La investigació porta per nom “COSSOS QUE PARLEN. El llenguatge invisibilitzat de la Dansa en l’Ensenyament Obligatori” i es qüestiona cóm, sent el cos la part del nostre ésser amb la que ens mostrem a la societat i que ens avança front a la mirada dels i les altres -provocant la imatge que reflectim-, està absent com a eina comunicativa i com a llenguatge expressiu i artistic dintre de l’ensenyament obligatori. La investigació naix de les inquietuds de la doctoranda per apropar l’alumnat a la consciència i vivència del seu cos; de la preocupació pels estereotips que els mitjans de comunicació estan exercint sobre els cossos adolescents i de la gran contribució que des de la dansa es pot fer a l’ensenyament obligatori envers una educació que contemple el cos com llenguatge expressiu i comunicatiu. En la investigació també s’indaga sobre el concepte d’identitat i, a partir de la concepció que els i les joves tenen sobre la seua construcció, s’analitzen pràctiques educatives realitzades a l’institut al voltant del treball corporal i la dansa, per a poder extreure els elements identitaris que la dansa pot aportar, des de l’educació, als i les adolescents. De manera complementària a l’emmarcament teòric es realitza un recorregut pel context normatiu a fi de veure quina és la presència de la dansa en els currículums oficials d’ensenyament secundari obligatori al nostre estat i a la Comunitat Valenciana. A més, es mostra una comparativa amb altres currículums europeus i presenta experiències educatives on la dansa està contemplada com assignatura específica en l’ensenyament obligatori, com és el cas de Canadà, Mèxic i Argentina. Metodològicament s’ha abordat des d’una opció de pluralisme metodològic que contempla la Investigació-Acció, la Investigació Basada en les Arts (IBA) i l’aproximació etnogràfica i autoetnogràfica. Els resultats de la investigació mostren com la majoria de l’alumnat destaca les aportacions positives que han experimentat amb la pràctica de la dansa i valora la seua presència en l’ensenyament obligatori. Expressen que s’han sentit agust i que han notat progressos en el desenvolupament de l’expressivitat corporal que els han dut a millorar també les seues relacions afectives. L’alumnat que ha pogut practicar la dansa durant més temps reivindica temps i espais dintre del currículum per a la seua pràctica. Entre les principals conclussions del treball realitzat destaca el fet que entre els canvis que s’han donat en l’alumnat alguns tenen a veure amb allò̀referent a la seua pròpia persona (estats d’ànim, predisposicio per a ballar i preparació per enfrontar aspectes de la seua vida) mentre que per a que s’hagen donat els altres (aportacions que els fa la participació en diferents esdeveniments) ha fet falta passar per un procés viscut des del col·lectiu. Les de l’alumnat han estat experiències que han propiciat els dos tipus d’identitat, la individual i la col·lectiva.

El present treball intenta fer recerca en l'àmbit de la programació didàctica a secundària, primer en un marc teòric per després passar a dissenyar i aplicar una eina de programació que serà una eina no només pels docents sinó per a tots els agents implicats en el fet educatiu. La investigació està dividida en dos parts : una part teòrica on s'analitzen els aspectes i els conceptes de programació des de la bibliografia clàssica i s'aporta noves preguntes i visions sobre la programació que s'intueixen en la part teòrica i que seran respostes un cop feta la part pràctica; i una segona part pràctica on es descriuen 4 apartats on el més important és l'últim ja que descriu l'eina dissenyada, la seva aplicació i s'avaluen els seus resultats. En una tercera part refem el marc teòric, aportem detalls i afegim les conclusions on s'observaran canvis. Es conclou que l'eina presentada és una eina útil per a la millora del procés d'ensenyament-aprenentatge amb el desenvolupament d'una nova cultura comunitària-escolar i la integració TPACK. Paraules claus: programació didàctica, nova cultura educativa, procés d'ensenyament-aprenentatge, autonomia, co-responsabilitat i control de l'aprenentatge, implicació educativa, models de programació, comunicació, TPACK. / El presente trabajo intenta llevar a cabo una investigación en el ámbito de la programación didáctica en secundaria, primero en un marco teórico para luego pasar a diseñar y aplicar una herramienta de programación que será una herramienta no sólo para los docentes sino para todos los agentes implicados en el proceso educativo. La investigación está dividida en dos partes: una parte teórica donde se analizan los aspectos y conceptos de programación desde la bibliografía clásica y aporta nuevas preguntas y visiones sobre la programación que se intuyen en la parte teórica y que serán respuestas en la parte práctica; y una segunda parte práctica en el que se describen 4 apartados donde el más importante es el último ya que describe la herramienta diseñada, su aplicación y se evalúan sus resultados. En una tercera parte rehacemos el marco teórico, aportamos detalles y añadimos las conclusiones donde se observan cambios. Se concluye que la herramienta presentada es una herramienta útil para la mejora del proceso de enseñanza-aprendizaje con el desarrollo de una nueva cultura comunitaria-escolar y la integración TPACK Palabras claves: programación didáctica, nueva cultura educativa, proceso de enseñanza-aprendizaje, autonomía, co-responsabilidad y control del aprendizaje, implicación educativa, modelos de programación, comunicación, TPACK. . / This paper attempts to research in the field of didactic programming in the secondary school, first in a theoretical framework and then went on to design and implement a programming tool that will be a tool not only for teachers but for all those involved in the education community. The research is divided into two parts: the theoretical aspect analyzing the aspects and concepts of programming from classical literature, and contributing with new questions and answers that will be answered once the practical part is done. And a second practical part describing four sections where the most important is the latest because it is where the tool designed is described, and also its application and evaluating the results. In a third part we redo the theoretical framework, provide details and add the findings on observed changes. It is concluded that the tool presented is a useful tool for improving the teaching-learning with the development of a new community-school culture and the integration TPACK. Key words: syllabus planning, new educational culture, teaching-learning process, autonomy, co-responsability and control of the own learning process, educational involvement, programming models, communication, TPACK.

El rendimiento académico durante la adolescencia es un tema que preocupa a docentes, padres, madres, investigadores, etc. Del mismo modo, un estilo de vida sedentario, propio de la sociedad moderna, está afectando cada vez más a la población infantil y adolescente, causando, entre otras, enfermedades y dolencias cardiorrespiratorias propias del adulto. Durante la adolescencia, el abandono deportivo se produce de forma masiva y la principal causa se centra en la falta de tiempo para compaginar deporte y estudios. Además, muchas investigaciones sugieren que el deporte y el rendimiento académico están relacionados de forma positiva. En la presente Tesis se pretende analizar la influencia de ciertas variables personales, contextuales, de hábitos y deportivas sobre el rendimiento académico; así como examinar el rendimiento académico y ciertas variables de hábitos en busca de diferencias entre deportistas y no-deportistas. Un total de 313 adolescentes de 2º ciclo de ESO participaron en el estudio, todos de centros de Castellón de la Plana, de los cuales 124 eran deportistas y 189 no-deportistas. A todos ellos se les administró el cuestionario CHTE sobre hábitos de estudio y el PFYTL sobre práctica física y tiempo libre. Además, se administró un cuestionario a los padres y se obtuvo las notas académicas de los sujetos. Los principales resultados muestran que el perfil de sujeto con mejor rendimiento académico corresponde a las variables de género femenino, centro privado/concertado, nivel de estudios superior del padre y de la madre, mejores hábitos de estudio, menos ocio sedentario, sí practica deporte, sí compite, sí practica con entrenador/a, sus padres practican deporte. Además, de forma significativa, los sujetos deportistas tienen mejor rendimiento académico, mejores hábitos de estudio y dedican menos tiempo al ocio sedentario que los sujetos no-deportistas.

La realització d’aquesta investigació ve motivada pel fet de voler conèixer quins són els factors que influeixen en els processos de transferència de la formació permanent del professorat a la pràctica a les aules. Situem el nostre estudi dins del paradigma interpretatiu, utilitzant el mètode de l’estudi de cas múltiple dins de la metodologia qualitativa, realitzant un treball de camp en dos centres d’infantil i primària, cercant les informacions el més ajustades possible a la realitat, sobre el desenvolupament de tres accions formatives. Les tècniques i instruments que hem utilitzat han estat: l’anàlisi documental, les entrevistes, el grup de discussió i els qüestionaris per recollir informació del context i les opinions dels agents participants en les tres accions formatives analitzades. L’anàlisi de resultats ens han permès concloure que quan s’elaboren els plans de formació de centre, els docents han de tenir un paper molt més rellevant en els protocols d’estudi de necessitats de formació, en la presa de decisions i en el disseny d’unes accions formatives que tinguin un component d’ajust a la realitat pel que fa a les possibilitats de dur-les a terme. També trobem molt important que en la cultura del centre s’instal•li la necessitat d’avaluar la transferència de la formació i que es propiciïn els lideratges necessaris per donar suport als docents en el mateix lloc de treball a l’hora de transferir els continguts apresos, recollint evidències de la seva pràctica i ajustant-los als imprevistos sorgits. Per últim pensem que la motivació dels docents per transferir a les aules el que han après a la formació també ha d’anar acompanyada d’un cert reconeixement del docent, per part de l’Administració educativa, pel fet d’haver canviat la seva conducta en el lloc de treball. / La realización de esta investigación viene motivada por el hecho de querer conocer cuáles son los factores que influyen en los procesos de transferencia de la formación permanente del profesorado en la práctica en las aulas. Situamos nuestro estudio dentro del paradigma interpretativo, utilizando el método del estudio de caso múltiple dentro de la metodología cualitativa, realizando un trabajo de campo en dos centros de infantil y primaria, buscando las informaciones lo más ajustadas posible a la realidad, sobre el desarrollo de tres acciones formativas. Las técnicas e instrumentos que hemos utilizado han sido: el análisis documental, las entrevistas, el grupo de discusión y cuestionarios para recoger información del contexto y las opiniones de los agentes participantes en las tres acciones formativas analizadas. El análisis de resultados nos han permitido concluir que cuando se elaboran los planes de formación de centro, los docentes deben tener un papel mucho más relevante en los protocolos de estudio de necesidades de formación, en la toma de decisiones y en el diseño de unas acciones formativas que tengan un componente de ajuste a la realidad con respecto a las posibilidades de llevarlas a cabo. También encontramos muy importante que en la cultura del centro se imponga la necesidad de evaluar la transferencia de la formación y que se propicien los liderazgos necesarios para apoyar a los docentes en el mismo puesto de trabajo a la hora de transferir los contenidos aprendidos , recogiendo evidencias de su práctica y ajustándolos a los imprevistos surgidos . Por último pensamos que la motivación de los docentes para transferir a las aulas lo aprendido en la formación también debe ir acompañada de un cierto reconocimiento del docente, por parte de la Administración educativa, al haber cambiado su conducta en el lugar d / The realization of this research is motivated by the fact of wanting to know which are the factors that influence the processes of transfer of teacher's lifelong learning to classroom practice. We place our study within the interpretive paradigm, using the method of multiple case study within the qualitative methodology, doing fieldwork in both primary and nursery schools, looking for information as possible adjusted to reality on the development of three training programs. Techniques and tools that we have used has been: document analysis, interviews, discussion groups, questionnaires to gather contextual information and opinions of the actors involved in the three training programs analyzed. The analysis of the results have let us conlude that when the training plans are developed, teachers must have a more important role in the study protocols of training needs, in the decision making, in the designing of training programs conforming to reality regarding the possibilities of carrying them out. We also find very important that in the culture of the institution is set up the need of evaluate the training transfer and the promotion of the required leaderships to suport the teachers in the workplace in order to transfer the learnt contents, picking up evidences of its practice and adjusting to unexpected events. Finally we think that the motivation of the teachers to transfer in their classrooms what they have learnt in the training must be accompanied with a certain appreciation of the teacher from educational administration, for having changed their behavior in the workplace.

Durant els darrers anys, hi ha hagut un gran interès en el procés d’introducció de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a les escoles. Tot i que la majoria dels esforços s’han dirigit a l’estudi de la seva incorporació als processos d’ensenyament i aprenentatge com a eines per facilitar l’accés, la gestió i el processament de la informació, la investigació no ha parat prou atenció a la forma en què les TIC promouen i donen suport a la interacció social i el desenvolupament comunitari. Adoptant una perspectiva comunitària, aquesta tesi doctoral estudia la incorporació de les TIC, i particularment d’internet, a l’organització de l’activitat quotidiana i el funcionament de les aules i escoles, tenint en compte les relacions entre els estudiants i els professors, les formes de col•laboració del professorat, la participació dels diferents col•lectius en la gestió dels centres i l’obertura de l’escola a les famílies, altres professionals i la comunitat local. Amb aquest propòsit, la tesi s’estructura a partir d’un compendi de publicacions desenvolupades en el marc dels projectes d’investigació “L’escola a la societat xarxa: internet a l’educació primària i secundària” i “La integración de internet en la educación escolar española: situación actual y perspectivas de futuro”. Aquesta investigació mostra el sistema educatiu de Catalunya com un sistema poc connectat, on la incorporació d’internet no sembla respondre a una revolució en les pràctiques comunitàries, així com un sistema que sembla jugar un paper secundari en la promoció de la inclusió digital dels nens i joves en la nostra societat. / Durante los últimos años, ha habido un gran interés en el proceso de introducción de las tecnologías de la información y de la comunicación (TIC) en las escuelas. Aunque la mayoría de los esfuerzos se han dirigido al estudio de su incorporación en los procesos de enseñanza y aprendizaje como herramientas para facilitar el acceso, la gestión y el procesamiento de la información, la investigación no ha dedicado suficiente atención a la forma en que las TIC promueven i dan apoyo a la interacción social y el desarrollo comunitario. Adoptando una perspectiva comunitaria, esta tesis doctoral estudia la incorporación de las TIC, y particularmente de internet, en la organización de la actividad cotidiana y el funcionamiento de las aulas y escuelas, teniendo en cuenta las relaciones entre los estudiantes y los profesores, las formas de colaboración del profesorado, la participación de los diferentes colectivos en la gestión de los centros y la apertura de la escuela a las familias, otros profesionales y la comunidad local. Con este propósito, la tesis se estructura a partir de un compendio de publicaciones desarrolladas en el marco de los proyectos de investigación “L’escola a la societat xarxa: internet a l’educació primària i secundària” y “La integración de internet en la educación escolar española: situación actual y perspectivas de futuro”. Esta investigación muestra el sistema educativo de Cataluña como un sistema poco conectado, donde la incorporación de internet no parece responder a una revolución en las prácticas comunitarias, así como un sistema que parece jugar un papel secundario en la promoción de la inclusión digital de los niños y jóvenes en nuestra sociedad. / In recent years, there has been widespread interest in the implementation of information and communication technologies (ICT) in schools. While most efforts have been directed to studying their introduction in teaching and learning as tools to facilitate the access, management, and processing of information, empirical investigation has not yet paid proper attention to the specific ways ICT foster and support social interaction and community involvement. Adopting a community approach, this PhD dissertation focuses on the incorporation of ICT, and particularly the internet, into the organization and everyday functioning of classrooms and schools in a broad sense, including students’ and teachers’ interactions, patterns of collaboration amongst the teaching staff, school administration, and the opening of the school to families, other professionals, and the local community. To do so, the dissertation is based on a compilation of research papers developed as part of the “Schooling in the network society: The internet in primary and secondary education” and “Integration of the internet in Spanish school education: The current situation and prospects” projects. This research reveals that the Catalan education system is a sparsely connected system where the introduction of the internet does not appear to spark a substantial revolution in the established community-oriented practices, as well as one that plays a secondary role in the promotion of the digital inclusion of children and young people in the Catalan society.

High school teachers face a constant obligation to keep up to date on Information and Communication Technology (ICT). However, no one gives them training or support on how to deal with the problems arising from the use of ICT. Some of them can contact staff or ask other colleagues, but on many occasions they have to fix them for themselves. Besides, stress is one of the main problems of secondary teachers face. Part of this global stress comes from the technostress, or stress generated by the use of ICT. Technostress is a complex construct, and there are different types of it. In this research two types have been taken into account: techno-anxiety an techno-fatigue. To solve both problems, the goal of this research is to help high school teachers to reduce their technostress levels at the same time they increase their ability to solve technological problems. For this purpose three hypotheses have been stated: - An online course mayincrease the capacity of solving problems related to the technology. - Techno-fatigue may decrease as it increases the ability to solve technology-related problems. - Techno-anxiety may decrease as it increases the ability to solve technology-related problems. An experiment has been conducted with an experimental group and a control group, each of 23 teachers from high school. The experimental group followed an online course "Resolution of problems related to the technology" based on the educational model 70/20/10 for 10 weeks, while the control group did not follow this course. Technostress levels and the ability of solving problems related to technology were measured to both groups before and after the course. The measurement of the technostress has been done with the questionnaire RED_Tecnoestrés, a Spanish tool created under the patronage of the Ministry of Science and Technology, and adopted by the Ministry of Labour and Social Affairs to measure and diagnose the technostress is Spanish workers. The ability of problem solving has been measured using the methodology proposed by Molleda et. al. at "La adquisición de competencia transversales en la universidad. Aplicación a la resolución de problemas", presented at the IX Conference on Research Networks in University Education in 2011. Results show the success of the course when it comes to increase the capacity of solving problems and reduce the techno-anxiety, both with statistically significant differences. However, the technofatigue does not show any significant variation, so another approach is needed cope this need. / Los profesores de secundaria se enfrentan a una constante obligación de mantenerse actualizados en Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC). Sin embargo, nadie les da formación o soporte sobre cómo afrontar los problemas derivados del uso de las TIC. Algunos de ellos pueden contactar con personal técnico o preguntar a otros compañeros, pero en muchas ocasiones tienen que arreglárselas por sí mismos. Por otro lado, el estrés es uno de los principales problemas que tienen los profesores de secundaria. Parte de este estrés global deriva del tecnoestrés, o estrés generado por el uso de las TIC. El tecnoestrés es un constructo complejo, y del que existen diferentes tipologías. En esta investigación se han tenido en cuenta dos tipologías: la tecnoansiedad y la tecnofatiga. Para solventar ambos problemas, esta investigación se pone como objetivo ayudar a los profesores de secundaria a reducir su tecnoestrés al mismo tiempo que se aumente su capacidad de resolución de problemas tecnológicos. Para ello se han enunciado tres hipótesis: I. Se puede aumentar la capacidad de resolución de problemas relacionados con la tecnología por medio de un curso en línea. II. La tecnofatiga puede disminuir a medida que aumenta la capacidad de resolver problemas relacionados con la tecnología III. La tecnoansiedad puede disminuir a medida que aumenta la capacidad de resolver problemas relacionados con la tecnología Para ello se ha realizado un experimento intersujeto con un grupo experimental y otro grupo de control, cada uno de 23 profesores. El grupo experimental siguió un curso en línea basado en el modelo educativo 70/20/10 de "Resolución de problemas relacionados con la tecnología" durante 10 semanas, mientras que el grupo de control no siguió el curso. A ambos grupos se les ha medido sus niveles de tecnoestrés antes y después del curso, así como su capacidad de resolución de problemas relacionados con la tecnología. La medición del tecnoestrés se ha realizado con el cuestionario RED_Tecnoestrés, una herramienta española, creada bajo el patrocinio del Ministerio de Ciencia y Tecnología y adoptada por el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, para medir y diagnosticar el tecnoestrés en trabajadores españoles. La capacidad de resolución de problemas se ha medido mediante la metodología propuesta por Molleda et al. en "La adquisición de competencias transversales en la universidad. Aplicación a la resolución de problemas", presentada en las IX Jornadas Redes de Investigación en Docencia Universitaria de 2011. Los resultados ponen de manifiesto el éxito del curso a la hora de aumentar la capacidad de resolución de problemas, y de reducir la tecnoansiedad, ambos con diferencias estadísticamente significativas. Sin embargo, la tecnofatiga no muestra signos de variación evidentes, por lo que se hace necesario revisar el planteamiento del curso para cubrir esta necesidad.

L'educació en actituds i valors, la solidaritat com a actitud i l'aprenentatge cooperatiu, es convertixen en els eixos fonamentals a partir dels quals pretenem fonamentar, dissenyar i portar a la pràctica una proposta didàctica d'ensenyança-aprenentatge de l'actitud de solidaritat. Prenent com a referència estos tres punts de reflexió avancem algunes consideracions inicials que pretenen facilitar, precisar i guiar la lectura del present informe:Respecte a l'educació en valors i actituds ens movem en uns pressupòsits teòrics sobre educació que podem caracteritzar com una concepció constructivista i interaccionista de l'ensenyança i de l'aprenentatge. Per a poder dissenyar i implementar en l'aula una proposta didàctica orientada a la formació d'actituds, precisem partir d'un model teòric explicatiu de les actituds amb referència al dinamisme de la personalitat, capaç de guiar la seua dinamicidad pràctica i que presenta un elevat grau de coherència amb la concepció educativa de què partim . El model de "l'acció raonada" (T.R.A.) de Fisbhein i Ajzen ha complit esta funció. En segon lloc, l'aprenentatge cooperatiu i les distintes tècniques que a partir d'ell es poden operativizar, ha centrat un altre dels punts fonamentals de reflexió donada la importància que la interacció social té com a potencial d'aprenentatge en esta concepció educativa. La Tècnica Puzle d'Aronson (TPA) ha sigut l'estratègia educativa triada per a dissenyar i implementar la nostra proposta educativa, a causa de l'elevat grau de relació que l'estructura de treball cooperatiu per ell facilitada guarda respecte al comportament solidari.En tercer lloc, la solidaritat ha sigut un altre dels eixos sobre els quals hem basat la nostra proposta. Analitzar el seu significat com a concepte teòric, com a actitud i com a valor, és un punt de partida ineludible. El seu estudi facilita la comprensió i delimitació de l'objecte de treball, del sentit i abast de les finalitats educatives. A més, orienta la presa de decisió relativa al disseny i elaboració de les propostes d'ensenyança i aprenentatge. L'anàlisi de l'actitud de solidaritat i dels marcs teoricoexplicatius de l'aprenentatge cooperatiu, ens han aconsellat realitzar un anàlisi més exhaustiu de la TPA que ens oriente en l'anàlisi dels resultats i, que al mateix temps, ens ofereixca algunes claus per a la seua millora pràctica.En quart lloc, encara que des del disseny i la fonamentació del procés d'investigació podem trobar-nos en condicions d'operativitzar una proposta pràctica, som conscients de la limitació real que suposa la innovació educativa en les aules. Els estudis i investigacions sobre el pensament pràctic del professorat ens acosten a les principals claus explicatives de les dificultats que troben els docents en la innovació i la millora educativa. Estos plantejaments ens han servit de base a l'hora de realitzar una valoració qualitativa dels resultats de la investigació. En definitiva, el que pretenem en la investigació és validar una tècnica de treball cooperatiu com la TPA per a afavorir l'ensenyança-aprenentatge de l'actitud de solidaritat entre els alumnes, per mitjà del tractament transversal de la mateixa a partir del treball dels continguts curriculars propis del currículum ordinari. Ara bé, no es perseguix simplement la validació experimental de l'experiència, sinó que a partir d'ella i implementant-la en condicions reals d'aula, es pretén explorar la coherència i fonamentació teòrica de la mateixa, així com les principals limitacions i vies de millora que s'obrin. Seguint a Stenhouse, entenem els resultats de la investigació com "possibles temptatives o vies de solució factibles de ser posades a prova en la pràctica i comprovar pel professorat, capaços de proporcionar un context comparatiu en què jutjar el propi cas".

El presente trabajo consiste en un análisis de distintas teorías y estudios lingüísticos que han contribuido a la fundamentación y la didáctica del idioma español, así como el impacto en su aprendizaje y desempeño. En el orden metodológico y bajo un enfoque multimodal, la investigación contó, además de la revisión documental, con la aplicación de diversas técnicas e instrumentos de campo: entrevistas, encuestas, y observaciones, que permitieron identificar algunos factores determinantes en el rendimiento académico y la calidad de la educación pública dominicana. / The present project consist of an analysis of the different theories and linguistic studies, that have contributed to the support and teaching of the Sapnish Language, such as, the impact of its learning and management. In the methodological order and under a multi-model focus, the research included, also a literature review, with the application of diverse technics and field instruments experience like: interview, survey and observation that allows the identification of some determinant factors in the academic achievement and the quality of the Dominican Public Education.

Actualment, l’aprenentatge no es pot entendre només com un procés d’assimilació o de construcció de coneixement; cal considerar que flueix a la xarxa i que s’elabora socialment. Avui els nois aprenen a l’escola, però també pel seu compte, a les xarxes, i configuren el seu propi entorn personal d’aprenentatge (PLE). La recerca que es presenta es va plantejar des d’un enfocament hermenèutic i descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor com entenen l’aprenentatge els estudiants de secundària i com el gestionen en contextos formals i informals. Es va començar fent una revisió teòrica sobre el concepte d’aprenentatge des d’una perspectiva ecològica, dialògica i connectiva, i es va elaborar una proposta de categorització que es va utilitzar posteriorment per analitzar la informació recollida mitjançant qüestionaris i reunions de grup amb estudiants i amb professors de secundària. Amb això es va trobar que tant els estudiants com els professors, majoritàriament, diuen que tenen una concepció constructivista de l’aprenentatge, però a la pràctica segueixen un model bàsicament transmissiu. D’altra banda, no atorguen gaire valor a l’aprenentatge informal i consideren que a l’escola és més important treballar un currículum homogeni que desenvolupar les capacitats individuals. Sobre la dimensió social de l'aprenentatge, en totes les escoles es duu a terme treball en grup, tot i que habitualment es redueix a un repartiment de tasques que desvirtua els avantatges de l’aprenentatge col•laboratiu. I pel que fa a l’ús de les TIC, es palesa una certa manca de recursos cognitius i d’estratègies d’aprenentatge per convertir la informació en coneixement significatiu; amb tot, en situacions que interessen realment els estudiants, l’ús de la tecnologia genera processos rellevants d’aprenentatge autèntic. Amb tot plegat es va inferir la necessitat de treballar les competències bàsiques per fer que els estudiants de secundària siguin aprenents autònoms, de replantejar el treball en grup i de gestionar l’aula com una xarxa d’aprenentatge basada en els interessos reals dels estudiants. / Actualmente, el aprendizaje no puede entenderse solo como un proceso de asimilación o de construcción de conocimiento, hay que considerar que fluye en la Red y que se elabora socialmente. Hoy en día, los chicos aprenden en la escuela pero también por su cuenta, en las redes, y configuran su propio entorno personal de aprendizaje (PLE). La investigación que se presenta se planteó desde un enfoque hermenéutico y descriptivo, con el objetivo de conocer mejor cómo entienden el aprendizaje los estudiantes de secundaria y cómo lo gestionan en contextos formales e informales. Se empezó haciendo una revisión teórica sobre el concepto de aprendizaje desde una perspectiva ecológica, dialógica y conectiva, y se elaboró una propuesta de categorización que se utilizó posteriormente para analizar la información recogida mediante cuestionarios y grupos de discusión de estudiantes y de profesores de secundaria. Con ello se comprobó que mayoritariamente estudiantes y profesores dicen tener una concepción constructivista del aprendizaje, pero en la práctica se sigue un modelo básicamente transmisivo. Por otra parte, no otorgan mucho valor al aprendizaje informal y consideran que en la escuela es más importante trabajar un currículo homogéneo que desarrollar las capacidades individuales. Sobre la dimensión social del aprendizaje, en todas las escuelas se realiza trabajo en grupo, pero habitualmente se reduce a un reparto de tareas que desvirtúa las ventajas del aprendizaje colaborativo. En relación con el uso de las TIC, en general se detecta una falta de recursos cognitivos y de estrategias de aprendizaje para convertir la información en conocimiento significativo; sin embargo, en situaciones que interesan realmente a los estudiantes, su utilización genera procesos relevantes de aprendizaje auténtico. Con ello se infirió la necesidad de trabajar las competencias básicas para hacer que los estudiantes de secundaria sean aprendices autónomos, replantear el trabajo en grupo y gestionar el aula como una red de aprendizaje basada en los intereses reales de los estudiantes. / Currently, learning cannot be understood only as a process of assimilation and building knowledge. Instead, learning flows within the network and is made socially. Today young people learn at school, but also they learn online and make up their own personal learning environment (PLE). This research project takes a descriptive and hermeneutic approach with the aim of better understanding how secondary school students view learning and how they manage it in both formal and informal contexts. We started with a theoretical survey of the concept of learning from an ecological, dialogic and connective perspective, which led to a proposed categorization. This categorization was then used to analyse the information obtained through questionnaires and focus groups with students and teachers in secondary and high school. We found that both students and teachers mainly view learning as constructivist, although in practice they primarily use a transmissive model designed for memorisation but not linked to skills development. On the other hand, they do not attach much value to informal learning, and at school they consider using a standard curriculum more important than developing individual capacities. In the social dimension of learning, group work is done at all schools, but it usually comes down to a division of labour that downplays the advantages of collaborative learning. In relation to the use of ICTs, in general we detected a lack of resources and cognitive learning strategies to turn information into meaningful knowledge, but in situations in which student interest is high, the use of ICTs and the Internet creates significant authentic learning processes. It follows that core competencies should be improved in order to help high school students become autonomous learners. Likewise, we must rethink group work and we manage the classroom as a learning network based on students’ real interests.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estan originant una sèrie de canvis en tots els àmbits, i és en l'educació on més preocupen. A l'escola li competeix formar ciutadans competents en l'ús de les TIC i en la gestió de la informació. Des de l'educació secundària, és el docent el que ha d'assumir un nou rol que li permeti posar en marxa una sèrie de coneixements, habilitats, capacitats i actituds conduents a realitzar un millor tractament de la informació digital tant des de la seva pròpia pràctica com en la de seus alumnes. És el que s'ha vingut a anomenar alfabetització informacional L'objectiu d'aquesta tesi és oferir una descripció de l'actual grau d'alfabetització informacional del professorat d'educació secundària de tot l'estat espanyol i com a conseqüència d'això, proposar una pla de formació que permeti acreditar el docent en alfabetització informacional. / Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) están originando una serie de cambios en todos los ámbitos, y es en la educación donde más preocupan. A la escuela le compete formar ciudadanos competentes en el uso de las TIC y en la gestión de la información. Desde la educación secundaria, es el docente el que debe asumir un nuevo rol que le permita poner en marcha una serie de conocimientos, habilidades, capacidades y actitudes conducentes a realizar un mejor tratamiento de la información digital tanto desde su propia práctica como en la de sus alumnos. Es lo que se ha venido a llamar alfabetización Informacional El objetivo de esta tesis es ofrecer una descripción del actual grado de alfabetización informacional del profesorado de educación secundaria de todo el estado español y como consecuencia de ello, proponer una plan de formación que permita acreditar al docente en alfabetización informacional. / The Information and Communication Technologies (ICT) are causing a series of changes in all areas, and is in education where they are more concern. A school competence is to form competent citizens in the use of ICT and the information management. From secondary education, is the teacher who must take on a new role that allows him to launch a range of knowledge, skills, abilities and attitudes in order to make better treatment of digital information both from his own practice and that of their pupils. It is what has been called Informational Literacy The aim of this doctoral work is to provide a description of the current level of information literacy of secondary school teachers throughout the Spanish state and as a result of this, propose a plan to accredit the teachers in information literacy.