El objetivo general de este trabajo es explorar, analizar y describir los factores y elementos que intervienen en la transferencia del aprendizaje a las tareas laborales cotidianas como consecuencia de haber asistido a un curso de formación relacionado con el trabajo. Este trabajo explora y analiza el concepto de transferencia del aprendizaje desde diferentes enfoques teóricos e indaga sobre los factores que intervienen en este proceso a través de cuatro estudios realizados en dos contextos de formación para el trabajo y el empleo: dos en el contexto de formación profesional para empleo y otros dos el contexto de formación permanente del profesorado universitario. En la primera parte se presenta una aproximación teórica al concepto de transferencia del aprendizaje desde la psicología y la pedagogía y desde la perspectiva del desarrollo de recursos humanos. En la segunda parte se exponen cuatro estudiossobre transferencia del aprendizaje en contextos de formación para el trabajo y el empleo basados en una metodología empírico-analítica de investigación. Estos estudios, si bien son independientes entre sí, todos abordan la cuestión de la transferencia del aprendizaje y se asientan en una metodología de investigación empírico-analítica. / The work presents fourre search studies about the transfer of learning in job-related training contexts. The overall objective of these studies is to explore, analyze and describe the factors and elements in volved in the transfer of learning back to work after participants have attended a training course related to the ir work. The work explores and analyzes the concept of transfer of learning from different theor etical approaches and explores the factors in volved in this process through four studies in two contexts of job-related training: two studies were conducted in Subsystem professional training for employment context and other two studies were conducted in the context of academic teacher training in higher education institutions. The first part presents a conceptual literature review of the transfer of learning concept from a psychology and pedagogy approach and human resource development approach. These cond part presents four studies on transfer of learning in the context of job-related training. These studies, although they are independent of one another, all address theis sue of the transfer of learning and are based on an empirical-analytic research methodology.

La Tesi que es presenta consta de tres parts. En la primera s'ofereix un Marc Teòric sintètic sobre la Gestió del Coneixement a l'empresa i la Cultura Organitzativa Orientada a Compartir que li és inherent. L'autora proposa un Model per Endegar un Procediment d'Auditoria Cultural a l'Empresa basat en el Canvi Cultural.La segona part comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode etnogràfic i els resultats que s'han obtingut. Duran realitza l'Auditoria Cultural d'una empresa d'Alta Tecnologia en relació a la Gestió del Coneixement.En la tercera part s'exposen les conclusions de la recerca i les propostes d'acord amb el tema estudiat. La primera proposta versa sobre el paper que ha de jugar la persona Llicenciada en Ciències de l'Educació en la Gestió del Coneixement a l'Empresa. En segon lloc, l'autora fa una proposta concreta per endegar un Procés Global i Formal de Gestió del Coneixement a l'empresa estudiada, basant-se en l'Auditoria Cultural realitzada. / This thesis has three parts. The first of these provides a synthetic Theoretical Framework on Knowledge Management within the company and on the Organisational Culture Directed at Sharing what is inherent to this. The author of the thesis proposes a Model for Initiating a Process of Cultural Auditing within the Company, based on Cultural Change. The second part covers the development of an empirical research project carried out through the ethnographical method, as well as the results obtained through this. Duran undertakes the Cultural Auditing of a High Technology company with respect to Knowledge Management.The third part sets out the conclusions to this research and the related suggestions, in accordance with the question under discussion. The first proposal deals with the role that an Education graduate should play in the ambit of Knowledge Management within the Company. The author then makes a specific proposal for initiating a Global and Formal Process of Knowledge Management within the company studied, basing this upon the Cultural Auditing that has been undertaken.

El treball d'investigació que presentem és un estudi de cas en el que es plantegen dos objectius generals, primerament analitzar la formació als cicles formatius de formació professional des de la perspectiva del professorat del centre educatiu, dels tutors al centre de treball i de l'alumnat que ha finalitzat la formació, en segon lloc i en base a l'anàlisi, es vol formular propostes concretes per a la formació de professionals de l'àmbit socioeducatiu. L'estructura de l'estudi inclou dos grans blocs. La primera part constituïda pel marc teòric i contextual de referència i tracta sobre: L'estructura i el disseny de la formació professional, on es posa de manifest l'organització de la formació professional espec'fica en l'àmbit del sistema educatiu; s'analitza el context normatiu, els camps professionals generadors del curr'culum formatiu, el paper de les diferents administracions educatives i els agents implicats en la formació. Es fa un recorregut per diferents visions conceptuals sobre el currículum i, per acabar, es descriu el model i el desenvolupament curricular proposat per a la formació professional específica. Les competències en la formació professional, que aborda diferents concepcions, característiques i tipologies de competència professional. Es presenta una reflexió sobre l'enfocament formatiu basat en les competències i, per últim es descriuen les competències en el propi estudi. El formador de formació professional inicial, desenvolupant diferents perspectives de la figura del formador, els rols, les funcions, les tasques i les competències que li són pròpies, i s'aborda la tipologia diferencial dels formadors en la formació professional inicial, destacant la importància dels aspectes comuns i la relació com a estratègia. La segona part comprèn el marc aplicat en el que per una banda es descriu el disseny i el desenvolupament de la investigació i es sintetitzen els resultats, i per altra banda s'elaboren les conclusions i les propostes, finalment s'apunten límits de l'estudi i noves línies d'investigació. El disseny i el desenvolupament de la investigació explicita l'opció metodològica que es concreta en un estudi de cas. Es fa un recorregut pels diferents elements que s'han considerat en la investigació, des de la caracterització del cas fins als instruments utilitzats en la recollida d'informació, concretant el qüestionari i el guió d'entrevista. Els resultats es presenten diferenciats en funció dels dos cicles formatius de formació professional sotmesos a estudi. Es segueix l'estructura de les variables plantejades en el qüestionari: variables d'identificació, variables relacionades amb els continguts formatius i variables relacionades amb les funcions dels formadors; aquestes dades quantitatives es complementen amb les dades qualitatives obtingudes a través de l'entrevista tant en la primera part on s'analitzen els resultats de forma global -tots els informants-, com en la segona part on els resultats es presenten i analitzen en funció dels diferents tipus d'informants. En una tercera part es descriuen i analitzen les dades, obtingudes en l'entrevista, que no tenen una correspondència directa amb les obtingudes en el qüestionari. Les conclusions de la investigació són conseqüència dels resultats obtinguts, en la presentació es segueix la mateixa estructura i ordre que en la descripció dels resultats: primerament trobem les conclusions sobre les competències i capacitats clau; a continuació, sobre les funcions del formador i, seguidament, sobre aspectes generals de la formació, la relació teoria-pràctica i la valoració de la formació professional, entre altres. A continuació trobem les propostes estructurades en tres àmbits: les dirigides al plantejament formatiu general, les dirigides al plantejament formatiu al centre educatiu i les dirigides al plantejament formatiu als centres de treball. Finalment es a consideren algunes limitacions i aspectes d'aquest estudi i per acabar s'apunten noves línies per a investigacions futures. / The research that we present is a study of case in that two general objectives are considered. Firstly, to analyze the training at training cycles of professional training from the perspective of the teaching staff of the educative centre, of the company tutors as well as the learners that has finalized the training. Secondly, it is wanted to formulate concrete proposals for the professionals training of the socio-educative area. The structure of the study includes two great blocks. The first part constituted by the theoretical and contextual frame, it's about: The structure and the design of the professional training, showing the organization of the specific professional training at the educative system field; analyzing the normative context, the generating professional fields of the training curriculum, the paper of the different educative administrations and the agents implied in the training. A route by different conceptual visions about the curriculum is made and, to finish, we describes the model and the proposed curricular development for the specific professional training. The professional training competences, starting from different conceptions, characteristics and types of professional competences. We presents a reflection about the training approach based on competences and, finally we describes the competences of the own study. The initial trainer of professional training, developing different perspective of the trainers figure, the roles, the functions, the tasks and the own competences, and it is approach the trainers differential types at the initial professional training, emphasizing the importance of the common aspects and the relation as a strategy. The second part includes the applied frame in which on the one hand is described the design and the development of the research and the results are synthesized, and on the other hand the conclusions and the proposals are elaborated, finally we present the limits of the study and new research lines. The design and development of the research shows the methodological option that is concretised on a study of cases. We present a route by the different elements that have been considered in the research, from the characterization of the case to the instruments used for obtain the information, concretely the questionnaire and the interview script. The results appear differentiated based on the two training cycles of professional training submissive study. The structure of the questionnaire variables raised is followed: identification variables, variables related to the training contents and variable related to the trainers functions; these quantitative data are complemented as much with the collected qualitative data obtained through the interview, both in the first part where the global results are analyzed -all the informants-, as well as in the second part where the results appear and analyze based on the different informants types. In one third part the data are described and analyzed, obtained through the interview, that do not have a direct correspondence with the obtained ones in the questionnaire. The research conclusions are consequence of the obtained results, in the presentation we follow the same structure and order that in the description of the results: firstly we found the conclusions on the competences and key capacities, next, on the trainer functions and, next, on general training aspects, the relation theory-practice and the valuation of the professional training, among others. Next we found the proposals structured in three fields: the directed ones to general training exposition, those directed to the training exposition to the educative centre and those directed to the training exposition to the work centres. Finally we consider some limitations and aspects of this study and to finish new future research lines are proposed. / El trabajo de investigación que presentamos es un estudio de caso en el que se plantean dos objetivos generales, primeramente analizar la formación en los ciclos formativos de formación profesional desde la perspectiva del profesorado del centro educativo, de los tutores en el centro de trabajo y del alumnado que ha finalizado la formación, en segundo lugar y en base al análisis, se quiere formular propuestas concretas para la formación de profesionales del ámbito socioeducativo. La estructura del estudio incluye dos grandes bloques. La primera parte constituida por el marco teórico y contextual de referencia, trata sobre: La estructura y el diseño de la formación profesional, poniendo de manifiesto la organización de la formación profesional específica en el ámbito del sistema educativo; analizando el contexto normativo, los campos profesionales generadores del currículum formativo, el papel de las diferentes administraciones educativas y los agentes implicados en la formación. Se hace un recorrido por diferentes visiones conceptuales sobre el currículum y, para acabar, se describe el modelo y el desarrollo curricular propuesto para la formación profesional específica. Las competencias en la formación profesional, abordando diferentes concepciones, características y tipologías de competencia profesional. Se presenta una reflexión sobre el enfoque formativo basado en las competencias y, por último se describen las competencias en el propio estudio. El formador de formación profesional inicial, desarrollando diferentes perspectivas de la figura del formador, los roles, las funciones, las tareas y las competencias que le son propias, y se aborda la tipología diferencial de los formadores en la formación profesional inicial, destacando la importancia de los aspectos comunes y la relación como estrategia. La segunda parte comprende el marco aplicado en el que por una parte se describe el diseño y el desarrollo de la investigación y se sintetizan los resultados, y por otra parte se elaboran las conclusiones y las propuestas, finalmente se apuntan límites del estudio y nuevas líneas de investigación El diseño y el desarrollo de la investigación manifiesta la opción metodológica que se concreta en un estudio de caso. Se hace un recorrido por los diferentes elementos que se han considerado en la investigación, desde la caracterización del caso hasta los instrumentos utilizados en la obtención de la información, concretando el cuestionario y el guión de entrevista. Los resultados se presentan diferenciados en función de los dos ciclos formativos de formación profesional sometidos a estudio. Se sigue la estructura de las variables planteadas en el cuestionario: variables de identificación, variables relacionadas con los contenidos formativos y variables relacionadas con las funciones de los formadores; estos datos cuantitativos se complementan con los datos cualitativos obtenidos a través de la entrevista tanto en la primera parte donde se analizan los resultados de forma global -todos los informantes-, como en la segunda parte donde los resultados se presentan y analizan en función de los diferentes tipos de informantes. En una tercera parte se describen y analizan los datos, obtenidos en la entrevista, que no tienen una correspondencia directa con los obtenidos en el cuestionario. Las conclusiones de la investigación son consecuencia de los resultados obtenidos, en la presentación se sigue la misma estructura y orden que en la descripción de los resultados: primeramente encontramos las conclusiones sobre las competencias y capacidades clave, a continuación, sobre las funciones del formador y, seguidamente, sobre aspectos generales de la formación, la relación teoría-práctica y la valoración de la formación profesional, entre otras. A continuación encontramos las propuestas estructuradas en tres ámbitos: las dirigidas al planteamiento formativo general, las dirigidas al planteamiento formativo al centro educativo y las dirigidas al planteamiento formativo a los centros de trabajo. Finalmente se a consideran algunas limitaciones y aspectos de este estudio y para acabar se apuntan nuevas líneas para investigaciones futuras.

Tant els professionals de la pràctica com els investigadors troben diverses dificultats per mesurar l'efectivitat de la formació contínua amb precisió, i la majoria de vegades no són capaços de determinar si una acció formativa ha estat transferida al lloc de treball, produint millores en l'actuació professional de les persones participants en la formació.Els models actuals d'avaluació de la formació contínua han emergit recentment, prenent com a punt d'inici el clàssic Kirkpatrick i els seu Model d'Avaluació dels Quatre Nivells, el qual es basa en l'avaluació de "la reacció", "l'aprenentatge", "el comportament" i "els resultats" (Kirkpatrick, 1999). Alguns investigadors han intentat oferir reelaboracions, actualitzacions i modificacions del model de Kirkpatrick (Brinkerhoff, 1991; Kaufman i Keller, 1994; Phillips, 1997; Pineda, 2002; Swanson, 1996). D'altra banda, altres investigadors han observat que cal trobar noves aproximacions i alternatives (Abernathy, 1999; Kraiger, 2002; Preskill i Torres, 1999). No obstant, tot i que en tots els models "la transferència" és un dels nivells d'avaluació clau, les diverses propostes són encara excessivament àmplies i necessiten ser definides.El valor de l'avaluació de la transferència resideix en mesurar l'èxit de la formació en l'assoliment dels resultats esperats en el lloc de treball i en identificar quins factors han facilitat o obstaculitzat aquest procés. Per un costat, l'avaluació dels resultats de la transferència fa relació a la mesura de l'aplicació de l'aprenentatge adquirit en la formació al lloc de treball. Diversos estudis han subratllat la necessitat de crear sistemes d'avaluació que siguin vàlids, fiables i viables operativament per tal d'avaluar esmentats resultats de la transferència (Bell i Kerr, 1987; Cronshaw i Alexander, 1991; Kraiger, McLinden i Casper, 2004; Lawson, 1993, 1994; Phillips, 1997, 1999; Yadapadithaya i Steward, 2003), però només alguns d'aquests han dut a terme aquestes avaluacions i només al voltant de la meitat de les accions formatives són avaluades a partir d'objectius comportamentals (Sims, 1993: 591; Swanson i Holton, 2001, 364).Per un altre costat, l'avaluació dels factors que afecten la transferència té relació amb la identificació i l'avaluació dels aspectes que han afectat positiva o negativament l'èxit de l'aplicació de la formació. Noe (1986), i Baldwin i Ford (1988) són probablement els autors clàssics que més han desenvolupat conceptualment aquests factors. Al 2000, Holton, Bates i Ruona van desenvolupar l'única eina psicomètrica validada mundialment per a mesurar els factors que afecten la millora de l'actuació professional com a resultat de la participació en formació: el LTSI (Learning Transfer System Inventory). En aquesta Tesi, presentem els resultats d'una recerca realitzada per avaluar la transferència de la formació contínua per a directius/ves. Varem dissenyar un model per avaluar la transferència basat en la identificació de canvis en el comportament dels participants desprès de la formació i en descobrir millores en la seva actuació professional, junt amb l'anàlisi del context de transferència i dels factors que podien haver afectat els resultats. Utilitzant enquestes pre/post-formació per a participants i pels seus superiors, varem constatar que les accions formatives avaluades havien estat transferides al lloc de treball amb èxit, i que havien estat envoltades per un clima de suport a la transferència. Igualment, varem aprendre que la creació i la implementació d'un sistema d'avaluació de la transferència que sigui exhaustiu i rigorós requereix de la inversió de molts recursos, la qual cosa ens va portar a realitzar propostes per a millorar el model creat i per a utilitzar altres alternatives. / Both practitioners and researchers find several difficulties in order to measure training effectiveness in precise terms, and most of the times are not able to determinate whether a training program has been transferred to the work, producing improvements into trainees' performance. The current training evaluation models have emerged recently, with the starting point being input from the classical Kirkpatrick and his Four Levels of Evaluation Model, which is based in "reaction", "learning", "behavior" and "results" evaluation (Kirkpatrick, 1999). Some researchers have attempted to offer elaborations, updates and variations of Kirkpatrick's model (Brinkerhoff, 1991; Kaufman and Keller, 1994; Phillips, 1997; Pineda, 2002; Swanson, 1996). Moreover, other researchers have observed that new approaches and alternatives are needed (Abernathy, 1999; Kraiger, 2002; Preskill and Torres, 1999). Nevertheless, despite in all the models "transfer" forms one of the key levels of evaluation, their proposals are still broad and need to be defined.The value of transfer evaluation lies in measuring the training success in achieving the expected results in the work, and identifying what factors have facilitated or impeded this process. On the one hand, the evaluation of the results of transfer relates to the measurement of the implementation of the learning acquired through training in the job. Several studies have underlined the perceived need to create valid, reliable, and operationally viable measures to evaluate transfer results (Bell and Kerr, 1987; Cronshaw and Alexander, 1991; Kraiger, McLinden and Casper, 2004; Lawson, 1993, 1994; Phillips, 1997, 1999; Yadapadithaya and Steward, 2003), but only some of them have carried out those measures and only about half of the training programs are evaluated for objective performance outcomes (Sims, 1993: 591; Swanson and Holton, 2001, 364).On the other hand, the evaluation of factors affecting transfer relates to the identification and assessment of aspects which have positively or negatively affected the success of transfer. Noe (1986), and Baldwin and Ford (1988) are probably the classical authors who have most conceptually developed these factors. In 2000, Holton, Bates and Ruona developed the only worldwide validated psychometric assessment tool to measure the factors identified as affecting the improvement of professional performance as a result of training: the LTSI (Learning Transfer System Inventory). In this dissertation, we present the results of a research carried out in order to evaluate transfer in training for managers and leaders. We designed a model for transfer evaluation based on the identification of changes in the behavior of participants after training and in discovering improvements in their professional performance, altogether with the analysis of the transfer context and the factors that could affect the results. Using pre/post-training surveys to trainees and their supervisors, we realized that the training program had been transferred to the work successfully, and that it had been surrounded by a supportive transfer climate. However, we learned that the creation and implementation of an exhaustive and rigorous training transfer evaluation system needed a huge amount of sources, which brought us to make proposals to improve the model created and use other alternatives.

La tesi parteix d'una anàlisis pormenoritzada dels tres protagonistes de l'activitat museística, centrada en els museus d'art: el museu, la figura del professional en i per al museu i la seva formació.Partint de la definició de museu que ha donat l'International Council of Museums, ICOM, es revisen les funcions i finalitats del museu actual i la necessitat que tenen als desafiaments de la nostra època.L'estudi passa per delimitar les àrees de treball en les que es desenvolupen els professionals que treballen en museologia, els seus perfils professionals i una redefinició de les àrees que el museu del segle XXI planteja.Una tercera part de l'estudi central de la tesi és el capítol destinat a la formació d'aquests professionals presents i futurs, la seva capacitació, estudis universitaris i entitats que imparteixen la formació.L'objetiu de la tesi és establir un marc d'acció amb el desanvolupament d'un model pedagògic que vinculi la universitat i l'àmbit professional on es dissenya un model de màster presencial en museologia de duració biannual dins del context de l'Espai Europeu d'Educació Superior. / La tesis parte de un análisis pormenorizado de los tres protagonistas de la actividad museística, centrada en los museos de arte: el museo, la figura del profesional en y para el museo y su formación.Partiendo de la definición de museo que ha dado el International Council of Museums, ICOM, se revisan las funciones y finalidades del museo actual y la necesidad que tiene a los desafíos de nuestra época.El estudio pasa por delimitar las áreas de trabajo en las que se desenvuelven los profesionales que trabajan en museología, sus perfiles profesionales y una redefinición de las áreas que el museo del siglo XXI plantea.Una tercera parte del estudio central de la tesis es el capítulo destinado a la formación de estos profesionales presentes y futuros, su capacitación, estudios universitarios y entidades que imparten dicha formación.El objetivo de la tesis es establecer un marco de acción con el desarrollo de un modelo pedagógico que vincule la universidad y el ámbito profesional donde se diseña un modelo de master presencial en museología y de duración bianual dentro del contexto del Espacio Europeo de Educación Superior. / The thesis starts with a detailed analysis of the three main characters in the museum's activity: the museum, the professional in and for the museum, and its training. Taking into account the museum definition of the International Council of Museums (ICOM), this thesis revises the functions and purposes of the current museum and the challenges it has nowadays. The assignment defines the working areas in which the museum's professional works and their professional profile. In addition, it shows a redefinition of the different areas for the next century museum. The third and central chapter is devoted to the training of the current and future professionals. It is important to know their capacity, University degrees and centres where museum studies are taught. The aim it to set up an action plan to develop a pedagogical model that links the University and the professional ambit. The result is a design of a classroom Master's Degree for two years in the context of the European Space of Superior Education.

DE LA TESI:Sobre el món de l'escola s'ha escrit molt, moltíssim, però massa sovint amb la finalitat de prescriure el que s'hi ha de fer, al marge dels mateixos implicats. Tant per les lectures que havia fet com per la meva pròpia experiència d'alumna, de mestra i de formadora de mestres, m'havia qüestionat sovint preguntes com aquestes: Per què el món de l'escola funciona com funciona? Per què el món escolar es tan reticent als canvis i a la innovació? Per què el professorat fa el que fa? Per què el professorat sovint es troba fent el que no desitja? Per què a l'escola conviuen valors morals i ètics que en la seva essència són contradictoris? Per què el treball dels docents, amb el temps, esdevé rutinari i alienant? Per què l'alumnat s'interessa poc pel que fa a l'escola? Moguda per aquesta curiositat vaig anar perfilant la recerca que emprendria amb aquesta tesi, i que en realitat vindria a ser una mena de pretext per acostar-me al món de l'escola, mirar-lo amb atenció i retrobar-lo de nou, però no pas com a alumna o com a mestra, sinò com una observadora privilegiada. D'entrada, no sabia quina seria la tesi, però sempre havia tingut clar que partiria de la pràctica, perquè en ella és on s'articula i té sentit la teoria. Desitjava fer una recerca on teoria i pràctica estiguessin connectades, establissin un diàleg, una harmonia, i per tant es complementessin.Finalment, em vaig proposar comprendre una vida professional docent en concret, per tal de descriure, analitzar i interpretar la complexitat del que és i envolta la vida d'una mestra, on consideraria tant els aspectes biogràfics, personals i professionals, com els aspectes de la seva pràctica i els contextuals. Així vaig contactar amb una mestra, a la qual anomenaré "Mercè", que es va interessar per la proposta i durant dos anys (1990-1992) vam estar en contacte permanent. El resultat del treball de recerca i investgació posterior va ser la present tesi. He estructurat la tesi en quatre parts: Una d'exploració teòrica; una segona d'explicació del procés d'investigació, una tercera part on recullo l'informe de la investigació; i una quarta on sintetitzo algunes reflexions finals entorn el que ha estat l'estudi de cas.La primera part d'exploració teòrica porta per títol "De la investigació "sobre" el professorat, a la investigació "des del" professorat: una aproximació teòrica" i es troba dividida en tres grans capítols. El primer fa referència a la investigació "sobre" el professorat, on a part d'apuntar-ne els precedents, em centro en la recerca sobre el pensament del professorat. Al segon capítol exposo les aportacions més rellevant dins el camp de la investigació "des del" professorat, és a dir, aquelles que que han considerat el coneixement personal i pràctic. Completo aquesta part amb un capítol de revisió sobre els estudis que han considerat la importància de les cultures d'ensenyança i els processos de socialització del professorat en el context del seu lloc de treball. La segona part de la tesi és l'explicació del procés de recerca des de dins: Vivències, reflexions, decisions i dilemes. La tercera, com he dit, és l'informe resultant de la investigació: "A la recerca de la comprensió d'una mestra: cara d'hivern, cara d'estiu". És en aquesta part on es presenten els aspectes biogràfics personals i professionals més destacats de la professora estudiada, la seva pràctica pedagògica i els factors contextuals que influencien i determinen la seva pràctica. L'última part és on presento les reflexions finals sobre el tema nuclear de la tesi, i que sistematitzo al voltant de tres aspectes bàsics; el primer sobre la importància que la recerca, des del punt de vista del professorat, integri el seu coneixement pràctic i personal dins d'un marc més ampli de comprensió i significat que remarqui l'importància que tenen els diferents contextos educatius dins de la vida professional dels docents. Un altre aspecte és format pels dilemes que sorgeixen de la complexitat de la vida docent i que es materialitzen en el rol del professorat. I després d'aquesta anàlisi dels conflictes i dels dilemes de la pràctica, apunto unes reflexions entorn a la necessitat de reconsiderar l'ocupació laboral del professorat, ja que sota les condicions en què generalment han d'actuar, no hi espais, ni per a la reflexió, ni per a la crítica ni per a la creativitat de la seva tasca.

La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en:- l'acollida positiva de la proposta innovadora,- la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual, - la incidència i aplicació en les aules,- el canvi d'actituds coherent amb la innovació, - l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de:- El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor' - La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional- El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement - La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social - Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura - L'avaluació d'accions de formació permanent - La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997)- Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen: - avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars - qüestionaris inicials sobre cultura innovadora - mostres dels treballs realitzats a classe- valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV)- autoinformes 'oberts' - Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre'- Entrevistes als observadors- Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades. / La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau de Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en: l'acollida positiva de la proposta innovadora, la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual,  la incidència i aplicació en les aules, el canvi d'actituds coherent amb la innovació,  l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de: El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor'  La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement  La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social  Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura  L'avaluació d'accions de formació permanent  La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997) Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen:  avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars  qüestionaris inicials sobre cultura innovadora  mostres dels treballs realitzats a classe valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV) autoinformes 'oberts'  Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre' Entrevistes als observadors Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades. / The action researcher will assume both roles one as a researcher as well as a teacher educator to analyse the inner processes that appear in the educational practice for the curriculum innovation in Elementary and Primary Education and in 'Teacher training Projects' of Catalan Department of Education taken by SEDEC (a Service for teaching Catalan in schools) and by ICE-URV (the department of teacher training of the University of Tarragona).Two formative views are taken into account, one as a course, and the other as a training assessment inside the school itself in order to develop a research in terms instrumental study of multiple cases. The purpose of the study is to analyse three teacher training processes (two courses and one school training assessment) based on a new curriculum about constructivist reading and writing to evaluate the teachers' professional development (as well as the researcher's herself) and to promote strategies and improving conditions.More specific outstanding objectives are:(a) To understand (from the researcher-teacher's point of view): - the development process of different research actions which aim to help an innovation - the learning process , types of learning, practitioners and interaction.(b)To investigate the elements of the learning process which have an influence on: - a positive reception of the innovative proposal - conceptual understanding and interest - impact and classroom application - a change of attitude according to the innovation process. - an acceptance of the teacher's role as educator and learner, researcher and reflective in present innovative processes.(c) To establish links between different training experiences, their development and institutionalisation.(d) To describe and assess methodological elements of the study which mean an improvement in learning and in the teacher educator's own learning.From these objectives there is a theoretic investigation about:- The research programme about the "teacher's thoughts".- Knowledge construction in a professional education context: the connection between theory and practice and the comprehension of different "subcultures" and ways of professional development.- The educator's role as a guide in "new" knowledge construction.- "Narrative" as a metacognitive, historic, social learning resort.- The elements of the curriculum innovation which refer to reading and writing.- The evaluation of the teacher education process.- The potential of different ways of teacher training: courses and school projects regarding the institutional planning for teacher education of 1997.- The different education ways and the teachers' needs: by means of three steps, information, training and self-training.Regarding the specific strategies employed, an amount of information has been summarized by the practitioners:- The educator, she writes reports every session.- The observers of the courses, they write descriptive reports every session.- The teachers, they do: - initial tests about curriculum and strategies. - initial questionnaires about innovation. - samples of classwork. - final evaluation (determined by SEDEC and ICE-URV). - open self-reports.- Interviews with the school headmaster.- Interviews with the observers.- Tape recording of most sessions.The study provides new elements to elaborate a didactic method for "teacher education" as well as other elements which participate in the "teaching process"; in the educator's view as a social management of education achievement, and in the teachers' as the elements which help to assume the change from one methodology to another. Some elements are particularly relevant: narrative, action-research procedures, emotional support regarding the hesitation for changing, comprehension of the different "subcultures" which live together in schools; all of them, regarding the potential of both education modalities which have been analysed.

Estudi post - test descriptiu realitzat a l'entorn d'una escola d’educació especial de nens i joves amb Paràlisi Cerebral (PC), que aporta una valuosa informació sobre la integració de la musicoteràpia (MT) en l'equip interdisciplinari per al tractament de persones amb PC. L'objectiu de l'estudi es centra en tres hipòtesis: Hi han diferències de qualitat de participació en MT segons l'afectació global (H1), hi ha diferències segons l'edat (H2), i hi ha diferències en la percepció de les diverses disciplines sobre la funcionalitat de la MT (H3). Els subjectes d'estudi són els alumnes amb PC (N=71) i els professionals (N=25) de l'escola, establint dues categories d'estudi: segons l'afectació global (PC Moderada n=36 i PC Greu n=35) i segons l'edat (nens 6-12 anys n=36 i joves >13 anys n=35), desenvolupant dos programes d'intervenció: MT-1 (4 mesos de MT en grups de 8, N=71), i a continuació MT-2 (8-12 mesos de MT, n=50). L'avaluació d'aquests programes es va realitzar sobre 14 conceptes en les àrees d'actitud, cognitiva, social, física i emocional segons les observacions dels professionals, que han servit per definir la jerarquia d'objectius en MT. De les proves estadístiques no-paramètriques per a les mostres independents (Mann-Whitney) i les relacionades (Wilcoxon) es desprèn els següents resultats per a cada hipòtesi: H1, els subjectes amb PC Greu responen millor a MT-1, i amb PC Moderada progressen més en MT-2; H2, hi ha diferències entre nens i joves, i H3, hi ha diferències entre disciplines professionals i unanimitat en valorar la 'participació' com a objectiu prioritari de la MT, coincidint en la seva naturalesa complementària. Com a conclusió es confirmen les tres hipòtesis. Per als professionals, la intervenció de MT en nens i joves amb PC s'ha de basar en la participació activa, independentment del nivell d'afectació global. / Estudio post-test descriptivo realizado en el entorno de una escuela especial de niños y jóvenes con Parálisis Cerebral (PC), que aporta una valiosa información sobre la integración de la musicoterapia (MT) en el equipo interdisciplinar para el tratamiento de personas con PC. El objetivo del estudio se centra en tres hipótesis: Existen diferencias de calidad de participación en MT según la afectación global (H1), existen diferencias según la edad (H2), y existen diferencias en la percepción de las distintas disciplinas sobre la funcionalidad de la MT (H3). Los sujetos de estudio son los alumnos con PC (N=71) y los profesionales (N=25) de la escuela, estableciéndose dos categorías de estudio: según la afectación global (PC Moderada n=36 y PC Grave n=35) y según la edad ( niños 6-12 años n=36 y jóvenes >13 años n=35), desarrollándose dos programas de intervención: MT-1 (4 meses de MT en grupos de 8, N=71); y a continuación MT-2 (8–12 meses de MT, n=50). La evaluación de dichos programas se realizó sobre 14 conceptos en las áreas de actitud, cognitiva, social, física y emocional según las observaciones de los profesionales, que han servido para definir la jerarquía de objetivos en MT. De las pruebas estadísticas no-paramétricas para las muestras independientes (Mann-Whitney) y las relacionadas (Wilcoxon) se desprenden los siguientes resultados para cada hipótesis: H1, los sujetos con PC Grave respondieron mejor en MT-1, y con PC Moderada progresaron más en MT-2; H2, hay diferencias entre niños y jóvenes; y H3, hay diferencias entre disciplinas profesionales y unanimidad al valorar la ‘participación’ como objetivo prioritario de la MT, coincidiendo en su naturaleza complementaria. Como conclusión se confirman las tres hipótesis. Para los profesionales, la intervención de MT en niños y jóvenes con PC debe basarse en la participación activa, independientemente del nivel de afectación global / This descriptive, post-test study, carried out in a special school for children and youth with cerebral palsy (CP), provides valuable information about the integration of music therapy (MT) in the interdisciplinary team that treats people with CP. The study focuses on three assumptions: There are differences in the quality of participation in MT according to global impairment (H1) and according to age (H2), and there are differences between the various disciplines regarding the function of MT (H3). The subjects are students with CP (N=71) and rehabilitation professionals (N=25) at the school. The study considers two categories: global impairment (Moderate CP n=36 and Severe CP n=35) and age (children 6-12 years n=36 and youth > 13 years n=35). Global impairment is evaluated Two intervention programmes are applied: MT-1 (weekly sessions of MT for 4 months in groups of 8, N=71), followed by MT-2 (weekly sessions of MT for 8-12 months, n=50). Evaluation of these programmes was performed on 14 concepts regarding attitude and cognitive, social, physical and emotional aspects according to the observations of professionals. The results help define the recommended hierarchy of objectives in MT. Non-parametric statistical tests for independent samples (Mann-Whitney) and related samples (Wilcoxon) show the following results for each hypothesis: H1, subjects with Severe CP responded better in MT-1 and those with Moderate CP progressed more in MT-2; H2, few differences between children and youth; and H3, few differences between disciplines, unanimity in assessing the 'participation' as a priority objective of MT, and agreement regarding MT’s complementary nature. In conclusion, the study accepts the three hypotheses. For rehabilitation professionals, MT intervention in children and youth with CP should be based on active participation, regardless of level of global impairment

La tesi doctoral “El treball educatiu a la primera infància: la programació com a millora de la pràctica professional” analitza i reflexiona sobre “qui, com, quan i per a què” es planifica la tasca educativa al primer cicle de l’educació infantil. Una de les tasques habituals de qualsevol educador i implícita, des del punt de vista professional, és programar. La manera de fer-ho depèn de molts factors diferents entre els que destaquen, les orientacions de l’administració educativa, el projecte educatiu del centre, els acords de l’equip educatiu, la formació rebuda, les característiques i les conviccions personals entre d’altres. Al llarg de la investigació s’analitza el que pensen els professionals que hi treballen, quins models utilitzen, quines dificultats es troben, que els aniria bé per realitzar amb més facilitat la seva tasca planificadora, en definitiva... es fa una anàlisi de l’actual situació. Per finalitzar s’analitzen eines i recursos per optimitzar la seva tasca, i una nova proposta per programar. / The doctoral thesis“El treball educatiu a la primera infància: la programació com a millora de la pràctica professional” (Education in early infancy: programming as a means of improving professional practice) analyzes and reflects on “who, how when and why” education is planned during the first cycle of infant education. One of the common and implicit tasks of any educator, from a professional perspective, is programming. The way in which this is carried out depends on many different factors, in particular the guidelines of the educational administration, the educational project implemented at the school, the agreements between members of the teaching team, the training received, and personal characteristics and convictions, among others. The research analyzes the opinions of professionals, which models they use, which difficulties they face, what would make their planning easier; in short the current situation is subjected to a thorough analysis. The thesis concludes by analysing which tools and resources would optimize their work and makes a new proposal for carrying out programming.

Varios son los motivos que iniciaron la investigación de este profesor investigador que concluye en una tesis doctoral sobre el uso de las TIC para crear conocimiento en el aula. Se citan a continuación sin establecer un orden de importancia: • se desconocía la eficacia de las tecnologías de la información y de la comunicación y la incidencia que tienen en el proceso de aprendizaje de los alumnos del segundo ciclo de la ESO • la mejora profesional se convierte en un motivo poderoso que llevó al investigador a innovar en su propio centro • adquirir más competencias profesionales como docente • la necesidad de establecer mejoras metodológicas en el centro con una fuerte presencia de las TIC en el proceso de aprendizaje de los alumnos Se establecieron tres objetivos para la investigación a) cambiar la idea de aprendizaje como una cuestión primordialmente memorística b) mejorar la situación de aprendizaje en clase mediante el uso de las TIC c) cohesionar el grupo clase como una célula eficiente de trabajo cooperativo Fue necesario investigar sobre el aprendizaje cooperativo y colaborativo, el contexto educativo actual, el concepto de TIC en educación y los nuevos paradigmas de uso de la tecnología en el aula y se propone un modelo de aprendizaje basado en problemas que conjuga el uso de las TIC, el aprendizaje colaborativo y el currículum de la ESO. Se describe un modelo que crea conocimiento usando las TIC basado en el constructivismo, el KnowledgeBuilding (KB) y las herramientas tecnológicas que éste presta para la construcción de conocimiento y para la comunicación, el KnowledgeForum (KF®) y el VIA para las videoconferencias. Se aporta un modelo de aprendizaje basado en problemas (AbP) que desarrolla habilidades mentales de orden superior y crea conocimiento en el aula mediante el uso de las TIC: el modelo de AbP 10/10. Se trata de un modelo de AbP que contiene procesos cognitivos, motivacionales y afectivo relacionales. El modelo 10/10 se implanta e investiga en un centro privado concertado de la ciudad de Tarragona, en el segundo ciclo de la ESO y durante los cursos 2008-09 y 2009-10. El modelo se pone en práctica en tres proyectos diferentes: en literatura española, en proyectos interdisciplinares de 3º de ESO y en el aula de atención a la diversidad del centro, usando la metodología que propone el KB. Se diseña una investigación cualitativa, un estudio de caso centrado en los nuevos escenarios de aprendizaje que propicia el uso educativo de la tecnología en las aulas del segundo ciclo de la ESO y que está basado en la creación de conocimiento. Se aplican instrumentos de recogida de información tales como el análisis documental, los cuestionarios, los grupos de discusión, el diario del investigador, grabaciones de vídeo y las entrevistas. Se analizan los datos obtenidos durante los dos cursos escolares en que se llevó a cabo la investigación y se obtienen unas valoraciones que son tenidas en cuenta para confeccionar las conclusiones de la investigación. Las conclusiones de la investigación se redactan dando respuesta a los objetivos planteados al iniciar la tesis: a) los alumnos, al usar el modelo de AbP 10/10 cambian la idea de aprendizaje que tenían preconcebida y se convierten en protagonistas de su propio aprendizaje y responsables de que los compañeros también progresen. El componente memorístico pierde importancia y ganan trascendencia el proceso que usan para aprender, la creatividad y la transferibilidad de los aprendizajes b) la situación de aprendizaje en el aula, mejora utilizando las TIC. Las posibilidades de las plataformas de comunicación como son la intranet del centro, el KF® y los programas de mensajería, hacen sentir a los alumnos participantes de una comunidad educativa, desarrollan competencia en todos los participantes y se sienten más cercanos al mundo de los estudiantes de niveles superiores c) el modelo 10/10 cohesiona al grupo clase como célula eficiente de trabajo cooperativo puesto que todos los participantes tienen una interdependencia positiva y los descubrimientos de los grupos se comparten dentro del grupo clase y ello hace que todos aprendan de todos a la vez que todos. Finalmente, se apuntan unas líneas futuras de investigación que tienen que ver con la implantación del modelo “Educat 1 x 1” en Catalunya, los estudios sobre las nuevas competencias en educación para el siglo XXI, las propuestas que generará la LEC, la mejora profesional de los profesores, el impacto que tiene la aplicación del modelo 10/10 en cursos venideros y la nueva disposición de trabajo de los alumnos en las aulas digitalizadas.