• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 734
  • 59
  • 58
  • 58
  • 56
  • 33
  • 22
  • 7
  • 7
  • 3
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 781
  • 346
  • 190
  • 134
  • 125
  • 102
  • 83
  • 73
  • 67
  • 64
  • 64
  • 58
  • 54
  • 53
  • 52
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
181

Análise fractal de redes de canais de bacias hidrográficas na escala 1:50.000 / Fractal analysis of hydrographic basin drainage network

Maria Helena Rodrigues Gomes 14 November 1997 (has links)
Pesquisas têm sido realizadas visando a investigação das características fractais das redes de drenagem de bacias hidrográficas, com base na geomorfologia clássica proposta por HORTON (1945). A dimensão fractal foi introduzida na hidrologia por MANDELBROT (1977) e usada por vários autores, com intuito de analisar as características das redes de drenagem. O presente trabalho explora este conceito, utilizando três bacias hidrográficas do estado de São Paulo. Analisaram-se os mapas topográficos das bacias a fim de obter-se os parâmetros geomorfológicos necessários. Realizou-se a análise da dimensão fractal por métodos gráficos, como também a relação entre a dimensão fractal e as razões de Horton. Os resultados obtidos foram comparadas com aqueles encontrados na literatura e verificou-se que as bacias hidrográficas, usadas nesta pesquisa, podem ser vistas como objetos fractais com uma dimensão fractal característica. / There have been a number of investigations on the fractal characteristics of hydrographic basin drainage networks on the basis in the classical geomorfological proposed by HORTON (1945). The fractal dimension was introduced in hydrology by MANDELBROT (1977) and used by various authors in order to analyse drainage network characteristics. This study explores this concept in three hydrographic basins in the State of São Paulo. The topographic maps were employed to obtain the geomorphological parameters and fractal dimensions. Fractal analysis was performed by graphical methods and the relationship between fractal dimensions and Horton geomorphological laws was studied. The results obtained in this study are compared to those found in literature. It is verified that the basin employed in this research may be considered as fractal objects with a characteristic fractal dimension.
182

Geomorfologia e geoespeleologia do carste da Serra da Bodoquena, MS / not available

Sallun Filho, William 18 March 2005 (has links)
A Serra da Bodoquena constitui um planalto carbonático desenvolvido nas rochas do Grupo Corumbá (Neoproterozóico III - Faixa Paraguai), que se ressalta topograficamente das planícies do estado do Mato Grosso do Sul. A análise morfológica em escala 1:60.000 permitiu compartimentar o carste da Serra da Bodoquena em três unidades principais. A primeira corresponde a um carste de recarga mista (predominantemente autogênica) com formas de carste labiríntico e carste poligonal desenvolvidas em calcários, situada no Planalto da Bodoquena. A segunda corresponde a um carste de recarga essencialmente autogênica, com morfologia de morros residuais e planícies cársticas com dolinas, composta principalmente de dolomitos, situada na Depressão do Rio Miranda. A última consiste de um carste interestratal desenvolvido sob os arenitos da Formação Aquidauana da Bacia do Paraná, no extremo sul da Serra da Bodoquena, situada na Depressão do Rio Miranda, com a presença de dolinas em arenitos. Apesar do sistema cárstico da Serra da Bodoquena possuir um aqüífero de condutos bem desenvolvido, evidenciado pelas nascentes cársticas, vales cegos no setor noroeste, dolinas e poços de abastecimento produtivos, as cavernas são pouco freqüentes e com pequeno desenvolvimento. Observam-se quatro padrões principais de cavernas, que ocorrem associados aos compartimentos de relevo: 1) salões de abatimento irregulares em planta e formando planos inclinados em seção longitudinal, as vezes se estendendo por até 90 m abaixo do nível d\'água, na unidade dos morros residuais dolomíticos; 2) cavernas em rede anastomosada em planta, com condutos circulares a elípticos e ramificações anastomosadas em seção transversal em calcários, na unidade do carste labiríntico e carste poligonal e raramente em morros residuais e planícies; 3) cavernas meandrantes em planta, as vezes associados a sumidouros ativos ou inativos, com injeção alogênica na maioria dos casos em calcários na Unidade do carste labiríntico e carste poligonal; 4) Nascentes do tipo vauclusiana nas planícies de calcários, principalmente junto a escarpa leste do Planalto da Bodoquena. A existência de tectônica recente na Serra da Bodoquena foi constatada a partir de feições como: espeleotemas subaéreos submersos pelo menos a 16 m de profundidade abaixo do nível d\'água mínimo da variação sazonal; planalto escarpado sustentado por calcários e planícies por dolomitos; porção norte do planalto com rios mais entalhados que o sul; estrutura linear relacionada à borda do Pantanal, que cruza a Serra da Bodoquena, observada em escala 1:250.000. / The Bodoquena plateau, developed over the Corumbá Group (Neoproterozoic III - Paraguai Fold Belt), is a carbonate rock highland relative to the non carbonate lowlands of the Mato Grosso do Sul State, mid-western Brazil. Based on 1:60.000 scale morphological analysis of the karst topography, three main compartments were defined. The first one is a mixed recharge karst landforms, developed over limestone of the Bodoquena plateau. The second unit is characterized by essentially autogenic recharge, residual hills and karstic plains with dolines, developed mainly over dolomites of the Miranda river depression (lowlands). The third one, characterizes an interstratatl karst system in proterozoic limestones overlain by sandstones of the Aquidauana Formation of the Phanerozoic Paraná basin. This geomorphological unit is localized at the southern extremity of the Bodoquena plateau, exhibiting flat topography, with frequent dolines in sandstone, of up to 700 m in diameter. Although the Bodoquena karst system is well developed, as can be inferred based on the presence of several vauclusian springs, blind valleys in the northwest border, dolines and a deep conduit aquifer evidenced through productive water wells, the cave incidence is low as are their dimensions, considering the large carbonate rock exposure. Four cave patters were recognized, which are related to the above geomorphological units: 1) large irregular breakdown halls in plain view and dipping planes in longitudinal section (following bedding and joint surfaces), which frequently reach up to 90 m beneath the water table, sometimes with large lakes, as for example, the Lago Azul cave (Bonito municipality). This pattern is the most frequent cave type of the second unit, occurring at the dolomitic residual hills with karst plains; 2) network caves with anastomotic pattern in plan view and circular to elliptical conduits with lateral anastomosis in cross section. They occur mostly associated with the labyrinth and polygonal karst topography of the first morphological unit and rarely with the unit of residual hills and plains; 3) caves with meandering conduits in plan view, sometimes with active or inactive allogenic stream sinks, associated with the polygonal and labyrinth karst topography; 4) Steep dipping phreatic conduits, characterizing vauclusian springs, occurring at the limestone plain along the base of the eastern escarpment of the Bodoquena plateau. The recent tectonic activity along the Bodoquena plateau area was detected by the following features: vadose speleothems submerged at least 16 m beneath the lowest seasonal water level stage; limestone highland with the escarpment beside dolomitic lowlands; northern part of the carbonate plateau with deep entrenched river valleys in contrast with the southern sector of open valleys and less entrenchment; linear structure observed in 1:250.000 scale which marks the border of the Pantanal basin and crosses the Bodoquena plateau.
183

Os SIG e a gestão da Orla Costeira : caso de estudo - Concelho de Vila do Conde

Amaro, Vicente de Sá, Devy-Vareta, Nicole January 2009 (has links)
No description available.
184

Aplicação de técnicas de detecção remota para a identificação de lineamento estruturais num sector do noroeste de Portugal e do sudoeste da Galiza

Pinho, Ricardo Ferreira da Costa January 2009 (has links)
O presente estudo incide na utilização combinada de dados espectrais de detecção remota espacial e de dados altimétricos para a identificação de lineamentos estruturais com potencial interesse geomorfológico numa área luso-galaica, a qual compreende um sector do noroeste de Portugal continental e um sector do sudoeste da Galiza, em Espanha. As imagens dos satélites SPOT 4 e Landsat 7, bem como as técnicas de processamento digital aplicadas, assumiram um papel preponderante para a consecução do objectivo central deste trabalho. O estabelecimento de critérios de identificação de lineamentos estruturais visou atribuir maior objectividade a este processo. Este processo culminou na elaboração do mapa de lineamentos estruturais, que permitiu uma breve incursão por algumas aplicações possíveis, como expressão geomorfológica destas estruturas lineares e a relação entre a posição dos lineamentos e a localização das nascentes minerais e termais.
185

Movimentos de vertente no NW de Portugal : susceptibilidade geomorfológica e sistemas de informação geográfica

Bateira, Carlos January 2001 (has links)
Este trabalho utilizou os Sistemas de informação Geográfica (SIG) para a elaboração da cartografia da susceptibilidade geomorfológica a movimentos e vertente. Nele discute-se o conjunto de problemas que resultam da elaboração e da utilização da cartografia relacionada com o meio físico em ambiente SIG. Tendo por referência geográfica o NW de Portugal, apresenta o estudo e a definição das condições geográficas de ocorrência de movimentos de vertente, bem como a cartografia da susceptibilidade geomorfológica da área de Guimarães. Dado este quadro geográfico da referência procedeu-se, previamente ao seu enquadramento geomorfológico. Com o estudo de vários movimentos de vertente ocorridos no NW de Portugal, sistematizou-se o conjunto de condições geográficos em que eles ocorreram. Isso ajudou a definir quais as variáveis do meio físico, determinantes para a ocorrência de movimentos de vertente, que serviram de base para a construção do SIG. Concretizou-se numa área amostra do NW de Portugal (área de Guimarães) a construção da cartografia da susceptibilidade geomorfológica a movimentos de vertente, e ensaiou-se a discussão sobre as restrições ao uso do território daí decorrentes
186

Modelització conjunta d'anomalies gravimètriques i de geoide. Aplicació a l'estudi de l'estructura litosfèrica de la Mediterrània nordoccidental.

Ayala Galán, Concepció 09 July 2001 (has links)
En aquesta tesi es presenta un estudi de l'estructura litosfèrica de les conques neògenes de la Mediterrània Nord Occidental. Aquest estudi s'ha realitzat mitjançant la modelització conjunta de les anomalies gravimètriques i de geoide en 2D i 3D. Al mateix temps, s'ha desenvolupat la metodologia necessària per la modelització del geoide en 2D i 3D. Finalment, s'han analitzat les implicacions geodinàmiques que es dedueixen de l'estructura litosfèrica de les esmentades conques, així com els avantatges d'utilitzar el geoide en la modelització, posant de manifest que aquest camp potencial és una eina molt valuosa per estudiar l'estructura profunda de la Terra.Les contribucions més rellevants d'aquesta tesi són:1)Desenvolupament dels algorismes i la metodologia necessària per la modelització conjunta de dades de gravimetria i geoide en 2D i 3D.2) L'aplicació d'aquesta metodologia a l'estudi de les conques de la Mediterrània Nord Occidental, amb l'objectiu d'investigar la distribució de densitats en fondària i la geometria de l'escorça i la litosfera, en particular la topografia del contacte litosfera-astenosfera.En aquest treball s'ha recalculat la integral del potencial gravitatori en 2D i revisat l'algorisme de Chapman (1979) (Ayala et al., 1996b), ampliant l'aplicació de l'esmentat algorisme a zones amb topografia, permetent realitzar el càlcul amb contrastos de densitat o densitats absolutes i calculant la constant necessària per poder realitzar els càlculs en qualsevol sistema d'unitats. També es presenta un nou algorisme que permet obtenir l'anomalia del geoide en 3D utilitzant la integral del potencial gravitatori per calcular l'anomalia creada per un prisma.La estructura litosfèrica del Solc de València s'ha investigat modelitzant conjuntament dades de gravimetria i geoide en 2D al llarg de cinc perfils regionals creuant el Solc perpendicularment a la tendència regional de les anomalies. Els resultats mostren que, al llarg de l'eix de la conca, la base de la litosfera es manté a una fondària pràcticament constant de 60 km, mentre que l'escorça s'engruixeix en direcció NE-SO des de 12-12 km fins a 19 km. Aquest resultats suggereixen que l'extensió al Solc de València es deu a un mecanisme d'extensió no uniforme, on l'extensió és més important al mantell litosfèric que a l'escorça. Vers al nord de la conca, a la transició vers la conca Provençal, l'escorça s'aprima de manera significativa. No obstant això, no s'han trobat evidències clares de que aquesta escorça sigui de tipus oceànic.La modelització conjunta de gravimetria i geoide en 3D s'ha emprat per investigar l'estructura litosfèrica de les conques de la Mediterrània Nord Occidental. El millor ajust entre les anomalies observades i calculades correspon a la següent configuració litosfèrica:· La Moho passa de 22 km de fondària a menys de 12, de SO a NE, sota el Solc de València, i des de 28 km a menys de 12 de NO a SE al golf de Lleó. A la conca Provençal, la Moho es troba a una fondària entre 10 i 12 km.· La base de la litosfera passa d'una fondària de 65-70 km al sud del Solc de València i a prop de la línia de costa del golf de Lleó, a 55-60 km a la zona central de la conca Provençal.· L'escorça oceànica està delimitada per les isolínies batimètriques de 2500-2700 m, com s'havia suggerit prèviament a Morelli, 1990.L'estructura cortical i litosfèrica obtingudes indiquen un aprimament diferencial entre l'escorça i el mantell. Aquests resultats, juntament amb d'altres observacions geofísiques (com la distribució asimètrica de les dades de flux de calor) suggereixen un model d'extensió asimètrica.
187

Els complexos glàcio-lacustres relacionats amb el darrer cicle glacial als Pirineus

Bordonau i Ibern, Jaume 17 February 1992 (has links)
I. INTRODUCCIÓ. En el capítol I es presenten els objectius d'aquest treball: 1.- Realitzar una síntesi regional de les fases del darrer cicle glacial als Pirineus; 2.• Caracteritzar els diferents ambients glàcio-lacuslres relacionats amb el glacialisme pirinenc. Ambdós objectius estan estretament lligats, atès que els complexos glàcio-Iacustres constilueixen les seqüències més contínues de les que hom disposa als Pirineus per establir la seva evolució durant el darrer cicle glacial. lI. LES FASES DEL DARRER CICLE GLAClAL ALS PIRINEUS. En el capítol II es descriuen Ies característiques més rellevants de les diferents fases corresponents al darrer cicle glacial als Pirineus, tot establint una cronologia relativa de Ies mateixes. A) PLEISTOCÈ SUPERIOR • PERÍODE GLACIAL. Correspon a la darrera glaciació als Pirineus. S'hi diferencien tres grans intervals de temps. 1) Pre-màxim glacial: Caracteritzat per una progressió generalitzada de les glaceres. amb certes estabilitzacions que permeten definir les Fases d'estabiltzació pre-màxim. 2) Màxim glacial: Caracteritzat per la màxima extensió de Ies glaceres durant l'anomenada Fase de màxim glacial. 3) Deglaciació: Caracteritzada pel retrocés gradual i generalitzat dels aparells glacials. Es defineixen tres fases glacials: una primera Fase d'estabilització post-màxim, una segona Fase de glaceres de vall i una darrera Fase de glaceres d'altitud durant la qual es pot distingir un primer Episodi de glaceres de vall en altitud i un segon Episodi de glaceres de circ.. • PERÍODE TARDIGLACIAL. Caracteritzat per l'existència de nombroses glaceres rocalloses que permeten definir l'anomenada Fase de glaceres rocalloses. • PERÍODE POSTGLACIAL. Durant aquest període es defineixen les .allomenades Fases postglacials i/o Fases històriques, algunes de les quals tal vegada puguin correlacionar-se amb la Petita Edat del Gel (segles XVII a XlX). III. LA CRONOLOGIA DEL DARRER CICLE GLACIAL ALS PIRINEUS. En el capítol llI es presenten els resultats més significatius de les dataciosn realitzades fins al moment en localitats situades a ambdós vessants dels Pirineus (fig. III. 1). A partir de Ies edats obtingudes i de les consideracions fetes per Montserrat Martí (1991), atenent a les variacions temporals de la concentració del CO2 atmosfèric i de la radiació rebuda a l'Hemisferi Nord (fig. III.4), es proposa una cronologia absoluta per cadascuna de les fases del darrer cicle glacial als Pirineus, així com una valoració qualitativa de la magnitud de les variacions del volum de glaç retingut als Pirineus (fig. III.3): Les Fases d'estabilització pre-màxim són anteriors a 50000 anys BP; la Fase de màxim glacial se situa entre 45000-50000 anys BP; la Fase d'estabilització post-màxim se situa entre 31000-45000 anys BP; la Fase de glaceres de vall és anterior a 26000 anys BP; la Fase de glaceres d'altitud se situa entre 13000-16000 anys BP; la Fase de glaceres rocalloses se silua enlre 10000-11000 anys BP; finalment, la Petita Edat del Gel se situa entre 100-300 anys BP. Convé deslacar que l'edat del darrer màxim glacial als Pirineus, igual com succeeix al massís dels Vosgos (Seret et al., 1990), presenta un clar diacronisme amb l'edat del darrer màxim glacial que s'ha establert pels gels continentals del Nord d'Europa i Nordamèrica, al voltant deis 18000 anys BP. IV. EL COMPLEX PROGLACIAL DE BARRATGE MORRÈNIC DEL SEMINARI DE VILALLER. En el capftol IV es descriu el complex proglacial de barralge morrènic del Seminari de Vilaller, a l'alta conca de la Noguera Ribagorçana. Aquest paleollac es va formar degut al barratge produït per l'arc morrènic frontal de la glacera de la Noguera Ribagorçana corresponent a la Fase de glaceres de vall. Els resultats obtinguts en un sondeig mecànic confirmen les inlerprelacions de dos sondatges elèctrics verticals realitzats amb anteriorilat (fig. V.7). Les datacions absolutes de Ies ritmites glàcio-Iacustres, tot i que no presenlen una interpretación unívoca, indiquen que l'edat de la Fase de glaceres de vall és anterior a 20000 anys BP. V. ELS COMPLEXOS PROGLACIALS LLIGATS A CUBETES DE SOBREEXCAVACIÓ. En el capítol V es descriuen Ies cubetes de sobreexcavació glacial de fons de vall de Barruera (Noguera de Tor), Bono (Noguera Ribagorçana), Benasc (Ésera) i Esterri d'Aneu (Noguera Pallaresa). Aquestes cubetes, amb una longitud d'uns 5 quilòmetres, se sitúen a alçades compreses entre 900 i 1100 metres, allunyades dels circs glacials de la capçalera de la conca. Estan situades a les zones de confluència d'antigues llengües glacials i aigües amunt de llindars rocosos transversals a l'eix de la vall. A partir de la realització de diversos sondatges elèctrics verticals es determina tant la geometria com les unitats geoelècrtriques corresponents al rebliment sedimentari de cadascuna d'aquestes cubetes de sobreexcavació glacial: - La profunditat màxima oscil•la entre uns 150 metres (Barruera) i uns 400 metres (Esterri d'Aneu). - Es diferencien tres unitats geoelèctriques (fig. V.lt): 1.- Unitat inferior, amb resistivitats compreses enlre 70-200 Omega-m, interpretada com ritmites glàcio-Iacustres (alternança de nivells lutítics i sorrencs); 2.- Unitat intermèdia, amb resistivitats compreses entre 400•800 Omega-m. interpretada com sorres i graves núviodeltaiques; 3.- Unitat superior, amb resistivitats compreses entre 100-1500 Omega•m, constituïda pels dipòsits al•luvials subactuals. En l'evolució de Ies cubetes de sobreexcavació glacial es diferencien 5 etapes (fig. V.20): Etapa de formació de la cubeta, Etapa de cubeta glàcio-Iacustre proglacial, Etapa de cubeta glàcio-lacustre distal, Etapa de cubeta lacustre i Etapa al•luvial. Les cubetes són excavades, principalment, durant la Fase de màxim glacial, quan l'acció erosiva de les glaceres assoleix la seva màxima intensitat. Els ambients glàcio-lacustres es formen quan les cubetes queden parcialment descobertes de glaç, amb posterioritat a la Fase de glaceres de vall. VI. EL COMPLEX JUXTAGLACIAL DE LLESTUI. En el capítol VI es descriu el complex juxtaglacial de Llestui, a l’alta conca de la Noguera Ribagorçana. Aquest complex és et resultat del rebliment d'un llac juxlaglacial degut al barratge de les conques torrencials del Clol i de Malmarrui per part de la glacera de Llauset, afluent de la glacera de la Noguera Ribagorçana (fig. VI. 2). Després de descriure les unitats sedimentàries (Unitat glacial -till subglacial i till supraglacíal-, Unitat glàcio-lacustre i Unitat al.luvial) es proposa el model deposicional del complex glàcio-lacustre juxtaglacial de Lkstui (fig. VI.10). L'obturació del drenatge dels torrents del Clot i de Malmarrui va començar durant Ies anomenades Fases d'estabilització pre-màxim. Tanmateix, els sediments que configuren l'actual complex sedimentari corresponen a la Fase d'estabilització post-màxim, fet corroborat per les datacions de Ies ritmites glàciolacustres, amb edats superiors a 34000 i fins i tot 40000 anys BP. VII. EL COMPLEX JUXTAGLACIAL DE CERLER. En el capítol VII es descriu el complex juxtaglacial de Cerler, a l'alta conca de I’Ésera. Aquest complex és el resullat del barratge de Ies conques glacials de Remáscaro i d'Ampri per part de la glacera de l'Ésera. Els dipòsits del complex de Cerler poden agrupar-se tres unitats (fig. VII.4): - Unitat inferior. Aquesta unitat pot subdividir-se en un tram inferior i un tram superior: • Tram inferior: Constituït per tills subglacials de la glacera de l'Ésera i dipòsits glàcio-Iacustres intensament deformats. • Tram superior. Constituït per tlls subglacials de les glaceres de l'Ésera, Remascaro i d'Ampriu que deformen i incorporen sediments del tram inferior. - Unitat intermèdia: Constituïda per tills subglacials de la glacera de l'Ésera i dipòsits glàciolacustres, - Unitat superior. Constituïda per tills subglacials i supraglacials de les glaceres de Remáscaro i d'Ampriu, sovint amb la monologia morrènica original ben conservada. Les característiques sedimentològiques i micromorfològiques dels dipòsits del complex de Cerler permeten establir la següent seqüència evolutiva, amb quatre fases locals (figs. VII.13 i VII.14): 1.- El primer llac juxtaglacial de Cerler; 2.- La progressió de les glaceres de l'Ésera, Remáscaro i d'Ampriu; 3,- El segon llac juxtaglacial de Cerler; 4.- La progressió de les glaceres de Remáscaro i d'Ampriu. La seqüència sedimentària del complex de Cerler constitueix un registre més o menys continu que comprèn des de Ies Fases d'estabilització pre-màxim fins l'anomenada Fase de glaceres d'altitud. VIII. CONCLUSIONS. En aquest treball s'ha presentat una síntesi regional de les fases glacials corresponents al darrer cicle glacial als Pirineus i, al mateix temps, s'ha proposat una cronologia absoluta per cadascuna d'aquestes fases. Per altra part, s'han descrit els principals tipus d'ambients glàcio-lacustres relacionats amb el glacialisrne pirinenc a partir de l'estudi d'uns complexos sedimentaris, proglacials i juxtaglacials, escollits corn a localitats tipus. Els resultats obtinguts poden sintetitzar-se en el quadre de la figura VIII.1 que relaciona la cronologia de Ies fases del darrer cicle glacial als Pirineus amb Ies sequències i l'evolució dels diferents complexos glàcio-Iacustres estudiats. / A regional synthesis of the glacial phases corresponding to the last glacial cycle in the Pyrenees is presented in this work. Moreover, an absolute chronology for each one of these phases is proposed: • The Premaximum stabilization phases are previous to 50000 years BP. • The Glacial maximum phase is placed between 45000-50000 years BP. - The Postmaximum stabilization phase is placed between 31000-45000 years BP. - The Valley-glaciers phase is previous to 26000 years BP. • The Altitude-glaciers phase is placed between 13000-16000 years BP. - The Rock glaciers phase is placed between 10000•11000 years BP. - The Little Ice Age is placed between 100-300 years BP. It is convenient to highlight that the age of the last glacial maximum in the Pyrenees, as it happens in the Vosgues massif (Seret et al., 1990), is clearly diachronic with the age of the last glacial maximum established for the northern Europe and northern America continental ice-sheets around 18000 years BP. The main glaciolacustrine environments related to the last glacial cycle in the Pyrenees are also described. Several proglacial and juxtaglacial sedimentary complexes have been chosen as type-localities for this study: - The proglacial moraine-dammed complex of Seminari de Vilaller (Noguera Ribagorçana basin). - The proglacial complexes related lo overdeepened basins of Barruera (Noguera de Tor basin), Bono (Noguera Ribagorçana basin), Benasc (Ésera basin) and Esterri d'Aneu (Noguera Pallaresa basin). - The juxtaglacial complexes of Llestui (Noguera Ribagorçana basin) and Cerler (Ésera basin). The main results of this work are synthesized in a figure (see fig. VlII.1) which correlates the proposed chronology for the last glacial cycle in the Pyrenees with the sedimentary sequences and the evolution of the several glaciolacustrine complexes studied.
188

Contribuição metodológica ao estudo da dissecação e energia do relevo: proposta e avaliação de técnicas computacionais

Ferreira, Mateus Vidotti [UNESP] 26 October 2015 (has links) (PDF)
Made available in DSpace on 2016-05-17T16:51:42Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2015-10-26. Added 1 bitstream(s) on 2016-05-17T16:55:31Z : No. of bitstreams: 1 000864245.pdf: 14359337 bytes, checksum: 08330550a260dfc1f044a97fa0dde303 (MD5) / A análise geomorfométrica do relevo viabiliza a obtenção de dados quantitativos sobre o terreno, os quais auxiliam a avaliar hierarquicamente a potencialidade das características geométricas de suas formas para o desenvolvimento de processos morfodinâmicos. Dentre as diversas variáveis passíveis de mensuração, a dissecação horizontal e a dissecação vertical são muito utilizadas nos estudos geomorfológicos no país por permitirem avaliar os processos relacionados com a intensidade da dinâmica fluvial. A combinação dessas duas variáveis à declividade permite uma análise da energia do relevo, ou seja, uma mensuração do potencial do relevo para o desencadeamento de processos morfodinâmicos. A obtenção desse tipo de dado, que tradicionalmente envolvia um trabalho moroso, em virtude da necessidade de análise detalhada e manual de elementos das bases topográficas, evoluiu significativamente com o desenvolvimento de técnicas cartográficas digitais. Nesse contexto, esse trabalho teve como objetivo propor e avaliar novas técnicas automatizadas para a extração de dados da dissecação horizontal e da dissecação vertical e aprimorar a representação desses parâmetros, assim como da energia do relevo. Além disso, considerando a importância desses parâmetros para avaliação do relevo e para o estudo de processos morfodinâmicos, verificou-se a correlação espacial das técnicas propostas com a ocorrência de feições erosivas e escorregamentos. A tese foi desenvolvida a partir de quatro experimentos. Nos experimentos 1 e 2 foram desenvolvidas ferramentas que possibilitaram a automatização de duas técnicas de extração dos dados de dissecação horizontal e dissecação vertical. A avaliação dessas técnicas comprovou a eficiência das mesmas, além de evidenciar sua viabilidade para aplicação em grandes áreas, com ganho significativo de tempo, aumento da confiabilidade nos dados e possibilidade de realizar... / Geomorphometric analysis provides quantitative data about the land, which allows a hierarchical evaluation of the potential of geometric characteristics of their shapes to the development of morphodynamic processes. Among the many variables that can be measure, the horizontal and vertical dissection are widely used in geomorphological studies in Brazil because they enable to evaluate the processes related to the intensity of the fluvial dynamics. The combination of these two variables allows an analysis of relief energy, which means, a measure of relief potential for triggering morphodynamic processes. Obtaining this type of data, that have traditionally involved a time consuming job due the need for a detailed and manual analysis of topographic bases, it has significantly evolved with the development of digital cartographic techniques. In this context, this study aimed to propose and evaluate new automated techniques for horizontal and vertical dissection data extraction and improve the representation of these parameters as well as the relief energy. Besides, considering the importance of these parameters to evaluate the relief and for the study of morphodynamic processes, the spatial correlation between the proposed techniques and the occurrence of erosive features and landslides has been verified. The thesis was developed based on four experiments. Two automatic techniques for extracting horizontal and vertical dissection data were developed in experiments 1 and 2. The evaluation of these techniques proved their efficiency and showed their viability for application in large areas with significant time savings, more reliable data and the possibility of making corrections in digital data. The experiment 3 was conducted with the aim of improve the relief energy data and verifies its spatial correlation with the erosion and mass movements. Results showed that the relief energy presented strong positive spatial correlation with the...
189

História tectônica e exumação das serras da Bocaina e Mantiqueira SP/RJ /

Ribeiro, Marli Carina Siqueira. January 2003 (has links)
Orientador: Peter Christian Hackspacher / Banca: Iandara Alves Mendes / Banca: Sandro Guedes de Oliveira / Resumo: Este trabalho teve como propósito estudar a influência dos processos tectônicos e denudacionais, analisando o arranjo e padrão de distribuição das morfologias e sedimentação frente aos agentes morfogenéticos atuantes desde o Cretáceo Superior. Para a reconstrução tectônica e denudacional. Foram utilizadas análises geomorfológicas, geológicas e termocronológicas (datação por traços de fissão em apatitas). Dados relacionados à análise de traços de fissão em apatitas estes demonstraram 4 eventos bem marcados: o primeiro no Cretáceo Inferior/ Superior (120 - 90 Ma), o segundo no Cretáceo Superior/ Paleoceno (80 - 60 Ma); o terceiro no Eoceno/ Oligoceno (40 - 30 Ma) e o quarto no Mioceno (20 - 10 Ma); tais eventos estão relacionados com a tectônica de abertura continental (1º evento); a formação da superfície Sul - Americana (2º evento); o último registro do magmatismo alcalino (3º evento) e o soerguimento da plataforma no Oligoceno/Mioceno. Os resultados obtidos possibilitaram realizar a compartimentação dos diferentes níveis planálticos baseando - se na individualização de morfologias indicativas de movimentação tectônica associadas às reativações de antigas estruturas e à cronologia e sucessão dos eventos morfotectônicos e denudacionais que condicionaram a configuração destes distintos compartimentos geomorfológicos ao longo da área de estudo nesta pequena porção da região sudeste do Brasil. / Abstract: The objective of this work is to study tectonic and denudational process, of the relief and sedimentation of morfogenetics agents as Upper Cretaceous as nowadays. Tectonic and denudational reconstruction throught geomorphologic, geologic and thermocronologic methodologies. Fission tacks results showing four (4) events: the first event in the upper Cretaceous (120 - 90 My), Upper Cretaceuos/Paleocene (80 - 60 My); the Eocene/Oligocene (40 - 30 My) and Miocene (20 - 10 My). This events relationship for continental break - up (1º event), the formation of Soutth American Surface (2º event); the final phase of alkaline magmatism (3º event) and plataform uplift (Oligocene/ Miocene). This results of compartment for differents levels indicates reactivation of faults and blocks tectonics. / Mestre
190

Análise da dinâmica da embocadura da Lagoa do Peixe – RS utilizando dados de sensoriamento remoto orbital

Sbruzzi, Janusa Borsatto January 2015 (has links)
As zonas costeiras são regiões do planeta de elevada dinâmica geomorfológica, nas quais processos de erosão e deposição atuam em escalas temporais distintas. A abertura e fechamento sazonal do canal da Lagoa do Peixe - RS, têm influência direta sobre a biota aquática e terrestre bem como a agricultura e pecuária dos arredores deste corpo d’água. O objetivo geral desse trabalho foi analisar o processo de ligação da Lagoa do Peixe com o oceano Atlântico, utilizando imagens multitemporais de sensores orbitais visando identificar e quantificar as alterações espaciais e avaliar essa dinâmica com base na precipitação pluvial da região. Foram utilizadas imagens de satélite adquiridas entre 1985 a 2014 para gerar mapas temáticos da região do canal da Lagoa do Peixe. Os mapas foram feitos utilizando a técnica de fatiamento de imagens, gerando mapas temáticos binários com as classes água e não água. Verificou-se que existe relação direta entre a abertura natural do canal com a precipitação mensal acima da média, principalmente na estação da primavera. A precipitação pluvial mostrou influir diretamente na área alagada do canal, porém, a intervenção humana, por motivos econômicos, ainda é a principal causa das mudanças volumétricas e da abertura do canal. / The coastal zones are regions of great geomorphological dynamic where erosion and deposition processes operating on different time scales. The seasonal opening and closing of the Lagoa do Peixe channel (Brazil- RS), have a direct influence on aquatic and terrestrial biota as well as agriculture and livestock activities. The aim of this study were to analyze the connection process between Lagoa do Peixe and the Atlantic Ocean, using multi-temporal images of orbital sensors to identify and quantify the spatial changes and its dynamic based on the rainfall in the region. Satellite images acquired between 1985 to 2014 were used to generate thematic maps of Lagoa do Peixe channel. These maps were made using the slicing images technique, generating a binary thematic maps dataset with two classes, water and no water. It was found a direct relationship between the natural opening and monthly rainfall above the average, especially in springtime. Rainfall showed directly influence the flooded channel area, however, the human intervention, for economic reasons, it is still the leading cause of volumetric changes and channel opening.

Page generated in 0.0678 seconds