El presente estudio se propone investigar el significado interpersonal del lenguaje y su papel en la cultura de los medios de comunicación actuales. Con este fin se examinará un corpus de textos audiovisuales formado por la comedia de situación alemana Türkisch für Anfänger y de sus traducciones a las lenguas románicas como el catalán y el francés. El análisis se basa en la transcripción multimodal de los primeros episodios de la sitcom, e incluye tanto la transcripción de los códigos verbales como de los paraverbales y no verbales (gestos, expresiones faciales, cinematografía, etc.). Para analizar el significado interpersonal en los diferentes niveles narrativos (extradiegético e intradiegético), el estudio parte de la teoría de la valoración, recientemente aplicada en los estudios de traducción. / The present study aims to explore the role of interpersonal layers of meaning in the current media culture of distance. With this aim in mind, we examine a corpus of audiovisual texts composed of the German sitcom Türkisch für Anfänger and its translations into Romance languages such as Catalan and French. The analysis is based on a multimodal transcript of the first episodes including not only the verbal context but also paraverbal, nonverbal (gestures, facial expressions, etc.) and shooting details. In order to explain the interpersonal layers on the extradiegetic and intradiegetic level of narration in film we draw on the theoretical framework of appraisal theory which in recent years has been applied to translation studies.

El 1998, una petita pel.lícula japonesa va revolucionar el cinema de terror, que en aquell moment es trobaba dominat per la indústria nord-americana. Es tractava de Ringu, un film en el qual el director Hideo Nakata mostrava l’essència de les histories de fantasmes tradicionals del seu país en un entorn urbà contemporani. L’èxit d’aquest títol va obrir les portes a una sèrie de produccions japoneses de terror que es caracterizava per uns trets comuns que les feien reconeixibles. L’absència de violència explícita, la por a les noves tecnologies, presentades com quelcom negatiu, la presència d’un tipus de fantasma conegut com a yurei (esperits aturmentats, normalment femenins, que acostumaven a vestir roba blanca i caminar lentament amb part del seu rostre cobert per una llarga melena fosca) i, sobretot, un ritme més pausat que el que presentava el cinema de Hollywood, gràcies a un muntatge diferent, van ser les característiques més identificables d’aquestes pel.lícules que van originar el fenomen conegut com J-Horror. Dark Water, Ju-On. La maldición, Llamada perdida i Kairo van formar part d’aquest fenomen, sorgit a finals dels anys noranta i que amb prou feines va durar una década. Veient la possibilitat d’aprofitar aquest èxit, la indústria nord-americana va fer remakes de diversos d’aquests films. Ara bé, com van traduir en aquestes produccions una cosa tan important com és el muntatge? Aquesta pregunta és la base d’aquest treball d’investigació. Després de fer una introducció al cinema de terror japonès i a les principals teories i conceptes del muntatge, s’han estudiat tant els films de terror japonesos contemporanis com els seus respectius remakes nord-americans centrant tota l’atenció en el seu muntatge visual. Per això, hem escollit una seqüència de cada original i la mateixa seqüència del remake per a descomposar-les en escenes i analitzar el muntatge fet servir en totes dues. La realització d’aquests decoupages permet observar aspectes com els tipus de plans, la seva durada, els movimients de càmara i el tipus de transició utilitzada per unir les escenes. El resultat d’aquest estudi mostra que, mentre les pel.lícules originals fan servir plans de major durada, acostumen a presentar els espais a través d’un pla general i, en la majoria de casos, els seus moviments de càmara es fan girant sobre el seu eix, els remakes recorren a nombrosos moviments de travelling, en els quals es desplaça la càmara, es fan servir més plans mitjans que plans generals i les seves escenes són d’una durada molt més breu que les que podem observar als films originals. Això, unit als canvis de durada que es produeixen en les escenes dels remakes però no en les del J-Horror estudiades, fa que el ritme narratiu sigui la principal diferència entre els seus muntatges. El ritme lent i pausat japonès es contraposa al ritme clarament més ràpid dels seus remakes nord-americans, que mostren una major fragmentació tant de l’acció com de l’espai i no han sabut traduir la tranquil.la mirada amb la que s’ha distingit el cinema de terror japonès contemporani, sent aquesta la conclusió de l’estudi realitzat. / En 1998, una pequeña película japonesa revolucionó el cine de terror, que en ese momento se encontraba dominado por la industria norteamericana. Se trataba de Ringu, un film en el que el director Hideo Nakata mostraba la esencia de las historias de fantasmas tradicionales de su país en un entorno urbano contemporáneo. El éxito de este título abrió las puertas a una serie de producciones japonesas de terror que se caracterizaba por unos rasgos comunes que las hacían reconocibles. La ausencia de violencia explícita, el temor a las nuevas tecnologías, presentadas como algo negativo, la presencia de un tipo de fantasma conocido como yurei (espíritus atormentados, normalmente femeninos, que solía vestir ropas blancas y caminar lentamente con parte de su rostro cubierto por una larga melena oscura) y, sobre todo, un ritmo más pausado que el que presentaba el cine de Hollywood, gracias a un montaje diferente, fueron las características más identificables de estas películas que dieron origen al fenómeno conocido como J-Horror. Dark Water, Ju-On. La maldición, Llamada perdida y Kairo formaron parte de este fenómeno, surgido a finales de los años noventa y que apenas duró una década. Viendo la posibilidad de aprovechar este éxito, la industria norteamericana hizo remakes de varios de estos films. Ahora bien, ¿cómo tradujeron en estas producciones algo tan importante como el montaje? Esta pregunta es la base de este trabajo de investigación. Tras hacer una introducción al cine de terror japonés y a las principales teorías y conceptos del montaje, se han estudiado tanto los films de terror japoneses contemporáneos como sus respectivos remakes norteamericanos centrando toda la atención en su montaje visual. Para ello, hemos elegido una secuencia de cada original y la misma secuencia de su remake para descomponerlas en escenas y analizar el montaje utilizado en ambas. La realización de estos decoupages permite observar aspectos como los tipos de plano, su duración, los movimientos de cámara y el tipo de transición utilizada para unir las escenas. El resultado de este estudio muestra que, mientras las películas originales japonesas utilizan planos de mayor duración, suelen presentar los espacios donde se desarrolla la acción a través de un plano general y en la mayoría de casos sus movimientos de cámara se realizan girando sobre el propio eje, los remakes recurren a numerosos movimientos de travelling, en los que se desplaza la cámara, se utilizan más planos medios que planos generales y sus escenas son de una duración mucho más breve que las que podemos observar en los films originales. Esto, unido a los cambios de duración que se producen en las escenas de los remakes pero no en las películas del J-Horror estudiadas, hace que el ritmo narrativo sea la principal diferencia entre sus montajes. El ritmo lento y pausado japonés se contrapone al ritmo claramente más rápido de sus remakes norteamericanos, que muestran una mayor fragmentación tanto de la acción como del espacio y no han sabido traducir la tranquila mirada con la que se ha distinguido el cine de terror japonés contemporáneo, siendo esta la conclusión del estudio realizado. / In 1998, a japanese movie revolutionized horror cinema, which in that moment was dominated by American industry. It was Ringu, a film in which the filmmaker Hideo Nakata showed the essence of traditional ghosts stories from his country in an urban environ. The success of this title open the way to a series of Japanese horror productions that was characterized by some features in common that made it recognizebles. The absence of explicit violence, fear of new technologies, showed as something negative, the presence of a kind of ghost known as yurei (tormented spirits, usually women, that wear white clothes and walks slowly with part of its face hidden by black hair) and, above all, a slower rythm than Hollywood cinema, thanks to a different kind of edition, were the characteristics more identificables from the movies which caused the phenomenon kwown as J-Horror. Dark Water, Ju-On, One Missed Call and Kairo were part of this phenomenon, born at last of the 90 and that barely last for a decade. Understanding the chance to take advantage of this success, American industry did remakes from some of these films. How did these productions translate something so important as the edition? This question was the basis for this research. After an introduction to japanese horror cinema and the main edition theories and concepts, we have studied contemporary Japanese horror movies and their American remakes with the focus of the attention on the visual edition. Because of thar, we have choosen one sequence from each original and the same sequence from their remake to separate it into scenes and analysing the edition from both. These decoupages allow to observate aspects like the angle of plans, its lenght, the camera movements and transitions used to join scenes together. The results of this research shows that, while original movies uses more lenght plans, it used to show the space through a general plan and, the most of times, its camera movements are doing turning above its own axle, remakes uses more travelling movements, in which camera is displaced, more general plans are done and the length of its scenes is very shorter thsn the length of the scenes from original films. These points, and the changes in the lenght of remakes scenes but not in the J-Horror scenes movies, do the narrative rythm be the main difference between its editions. The slow japanese rythm is opposed to faster rythm of american remakes, which shows a biggest fragmentation of the narrative action and the space. American remakes don’t know translate the peaceful look that distinguished japanese contemporary horror cinema, being that the conclusion of this issue.

Material addicional: http://hdl.handle.net/10230/25937 / This thesis dissertation reflects on the way fans consume mediated sport today. The work is comprised of four articles. In Manufacturing conflict narratives in Real Madrid versus Barcelona football matches we challenged the identity-based generation of conflict and proposed a celebrity-based framework to understand fans’ sport consumption of narratives. In Community building in the digital age. Dynamics of online sports discussion and Discussion moderation in online media. The case of Marca newspaper the authors examined the comments section under the news in sports journalism. We explored users’ participation and interaction behaviour in a Spanish online sports community to conclude that fans’ engagement was based on liquid connections. Finally, in Quantifying the immeasurable: A reflection on sport, time and media I built on the previous research to comprehensively inquire the nature of mediasport consumption. Following the standardization of modern sports by means of quantification, I argue that mediated sport has become a globally consumable and simplified commodity. / Esta tesis reflexiona sobre el consumo contemporáneo del deporte mediado. El trabajo se compone de cuatro artículos. En Manufacturing conflict narratives in Real Madrid versus Barcelona football matches cuestionamos la generación del conflicto basada en características identitarias y proponemos un marco teórico centrado en la cultura de celebridades para entender el consumo de narraciones de los aficionados. En Community building in the digital age. Dynamics of online sports discussion y Discussion moderation in online media. The case of Marca newspaper los autores analizamos los comentarios de los lectores en las noticias de periodismo deportivo. Exploramos la participación e interacción de los usuarios en una comunidad online deportiva y concluimos que el comportamiento de los fans se caracterizaba por la liquidez de sus lazos. Por último, en Quantifying the immeasurable: A reflection on sport, time and media se retoma la investigación anterior para ofrecer una reflexión integral sobre la esencia del consumo de mediasport. A través de la standarización del deporte moderno llevada a cabo mediante su cuantificación, justifico que el deporte mediado se ha convertido en un producto global y simplificado.

El trabajo que aquí se presenta trata de dar cuenta del trayecto frustrado a lo largo de más de un lustro. La intención inicial era tratar de poner en pie un proyecto de largometraje cinematográfico, para que éste se convirtiera en objeto de estudio para el trabajo de tesis. Viéndose frustrado en varios intentos en su pre-producción, y llegando a las fechas establecidas para la conclusión y la entrega de la tesis, lo que se incluye aquí es el trabajo realizado hasta el momento durante ese camino. En éste se traslada el recorrido establecido desde la primera idea, su particular casting, el contexto en el que se podría encasillar este tipo de película, las intenciones artísticas para afrontar el proyecto, las diferentes piezas con las que se va construyendo su corpus de imagen y sonido, los titubeos reflejados en el propio proceso creativo del mismo, así como un gran 'anexo / portafolio' con varios materiales allí reunidos como cuaderno de bitácora. Es por tanto que el trabajo de tesis que aquí inicia, es un viaje para ayudar a imaginar el potencial proyecto cinematográfico que concluirá más allá de este primer cierre [el de la tesis], para seguir su camino en solitario. / The work presented here tries to explain the failed path over more than five years. The initial intention was to try to put in place a feature film project, so that it became an object of study for the thesis. Seeing several attempts frustrated in its pre-production, and coming to the dates set for the completion and delivery of the thesis, what is included here is the work done so far in that direction. In this travel set from the first idea, his particular casting, the context in which they could classify this kind of film, the artistic intentions to tackle the project, the different pieces that are being built moves his body image and sound, the hesitation reflected in the creative process of it himself; as well as a great 'Annex / Portfolio' with various materials gathered there as logbook. It is therefore the thesis work starts here, it is a journey to help imagine the potential film project which will conclude beyond this first closing [the thesis], to follow his path alone.

Esta tesis estudia tres óperas: Motezuma (1733) de Antonio Vivaldi; Montezuma (1755) de Carl Heinrich Graun y Fernand Cortez ou la conquête du Mexique (1809) de Gaspare Spontini. La finalidad es establecer la fuente exacta de sus libretti. El estudio comprueba si esa fuente es la Historia de la conquista de México (1684) de Antonio de Solís. La tesis analiza las tradiciones en las que esta obra se inserta: la historiografía sobre la Conquista de México y la crónica de Indias. Por último, estudia el contexto en el cual surgieron las tres óperas así como sus implicaciones artísticas, políticas e ideológicas. / This thesis studies three operas: Motezuma (1733) by Antonio Vivaldi; Montezuma (1755) by Carl Heinrich Graun and Fernand Cortez ou la conquête ou du Mexique (1809) by Gaspare Spontini . The aim is to establish the exact source of their libretti. The study tests whether that source is the History of the Conquest of Mexico (1684) by Antonio Solis. The thesis examines the traditions in which this work is inserted: the historiography of the Conquest of Mexico and Spanish chronicles of the Indies. Finally it, studies the context in which these three operas arose as well as their artistic, political and ideological implications.

Des de la seva creació, la Federació Internacional de Voleibol ha realitzat diversos canvis en el reglament amb la finalitat d’augmentar la continuïtat del joc, especialment en el voleibol masculí d’alt nivell. No obstant, per a incrementar la durada dels punts, no només és important modificar el reglament, sinó que també és necessari aprofundir en l’estudi de les accions defensives que afavoreixen la continuïtat del joc, com és el cas de la cobertura de l’atac. L’objectiu general d’aquest estudi va ser analitzar la cobertura de l’atac des de la perspectiva d’un model d’anàlisi dels esports col·lectius basat en la metodologia observacional: el model competitiu o contextualitzat. La gran quantitat de patrons de conducta detectats en diferents circumstàncies contextuals van demostrar que els jugadors que cobreixen l’atacant assumeixen una responsabilitat espacial determinada per a cada situació de joc en particular. A més a més, els resultats obtinguts també van demostrar que al voleibol modern d’alt nivell s’utilitzen amb una freqüència molt baixa o nul·la els sistemes de cobertura recomanats per la literatura especialitzada, és a dir, els sistemes 3-2-0, 2-3-0 i 2-1-2. En canvi, sí que s’utilitzen altres sistemes alternatius, essent els més freqüents els sistemes 1-3-1 i 1-2-2. Aquest estudi aporta informació innovadora sobre la cobertura de l’atac que pot ser útil pels entrenadors de voleibol a l’hora de dissenyar els seus sistemes de joc. / Desde su creación, la Federación Internacional de Voleibol ha realizado múltiples cambios en el reglamento con el fin de aumentar la continuidad del juego, especialmente en el voleibol masculino de alto nivel. Sin embargo, para incrementar la duración de los puntos, no solo es importante modificar el reglamento, sino que también es necesario profundizar en el estudio de las acciones defensivas que favorecen la continuidad del juego, como es el caso de la cobertura del ataque. El objetivo general de este estudio fue analizar la cobertura del ataque desde la perspectiva de un modelo de análisis de los deportes colectivos basado en la metodología observacional: el modelo competitivo o contextualizado. La gran cantidad de patrones de conducta detectados en distintas circunstancias contextuales demostraron que los jugadores que cubren al atacante asumen una responsabilidad espacial determinada para cada situación de juego en particular. Además, los resultados obtenidos también demostraron que en el voleibol moderno de alto nivel se utilizan con una frecuencia muy baja o nula los sistemas de cobertura recomendados por la literatura especializada, es decir, los sistemas 3-2-0, 2-3-0 y 2-1-2. En cambio, sí que se utilizan otros sistemas alternativos, siendo los más frecuentes los sistemas 1-3-1 y 1-2-2. Este estudio aporta información novedosa sobre la cobertura del ataque que puede ser útil para los entrenadores de voleibol a la hora de diseñar sus sistemas de juego. / Since its establishment, the International Volleyball Federation has introduced numerous rule changes in an attempt to increase the game continuity, especially in high-level men’s volleyball. However, in order to extend the duration of points, it is necessary not only to change certain rules, but also to study the defensive actions that influence this aspect of play. One such action is attack coverage. The general aim of this study was to examine attack coverage using an analysis model of team sports that is based on observational methodology: the competitive or contextualized model. The large number of behaviour patterns detected in different contextual circumstances demonstrated that players who are covering the attacker assume a certain spatial responsibility for each particular game situation. The results obtained also show that in high-level modern volleyball the attack coverage systems recommended in the specialised literature, such as 3-2-0, 2-3-0, and 2-1-2, are rarely used. On the other hand, the most frequently used alternative systems were 1-3-1 and 1-2-2. This study provides new information about attack coverage that could be used by volleyball coaches to design their playing systems.

La finalidad del estudio fue valorar la eficacia de dos tipos de intervención (asesorado vs supervisado) en la conducta de actividad física y en la mejora de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV) a corto y a largo plazo. Participaron 10 hombres y 12 mujeres, poco activos y con dos o más FRCV que se aleatorizaron en los dos grupos de estudio. La intervención de 6 meses de duración y 24 meses de seguimiento, comprendió 13 entrevistas individualizadas para la modificación de conducta (grupo asesorado) y 64 sesiones de ejercicio físico supervisado (grupo supervisado). Las principales variables desenlace fueron la conducta de actividad física, el índice de masa corporal, indicadores bioquímicos de riesgo cardiovascular, presión arterial e indicadores del estado cognitivo-conductual. Al finalizar la intervención, ambos grupos mejoraron su conducta de actividad física y los procesos de cambio y redujeron la presión arterial. La autoeficacia y el balance decisional obtuvieron mejoras solamente en el grupo asesorado. No se mostraron diferencias estadísticamente significativas entre grupos en ninguna de las variables analizadas. En el seguimiento solamente perduraron los cambios positivos en la conducta de actividad física y en los procesos de cambio. Tanto las intervenciones basadas en el asesoramiento y como las basadas en la supervisión pueden tener los mismos efectos en la conducta de actividad física, en parámetros clínicos-bioquímicos y cognitivo-conductuales. / La finalitat de l'estudi va ser valorar l'eficàcia de dos tipus d'intervenció (assessorada vs supervisada) en la conducta d'activitat física i en la millora dels factors de risc cardiovascular (FRCV) a curt i llarg termini. Van participar 10 homes i 12 dones, poc actius i amb dos o més FRCV que es van aleatoritzar en els dos grups d'estudi. La intervenció de 6 mesos de durada i 24 mesos de seguiment, va comprendre 13 entrevistes individualitzades per a la modificació de conducta (grup assessorat) i 64 sessions d'exercici físic supervisat (grup supervisat). Les principals variables desenllaç van ser la conducta d'activitat física, l'índex de massa corporal, indicadors bioquímics de risc cardiovascular, pressió arterial i indicadors de l'estat cognitiu-conductual. Al finalitzar la intervenció, tots dos grups van millorar la seva conducta d'activitat física i els processos de canvi i van reduir la pressió arterial. La autoeficàcia i el balanç decisional només van millorar en el grup assessorat. No es van observar diferències estadísticament significatives entre grups en cap de les variables analitzades. En el seguiment només van perdurar els canvis positius en la conducta d'activitat física i en els procesos de canvi. Tant les intervencions basades en l'assessorament i com les basades en la supervisió poden tenir els mateixos efectes en la conducta d'activitat física, en paràmetres clínics-bioquímics i cognitiu-conductuals. / The purpose of the study was to assess the effectiveness of two types of intervention (advised vs supervised) in the physical exercise behavior and improving cardiovascular risk factors in the short and long term. Twenty-two low active participants (10 men, 12 women) with two or more cardiovascular risk factors were randomized in two study groups. The 6-months intervention and 24-months follow-up included 13 individual behavior modification interviews (advised group) and 64 sessions of supervised physical exercise (supervised group). The main outcome variables were physical activity behavior, body mass index, biochemical indicators of cardiovascular risk, blood pressure and cognitive-behavioral state indicators. After the intervention, both groups improved their physical activity and behavior change processes and reduced blood pressure. Self-efficacy and decisional balance improvements were only observed in the advised group. No significant differences between groups in any of the variables were observed. At follow-up positive changes persisted only in physical activity behavior and processes of change. Interventions counseling-based and supervision-based may have similar effects on physical activity behavior, biochemical-clinical and cognitive behavioral parameters.

Des que es va aprovar, l'any 2004, la recomanació estratègica en l'Assemblea Extraordinari de l'International Paralympic Committee celebrada al Caire (Egipte) per afavorir la inclusió dels diferents esports Paralímpics a les Federacions Esportives Internacionals (uniesportives), ens trobem immersos en una nova situació en l'esport federat, representada per la inclusió de l'esport per a persones amb discapacitat i les seves modalitats esportives en el si de les federacions d'esports específics a nivell internacional i conseqüentment a nivell nacional. Aquest procés ja s'ha iniciat a Espanya amb diversos processos d'inclusió / integració de l'esport adaptat en diverses federacions uniesportives nacionals. És objecte d'aquest estudi doctoral proposar i seguir una estratègia metodològica d'investigació-acció, que ens aproximi al coneixement existent sobre la inclusió de l'esport adaptat a les federacions esportives a través dels seus gestors, tècnics i esportistes, comparant el coneixement entre federacions d'esport adaptat i de les federacions uniesportives mitjançant la tècnica participativa del “focus group”, per poder proposar les bases d'un model d'intervenció que sigui útil per transformar el seu entorn en inclusiu, emmarcat en criteris consensuats de "Bones Pràctiques Inclusives". A través de la metodologia de la investigació-acció i del “focus group”, en aquest estudi s'analitza el coneixement existent sobre els processos d'integració - inclusió de l'esport adaptat a les federacions uniesportives a Espanya. Es comparen les creences i les opinions de persones representants de les federacions d'esport adaptat (pluriesportives) i les federacions uniesportives. Aquesta tesi doctoral és una investigació imbricada i relacionada en els seus continguts amb el projecte Blanquerna Inclusió - BLiNCL, recolzada i subvencionada pel Consell Superior d'Esports i el Comitè Paralímpic Espanyol (subvenció: 021 / UPR10 / 12); per objectivar, avaluar i construir coneixement sobre la inclusió en l'esport adaptat a l'Estat Espanyol. Els participants en l'estudi representen 3 rols fonamentals en l'organització esportiva: esportistes, tècnics i gestors. Les reunions de “focus group”, s'han enregistrat en vídeo i àudio, el contingut s'ha analitzat a través d'una rigorosa metodologia qualitativa de triangulació i informàtica a través del programa ATLAS.ti - The Qualitative Data Analysis Software, versió 2.4. i en base als resultats obtinguts; realitzant-se una reflexió per part de jutges experts que han facilitat, a través de la discussió i les propostes, el desenvolupament d'una proposta guia que ajudi a la inclusió / integració en l'esport federat a Espanya. L'objectiu final de l'estudi és l'elaboració d'un "Protocol inclusió de l'esport de competició de les persones amb discapacitat en les federacions esportives convencionals - uniesportives, a l'Estat Espanyol" realitzant propostes raonades i amb base científica, inspirades en els resultats del treball de camp, enriquida amb opinions d'experts inclusius i d'experts de l'esport federat, perquè puguin ser aprofitades per les federacions esportives de l'Estat Espanyol i dels seus òrgans rectors. / Desde que se aprobó, en el año 2004, la recomendación estratégica en la Asamblea Extraordinario del International Paralympic Committee celebrada en el Cairo (Egipto) para favorecer la inclusión de los diferentes deportes Paralímpicos en las Federaciones Deportivas Internacionales (unideportivas), nos hallamos inmersos en una nueva situación en el deporte federado, representada por la inclusión del deporte para personas con discapacidad y sus modalidades deportivas en el seno de las federaciones de deportes específicos a nivel internacional y consecuentemente a nivel nacional. Este proceso ya se ha iniciado en España con diversos procesos de inclusión / integración del deporte adaptado en diversas federaciones unideportivas nacionales. Es objeto de este estudio doctoral proponer y seguir una estrategia metodológica de investigación-acción, que nos aproxime al conocimiento existente sobre la inclusión del deporte adaptado en las federaciones deportivas a través de sus gestores, técnicos y deportistas, comparando el conocimiento entre federaciones de deporte adaptado y de las federaciones unideportivas mediante la técnica participativa del “focus group”, para poder proponer las bases de un modelo de intervención que sea útil para transformar su entorno en inclusivo, enmarcado en criterios consensuados de “Buenas Prácticas Inclusivas”. A través de la metodología de la investigación-acción y del “focus group”, en este estudio se analiza el conocimiento existente acerca de los procesos de integración - inclusión del deporte adaptado en las federaciones unideportivas en España. Se comparan las creencias y las opiniones de personas representantes de las federaciones de deporte adaptado (plurideportivas) y de las federaciones unideportivas. Esta tesis doctoral es una investigación imbricada y relacionada en sus contenidos con el proyecto Blanquerna Inclusión – BLiNCL, apoyada y subvencionado por el Consejo Superior de Deportes y el Comité Paralímpico Español (subvención número: 021/UPR10/12); para objetivar, evaluar y construir conocimiento sobre inclusión en el deporte adaptado en el Estado Español. Los participantes en el estudio representan tres roles fundamentales en la organización deportiva: deportistas, técnicos y gestores. Las reuniones de “focus group” se han registrado en vídeo y audio, el contenido se ha analizado a través de una rigurosa metodología cualitativa de triangulación y informática a través del programa ATLAS.ti - The Qualitative Data Analysis Software, versión 2.4. y en base a los resultados obtenidos; realizándose una reflexión por parte de jueces expertos que han facilitado, a través de la discusión y propuestas, el desarrollo de una propuesta guía que ayude a la inclusión y la integración en el deporte federado en España. El objetivo final del estudio es la elaboración de un “Protocolo inclusión del deporte de competición de las personas con discapacidad en las federaciones deportivas convencionales – unideportivas, en el Estado Español” realizando propuestas razonadas y con base científica, inspiradas en los resultados del trabajo de campo, enriquecida con opiniones de expertos inclusivos y de expertos del deporte federado, para que puedan ser aprovechadas por las federaciones deportivas del Estado Español y de sus órganos rectores. / Since, in 2004, adopted strategic recommendation on the Extraordinary Assembly of the International Paralympic Committee held in Cairo (Egypt) to promote the inclusion of different Paralympic sports on International Sports Federations (single sport), we find ourselves in a new situation in the official competition sport, represented by the inclusion of sport for people with disabilities and their sports categories within specific sports federations worldwide and consistently nationwide. This process has already begun in Spain with various processes of inclusion / integration of sport adapted in various national single sport federations. The object of this doctoral study propose and follow a methodological strategy action research, which bring us closer to existing knowledge on the inclusion of sport adapted sports federations through their managers, technicians and athletes, comparing knowledge among sport federations adapted and single sport federations through participatory technique of “focus group” in order to propose the basis of an intervention model that is useful to transform their environment in an inclusive, consensual framed "Inclusive Good Practices" criteria. Through research methodology – action and the “focus group” in this study existing knowledge about the integration processes of adapted sport in the single sport federations in Spain is analyzed. Beliefs and opinions of people representing the adapted sports federations (multi-sports) and single sport federations are compared. This dissertation is an intricate research and related content with the Blanquerna Inclusion project - BLiNCL, supported and funded by the Spanish Sports Council and the Spanish Paralympic Committee (grant number: 021 / UPR10 / 12); to objectify, evaluate and build knowledge about adapted sports inclusion in Spain. Participants in the study represent three key roles in the sport organization: sports, technicians and managers. Sessions of “focus group”were recorded on video and audio content is analyzed through a rigorous qualitative methodology of triangulation judges and computer through the ATLAS.ti - The Qualitative Data Analysis Software, version 2.4. based on the results; performing a reflection by expert judges made available through the discussion and proposals, developing a proposal to help guide the inclusion and integration into the federated sport in Spain. The ultimate goal of the study is the development of a "Protocol inclusion of competitive sport of people with disabilities in conventional sports federations - single sport, in Spain" by making reasoned and scientifically based proposals inspired by the work results field enriched with views inclusive experts and experts of affiliated sports, so they can be used by sports federations of the Spanish nation and its governing bodies.

En el presente trabajo se propone verificar cómo se ha satisfecho el derecho a la salud de los ciudadanos que practican deporte. Atendiendo tanto a la dimensión subjetiva de este derecho como a su vertiente como derecho social o colectivo. Y en ambos casos, considerando la triple faceta que el derecho a la salud presenta y que está relacionada con las acciones de prevención, de protección y de fomento. Con tal propósito la realidad del deporte, entendido en un sentido amplio y comprensivo de todas su posibles manifestaciones, debe enfrentarse con la regulación jurídico-deportiva y sanitaria de nuestro país cuyo examen desvelará si las actuales competencias de las Administraciones Públicas permiten garantizar una satisfacción plena de este derecho, adecuada y coherente con los principios del propio sistema, en todas las manifestaciones deportivas. / En el present treball es proposa verificar com s'ha satisfet el dret a la salut dels ciutadans que practiquen esport. Atenent tant a la dimensió subjectiva d'aquest dret com al seu vessant com a dret social o col·lectiu. I en tots dos casos, considerant la triple faceta que el dret a la salut presenta i que està relacionada amb les accions de prevenció, de protecció i de foment. Amb tal propòsit la realitat de l'esport, entès en un sentit ampli i comprensiu de totes la seva possibles manifestacions, s'ha d'enfrontar amb la regulació juridicoesportiva i sanitària del nostre país l'examen desvetllarà si les actuals competències de les administracions públiques permeten garantir una satisfacció plena d'aquest dret, adequada i coherent amb els principis del propi sistema, en totes les manifestacions esportives. / In this paper it is proposed to verify how it has satisfied the right to health of citizens who practice sports. In response to both the subjective dimension of this right as his side as social or collective right. And in both cases, considering the triple facet that the right to health presents and which is related to the actions of prevention, protection and promotion. To this end the reality of sport, understood in a broad and comprehensive of all its possible manifestations sense, must deal with the legal and sports and health regulations of our country whose examination will reveal if the current powers of the government allow ensure full satisfaction this right, appropriate and consistent with the principles of the system itself, in all sporting events.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar quina és la nació (o nacions) que la premsa d'informació general de Catalunya contribueix a construir/reproduir a través de la informació esportiva que es publica a les seves pàgines. Aquest objectiu es materialitza a partir de l'anàlisi de sis esdeveniments esportius (Jocs Olímpics, Wimbledon, Lliga de Campions, Copa Amèrica d'hoquei patins, F1 Montmeló i els partits Catalunya-Euskadi) a la premsa d'informació general més difosa a Catalunya.La tesi defineix el concepte de nacionalisme com aquell programa d'actuacions discursives i estructurals que du al manteniment o consecució d'un estatus polític definit a partir de l'autoreferenciació. Al món actual, el nacionalisme concreta els seus anhels en la coincidència d'un marc polític estatal propi per aquell col·lectiu que es defineix com a nació. Per fer-ho, el nacionalisme empra, entre d'altres, múltiples pràctiques de nacionalisme banal (conjunt complex de costums, creences, assumpcions, representacions i pràctiques que junts, i actuant de manera mundana i quotidiana -banal-, reprodueixen diàriament la identitat col·lectiva dels estats-nació). En aquest sentit, doncs, les pràctiques nacionalistes són efectuades tant pels estats-nació (Espanya), com per les nacions sense estat (Catalunya).Els diaris, com també els altres mitjans de comunicació, actuen com a actors polítics; i desenvolupen un rol molt important en la promoció/construcció d'un sentiment compartit de comunitat nacional. D'altra banda, l'esport ha esdevingut un tipus de ritual polític i un espai social en el qual les representacions de la 'nació' i de la pertinença nacional són contínuament mostrades i onejades. Així, el fet que els mitjans de comunicació serveixin informacions d'esport fa que ambdues nacions -la catalana i l'espanyola- siguin construïdes contínuament en els discursos dels mitjans.L'aproximació metodològica a la qüestió s'ha concretat en l'anàlisi dels volums d'informació destinats als diferents esdeveniments segons les seves característiques representatives; l'anàlisi dels actors protagonistes de les informacions -en relació a les seves pertinences territorials-; l'anàlisi de les identificacions territorials/nacionals dels esportistes; l'anàlisi dels contextos identificatius de les informacions, i l'anàlisi de diferents recursos d'emmarcament nacionalEn el seu conjunt, els resultats de l'estudi mostren que la nació que es construeix a Catalunya a través de la informació esportiva de la premsa d'informació general és bàsicament la nació espanyola. Tanmateix, una part reduïda de la premsa de Catalunya també contribueix a la construcció de la nació catalana; mentre que en cap cas s'observa una construcció nacional en termes de Països Catalans. / Nationalism, as a mode of political organization through nations, is nowadays the hegemonic world wide function system. Nationalism, far from being an intermittent mood in established nations, is the endemic condition. Daily, the nation is indicated, or "flagged", in the lives of its citizenry. Sport has become a form of political ritual and an arena in which representations of nation and nationhood in the media are continually being flagged. By comparing Catalan and Spanish press coverage of six main sport events nationalist practices, discourse strategies and nationhood flag terms are analysed.Results show that Catalan and Spanish national identity are continually discursively constructed in the mass media through sport events. But discourse in Spanish, but also in Catalan newspapers, mainly reinforce Spanish flagging nationhood against catalan ones.