Tradicionalment en el món educatiu s'ha considerat que la principal interacció a l'aula era la de professor-alumne. Ara sabem que quan els alumnes interactuen per donar resposta a un problema complex es produeixen modificacions rellevants a nivell cognitiu i identitari, al mateix temps que s'afavoreix el procés de socialització. L'element decisiu, però, no és la quantitat d'interacció, sinó la seva naturalesa. Aquest treball de tesi centra la seva atenció en l'anàlisi d'interaccions que es produeixen a l'aula de primària amb alumnes, quan aquests treballen en petits grups. El nostre objectiu ha estat estudiar quin tipus d'enunciats emeten els alumnes i saber com els participants es posicionen i gestionen la interacció quan els punts de vista expressats a través dels enunciats esdevenen divergents. En aquest sentit, ens preguntem si els elements discusius que utilitzen els alumnes en la negociació dels punts de vista són els mateixos en el cas que l'eix vertebrador de la conversa sigui el text científic o bé el text narratiu. Aquest estudi s'ha realitzat amb alumnes de cinquè d'Educació Primària d'una escola concertada de Sant Cugat del Vallès. Es tractava d'analitzar les converses orals entre els discents en dues situacions concretes d'aprenentatge. A la primera situació havien de donar resposta a un repte cognitiu que se'ls plantejava des de l'àmbit de la ciència. A la segona, el petit grup havia d'elaborar conjuntament un conte de ciència. Aquestes dues tasques ens han permès analitzar com els alumnes negocien els punts de vista des del discurs científic però també des del narratiu. La metodologia utilitzada per analitzar amb rigor les produccions orals dels alumnes s'ha fonamentat en el paradigma etnogràfic perquè ens permet comprendre els fenòmens que succeeixen en situacions educatives. Optar per un enfocament etnogràfic pressuposa una concepció múltiple i holística de la realitat. Holística perquè es considera el context social com un tot en cada component afecta els altres i en què el punt de vista dels qui intervenen i el context social es configuren entre ells. A partir del coneixement del context es pot arribar a interpretar la interacció perquè permet situar els esdeveniments. Per dur a terme aquesta investigació hem tingut en compte les aportacions que des de les diferents disciplines, com ara l'Anàlisi del Discurs, l'Anàlisi del Discurs en Interacció, o l'Etnometodologia, s'han fet en el camp de la interacció oral. A la nostra investigació hem considerat molt especialment les contribucions provinents de la Teoria de l'Enunciació com a base per a la nostre recerca. En aquest sentit, els estudis duts a terme pel lingüista francès Alain Rabatel han estat fonamentals en aquest treball, sobretot perquè descriuen el marc de la plurifuncionaliat enunciativa de les interaccions però també perquè expliciten com es contrasten, com s'adhereixen i discuteixen els diferents punts de vista en el desenvolupament d'una conversa; és a dir, les posicions dels diferents subjectes en relació amb l'altre. Hem constatat que la finalitat en l'emissió d'enunciats entre els participants va més enllà d'expressar el pensament propi; els alumnes intenten influir en els altres. Una part d'aquest treball ha consistit a analitzar, precisament, com els alumnes intenten influir en l'altre a partir dels enunciats que emeten, a partir d'allò que diuen i com ho diuen. Quan els nens negocien busquen en l'altre allo que els pot acostar; busquen aquella part d'ells mateixos que es troba en l'altre. Fins i tot, com hem vist, també des de les posicions més allunyades.

En nuestra investigación partimos del reconocimiento de un problema social actual en la Región del Maule, que es la migración de los jóvenes, problema que se conecta a la educación geográfica y es por eso que buscamos pruebas para confirmar las hipótesis de esta tesis, que se basa en el pensamiento negativo que tienen los profesores en relación con la ruralidad. Esta investigación también es proactivo ya que trata de exponer una solución a este problema a través de la generación y propuesta a través de la formación de equipos de de profesores en ejercicio, que han sido llamados, red de profesores comprometidos con la ruralidad. Este modelo basa su acción didáctica en la operación a través de una red, con el apoyo de los aportes teóricos y prácticos del método de casos y el enfoque de Aprendizaje Servicio. Esta investigación es cualitativa y utiliza los siguientes instrumentos de análisis; cuestionario, entrevistas en profundidad, grupos focales y análisis de libros de texto escolares existentes válidos para 2013. Estos instrumentos fueron aplicados a una muestra de docentes de la región. Finalmente, podemos añadir que los resultados que se obtuvieron en esta tesis confirman la tendencia negativa de la ruralidad presente en los maestros de la Región del Maule. / In our research we start from the recognition of a current social problem in the Maule Region, which is the migration of young people, problem that is connected to the geographic education and that is why we look for evidence to confirm the assumptions of this thesis, which are based on the negative thought teachers have regarding rurality. This research is also proactive as it tries to state a solution to this problem through the generation and proposal of a formative (or training) model for practicing teachers, that has been called, network of teachers committed to rurality. This model bases its didactic action in the operation through a network, supported by the theoretical and practical contributions of the case method and the Learning Service approach. This research is qualitative and used the following analytical instruments; questionnaire, in-depth interviews, focus group and analysis of existing school text books valid for 2013. Such instruments were applied to a sample of teachers in the region. Finally, we can add that the results that were obtained in this thesis confirm the negative bias of rurality present in teachers from the Maule Region.

The purpose of this research is to assess the depth of teacher’s didactic-mathematical knowledge for teaching Probability in elementary schools. It has lately gained relevance considering how this subject has been incorporated throughout the Chilean school curriculum, which represents an undeniable challenge for educators who are currently teaching in the classrooms, especially for whom are working in elementary schools; the vast majority did not get any significant training regarding how to instruct Probability during their initial teaching education. In accordance with the data obtained from the Questionnaire CDM-Probability’, the main conclusions are to overcome the improvement of the didactic-mathematical knowledge of current elementary school’s teachers for teaching this topic, and to achieve a significant enhancement to the contents in textbooks used in Chilean elementary schools / El propósito de esta investigación es evaluar el conocimiento didáctico-matemático para la enseñanza de la probabilidad que poseen los profesores de educación primaria en activo. Lo anterior cobra importancia si consideramos que últimamente la probabilidad se ha incorporado fuertemente a lo largo del currículo escolar, lo que representa un verdadero desafío para los profesores que actualmente se encuentran enseñando en las aulas. Sobre todo para los profesores de educación primaria, los cuales en su mayoría no han recibido preparación en relación a la probabilidad y su enseñanza durante su formación inicial para profesor. A partir de los datos obtenidos, se concluye que urge realizar una intervención que permita fortalecer y desarrollar los distintos componentes del conocimiento didáctico-matemático para la enseñanza de la probabilidad de los profesores de educación primaria en activo, además de una mejora sustancial del tratamiento de la probabilidad en los libros de texto de educación primaria

La investigación que se plantea tiene dos objetivos empíricos: i) la identificación y el análisis de las dificultades que encuentran los profesores para resolver la tensión entre la lógica pedagógica y la lógica de acreditación en las prácticas evaluativos y ii) el estudio de la construcción, desarrollo e incorporación de mejoras en los procesos de evaluación en matemáticas, en la etapa de ESO, en el marco de un proceso de asesoramiento psicopedagógico. Las fuentes teóricas para analizar el primer objetivo toman como referente a concepción constructivista de la enseñanza-aprendizaje y las aportaciones de las investigaciones sobre las dificultades de los profesores para la evaluación en el área de matemáticas. Para el segundo objetivos se adapta como referente principal el modelo educacional constructivista de asesoramiento psicopedagógico y se incorporan otras aportaciones de movimientos para la mejora de la escuela y otras perspectivas del asesoramiento Las hipótesis de investigación que se plantean la investigación a partir de la revisión teórica son las siguientes: Para el primer objetivo la investigación propone contrastar dos hipótesis, una relacionada con la coherencia el modelo teórico de referencia de los programas evaluativos y las decisiones acreditativas y otra con la continuidad entre los programas evaluativos y las decisiones acreditativas. Para el segundo objetivo, la investigación se propone constatar tres pares de hipótesis , las dos primeres relacionadas con la identificación de los procedimientos y fases del asesoramiento y su relación con los contenidos de mejora, el segundo par referido a la identificación de las tareas y su relación con los contenidos y el tercer par referido a la identificación de los recursos discursivos del asesor y su relación los contenidos de mejora.La metodología de investigación que se adopta es el análisis de casos. Se analizan los programas evaluativos en el área de matemáticas de un profesor de 2º y un profesor de 4º de ESO y el proceso de asesoramiento realizado con el departamento de matemáticas al que pertenecen. Los instrumentos de recogida de datos son entrevistas semi estructuradas sobre los programas evaluativos y grabaciones de los procesos de decisión y del asesoramiento. El análisis de los datos se realiza a partir de una pauta de análisis de los programas evaluativos formada por 19 dimensiones y de una pauta de análsis para cada uno de los niveles de análisis de un proceso de asesoramiento propuesto en el marco teórico: los contenidos de mejora, acordados a partir de los contenidos del asesoramiento, los procedimientos básicos y las fases del asesoramiento, la tareas de construcción de la colaboración y de construcción del contenido y los recursos discursivos del asesor. Los resultados muestran una escasa coherencia con las características que desde la concepción constructivista del aprendizaje se proponen a estos programas, en número importante de dimensiones tanto en los programas evolutivos como en las decisiones acreditativas y sobretodo una escasa continuidad entre el programa evaluativo en conjunto y las decisiones acreditativas asociadas a el. Se constata la existencia de los 3 niveles de análisis de los procesos de asesoramiento propuestos en el marco teórico y que aquellos contenidos de mejora de los programas que se han tratado a lo largo de más fases, procedimientos, y recursos discursivos del asesor, son los que alcanzan una mayor mejora después del proceso de asesoramiento. / This research had two main goals: (i) to analyse how teachers of Mathematics on the Secondary Compulsory Education deal with the tension between sumative and formative assessment (ii) to analyse how the assessment practices of these teachers can be improved through a consultation process. The overall theoretical framework adopted is a constructivist, socio-cultural view of teaching and learning. We also adopted a view of consultation as a collaborative problem-solving process, in which the consultant tries to assist teachers in order to reflect on and improve their own classroom practices.Following a case-study strategy, we analysed the assessment practices of two teachers of Mathematics on the Secondary Compulsory Education (students age 12-16), and the consultation process developed with these teachers. The assessment practices of the two teachers were observed and analysed before and after the consultation process. Data collection on the assessment practices was done on the basis of interviews, assessment materials collection and thinking-aloud registers. The whole process of consultation was audio-taped.Specific analytical dimensions and categories were developed, both for the assessment practices of the teachers and for the consultation process. A theory-grounded model was developed in order to analyse the consultation process. This model includes three different levels of analysis: (i) the phases of the consultation process (ii) the joint tasks carried out for the teachers and the consultant all along the consultation process (iii) the discursive strategies used by the consultant within the process.Two main results were obtained. First, an important gap was observed between the formative assessment practices of the analysed teachers and their own sumative assessment practices. Second, the consultation process improved successfully those aspects of the teachers formative and sumative assessment practices predicted by the proposed model of the consultation process.

El present treball tracta de mostrar, descriure i analitzar aspectes que el professorat hauríem de tenir present en ensenyar l’alumnat de secundària a aplicar processos d’investigació, des de com comptar amb la seva motivació per iniciar un treball de recerca fins arribar a la comunicació pública dels resultats obtinguts. Els aspectes en què hem incidit especialment són: tenir present la idea inicial que tenen els alumnes en iniciar el seu treball d’investigació sobre què significa ciència i activitat científica, tenir present les dificultats que es van trobant en el camí, donar oportunitats per aplicar habilitats pròpies de la investigació, comptar amb la importància de l’avaluació, l’autoavaluació i l’avaluació entre iguals, i tenir present les emocions que es manifesten d’una manera o altra al llarg de tot el procés. Pretenem analitzar i valorar, la idoneïtat i interès de les opcions didàctiques en les que hem incidit, concretament en la importància del treball cooperatiu i el tractament de l’avaluació, així com la gradació de les habilitats investigadores al llarg de l’ESO, que hem anant incorporant des de l’òptica de la recerca-acció des del curs 2001-02, fins l’actualitat. Les conclusions a les que arribem són producte d’una revisió documental i d’una anàlisi de dades procedents, per una part d’alumnat nostre, que hem tingut al llarg de tota la secundària i el batxillerat durant els anys 2001-2011, així com d’altres alumnes amb els quals d’una manera o altra hem tingut relació. I per altra part, de professorat, tant de companys de feina com d’altres amb els quals hem tingut relació en cursos de formació i en diferents trobades de comunicació de treballs d’investigació. / The aim of this research is to show, describe and analyse aspects that teachers should take into consideration when teaching secondary students about carrying out research processes. This process starts with motivating them in order to start a research and ends with the public communication of their research's results. Some aspects which we have studied are: taking into account student's prior conception about what science and scientific activity means; considering the difficulties that may arise during the process; providing opportunities in which research abilities may be applied; emphasising the importance of the assessment, self-assessment and peer assessment; and taking into account the emotions that may show up during the whole process. Our aim is to analyse and assess the suitability and interest of the didactic options which we have studied and have been adopting from a participation-research perspective since 2001-02 course till present time: the importance of cooperative work and the consideration of the assessment, as well as the research skills' gradation during secondary studies. Our conclusions are based on a documentary review and the analysis of data gathered from two different sources: on the one hand, from part of our students between 2001 and 2011, as well as some other students we have been related to in some other way; and on the other hand, from other teachers, either work colleagues or teachers which we have been related to after several courses or research's gatherings.

El fracàs escolar ha estat un motiu de preocupació social durant dècades a Espanya. De fet, l’últim informe PISA, de l’any 2012, situa el rendiment educatiu d’Espanya en matemàtiques, lectura i ciències per sota de la mitja de la OCDE. Per això, és necessari identificar les diferents variables que incideixen en el rendiment acadèmic, amb la finalitat d’implementar les mesures educatives necessàries. Considerant que els estudis han trobat resultats contradictoris sobre la relació entre personalitat i rendiment acadèmic, i que hi ha pocs estudis realitzats sobre el possible paper de la maduresa psicològica, l’objectiu del present estudi consisteix en determinar quin és el paper de la maduresa psicològica i dels Cinc Grans factors de personalitat, junt amb la intel•ligència fluida i cristal•litzada, a la predicció del rendiment acadèmic dels adolescents. Amb aquest objectiu es van administrar tres qüestionaris (PMA, OPERAS i PSYMAS) a una mostra de 305 adolescents de 14 a 19 anys. A partir de les dades recollides es van realitzar anàlisis correlacionals, regressions i anàlisis d’equacions estructurals. Els resultats obtinguts suggereixen que l’únic component rellevant de la maduresa a la predicció del rendiment acadèmic és l’Orientació al treball. El tret de personalitat Responsabilitat no té una relació directa amb el rendiment acadèmic, sinó indirecta per la seva relació amb la maduresa psicològica, concretament amb l’Orientació al treball. Igualment, l’Obertura a l’experiència també té una relació indirecta amb el rendiment acadèmic, a través de la seva relació amb la intel•ligència, com havien senyalat alguns estudis previs. A més, el principal predictor del rendiment acadèmic ha estat la intel•ligència. Per tant, aquest estudi ofereix una imatge global del paper que exerceixen la maduresa, la personalitat i la intel•ligència en el rendiment acadèmic dels adolescents. / El fracaso académico ha sido un motivo de preocupación social durante décadas en España. De hecho, el último informe PISA, del año 2012, sitúa el rendimiento educativo de España en matemáticas, lectura y ciencias por debajo de la media de la OCDE. Por eso es necesario identificar las diferentes variables que inciden en el rendimiento académico, con el fin de implementar las medidas educativas necesarias. Considerando que los estudios han encontrado resultados contradictorios sobre la relación entre personalidad y rendimiento académico, y que hay pocos estudios realizados sobre el posible papel de la madurez psicológica, el objetivo del presente estudio consiste en determinar cuál es el papel de la madurez psicológica y de los Cinco Grandes factores de personalidad, junto con la inteligencia fluida y cristalizada, en la predicción del rendimiento académico de los adolescentes. Con este fin se administraron tres cuestionarios (PMA, OPERAS y PSYMAS) a una muestra de 305 adolescentes de 14 a 19 años. A partir de los datos recogidos se realizaron análisis correlacionales, regresiones y análisis de ecuaciones estructurales. Los resultados obtenidos sugieren que el único componente relevante de la madurez en la predicción del rendimiento académico es la Orientación al trabajo. El rasgo de personalidad Responsabilidad no tiene una relación directa con el rendimiento académico, sino indirecta por su relación con la madurez psicológica, concretamente con la Orientación al trabajo. Igualmente, la Apertura a la experiencia también tiene una relación indirecta con el rendimiento académico, a través de su relación con la inteligencia, como habían señalado algunos estudios previos. Además, el principal predictor del rendimiento académico ha sido la inteligencia, Por lo tanto, este estudio ofrece una imagen global del papel que desempeñan la madurez, la personalidad y la inteligencia en el rendimiento académico de los adolescentes. / Academic failure has been a cause for social concern for decades in Spain. For example, the latest PISA report, in 2012, places the educational performance in mathematics, reading and science in Spain below the OCDE average. This makes it necessary to identify the different variables that affect academic performance in order to take the necessary steps to improve educational standards. Studies have found conflicting results on the relationship between personality and academic performance, and there are few studies on the possible role of psychological maturity. Consequently, the aim of the present study is to determine the extent that psychological maturity, the Big Five factors of personality and fluid and crystallized intelligence can predict academic performance in adolescents. To do this, three questionnaires (PMA, OPERAS, and PSYMAS) were administered to a sample of 305 adolescents aged 14 to 19 years. The data collected were used to carry out correlate analyses, regressions and analyses of structural equations. The results suggest that the only component of maturity that can be used to predict academic performance is Work Orientation. The personality trait Responsibility does not directly affect academic performance, but it does have an indirect relationship with academic performance through its relationship with psychological maturity, specifically through the trait Work Orientation. By the same token, Openness to Experience also has an indirect relationship with academic performance through its relationship with intelligence, as has been indicated in previous studies. Furthermore, the main predictor of academic performance was Intelligence. Therefore, this study offers an overall picture of the role played by the Maturity, Personality and Intelligence in the academic performance of adolescents.

Aquesta tesi doctoral té la voluntat d’elaborar una proposta de model d’avaluació de les competències socials des de l’àrea de l’Educació Física. S’utilitza un disseny observacional: nomotètic (diversos participants que executen una mateixa tasca), de seguiment (diferents patrons de conductes observades durant mesos) i multidimensional (diverses dimensions que es corresponen amb els criteris de l’instrument d’observació), amb la creació d’una eina ad hoc metodològicament validada. D’aquest disseny es deriven una sèrie de decisions sobre els participants, els instruments d’observació i de registre i el procediment d’anàlisi. S’utilitza l’anàlisi seqüencial de retards, prospectius i retrospectius, per obtenir les taules seqüencials que generen les discussions i l’anàlisi de resultats. L’anàlisi seqüencial posa en relació conductes obtingudes diacrònicament i busca patrons de repetició en el temps. D’altra banda, l’anàlisi seqüencial de retards es complementa amb la utilització de la tècnica de coordenades polars que permet obtenir un mapa complet de les interrelacions entre les diferents categories de les diverses dimensions. A partir de l’eina ad hoc i dels resultats obtinguts s’ha elaborat la proposta de model d’avaluació de les competències socials de l’àrea de l’Educació Física. La característica més destacada de la recerca és la utilització del programa HOISAN 1.6.3 (Hernández-Mendo et al., 2012), que permet per primer cop calcular de manera informatitzada l’anàlisi de coordenades polars. / Esta tesis doctoral tiene la voluntad de elaborar una propuesta de modelo de evaluación de las competencias sociales desde el área de la Educación Física. Se utiliza un diseño observacional: nomotético (varios participantes que ejecutan una misma tarea), de seguimiento (diferentes patrones de conductas observadas durante meses) y multidimensional (varias dimensiones que se corresponden con los criterios del instrumento de observación), con la creación de una herramienta ad hoc metodológicamente validada. De este diseño se derivan una serie de decisiones sobre los participantes, los instrumentos de observación y de registro y el procedimiento de análisis. Se utiliza el análisis secuencial de retrasos, prospectivos y retrospectivos, para obtener las tablas secuenciales que generan las discusiones y el análisis de resultados. El análisis secuencial pone en relación conductas obtenidas diacrónicamente y busca patrones de repetición en el tiempo. Por otro lado, el análisis secuencial de retardos se complementa con la utilización de la técnica de coordenadas polares que permite obtener un mapa completo de las interrelaciones entre las diferentes categorías de las diversas dimensiones. A partir de la herramienta ad hoc y de los resultados obtenidos se ha realizado la propuesta de un modelo de evaluación de las competencias sociales en el área de la Educación Física. La característica más destacada de la investigación es la utilización del programa HOISAN 1.6.3 (Hernández-Mendo et al., 2012), que permite por primera vez calcular de forma informatizada el análisis de coordenadas polares. / This thesis aims to propose a model for assessing social skills from the area of Physical Education. In order to achieve this goal, observational design is used: nomothetic (several participants execute the same task), tracking (different patterns of behaviour observed during months) and multidimensional (several dimensions correspond to the criteria of the instrument of observation), thus creating an ad hoc tool methodologically validated. This design determines a number of decisions on the participants, on the instruments of observation and recording, and on the procedure of analysis. Sequential analysis is used for prospective and retrospective delay, which allows creating sequential charts that generate discussion and analysis of the results. Sequential analysis allows connecting behaviour patterns obtained diachronically and also looking for repetitive patterns over the time. On the other hand, sequential analysis of delays is complemented by the use of the polar coordinates technique that allows obtaining a complete map of relationships between the different categories of different dimensions. The ad hoc tool and the results obtained have made it possible to put forward an assessment model for social skills in the area of Physical Education. The most outstanding feature of the research is the use of the program HOISAN 1.6.3 (Hernández-Mendo et al., 2012) that is the first to allow the computerized calculation of the data of polar coordinates analysis.

Aquesta tesi és un estudi analític i descriptiu sobre els llibres de text digitals (LTD) utilitzats en l’educació obligatòria del sistema educatiu català. La recerca s’estructura en dues vies de treball: a) La primera és una anàlisi del tractament que es fa de les competències bàsiques en les activitats presents en els LTD. b) I la segona és una anàlisi de l’ús dels recursos multimèdia tant en els continguts com en les activitats d’aquests LTD. La mostra final definitiva correspon a 112 LTD, 106 per a l’educació secundaria obligatòria (ESO) i 6 per a l’educació primària (EP), amb un total de 6.154 activitats, repartides en 6.020 per als estudis d’ESO i 134 per als d’EP. Tenint en compte les dues vies d’anàlisi, tant els resultats referents al tractament competencial com en l’ús dels recursos multimèdia, considerem que els LTD no responen satisfactòriament a l’enfocament competencial dels currículums oficials ni a les potencialitats tecnològiques actuals. / Esta tesis es un estudio analítico y descriptivo sobre los libros de texto digitales (LTD) utilizados en la educación obligatoria del sistema educativo catalán. La investigación se estructura en dos vías de trabajo: a) La primera es un análisis del tratamiento que se realiza de las competencias básicas en las actividades presentes en los LTD. b) Y la segunda es una análisis del uso de los recursos multimedia tanto en los contenidos como en las actividades de estos LTD. La muestra final definitiva corresponde a 112 LTD, 106 pertenecientes a la etapa de educación secundaria obligatoria (ESO) y 6 a la de educación primaria (EP), con un total de 6.154 actividades, distribuidas en 6.020 para los estudios de ESO y 134 para los de EP. Teniendo en cuenta las dos vías de análisis, tanto los resultados referentes al tratamiento competencial como en el uso de los recursos multimedia, consideramos que los LTD no responden satisfactoriamente al enfoque competencial de los currículums oficiales ni a las potencialidades tecnológicas actuales. / This thesis is a descriptive analytical study of the e-textbooks used in compulsory education under the Catalan education system. The research is structured into two clearly differentiated lines of work: a) First, a competency analysis was performed to establish how basic competencies were handled in the activities found in the e-textbooks. b) Second, an analysis was performed of the use of multimedia resources in both the content and the activities of these e-textbooks. The final sample included 112 e-textbooks, 106 for compulsory secondary education and 6 for primary education, with a total of 6,154 activities (6,020 for compulsory secondary education studies and 134 primary education studies). Regarding the results for the analysis of competency handling in the activities, it could be said that the e-textbooks analysed did not satisfactorily respond to the competency focus set by the official curricula of either of the two educational stages. Regarding the frequency of use of the various multimedia elements, it could generally be said that the results obtained indicate a classic use of multimedia resources.

Aquesta investigació és un estudi descriptiu sobre la digitalització de les aules de música a les escoles públiques de Catalunya que té com a objectiu: (a) conèixer l’estat actual en què es troba la incorporació de les tecnologies a les aules de música de les escoles catalanes; (b) identificar els elements i factors que mediatitzen la implementació de les tecnologies en l’ensenyament de l’educació musical i (c) elaborar, a partir de les anàlisis anteriors, una proposta de marc per a la integració de les tecnologies en l’ensenyament de l’educació musical (MITEM). Es crea un qüestionari electrònic que es fa arribar a 1371 centres educatius amb especialistes en educació musical, obtenint un 35,1% de respostes que configuren una mostra final de 482 escoles. Al darrer ítem del qüestionari (pregunta oberta) responen un 24,27% dels enquestats. Es realitzen també 16 entrevistes a experts nacionals i internacionals en l’àmbit de les tecnologies aplicades al camp de l’educació musical. Les conclusions de l’estudi - agrupades en quatre eixos (administracions educatives, centre educatiu, aula de música i especialista en educació musical) -, posen de manifest que: (a) les polítiques educatives d’integració de les tecnologies a les escoles disten força de les concepcions dels especialistes pel que fa a la manera de com impulsar l’ús efectiu de les tecnologies a les aules; (b) les escoles catalanes reflecteixen un nivell moderat d’adopció de les tecnologies dins les aules de música; (c) la utilització de les tecnologies en els processos educatius musicals està centrada principalment en activitats en les quals l’especialista en educació musical defineix i controla els espais d’aprenentatge i (d) l’especialista manifesta una actitud positiva envers la utilització de les tecnologies en els processos d’aprenentatge tot i la seva mancança formativa en l’ús de les tecnologies / Esta investigación es un estudio descriptivo sobre la digitalización de las aulas de música en las escuelas públicas de Catalunya que tiene como objetivo: (a) conocer el estado actual en el que se encuentra la incorporación de las tecnologías en las aulas de música de las escuelas catalanas; (b) identificar los elementos y factores que mediatizan la implementación de las tecnologías en la enseñanza de la educación musical y (c) elaborar, a partir de los análisis anteriores, una propuesta de marco para la integración de las tecnologías en la enseñanza de la educación musical (MITEM). Se elabora un cuestionario electrónico que se envía a 1371 centros educativos con especialistas en educación musical, obteniendo un 35,1% de respuestas que configuran una muestra final de 482 escuelas. En el último ítem del cuestionario (pregunta abierta) responden un 24,27% de los encuestados. Se realizan también 16 entrevistas a expertos nacionales e internacionales en el ámbito de las tecnologías aplicadas al campo de la educación musical. Las conclusiones del estudio - agrupadas en cuatro ejes (administraciones educativas, centro educativo, aulas de música y especialista en educación musical)-, ponen de manifiesto que: (a) las políticas educativas de integración de las tecnologías en las escuelas difieren de las concepciones de los especialistas en lo concerniente a como promover el uso efectivo de las tecnologías en las aulas, (b) las escuelas catalanas reflejan un nivel moderado de adopción de las tecnologías en las aulas de música, (c) la utilización de las tecnologías en los procesos educativos musicales se concentra principalmente en actividades en las que el especialista define y controla los espacios de aprendizaje y (d) el especialista que trabaja en las escuelas catalanas manifiesta una actitud positiva con respecto a la utilización de las tecnologías en los procesos de aprendizaje a pesar de su falta de formación en el uso de las tecnologías / This research project is a descriptive study of the digitalisation of music classrooms in state-funded schools in Catalonia whose objectives are threefold: (a) set out the current state of incorporation of technologies in music classrooms in Catalan schools; (b) identify the elements which influence the implementation of technologies in music education and (c) draw up a general framework proposal for integrating technology in music education (FITME) on the basis of the previous analyses. A questionnaire was sent to 1,371 schools that have a specialist music teacher, of which 35.1% responded. The final sample was 482 schools. The open question was answered by 24.27% of music teachers. 16 interviews were conducted with national and international experts in technologies applied to music education. The conclusions of the study are grouped into four areas (education authorities, the school, the music classroom and the music teacher), of which we would highlight the following: (a) education policies for technology integration in schools differ significantly from how music teachers conceive the best way to drive effective use of technologies in the classroom; (b) Catalan schools reflect a moderate level of technology adoption in the classroom; (c) use of technologies in music education processes is focussed principally on activities in which the teacher defines and controls the learning environment and (d) music teachers working in Catalan schools display a positive attitude towards the use of technology in learning processes despite their lack of training

Aquesta tesi vol donar una resposta a la necessitat vigent de trobar una manera coherent i didàcticament sòlida d’introduir les llengües maternes de l’alumnat a l’ensenyament de la llengua addicional a l’escola d’educació primària. Després d’un llarg període en què es considerava que aquesta era una pràctica que no afavoria l’aprenentatge, la recerca i la pràctica docent comencen a donar respostes diferents i, en l’actualitat, s’accepta de manera més àmplia que la introducció d’altres llengües a l’aula pot enriquir el procés d’ensenyament-aprenentatge. De tota manera, cal que la introducció de la llengua materna respongui a criteris didàctics i no sigui producte d’una decisió espontània o poc coherent. Això és el pretén el model ofert per l’alternança de llengües amb base pedagògica, segons el qual es dissenyen activitats de llengua que permeten que els infants estableixin connexions entre les diverses llengües que coneixen (en el context d’estudi de la tesi, es tracta del català, el castellà i l’anglès) i s’iniciïn en la pràctica de l’alternança de llengües (que és un recurs comunicatiu propi del discurs plurilingüe) d’una manera molt guiada. El resultat de la recerca és que, d’una banda, el ritme d’aprenentatge d’anglès es manté i, de l’altra, s’afegeixen altres elements positius a aquest procés, com ara el desenvolupament d’una consciència lingüística. Tot plegat ajuda a promoure la competència plurilingüe i pluricultural d’uns infants que, ara ja, viuen en un món també plurilingüe i pluricultural. / Esta tesis quiere dar respuesta a la necesidad vigente de encontrar una forma coherente y didácticamente sólida de introducir las lenguas maternas del alumnado en la enseñanza de la lengua adicional en la escuela de educación primaria. Tras un largo período durante el cual se consideraba que ésta era una práctica que no favorecía el aprendizaje, la investigación y la práctica docente empiezan a dar respuestas distintas y, en la actualidad, se acepta de manera más mayoritaria que la introducción de otras lenguas en el aula puede enriquicer el proceso de enseñanza y aprendizaje. En cualquier caso, es necesario que la introducción de la lengua materna responda a criterios didácticos y no sea el producto de una decisión espontánea o poco coherente. Esto es lo que pretende el modelo ofrecido por la alternancia de lenguas con base pedagógica, según el cual se diseñan actividades de lenguas que permiten que los alumnos establezcan conexiones entre las distintas lenguas que conocen (en el contexto de estudio de la tesis, se trata del catalán, el castellano y el inglés) y se inicien en la práctica de la alternancia de lenguas (que es un recurso comunicativo propio del discurso plurilingüe) de una manera muy guiada. El resultado de la investigación es que, por un lado, el ritmo de aprendizaje del inglés se mantiene y, por el otro, se añaden otros elementos positivos a este proceso, como es el desarrollo de una conciencia lingüística. Todo ello ayuda a promover la competencia plurilingüe y plurilicultural de unos niños y niñas que, en estos momentos, ya viven en un mundo que es también plurilingüe y pluricultural. / The aim of this thesis is to offer an answer to the pressing need to find a coherent and sound way to introduce students’ mother tongues in additional language teaching in the primary education school. After a long period of time when this was seen as a teaching practice that did not favour learning, research and teaching practice have begun to offer different answers and, at present, the introduction of other languages in the classroom is more widely accepted as a way of enriching the teaching and learning process. However, the introduction of the mother tongue needs to respond to pedagogic criteria and must not be the result of a spontaneous or not very coherent decision. This is what the model offered by pedagogically-based codeswitching pretends, as it is based on designing language activities that allow the students to establish connections among the different languages they know (in the context of the study for the thesis, these are Catalan, Spanish and English) and to begin using codeswitching (which is a communicative resource typical of plurilingual speech) in a very guided way. The result of the research is that, on the one hand, the English learning pace is kept and, on the other, futher positive aspects are added to this process, such as the development of language awareness. All of this helps promote the plurilingual and pluricultural competence of children who are already living in a plurilingual and pluricultural world.