No description available.

Aquesta tesi doctoral aborda l’anàlisi de la mediació escolar en relació a les experiències de participació i representació dels joves d’origen immigrant als instituts de secundària, amb l’objectiu de discernir si aquestes poden constituir un exemple de racisme institucional. La tesi es divideix en tres parts diferenciades, que permeten una aproximació gradual a l’objecte final d’estudi. En una primera part es descriuen les percepcions en relació al conflicte escolar i la convivència per part de diversos autors: alumnat, opinió pública i perspectiva institucional. Aquesta triple aproximació ens permet obtenir una fotografia de quina és la imatge existent en relació al conflicte escolar, centrant-se amb la seva vinculació amb la immigració. A continuació s’introdueix la mediació en tant que estratègia restaurativa de resolució de conflictes, que substitueix la perspectiva punitiva clàssica per una visió centrada en el reconeixement del dany causat i la reparació. Aquesta part conté una anàlisi detallada del funcionament i característiques de la mediació escolar als instituts catalans, així com la constatació de les diverses resistències institucionals vers determinats usos d’aquesta pràctica. Finalment, s’introdueix un primer anàlisi específic en relació als usos i percepcions sobre la mediació i l’alumnat d’origen immigrant. Finalment, la tercera part de la tesi centra la seva anàlisi en la mediació i l’alumnat d’origen immigrant. Des d’un abordatge antiracista i seguint principis i mètodes de la Critical Race Theory, es demostra com l’ús actual de la mediació en relació a aquest alumnat constitueix un exemple de discriminació institucional, ja que incorpora barreres a l’accés d’aquesta metodologia restaurativa basades directa o indirectament en atributs ètnics constatables o construïts. La tesi tanca amb recomanacions específiques per la gestió del conflicte per a una escola antiracista. Aquesta és una tesi de transició, organitzada formalment com una tesi clàssica, però que internament conté material publica, articles en procés de publicació i capítols potencialment transformables en articles. / This thesis analyses school mediation in relation to participation experiences and representation of children of immigrants in high schools. Its goal is to obverse if these can be considered an example of institutional racism. The thesis is divided in three parts, which gradually reachs to the final objective of the study. In the first part, perceptions regarding school conflict and coexistence are described from perspectives of differect actors: students, public opinion and institution. This multiple approach allows us to see the existent image on school conflict, while focusing on its links to immigation. Second part starts with the introduction of mediation as a restorative practice of conflict resolution, which substitutes the classical punitive perspective for one focusing on the recognition of the harm and its reparation. This part contains a detailed analysis of the uses and characteristics of school mediation in high schools in Catalonia. It also shows the diverse institutional resistences towards certain uses of this practice. Finally, it introduces a first specific analysis regarding uses and perceptions towards mediation and children of immigrants. The third part of the thesis focuses fully on the analysis of mediation and children of immigrants. From an antiracism perspective and using principles and methods or Critical Race Theory, it shows how nowadays the use of mediation involving children of immigrants constitutes indeed an example of institutional racism, since there are direct or indirect barriers based on ethnicity when this restorative method is used. The thesis finishes with specific recommendations for conflict management in antiracist schools. This is a transition thesis, formally organized like classical thesis, but containing published material, articles in the process of publication and chapters potentially transformable into articles.

La tesi Contribucions de la contextualització de l'aprenentatge i la transferència del coneixement a l'educació química competencial té la finalitat de caracteritzar les metodologies que utilitzen contextos per aprendre química i com aquestes poden contribuir a la capacitat de transferir el coneixement químic de l'alumnat. Amb aquest propòsit, s'han definit tres objectius. El primer està centrat en la contextualització i consisteix en identificar les potencialitats i problemàtiques d'aquest enfocament didàctic. El segon tracta sobre descriure, analitzar i interpretar la capacitat de transferir coneixement químic. En el tercer objectiu es van elaborar propostes concretes de disseminació dels resultats d'aquesta recerca. L'enfocament metodològic general és el paradigma interpretatiu i qualitatiu. Els instruments de recollida de dades per al primer objectiu han estat entrevistes a alumnat de 14-15 anys sobre la seva percepció d'aquesta nova metodologia. A la primera part del segon objectiu s'han fet entrevistes per a identificar els raonaments de l'alumnat quan transferia oralment i s'han passat qüestionaris per a analitzar la capacitat de transferir en proves escrites. A l'última part d'aquest segon objectiu s'ha dut a terme un estudi comparatiu amb alumnes de 4 instituts diferents (un d'ells ha seguit una metodologia contextualitzada) sobre la capacitat de transferir de l'alumnat i la seva relació amb el coneixement didàctic del contingut del professorat. En aquest cas es van fer servir qüestionaris per a l'alumnat sobre transferència i vocació científica i entrevistes al professorat per a caracteritzar el seu coneixement didàctic del contingut. Quant al tercer objectiu, s'ha dut a terme una síntesi dels resultats dels dos objectius anteriors i dels marcs teòrics de referència que pugui ser útil per al món educatiu. S'ha analitzat el contingut de les entrevistes i els qüestionaris de manera qualitativa i s'han elaborat sistemes de categories per a la percepció de l'alumnat sobre l'acció docent, la qualitat de les respostes sobre transferència i el coneixement didàctic del contingut del professorat. Les dades analitzades per al primer objectiu ens mostren diverses opinions de l'alumnat favorables a l'ús de contextos: connexió amb el món real, interès per l'assignatura, percepció del propi aprenentatge i valoració positiva de la diversitat de metodologies didàctiques i l'estil docent. Pel que fa a les dificultats identificades destaquem els problemes per aplicar el coneixement químic treballat en activitats amb nous contextos que no han estat realitzades a classe (avaluació productiva) i la dificultat per a sintetitzar les idees principals de ciència que apareixen en els contextos. Els resultats de la primer part del segon objectiu van permetre identificar els raonaments que fa servir l'alumnat al transferir (pensament analògic, activació d'idees abstractes i aplicació d'aquestes al nou context) i les principals dificultats amb que es troba quan transfereix (ús d'idees alternatives, activació parcial del model teòric, activació de models no pertinents i elaboració de textos justificatius poc coherents). Quant a l'última part del segon objectiu, l'anàlisi dels resultats va mostrar que l'ensenyament contextualitzat que integra altres estratègies didàctiques (com la indagació centrada en la modelització i la regulació metacognitiva) pot promoure la capacitat de transferir de l'alumnat i incrementar el número de vocacions científiques. Els resultats del tercer objectiu són una proposta fonamentada de criteris per al disseny d'unitats didàctiques contextualitzades i un model que caracteritza les tres dimensions de la transferència (conceptual, contextual i cognitivo-lingüística) que justifiquen que una activitat d'avaluació competencial sigui una transferència llunyana o propera. En conclusió, les principals aportacions d'aquesta tesi són: la caracterització de l'ensenyament basat en contextos, la identificació de les dimensions que condicionen la transferència i la influència del coneixement didàctic del contingut del professorat en la capacitat de transferir de l'alumnat i la vocació científica. / The main objective of the thesis Contributions of context-based learning and knowledge transfer to competency-based chemical education is to characterize those methods that use context for learning chemistry and how this methods can contribute to student's capability of transferring chemical knowledge. With this goal in mind, three objectives have been defined. The first one deals with context-based education and aims to identify the advantages and disadvantages of this educational approach. The second one is describing, analyzing and understanding the capability of transferring chemical knowledge. The third objective has been focused in the elaboration of specific proposals of dissemination of the results from this research. Qualitative methods for research were used in this investigation. The data for the first objective were collected by means of interviews to 14-15-year-old students about their perception of this new approach. The data for the first part of the second objective were collected using think-aloud interviews to identify the way of reasoning of students when they had to transfer orally. Questionnaires were also used to analyze their transfer capability in written tests. In the second part of the second objective a comparative study was carried out. The sample included students from 4 high schools and one of them used a context-based approach. The main goal was to assess transfer capability of students in relation to the pedagogical content knowledge of their teachers. Questionnaires about transfer and scientific vocations, as well as interviews to teachers were used to collect data. Regarding the third objective, a synthesis of the results from objectives one and two was carried out taking into account the theoretical frameworks of the literature. The content of questionnaires and interviews was qualitatively analysed. Several systems of categories were built to achieve the research goals: students' perception of the context-based approach, the quality of answers to transfer assessments and the pedagogical content knowledge of teachers. The analysis of data for the first objective shows different opinions of learners that support the use of context in science learning: connection to real world, interest for the subject, perception of learning and positive attitude to teaching methods and teaching style. Regarding the difficulties with context-based learning we highlight that students found it hard to apply chemical knowledge in new contexts that had not been previously discussed in class (productive assessment). The difficulty to summarize the main science ideas that appeared in the contexts was also mentioned. The results from the first part of the second objective suggest that the ways of reasoning that students use when they transfer are: analogical thinking, activation of abstract ideas and application of ideas in the new context. The main problems that students have when they transfer are: use of chemical misconceptions, partial use of theoretical models, activation of inappropriate science ideas and lack of coherence in the causal explanations. In regard to the last part of the second objective, the analysis of the results shows that context-based education that integrates other learning strategies (such as model-based inquiry and metacognitive self-regulation) may foster students' capability of transfer and increase the number of scientific vocations. Some results for the third objective are a founded proposal of criteria for the design of context-based teaching-learning sequences. Moreover, a model with the three educational dimensions that contribute to transfer is presented: conceptual, contextual and cognitive-linguistic. This model may help to explain if a scientific literacy assessment can be regarded as a far or near transfer. In conclusion, the main contributions of this thesis are: characterising context-based education, identifying the dimensions that affect transfer and the effect of the pedagogical content knowledge on students' transfer capability and scientific vocation.

The migrant movements throughout the world and the politics around language diversity in many countries have promoted an increasing presence of multilingualism in the mathematics classrooms. There are students who face the challenge of learning mathematics in a language that is not their home language. To further understand the joint learning of mathematics and language, we need to reflect on the processes that the students develop when solving mathematical tasks, and to analyze how they see their involvement in such processes. The main focus of this PhD study is on the language and mathematical practices by Spanish and English bilingual students in California, United States. In this context, the current policy of “English only” does not facilitate the use of the students' languages in the classroom, except for the case of those who are English dominant. Our assumption is that obstacles to the use of the students' languages may become obstacles to the learning of mathematics. The PhD study attempts to examine diverse resolutions of mathematical tasks by bilingual students who are in the process of learning the language of instruction. We also consider the perspectives from these bilingual students on the use of their two languages in the resolution of the tasks. To achieve these goals, individual questionnaires with four mathematical activities were issued to students of a middle and a high school. Complementary task-based interviews with students were videotaped and audio recorded. Several findings have been obtained as regards to connections between the language use and the mathematical practice. It has been documented, for instance, that the students report the use of their two languages for either the oral register or the written one. Moreover, the analysis of the visual mode in the statements of the tasks is particularly interesting as it informs of the attribution of mathematical meanings. On the other hand, the students in the sample do not say to experience the combined use of their languages as a difficulty or an obstacle. Many of them do not even report the use of English when they indeed do it while writing short comments. This leads to one of the major conclusions: the phenomenon of invisibility that frames the students' experience of their language use during their involvement in individual mathematical practices.

Tesi realitzada al Dept. Didàctica i Organització Educativa / Aquesta tesi planteja un estudi on s’analitza de quina forma s’ha construït la trajectòria acadèmica i el Jo acadèmic de nois i noies d’un centre d’educació secundària, que implementa actuacions educatives d’èxit fonamentades en el diàleg igualitari amb tota la comunitat. L’estudi se centra en la comprensió del fracàs escolar des d’una dimensió comunitària. En aquest context recollim les evidències que mostren com el diàleg igualitari amb tota la comunitat genera un context transformador que incideix en les trajectòries educatives i el Jo de l’alumnat d’educació secundària i en la transformació del seu cos de creences quant a les seves competències acadèmiques i possibilitats de futur. L’estudi s’ha desenvolupat des de la Metodologia Comunicativa, a través d’una revisió de la literatura científica i un treball empíric de naturalesa qualitativa i comunicativa. En la realització del treball empíric s’ha pres com a context un institut d’educació secundària que és Comunitat d’Aprenentatge des del curs 2008/2009. L’institut desenvolupa actuacions educatives d’èxit fonamentades en la teoria de l’Aprenentatge Dialògic. L’institut es troba situat en un barri amb un nivell socioeconòmic baix, i acull alumnat gitano i d’origen immigrant. L’absentisme, l’abandonament prematur i la manca de graduats eren problemàtiques a les quals s’enfrontaven dia a dia al centre. Davant d’això un grup de professorat decideix impulsar el procés de transformació en Comunitats d’Aprenentatge. Actualment els resultats mostren una reducció de l’absentisme, l’augment de graduats i alumnes que accedeixen a l’educació post obligatòria, fins i tot al batxillerat. D’acord amb aquest context, hem recollit dades al camp mitjançant relats comunicatius de vida a alumnat, entrevistes en profunditat a professorat, grup de discussió amb mares i observacions comunicatives. El procés d’anàlisi ha incorporat totes les veus, tot i que ens hem centrat en les aportacions de l’alumnat de segon cicle de l’ESO per aprofundir en les seves trajectòries acadèmiques. D’alguns dels resultats obtinguts destaquem com les actuacions educatives promouen un context d’ajuda mútua, on l’alumnat que més ho necessita empra la demanda d’ajuda com a mecanisme per afrontar les dificultats i se sent més capaç acadèmicament. L’alumnat que ajuda incrementa la seva valoració i la seva autoeficàcia percebuda, ja que sent que els seus altres significatius els perceben com a bons estudiants. Un dels sistemes de suport que més ajuda a l’aprenentatge és el discurs on les persones es posicionen des del diàleg igualitari. Hem identificat tres formes en les quals el discurs actua com ajuda: el feedback en el procés d’aprenentatge, l’explicitació d’expectatives positives i la transmissió de sentit. Aquestes augmenten l’autoeficàcia percebuda de l’alumnat en relació a una tasca i incideixen en el sistema de creences sobre les seves possibilitats de futur. Les tertúlies literàries dialògiques i els grups interactius generen un espai solidari cap als seus iguals, incideixen en la seva confiança i en relació al grup. Aquestes actuacions construeixen un entorn segur per poder ser i reafirmar-se davant dels altres. El voluntariat té impacte en l’increment del seu rendiment acadèmic i promou que l’alumnat s’esforci més per tal de demostrar la seva millor versió i ser considerat pel voluntari com alumne llest i capaç. Els resultats suggereixen la necessitat d’equilibrar la dimensió disciplinar i la pedagògica a secundària. El context escolar és un espai on l’alumnat elabora qui és avui, però també qui pot arribar a ser demà en interacció amb els altres significatius. Els resultats de l’estudi ens mostren com les actuacions educatives, mitjançant el diàleg igualitari amb tota la comunitat, transformen el context educatiu, incidint en aquells suports que es donen en aquestes interaccions que influencien i condicionen les trajectòries dels nois i les noies. / This doctoral dissertation presents a study which examines how teenagers have evolved in academic terms and built their academic self in the context of a secondary education school where successful educational actions, based on an egalitarian dialogue with the community, are implemented. The study has been developed through Communicative Methodology introducing a literature review and empirical work. I have focused on a secondary school which is a Learning Community since 2008/2009. It is situated in a low SES neighbourhood and it takes in Roma and migrant students. Absenteeism, drop out and lack of graduates were some of difficulties of the school. Faced with these problems, the teachers decided to transform the school into a Learning Community. Thanks to this change, nowadays results show less absenteeism, the increase of graduates and the fact that more students access postsecondary education. In this context, I have collected data from communicative daily life stories by students of 4th grade of compulsory secondary education, from in-depth interviews with teachers, as well as from a discussion group with mothers and communicative observations. The analysis process has taken into account all voices, but I have focused on contributions by students on the last years of compulsory secondary education to examine their academic evolution in detail. Results show how successful educational actions promote a context of mutual help where students, who have learning problems, ask for help as an empowering mechanism to face difficulties to improve in their academic performance. On the other hand, those students who help others increase their own self-efficacy perception, because they feel that significant others see them as good students. Speech is one of the keys to support this learning environment in three different ways: as feedback on the learning process, as clarification of positive expectations and as logical rationalization of the whole process. As a result, students’ self-efficacy perception in relation to their tasks and the beliefs of future possibilities increase. Dialogical Literacy Gatherings and Interactive groups promote a caring meeting place between peers, which influences confidence in the self and in the group. In addition, the involvement of volunteers in the classroom raises academic achievement and it enables students to do their best in order to show that they are smart and competent in academic issues. Finally, results evidence how educational actions through an egalitarian dialogue with the community transform the educative context, particularly the support given in these interactions which influence and condition teenagers’ schooling evolution.

En l’etapa de l’educació secundària obligatòria l’ensenyament/aprenentatge de l’àlgebra inclou estructures, relacions i llenguatge, però la introducció i l’ús d’aquest llenguatge és difícil per a la majoria de l’alumnat pel grau d’abstracció que comporta. Aquest problema no és exclusiu dels estudiants de Catalunya sinó que el retrobem en molts altres sistemes educatius, per això s’ha pres com a punt de partida de la recerca. L’àlgebra és el bloc de continguts més extens del currículum de matemàtiques, per aquesta raó s’ha centrat l’estudi en un camp de treball més acotat: la visualització d’alguns processos matemàtics. La decisió s’ha pres perquè hi ha moltes teories sobre els avantatges d’aquest mètode, dins de l’àmbit educatiu i en particular en l’educatiu matemàtic i també pel paper que té en el món d’avui dia. En aquest treball es planteja la idoneïtat de relacionar el llenguatge simbòlic de l’àlgebra amb la geometria, amb la intenció de potenciar el pensament i el raonament visual dels alumnes, per millorar l’aprenentatge d’aquest nou llenguatge a base de fer-lo més significatiu. L’eina utilitzada per establir la connexió geometria-àlgebra són els diagrames. El que es pretén estudiar és fins a quin punt la introducció de diagrames geomètrics històrics, relacionats amb temes del currículum de l’ESO, afavoreix que l’alumnat resolgui determinats problemes. És a dir, Identificar les possibles oportunitats d’aprenentatge i els seus efectes respectius, en la introducció, per part del professor, de diagrames geomètrics històrics en les tasques dels alumnes. La recerca es caracteritza per ser un experiment d’ensenyament interdependent amb un curs de 3r d’ESO, durant la implementació de dues unitats didàctiques, una corresponent a la resolució de problemes amb triangles rectangles i l’altra relativa a la resolució d’equacions de 2n grau, que corresponen al currículum establert per aquest curs de l’ESO. La metodologia compagina la recerca en didàctica de les matemàtiques i la pràctica de l’ensenyament/aprenentatge, a través d’una persona que assumeix alhora el paper de recercadora i de professora, i una segona persona que ha assumit el paper d’observador extern. L’estudi es caracteritza per ser qualitatiu, ecològic i etnogràfic. Consta de tres parts: creació, execució i anàlisi. En la primera part es dissenyen les activitats d’aprenentatge dels alumnes i els instruments per analitzar-les. A la segona els alumnes duen a terme les activitats, en dos moments d’un mateix curs acadèmic, un al primer trimestre i l’altre al tercer. En la tercera, s’analitzen les produccions dels alumnes en referència a: la relació àlgebra/geometria, l’ús de diagrames i la competència matemàtica. Els resultats obtinguts mostren que els alumnes han estat majoritàriament capaços de resoldre els problemes plantejats amb aquest recurs, els diagrames històrics. Han produït raonament diagramàtic i s’ha vist que aquest tipus de raonament és potent, té moltes possibilitats perquè connecta àlgebra i geometria, però també s’ha vist que requereix d’un cert entrenament. És a dir, que cal més raonament visual en les activitats adreçades als alumnes de secundària, perquè encara avui la tendència és que a l’aula de matemàtiques es proposin moltes activitats per raonar amb taules i amb seqüències sintàctiques però menys amb imatges. / This paper considers the adequacy of relating symbolic language of algebra with geometry, in order to promote the visual thinking and reasoning of students to improve learning this new language. The geometry-algebra connection is established through a specific tool: the diagrams. The introduced diagrams come from the history of mathematics and are used to resolve some classical problems related to right triangles and quadratic equations that today have an algebraic solving. The research examines up to what point the introduction of historical geometric diagrams related to topics of the secondary education curriculum helps students to solve certain problems; that is, identify potential opportunities for learning and their respective effects on the introduction, by the teacher, of these diagrams on tasks of students. It is characterized by a teaching experiment with interdependent 3rd year of secondary school, during the implementation of two learning units, corresponding to a solution of problems with triangles and the other on solving equations 2nd degree, which correspond to the curriculum established for this year of secondary education. The results show that students are mostly able to solve the problems with this resource, historical diagrams. They have produced diagrammatic reasoning and it has been shown that this type of reasoning is powerful, it has many possibilities for connecting algebra and geometry, but it requires certain training. That means we must introduce more visual reasoning activities in secondary education, because the trend is still the use of tables and syntactic sequences but not images.

La investigación: Caracterización y evolución de los modelos de enseñanza de la argumentación en clase de ciencias en la educación primaria, participaron cinco docentes de Educación Primaria de la institución educativa “Fe y Alegría” de la ciudad de Manizales, Colombia, que orientan clases a niños y niñas cuyas edades están entre los 9 y 10 años; dos de los docentes fueron elegidos para realizar el estudio de caso. La investigación tiene tres propósitos: a) caracterizar y comprender los cambios en el perfil del pensamiento sobre la argumentación y en la capacidad argumentativa de un grupo de cinco docentes, b) identificar los modelos de enseñanza de la argumentación en el aula de ciencias de los docentes que participan en el proceso de reflexión crítica y c) comprender la evolución de los modelos de enseñanza de la argumentación identificados en los docentes. El aspecto teórico destaca la discusión sobre cuatro aspectos: a) la argumentación como competencia científica, b) la argumentación desde la teoría Toulmin y desde las adaptaciones que a esta teoría se han realizado en el campo de la Didáctica de las ciencias, c) la importancia que tiene para la enseñanza de las ciencias, implicar a los docentes en procesos de reflexión y d) la integración de los perfiles de pensamiento y de desempeño de los docentes, para identificar y caracterizar los modelos de enseñanza de la argumentación en ciencias. En el aspecto metodológico, la investigación se sitúa dentro del paradigma cualitativo y destacan elementos complementarios de la etnografía, la investigación acción y los diseños de estudio de caso, para la comprensión en profundidad de los fenómenos. La información se obtiene a partir de distintas fuentes: a) un cuestionario constituido por preguntas abiertas y que se aplica antes y después del proceso de reflexión crítica (proceso que duró siete meses); b) las programaciones, c) los registros en vídeo y en audio de las clases, las entrevistas y los encuentros de reflexión crítica realizados con los docentes. El seguimiento riguroso del proceso y el análisis de contenido y de discurso realizado a la información obtenida, permitió caracterizar los perfiles de pensamiento y de desempeño de los docentes, perfiles que tras su integración, se constituyeron en la base para la comprensión de la evolución de los tres modelos de enseñanza de la argumentación en ciencias. Los resultados indican cómo la crítica a los aspectos de orden: a) epistemológico, específicamente a la perspectiva tradicional de la construcción de la ciencia, b) didáctico, concretamente al rol autoritario del docente , a la ciencia de carácter dogmático que se lleva al aula y a las interacciones comunicativas autoritarias entre docente y estudiantes y c) conceptual, particularmente a la aceptación de la argumentación como una acción para dar información basada en datos y afirmaciones; potenciaron cambios en el desempeño de los docentes, fundamentales para promover la evolución gradual de los modelos de enseñanza de la argumentación. Finalmente, esta investigación sugiere algunas implicaciones que contribuyen a su fortalecimiento y también al inicio de nuevas propuestas de investigación, como por ejemplo, el estudio de las acciones argumentativas de los estudiantes en el aula de ciencias en la Educación Primaria o la evaluación de los aportes de los libros de texto a los procesos argumentativos. / The research entitled Characterization and evolution of the teaching models of argumentation in science class in primary school worked witha group of 5 primary teachers who belonged to a school named “Fe y Alegría” in the city of Manizales, Colombia and taught lessons to children aged between 9 and 10 years old. Two out of those five teachers were selected for the case study. This research had three goals: (a) To characterize and understand the changes in the way of thinking about argumentation and in the argumentative capacity of the sample population, (b) to identify the teaching models of argumentation in the science classroom of the teachers involved in the process of critical reflection, (c) to understand the evolution of teaching models of argumentation identified in the said teachers. The theoretical framework highlights four aspects: (a) argumentation as scientific competence; (b) the Toulmin’s theory of argumentation and an adaptation and enrichment of the said theory in the field of science education (c) the importance for science education to involve teachers in critical reflection processes, and finally, (d) the integration of the ways of thinking and performance of the said teachers to identify and characterize teaching models of argumentation in science. Methodologically, this research is situated within the qualitative paradigm and it highlighted the complementary elements of ethnography, action research and case study designs for in-depth understanding of the phenomena. The information was gathered from various sources: a) a questionnaire consisting of open questions and applied before and after the critical reflection process (a process that lasted seven months), b) the teachers’ lesson planning, c) video and audio classes recordings, interviews and critical reflection meetings conducted with teachers. An strict monitoring of the process, and the content and discourse analysis made to the said information, allowed to characterize the teachers thinking and their performance, which after their integration, constituted the basis for understanding the evolution of three teaching models of argumentation in science. The results showed how criticism toward aspects of order such as: (a) epistemological, specifically about the traditional perspective of building science; (b) didactical, specifically referring to the authoritarian role of the teacher manifested in the dogmatic conception of science introduced in the classroom and in the authoritarian communicative interactions between teachers and students and (c) conceptual, particularly the fact of assuming argumentation as an activity to give information based on data and claims; all of them, fostered changes in the teachers’ performance, that helped to promote the gradual evolution of teaching models of argumentation. Finally, this research suggests some implications that contribute to its strengthening and also to the starting of new research proposals, such as the study of argumentative actions of students in the science classroom in primary education or evaluation of the contributions of textbooks to argumentative processes.

El objetivo principal de la investigación que se presenta es la construcción de un instrumento para reconocer creatividad en la formación docente en Matemáticas, y a continuación ver cómo sirve para identificar rasgos de creatividad en una situación concreta, como estudio de caso, en cuanto a la creatividad como proceso y como producto. A partir de exponer los estudios que han analizado la creatividad en educación, se reconocen los elementos a tener en cuenta para definir un potencial creativo en el análisis de procesos de desarrollo profesional docente en matemáticas en Primaria. Se reconoce la importancia de considerar como influyen dos componentes del desarrollo profesional docente (conocimiento matemático y conocimiento didáctico) en relación con los criterios básicos de creatividad (originalidad, flexibilidad, fluidez y elaboración).Utilizamos una investigación que integra métodos cualitativos con métodos descriptivos y con estudio de caso etnográfico. Un proceso de triangulación nos permitió confeccionar un sistema (instrumento) de indicadores-descriptores-y-rasgos útil para detectar elementos de potencial creativo. Como estudio de caso, se analiza el potencial creativo de las tareas propuestas, de la acción de clase y de los rasgos observados en los logros de los alumnos en un curso de formación específico en que la formación matemática y didáctica se reduce a 60 horas presénciales, siendo ésta la única formación de estos futuros profesores.En el caso tareas se ha encontrado diferencias en el potencial creativo según los distintos contenidos. En el caso acción de clase reconocemos cinco momentos de aprendizaje creativo (preparación, incubación, insight, verificación y reflexión) que han permitido dar una explicación estructurada de lo ocurrido en términos de proceso creativo de formación. En el caso logros de los alumnos, los rasgos implícitos en las tareas que se eligieron para ser analizadas, aparecen en las respuestas de los estudiantes, como cabía esperar. Pero observamos que en algunos casos aparecen más rasgos creativos de lo esperado en lo didáctico, lo que nos muestra la existencia de estudiantes con mayor potencial creativo en su desarrollo profesional docente en el conocimiento didáctico. Finalmente, reconocemos empíricamente en el caso analizado que no es fácil potenciar rasgos creativos en la formación inicial docente en el contenido matemático cuando hay tan poco tiempo destinado a la formación; sin embargo, es necesario. / This research aims, mainly, at building an instrument to recognize creativity in teacher training in Mathematics, identifying traits of creativity, both as process and as product, in concrete situations, such as study cases.Stemming from existing studies on creativity in education, we have singled out some elements that define the creative potential in the analysis of processes of mathematics teacher development in primary education. We perceived the importance of two aspects of knowledge which bear a crucial relevance on the basic criteria that have been set for creativity: mathematics and didactic knowledge, to meet the criteria of originality, flexibility, fluidity, and elaboration).Our research includes qualitative and descriptive methodology, and an ethnographic case study. A triangulation process allowed us to make a system which can be used as an instrument of indicators-descriptors-and-traits to detect elements of creative potential. As a case study, we analyse the creative potential of proposed tasks, the action in the classroom, and the traits that we observed in the performance of the students in a specific teacher training course where mathematics and didactic training is limited to a total of 60 hours of classroom activity, being the only training for these teachers to be.In the category "tasks" we found differences in the creative potential regarding different contents. In the category "classroom action" we made out five distinct moments in creative learning (preparation, hatching, insight, verification, and reflection) which have enabled us to work out a structured explanation of what happened in terms of a creative training process. In the category "performance of the students", the implicit traits in the tasks that were chosen to be analysed appear in the students' answers, as we expected. But in some cases we observed more creative traits in the didactic aspects than expected, which shows the existence of students with more creative potential in their professional development regarding their didactic knowledge. Finally, we have to admit, regarding the case under scrutiny, that fostering creativity traits in the initial training of teachers to be, when there is such an appalling limitation in the time allocated to teacher training is no easy task, although it remains a necessary, even urgent, task.

La educación matemática debe adaptarse a los cambios sociales producidos por la globalización. Las aulas multiculturales representan un desafío para los estudiantes y profesores en un nuevo escenario multilingüe. Este trabajo tiene como base teórica los estudios del bilingüismo en el aprendizaje de las matemáticas y las competencias matemáticas para la resolución de problemas. Esta tesis indaga sobre el aprendizaje de las matemáticas de los estudiantes paquistaníes que están escolarizados en Cataluña. La lengua juega un importante papel tanto en la vida cotidiana como en la vida escolar del alumnado. Algunos de ellos deben aprender matemáticas en una lengua diferente de su primera lengua. El propósito de esta investigación es estudiar, por una parte, el papel de la lengua durante la resolución de actividades matemáticas del alumnado paquistaní de Educación Secundaria en centros de Cataluña. También nos interesa conocer las dificultades y estrategias de estos estudiantes en la resolución de problemas matemáticos de forma individual y en grupo cooperativo. Finalmente, analizamos los currículos matemáticos de ambos países e hicimos una aproximación diagnóstica de competencias matemáticas del país de origen. Los objetivos de la investigación son los siguientes: 1) Estudiar los cambios de lengua durante la resolución de actividades matemáticas. Describir en qué tipo de actividades matemáticas ocurren estos cambios y su frecuencia. Desde la perspectiva de los alumnos, ver cuáles son las posibles razones de estos cambios. 2) Averiguar qué dificultades del aprendizaje matemático, especialmente lingüísticas, manifiestan los alumnos al resolver problemas matemáticos cuando lo hacen en otra lengua que no es la suya. Cuáles son las estrategias alternativas que utilizan. Este estudio se llevó a cabo con 52 estudiantes paquistaníes de secundaria, escolarizados en 8 centros educativos de Cataluña desde 2010 hasta 2014. Se realizó en cuatro fases de investigación. El paradigma en el cual se sitúa la investigación es el interpretativo-descriptivo. La metodología empleada es cuantitativa para la parte de la investigación que se realizó en Paquistán con una población de 216 alumnos y cualitativa para los centros escolares de Cataluña dependiendo de cada objetivo. En la primera fase estudiamos el uso de la lengua. En la segunda fase del estudio realizamos una aproximación diagnóstica en Paquistán. En la tercera fase investigamos las competencias matemáticas y lingüísticas Utilizamos las pruebas diseñadas por la Generalitat de Catalunya, y elaboramos una prueba propia. Indagamos también la opinión del profesorado. En la cuarta fase realizamos un taller para profundizar en las competencias matemáticas, en el cual se promovió el aprendizaje cooperativo y se estudiaron las interacciones matemáticas y lingüísticas producidas. Las principales conclusiones son: Los alumnos cambian de lengua durante la realización de actividades matemáticas, principalmente por la confianza y la comodidad de usar su primera lengua. Esto sugiere que el cambio de lengua depende del tipo de la actividad planteada. Los currículos de matemáticas de Cataluña y Paquistán presentan diferencias significativas en la organización, el contenido y la metodología. Los estudiantes en Paquistán muestran mejores resultados en la resolución de problemas similares a los de sus libros de texto y mayores dificultades en los problemas que son contextualizados y de tipo realista. En la prueba de competencias matemáticas de la Generalitat de Catalunya, las principales dificultades encontradas se deben a los cambios de unidades de medida, en las operaciones con: decimales, potencias, exponentes, radicales y en el planteamiento de problemas geométricos. Detectamos 4 perfiles de estudiantes de acuerdo a sus competencias matemáticas: a) recién llegados, b) bilingües motivados c) escolarizados en ingles motivados d) bilingües no motivados. En la prueba del estudio las dificultades se relacionan con: comprensión lectora, conocimientos previos, operatoria, unidades. Los estudiantes durante su aprendizaje matemático en España tienden a utilizar estrategias alternativas para realizar algunas operaciones que no dominan, así en lugar de multiplicar hacen sumas repetitivas y aproximaciones sucesivas. Los estudiantes obtuvieron mejores resultados en problemas de operatoria simple, las mayores dificultades se muestran al operar con fracciones, multiplicaciones y divisiones. El desempeño matemático fue levemente superior en la versión en urdú respecto de la versión catalana, con poca diferencia. Se realizó un taller algebraico para conocer el aprendizaje matemático de forma cooperativa de los estudiantes paquistaníes para ver si este les ayudaba en la resolución de los problemas. Durante la realización del taller observamos que se produjo un cambio de lengua, “code switching” (utilizaban varias lenguas, catalán, urdú e inglés) para su mejor comprensión y discusión. Detectamos que la mayoría de las interacciones fueron cooperativas y se propició la metacognición. Los resultados mostraron que las alumnas alcanzaron diferentes niveles de competencias matemáticas, dependiendo del punto de partida de cada una, aunque las parejas llegaron en general a la solución de los problemas planteados. El uso de L1 les permitió profundizar en las actividades matemáticas planteadas. Otro aspecto importante es que el conocimiento de más de una lengua propició de forma más sencilla el conocimiento de las otras en la resolución de los problemas matemáticos complejos. / L’educació matemàtica s’ha d’adaptar als canvis socials produïts per la globalització. Les aules multiculturals representen un repte per a els estudiants i professors en un nou escenari multilingüe. Aquesta tesi indaga sobre l’ aprenentatge de les matemàtiques dels estudiants paquistanesos que estan escolaritzats a Catalunya. La llengua juga un paper important tant en la vida quotidiana como a la vida escolar del alumnat. Ells han d’aprendre matemàtiques en una llengua diferent de la seva primera llengua. Aquest treball t com a base teòrica els estudis del bilingüisme en l’aprenentatge de les matemàtiques i les competències matemàtiques per a la resolució de problemes. El propòsit de aquesta investigació es estudiar, d’una banda, el paper de la llengua durant la resolució d’activitats matemàtiques del alumnat paquistanès d’ Educació Secundaria en centres de Catalunya. D’altra ens interessa conèixer les dificultats i estratègies de aquests estudiants en la resolució de problemes matemàtics de forma individual i en grup cooperatiu. A més, analitzem els currículums matemàtics de tot dos països per fer una aproximació diagnòstica de competències matemàtiques del país d’origen. Els objectius de la recerca són: 1) Estudiar els canvis de llengua durant la resolució de activitats matemàtiques. Descriure aquests canvis en alguns tipus d’activitats matemàtiques, i veure si són freqüents. Des de la perspectiva dels alumnes veure quines són les possibles raons per d’aquests canvis. 2) Conéixer quines dificultats de l’aprenentatge matemàtic, especialment les lingüístiques, manifesten els alumnes al resoldre problemes matemàtics quan ho fan en una altra llengua que no es la seva, i quines estratègies alternatives fan servir. Aquest estudi es va dur a terme amb 52 estudiants paquistanesos de secundaria, escolaritzats en 8 centres educatius de Catalunya. Es va realitzar amb quatre fases d’ investigació. El paradigma que es situa la recerca es l’interpretatiu – descriptiu. La metodologia emprada es quantitativa per la recerca que es fa dur a terme en el Pakistan amb una població de 216 alumnes i qualitativa d’estudi de cassos pels centres escolars de Catalunya, dependent de cada objectiu. A la primera fase vam estudiar l’ús de la llengua en la resolució de problemes. A la segona fase vam realitzar una aproximació diagnòstica al Pakistan amb alumnat paquistanès i amb el seu professorat . A la tercera fase vam investigar les competències matemàtiques i lingüístiques d’alumnat paquistanès en centres d’Educació Secundaria de Catalunya. Es van utilitzar les proves dissenyades per la Generalitat de Catalunya, i vam elaborar una prova pròpia de matemàtiques. Es va indagar també l’opinió del professorat. A la quarta fase vam realitzar un taller per a aprofundir en les competències matemàtiques i es va promoure l’aprenentatge cooperatiu i també es van estudiar les interaccions matemàtiques i lingüístiques produïdes. Les principals conclusions són: Els alumnes canvien de llengua durant la realització de activitats matemàtiques, principalment degut a la confiança i la comoditat de fer servir la seva primera llengua. Això suggereix que el canvi de llengua depèn de la tipologia de l’activitat plantejada. Els currículums de matemàtiques de Catalunya i Pakistan mostren diferencies importants en l’organització, el contingut i la metodologia. Els estudiants a Pakistan mostren millors resultats en la resolució de problemes quan aquests són semblants als dels seus llibres de text, i presenten més dificultats en problemes que són contextualitzats i de tipus realistes. A la prova de competències matemàtiques de la Generalitat de Catalunya, les principals dificultats que hem observat són els canvis d’ unitats de mesura en les operacions amb: decimals, potencies, exponents, radicals i en el plantejament de problemes geomètrics. Es vam detectar 4 perfils d’ estudiants d’acord a les seves competències matemàtiques: a) nouvinguts b) bilingües motivats c) escolaritzats en angles motivats d) bilingües no motivats. En la prova de l’estudi, les dificultats se van relacionar amb: comprensió lectora, coneixements previs, operatòria, unitats. Els estudiants durant el seu aprenentatge matemàtic utilitza estratègies alternatives per a realitzar algunes operacions que no dominen, així en lloc de multiplicar fan sumes repetitives i aproximacions successives. Els estudiants van obtenir millors resultats en problemes d’operatòria simple, les majors dificultats es mostren al operar amb fraccions, multiplicacions i divisions. L’acompliment matemàtic va ser lleument superior a la versió en urdú respecte de la versió catalana, amb poques diferències. Se va realitzar un taller para conèixer l’ aprenentatge matemàtic de forma cooperativa dels estudiantes pakistanesos, per veure si aquest espai els ajudava en la resolució dels problemes. Durant la realització del taller van observar que es va produir un canvi de llengua “code switching” (català, urdú, castellà i anglès) per a la seva millor comprensió i discussió. Vam detectar que la majoria de les interaccions van ser cooperatives i es va propiciar la metacognició. Els resultats mostren que les alumnes van aconseguir diferents nivells de competències matemàtiques, dependent del punt de partida de cadascuna, tot i que les parelles van arribar a la solució dels problemes plantejats. L’ús de L1 els va permetre aprofundir en les activitats matemàtiques plantejades. El coneixement de més de una llengua va propiciar de forma més senzilla, el coneixement de les altres en la resolució dels problemes matemàtics complexos. / Mathematics education must adjust to social changes caused by globalization. Multicultural classrooms present challenges for students and teachers in a new multicultural scenario. In this thesis we inquired about the learning of mathematics by Pakistani students enrolled in Catalonia. Language plays an important role in both school and daily lives. Students have to learn mathematics in a language that is not their first. This research is situated within the theoretical framework of studies on bilingualism in the learning of mathematics and mathematics competences for the resolution of problems. The aim of this research was to study the role of language during the resolution of mathematics activities among Pakistani students in secondary education Catalan centers. We wanted to know about the difficulties and strategies from these students when solving mathematical problems individually as well as in a cooperative environment. We analyzed mathematics curricula from both countries and we realized a mathematics competences diagnostic approach from the country of origin. The objectives were: 1) To study language switching during the resolution of mathematical activities. To describe these changes in different types of mathematical activities and see how frequently they occur. From the students’ perspective, what were some reasons for these changes. 2) To see which mathematics learning difficulties -specially linguistic-students showed during mathematics problem resolution, when they did so in a language other than their first language. What alternative strategies they use. This study was carried out among 52 Pakistani secondary students attending eight educational centers in Catalonia from 2010 to 2014. Research was carried out in four phases within an overall interpretive-descriptive paradigm, combining quantitative and qualitative methodologies. For the part of investigation that was done in Pakistan, a quantitative methodology was used with 216 students. At another phase, a qualitative methodology was adopted for the data collected in Catalonia, depending on specific objectives. We also used a micro ethnographic and sociocultural approach for qualitative study. In the first phase we studied the language use. Secondly we made a diagnostic approach in Pakistan. Thirdly we examined mathematical and linguistic competences. We used tests from Generalitat de Catalunya (Catalonia Administration) and we did our own test. We enquired opinons from teachers. Fourthly, we organized a workshop among students in order to deeply understand their mathematical competences. Cooperative learning was promoted and we also studied the interaction among participants. The main conclusions have been: Students changed language during their mathematics activities, because of their confidence and comfort using their first language. This suggests that the changes in language are related to mathematical activity presented. Mathematics curricula from Catalonia and Pakistan showed important differences in their organization, content and methodology. Pakistani students showed better marks solving similar problems from their books and greater difficulties in realistic contextualized problems. The main difficulties in a mathematics competence test from Generalitat de Catalunya were changes in measurement units, decimals, potencies and exponents, roots and geometry. The difficulties in a study test were related with: reading comprehension, previous knowledge, operations, and units. The students during their mathematic learning tended to use alternative strategies making some operations that they didn’t know. Thus, instead of multiplying, they made repeated additions and succesive approximations. The students performed better in simple operatories, the greater difficulties were with fractions, multiplications and divisions. The performance was slightly higher in Urdu than in Catalan. We found 4 student categories, according to their mathematics competences: a) just arrived, b) motivated bilingual c) motivated and attending English schools d) no motivated bilingual. A workshop was organized among students to understand cooperative learning in mathematics. During solving they reported “code switching” (Catalan, Urdu and English) for a better understanding. The majority of interactions were cooperative and metacognition was promoted. The students achieved different levels in mathematics competences, according to their background. In pairs they solved the problems. Using L1 helped in the resolution of mathematic activities. The knowledge of more than one language helped learning the other languages during the resolution of complex mathematics problems.

En el marc de les experiències de la renovació de l'ensenyament de la història durant el final del franquisme i principis de la democràcia, sorgeix un grup que impulsarà un projecte provinent d'Anglaterra. És l'anomenat "Història 13-16", que està destinat a ensenyar història a partir del seu mètode d'anàlisi a l'ensenyament secundari.Aquesta recerca està constituïda per dues parts. En la primera s'estudia els principis i l'evolució del grup -que adoptarà diversos noms, però que el més conegut serà "Grupo 13-16"- des d'una perspectiva històrica. S'examinen les seves experiències a l'aula i tots els materials que van a crear. Així mateix, un cop establert el marc històric, s'aborda l'impacte i les repercussions que el grup ha donat lloc en el camp de l'ensenyament formal de la història: els llibres de text, la implementació a les aules, la reforma educativa, el sorgiment de noves experiències relacionades, etc. Una influència que serà més marcada en tot el terreny formal que no pas en la seva aplicació real amb l'alumnat.En la segona part de la recerca s'avalua què ha quedat del mètode trenta anys després que es posés en marxa. Per aquest motiu s'han cercat alumnes que van estudiar amb ell i s'han aplicat diferents tècniques, tals com l'observació simple, les entrevistes en profunditat i l'observació sistemàtica i estructurada de vídeos en els quals apareixen alguns dels alumnes en algunes sessions del curs. El resultat, amb un fort component de psicologia educativa, ens aboca reflexions sobre el record i a l'entorn de l'aprenentatge per descobriment. Ens permet, a més, veure com incideix en l'alumnat l'aplicació d'aquestes metodologies i quines possibilitats té la disciplina científica com a mètode didàctic. Finalment, ens permet reflexionar sobre les polítiques educatives que s'impulsen i sobretot, el paper destacat que hi té el professorat; perquè es pot veure que allò que no se sap no es pot ensenyar, i aquí rau un dels primers problemes de l'educació. / By the end of Franco's regime and the early years of the democratic restoration, various attempts were made in Spain to renew the teaching of history. One of them was led by the "Història 13-16" (History 13-16) group, aimed at teaching history in secondary education using its analytical method. A project first originated in England. The present research consists on parts. On the first one the origin and the evolution of this group -which was given a few names though it was generally best known as the "13-16 group"- is studied from an historical point of view. Its field experiences and the materials they developed are here analysed. Once the historical frame is set, the research is addressed to the impact and the effects this group has produced on the teaching of history on various aspects: text books, education reform, field implementation, new experiences, etc. An influence that is more present on formal aspects than on real case applications.The second part of this research is committed to evaluate what is left of this method thirty years after it was first put into practice. With this purpose, different techniques -such as plain observation, in depth interviews- were used with a set of alumni of this method.The outcome, with an important dose of educational psychology, drives us to considerations about memories and learning through discovery. This allows us to see the effects of the application of these methodologies on students and the possibilities of this scientific discipline as a didactic method. This also enables us to think about the ongoing education policies and, most notably, about the key role played by teachers, since it seems obvious that it can not be taught what is not known, one of the first -and main- problems when facing education.