• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 7258
  • 426
  • 424
  • 416
  • 405
  • 373
  • 129
  • 111
  • 51
  • 50
  • 36
  • 35
  • 17
  • 10
  • 7
  • Tagged with
  • 7663
  • 2339
  • 2182
  • 2167
  • 1604
  • 922
  • 884
  • 834
  • 665
  • 654
  • 583
  • 558
  • 531
  • 512
  • 506
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
81

Da praia a parque: o ressignificado das paisagens da Ponta Negra - Manaus/AM

Sousa, Valdelice Carvalho de 22 December 2015 (has links)
Submitted by Divisão de Documentação/BC Biblioteca Central (ddbc@ufam.edu.br) on 2016-11-23T14:32:21Z No. of bitstreams: 1 Dissertação - Valdelice C. de Sousa.pdf: 128073559 bytes, checksum: 07dc3798f54b08945f306dcaf624c35b (MD5) / Approved for entry into archive by Divisão de Documentação/BC Biblioteca Central (ddbc@ufam.edu.br) on 2016-11-23T14:32:34Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Dissertação - Valdelice C. de Sousa.pdf: 128073559 bytes, checksum: 07dc3798f54b08945f306dcaf624c35b (MD5) / Approved for entry into archive by Divisão de Documentação/BC Biblioteca Central (ddbc@ufam.edu.br) on 2016-11-23T14:32:49Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Dissertação - Valdelice C. de Sousa.pdf: 128073559 bytes, checksum: 07dc3798f54b08945f306dcaf624c35b (MD5) / Made available in DSpace on 2016-11-23T14:32:49Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Dissertação - Valdelice C. de Sousa.pdf: 128073559 bytes, checksum: 07dc3798f54b08945f306dcaf624c35b (MD5) Previous issue date: 2015-12-22 / CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / Ponta Negra is a place that’s part of manauaras’ life story. This locale has always attracted looks from many people, not only from city population, who consider this tourist place very important for their own lives, but also from the visitors. This research was structured to understand the meaning of this place for its visitors after several transformations. As people were giving their opinion about all remake produced at Ponta Negra, we consider such evidence related about territory category, mainly above all conflicting perspective experienced. It is necessary to emphasize our analysis about the visitors’ point of view concerning the landscape, place and territory categories of this beach. Thereby, those people build the place with the experience they have had. Studying the geographical categories means organize them into a conceptual group, because both of them can complete each other. We had just used, like an epistemological foundation, the Humanistic Cultural Geography as phenomenological basis. We changed the relationship people have established with the environment. This is built and rebuilt according to a symbolic dimension. Thus, due to the fact this is a qualitative research, we have used the semi-structured interview. These interviews were conducted by an informally way, because each interviewed could report about their experiences at Ponta Negra by their own way; as soon, some interviewed preferred the beach in the past way. However, the new Ponta Negra became a familiar place, although this fact did not exist before. We also have the mental maps, obtained through these speeches. These representations have been done by the visitors’ sense of perception about that place. They said about positive and negative look of the transformations at the Ponta Negra over the time. / A Ponta Negra é um lugar que faz parte da história de vida dos manauaras. Ambiente que sempre atraiu olhares dos mais diversos sujeitos, não só dos habitantes da cidade, que veem nela parte de seu mundo vivido, mas também dos turistas que estão de passagem. Diante disso, a pesquisa foi estruturada para compreender o ressignificado que os frequentadores fazem da paisagem desse lugar, após as várias transformações sofridas. À medida que os sujeitos iam atribuindo novos significados frente às mudanças, acabávamos adentrando na categoria território, principalmente nas perspectivas conflituosas que são cotidianamente vivenciadas. É importante considerar, que diante das categorias paisagem, lugar e território, buscamos analisar a percepção dos indivíduos que constituem a Ponta Negra, isto é, pensar esses homens como sujeitos construtores dos lugares que vivenciam. Estudar as categorias geográficas é como organizá-la num conjunto conceitual, pois ambas de certa forma se completam. Para tudo isso, utilizamos como fundamento epistemológico a Geografia Cultural Humanística de base fenomenológica. Por meio dela traçamos as relações que os homens estabelecem com o meio, sendo construída e reconstruída, segundo uma dimensão simbólica. Deste modo, por se tratar de uma pesquisa qualitativa, fez-se uso da entrevista semiestruturada. As entrevistas foram conduzidas de maneira informal, procurando deixar que os sujeitos relatassem livremente sobre suas vivências e experiências, assim, alguns sujeitos descreveram sentir falta da antiga paisagem, como por exemplo, a praia, no entanto, não há como negar que o ambiente tornou-se um local familiar, que até então de acordo com os entrevistados não existia. Além dos relatos, tivemos as representações realizadas através dos mapas mentais, esses foram confeccionados de acordo com a percepção de um comerciante local, que destacou os elementos positivos e negativos que as modificações na paisagem da Ponta Negra apresentaram durante os últimos anos.
82

Geografia e literatura : uma leitura interdisciplinar do Recife através da poesia de Manuel Bandeira, Carlos Pena Filho e João Cabral de Melo Neto

LINS, Juarez Nogueira January 2003 (has links)
Made available in DSpace on 2014-06-12T18:37:12Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo8175_1.pdf: 630348 bytes, checksum: 952bc76ba93815136b090bb7c4d469c8 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2003 / Este texto é um estudo interdisciplinar, no qual se inter-relacionam os pressupostos teóricos da Literatura e da Geografia, objetivando ampliar as possibilidades de interpretação de um mesmo espaço a partir de duas leituras. A cidade do Recife, este espaço, é o objeto de estudo, e as fontes são obras literárias - poemas - de três poetas recifenses: Manuel Bandeira, Carlos Pena Filho e João Cabral de Melo Neto. Os textos destes poetas tiveram como fonte de inspiração a paisagem geográfica, portanto, uma análise geográfica do poema é relevante para o estudo literário. Da mesma forma, a representação que os poetas fizeram desta paisagem geográfica traz elementos novos para o estudo geográfico. São duas leituras sobre a cidade, leituras que se complementam, com a literatura traduzindo o essencial das relações homem e espaço e a geografia subsidiando a interpretação dos textos literários que abordam o espaço recifense
83

Contribuição ao ensino da geografia

Oliveira, Livia de 17 July 2018 (has links)
Orientador: Jose Ribeiro de Araujo Filho / Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Filosofia, Ciências e Letras de Rio Claro / Made available in DSpace on 2018-07-17T12:52:30Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Oliveira_Liviade_D.pdf: 2522588 bytes, checksum: ec38444a36559274bc1adcf59962e5a9 (MD5) Previous issue date: 1967 / Resumo: Não informado / Abstract: Not informed / Doutorado / Doutor em Ciências
84

Les cavitats subaquàtiques de les zones costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca

Gràcia Lladó, Francesc 30 November 2015 (has links)
Introducció La Tesi és obra de l’esforç i dedicació compartit amb molts companys i col·laboradors al llarg de gairebé 22 anys ininterromputs i més de 1.000 dies d’immersions. L’objectiu general és realitzar l’estudi de les cavitats subaquàtiques costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca, és a dir, d’una part important del carst eogenètic litoral, concretament de l’endocarst inundat, al menys parcialment, per les aigües freàtiques litorals. La zona freàtica de l’endocarst, afectada per les variacions del nivell degudes a causes glacio-eustàtiques, és també la responsable de l’espeleogènesi de les mateixes cavitats. La franja costanera posseeix una amplària d’ordre quilomètric, ja que la influència de la mar a les poroses calcarenites amb permeabilitat primària i secundària determinen la penetració de les aigües marines terra endins i la disposició d’una zona de mescla, agressiva químicament. Contingut de la investigació S’ha estructurat la Tesi en 4 parts i 23 capítols: Part I: Introducció i marc metodològic; Part II: Antecedents; Part III: Cavitats litorals del Llevant i Migjorn de Mallorca amb continuacions subaquàtiques; Part IV: Discussió del carst costaner i Part V: Conclusions i bibliografia. S’han situat les cavitats investigades en relació amb les que es troben al litoral espanyol i al carst eogenètic mundial, amb l’evolució històrica de les exploracions. Per a les principals cavitats s’ha realitzat l’exploració, la topografia, la descripció, les característiques hidrològiques, l’estudi de les morfologies primàries o de dissolució, les morfologies secundàries o espeleotemes, la distribució de les sales d’esfondrament, l’espeleogènesi proposada, els sediments, les restes arqueològiques sota les aigües, la fauna anquihalina, els fòssils, la relació de la cavitat amb la superfície, la relació de les coves amb les cales i surgències submarines i els impactes que afecten a la cova, a més a més de la dificultosa documentació fotogràfica d’aquests ambients extrems. En darrer lloc, s’ha discutit de forma global per al conjunt de cavitats tots els aspectes mencionats abans i les seves interferències. Conclusions S’ha incrementat l’interès espeleomètric d’importants cavitats ja conegudes o fins i tot de cavitats inèdites i s’ha descobert la connexió entre coves abans considerades independents. La suma del recorregut explorat supera els 50 km de galeries subaquàtiques. S’ha contribuït a determinar el perfil hídric vertical de salinitat i temperatura i les característiques diferencials en els casos de la presència d’una connexió directa amb la mar. La troballa de cavitats dins materials del Pliocè i especialment del Pleistocè, a més a més del Miocè superior, suposa incrementar la distribució de les formacions endocàrstiques i representa que els mecanismes espeleogenètics que les han generat han actuat també dins el Pleistocè, un període d’activitat espeleogenètica fins ara no documentat per Mallorca. S’ha intentat establir un intent de classificació i sistematització de les morfologies de corrosió lligades a la zona de mescla d’aigües i de les morfologies hipogèniques trobades a les galeries sotaiguades. S’ha descrit i documentat els espeleotemes més freqüents i interessants que es troben a les galeries i sales sotaiguades. La presència de sediments a l’interior de les cavitats és prou important, amb gruix i tipologia extraordinàriament divers. L’anàlisi de les topografies, fotografies a més dels estudis de camp in situ, han permès delimitar les sales d'esfondrament. Les cavitats constitueixen en un sentit ecològic ambients anquihalins, amb algunes galeries amb corrents intensos per la proximitat a la mar, amb presència de comunitats d’organismes sèssils filtradors. S’han trobat nous gèneres i espècies i s’ha estudiat la distribució de la fauna. Algunes de les coves constitueixen importants jaciments paleontològics i arqueològics. Una part de les cavitats estudiades han estat declarades ZEC. / Introducción La Tesis es obra del esfuerzo y dedicación compartido con muchos compañeros y colaboradores a lo largo de casi 22 años ininterrumpidos y más de 1.000 días de inmersiones. El objetivo general es realizar el estudio de las cavidades subacuáticas costeras del Llevant y Migjorn de Mallorca, es decir, de una parte importante del karst eogenético litoral, concretamente del endokarst inundado, al menos parcialmente, por las aguas freáticas litorales. La zona freática del endokarst, afectada por las variaciones del nivel debidas a causas glacioeustáticas, es también la responsable de la espeleogénesis de las propias cavidades. La franja costera posee una anchura de orden quilométrico, ya que la influencia del mar en las porosas calcarenitas con permeabilidad primaria y secundaria determina la penetración de las aguas marinas tierra adentro y la disposición de la zona de mezcla, químicamente agresiva. Contenido de la investigación Se ha estructurado la Tesis en 4 partes y 23 capítulos: Parte I: Introducción y marco metodológico; Parte II: Antecedentes; Parte III: Cavidades litorales del Llevant y Migjorn de Mallorca con continuaciones subacuáticas; Parte IV: Discusión del karst costero y Parte V: Conclusiones y bibliografía. Se han ubicado las cavidades investigadas en relación con las que se encuentran en el litoral español y en el karst eogenético mundial, así como la evolución histórica de las exploraciones. Para las principales cavidades se ha realizado la exploración, la topografía, la descripción, las características hidrológicas, el estudio de las morfologías primarias o de disolución, las morfologías secundarias o espeleotemas, la distribución de las salas de hundimiento, la espeleogénesis propuesta, los sedimentos, los restos arqueológicos bajo las aguas, la fauna anquihalina, los fósiles, la relación de la cavidad con la superficie, la relación de las cuevas con las calas y surgencias submarinas y los impactos que afectan a la cueva, además de la documentación fotográfica de estos ambientes extremos. En último lugar, se ha discutido de forma global para el conjunto de cavidades todos los aspectos mencionados anteriormente y las interferencias entre diferentes apartados. Conclusiones Se ha incrementado el interés espeleométrico de importantes cavidades ya conocidas o incluso de cavidades inéditas y se ha descubierto la conexión entre cuevas antes consideradas independientes. La suma del recorrido explorado supera los 50 km de galerías subacuáticas. Se ha contribuido a determinar el perfil hídrico vertical de salinidad y temperatura y las características diferenciales en los casos de la presencia de una conexión directa con la mar. El hallazgo de cuevas en materiales del Plioceno y especialmente del Pleistoceno, además del Mioceno superior, supone incrementar la distribución de las formaciones endokársticas y representa que los mecanismos espeleogenéticos que las han generado han actuado también dentro del Pleistoceno, un periodo de actividad espeleogenética hasta ahora no documentado en Mallorca. Se ha intentado establecer una clasificación y sistematización de las morfologías de corrosión ligadas a la zona de mezcla de aguas y de las morfologías hipogénicas localizadas en las galerías subacuáticas. Se han descrito y documentado los espeleotemas más frecuentes e interesantes que se encuentran las galerías y salas bajo el agua. La presencia de sedimentos en el interior de las cavidades es bastante importante, con grosores y tipología extraordinariamente diversos. El análisis de las topografías, fotografías además de los estudios de campo in situ, han permitido delimitar las salas de hundimiento. Las cavidades constituyen en un sentido ecológico ambientes anquihalinos, con algunas galerías con corrientes intensas por la proximidad al mar, con presencia de comunidades de organismos sésiles filtradores. Se han descubierto nuevos géneros y especies y se ha estudiado la distribución de la fauna. Algunas de las cuevas constituyen importantes yacimientos paleontológicos y arqueológicos. Una parte de las cavidades estudiadas han sido declaradas ZEC. / Introduction This Ph.D. thesis is the result of the effort and dedication shared with many colleagues and caving companions for nearly 22 uninterrupted years of underwater explorations, totalizing more than 1,000 days of diving activities. The overall target is the study of the subaqueous coastal caves in the East and South of Mallorca, that is, an important part of the littoral eogenetic karst in the Island, specifically the endokarst drowned at least partially for coastal groundwater. The phreatic zone within the endokarst, which is affected by the sea-level variations due to glacial-eustatic causes, is also responsible for the speleogenesis of the littoral caves themselves. The coastal fringe has a width in the order of a few kilometres because the influence of the sea on the porous calcarenites ‒with high primary and secondary permeability‒ determines the penetration of sea water inland together with the establishment of a chemically aggressive mixing zone. Content of the research The Ph.D. dissertation is structured in 4 sections and 23 chapters: Section I: Introduction and methodological frame; Section II: Previous background; Section III: Coastal caves with underwater extensions in Eastern and Southern Mallorca; Section IV: Discussion on the coastal karst; and Section V: Conclusions and bibliography. The investigated caves have been placed in relation to those found along the Spanish coast and the eogenetic karst areas worldwide, taking into account the historical evolution of the explorations. In each of the investigated caves the following aspects have been dealt with in detail: the exploration, the topographical surveying, the description of the cavity, the hydrological characteristics, the study of the primary dissolution morphologies, the secondary morphologies or speleothems, the distribution of the breakdown chambers, the proposed speleogenetic processes, the sediments, the archaeological remains recovered underwater, the anchialine fauna, the paleontological remains, the relationship of the cave with the surface landscape, the relationship of the cavity with the coast-line morphology and the submarine springs, the anthropic impacts affecting the cave, and additionally the very difficult photographic documentation of these extreme environments. Finally, a comprehensive discussion of the whole caves is provided in which all aspects mentioned above and their interferences are addressed thoroughly. Conclusions The planimetric development of important already known caves ‒or even of some unknown cavities‒ has reached very relevant figures, being discovered at the same time the connection between caves before considered as independent phenomena. The accumulated length of the explored galleries and chambers totalizes over 50 km of underwater passages. Contributions have been made in order to determine the hydric vertical profile of temperature and salinity, and the distinctive features in the cases of the presence of a direct connection to the sea. The discovery of caves in Pliocene and especially Pleistocene rocks, in addition to Upper Miocene materials, results in an increase in the distribution of endokarstic formations and supports the fact that speleogenetic mechanisms having generated them have also acted in the Pleistocene, a period of speleogenetic activity not documented so far in Mallorca. An attempt has been made trying to establish a classification and systematization of solutional morphologies related to the phreatic waters in the coastal mixing zone, and the features of hypogenic origin observed in the subaqueous passages. The most frequent and interesting speleothems found in the underwater galleries and chambers have been extensively described and documented. Detrital sediments are present inside some caves as relatively important accumulations, showing very diverse thicknesses and typologies. The interpretation of topographical surveys, aerial photographs, as well as in situ field observations, have allowed a careful delimitation of the collapse chambers. In an ecological sense the caves are anchialine environments, that show some passages with strong water flows due to the proximity to the sea, with the presence of communities of sessile filtering organisms. The distribution of the aquatic fauna has been studied, with the discovery of new genus and species of stygobiontic organisms. A few caves are important paleontological and archaeological sites. Some of the investigated caves have been declared ZEC (Special Conservation Zone) by the regional environmental authorities.
85

mmmmmmm / wwwww

Silva, José 05 June 2017 (has links)
Submitted by Sandra Mendonça (sandra.mendonca@unioeste.br) on 2017-06-22T17:59:41Z No. of bitstreams: 2 DISSERTAÇÃO - Poliana C. Crotti Mest. em Des. Reg..pdf: 3384596 bytes, checksum: b9c71cede64383f80242c1f13de645e7 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Made available in DSpace on 2017-06-22T17:59:41Z (GMT). No. of bitstreams: 2 DISSERTAÇÃO - Poliana C. Crotti Mest. em Des. Reg..pdf: 3384596 bytes, checksum: b9c71cede64383f80242c1f13de645e7 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2017-06-05 / wwww hhhhh yyyyy / bbbbbbb nnnnnn mmmm
86

Metodologia experimental en la construcció social de les muntanyes: la mesologia aplicada a l'ordenació de la unitat geogràfica del Pirineu

Farré, Xavier, 1976- 23 May 2014 (has links)
Aquesta recerca, metodològicament, planteja l'ús de recursos de literatura de viatge, de muntanya i etnogràfica per a participar activament en la construcció de paisatge i, per extensió, en l'ordenació del territori. Temàticament, estudia el medi humà al Pirineu i a d'altres serralades del món, i analitza el passat i el futur del Pirineu des del punt de vista de la mediança, per establir si aquestes muntanyes de l'istme ibèric, avui fragmentades administrativament en nou regions de tres estats, van ser en el passat un medi geogràficament unitari; i per fer la primera aproximació a la possibilitat de planificar una futura unitat geogràfica, que podria ser la solució al conflicte social d'apropiació territorial i servir per controlar el risc de sobreexplotació dels ecosistemes. / Esta investigación, metodológicamente, plantea el uso de recursos de literatura de viajes, de montaña y etnográfica para participar activamente en la construcción de paisaje y, por extensión, en la ordenación del territorio. Temáticamente, estudia el medio humano en el Pirineo y en otras cordilleras del mundo, y analiza el pasado y el futuro del Pirineo desde el punto de vista de la mediación, para establecer si estas montañas del istmo ibérico, hoy fragmentadas administrativamente en nueve regiones de tres estados, fueron en el pasado un medio geográficamente unitario; y para hacer la primera aproximación a la posibilidad de planificar una futura unidad geográfica, que podría ser la solución al conflicto social de apropiación territorial y servir para controlar el riesgo de sobre-explotación de los ecosistemas. / Methodologically, this research proposes the use of travel, mountain and ethnographic literature as resources to participate actively in the construction of landscape and, by extension, in territorial planning. Thematically, it studies the human environment in the Pyrenees and other mountain ranges in the world, and analyzes the past and the future of the Pyrenees from the point of view of the mediation, in order to establish if these mountains of the Iberian isthmus, now administratively fragmented into nine regions of three states, were in the past a geographically united human environment; and to make the first exploration of the possibility of planning a future geographical unit, which could be the solution to the social conflict of territorial appropriation and serve to control the risk of over-exploitation of the ecosystems.
87

A geografia que se ensina e a abordagem da natureza nos livros didáticos

Silva, Dakir Larara Machado da January 2004 (has links)
O livro didático, frente às atuais condições de trabalho do professor de Geografia, torna-se cada vez mais instrumento, senão indispensável, pelo menos necessário como complemento às atividades didático-pedagógicas. Desta forma, é relevante analisar a forma de abordagem, não só o conteúdo proposto por este estudo, bem como os demais conhecimentos e conteúdos que tangem o saber geográfico, sobretudo aqueles ligados à natureza. Neste trabalho são analisadas a concepção e forma de abordagem da natureza nos livros didáticos de Geografia, particularmente na quinta série do ensino fundamental. De maneira específica, investiga-se os conteúdos abordados e suas adequações aos conceitos mais atuais decorrentes do acúmulo e evolução do conhecimento científico no último século. É, também, objetivo desta dissertação apresentar uma estrutura que foge da apresentação acadêmica, mais especificamente nos capítulos 3 e 4, com o intuito de tornar mais dinâmica e interessante a leitura, não só para o público acadêmico, mas também aos professores do ensino fundamental e médio que estão diretamente envolvidos nesta discussão e que necessitam um estímulo à pesquisa e conhecimento de novos materiais a serem investigados. A elaboração desta dissertação compôs-se das seguintes etapas: escolha dos livros didáticos a serem trabalhados; elaboração da ficha de avaliação; mapeamento e apreciação dos livros, análise dos conceitos, identificação de erros e/ou lacunas e avaliação dos resultados encontrados. A análise feita nesta dissertação permite observar que os livros didáticos apresentaram uma melhoria na sua consistência em relação ao conteúdo e à forma de abordar a natureza, objetivo deste trabalho. Percebemos que os materiais didáticos atuais têm muita qualidade, embora apresentem alguns erros, em particular no âmbito da climatologia e geomorfologia do fundo dos oceanos. A estrutura proposta e a forma de abordagem dos conteúdos da natureza demonstram uma evolução e adequação destes às críticas feitas, ao longo dos anos 80, à Geografia, ao ensino de Geografia e em particular aos livros didáticos até então produzidos.
88

Rompendo os muros da sala de aula : o trabalho de campo como uma linguagem no ensino da geografia

Braun, Ani Maria Swarowsky January 2005 (has links)
O presente estudo é uma análise pedagógica do processo de aprendizagem de Geografia que tem como questão central refletir sobre o ensino da Geografia enfatizando o Trabalho de Campo como metodologia na construção do conhecimento geográfico. Para tanto, investigou-se práticas realizadas no ensino de Geografia em duas escolas públicas de ensino básico e médio de Santa Cruz do Sul: Escola Estadual Estado de Goiás e Escola Estadual Monte Alverne. Os dados empíricos foram coletados através de entrevistas, observações e análises da relação teoria e prática resultante de Trabalhos de Campo realizados durante o ano letivo de 2004. Verificou-se que o TC, enquanto procedimento pedagógico, pode constituir-se na possibilidade de compreensão da complexidade do mundo atual por parte dos alunos, desde que o mesmo seja realizado a partir de uma prática dialógica entre as diferentes disciplinas que compõem o currículo escolar.
89

Possibilidades e limitações das atividades de campo como estratégia no ensino da Geografia

Matheus, Elizabeth Helena Coimbra January 2005 (has links)
Nesta pesquisa busco traçar uma análise sobre o papel da atividade de campo como estratégia no ensino da Geografia, através da análise da minha prática e entrevistas feitas com professores da área. Traço o histórico da atividade de campo e a partir daí, coloco as possibilidades como: papel da vivência, do prazer e o saber, conhecimento objetivo do mundo e o conhecimento intersubjetivo do outro, o lugar e a sua transcendência, o olhar sensível sobre a paisagem. Finalizo apontando as limitações colocadas por eles ao longo da suas práticas.
90

Desenvolvimento desigual no mundo

Prestes, Elisa Gomes January 2017 (has links)
Dissertação (mestrado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Filosofia e Ciências Humanas, Programa de Pós-Graduação em Geografia, Florianópolis, 2017. / Made available in DSpace on 2018-02-06T03:20:28Z (GMT). No. of bitstreams: 1 349359.pdf: 2006201 bytes, checksum: 708032ee5ca216439e834acf84aa42b4 (MD5) Previous issue date: 2017 / Esta dissertação realiza um estudo crítico de como se estruturou a complementaridade da relação comercial, econômica e política entre Brasil e China a partir dos anos 2000. Problematiza-se até que ponto a reestruturação em curso da dinâmica da economia chinesa afetará o desenvolvimento brasileiro atual. Para tal proposta, inicialmente nossa análise abordará os respectivos processos de formação do desenvolvimento econômico e social de Brasil e China ao longo dos séculos 20 e 21. No caso do Brasil, dá-se ênfase para sua industrialização movida pelo fenômeno do Estado desenvolvimentista, a partir da década de 1930 até 1980, com a posterior neoliberalização do país iniciada na década de 1990. No caso da China, empreende-se análise análoga, privilegiando o processo de desenvolvimento chinês a partir da Revolução Comunista de 1949 e, sobretudo, do Programa de Reforma e Abertura realizado ao final da década de 1970. Subsequentemente, tratamos da conjuntura econômica e política internacional deste início do século 21. Para atingir tal compreensão, utilizamos como metodologia a pesquisa bibliográfica. Este método privilegia base teórica que buscamos em livros, relatórios técnico-econômicos, artigos científicos e reportagens em periódicos. Nossa análise permite afirmar que, não obstante a retórica em geral sobre o entrelaçamento da economia brasileira à China ser marcada por um considerável grau de negativismo e preocupação ? dada a existência de uma possível assimetria na relação entre ambas as partes, sendo o Brasil o menos beneficiado, sobretudo em uma conjuntura de pós-alta dos preços internacionais de commodities ?, a mesma não se aplica como um todo. Ainda que seja inegável o impacto que a China possui atualmente sob o volume das exportações e importações brasileiras, não se deve exagerar o significado dos vínculos comerciais construídos entre estes dois países. O Brasil prossegue se constituindo enquanto uma economia altamente diversificada, que produz uma grande variedade de produtos e os exporta para muitos outros parceiros comerciais. / Abstract : This dissertation develops a critical view on how the complementarity of the economic and political relationships between Brazil and China have been structured since 2000. It discusses the extent to which the ongoing restructuration of the Chinese economy will affect the current Brazilian development. For that, the analysis initially addresses the respective formation processes of the economic and social development of both countries throughout the 20th and 21st centuries. In the Brazilian case, the focus is placed on its industrialization process, stimulated by the phenomenon of the developmental state, from the 1930s until the 1980s, with the subsequent neo-liberalization of the country started in the 1990s. In the Chinese case, an analogous analysis is built, focusing on the development process of the country from the Communist Revolution of 1949 and, especially, from the Chinese economic reform carried out at the end of the 1970s. Subsequently, the international economic and political conjuncture of this early 21st century is debated. In order to build this panorama, bibliographic research is used as the methodological approach to develop the study. As results, this study demonstrates that, although the general rhetoric about the interweaving of the Brazilian economy to China is marked by a considerable degree of negativism and concern - given the existence of a possible asymmetry in the relationship between the two countries, in which Brazil is the least benefited, especially in a conjecture of post-high international commodity prices - the same does not apply to an entire economic context. While the impact that China currently has on the volume of Brazilian exports and imports is undeniable, the significance of the trade ties between these two countries should not be overstated. Brazil continues to be a highly diversified economy, which produces a wide variety of products and exports them to many other trading partners.

Page generated in 0.0492 seconds