On-chip impedance tuning is used to overcome IC perturbations caused by packaging stress. Tuning is more important for matching networks of radio frequency (RF) systems. Possible package resonance and fabrication process variations may cause instability, which is a major problem in RF systems. Thus, precautions need to be taken in order to maintain the overall stability of components and the final system itself. Electrically erasable programmable read-only memory switches (EEPROMs) occupy less die area compared to e-fuses and microelectromechanical system (MEMS) switches, thus EEPROMs are proposed to be used as tuning switches in millimetre-wave (mm-wave) applications. It is anticipated that EEPROM switches will also enable multi-time programming because of the smaller area and the fact that more switches can be used for fine-tuning. The problem addressed in this research is how suitable EEPROMs are for switching applications in the mm-wave region. The main focus of this dissertation is to characterise the suitability of EEPROM switches qualitatively for tuning with systems operating in the mm-wave spectrum. 130 nm SiGe BiCMOS IBM 8HP process technology was used for simulation and the fabricated prototypes. The Dickson charge pump (CP), two voltage doubler CPs and four floating gate (FG) devices were investigated. Literature and theoretical verification was done using computer aided design (CAD) Cadence software through circuit analysis and the layouts were also designed for integrated circuit (IC) prototype fabrication. The qualitative evaluation of the hypothesis was based on investigating reliability issues, switching characteristics, CP output drive capability and mm-wave characterisation. The maximum measured drain current for FGs was 1.4 mA, 2.7 mA and 3 mA for devices 2, 3 and 4, respectively. The ratio between ON state switching current (after tunnelling) and OFF state switching current (after injection) was 1.5, 1.35 and 6 for devices 2, 3 and 4, respectively. The ratios correlated with the expected results in terms of FG transistor area: a high area results in a higher ratio. Despite the correlation, devices 2 and 3 may be unsuitable because the ratio is less than 2: a smaller ratio between the ON and OFF states could also result in higher losses. The Dickson CP achieved an output voltage of 2.96 V from an input of 1.2 V compared to 3.08 V as computed from the theoretical analysis and 4.5 V from the simulation results. The prototypes of the voltage doubler CP did not perform as expected: a maximum of 1 V was achieved compared to 4.1 – 5 V as in the simulation results. The suitability of FG devices for switching applications depends on the ratio of the ON and OFF states (associated to insertion and isolation losses): the larger the FG transistor area, the higher the ratio. The reliability issues are dominated by the oxide thickness of the transistor, which contributes to charge leakages and charge trapping: smaller transistor length causes more uncertainties. Charge trapping in the oxide increases the probability of leakages and substrate conduction, thus introduces more losses. Based on the findings of this research work, the FG devices promise to be suitable for mm-wave switching applications and there is a need for further research investigation to characterise the devices in the mm-wave region fully. AFRIKAANS : Impedansie-instelling op skyf word gebruik om steurings in geïntegreerde stroombane wat deur verpakkingstres veroorsaak word, te oorkom. Instelling is meer belangrik om netwerke van radiofrekwensiesisteme te paar. Moontlike verpakkingresonansie en variasies in die vervaardigingsproses kan onstabiliteit veroorsaak, wat ‟n groot probleem is in radiofrekwensiesisteme. Voorsorg moet dus getref word om die oorhoofse stabiliteit van komponente en die finale sisteem self te handhaaf. Elektries uitveebare programmeerbare slegs-lees-geheueskakelaars (EEPROMs) neem minder matrysarea op as e-sekerings en die sekerings van mikro-elektromeganiese sisteme en word dus voorgestel vir gebruik as instellingskakelaars in millimetergolfaanwendings. Daar word verwag dat EEPROM-skakelaars ook multi-tydprogrammering sal moontlik maak as gevolg van die kleiner area en die feit dat meer skakelaars gebruik kan word vir fyn instellings. Die probleem wat in hierdie navorsing aandag geniet, is die geskiktheid van EEPROMS vir skakelaanwendings in die millimetergolfstreek. The hooffokus van die verhandeling is om die geskiktheid van EEPROM-skakelaars kwalitatief te karakteriseer vir instelling met sisteme wat in die millimetergolfspektrum funksioneer. Department of Electrical, Electronic and Computer Engineering v University of Pretoria 130 nm SiGe BiCMOS IBM 8HP-prosestegnologie is gebruik vir simulasie en die vervaardigde prototipes. Die Dickson-laaipomp is gebruik vir simulasie en die vervaardigde prototipes. Die Dickson-laaipomp, twee spanningverdubbelinglaaipompe en vier swewendehektoestelle is ondersoek. Literatuur- en teoretiese verifikasie is gedoen met behulp van rekenaarondersteunde-ontwerp (CAD) Cadence-sagteware deur stroombaananalise en die uitleg is ook ontwerp vir die vervaardiging van geïntegreerdestroombaanprototipes. Die kwalitatiewe evaluasie van die hipotese is gebaseer op die ondersoek van betroubaarheidkwessies, skakelingeienskappe, laaipompuitsetdryfvermoë en millimetergolfkarakterisering. Die maksimum gemete dreineerstroom vir swewende hekke was 1.4 mA, 2.7 mA en 3 mA vir onderskeidelik toestelle 2, 3 en 4. Die verhouding tussen die AAN-toestand van die skakelstroom (na tonnelling) en die AF-toestand van die skakelstroom (na inspuiting) was 1.5, 1.35 en 6 vir toestelle 2, 3 en 4, onderskeidelik. Die verhoudings het ooreengestem met die verwagte resultate rakende die swewendehek-transistorareas: ‟n groot area het ‟n hoër verhouding tot gevolg. Nieteenstaande die ooreenstemming, mag toestelle 2 en 3 moontlik nie geskik wees nie, omdat die verhouding kleiner as 2 is: ‟n kleiner verhouding tussen die AAN- en AF-toestande mag ook hoër verliese tot gevolg hê. Die Dickson-laaipomp het ‟n uitsetspanning van 2.96 V vanaf ‟n inset van 1.2 V vergeleke met 3.08 V soos bereken volgens die teoretiese analise en 4.5 V volgens die simulasieresultate. Die prototipes van die spanningverdubbelinglaaipomp het nie gefunksioneer soos verwag is nie: ‟n maksimum van 1 V is bereik vergeleke met 4.1 – 5 V soos in die simulasieresultate. Die geskiktheid van swewendehektoestelle vir skakelingtoepassings hang af van die verhouding van die AAN- en AF-toestande (wat met invoer-en isolasieverlies geassosieer word): hoe groter die swewendehektransistorarea, hoe hoër die verhouding. Die betroubaarheidkwessies word oorheers deur die oksieddikte van die transistor, wat bydra tot ladinglekkasies en ladingvasvangs: korter transistorlengte veroorsaak meer onsekerheid. Ladingvasvangs in die oksied verhoog die moontlikheid van lekkasies en substraatgeleiding en veroorsaak dus groter verlies. Die bevindings van hierdie navorsing toon dat swewendehektoestelle waarskynlik geskik is vir millimetergolfaanwendings en verdere navorsing is nodig om die toestelle volledig in die millimetergolfstreek te karakteriseer. Copyright / Dissertation (MEng)--University of Pretoria, 2013. / Electrical, Electronic and Computer Engineering / unrestricted

Les filtres non-linéaires de rang sont souvent utilisés dans le but de rehausser la qualité d'une image numérique. Leur application permet de faciliter l'interprétation visuelle et la compréhension du contenu des images que ce soit pour un opérateur humain ou pour un traitement automatique ultérieur. Dans le pipeline d'une chaîne habituelle de traitement des images, ces filtres sont appliqués généralement dans la phase de pré-traitement, juste après l'acquisition et avant le traitement et l'analyse d'image proprement dit.<p>Les filtres de rang sont considérés comme un important goulot d'étranglement dans la chaîne de traitement, à cause du tri des pixels dans chaque voisinage, à effectuer pour tout pixel de l'image. Les temps de calcul augmentent de façon significative avec la taille de l'image à traiter, la taille du voisinage considéré et lorsque le rang approche la médiane.<p>Cette thèse propose deux solutions à l'accélération du temps de traitement des filtres de rang.<p>La première solution vise l'exploitation des différents niveaux de parallélisme des ordinateurs personnels d'aujourd'hui, notamment le parallélisme de données et le parallélisme inter-processeurs. Une telle approche présente un facteur d'accélération de l'ordre de 10 par rapport à une approche classique qui fait abstraction du matériel grâce aux compilateurs des langages évolués. Si le débit résultant des pixels traités, de l'ordre d'une dizaine de millions de pixels par seconde, permet de travailler en temps réel avec des applications vidéo, peu de temps reste pour d'autres traitements dans la chaîne.<p>La deuxième solution proposée est basée sur le concept de calcul reconfigurable et réalisée à l'aide des circuits FPGA (Field Programmable Gate Array). Le système décrit combine les algorithmes de type bit-série et la haute densité des circuits FPGA actuels. Il en résulte un système de traitement hautement parallèle, impliquant des centaines d'unités de traitement par circuit FPGA et permet d'arriver à un facteur d'accélération supplémentaire de l'ordre de 10 par rapport à la première solution présentée. Un tel système, inséré entre une source d'image numérique et un système hôte, effectue le calcul des filtres de rang avec un débit de l'ordre de centaine de millions de pixels par seconde. / Doctorat en sciences appliquées / info:eu-repo/semantics/nonPublished

This thesis aims to create effective and comprehensive learning materials for students enrolled in the Switching Theory and Digital Design course. The lab is designed to enable students to program an FPGA using VHDL in the Quartus programming environment to control traffic intersections with sensors and traffic signals. This laboratory aims to provide students with practical experience in digital engineering design and help them develop the necessary skills to program and implement state machines for regulating traffic environments

Space debris and space situational awareness (SSA) have become growing concerns for national security and the sustainability of space operations, where timely detection and tracking of space objects is critical in preventing collision events. Traditional computer-vision algorithms have been used extensively to solve detection and tracking problems in flight, but recently deep learning approaches have seen widespread adoption in non-space related applications for their high accuracy. The performanceper-watt and flexibility of reconfigurable Field-Programmable Gate Arrays (FPGAs) make them a good candidate for deep learning model deployment in space, supporting in-flight updates and maintenance. However, the FPGA design costs of custom accelerators for complex algorithms remains high. The research focus of the thesis relies on novel high-level synthesis (HLS) workflows that allow the developer to raise the level of abstraction and lower design costs for deep learning accelerators, particularly for space-representative applications. To this end, four different hardware accelerators of convolutional neural network models for spacebased debris detection are implemented (ResNet, SqueezeNet, DenseNet, TinyCNN), using the open-source HLS tool NNgen. The obtained hardware accelerators are deployed to a reconfigurable module of the Zynq Ultrascale+ MPSoC programmable logic, and compared in terms of inference performance, resource utilization and latency. The tests on the target hardware show a detection accuracy over 95% for ResNet, DenseNet and SqueezeNet, and a localization intersection-over-union over 0.5 for the deep models, and over 0.7 for TinyCNN, for space debris objects at a range between 1km and 100km for a diameter of 1cm, or between 100km and 1000km for a diameter of 10cm. The obtained speed-ups with respect to software-only implementations lay between 3x and 32x for the different hardware accelerators. / Rymdskrot och rymdsituationstänksamhet (SSA) har blivit växande oro för nationell säkerhet och hållbarheten för rymdoperationer, där snabb upptäckt och spårning av rymdobjekt är avgörande för att förhindra kollisioner. Traditionella datorseendealgoritmer har använts omfattande för att lösa problem med upptäckt och spårning i flygning, men på senare tid har djupinlärningsmetoder fått stor användning inom icke rymdrelaterade applikationer på grund av sin höga noggrannhet. Prestandaper-watt och flexibiliteten hos omkonfigurerbara Field-Programmable Gate Arrays (FPGAs) gör dem till en bra kandidat för distribution av djupinlärningsmodeller i rymden, med stöd för uppdateringar och underhåll under flygning. Men FPGAdesignkostnaderna för anpassade acceleratorer för komplexa algoritmer är fortfarande höga. Forskningsfokus för avhandlingen ligger på nya högnivåsyntes (HLS) arbetsflöden som gör det möjligt för utvecklaren att höja abstraktionsnivån och sänka designkostnaderna för acceleratorer för djupinlärning, särskilt för tillämpningar i rymden. För detta har fyra olika hårdvaruacceleratorer för modeller av konvolutionsnätverk för upptäckt av rymdbaserat skrot implementerats (ResNet, SqueezeNet, DenseNet, TinyCNN), med hjälp av öppen källkod HLS-verktyget NNgen. De erhållna hårdvaruacceleratorerna distribueras till en omkonfigurerbar modul av Zynq Ultrascale+ MPSoC-programmerbar logik och jämförs med avseende på inferensprestanda, resursutnyttjande och latens. Testerna på målhardwaren visar en upptäktnoggrannhet på över 95% för ResNet, DenseNet och SqueezeNet, och en lokaliserings-intersektion-över-union på över 0,5 för de djupa modellerna och över 0,7 för TinyCNN för rymdskrotobjekt på en avstånd mellan 1 km och 100 km för en diameter på 1 cm eller mellan 100 km och 1000 km för en diameter på 10 cm. De erhållna hastighetsökningarna i förhållande till endast programvara ligger mellan 3x och 32x för de olika hårdvaruacceleratorerna.

Actualmente, las tecnologías CMOS submicrónicas son básicas para el desarrollo de los modernos sistemas basados en computadores, cuyo uso simplifica enormemente nuestra vida diaria en una gran variedad de entornos, como el gobierno, comercio y banca electrónicos, y el transporte terrestre y aeroespacial. La continua reducción del tamaño de los transistores ha permitido reducir su consumo y aumentar su frecuencia de funcionamiento, obteniendo por ello un mayor rendimiento global. Sin embargo, estas mismas características que mejoran el rendimiento del sistema, afectan negativamente a su confiabilidad. El uso de transistores de tamaño reducido, bajo consumo y alta velocidad, está incrementando la diversidad de fallos que pueden afectar al sistema y su probabilidad de aparición. Por lo tanto, existe un gran interés en desarrollar nuevas y eficientes técnicas para evaluar la confiabilidad, en presencia de fallos, de sistemas fabricados mediante tecnologías submicrónicas. Este problema puede abordarse por medio de la introducción deliberada de fallos en el sistema, técnica conocida como inyección de fallos. En este contexto, la inyección basada en modelos resulta muy interesante, ya que permite evaluar la confiabilidad del sistema en las primeras etapas de su ciclo de desarrollo, reduciendo por tanto el coste asociado a la corrección de errores. Sin embargo, el tiempo de simulación de modelos grandes y complejos imposibilita su aplicación en un gran número de ocasiones. Esta tesis se centra en el uso de dispositivos lógicos programables de tipo FPGA (Field-Programmable Gate Arrays) para acelerar los experimentos de inyección de fallos basados en simulación por medio de su implementación en hardware reconfigurable. Para ello, se extiende la investigación existente en inyección de fallos basada en FPGA en dos direcciones distintas: i) se realiza un estudio de las tecnologías submicrónicas existentes para obtener un conjunto representativo de modelos de fallos transitorios / Andrés Martínez, DD. (2007). Speeding-up model-based fault injection of deep-submicron CMOS fault models through dynamic and partially reconfigurable FPGAS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1943

[EN] Positron Emission Tomography (PET) is a non-invasive nuclear medical imaging modality that makes it possible to observe the distribution of metabolic substances within a patient's body after marking them with radioactive isotopes and arranging an annular scanner around him in order to detect their decays. The main applications of this technique are the detection and tracing of tumors in cancer patients and metabolic studies with small animals. The Electronic Design for Nuclear Applications (EDNA) research group within the Instituto de Instrumentación para Imagen Molecular (I3M) has been involved in the study of high performance PET systems and maintains a small experimental setup with two detector modules. This thesis is framed within the necessity of developing a new data acquisition system (DAQ) for the aforementioned setup that corrects the drawbacks of the existing one. The main objective is to define a DAQ architecture that is completely scalable, modular, and guarantees the mobility and the possibility of reusing its components, so that it admits any extension of modification of the setup and it is possible to export it directly to the configurations used by other groups or experiments. At the same time, this architecture should be compatible with the best possible resolutions attainable at the present instead of imposing artificial limits on system performance. In particular, the new DAQ system should outperform the previous one. As a first step, a general study of DAQ arquitectures is carried out in the context of experimental setups for PET and other high energy physics applications. On one hand, the conclusion is reached that the desired specifications require early digitization of detector signals, exclusively digital communication between modules, and the absence of a centralized trigger. On the other hand, the necessity of a very precise distributed synchronization scheme between modules becomes apparent, with errors in the order of 100 ps, and operating directly over the data links. A study of the existing methods reveals their severe limitations in terms of achievable precision. A theoretical analysis of the situation is carried out with the goal of overcoming them, and a new synchronization algorithm is proposed that is able to reach the desired resolution while getting rid of the restrictions on clock alignment that are imposed by virtually all usual schemes. Since the measurement of clock phase difference plays a crucial role in the proposed algorithm, extensions to the existing methods are defined and analyzed that improve them significantly. The proposed scheme for synchronism is validated using commercial evaluation boards. Taking the proposed synchronization method as a starting point, a DAQ architecture for PET is defined that is composed of two types of module (acquisition and concentration) whose replication makes it possible to arrange a hierarchic system of arbitrary size, and circuit boards are designed and commissioned that implement a realization of the architecture for the particular case of two detectors. This DAQ is finally installed at the experimental setup, where their synchronization properties and resolution as a PET system are characterized and its performance is verified to have improved with respect to the previous system. / [ES] La Tomografía por Emisión de Positrones (PET) es una modalidad de imagen médica nuclear no invasiva que permite observar la distribución de sustancias metabólicas en el interior del cuerpo de un paciente tras marcarlas con isótopos radioactivos y disponer después un escáner anular a su alrededor para detectar su desintegración. Las principales aplicaciones de esta técnica son la detección y seguimiento de tumores en pacientes con cáncer y los estudios metabólicos en animales pequeños. El grupo de investigación Electronic Design for Nuclear Applications (EDNA) del Instituto de Instrumentación para Imagen Molecular (I3M) ha estado involucrado en el estudio de sistemas PET de alto rendimiento y mantiene un pequeño setup experimental con dos módulos detectores. La presente tesis se enmarca dentro de la necesidad de desarrollar un nuevo sistema de adquisición de datos (DAQ) para dicho setup que corrija los inconvenientes del ya existente. En particular, el objetivo es definir una arquitectura de DAQ que sea totalmente escalable, modular, y que asegure la movilidad y la posibilidad de reutilización de sus componentes, de manera que admita cualquier ampliación o alteración del setup y pueda exportarse directamente a los de otros grupos o experimentos. Al mismo tiempo, se desea que dicha arquitectura no limite artificialmente el rendimiento del sistema sino que sea compatible con las mejores resoluciones disponibles en la actualidad, y en particular que sus prestaciones superen a las del DAQ instalado previamente. En primer lugar, se lleva a cabo un estudio general de las arquitecturas de DAQ para setups experimentales para PET y otras aplicaciones de física de altas energías. Por un lado, se determina que las características deseadas implican la digitalización temprana de las señales del detector, la comunicación exclusivamente digital entre módulos, y la ausencia de trigger centralizado. Por otro lado, se hace patente la necesidad de un esquema de sincronización distribuida muy preciso entre módulos, con errores del orden de 100 ps, que opere directamente sobre los enlaces de datos. Un estudio de los métodos ya existentes revela sus graves limitaciones a la hora de alcanzar esas precisiones. Con el fin de paliarlos, se lleva a cabo un análisis teórico de la situación y se propone un nuevo algoritmo de sincronización que es capaz de alcanzar la resolución deseada y elimina las restricciones de alineamiento de reloj impuestas por casi todos los esquemas usuales. Dado que la medida de desfase entre relojes juega un papel crucial en el algoritmo propuesto, se definen y analizan extensiones a los métodos ya existentes que suponen una mejora sustancial. El esquema de sincronismo propuesto se valida utilizando placas de evaluación comerciales. Partiendo del método de sincronismo propuesto, se define una arquitectura de DAQ para PET compuesta de dos tipos de módulos (adquisición y concentración) cuya replicación permite construir un sistema jerárquico de tamaño arbitrario, y se diseñan e implementan placas de circuito basadas en dicha arquitectura para el caso particular de dos detectores. El DAQ así construído se instala finalmente en el setup experimental, donde se caracterizan tanto sus propiedades de sincronización como su resolución como sistema PET y se comprueba que sus prestaciones son superiores a las del sistema previo. / [CA] La Tomografia per Emissió de Positrons (PET) és una modalitat d'imatge mèdica nuclear no invasiva que permet observar la distribució de substàncies metabòliques a l'interior del cos d'un pacient després d'haver-les marcat amb isòtops radioactius disposant un escàner anular al seu voltant per a detectar la seua desintegració. Aquesta tècnica troba les seues principals aplicacions a la detecció i seguiment de tumors a pacients amb càncer i als estudis metabòlics en animals petits. El grup d'investigació Electronic Design for Nuclear Applications (EDNA) de l'Instituto de Instrumentación para Imagen Molecular (I3M) ha estat involucrat en l'estudi de sistemes PET d'alt rendiment i manté un petit setup experimental amb dos mòduls detectors. Aquesta tesi neix de la necessitat de desenvolupar un nou sistema d'adquisició de dades (DAQ) per al setup esmentat que corregisca els inconvenients de l'anterior. En particular, l'objectiu és definir una arquitectura de DAQ que sigui totalment escalable, modular, i que asseguri la mobilitat i la possibilitat de reutilització dels seus components, de tal manera que admeta qualsevol ampliació o alteració del setup i pugui exportar-se directament a aquells d'altres grups o experiments. Al mateix temps, es desitja que aquesta arquitectura no introduisca límits artificials al rendiment del sistema sinó que sigui compatible amb les millors resolucions disponibles a l'actualitat, i en particular que les seues prestacions siguin superiors a les del DAQ instal.lat amb anterioritat. En primer lloc, es porta a terme un estudi general de les arquitectures de DAQ per a setups experimentals per a PET i altres aplicacions de física d'altes energies. Per una banda, s'arriba a la conclusió que les característiques desitjades impliquen la digitalització dels senyals del detector el més aviat possible, la comunicació exclusivament digital entre mòduls, i l'absència de trigger centralitzat. D'altra banda, es fa palesa la necessitat d'un mecanisme de sincronització distribuïda molt precís entre mòduls, amb errors de l'ordre de 100 ps, que treballi directament sobre els enllaços de dades. Un estudi dels mètodes ja existents revela les seues greus limitacions a l'hora d'assolir aquest nivell de precisió. Amb l'objectiu de pal.liar-les, es duu a terme una anàlisi teòrica de la situació i es proposa un nou algoritme de sincronització que és capaç d'obtindre la resolució desitjada i es desfà de les restriccions d'alineament de rellotges imposades per gairebé tots els esquemes usuals. Atès que la mesura del desfasament entre rellotges juga un paper cabdal a l'algoritme proposat, es defineixen i analitzen extensions als mètodes ja existents que suposen una millora substancial. L'esquema de sincronisme proposat es valida mitjançant plaques d'avaluació comercials. Prenent el mètode proposat com a punt de partida, es defineix una arquitectura de DAQ per a PET composta de dos tipus de mòduls (d'adquisició i de concentració) tals que la replicació d'aquests elements permet construir un sistema jeràrquic de mida arbitrària, i es dissenyen i implementen plaques de circuit basades en aquesta arquitectura per al cas particular de dos detectors. L'electrònica desenvolupada s'instal.la finalment al setup experimental, on es caracteritzen tant les seues propietats de sincronització com la seua resolució com a sistema PET i es comprova que les seues prestacions són superiors a les del sistema previ. / Aliaga Varea, RJ. (2016). Development of a data acquisition architecture with distributed synchronization for a Positron Emission Tomography system with integrated front-end [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63271 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Tato disertační práce se zabývá využitím programovatelných hradlových polí (FPGA) v diagnostice měničů, využívajících spínaných IGBT tranzistorů. Je zaměřena na budiče těchto výkonových tranzistorů a jejich struktury. Přechodné jevy veličin, jako jsou IG, VGE, VCE během procesu přepínání (zapnutí, vypnutí), mohou poukazovat na degradaci IGBT. Pro měření a monitorování těchto veličin byla navržena nová architektura budiče IGBT. Rychlé měření a monitorování během přepínacího děje vyžaduje vysokou vzorkovací frekvenci. Proto jsou navrhovány paralelní vysokorychlostní AD převodníky (> 50 MSPS). Práce je zaměřena převážně na návrh zařízení s FPGA včetně hardware a software. Byla navržena nová deska plošných spojů s FPGA, která plní požadované funkce, jako je řízení IGBT pomocí vícenásobných paralelních koncových stupňů, monitorování a diagnostiku, a propojení s řídicí jednotkou měniče.