa "Writing to Read" i l'altre a travès d'un mètode regular.Per a aquesta comparació s'utilitzen de manera complementària dues metodologies:I.- Quantitativa, amb un disseny d'abans i després amb grup control. El test escollit per aquest expert és el "Metropolitan Readiness".II.- Qualitativa: se segueixen els mètodes etnogràfics d'observació participant.b) La segona part d'aquest estudi es duu a terme mitjançant el disseny i la realització d'un nou programa (Teclejar per Comprendre) que té en compte els resultats obtinguts en el desenvolupament de l'objectiu "a)"; i mitjançant la comprovació del funcionament d'aquest programa en una classe de 30 alumnes de parvulari (de l'edat de 5 anys) que assisteixen a l'escola pública "Nostra Llar" de Sabadell (Barcelona).La metodologia elegida per aquesta part és qualitativa; se segueixen els mètodes etnogràfics d'observació partIcipant.3) CONCLUSIONS:La principal aportació d'aquesta tesi és el fet que proporciona els alumnes de 5 i 6 anys que aprenen a llegir i a escriure en llengua catalana un "software", "Teclejar per comprendre", el qual s'ha comprovat que estimula i complementa, amb tècniques d'avui en dia, el desenvolupament de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura,Més enllà d'aquest material dldàctic aplicable directament i immediatament a l'aula, aquesta investigació aporta també les següents conclusions generals respecte a l'ús de l'ordinador en els programes analitzats:* L'ordlnador és avui per avui un element motivador que estimula fortament l'interès dels alumnes per fer-lo servir,* L'ús de l'ordinador en els programes utilizats permet un treball autònom i a la vegada de cooperació entre els alumnes. És a dir, per una banda els alumnes desenvolupen la lliçó a l'ordinador sense cap intervenció de l'adult, cosa que representa per una banda un creixement personal positiu, amb l'enfortiment de l'imatge personal d'un mateix; per l'altra banda, el professor resta alliberat d'aquesta tasca en particular i pot dedicar-se a tasques més específiques d'atenció als alumnes. A més, el fet de treballar en parelles facilita la cooperació entre companys, afavoreix l'aprenentatge entre iguals i evita el bloqueig davant dels dubtes que es puguin presentar. * La relació alumne-ordinador és interactiva i individualitzada. L'activitat de l'alumne és imprescindible per poder activar l'ordinador. Qualsevol error es pot corregir per tempteig, gràcies al "feed-back" immediat que facilita l'ordinador de manera individualitzada. Aquesta individualització es manifesta també per l'efecte tutorial del programa que facilita més pràctica sobre una mateixa paraula quan l'alumne ho necessíta i per tant, el respecte als ritmes personals d'aprenentatge.* L'ús de l'ordinador presenta un ajut per als aprenentatges: afavoreix el desenvolupament de la percepció visual i de les habilitats lectores en general. Facilita aquests aprenentatges al grup d'alumnes de l'aula que presenten més dificultats. * L'ús de l'ordinador presenta una nova aproximació a la llengua escrita: En primer lloc permet d'establir una relació immediata entre significant í significat, la qual cosa atribueix als noms el seu valor simbòlic i possibilita la seva conceptualització. A més a més, en el programa "Teclejar per comprendre" dóna a l'infant la possibilitat de l'anticipació del significat, la qual cosa potencia les estratègles de la comprensió de la lectura.* L'ordinador facilita la conceptualització d'algunes característiques importants del text escrit:- La lletra com a entitat pròpia: per aconseguir activar el programa l'infant necessita teclejar les lletres que composen el nom proposat una a una. Per a teclejar-les, l'infant produeix un gest motòric significatiu fins al punt que el programa avança o espera pacientment segons si la lletra és la convinguda o no. Si s'encerta la lletra, aquesta queda fixa a la pantalla. En aquest procés, l'alumne adquireix fàcilment l'alfabet i l'ús de les dllerents grafies de les lletres esdevé quelcom natural. En el programa es posen en relació tres modalitats de grafies (majúscules d'impremta, minúscules d'impremta i lletra cursiva) sense que això hagi suposat cap dificultat en cap dels casos. - L'ordre de les grafies determina el significat: Les lletres teclejades es fixen a la pantalla d'esquerra a dreta i només si es teclegen d'acord amb l'ordre establert de l'escriptura alfabètica convencional. Qualsevol altra possibilitat o tempteig per part de l'alumne queda automàticament contrastada (sense l'intervenció de l'adult) per la resposta pacient de l'ordinador, que no presenta el dibuix pertinent a la pantalla fins que no es tecleja correctament el nom esperat.- El nom com a entitat pròpia: Només al final de teclejar cada paraula apereíx el dibuix del seu signIficat a la pantalla, L'infant pren consciència que el conjunt de lletres que formen cada nom és diferent i únic. AI mateix temps aquest nom pren consistència i es diferèncla dels altres pel que significa.Finalment, dins una perspectiva d'aprenentatge de la llengua escrita que es defineix per un model interactiu, l'ordinador no pot ser altra cosa que una de les múltiples activitats que es poden generar en el desenvolupament d'aquest aprenentatge.L'ordinador pot facilitar els aspectes que hem enunciat aquí i possiblement molts d'altres. Ara bé, atesa la necessitat de comunicació de les estratègies utilitzades en el procés d'aprenentatge, el caracter social de l'escrit que implica poder-lo compartir i la necessitat del seguiment efectiu dels aprenentatges per part de l'adult que manifesta el nen de 5 ó 6 anys, crec que cal posar especialment en relleu la funció del mestre.

Aquesta tesi, dividida en tres parts, té com a objectiu principal a ampliar el camp vocal dels estudiants de la Diplomatura de Mestre en Educació Musical, que estudien a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’establir una correspondència entre el camp vocal d’aquests estudiants i les tesituras vocals dels nens i nenes d’Educació Primària. A la primera part (Marc teòric) presentem alguns dels aspectes més rellevants, com a resultat de la recerca bibliogràfica i documental que s’ha realitzat en els camps mèdic i pedagògic. En primer lloc s’exposen els aspectes relacionats amb la veu, el seu funcionament i les seves caracaterístiques principals. En segon lloc es descriuen quins seran els continguts bàsics de la tesi en matèria de formación vocal, adreçats als mestres de música, i per a acabar aquesta secció es recullen un seguit de consideracions didàctiques, tant pel que fa a l’exemple de veu cantada dels mestres a l’aula, com a les ocasiones més adients per a presentar les cançons al seu alumnat. A la segona part es fa una proposta d’intervenció en formación vocal adreçada als estudiants de la Diplomatura, els futurs mestres de música. La part pràctica està formada per quatre blocs de continguts: exercicis posturals, exercicis respiratoris (inspiratoris i espiratoris), exercicis tècnics vocals i vocalitzacions, i per acabar un repertori progressiu de cançons escolars. A la tercera part (Fase Experimentals) s’aplica la proposta de formació vocal entre una mostra de vora d’un centenar d’estudiants de la diplomatura. / El objetivo principal de la tesis, dividir en tres partes, consiste en ampliar el campo vocal de los estudiantes de la Diplomatura de Maestro en Educación Musical, que cursan sus estudios en la Facultad de Formación del Profesorado de la Universitat de Barcelona, con la finalidad de establecer una correspondencia entre, por un lado, el campo vocal de dichos estudiantes, y por otro, las tesituras vocales de los niños y niñas que cursan los estudios de Educación Primaria. En la primera parte, el marco teórico, se presentan algunos de los aspectos más relevantes, como resultado de la investigación bibliográfica y documental realizada entre los campos médico y pedagógico. En primer lugar se exponen los aspectos relativos a la voz, a su funcionamiento y a sus principales características. En segundo lugar se realiza una descripción de los principales contenidos básicos, en materia de formación vocal, dirigidos a los maestros de música y, por último, se recogen diversas consideraciones de carácter didáctico referidas tanto al ejemplo de voz cantada de los maestros en el aula, como a las tesituras más indicadas para presentar las canciones a su alumnado. En la segunda parte se presenta una propuesta de intervención en formación vocal dirigida a los estudiantes en cuestión, los futuros maestros de música, cuya parte práctica está integrada por cuatro bloques de contenidos: ejercicios posturales, ejercicios de respiración (inspiratorios y espiratorios), ejercicios técnicos vocales y vocalizaciones y, finalmente, por un repertorio progresivo de canciones escolares. En la tercera parte, la fase experimental, se implementa la propuesta en formación vocal entre una muestra de cerca de un centenar de estudiantes de la diplomatura de Maestro en Educación Musical, alumnos todos ellos de la Facultad de Formación del Profesorado de la Universitat de Barcelona.