No description available.

El trabajo propone la congelación de cuajadas para desestacinalizar la producción de queso duro y semi-duro de leche de oveja. Se aplican como variables de estudio, las condiciones de envasado (en bolsas de polietileno y con cierre manual, en envase barrera bb4.1 de cryovac y al vacío y en el mismo envase barrera en atmósfera de dióxido de carbono), la velocidad de congelación (lenta 1,5 cm/h, media 5 cm/h y rapida 10 cm/h) y el tiempo de conservación en congelación (4 y 10 meses de mantenimiento). Finalmente se evalua el efecto de las fluctuaciones de temperatura durante el almacenamiento en congelación. Los quesos obtenidos de cuajadas congeladas no presentaron modificaciones de composición global, fracción lípidica y ph, vieron aumentado el contenido en fracciones nitrogenadas y disminuida la actividad del agua. Presentaron mayor dureza e intensidad de color pero características sensoriales similares a los controles. A partir de los resultados obtenidos del trabajo se propone envasar las cuajadas en polietileno, congelar a velocidad entre 1,5 y 8 cm/h y esto nos permite mantener la calidad del producto por un tiempo de hasta 10 meses. Las fluctuaciones de temperatura efectuadas sobre las cuajadas en este estudio no afectaron a la calidad del queso final.

El tiempo -en su acepción cronológica- ha estado siempre en el origen de las más importantes preguntas a lo largo de la historia de la humanidad. Sin embargo, nunca había alcanzado el extraordinario valor que ha adquirido en nuestra cultura como bien apreciadísimo y escaso que se ha equiparado con el dinero e incluso ha llegado a superarlo.Es precisamente el tiempo el objeto de atención de esa tesis, que lleva por título La gestión del tiempo y su reflejo en el lenguaje, un tema clave en nuestra sociedad, en la que, paradójicamente, a pesar de haberse prolongado la esperanza de vida y tener a nuestro alcance unas tecnologías que nos permiten agilizar el desarrollo de nuestras actividades, no paramos de quejarnos de la falta de tiempo.Y es que todos nos encontramos diariamente ante el reto casi imposible de hacer encajar en tan sólo 24 horas todas las actividades que se derivan de los distintos roles que asumimos -como padres, como hijos, como pareja, como profesionales, como estudiantes, como responsables de un hogar, como amigos.La tesis es un trabajo de reflexión que, a su vez, invita a la reflexión, acerca del uso que hacemos de nuestro tiempo en nuestra cultura -poniendo de manifiesto la capacidad de decisión individual- y sobre el papel que desempeña el lenguaje, no sólo como reflejo de cuanto ocurre, sino como herramienta para introducir cambios en la realidad.La tesis se divide en tres partes. En la primera se analiza el modo en que entendemos el tiempo en nuestra cultura de la prisa, que se olvida del presente y se vuelca en el futuro y nos lleva a sobrecargar nuestras agendas e intentar conciliar las diversas esferas de nuestras vidas sin conseguirlo, convirtiéndonos en víctimas del estrés y de lo que ya se conoce como la enfermedad de tiempo. La situación se complica ante dos hechos -la incorporación generalizada de las mujeres al mundo del trabajo remunerado y el aumento de la esperanza de vida- que se han traducido en un aumento de las personas dependientes y en las dificultades para atenderlas.Tras el análisis de la situación, en la segunda parte se aborda el modo en que la cultura de la prisa en la que vivimos tiene su fiel reflejo en el lenguaje. El lenguaje actúa como un espejo, detecta los problemas que nos preocupan y reacciona poniendo en circulación palabras y expresiones que nos indican que algo grave está pasando. Como muestras para el análisis se incluyen las definiciones de los diccionarios, los refranes -como representantes de nuestro pasado ancestral y la voz de la sabiduría que hemos oído por la boca de nuestros abuelos y nuestros padres- y los mensajes publicitarios, que vienen a ser los refranes de hoy -como portadores de los valores de nuestra sociedad de la prisa-, prestando especial atención a los de los productos cosméticos.La tesis refleja las contradicciones que tienen lugar en el escenario de la calle, en el que chocan los dos conceptos temporales que tienen su origen en los refranes y en los que nos trasladan los anuncios. El análisis se ilustra con una Fraseología del tiempo, que cierra la segunda parte y abre las puertas al Vocabulario del Tiempo, que es la tercera parte del trabajo.La tesis plantea un interrogante final, sobre el papel del lenguaje no ya sólo como herramienta que nos permite diagnosticar la enfermedad del tiempo sino también como medicina que nos ayude a superarla. / Time has always been a fascinating subject that has inspired the most important mankind questions. However, never before time had been considered to have such a great value, as important -or even more- than money.The title of this thesis is Time administration and its reflection on language, a key matter in the nowadays society, where most of us feel we don't have enough time to play our different roles in life even if we have a higher life expectancy than ever before and the benefits of new technologies on our daily activities.This thesis is a reflection that attempts to invite people to think about the way our culture -that is a rush culture- makes us invest our time, trying to do more things than we can. The paper is divided in three parts. The first one analyzes the meaning of time in our culture and the high levels of stress and cases of time disease that it provokes. The second part shows the way the language reflects the time problems and contradictions we suffer. In this part there are examples that display the different ideas relating time: dictionary definitions, popular sayings and commercial ads. This part ends with Phrases of time.The third part includes a personal Vocabulary of time, collecting 323 words that show us the concept of time we have in our express culture. The thesis ends with a great question, that is also a suggestion: why don-t we consider language not only as a way to analyze our society but also as a way to change the things we don't like and a medicine to recover from time disease?

En esta tesis se analizan las técnicas de evaluación ergonómica de asientos que se están utilizando actualmente. Se ha detectado una falta de estudios sobre la relación entre las técnicas que miden parámetros objetivos (posturas, esfuerzos, etc.) y las que utilizan medidas subjetivas (nivel de comodidad, molestias, etc.).El objetivo principal propuesto es abordar el estudio de la relación entre las posturas adoptadas en los asientos y las sensaciones de comodidad experimentadas.Tras analizar las técnicas de medición de posturas existentes, se han realizado diferentes experimentos para poner a punto una nueva técnica de medición de la forma externa de la zona lumbar y la inclinación de la pelvis, que permite el registro continuo de ambos ángulos, y el uso del respaldo sin afectar al comportamiento del sujeto. Se ha comprobado que la técnica desarrollada tieneprecisión y repetibilidad superiores a las de otras técnicas convencionales.Se ha desarrollado también un procedimiento de localización de las vértebras a nivel de la piel que no requiere de conocimientos anatómicos específicos y se ha comprobado la relación existente entre ángulos de cuerpos vertebrales y ángulos en piel, validando así la técnica de medición a nivel de la piel.Para abordar el objetivo principal, se han realizado ensayos con diferentes sillas y sujetos durante los que se ha registrado de forma continua la postura lumbar, la inclinación de la pelvis y el uso del respaldo, además de diversas sensaciones de comodidad (general, por zonas del cuerpo).Con los resultados obtenidos, se ha podido analizar el comportamiento espontáneo de los sujetos en tareas de oficina, y se han identificado las formas básicas de sentarse en función del uso del respaldo. Se han estudiado diferentes parámetros de movilidad y posturas medias, así como el efecto del respaldo sobre ellos.Se ha analizado también la relación entre las diferentes sensaciones de comodidad, comprobando que las molestias en la zona lumbar son las más influyentes en las sensaciones de comodidad general.El análisis de la relación entre los parámetros posturales y las molestias corporales indica que los grandes cambios de postura, en especial de la pelvis, son buenos indicadores de las situaciones de incomodidad. Por el contrario, los pequeños movimientos frecuentes alrededor de las posturas estables, y también las posturas con una ligera flexión lumbar y la pelvis más inclinada hacia atrás mejoran la comodidad.

Aquesta tesi és una etnografia sociolingüística crítica d’un moviment social transnacional. Investiga la construcció discursiva i lingüística d’una identitat comuna així com de la diferència social dintre del moviment Emmaús des del punt de vista de dues comunitats de pràctica. Emmaús és un moviment de solidaritat fundat per l’Abbé Pierre durant la post-guerra que (re)insereix persones marginades que viuen i treballen amb d’altres en “comunitats” de vida que es dediquen al reciclatge i als projectes socials. La meva etnografia en múltiples contextos se centra en dues comunitats Emmaús, una en l’àrea metropolitana de Barcelona i una altra a Londres. Aquest estudi contribueix a la sociolingüística de la globalització (Blommaert, 2010) i a l’antropologia lingüística des d’una perspectiva etnogràfica crítica (Heller, 2011). La metodologia combina l’etnografia tradicional basada en l’observació-participació amb l’anàlisi narratiu de les interaccions observades i la genealogia discursiva dels dos contextos estudiats. L’anàlisi es basa en notes de camp, entrevistes, enregistraments d’assemblees, textos institucionals i materials audiovisuals. A partir del concepte de la comunitat imaginada transnacional (Anderson, 1983), aquesta tesi investiga processos sociolingüístics més enllà, en tensió i dintre de diferents estats-nació. Més concretament, investiga (a) l’articulació transnacional de moviment Emmaús a través de recursos narratius, semiòtics, discursius i comunicatius, (b) la localització dels textos, símbols i narratives comuns en diferents règims discursius i socioeconòmics, i (c) les pràctiques situades de socialització en i a través de la llengua que impliquen estratificació social. La primera troballa és que les comunitats Emmaús estudiades s’articulen a través de la història fundacional d’Emmaús (Linde, 2009). Aquesta història donava forma a les històries que explicaven, amb clars elements intertextuals i cronotòpics (Bakhtin, 1981), i a la disposició dels membres a recrear aquesta narrativa diàriament (Agha, 2007). Malgrat el diferent pes discursiu en les seves construccions d’Emmaús, les dues comunitats compartien un tipus de persona marcat per l’auto-transformació, el valor moral de la solidaritat, i trobar “raons per viure” en la trobada amb l’altre. Quan la història fundacional d’Emmaús es trasllada en el temps i l’espai, es recontextualitza i es corda (Gal, 2007) amb altres discursos situats en comunitats locals a diferents estats. La segona troballa mostra que Emmaús permet un ampli ventall de pràctiques discursives (Foucault, 1972) en comunitats locals. Emmaús Barcelona se centrava en la trobada amb l’altre dintre de la comunitat encarnada en l’icona del fundador, que s’articulava amb els discursos polititzats de l’altermundialisme i de l’alliberament cristià. Emmaús Londres, en canvi, emfatitzava el valor de la solidaritat amb l’altre en connexió amb una ètica individualista del treball, que promovia el voluntariat en l’estat britànic. Les dues comunitats Emmaús (re)produïen les corrents discursives centrípetes i centrífugues dintre del moviment (Brodiez-Dolino, 2008) que han localitzat la missió de solidaritat de manera diferent durant dècades. La tercera troballa qüestiona la connexió naturalitzada entre els moviments socials transnacionals i el multilingüisme, així com la participació horitzontal. La socialització en el moviment Emmaús en comunitats de pràctica (Wenger, 2008) inclou discursos i narratives comuns que conformen identitats comunicatives legítimes que alhora estratifiquen els membres. Les ideologies lingüístiques modernistes feien de l’anglès a Londres, i del català i el castellà a Barcelona, requisits per a la plena participació local. En contrast amb la invisibilització nacionalista del multilingüisme a Emmaús Londres, Emmaús Barcelona acceptava les pràctiques híbrides català-castellà en interaccions quotidianes i l’ús de llengües franques com el castellà, el francès i l’anglès. En conclusió, l’entramat dels moviments socials és la intertextualitat entre les apropiacions locals que fan diferents connexions discursives amb altres àmbits i adopten pràctiques lingüístiques diverses, que alhora creen heterogeneïtat de base i una pertinença transnacional en una comunitat de pràctica estratificada. / This thesis is a critical sociolinguistic ethnography of a transnational social movement. It investigates the situated discursive and linguistic construction of a common identity as well as social difference within the Emmaus movement from the viewpoint of two communities of practice. Emmaus is a post-war transnational movement of solidarity founded by the Abbé Pierre that (re)inserts formerly marginalised people who live and work with other privileged people in live-in “communities” dedicated to recycling and social projects. My multi-sited ethnography mainly explores two Emmaus communities, one located in the Barcelona metropolitan area and another one in Greater London. This study contributes to the fields of the sociolinguistics of globalisation (Blommaert, 2010) and linguistic anthropology from a critical ethnographic perspective (Heller, 2011). The methodological design combines traditional ethnography, retaining participant-observation as the core, with narrative inquiry emerging from observed interactions and discursive genealogy of the two focal sites. The analysis draws on fieldnotes, interview data, assembly recordings, institutional texts and audiovisual materials. Departing from the concept of a transnational imagined community (Anderson, 1983), this thesis explores sociolinguistic processes beyond, in tension and within different nation-states. In particular, it investigates (a) the transnational articulation of the Emmaus movement through narrative, semiotic, discursive and communicative resources, (b) the localisation of common texts, symbols and narratives in different discursive and socioeconomic regimes, and (c) the situated practices of socialisation through and into language resulting in social stratification. My first finding is that the two Emmaus communities investigated were articulated through the movement’s founding story (Linde, 2009). This common story shaped not only the stories told, with recognisable intertextual and chronotopic elements (Bakhtin, 1981), but also the members’ dispositions to reenact this narrative in the local communities daily (Agha, 2007). The two communities shared the person-types marked by self-transformation, the moral worth of solidarity, and finding “reasons to live” in the encounter with others. These chronotopic elements had different weight in local constructions of the movement. When the shared Emmaus founding story gets transposed across time and space, it is recontextualised, recycled and clasped (Gal, 2007) with other situated discourses in local communities in different nation-states. My second finding is that Emmaus allows for a wide range of discursive practices (Foucault, 1972) in multiple communities of practice. Emmaus Barcelona centered on the encounter with others in the community epitomised by the Abbé Pierre icon, clasped with politicised altermondialiste and Liberationist Christian discourses. Emmaus London, by contrast, emphasised the value of solidarity with others in connection to individualist work ethics, which promoted voluntary work in top-down charities in the British state. The two Emmaus communities (re)produced centrifugal and centripetal discursive trends within Emmaus (Brodiez-Dolino, 2008) that have localised the shared transnational mission of solidarity differently for decades. My third main finding is a denaturalisation of the commonsensical connection between transnational social movements and multilingualism, on the one hand, and horizontal participation, on the other. Socialisation into the Emmaus movement in communities of practice (Wenger, 1998) encompassed shared discourses and narratives to craft legitimate communicative identities that stratified members. In addition, modernist language ideologies positioned English in London, and Catalan and Spanish in Barcelona, as requisites for full participation in local communities. In contrast with the nationalist erasure of multilingualism in Emmaus London, Emmaus Barcelona accepted Catalan-Spanish hybrid practices in daily interactions and the use of Spanish, French and, to a lesser extent, English as linguae francae. In conclusion, the everyday fabric of social movements is intertextuality between local appropriations that have different discursive clasps with other social arenas and linguistic practices, which simultaneously creates grassroots heterogeneity and a common transnational belonging within a stratified community of practice.

Aquesta tesi doctoral, denominada Literatura d’Autoajuda dels EEUU i la Crida de l’ Orient Llunyà: la Acculturaciò d’ Idees i Pràctiques Orientals amb Atenció Especial al Període que va de 1980 en endavant, és un Estudi Cultural sobre la influència del Orient Llunyà dins d’un grup seleccionat de cinc llibres d’autoajuda. Està dividida en tres parts ben definides. La Primera Part és una introducció al tema d’autoajuda, des d’una perspectiva d’Estudis Culturals: la seva definició, les raons sociològiques, psicològiques i econòmiques de la seva aparició, un intent de categorització tenint en compte diferents corrents de pensament, així com un resum històric dels canvis bàsics en els ideals d’èxit i felicitat tal i com apareixen expressats en la literatura d’autoajuda americana al llarg del temps. L’intent de categorització és enterament meu i està especialment basat en un clar canvi d’orientació al llarg del temps, que ens ajuda a entendre la literatura d’autoajuda com un fenomen socio-cultural en evolució. En la Segona Part ofereixo un anàlisi cultural exhaustiu sobre la creixent influencia de l’Orient Llunyà en els Estats Units d’Amèrica, des d’una perspectiva històrica, social, psicològica, filosòfica i científica ja que aquesta informació és essencial per establir els contextos històrics, culturals i socials en els que s’ha desenvolupat la literatura d’autoajuda (i les influències orientals que conté). Sense aquest treball de contextualització, hauria estat extremadament difícil tractar autores específics i els seus escrits de forma intel·ligible i transparent. I finalment, a la Tercera Part, em dedico a l’anàlisi de la articulació de la influència de l’Orient Llunyà dins d’alguns dels llibres d’autoajuda més coneguts i més amplament llegits, des de la dècada de 1980 en endavant, en relació a la seva contribució als objectius relacionats amb la felicitat i la pau interior. Això porta a la conclusió de que les cultures de transformació personal, que han arribat a ser una part tan intrínseca de la cultura americana, sovint adopten i adapten idees i conceptes de fonts molt diferents, especialment de l’Orient Llunyà, moltes vegades per cobrir les seves pròpies necessitats, donant un ‘toc americà’ idiosincràtic. / Esta tesis doctoral, denominada Literatura de Auto-Ayuda de los EEUU y la Llamada del Lejano Oriente: La Aculturación de Ideas y Prácticas Orientales con Atención Especial al Período que va de los años 1980 en adelante es un Estudio Cultural sobre la influencia del Lejano Oriente dentro de un grupo seleccionado de cinco libros de auto-ayuda. Está dividida en tres partes bien definidas. La Primera Parte es una introducción al tema de auto-ayuda, desde una perspectiva de Estudios Culturales: su definición, las razones sociológicas, psicológicas y económicas de su aparición, un intento de categorización teniendo en cuenta diferentes corrientes de pensamiento, así como un resumen histórico de los cambios básicos en los ideales de éxito y felicidad tal y como aparecen expresados en la literatura de auto-ayuda americana a lo largo del tiempo. El intento de categorización es enteramente mío y está especialmente basado en un claro cambio de orientación a lo largo del tiempo, que nos ayuda a entender la literatura de auto-ayuda como un fenómeno socio-cultural en evolución. En la Segunda Parte ofrezco un análisis cultural exhaustivo sobre la creciente influencia del Lejano Oriente en los Estados Unidos de América, desde una perspectiva histórica, social, psicológica, filosófica y científica ya que esta información es esencial para establecer los contextos históricos, culturales y sociales en los que se ha desarrollado la literatura de auto-ayuda (y las influencias orientales que contiene). Sin este trabajo de contextualización, hubiera sido extremadamente difícil tratar a autores específicos y sus escritos de forma inteligible y transparente. Y finalmente, en la Tercera Parte, me dedico al análisis de la articulación de la influencia del Lejano Oriente dentro de algunos de los libros de auto-ayuda más conocidos y más ampliamente leídos, desde la década de 1980 en adelante, en relación a su contribución a los logros relacionados con la felicidad y la paz interior. Esto lleva a la conclusión de que las culturas de transformación personal, que han llegado a ser una parte tan intrínseca de la cultura americana, frecuentemente adoptan y adaptan ideas y conceptos de fuentes muy diferentes, especialmente del Lejano Oriente, a menudo para cubrir sus propias necesidades, dándoles un ‘toque americano’ idiosincrático. / This doctoral dissertation called US Self-help Literature and the Call of the East: the Acculturation of Eastern Ideas and Practices with special attention to the period from the 1980s onwards is a Cultural Study on the Far Eastern influence within a selected group of five self-help literature books. It is divided into three well-defined parts: Part One is an introduction to the topic of self-help, from a Cultural Studies perspective: its definition, the sociological, psychological and economic reasons for its appearance, an attempt at a categorisation considering different strands of thought, as well as a historical overview of the basic changes in the ideals of success and happiness as expressed in American non-fiction self-help literature through time. The attempt at a categorisation is entirely mine and it is mainly based on a clear shift in goal orientation throughout time, which helps us to understand self-help literature as an evolving socio-cultural phenomenon. In Part Two, I offer a thorough cultural analysis of the growing Far Eastern influence in the United States of America, from a historical, social, psychological, philosophical and scientific perspective, since this information is essential in order to establish the historical, cultural and social contexts in which self-help literature (and the Eastern influences within it) has developed. Without this work of prior contextualisation, it would have been extremely difficult to approach specific authors and their writings in an intelligible or transparent way. And finally, in Part Three, I deal with the analysis of the articulation of Far Eastern influence within some of the most well-known and widely read self-help books from the 1980s onward, in the light of their contributions to the achievement of happiness and inner peace. This leads to the conclusion that the cultures of personal transformation that have become such an intrinsic part of American culture, frequently adopt and adapt ideas and concepts from very different sources, especially Far Eastern, often to suit their own needs, giving them an idiosyncratic, American touch.

L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral és integrar l'ús de corpus electrònics en l'ensenyament de la traducció. Per a arribar a aquest ens plantegem els següents objectius específics: 1) Elaborar el marc conceptual de la lingüística de corpus i els seus camps d'aplicació. 2) Elaborar el marc conceptual de la didàctica de la traducció apropiat per a integrar la metodologia de la lingüística de corpus. 3) Dissenyar una proposta d'ús de corpus electrònics en l'ensenyament de la traducció. 4) Avaluar la proposta dissenyada d'ús de corpus electrònics en l'ensenyament de la traducció. La tesi està organitzada en tres parts: La Part I està dedicada a la lingüística de corpus en general i la seva aplicació a la traducció. La Part II inclou el marc conceptual de la didàctica de la traducció per justificar la posterior integració de la metodologia de la lingüística de corpus en la formació per competències. El més destacable aquí és el Capítol 6, en què es presenta el marc de la proposta que es realitza en aquesta tesi. Se situa la competència "ús de corpus per a traduir" dintre de la competència traductora; es desglossen els objectius d'aprenentatge, així com s'expliciten els objectius relacionats amb competències genèriques i amb matèries de traducció, es desenvolupen els blocs de continguts inclosos en la proposta i el marc metodològic en que aquesta s'inscriu; es comenten les matèries de traducció en les quals s'aplica l'ús de corpus; es justifiquen la selecció i ubicació de les unitats didàctiques dissenyades; s'expliquen els criteris per a l'elaboració d'aquestes unitats i es posa en relleu la varietat de les mateixes. També es tracta la qüestió de l'avaluació dintre de la proposta, s'exposen les eines creades per a aquesta fi i s’ofereixen exemples reals de la seva posada en pràctica. La Part III mostra l'aplicació concreta de la proposta d'unitats didàctiques, és a dir, totes les unitats dissenyades, completes i provades a l'aula. Hi ha unitats de traducció directa i inversa, general i especialitzada. / El objetivo general de esta tesis es integrar el uso de corpus electrónicos en la enseñanza de la traducción. Para llegar a éste nos planteamos los siguientes objetivos específicos: 1) Elaborar el marco conceptual de la lingüística de corpus y sus campos de aplicación. 2) Elaborar el marco conceptual de la didáctica de la traducción apropiado para integrar la metodología de la lingüística de corpus. 3) Diseñar una propuesta de uso de corpus electrónicos en la enseñanza de la traducción. 4) Evaluar la propuesta diseñada de uso de corpus electrónicos en la enseñanza de la traducción. La tesis está organizada en tres partes: La Parte I está dedicada a la lingüística de corpus en general y su aplicación a la traducción. La Parte II recoge el marco conceptual de la didáctica de la traducción para justificar la posterior integración de la metodología de la lingüística de corpus en la formación por competencias. Lo más destacable aquí es el Capítulo 6, en el que se presenta el marco de la propuesta que se realiza en esta tesis. Se ubica la competencia "uso de corpus para traducir" dentro de la competencia traductora; se desglosan los objetivos de aprendizaje, así como se explicitan los objetivos relacionados con competencias genéricas y con materias de traducción, se desarrollan los bloques de contenidos incluidos en la propuesta y el marco metodológico en que ésta se inscribe; se comentan las materias de traducción en las que se aplica el uso de corpus; se justifican la selección y ubicación de las unidades didácticas diseñadas; se explican los criterios para la elaboración de dichas unidades y se pone de relieve la variedad de las mismas. También se trata la cuestión de la evaluación dentro de la propuesta, se exponen las herramientas creadas para este fin y se ofrecen ejemplos reales de su puesta en práctica. La Parte III muestra la aplicación concreta de la propuesta de unidades didácticas, es decir, todas las unidades diseñadas, completas y probadas en el aula. Hay unidades de traducción directa e inversa, general y especializada. / The general goal of this thesis is the incorporation of the use of electronic corpora into translation training. To that end, I set out to fulfil the following specific goals: 1) Establishing a theoretical framework of corpus linguistics and its fields of application. 2) Establishing a theoretical framework of translator training with a view to incorporating corpus linguistics methodology into such training. 3) Designing a proposal for the use of electronic corpora in translator training. 4) Assessing the said proposal. The thesis is organised into three parts: Part I focuses on corpus linguistics in general and its application to translation. Part II deals with the theoretical framework of translator training to explain the reasoning behind my aim of integrating corpus linguistics methodology into competence-based training. The most noteworthy section is Chapter 6, in which I set out the methodological framework corresponding to the proposal I put forward in the thesis. Firstly, I identify the competence of "using corpora to translate" as a sub-competence of translation competence. I then provide a breakdown of the learning goals involved and specify the goals related to generic competences and translation subjects, before developing the proposal's methodological framework and the units of content included in the proposal. Following some observations on the translation subjects in which I use corpora, I explain the thinking behind the selection and order of the teaching units I have designed and the criteria applied to their production, emphasising their varied nature. I also cover the matter of assessment within the proposal, present the tools created for that purpose and give real examples of the proposal's implementation. Part III features all the teaching units designed as part of the proposal, in full. Each unit has been piloted in the classroom. There are units on specialised and general translation into and out of the mother tongue.

Aquesta tesi doctoral, denominada Literatura d’Autoajuda dels EEUU i la Crida de l’ Orient Llunyà: la Acculturaciò d’ Idees i Pràctiques Orientals amb Atenció Especial al Període que va de 1980 en endavant, és un Estudi Cultural sobre la influència del Orient Llunyà dins d’un grup seleccionat de cinc llibres d’autoajuda. Està dividida en tres parts ben definides. La Primera Part és una introducció al tema d’autoajuda, des d’una perspectiva d’Estudis Culturals: la seva definició, les raons sociològiques, psicològiques i econòmiques de la seva aparició, un intent de categorització tenint en compte diferents corrents de pensament, així com un resum històric dels canvis bàsics en els ideals d’èxit i felicitat tal i com apareixen expressats en la literatura d’autoajuda americana al llarg del temps. L’intent de categorització és enterament meu i està especialment basat en un clar canvi d’orientació al llarg del temps, que ens ajuda a entendre la literatura d’autoajuda com un fenomen socio-cultural en evolució. En la Segona Part ofereixo un anàlisi cultural exhaustiu sobre la creixent influencia de l’Orient Llunyà en els Estats Units d’Amèrica, des d’una perspectiva històrica, social, psicològica, filosòfica i científica ja que aquesta informació és essencial per establir els contextos històrics, culturals i socials en els que s’ha desenvolupat la literatura d’autoajuda (i les influències orientals que conté). Sense aquest treball de contextualització, hauria estat extremadament difícil tractar autores específics i els seus escrits de forma intel·ligible i transparent. I finalment, a la Tercera Part, em dedico a l’anàlisi de la articulació de la influència de l’Orient Llunyà dins d’alguns dels llibres d’autoajuda més coneguts i més amplament llegits, des de la dècada de 1980 en endavant, en relació a la seva contribució als objectius relacionats amb la felicitat i la pau interior. Això porta a la conclusió de que les cultures de transformació personal, que han arribat a ser una part tan intrínseca de la cultura americana, sovint adopten i adapten idees i conceptes de fonts molt diferents, especialment de l’Orient Llunyà, moltes vegades per cobrir les seves pròpies necessitats, donant un ‘toc americà’ idiosincràtic. / Esta tesis doctoral, denominada Literatura de Auto-Ayuda de los EEUU y la Llamada del Lejano Oriente: La Aculturación de Ideas y Prácticas Orientales con Atención Especial al Período que va de los años 1980 en adelante es un Estudio Cultural sobre la influencia del Lejano Oriente dentro de un grupo seleccionado de cinco libros de auto-ayuda. Está dividida en tres partes bien definidas. La Primera Parte es una introducción al tema de auto-ayuda, desde una perspectiva de Estudios Culturales: su definición, las razones sociológicas, psicológicas y económicas de su aparición, un intento de categorización teniendo en cuenta diferentes corrientes de pensamiento, así como un resumen histórico de los cambios básicos en los ideales de éxito y felicidad tal y como aparecen expresados en la literatura de auto-ayuda americana a lo largo del tiempo. El intento de categorización es enteramente mío y está especialmente basado en un claro cambio de orientación a lo largo del tiempo, que nos ayuda a entender la literatura de auto-ayuda como un fenómeno socio-cultural en evolución. En la Segunda Parte ofrezco un análisis cultural exhaustivo sobre la creciente influencia del Lejano Oriente en los Estados Unidos de América, desde una perspectiva histórica, social, psicológica, filosófica y científica ya que esta información es esencial para establecer los contextos históricos, culturales y sociales en los que se ha desarrollado la literatura de auto-ayuda (y las influencias orientales que contiene). Sin este trabajo de contextualización, hubiera sido extremadamente difícil tratar a autores específicos y sus escritos de forma inteligible y transparente. Y finalmente, en la Tercera Parte, me dedico al análisis de la articulación de la influencia del Lejano Oriente dentro de algunos de los libros de auto-ayuda más conocidos y más ampliamente leídos, desde la década de 1980 en adelante, en relación a su contribución a los logros relacionados con la felicidad y la paz interior. Esto lleva a la conclusión de que las culturas de transformación personal, que han llegado a ser una parte tan intrínseca de la cultura americana, frecuentemente adoptan y adaptan ideas y conceptos de fuentes muy diferentes, especialmente del Lejano Oriente, a menudo para cubrir sus propias necesidades, dándoles un ‘toque americano’ idiosincrático. / This doctoral dissertation called US Self-help Literature and the Call of the East: the Acculturation of Eastern Ideas and Practices with special attention to the period from the 1980s onwards is a Cultural Study on the Far Eastern influence within a selected group of five self-help literature books. It is divided into three well-defined parts: Part One is an introduction to the topic of self-help, from a Cultural Studies perspective: its definition, the sociological, psychological and economic reasons for its appearance, an attempt at a categorisation considering different strands of thought, as well as a historical overview of the basic changes in the ideals of success and happiness as expressed in American non-fiction self-help literature through time. The attempt at a categorisation is entirely mine and it is mainly based on a clear shift in goal orientation throughout time, which helps us to understand self-help literature as an evolving socio-cultural phenomenon. In Part Two, I offer a thorough cultural analysis of the growing Far Eastern influence in the United States of America, from a historical, social, psychological, philosophical and scientific perspective, since this information is essential in order to establish the historical, cultural and social contexts in which self-help literature (and the Eastern influences within it) has developed. Without this work of prior contextualisation, it would have been extremely difficult to approach specific authors and their writings in an intelligible or transparent way. And finally, in Part Three, I deal with the analysis of the articulation of Far Eastern influence within some of the most well-known and widely read self-help books from the 1980s onward, in the light of their contributions to the achievement of happiness and inner peace. This leads to the conclusion that the cultures of personal transformation that have become such an intrinsic part of American culture, frequently adopt and adapt ideas and concepts from very different sources, especially Far Eastern, often to suit their own needs, giving them an idiosyncratic, American touch.

Aquesta tesi tracta l’adquisició de la relativització i la topicalització en xinès. Mitjançant un sèrie d'experiments, obtinc els resultats següents. En primer lloc, les frases de relatiu d'objecte són més mal compreses i produïdes que les de subjecte en els nens de tres a set anys d’edat. En segon lloc, les relatives de subjecte també presenten unes certes dificultats de comprensió i donen lloc a diversos errors en els nens fins als sis anys. En tercer lloc, l’experiment d'elicitació va donar com a resultat molts SNs resumptius en tots els grups d'edat (inclosos els adults); per a molts parlants natius del xinès, les frases de relatiu amb SNs resumptius són acceptables en xinès parlat. En quart lloc, els nens de tres a sis anys entenen les frases amb topicalització d’objecte tan bé com entenen les frases amb topicalització de subjecte; en els dues estructures els nens assoleixen nivells adults als cinc anys. La dificultat assenyalada amb les frases de relatiu d’objecte pot explicar-se mitjançant una anàlisi en termes de Minimitat Relativitzada. Proposo que la intervenció estructural del subjecte entre el nucli del relatiu i la seva còpia són la font de la dificultat. Pel que fa a la topicalització, els resultats indiquen que la topicalització en xinès no involucra el moviment A’, sinó una relació anafòrica entre la categoria buida pro i un tòpic generat a la base. / In questa tesi, viene trattata l’acquisizione delle frasi relative e delle frasi con topicalizzazione nel Cinese. Dai vari esperimenti condotti, è emerso (i) che le frasi relative sul soggetto sono più facili da comprendere e produrre delle frasi relative oggetto per bambini che hanno dai 3 ai 7 anni; (ii) le relative soggetto in cinese presentano alcune difficoltà per i bambini fino a 6 anni; (iii) si osserva un uso consistente di NP di ripresa in produzione in tutti i gruppi di partecipanti, inclusi gli adulti; inoltre, per molti adulti le frasi relative con NP di ripresa sono accettabili nella lingua orale; (iv) i bambini comprendono a partire dai 3 anni tanto le frasi in cui l’oggetto è topicalizzato quanto quelle in cui il soggetto è topicalizzato; inoltre, a 5 anni la loro prestazione è a soffitto. La difficoltà che i bambini hanno con le frasi relative è spiegata in termini di minimalità relativizzata. Propongo che l’intervento strutturale del soggetto tra la testa della relativa oggetto e la sua copia è ciò che causa le difficoltà di comprensione. I risultati sulla comprensione della frasi con topicalizzazione suggeriscono che la topicalizzazione in cinese mandarino non mette in gioco il movimento, ma una relazione anaforica tra il topic che è generato in posizione iniziale della frase e una categoria vuota, pro. / This thesis is about the acquisition of relativization and topicalization in Chinese. Through a series of experimental studies, I obtain the following results. First, a disadvantage of object relatives holds in comprehension and in production for children from three to seven years of age. Second, subject relatives are also difficult to comprehend and elicit a variety of errors from children up to six years of age. Third, a large use of resumptive NPs is observed in production across age groups (including adults); for many adult native speakers of Mandarin Chinese, relative clauses with resumptive NPs are acceptable in spoken Chinese. Fourth, children from three to six years of age understand sentences featuring object topicalization as well as those featuring subject topicalization; on both structures children perform at ceiling at five years of age. The noted difficulty of object relatives is captured by the Relativized Minimality approach. I propose that structural intervention of the subject within the chain connecting the relative head and its copy is the source of the difficulty. With respect to topicalization, the results are interpreted by assuming that topicalization in Chinese does not involve A’-movement, but an anaphoric relation between the empty category pro and the base-generated topic.

Un tema en l'estudi de l'adquisició del llenguatge que ha atret molt l'atenció és la naturalesa dels primers verbs. Als 2 anys, els nens comencen a combinar paraules i a produir els primers verbs. Els elements verbals apareixen més tard que els substantius i es refereixen als conceptes relacionals en el món que estan representats a la sintaxi a través de l'estructura argumental. Aquesta tesi té com a objectiu examinar les característiques de les primeres produccions verbals en italià. L'aparició dels verbs implica el domini d'un procediment d'assignació dels papers semàntics a les posicions sintàctiques. El tema objecte d'estudi té conseqüències no només per a la descripció de l’evolució de l'adquisició del lèxic, sinó també per a la definició d'un model general de la interfície entre la sintaxi i la semàntica lèxica en les primeres etapes. La proposta és que les característiques sintacticosemàntiques estan actives en la gramàtica del nen a l’hora de determinar la derivació oracional. Els verbs impliquen significats estructurals i idiosincràtics: mentre que el significat estructural es deriva dels marcs sintàctics (del nombre i característiques dels arguments) en què un verb pot aparèixer, el significat idiosincràtic es troba en les relacions en el món que cada arrel verbal denota. L'arquitectura de la interfície sintaxi-semàntica dels verbs implica un procediment de projecció des d'uns marcs sintàctics a moltes relacions en el món i viceversa. El significat estructural dels primers verbs s’explora mitjançant una anàlisi de la distribució dels arguments manifestos i dels auxiliars en un corpus de parla espontània de nens i adults. Els resultats mostren que les classes lèxiques dels verbs influeixen en la distribució dels subjectes nuls i en l'elecció de la posició oracional en la qual els subjectes s'expressen. Les classes de verbs són rellevants també per a la selecció i la distribució dels auxiliars: els nens seleccionen correctament els auxiliars en funció de la informació lèxica sintàctica codificada en els SV. Quan apareixen els primers verbs, els nens estan aprenent alhora les derivacions sintàctiques que impliquen el SFlexió i les projeccions del SComplementador. Es troben algunes diferències entre la gramàtica del nen i la dels adults en els dominis sintàctics utilitzats per a la expressió dels subjectes a la interfície sintaxi-fonologia: un spell-out inicial més baix pot dificultar les derivacions sintàctiques que impliquen les projeccions oracionals on es comproven els trets semàntics del discurs com a Tòpic i Focus. S’han dissenyat dues tasques experimentals per tal d’observar els efectes de la presència d'un objecte explícit dins el SV en la determinació de la lectura aspectual. La interacció entre l'aspecte perfectiu codificat en el pretèrit perfet (passato prossimo) i l'aspecte lèxic dels SV s’ha investigat en el context de la producció i comprensió dels temps compostos perfectius. Els resultats mostren que els nens no utilitzen el pretèrit perfet amb tots els verbs com els adults: la informació aspectual codificada en el SV, tant la que afecta el significat estructural vinculat a la projecció dels objectes com la que afecta el significat idiosincràtic de l'arrel verbal, influeix en la comprensió infantil de la morfologia aspectual perfectiva fins a l'edat de 7 anys. Les principals conclusions d'aquest treball mostren que les relacions en la interfície sintaxi-semàntica ja estan ben establertes quan els nens produeixen els primers verbs i tenen influència en la distribució dels arguments implícits, en la posició oracional dels arguments explícits i en la interpretació aspectual. Si bé no podem determinar si l’adquisició dels primers verbs està desencadenada per la representació sintàctica o semàntica, sí que podem argumentar que tant els significats estructurals com els idiosincràtics que estan codificats en els SV estan actius en les diferents etapes de l'adquisició d'una llengua. / An issue in the study of language acquisition that has attracted much attention is the nature of early verbs. At around the age of 2, children start to combine words and to produce the first verbs. Verbal items appear later than nouns and refer to the relational concepts in the world that are represented in syntax through the argument structure. This dissertation aims to examine the features of the first verbal productions in Italian. Since the appearance of verbs implies the mastery of a procedure of mapping between syntactic positions and semantic roles, the topic under examination has consequences not only for the description of the timeline of the acquisition of the lexicon, but also for the definition of a general model of the interface between syntax and lexical semantics in the early stages. The proposal is that syntactic-semantic features are at work early in child grammar in determining the clausal derivation. Verbs involve structural and idiosyncratic meaning: while structural meaning is derived by the few syntactic frames (number and features of the arguments) which a verb can appear in, idiosyncratic meaning is given by the relations in the world that each verbal root denotes. The architecture of the syntax-semantics interface for verbs implies a mapping procedure from few syntactic frames to many relations in the world and/or vice versa. The structural meaning of early verbs is explored through an analysis of the distribution of the overt arguments and the auxiliaries in a corpus of spontaneous speech of children and adults. The results will show that the lexical classes of verbs influence the distribution of null subjects and the choice of the position in which the subjects are expressed in the sentences. Verb classes also seem at work in the selection and the distribution of the auxiliaries: children properly select auxiliaries depending on the lexical-syntactic information encoded in the VP layer. At the age of the appearance of the first verbs, children are simultaneously learning the syntactic derivations that involve the IP and the CP layers. Some differences between child and target grammar are found in the syntactic domains used for the spell-out at syntax-phonology interface: a lower initial spell-out domain may disfavor the derivations to high clausal positions where scope discourse semantic features like Topic and Focus are checked. Two experimental tasks are designed to observe the effects of the presence of an overt object in the VP in determining the aspectual reading. The interaction between the perfective aspect encoded in the present perfect (passato prossimo) and the lexical aspect of the VPs is investigated in the production and comprehension of perfective compound tenses. The results show that children do not use the present perfect with all verbs like adults: the aspectual information encoded in the VP, both the structural meaning linked to the projection of the objects and the idiosyncratic meaning of the verbal root, influences children’s understanding of aspectual perfective morphology till the age of 7. The main conclusions of the present work show that the relations at syntax- semantics interface are already well established when the first verbs are uttered by children and influence the pattern of distribution of overt/null arguments, the clausal derivation to scope-discourse semantic position, and the aspectual interpretation. While we cannot determine whether the first verbs are bootstrapped by the semantic or the syntactic representations, we can argue that both the structural and idiosyncratic meanings encoded in the VPs are at work in the different stages of acquisition of a language.