This thesis investigates how school building architecture was developed according to modern principles between 1956 and 1968 in the Mediterranean area (Barcelona and Valencia) as a response to the relationship between form, function and location. Firstly, the proposed introduction of school architecture is contextualised with the introduction of the avant-garde, through debate and models for the urban schools proposed by GATEPAC. This introduction was delayed for over two decades because of a failure to construct schools at the national level. In the early 1950s, international acknowledgement of this schooling problem led to the creation of the UIA´s School Buildings Commission. The commission, working closely with UNESCO, had an essential role in establishing the principles that remain enshrined in the 1958 School Buildings Charter, influencing the implementation of MEN´s 1st National School Construction Programme launched in 1956. This plan attempted -using competitions such as project-type for graduate schools- to resolve the shortage of schools nationwide. This research concerns the adaption of two typical projects for warm climates: Fernández-Huidobro and Pintado Riba´s proposal for schools groups included in Valencia´s flooding plan; and Vázquez de Castro´s typical project for three school groups in Terrassa. However, it was the private sector, supported by state aid, which generated an ideal opportunity for the modernization of school space. Many private schools were built on both territories, of which the most relevant, from a propositional and an aesthetic sense, were selected as examples of architectural modernism. These are schools which are of interest both for the precision and rigour of the buildings and for the presence of clearly modernist features: In Barcelona such achievements were exemplified by the Barcelona Swiss School (1961-67) by the architect R. Terradas; Betània-Patmos School (1963-68) by the team Giráldez, López-Íñigo and Subías; Bell-lloc Residential School (1964-68) by Baldrich; and Aula European School work of the architect G. Cosp. In Valencia, Guadalaviar Kindergarten and School (1957-61) by the Asturian architect F. Martínez García-Ordóñez; Valencias´s German School (1958-61), by Becker and Weise in collaboration with the valentians Navarro and Trullenque; Purity of Mary School (1962-71) by Lleó Serret; and El Vedat School (1966-76) by architects Valls Abad y García Sanz, are the most important examples. Eight sets of schools were studied from their origin using period drawings, reports and images, thus enabling the principal decisions taken for the development of each project to be determined, complemented by contextualization for each author. This initial approach allowed a second comparative analysis to be performed, recognising the formal values of their architecture from four aspects: the site planning strategy, the articulation of volumes and creation of outdoor spaces, the implementation of space in the classrooms and environmental control systems in response to climate. This allows the exposition of formal resources which, according to modernity principles, have created a school architecture which characterises the essential common aspects of Spanish Mediterranean school architecture. Formal resources under a new concept created an architecture that is recognised as exemplary and continues to be valid today. This validity continues because of its continuity and adaptability to new requirements / Esta tesis investiga sobre la manera en que se desarrolló, bajo los principios de la modernidad, la arquitectura escolar realizada entre 1956 y 1968 en el ámbito mediterráneo -Barcelona y Valencia- en respuesta a la relación entre forma, función y lugar. En primer lugar se establece una contextualización en torno a la arquitectura escolar propuesta con la introducción de las vanguardias, a través del debate y los modelos para escuelas urbanas propuestos desde el GATEPAC. Una introducción que se vería truncada durante más de dos décadas de prácticamente nula construcción de escuelas en el ámbito nacional. A inicios de los 50 se produce el reconocimiento internacional de la problemática de la escolarización, que confluye en la creación de la Comisión de Construcciones Escolares de la UIA. La Comisión, en colaboración con la UNESCO, desempeña un papel fundamental en la búsqueda de soluciones con el establecimiento de los principios elementales que quedaran recogidos en la Carta de Construcciones Escolares de 1958, hechos que influyen en la puesta en marcha en 1956 del I Plan Nacional de Construcciones Escolares del MEN. Un Plan que a través de concursos, como el de proyectostipo para escuelas graduadas, intenta resolver la escasez de escuelas a nivel nacional. La investigación constata la adaptación de dos de los proyectos-tipos para climas cálidos: la propuesta de Fernández-Huidobro y Pintado Riba en los Grupos Escolares del Plan Riada en Valencia y el proyecto-tipo de Vázquez de Castro en tres grupos escolares en Terrassa. Sin embargo es la iniciativa privada, con apoyo de ayudas estatales, la que genera una ocasión idónea para la modernización del espacio escolar. Se construyeron numerosas escuelas privadas en ambos territorios, de las que se han seleccionado los casos más significativos y propositivos desde el juicio estético que las clasifica como ejemplos de la modernidad arquitectónica. Son escuelas cuyo interés queda patente por el rigor y la precisión que el edificio impone y por presentar claros referentes modernos: En Barcelona el conjunto de realizaciones queda representado por La Escuela Suiza de Barcelona (1961-67) del arquitecto R. Terradas; el Colegio Betània-Patmos (1963-69) del equipo Giráldez, López-Íñigo y Subías; La Escuela-residencia de Belllloc (1964-68), de Baldrich; y Aula Escuela Europea (1968-76), del arquitecto G. Cosp. La Escuela-jardín de infancia Guadalaviar (1957-61) del arquitecto asturiano F. Martínez García-Ordóñez; El Colegio Alemán de Valencia (1958-61) de Becker y Weise en colaboración con los valencianos Navarro y Trullenque; El Colegio La Pureza de María (1962-71) de Lleó Serret; y El Colegio El Vedat (1966-76) de Valls Abad y García Sanz, conforman el panorama valenciano. Ocho conjuntos escolares investigados, en primera instancia, desde su origen a través de planos, memorias e imágenes de época, que permite sacar a la luz las principales decisiones llevadas a cabo para el desarrollo de cada obra, complementada con una contextualización para cada autoría. Una primera aproximación que permite, en segundo lugar, llevar a cabo un análisis comparativo para reconocer los valores formales de sus arquitecturas desde cuatro aspectos: la estrategia de ordenación en respuesta al lugar, la articulación de los volúmenes y la generación de espacios exteriores, la implementación del espacio del aula y los sistemas de control ambiental en respuesta al clima. Todo ello permite exponer los recursos formales que, bajo la modernidad, generó una arquitectura escolar cuyos aspectos comunes esenciales caracterizan la arquitectura escolar del arco mediterráneo español. Recursos formales que bajo una nueva concepción generó una arquitectura que se reconoce como ejemplar y aún vigente. Una vigencia patente a través de su permanencia y capacidad de adaptación a nuevas necesidades.

No description available.

Aquesta tesi doctoral consta de cinc capítols, una introducció general, la bibliografia i un annex. A l'introducció general, fem una justificació de l'importància del tema triat, centrada en els tres aspectes següents: actualitat, interès didàctic i el seu estudi sobre un enfoc realista. El primer capítol es diu "Les Actituds" i comprèn els següents apartats:(1.1) Aprofundim en el Concepte a travès de diferents facetes. Es fa una anàlisi minuciosa del que aporten diversos autors i per últim donem la nostra definició personal, i que seria "Predisposició de l'individu per a respondre devant estímuls". Presentem les caractrerístiques més destacades i fem èmfasi en els seus components: afectiu, cognoscitiu i comportamental. Presentem una mostra de les seves quatre funcions i fem una reflexió entorn el problema de la classificació, amb la proposta d'un model senzill. Per últim, contrastem aquest Concepte amb d'altres que sovint han estat motiu de confusions. (1.2) Analitzem els diferents aspectes que intervenen per a la Formació (o no) d'una actitud. (1.3) De manera paral.lela tractem el Canvi d'actitud, aprofundint en tots aquells elements influents i esbrinant les "Teories de la Consistència Cognitiva", que pretenen explicar aques canvi. (1.4) Com que la Relació entre Actitud i Conducta és un tema de gran actualitat, aquest apartat vé dedicat a mostrar les tendències existents en el decurs de l'història, els factors més influents i els models presentats per diversos autors amb els quals pretenen explicar aquesta relació.(1.5) Un dels aspectes més polèmics ha estat i és el Mesurament de les actituds. En el present apartat s'expliciten els motius fonamentals d'aquesta problemàtica així com els diferents tipus de mesures existents. El Capítol Segon du com a títol "Les actituds i la lectura", i podriem dir que forma el nucli teòric de l'investigació. Un cop feta una presentación molt general sobre el camp de la lectura (concepte, elements i línies de recerca), es presenta una recopilació de materials d'arreu del món sobre el tema de les actituds i la lectura, tot i considerant que es tracta d'una matèria que es va començar a estudiar en una data relativament recent. (1978). També s'analitzen els factors que hi intervenen: la família, l'escola, l'ambient i el nen. El Capítol Tercer inclou el material d'investigació i la metodologia utilitzada. Prenent com a base una mostra d'infants de 5è. d'Educació General Bàsica (EGB) de les escoles de Sant Feliu del Llobregat (Barcelona), es presenta la instrumentació utilitzada per la recerca i quines són les variables que s'han tingut en consideració. El Capítol Quart comenta d'una manera àmplia els resultats obtinguts com a resultat de la recerca. Se'n fa una anàlisi descriptiva (barems, fiabilitat i validesa dels inventaris, proves de normalitat, associació i correlación, proves de contrast.) i també una anàlisi cualitativa a nivell d'estudi del contingut de frases ofertes, mitjançant el SPAD. Per últim, el Capítol Cinquè inclou les conclusions més rellevants a nivell teòric i experimental, a més d'assenyalar quines són les noves línies de recerca que s'obren en aquest tema.

L’objectiu és avaluar l’efectivitat, utilitzant diferents metodologies, de programes d’educació de la salut per incentivar estils saludables de vida i reduir l’obesitat (OB) en escolars i adolescents. L’efectivitat d’un programa inclou l’anàlisi dels efectes de la seva implementació en altres localitats, i la valoració del període que els resultats es sostenen després de finalitzar la intervenció. La reproducció del Programa EdAl (Educació en Alimentació), es va desenvolupar a escoles de les Terres de l’Ebre (EdAl-2), en nens de 7-8 anys durant 22 mesos. EdAl-2 confirma que incrementa el consum de fruita i verdura al mateix temps que augmenta l’activitat física (AF) extraescolar en nens, mentre no hi ha canvis relacionats amb l’OB. L’avaluació del manteniment dels efectes als 4 anys finalitzada la intervenció EdAl, mostra una reducció de l’OB i la millora de l’AF extraescolar. A la vegada, per incrementar l’efectivitat de les intervencions es proposen noves metodologies. Una nova proposta és el disseny de la intervenció “Som la Pera”, (integrant del projecte European Youth Tackling Obesity) centrada en la millora dels estils de vida dels adolescents. “Som la Pera” contempla els criteris del màrqueting social i es basa en activitats desenvolupades en forma de 10 reptes (5 reptes/any), creats i disseminats per 5 adolescents als seus companys d’institut, utilitzant les xarxes socials per difondre els missatges i involucrant família i entorn. La millora del finançament i de l’estratègia són claus per aconseguir la sostenibilitat permanent, després de la finalització prevista al 2015. Per altra banda, la identificació de les característiques de la qualitat de la dieta serveix de base per a noves estratègies per reduir la OB. La informació aportada amplia les formes de valorar l’efectivitat dels programes per estimular els estils saludables de vida i reduir l’OB infantil i adolescent. / El objetivo es evaluar la efectividad de programas de educación para la salud, utilizando diferentes metodologías, para incentivar estilos saludables de vida y reducir la obesidad (OB) en escolares y adolescentes. La efectividad de un programa incluye el análisis de los efectos de su implementación en otras localidades, y la valoración del mantenimiento de los resultados finalizada la intervención. La reproducción del Programa EdAl (Educación en Alimentación), se desarrolló en escuelas de las Terres de l’Ebre (EdAl-2) en niños de 7-8 años durante 22 meses. EdAl-2 confirma que incrementa el consumo de fruta y verdura al mismo tiempo que aumenta la actividad física (AF) extraescolar en niños, mientras que la OB no presenta cambios. La evaluación del mantenimiento de los efectos a los 4 años finalizada la intervención EdAl, muestra una reducción de la OB y la mejora de la AF extraescolar. Para incrementar la efectividad de las intervenciones se proponen nuevas metodologías, como el diseño de la intervención “Som la Pera” (integrante del proyecto European Youth Tackling Obesity) centrada en la mejora de los estilos de vida de los adolescentes. “Som la Pera” contempla los criterios del márquetin social y se basa en actividades desarrolladas en forma de 10 retos (5 retos/año), creados y diseminados por 5 adolescentes a sus compañeros, utilizando las redes sociales para difundir el mensaje e involucrando familia y entorno. La mejora del financiamiento y de la estrategia son claves para conseguir la sostenibilidad permanente después de la finalización, prevista en 2015. Por otro lado, la identificación de las características de la calidad de la dieta sirve de base para nuevas estrategias para reducir la OB.La información aportada amplia las maneras de valorar la efectividad de los programas para estimular los estilos saludables de vida y reducir la OB infantil y adolescente. / The objective is to evaluate the effectiveness, using different methodologies, of health education programs to encourage healthy lifestyles and reduce obesity (OB) in children and adolescents. The program effectiveness includes the effects analysis when it is implemented in other localities, and the post-cessation intervention assessment of the results that were sustained at long-term. The EdAl-2 program (Educació en Alimentació) reproducibility, that was performed in Terres de l’Ebre schools (Edal-2) among 7-8 y children over 22 months. EdAl-2 confirms an increase of fruit and vegetables consumption, as well as, after-school physical activity (PA) in boys, but there are no changes in OB-related outcomes. The assessment of 4-y post-cessation EdAl intervention effects mantained, showed a reduction of OB-related outcomes and an improvement of after-school PA. Additionally, to increase effectiveness of interventions new methodologies are proposed. A new proposal is the design of “Som la Pera” intervention (component of European Youth Tackling Obesity project) focused on the improvement of lifestyles in adolescents. “Som la Pera” considers social marketing criteria and is based on activities developed as 10 challenges (5 challenge/year) designed and performed by 5 adolescents to their peers, using social media to disseminate health messages and involving family and community. The improvement of funding and strategies will be the key to achieve a permanently sustainability post-intervention cessation that is expected at 2015. On the other hand, the identification of the diet quality characteristics is the base to integrate the recommendations with new effective strategies to tackle obesity. The provided information increases the ways to assess effectiveness of health programs to encourage healthy lifestyles and reduce childhood and adolescent OB.

No description available.

Esta tesis expone un modelo didáctico de Educación Literaria por colaboración interdisciplinar, a partir de una revisión sistemática de la metodología empleada por su autora durante una década de investigación-acción coordinando proyectos de creación literaria infantil y juvenil que actualiza a los clásicos a través de su lectura significativa y de la semiosis abductiva de la imaginación.Muestra la genealogía de una recepción del texto clásico que proviene del Romanticismo alemán, crece con el krausismo, y hoy se ampara en la hipertextualidad, en demanda de nuevas pedagogías democráticas, como han anunciado Dilthey, Rodari, Mendoza y otros teóricos del currículo integrado.El modelo se comprueba en dos procedimientos de investigación donde Calderón y Cervantes "reviven" gracias a la cooperación de numerosas especialidades de Educación Primaria y Secundaria: "Calderón en el Romea" (difundido en Internet y premiado por Santillana) y "Más de cien mentiras: Quijote y Sabina, confabulados" (gestado en seminario telemático y publicado en soporte impreso y digital). / This thesis proposes a didactic model about Literary Education through interdisciplinary collaboration, starting from a systematic revision of the methodology used by the author during a decade of action-investigation by coordinating different projects dealing with literary creation for children and teenagers, which brings the all-time great writers up to date by its significative reading and the abductive semiology of imagination.It shows the genealogy of a classsical text reception coming from the German Romanticism, which grows with the Krausism and is based on the hypertextuality, with the new democratic pedagogy demand, as Dilthey, Rodari, Mendoza, among other theoreticians of the integrated curriculum, have announced. The model is based on two procedures of investigation, where Calderón and Cervantes "relive" thanks to the cooperation of different specialities in Primary and Secondary Education: "Calderón in the Romea" (spread on the internet and awarded by Santillana) and "More than one hundred lies: Don Quixote and Sabina plotted" (carried out in a telematics seminar and published both printed and on digital format.

La tesis doctoral presenta una investigación en la acción educativa que, aprovechando la riqueza artística de las conexiones entre la literatura y la música, ha aplicado un modelo interdisciplinar de innovación didáctica, basado en el estudio de referentes intertextuales. Se ha procurado fomentar principalmente el interés lector y auditivo del alumnado, así como contribuir significativamente en el análisis y la interpretación de las obras. La intervención ha sido llevada a cabo en las materias de Lengua castellana y literatura y Música de la Educación Secundaria Obligatoria y el Bachillerato, y en las materias de Piano e Historia de la Música de las Enseñanzas Artísticas de Música. Las técnicas e instrumentos metodológicos empleados se clasifican en la observación directa, las entrevistas, los cuestionarios, las actividades escritas y los medios audiovisuales, de los que hemos extraído los resultados para demostrar finalmente la oportunidad y validez del modelo didáctico diseñado. / This dissertation puts forward our educational action research, which applies an interdisciplinary model of didactic innovation based on the study of intertextual references. Taking the artistic richness of the connections between literature and music as a starting point, we have fostered mainly the students’ interest in reading and listening. We have also aimed at significantly contributing towards the analysis and interpretation of each artistic piece. The study has been carried out within the subjects of Spanish Language/Literature and Music in Compulsary Secondary Education and the Bachillerato stage (Higher Secondary School), as well as in the Piano and Music History courses taught in Artistic Studies of Music. The techniques and methodological tools used for our purpose include direct observation, interviews, questionnaires, written activities and audiovisual aids. The results arising from all of these eventually show that this didactic model is a valid and suitable one.

En les darreres dècades, i com a confluència de corrents i interessos comuns entre la Didàctica de les Matemàtiques, la Pedagogia i la Psicologia Educativa, les principals preocupacions en el camp de la recerca en Didàctica de les Matemàtiques han estat les relacionades amb el com s'aprèn i com es construeixen els coneixements matemàtics, i el com es pot millorar l'ensenyament per facilitar i guiar aquest aprenentatge i construcció. Dissortadament, en l'àmbit més concret de la pràctica de l'educació matemàtica a nivell escolar, aquests interessos i preocupacions van estar força allunyats, tant dels programes i currículums de les administracions, com de la formació inicial del professorat, com dels llibres de text.Ens preocupava des de feia molt temps el tema de l'ensenyament de la geometria a l'educació primària i en concret l'apartat de les transformacions geomètriques, atès que l'estudi d'aquestes i dels invariants que generen, potesdevenir l'eix vertebrador de l'aprenentatge escolar de la geometria. Aquestes preocupacions han estat sempre al darrera del present treball, en el qual, sintetitzem tant recerques fetes en grups classe de primària, com la nostra experiència en formació del professorat i en l'elaboració de materials curriculars.Així, l'informe que presentem té com a objectiu analitzar:1. Quin ha estat el nivell d'incorporació i el tractament de la geometria en els currículums de matemàtiques de l'educació primària, a partir dels anys setanta, i de forma més específica degut a l'inici de les reformes educatives, al llarg de la dècada dels noranta.2. Si els currículums escolars de matemàtiques, quan a !a geometria, segueixen la tendència kleiniana de no posar tant l'èmfasi en les formes geomètriques sinó en les propietats que romanen invariables després de l'aplicació d'algun tipus de transformació.3. Quines són les preconcepcions i els coneixements previs bé informals, bé formals socials i escolars, dels nois i noies del cicle superior d'educació primària, en relació a les isometries, i com aquests ajusten tant la selecció i organització de continguts, com la intervención educativa.4. Com, en un marc constructivista, els continguts procedimentals, conceptuals i actudinals de les isometries es poden incorporar al currículum de matemàtiques d'un centre de primària, i com els alumnes els fan seus a partir de l'atribució de significats.Pel que fa a la seva estructura, en el primer apartat, es fa una revisió, a tall d'introducció, a les principals aportacions a la Didàctica de les Matemàtiques, ressaltant de manera molt especial les de caire constructivista, en les quals es fonamenta tant la Unitat de Programació elaborada, com la seva implementació i intervenció educativa que l'envolta i concreta.En el segon apartat es mostra un recull de currículums de matemàtiques per a l'educació primària de diversos països. També es fa un estudi general del tractament de la geometria, i en particular de les isometries en els currículums de Catalunya i del Ministeri d'Educació i Ciència.L'apartat tercer mostra una àmplia recopilació d'investigacions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de les isomeíries, realitzades arreu del món des de 1978. Aquest apartat es complementa amb un ressenya d'investigacions més genèriques o d'altres àmbits, que mantenen relacions importants amb les isometries, així com una descripció d'un conjunt d'experiències innovadores sobre el seu ensenyament, i un recull d'experiències escolars sobre el tema.En el quart apartat es presenta una proposta de continguts de les isometries al llarg de l'educació primària, en la qual s'emmarca la Unitat de Programació recollida a l'annex 2, amb el detall dels seus continguts i objectius didàctics, i l'especificació de totes les activitats d'ensenyament i d'aprenentatge amb els corresponents objectius i continguts propis, acompanyats d'un índex general de continguts. També s'hi inclouen els objectius, els continguts i la descripció dels exercicis o proves inicials i finals, recollides als annexos 1 i 3 respectivament, així com una referència als materials i recursos informàtics i videogràfics utilitzats.En el cinquè apartat, prèvia especificació de l'enfocament d'investigació emprat, així com de la metodologia i instruments aplicats, s'especifica el programa de la intervenció educativa, així com del seu seguiment i valoració, tot concretant el seu desenvolupament en la pràctica.A l'apartat sisè es presenten els resultat del buidat, anàlisi i interpretació dels exercicis inicials i finals, tant de manera individual, com en relació entre ells mateixos, i entre els exercicis de la Unitat de Programació. Així mateix es fan diversos contrastos amb les principal conclusions de les investigacions recollides a l'apartat 3.La present memòria acaba a l'apartat setè, on es presenta un resum final i les conclusions generals. Com a complement s'adjunten diversos annexos que concreten i amplien la informació utilitzada.

L'estudi és un diagnòstic de la situació actual de l'educació física a la ciutat de Barcelona amb una doble finalitat: d'una banda, proporcionar una eina per avaluar la qualitat de l'àrea d'educació física i, d'una altra obrir camins per a futures recerques en educació física. La pregunta de la investigació "Quina és la qualitat de l'àrea educació física als centres docents d'ESO a la ciutat de Barcelona?" és una pregunta de tipus descriptiu perquè pretén donar compte de les variables que determinaran la qualitat de l'àrea d'educació física dels centres d'ESO de la ciutat. Barcelona és una ciutat suficientment representativa de les diferents categories d'àrees d'educació física amb les quals ens podem trobar: districtes diversos, centres d'una sola línia, centres grans, centres amb dependències jurídiques diferents (privats, públics, etc.), centres on a més es cursen cicles formatius relacionats amb l'activitat física i l'esport, centres amb moltes instal·lacions o sense instal·lacions esportives, centres amb departament d'educació física o sense departament...La tesi té doncs, com a objectiu principal, col·laborar en la recerca d'indicadors clau per valorar la qualitat de l'àrea d'educació física en l'etapa preactiva, és a dir abans de la interacció directa amb l'alumnat. A partir de la revisió bibliogràfica realitzada en l'estat de la qüestió al voltant de tres eixos fonamentals: qualitat, educació i àrea d'educació física, s'ha establert el marc teòric de la recerca. Així, s'han establert cinc nivells de qualitat, des d'un primer nivell de "qualitat normativa" determinat per decisions preses per l'administració educativa, fins arribar a un cinquè nivell de "qualitat operativa" en el qual el professorat de l'àrea es converteix en el protagonista de canvis que afavoreixin la millora. S'han seleccionat els indicadors agrupats en tres dimensions: entrada (context), procés (acció educativa) i sortida (resultats). Mitjançant entrevistes demoscòpiques als caps de departament de 198 centres de secundària -d'un total de 227 que durant el curs 2002-2003 formaven l'univers de centres que impartien l'ESO a la ciutat de Barcelona- i utilitzant com a instrument d'observació un qüestionari format per 59 preguntes, es va procedir a recollir la informació de cada indicador. La recollida de les dades i la posterior introducció al programa estadístic SPSS va permetre l'anàlisi estadística. Fins aquí una primera aproximació als resultats finals, més aviat descriptius, de la situació de l'àrea d'educació física a la ciutat. D'aquesta primera part de l'estudi es deriva la tria dels indicadors de qualitat de l'àrea d'educació física. La recerca culmina amb el disseny d'un instrument d'autoavaluació de la qualitat de l'àrea d'educació física (AQUAEF) perquè cada centre pugui detectar els punts forts de la seva àrea que val la pena que mantingui, així com els punts febles en els quals cal una millora. Una eina d'aquestes característiques facilitarà l'anàlisi des del professorat de l'àrea motivat per la millora continua de l'educació física. / The study is a diagnosis of the present situation of the physical education to the Barcelona city with one double purpose: on the one hand, to provide a tool to evaluate the quality of the physical education area and, by another one to open future lines of investigation in physical education. The thesis has then, like principal objective, to collaborate in the indicating search of key to value the quality of the physical education area in the pre active phase, it's to say before the direct interaction with the pupils. From the bibliographical revision made in the state of the question around three fundamental axes: quality, education and physical education area, the theoretical frame of the investigation has settled down. The indicators grouped in three dimensions have been selected: entrance (context), process (educative action) and exit (results). By means of interviews to the heads of department of 198 centers of secondary - of a total of 227 that during course 2002-2003 formed the universe of centers that distributed the stage of obligatory secondary education in Barcelona city and using as observation instrument a questionnaire formed by 59 questions, were come to collect of each indicator. The thesis culminates with the design of evaluation instrument of the quality of physical education area (AQUAEF), a tool that will facilitate the analysis on the part of the teaching staff of the area motivated by the improvement continues of the physical education. / El estudio es un diagnóstico de la situación actual de la educación física a la ciudad de Barcelona con una doble finalidad: por un lado, proporcionar una herramienta para evaluar la calidad del área de educación física y, por otro abrir líneas de investigación futuras en educación física. La tesis tiene pues, como objetivo principal, colaborar en la búsqueda de indicadores clave para valorar la calidad del área de educación física en la fase preactiva, es decir antes de la interacción directa con el alumnado. A partir de la revisión bibliográfica realizada en el estado de la cuestión alrededor de tres ejes fundamentales: calidad, educación y área de educación física, se ha establecido el marco teórico de la investigación. Se han seleccionado los indicadores agrupados en tres dimensiones: entrada (contexto), proceso (acción educativa) y salida (resultados). Mediante entrevistas demoscópicas a los jefes de departamento de 198 centros de secundaria -de un total de 227 que durante el curso 2002-2003 formaban el universo de centros que impartían la etapa de ESO en la ciudad de Barcelona- y utilizando como instrumento de observación un cuestionario formado por 59 preguntas, se procedió a recoger la información de cada indicador. La tesis culmina con el diseño de un instrumento de auto evaluación de la calidad del área de educación física (AQUAEF), una herramienta que facilitará el análisis por parte del profesorado del área motivado por la mejora continúa de la educación física.

El objetivo de esta investigación es comprobar la relación existente entre la autopercepción de competencia motriz, la utilidad de las clases de Educación física y la condición de estar federado con los hábitos de práctica físico-deportiva en escolares de la Región de Murcia. La muestra elegida está formada por 1120 alumnos de edades comprendidas entre los 10 y los 12 años. Tras el análisis estadístico correspondiente, los resultados obtenidos indican que la autopercepción de competencia motriz, la utilidad de las clases de Educación física y la condición de estar federado son factores esenciales en la mejora de los niveles globales de actividad física habitual en los escolares de ambos sexos, debido al refuerzo positivo que suponen estas variables. / The main of this research is to test the relationship between self-perceived motor competence, the usefulness of physical education classes and the state of being federated with sport and physical practice habits in the Region of Murcia. The selected sample consists of 1120 students between 10 and 12 years. After appropriate statistical analysis, the results indicate that self-perceived motor competence, the usefulness of physical education classes and condition to be federated are essential in improving the overall levels of habitual physical activity in school children of both sexes, owing to positive reinforcement involving these variables in practice