As a result of colonialism, pidgins and creoles emerged around the world in order to fulfil the communicative needs of the people who came in contact in the new situation. As those needs disappeared pidgins also gradually disappeared. However, in some areas, such as Papua New Guinea, the need for a common language in such a linguistically heterogeneous society helped the impoverished pidgin evolve into an extended pidgin suitable for use in a wide range of contexts and functions.This dissertation analyzes the parallel developments of Tok Pisin and the history of its speakers, from the birth of the pidgin as a jargon in the Southwest Pacific until the present moment, when as an extended pidgin with a few thousand creole speakers, faces the challenge of adapting to the modern world. In Chapter I some basic considerations are made about the circumstances that allow pidgins and creoles to emerge and the strategies used in their formation and further development. After this introduction to the topic, attention is paid to the relevant events taking place in the southwest Pacific first and in Papua New Guinea later, namely labour trade and plantations, the declaration of a German protectorate in 1884, the changing of colonial powers, World War I and World War II and the current sociolinguistic situation in the country.In Chapter II a diachronic analysis is made of the developments taking place in the different areas of Tok Pisin. During the jargon stage Tok Pisin was used basically for communication between colonizers and natives. There is a need to communicate in a very restricted domain only, communication is very simple and the degree of individual variation is likely to be very high in all the areas of the language. During stabilization norms emerged out of the chaos of the jargon. It was during this stage that Tok Pisin started to be used for communication among natives rather than only between colonizers and natives. When indentured labourers, speakers of different languages, came together on plantations, they soon realized they needed to communicate. The urgent need for vocabulary in the new situation was fulfilled by borrowing from all sources at hand, e.g. English, German, Malay, Tolai. During expansion, Tok Pisin made use of internal resources and expanded the possibilities already present in the language. At the end of this stage, renewed contact of Tok Pisin with English in towns caused a new variety to emerge, Urban Pidgin, characterized by the massive borrowing from English.In Chapter III the focus is on different aspects of the lexicon which will show how Tok Pisin has adapted to its new uses and functions in a new social environment. Tok Pisin is not a language for restricted communication anymore, its use has greatly expanded and, as a consequence, its functions, too. On the one hand, there has been a massive increase of its inventory of lexical items necessary to adapt the language to the new circumstances of the society where it is spoken. New words which deal with new situations have been incorporated from English. On the other hand, stylistic variation is now possible, and a number of changes do not have an influence on the referential power, but rather on style. Tok Pisin has been enriched by new functions including expressive and poetic. Lexicon seems to be affected by external influences earlier than the other areas of the language. Speakers of Tok Pisin seem to be favouring borrowing over exploitation of internal resources. Also in grammar, although to a much lesser extent, these changes can be observed. What evidence shows at the present moment is that the new patterns being borrowed do no seem to be replacing the old ones, but rather both of them coexist. Thus, instability will be a feature of the language while restructuring takes place. This can show that a linguistic continuum might be consolidating and that there might be a range of possibilities within the spectrum to convey the same idea. The gap emerging in the language is a reflection of the changes taking place in society, being caused by different degrees of access to formal education and to an urban setting. As a consequence of the changes taking place in society, the use of loanwords from the substratum is also declining, because they reflect a reality that is gradually disappearing. Only those words whose referent is still present will remain. Also idioms which correspond to a certain interpretation of reality will tend to disappear as the Western culture and beliefs spread. An area where substratum influence tends to be retained longer is exclamations and interjections. However, even here English expressions are finding their way into Tok Pisin.At the present moment very few people in Papua New Guinea are in direct contact with English. And for many it is a language learnt in the formal environment of the classroom. The influence of English on Tok Pisin will not spread if Tok Pisin remains only the language of formal education. However, other factors such as the contact of a growing number of speakers with English as a consequence of expected migration to town areas, the influence of the media or the growing prestige of the urban variety can help to increase the number of English features in Tok Pisin.Throughout its history, Tok Pisin has evolved and has become enriched by its speakers. They, rather than language policies, have been the ones who have decided the direction of the development of the language by accepting or rejecting the different possibilities of expansion. It is in their hands to decide what Tok Pisin will be like, to decide if they want to favour the changes in the direction of English and the consolidation of a linguistic continuum already emerging, knowing there is a risk of losing communicative power, a factor which cannot be undervalued in such a linguistically heterogeneous society.

Aquesta tesis analitza l'impacte ambiental i econòmic de tres cultius energètics (Brassica carinata, Brassica napus and Populus spp.) destinats a la producció d'energia tèrmica, elèctrica i per biodiesel.Durant la dècada dels noranta , la biomassa per a la producció d'energia va esdevenir como una font d'energia renovable amb un gran mercat amb molt de creixement a Europa.La biomassa, i en particular els cultius energètics (cultius cultivats per amb l'única finalitat d'obtenir energia com a producte final) rebien molta atenció com a promesa de font d'energia sostenible. Degut a aquestes expectatives i aquest creixent interès molts governs de la Unió Europea van reconèixer que un increment de l'ús dels cultius energètics hauria ser acompanyat d'anàlisis detallats, diferents estudies van ser realitzats focalitzant en l'impacte ambiental i energètic de la biomassa i els cultius energètics. Països del nord-oest i centre d'Europa van posar molt esforç en la recerca i recerca de cultius energètics destinats a produir energia (tèrmica i elèctrica) durant dècades. En canvi, la implementació d'aquests cultius al sur d'Europa ha estat més lenta. Per exemple, només a Espanya, està previst que l'any 2010 existeixin 1 milió d'hectàrees que produiran 1.09 Mtep amb cultius energètics, però la realitat es que l'energia produïda amb cultius energètics és pràcticament inexistent a l'actualitat. Actualment hi ha una necessitat d'anàlisis quantitatius de l'actuació ambiental, energètica i econòmica de la biomassa de cultiu energètic explotada en les condicions tècniques del sud d'Europa.Alguns dels resultats obtinguts demostren que la biomassa produïda a escala local té un potencial de reducció d'emissions de CO2 eq. Entre 33.1% a 88% depenent de la tipologia de biomassa quan es compara amb recursos no renovables com el gas natural or diesel. / This thesis analyse the environmental and economical performance of three energy crops (Brassica carinata, Brassica napus and Populus spp.) for energy production.During the nineties, biomass for energy conversion came to be seen as one of the sources of renewable energy with the largest potential for market growth in Europe.Biomass, and in particular energy crops (crop plants used to obtain energy) received attention as a promising, sustainable energy source. Due to the expectancy, this aroused and the fact that most of the EU governments recognized that an increase in the use of energetic crops should be accompanied by a detailed analysis, several studies were made that focused on the energy and environmental performance of biomass and energy crops. North-western and central European countries put the biggest effort into the research and use of energy crops for power and heat generation over recent decades, while in southern Europe the introduction of energy crops to agriculture is slower. For example, only in Spain, it is foreseen that by 2010 one million hectares will be destined for the production of 1.09 Mtep by energetic crops, but the fact is that the energy produced by energy crops is inexistent.Nowadays there is a need for a reliable quantitative assessment of the environmental, energetic and economic performance of biomass energetic crop production under the existing conditions in southern Europe.Some of the results obtained demonstrate that the energy production applying biomass produced at local scale can reduce CO2 eq. emissions from 33.1% to 88% depending on the biomass typology and compared to non-renewable resources as gas natural or diesel.

No description available.

El treball d'investigació que proposa la tesi doctoral és l'anàlisi de la idoneïtat de la dramatització i el joc dramàtic com a mitjà d'aprenentatge en el camp de l'educació, i a la classe de llengua estrangera, en particular; i fer una proposta didàctica per a la seva aplicació. Els continguts en els que se centra aquest treball son els Continguts de Valors, Normes i Actituds proposats pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en el currículum de les Escoles Oficials d'Idiomes (vegeu D.O.G. n.2588 del 27/02/1998, pp.2727 ss.).En la primera part de la tesi, que conforma el marc teòric, s'exposa la necessitat d'integració dels continguts de valors actitudinals en la docència d'una llengua estrangera, i relacionar-los amb la Dramatització per poder definir els punts on aquesta tècnica pot ser un instrument útil en els processos d'aprenentatge, ja no només en el d'una llengua estrangera, sinó també en altres àrees de coneixement.En la segona part de la tesi es fa una proposta didàctica, basada en tècniques dramàtiques, que ha estat fruit d'una sistematització i classificació de les activitats a partir de la base teòrica i de l'experiència personal docent. Les estratègies metodològiques proposades es troben classificades en els apartats següents:1) Jocs dramàtics,2) Treball de personatges i role-playing.3) Improvisacions4) Teacher-in-role5) Forum-Theatre6) The Brain-Friendly Revolution7) Treball de text, i8) Project-work.A continuació de les diferents estratègies s'inclou un capítol dedicat a l'avaluació de les activitats dutes a terme mitjançant tècniques dramàtiques.L'experiència docent a l'Escola Oficial d'Idiomes, així com les experiències en altres indrets: a la Universitat de Barcelona i a països del Tercer Món (Bolívia, El Nepal i Rwanda) il·lustren i avalen la proposta didàctica ja mencionada.,

Esta tesis aborda el análisis comparativo de las manifestaciones lingüísticas de la argumentación y de la cortesía en las columnas periodísticas. El objetivo principal es observar mediante el análisis discursivo cuáles son los mecanismos lingüísticos y pragmáticos de la argumentación y de cortesía usados por los autores (un catálogo cerrado de columnistas) para presentar y defender su opinión con el fin de persuadir al lector. Para este análisis se han escogido columnas firmadas, publicadas en dos periódicos de orientación distinta: El País y ABC. Los autores de las columnas elegidas de El País son Carlos Boyero y Maruja Torres y de ABC, Antonio Burgos e Ignacio Camacho. Por tanto, la pregunta esencial de esta tesis es: ¿Las formas o estrategias de opinión, de argumentación y de cortesía dependen de la ideología de cada medio (que las condiciona), o dependen, más bien, del estilo personal de cada autor? El análisis se ha centrado en tres aspectos. Primero se han analizado los recursos y exponentes propios de la argumentación que se ponen de manifiesto en las columnas. Dado que la relación argumentativa se define a partir de las nociones de orientación argumentativa y fuerza argumentativa, por un lado se han analizado los mecanismos que marcan la orientación argumentativa, la coorientación y la antiorientación, y, por otro, los mecanismos que marcan la fuerza argumentativa, que abarcan los conceptos de intensificación y atenuación argumentativa. En segundo lugar, se han analizado los recursos lingüísticos relacionados con el carácter dialógico de la argumentación: los mecanismos relacionados con la figura del emisor y la del receptor. Por un lado, se ha analizado cómo se manifiesta la visión personal de la figura del emisor, los columnistas en nuestro caso, las manifestaciones de polifonía en su discurso y el uso de las estructuras impersonales, que sirven para la desautorización y despersonalización del discurso. Por otro lado, nos ocuparemos de la figura del receptor y los mecanismos que utilizan los columnistas para hacer referencia a él en sus columnas. Y, por último, hemos intentado ver cómo se manifiesta en las diferentes fuentes la relación entre la argumentación y la cortesía y estudiar las manifestaciones de cortesía verbal al expresar diferentes puntos de vista y diferentes actitudes con referencia a lo manifestado. El análisis llevado a cabo intenta contribuir a los estudios comparativos de Análisis de Discurso en general y, en particular, acercarse a los estudios de la Literacidad Crítica con el fin de desarrollar la Competencia Receptiva Crítica en la enseñanza de E/LE de acuerdo con la propuesta de MCERL (2001) que plantea la interpretación crítica de textos en los niveles B2/C de dominio de una lengua. / This thesis focuses on a comparative analysis of linguistic manifestations of argumentation and politeness in expressing different points of view in newspaper columns. Therefore, the aim of this thesis is to reveal argumentative and politeness structures and strategies used by certain columnists in their discourse to present their opinions, defend their statements and, ultimately, persuade the reader. For proving this proposal, columns published in two Spanish newspapers with different political orientation: progressive, El País (Carlos Boyero and Maruja Torres), and conservative, ABC (Antonio Burgos and Ignacio Camacho) were analyzed. Therefore, the essential question is whether the argumentation and politeness strategies and structures used by columnists depend on the ideology of each publication (which conditions them), or rather on the personal style of each author. The analysis focused on three aspects. The first aspect regarding argumentation focuses, on the one hand, on the notion of arguments' orientation, whether they are cooriented and lead to the expected conclusions or antioriented and lead to opposite conclusions; and, on the other hand, on the strength of the arguments, focusing primarily on two particular mechanisms: intensification and attenuation. The second aspect has to do with the intention of the speaker to influence the reader and the dialogical character of argumentation. Therefore, as for the columnist, the focus is on the expressions of the personal view, polyphony (the use of different voices), and the use of impersonal structures for depersonalization of the discourse. And as for the reader, the use of pronominal forms as a way of addressing the reader (T – V distinction) and other types of reference to the reader that make columns more dialogical and interactive. Finally, the third aspect focuses on manifestations of linguistic politeness in expressing different points of view and attitudes and the relation between argumentation and politeness since previous studies have shown that, on the one hand, argumentation is a way of being polite because it justifies communicative goals and is a way of collaborating with the speaker, and, on the other hand, politeness can be considered as a tool for argumentation. The analysis carried out aims to make contribution to Discourse Analysis studies in general and, in particular, to approach Critical Literacy studies in order to enhance critical literacy competence in teaching Spanish as a FL to advanced level students according to the CEFR (2001) which suggests the critical interpretation of texts in levels B2/C.

Als Països Catalans, durant la segona meitat del segle XX, tingué lloc el moviment anomenat com La Nova Cançó, que segons el meu parer, podem considerar que s’originà i mantingué vigència entre els anys 1961 i 1986. Nascut en plena etapa de dictadura a l’estat espanyol, durant la qual la llengua catalana era prohibida en quasi tots els àmbits i marginada en l’esfera pública, aquest moviment tenia per objectiu normalitzar la llengua nacional, el català, en l’àmbit de la cançó, i crear una cançó nacional a l’estil d’altres com ara la cançó italiana o la chanson francesa. Al llarg d’aquest moviment, que malgrat tot aconseguí reeixir i consolidar-se, aparegué una gernació de cantants de tot l’àmbit del territori català i una extensa producció de cançons de diversos gèneres, dintre de la qual es pot distingir una tipologia de cançons de caire reivindicatiu, de les quals, fent-ne una abstracció, en aquest treball anomenem Nova Cançó Combativa. N’hem seleccionat un corpus de 150 cançons d’un total de 27 autors i grups. El treball, que és eminentment lingüístic, tracta de l’anàlisi dels textos de les cançons des del punt de vista retòric i lingüístic, i els situa en el context històric, polític i sociològic en què van aparèixer, la qual cosa requereix una anàlisi detallada i rigorosa dels fets socials i polítics ocorreguts durant aquest període, per tal de contextualitzar les cançons i comprendre els textos. En aquests context, els autors enfoquen la problemàtica de la societat catalana des del punt de vista de dues menes d’opressió. Per un cantó, l’opressió nacional que pesa sobre el conjunt de la nació catalana d’ençà de la Guerra de Successió, partint de la batalla d’Almansa, el 1707. Cal aclarir que, per al conjunt de cantants de la Nova Cançó Combativa, la dictadura franquista no era sinó l’episodi en què llavors es manifestava aquesta opressió de caire colonial que arrencava de dos segles enrere, per molt que la major part d’analistes contemporanis hagin volgut veure en l’aspecte combatiu de la Nova Cançó una mera manifestació de resistència a la dictadura. Per altre cantó, els mateixos autors que incideixen en el tema nacional ho fan també sobre l’opressió de classe. Són temps de reivindicacions laborals i de forta repressió contra lluites obreres, amb el resultat de morts de manifestants i d’obrers en vaga a mans de la policia. Pel que fa al factor lingüístic, que és el tema central de la tesi, cal dir que, de resultes de l’anàlisi retòrica i lingüística, es dedueix l’existència d’uns esquemes retòrics recurrents a manera de fils argumentals i temàtics que guarden una estructura similar i que són perfectament classificables, i que anomenem fils conductors tematicoargumentals. L’objecte principal de la tesi consisteix, doncs, a demostrar-ne l’existència i a descriure aquests fils conductors tematicoargumentals, estructures espontànies i peculiars que resulten coincidents en autors diversos dins una mena de discurs propi d’aquest vessant combatiu del moviment de la Nova Cançó. Per completar el marc contextual necessari per comprendre el perquè d’aquests esquemes retòrics peculiars, analitzem també els trets ideològics i psicosocials que feien connectar la societat catalana amb el missatge d’aquestes cançons. / In the Catalan countries during the second half of the 19th Century, a movement named La Nova Cançó took place which, in my opinion, originated and kept going between 1961 and 1986. Born in full Spanish dictatorship when the use of the Catalan language was forbidden in nearly all contexts and marginated in the public sphere, the aim of this movement was to normalize the Catalan language in the area of song creation, and to create a national song in the style of the Italian song or the French chanson. During this movement, which managed to succeed and take roots in spite of the difficulties, a large number of singers appeared all around the Catalan territory as well as an extensive production of songs of a wide range of genres. Among this production there is a group of protest and vindicatory songs, which in this work is named as Nova Cançó Combativa (Combative New Song). For this thesis a corpus of 150 songs have been selected from 27 authors and groups. This work, eminently linguistic, deals on the text analysis of the songs from a rethoric and linguistic point of view, and places them in their historical, political and sociological context. This requires a detailed and rigorous analysis of social and political issues arised during that period, in order to put songs in context and undertand their texts. In this context, the authors focalized problems in the Catalan society considering two kinds of oppression. On one hand, national oppression weighting on the whole of the Catalan nation since the Guerra de Successió (War of the Spanish Succession), starting from the Almansa Battle in 1707. It’s necessary to clarify that for singers of the Nova Cançó Combativa, the Francoist dictatorship was a period when this oppression of a colonial nature was evident but had in fact originated two centuries before, no matter that most contemporary analysts have chosen to see in the combative character of the Nova Cançó a mere expression of resistence to the dictatorship. On the other hand, the same authors that make emphasis on national issues also do it on class oppression. Those times witnessed constant working demands and a strong reppression against workers’ struggles, resulting in demonstrators and striking workers dying at hands of the police. Regarding the linguistic factor, which is the central topic of the thesis, it is necessary to point that as a result of rethorical and linguistic analysis, some rethoric and recurring schemes are identified that act as plot and thematic threads with a similar structure and are perfectly classifiable. They are named here fils conductors tematicoargumental (conducting thematic threads). The principal aim of this thesis is to prove the existence and describe these fils conductors tematicoargumental, that are spontaneous and peculiar structures common in different authors within a discourse that is characteristic of this combative side of the Nova Cançó movement. In order to complete the contextual frame needed to understant the reason of these peculiar rethorical schemes, the ideological and psychosocial features that connected Catalan society with these songs message are analysed.

En aquesta tesi, examino les propietats del perfet en diferents llengües. En particular, presento un estudi comparatiu del català, l’anglès i el gĩkũyũ, una llengua bantu que té un sistema de distinció gramatical de la distància temporal. Començo la investigació explorant una de les diferències més singulars entre els usos del perfet en català i en anglès, concretament la lectura hodiernal del perfet que té el català, però no l’anglès. Afirmo que la propietat principal del perfet en català no és que tingui una lectura extra que és absent en anglès, sinó que la lectura hodiernal és un subtipus de l’existencial, que, a més, admet la modificació temporal de l’esdeveniment mitjançant sintagmes adverbials puntuals. Suggereixo que el significat progressiu del temps de present, és a dir, la possibilitat de localitzar un esdeveniment en el moment de la parla, està connectat amb la compatibilitat del perfet amb complements temporals puntuals. El temps de present en català es pot utilitzar per indicar un esdeveniment en curs, però, en anglès, el present té una interpretació habitual a gairebé tots els tipus d’eventualitats, a excepció dels estats. També examino un tipus de lectura hodiernal que mostra el gĩkũyũ, una llengua que no està tipològicament relacionada amb el català ni l’anglès. El gĩkũyũ té un prefix específic, i.e., un morfema de distància temporal hodiernal, que localitza l’esdeveniment en el dia que envolta el moment de la parla. Dins d’aquest interval temporal, la localització de l’esdeveniment es pot fixar en la línia temporal. Una altra diferència important entre el català i l’anglès té a veure amb la lectura universal, que és la lectura prototípica del perfet en anglès. El català, tanmateix, mostra altres maneres, a banda del perfet, d’obtenir una lectura universal, com el temps de present o construccions temporals perifràstiques (p.ex., portar + X temps + gerundi). Afirmo que el significat universal no es codifica en la semàntica del perfet per se, sinó que és una lectura que sempre es garanteix amb el suport adverbial. Per derivar una lectura hodiernal i universal, segueixo la proposta semàntica de l’interval temporal del perfet de Pancheva i von Stechow (2004) i distingeixo aquest interval i l’interval del temps de referència. La relació temporal entre l’interval temporal del perfet i el temps de referència en anglès és la de coextensió, mentre que, en català, la relació pot ser d’identitat o d’intersecció. Aquesta última relació temporal s’explicita a través de la modificació temporal. Un tipus de complement adverbial temporal que estudio en profunditat és el sintagma adverbial since. Comparo les propietats gramaticals del complement introduït per since en anglès, el qual ha estat analitzat com un complement adverbial de perfet (Iatridou et al. 2001), amb el complement temporal encapçalat per des de en català. Argüeixo en contra de la idea que el perfet o les preposicions com since són ambigües entre una interpretació universal i existencial. Demostro que una anàlisi basada en les propietats gramaticals de l’estructura interna de la trajectòria temporal denotada per des de i since pot contribuir a una derivació més fina de les lectures universals i existencials de les oracions de perfet modificades per aquest tipus de complements en totes dues llengües. / In this thesis, I examine the properties of the Present Perfect (henceforth PrP) across different languages. In particular, I present a comparative study of Catalan, English and Gĩkũyũ, a Bantu language that has ‘graded tenses’. The main question explored in this thesis is how we can account in a uniform way for the cross-linguistic pattern found in Catalan and English. In chapter 1, I begin my investigation by reviewing the main readings and theories of perfect. In chapter 2, I examine one of the most striking differences between the uses of the PrP in Catalan and English namely, a hodiernal reading of the PrP present in Catalan but not in English. I claim that the main property of the PrP in Catalan is not that is has an extra reading that English does not possess, but rather that hodiernal is a subtype of the existential PrP that allows, in addition, for a temporal modification of the event by punctual time adverbials. I suggest that a progressive meaning of the present tense, i.e., the possibility of locating an event at the utterance time, is connected to the compatibility of the PrP to appear with punctual time adverbials. In particular, the Catalan present can be used to report an ongoing event but the English present has a habitual interpretation for almost all types of eventualities, apart for states. In chapter 3, I also examine a type of hodiernal reading found in Gĩkũyũ, a language typologically not related to either Catalan or English. Gĩkũyũ has a specific prefix, i.e., a hodiernal temporal remoteness morpheme, which places the eventuality on the day surrounding the utterance time. Within this temporal interval, the eventuality can be fixed on the timeline. In chapter 4, I show that another major difference between Catalan and English has to do with the universal reading, which is a prototypical reading of the PrP in English. Catalan, however, has other means apart from the PrP to yield a universal meaning, such as, for instance, the present tense or periphrastic temporal constructions (i.e., portar ‘carry’ X time + gerund). I claim that the universal meaning is not encoded in the semantics of the perfect per se, but is a reading that is always ensured by adverbial support. To derive a hodiernal and a universal reading, I follow Pancheva & von Stechow’s (2004) weak semantics of the Perfect Time Span (PTS) and distinguish between the PTS and the reference time intervals. The temporal relation between the PTS and the reference time in English is that of coextension, whereas in Catalan can be that of identity or intersection. This latter temporal relation is made explicit via temporal modification. In chapter 5, one type of temporal adverbial that I study in depth is since adverbials. I compare the grammatical properties of English since-adverbials, which have been analysed as perfect-level adverbials (Dowty 1979; Vlach 1993; Iatridou et al. 2001), with Catalan des de-adverbials. I argue against the claim that either the perfect tense or prepositions like since are ambiguous between a universal and an existential interpretation. I show that an analysis based on the grammatical properties of the internal structure of the temporal path denoted by des de or since can contribute to a more fine-grained derivation of universal and existential interpretations of PrP sentences modified by since-type of intervals in both languages.

La interpretació del llenguatge cinematogràfic és de fa molt temps al centre de les investigacions centrades en l’audescripció. Mentre que molts investigadors han estudiat com els moviments de càmera, les tècniques d’edició i la composició del pla s’expressen als guions d’audiodescripció, la llum i el contrast, codis fonamentals del llenguatge fílmic, no han despertat fins ara massa interès acadèmic. Aquesta tesi té com a objectiu respondre a aquest buit parant esment a les estratègies emprades pels audiodescriptors quan s’enfronten amb configuracions d’il·luminació rellevants. A tal fi, al llarg del projecte de doctorat s´ha realitzat un estudi de cas múltiple de 13 pel·lícules amb audiodescripció. El corpus ha estat analitzat tenint en compte quatre categories generals de funcions de la il·luminació: puntuació argumental, percepció de l’escenari, percepció dels personatges i orientació de la mirada, totes elles prèviament identificades després d’un ampli escrutini de la literatura dels Estudis Fílmics. A la fase preliminar de la investigació, els fragments d’audescripció amb aspectes rellevants de configuració de la il·luminació pertanyen a un corpus de sis pel·lícules policíaques. En aquesta etapa de la recerca van sorgir dues macroestratègies per audiodescriure la llum: audiodescripció pròpiament descriptiva o audiodescripció centrada en l’efecte. A la segona fase, les quatre mateixes funcions de llum s´estudien en 7 films del director Tim Burton. També s’hi efectua una anàlisi més al detall, basada en la continuïtat descriptiva-narrativa de Kruger (2010). Com a resultat de la recerca realitzada emergeix la contribució final del present treball: una visió general de les estratègies d’audiodescripció existents aplicables a patrons rellevants de llum i contrast. La conclusió bàsica a la que s’arriba en acabar aquesta tesi és que no hi ha una estratègia específica per l’audiodescripció de la llum. Algunes pautes d’il·luminació es s’expressen de manera explícita, altres donen lloc a una explicació narrativa, i n’hi ha que poden ésser descrites mesclant descripció amb elements narratius. La decisió depèn de diferents factors com, entre d’altres, del coneixement de l’audiodescriptor de l’ofici fílmic i dels seus modes d’aplicació i de les limitacions de temps en cada escena. Aquest acostament hauria de permetre assolir una visió de l’estat actual de l’expressió de la il·luminació en audiodescripció. Degut a la immensitat del subjecte, aquesta tesi no pretén ser un estudi complert, sinó que espera ésser considerada un primer pas envers d’una millor comprensió del significat de la llum per al cinema i, conseqüentment, per a l’audiodescripció. / The aspects of film language rendition have long been at the core of international audio description research. While many scholars have looked into ways in which camera movements, editing techniques and elements of mise-en-shot are accounted for in AD scripts, light and contrast, some of the most fundamental codes of film language, have so far not garnered any significant academic interest. The aim of the present thesis is to address this gap by investigating the strategies the describers apply when dealing with relevant lighting set-ups. To that end, in the course of the PhD project a multiple case-study of 13 films audio described in English was carried out. The analysis of the corpus material was conducted against the backdrop of four general categories of lighting functions: plot punctuation, setting perception, character perception, and eye guidance. All of them had previously been identified on the basis of an extensive literature review in the field of Film Studies. In the preliminary phase of research, the audio description fragments corresponding to the relevant lighting set-ups were retrieved from a corpus of six crime films. In that stage of investigation, two macro-strategies for audio describing light surfaced: property- and effect-oriented AD. In the second phase of the project, the same four functions of light were investigated, but in a corpus of seven Tim Burton films. Also, a finer-granular analysis drawing on Kruger’s descriptive-narrative continuum (2010) was carried out. As a result of the conducted studies, the final contribution of present dissertation emerged: an overview of the existing audio description strategies applicable to cinematographically relevant light and contrast patterns. The basic conclusion reached upon completing this thesis is that there is no one strategy for the audio description of light. Some patterns of lighting may call for a more explicit rendering, some lend themselves better to a narrative account, and others can be described by mixing description with elements of narration. The decision will depend on the describer’s knowledgeability about the filmic craft and its modes of application, as well as on time constraints and scene context, to name only but a few considerations. It is believed that this approach allows to achieve a photograph of the current state of affairs regarding the AD of lighting. While due to the vastness of the subject matter this project makes no claim to completeness, it can be considered a first step towards better understanding the meaning of light for cinema and, subsequently, for audio description.

La present tesi doctoral investiga instrumentalment la qualitat de les vocals del català de l’Alguer i de quatre varietats sardes a fi d’assolir tres objectius. El primer objectiu consisteix a avaluar el possible rol del sard en la modificació de la qualitat de les vocals alguereses. Per aconseguir aquest objectiu, portàrem a terme una anàlisi formàntica de les set vocals tòniques de l’alguerès /i, e, ɛ, a, ɔ, o, u/ a partir de 525 realitzacions (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius), i comparàrem els valors formàntics obtinguts amb els de 2105 realitzacions vocàliques del sard (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius + 5 realitzacions extra). Com a referència per al català, s’han inclòs en el present treball les dades formàntiques de les vocals tòniques corresponents a quatre varietats dialectals d'aquella llengua incloses a Recasens & Espinosa (2006). Els resultats de l’anàlisi han mostrat que la qualitat vocàlica de les vocals de l’alguerès és més semblant a la de les vocals sardes que no pas a la de les vocals de les altres varietats del català. Pel que fa a les diferències entre varietats individuals i tal com era d’esperar, les vocals acústicament més similars a les de l’alguerès han resultat ésser les del logudorès septentrional. Aquestes primeres conclusions han estat confirmades amb anàlisis estadístiques (ANOVA) de les dades formàntiques. D'acord amb els resultats obtinguts i atès que l’alguerès presenta els mateixos fonemes vocàlics que les altres varietats catalanes, el seu sistema vocàlic ha estat caracteritzat com a fonològicament català i fonèticament sard. El segon objectiu del present treball és avaluar dues previsions de l’Adaptive Dispersion Theory (ADT) amb dades instrumentals de l’alguerès, del sard i d’altres varietats catalanes. En concret, la primera previsió suggereix que els sistems vocàlics amb més fonemes presenten espais vocàlics més extensos, i la segona que les vocals pertanyents a sistemes més densos varien menys respecte a les vocals de sistemes amb menys fonemes vocàlics. Aquestes previsions han estat avaluades utilitzant la mateixa base de dades recollida per a l'estudi del primer objectiu de la tesi. La primera previsió ha estat examinada calculant l’àrea de les vocals /i, u, a/ en cada varietat, i la segona calculant les desviacions estàndard dels valors formàntics contextuals per a cada varietat i també a través de dialectes. En termes generals, els resultats contradiuen les dues previsions de l’ADT per tal com, respecte als sistemes vocàlics amb menys fonemes, els sistemes amb més fonemes no presenten sistemàticament espais vocàlics més extensos ni vocals amb menys variació contextual. El tercer objectiu de la tesi és recollir informació sobre la reducció acústica de les vocals mitjanes sardes àtones, i ha estat investigat amb un grup ulterior de 1215 vocals àtones pertanyents a quatre varietats sardes (12 vocals x 5 repeticions x 5 informants x 4 varietats). Algunes dades interessants sobre aquest tema han aparegut publicades a Contini (1987:449), i indiquen que en tres varietats sardes les vocals àtones mitjanes obertes no presenten, per regla general, signes visibles de tancament respecte a les vocals tòniques corresponents. Aquests resultats contrasten amb dos models utilitzats normalment per a descriure la reducció acústica de vocals, a saber, l’undershootbased model, que prediu una elevació general de l’espai vocàlic per a les vocals reduïdes, i el centralisation-based model, segons el qual les vocals reduïdes tendeixen a acostar-se a la regió de la vocal central o schwa. En consonància amb els resultats de Contini, el nostre estudi ha confirmat que les vocals mitjanes obertes del sard en posició àtona no presenten tancament aparent. Així doncs, sembla clar que per tal de portar a terme una avaluació del grau de reducció acústica de les vocals mitjanes sardes caldria prendre en consideració també variables de tipus sistèmic (languagedependent). / The present dissertation sets out to instrumentally investigate the quality of the vowels of Algherese Catalan and of four Sardinian varieties in order to pursue three different aims. The first aim concerns the evaluation of the possible role played by Sardinian in modifying the quality of Algherese Catalan vowels. To fulfil this goal, a formant analysis of the seven Algherese vowels /i, e, ɛ, a, ɔ, o, u/ in stressed position has been carried out for 525 realisations (7 vowels x 3 consonantal contexts x 5 repetitions x 5 native speakers), and the corresponding formant frequency values have been compared to those obtained for 2,105 Sardinian realisations (7 vowels x 3 consonantal contexts x 5 repetitions x 5 native speakers x 4 varieties + 5 extra tokens). As a framework of reference for Catalan, the formant data reported in Recasens & Espinosa (2006) for the stressed vowels of four Catalan varieties have also been included in the present work. The analysis results show that the acoustic quality of Algherese vowels is more similar to that of the Sardinian vowels than to that of the vowels of other Catalan varieties. In terms of individual dialects, as expected, the vowels most resembling those of Algherese were found to belong to the Northern Logudorese variety. These tentative conclusions were also strongly supported by statistical analyses (ANOVA) of the formant frequency data. According to this scenario and given the fact that Algherese still possesses the same seven vowel phonemes as Catalan, its vowel system was defined as phonologically Catalan and phonetically Sardinian. The second aim of the present work is to evaluate two predictions of the Adaptive Dispersion Theory (ADT) against instrumental data from Algherese, Sardinian and other Catalan varieties. Specifically, the first prediction suggests that larger vowel inventories should cause the vowel space to expand, while the second suggests that vowels in more crowded inventories should vary less than vowels in less crowded ones. These predictions were evaluated with the same formant frequency database which was used in order to fulfil the first aim of this dissertation. The first prediction was tested by calculating the point-vowel area for each dialectal variety, and the second by calculating the standard deviations of the contextual formant frequency values for each vowel in each dialect and across dialects. In general terms, the results challenged the validity of the two ADT predictions, since, in comparison to less crowded inventories, those which were more crowded did not always exhibit larger vowel spaces and less context-dependent variability. The third aim of this dissertation is to gather information on the acoustic reduction of Sardinian unstressed mid vowels, and was investigated by analysing a further set of 1,215 unstressed vowels of four Sardinian varieties (12 vowels x 5 repetitions x 5 informants x 4 varieties). In this respect, some very interesting data published by Contini (1987:449) indicate that in three Sardinian varieties unstressed /ɛ, ɔ/ do not present, on average, visible signs of rising with respect to their stressed counterparts. This finding is in contrast with two models normally used to describe acoustic vowel reduction, i.e. the undershoot-based model, which predicts an overall elevation of the vowel floor for reduced vowels, and the centralisation-based model, according to which similar contextual and prosodic conditions are expected to trigger a shift of the target vowels towards a central or ‘schwa’ region. Our results confirmed Contini’s finding in that the Sardinian unstressed open-mid vowels analysed in this study lacked visible rising. These data led us to conclude that, when evaluating acoustic vowel reduction for Sardinian mid vowels, language-dependent or systemic variables should also be taken into account.

Esta tesis se centra en el estudio de la evolución de los derivados de origen numeral desde el latín hasta la actualidad. Nuestro objetivo principal es doble: por un lado, pretendemos descubrir si este conjunto de elementos léxicos presenta unas características comunes y, por otro, por lo que se refiere a la perspectiva histórica, saber en qué medida el castellano es deudor del latín y en qué medida se muestra innovador. El marco teórico que se utiliza es el de Bybee (1985) y (1988).En la primera parte, el capítulo 1 contiene una síntesis de los modelos de análisis morfológico de los últimos cincuenta años junto con una exposición detallada del desarrollo que han seguido los trabajos de morfología histórica en el ámbito de la derivación, desde principios de este siglo hasta nuestros días. En el capítulo 2 se lleva a cabo una descripción pormenorizada del sistema de numerales del latín, a la que sigue una explicación concisa del sistema de numerales en las lenguas romances. En los capítulos 3 y 4, atendiendo a la secuencia de final de palabra, se analizan los tipos de derivados de origen numeral más frecuentes en español: las formaciones a partir de los sufijos -ill-, -on-, -ari- y -er-. Debido a la particularidad que supone abordar el estudio de un conjunto de derivados con sufijo apreciativo con carácter lexicalizador, el capítulo 3 se inicia con un estado de la cuestión sobre cómo se ha tratado este tema en los estudios existentes y una valoración de la productividad de este tipo de formaciones en el español actual. Los capítulos que conforman la segunda parte presentan un análisis integral es decir, desde un punto de vista etimológico, morfológico, semántico y documental de las familias léxicas en relación a los conceptos de dos, tres, cuatro, cinco y seis. A causa de los resultados obtenidos en trabajos anteriores sobre numerales, en donde se confirma que uno presenta siempre comportamientos particulares frente a los demás cardinales, tanto por lo que respecta a la morfosintaxis como a la semántica, en esta investigación hemos obviado el estudio del conjunto de formaciones del español en torno al concepto de uno cf. Pujol Payet (1996) .