Texte remanié de: Tesis doctoral--Universidad del País vasco, 1995. / Bibliogr. p. 309-319.

In 1975, J.K. Hvistendahl and Mary R. Kahl tested 200 individuals to determine if readers preferred serif type for the body text of stories in newspapers. Subjects read stories set in serif and sans serif type. They were timed and asked for their preference as to which typeface they felt was more legible. The researchers found that test subjects preferred serif type the body text in their newsprint. After comparing the time it took subjects to read stories, researchers found readers needed less time to read stories set in serif type than sans serif.Almost 25 years later, another generation of readers has emerged, and Web pages are commonplace among many newspapers today. Yet nothing has been done to determine if these same findings are true for the World Wide Web. This study set out to do just that.Two hundred subjects were recruited for this study, each one placed into one of four groups: male student, male non-student, female student, and female non-student. Each subject was asked to read two 325-word stories, each on its own World Wide Web page. One story was set in a serif typeface, the other set in a sans serif typeface. Subjects were unobrusively timed with a stopwatch as they read each story. After reading the two stories, they were asked which typeface they felt was more legible, serif or sans serif.Overall, readers showd no statistically significant preference for serif or sans serif type in body text on the World Wide Web. The data was tested with ANOVA while frequencies and were also gathered. Only one statistically significant interaction surfaced which found that male students, who preferred sans serif type, took a statistically significant longer time to read online stories set in serif type. / Department of Journalism

No description available.

Aquesta tesi és el resultat d'una preocupació per la funció i la importància dels recursos naturals en l'activitat econòmica. A les facultats s'ensenya el funcionament de l'activitat econòmica des de diferents perspectives -micro, macro ,posant l'èmfasi en la producció i el consum, i admetent de manera implícita que aquests processos es poden dur a terme de manera indefinida. S'atorga poca importància a la base material sobre la que es realitza l'activitat econòmica, i els recursos naturals, que constitueixen l'element imprescindible dels processos productius, sovint tenen un caràcter exogen.Amb el desenvolupament de la ciència econòmica s'han consolidat diferents aproximacions analítiques per explicar el funcionament dels mercats dels béns normals (reproduïbles) així com la determinació dels preus. Una pregunta rellevant, és, doncs, si aquests mateixos esquemes serveixen per explicar el funcionament dels mercats i la determinació dels preus en el cas dels recursos no renovables, i situant-nos un xic més enllà, si la pròpia ciència econòmica disposa d'instruments vàlids per afrontar l'anàlisi d'aquests recursos.La meva idea és que és necessari tractar els recursos naturals (en aquest cas els recursos no renovables) com a béns econòmics. Si als economistes ens interessen els recursos naturals és precisament perquè són uns béns que acompleixen funcions econòmiques, i que per tant, són objecte de producció (els més heterodoxes dirien extracció) i intercanvi (encara que tinguin unes propietats físiques especials). Com aquests recursos tenen una dimensió econòmica es justifica la seva anàlisi en termes econòmics. Un dels objectius d'aquest treball és precisament mostrar que dins de la ciència econòmica existeixen enfocaments que permeten fer-ho amb garanties.La tesi s'estructura en set capítols. En el capítol primer es presenta una visió retrospectiva sobre el tractament que han rebut els recursos naturals dins de la ciència econòmica des dels seus orígens fins a l'actualitat. En el capítol segon s'exposen les principals contribucions de l'anàlisi neoclàssica dels recursos no renovables, que es desenvolupa amb les aportacions de Gray i Hotelling sobre la teoria de l'esgotament. El tercer capítol es dedica a les implicacions pràctiques de la teoria econòmica neoclàssica dels recursos no renovables. Una de les qüestions que més debat suscita sobre els recursos no renovables és la de la seva escassedat física. I més concretament, de quina manera evoluciona aquesta escassedat al llarg del temps, aspecte que es discuteix en el capítol quart. En el capítol cinquè s'analitzen les conseqüències econòmiques de l'escassedat física dels recursos no renovables. En els dos darrers capítols el treball adopta un enfocament diferent i se centra plenament en els aspectes positius. L'objectiu és analitzar com funcionen els mercats dels recursos no renovables i quins són els principals elements que influeixen en els preus. Aquí una distinció essencial és la del curt, mig i llarg termini, ja que els factors determinants són diferents en cada cas. L'anàlisi de la formació dels preus en el curt termini es du a terme en el capitol sisè, en el que s'aplica l'esquema marshallià a l'àmbit dels recursos no renovables amb les variants que són inherents a aquesta activitat. En el capítol setè i últim, s'analitza l'evolució dels preus d'un recurs no renovable en el mig termini a partir de les teories que proporciona la ciència econòmica, exercici que es du a terme pel cas concret del petroli.

The aim of this study, therefore, is to trace briefly the historical origins and development of the LDS temple baptismal font and to investigate the various iconographic meanings which may pertain to it and its role as a potential vital symbol in the Mormon Church.

O Manuscrito Espagnol 30, mais popularmente conhecido como Atlas Catalão, é um objeto de difícil catalogação, mas com importância reconhecida pelas diversas áreas do saber que se debruçam sobre ele. A predominância da parte geográfica, o mapamúndi que ocupa quatro das seis folhas do Manuscrito, o coloca entre os objetos mais estudados pela Historia da Cartografia, uma vez que suas características permitem classifica-lo entre as Cartas Portulano, produto cartográfico que se tornou comum no século XIV, principalmente no comércio mediterrâneo controlado pela Catalunha, na figura de Pedro IV, de Aragão, cuja família de longa data mantinha relações com a família do judeu Cresques Abraham, possível autor do Manuscrito produzido em Maiorca e produzindo cartas Portulano com tamanha frequência que se chegou a cogitar a existência de uma Escola Cartográfica na ilha. A leitura de suas características cartográficas enfatiza a questão da técnica utilizada para a obtenção do desenho de um plano da Terra, no caso, o perfil mediterrâneo, quase com a mesma perfeição obtida com a técnica disponível hoje. As duas folhas restantes do Manuscrito são entendidas como sendo Cosmografia, uma vez que representam, em seu Calendário, a ordem aristotélica do Cosmos, além da divisão da esfera pelo ano solar. Como um manuscrito medieval, suas fontes são de difícil identificação. Por outro lado, a ausência de identificação de procedência em suas folhas favoreceu no sentido de um aprofundar-se na historia da produção cartográfica na Ilha de Maiorca durante o século XIV e na cotidianidade da comunidade judaica que o produziu. Do cotejamento entre a cotidianidade da comunidade produtora do Manuscrito com a historiografia desenvolvida pela Leitura Cartográfica resultou uma série de dados, principalmente em relação às atividades desenvolvidas pela comunidade judaica de Maiorca, materializados neste estudo que discorre sobre o Padrão Cartográfico Portulano, as fontes disponíveis na comunidade judaica e a necessidade de se considerar a unidade pictórica de um Manuscrito Medieval quando de sua leitura. Esta pesquisa busca ainda equacionar a situação histórica que poderia explicar a hipótese de existência de uma escola e de um estilo cartográfico na produção maiorquina a partir da biblioteca documentada na comunidade judaica, entendendo que parte desta biblioteca possa ter sido utilizada como fonte do Manuscrito e justificativa de seu programa pictórico, conclusão desta investigação. / The Manuscript Espagnol 30, more popularly known as \"Catalan Atlas\" is an object of difficult cataloging, but has its importance recognized for several areas of knowledge that focus on it. The predominance of the geographical part , the world map which occupies four of the six Manuscript leaves, places it among the most studied objects of the Cartography History, once their characteristics allow it ranks among the Portulano Charter, cartographic product that has become common in the XIV century, mainly in the Mediterranean trade controlled by Catalonia, in the figure of Pedro IV of Aragon, whose family had longstanding relationships with the family of the jew Cresques Abraham, possible author of the Manuscript produced in Mallorca and producing Portulano Charters with such frequency that it was considered the existence of a \"Cartographic School\" on the island. The reading of their cartographic characteristics emphasizes the issue of the technique used for obtaining a drawing earth plane, in this case, the Mediterranean profile, almost with the same perfection obtained with the available techniques today. The two remaining leaves of the manuscript are defined as Cosmography, since it represents in its calendar the Aristotelian order of the Cosmos, besides the sphere division by the solar year. As a medieval manuscript, its sources are difficult to identify. On the other hand, the lack of identification of its origin in their leaves assist towards a deepening in the history of cartography production on the Mallorca island during the XIV century and in everyday life of the Jewish community that produced it. From the confront between the day by day of producing community Manuscript with historiography developed by Cartographic Reading resulted a series of data, especially in relation to the activities of the Jewish community of Majorca, materialized in this study that discusses about the Standard cartographic Portulano, the sources available in Jewish community and the need to consider the pictorial unity of a Medieval Manuscript when reading it. This research also seeks to equate the historical situation which could explain the hypothesis of a school and a cartographic style in Majorcan production based in the documented library of the Jewish community, understanding that part of this library may have been used as a source of the Manuscript and a justification for its pictorial program, conclusion of this investigation.

Esta pesquisa desenvolveu uma nova metodologia para dar apóio ao planejamento estratégico, utilizando o processo de elaboração de mapas tecnológicos (TRM Technological Roadmaps), associado com a aplicação do processo de detecção de frentes emergentes de pesquisa em bases de dados de artigos científicos e de patentes. A inovação introduzida nesta pesquisa é a customização do processo de TRM à radiofarmácia e, especificamente, a sua associação à técnica de detecção de frentes emergentes de pesquisa, a fim de comprovar resultados e estabelecer uma nova metodologia muito útil ao planejamento estratégico desta área de negócios. A unidade de negócios DIRF Diretoria de Radiofarmácia do IPEN CNEN/SP foi utilizada como base do estudo e implementação desta metodologia apresentada neste trabalho. / This research aims the development of a new methodology to support the strategic planning, using the process of elaboration of technological maps (TRM - Technological Roadmaps), associated with application of the detection process of emerging fronts of research in databases of scientific publications and patents. The innovation introduced in this research is the customization of the process of TRM to the radiopharmacy and, specifically, its association to the technique of detection of emerging fronts of research, in order to prove results and to establish a new and very useful methodology to the strategic planning of this area of businesses. The business unit DIRF - Diretoria de Radiofarmácia - of IPEN CNEN/SP was used as base of the study and implementation of this methodology presented in this work.

Esta pesquisa desenvolveu uma nova metodologia para dar apóio ao planejamento estratégico, utilizando o processo de elaboração de mapas tecnológicos (TRM Technological Roadmaps), associado com a aplicação do processo de detecção de frentes emergentes de pesquisa em bases de dados de artigos científicos e de patentes. A inovação introduzida nesta pesquisa é a customização do processo de TRM à radiofarmácia e, especificamente, a sua associação à técnica de detecção de frentes emergentes de pesquisa, a fim de comprovar resultados e estabelecer uma nova metodologia muito útil ao planejamento estratégico desta área de negócios. A unidade de negócios DIRF Diretoria de Radiofarmácia do IPEN CNEN/SP foi utilizada como base do estudo e implementação desta metodologia apresentada neste trabalho. / This research aims the development of a new methodology to support the strategic planning, using the process of elaboration of technological maps (TRM - Technological Roadmaps), associated with application of the detection process of emerging fronts of research in databases of scientific publications and patents. The innovation introduced in this research is the customization of the process of TRM to the radiopharmacy and, specifically, its association to the technique of detection of emerging fronts of research, in order to prove results and to establish a new and very useful methodology to the strategic planning of this area of businesses. The business unit DIRF - Diretoria de Radiofarmácia - of IPEN CNEN/SP was used as base of the study and implementation of this methodology presented in this work.

"Les fonts primàries a l'ensenyament. Les relacions entre el món escolar i l'arxiu. Visió general de Catalunya. El cas de Sant Feliu de Guíxols" és una recerca que vol conèixer la realitat de la relació entre el món dels arxius i el món escolar, bàsicament a l'Ensenyament Secundari.La investigació pretén esbrinar quina ha estat aquesta relació i com ha afectat al món de la didàctica i a la construcció de la identitat de l'alumnat.El marc teòric presenta els referents d'aquest estudi: els arxius, l'ensenyament i la didàctica de la història, des dels aspectes descriptius, legals i teòrics.Pel que fa a la recerca de respostes a l'entorn de les relacions arxiu-escola, s'ha concretat una visió molt general a través de l'experiència de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que s'ha complementat amb l'estudi etnogràfic de cas dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols de l' Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.El camp d'estudi d'aquesta recerca és molt ampli. S'ha dut a terme des del 1999 fins al 2002 en tota la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, als quals s'ha afegit l'experiència de l'Arxiu Departamental de Perpinyà i el de l'Arxiu Històric Nacional d' Andorra. Amb aquestes fonts, es cobria una visió de l'objecte d'estudi de la recerca de quasi tot l'àmbit català.Alhora, amb l'estudi de l'experiència de tres arxius de la regió Emilia-Romagna d' Itàlia - Ímola, Mòdena i Bologna-, a més d'experiències dutes a terme en diversos arxius de l'Estat Espanyol, també s'estableix una comparació de tipologies, serveis i produccions entre diverses administracions: Catalunya, l'Estat Francès, l'Estat Espanyol i l' Estat Italià.La metodologia emprada ha estat diversa, a vegades quantitativa i, segons l'objectiu estudiat, qualitativa.La recollida, l'anàlisi i l'estudi de dades als Arxius, ha permès, primer, crear una base de dades de temes i tipus de material didàctic produït des de la institució Arxiu i els seus fons: el Catàleg de materials "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu" consultable als annexos d'aquesta publicació.Amb les enquestes als tècnics s'ha pogut establir una fotografia de l'estat de la qüestió, aspectes materials, personals i dinàmica de la visita a l' Arxiu per part dels grups escolars. A més de l'enquesta, i ja des de la metodologia qualitativa, l'entrevista als professionals d'arxiu ha servit per matisar i explicitar quines són les actuacions de l'Arxiu envers el professorat i l'alumnat. Amb l'anàlisi i la sistematització de les enquestes i entrevistes s'han creat fonts orals i estadístiques per elaborar gràfiques ipercentatges, fonamentals per la reflexió teòrica i la creació de Tipologies dels Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals.Els capítols dedicats a l'experiència dels Tallers d'història de Sant Feliu de Guíxols han estat el resultat de l'estudi etnogràfic. S'ha fet un seguiment exhaustiu i directe de totes les activitats dutes a terme durant el curs escolar 2003-2004 del Taller dedicat al Centenari del Port de Sant Feliu de Guíxols. El resultat, la descripció, l'anàlisi i la valoració han servit per establir una definició teòrica del model didàctic dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols. ( pàgina 49 )A partir d'aquest model, també s'estableix una comparativa de tipologies d'activitats de l'Arxiu de Sant Feliu amb d'altres arxius que han incorporat Serveis Didàctics.Al darrer apartat, s'estableixen unes conclusions finals, per tal de verificar fins a quin punt la investigació dóna resposta a la hipòtesi inicial que l'ha motivat, que s'acompanyen de reflexions sobre el resultat aconseguit. Per últim, en una perspectiva de futur, s'ofereixen possibles vies de treball que aquesta recerca ha obert. / "The primary source in teaching. The relations between the school world and the archives. General view of Catalonia. The Sant Feliu de Guíxols case. Thesis of Maria Calzada i Olivella"TEXT:This is a research that wants to find out the reality of the relationship between the archive's world and the high school world. The investigation pretends to show if there has been a relation between the didactic world and the building of the students' identity and if that has changed something in the teaching methods.The theoretical frame presents the three main pillars: the archives, the teachings and the didactic of History from the descriptive, legal and theoretical aspects.Concerning the research of answers in the relations between archive and school, I have managed a very general view through the experience of the "Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya", and this has also been complemented with the ethnographic study of the "Tallers d'Història of l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols". The experience of the "Arxiu Departamental of Perpinyà" and the "Arxiu Historic Nacional of Andorra" has been added to this project.At the same time, I have included the experience of three archives from Italy (Ímola, Mòdena and Bologna), and also some experiences done in some archives from Spain. It is also included in it, a comparison of typologies, methods and productions between various administrations: Catalonia, France, Spain and Italy.The collection, the analysis and the study of data in the Archives have allowed me two things. First, to create a data base of subjects and types of didactic material from the Archive world and its sources. I have called it "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu", and it is a catalogue of materials that can be consulted at the end of this publication. Secondly, I have elaborated graphics and percentages which are fundamental for the theoretical reflection and the making of what I have called "Tipologies del Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals".Following the experiences in the "Tallers d'Història de Sant Feliu de Guixols", I have established the theoretical definition of this didactic model.To finish with, some final conclusions are included, so that I can verify the final answer to the initial hypothesis which has been the reason of this thesis. Some final reflections are also pointed out, as well as future possible investigation paths.

La tesi presenta la gènesi, formació, trajectòria i vicissituds del Museu Diocesà de Lleida a través de la figura del seu fundador, el que fou bisbe de Lleida Josep Meseguer i Costa (1890-1905) i dels seus successors en la mitra. Amb la documentació aportada, la tesi pretén demostrar la legitimitat de la col·lecció i la propietat de les obres per par del bisbat de Lleida.