Durant molts anys la citogenètica ha estat l'únic mètode disponible per a analitzar els canvis genètics en els tumors. Malgrat això, els estudis cariotípics estan sovint obstaculitzats per problemes tècnics i metodològics. L'any 1992 es va descriure una nova estratègia, que es coneix com hibridació genòmica comparada (CGH), i que identifica en un sol experiment aquelles regions que s'hagin amplificat (indicadores d'oncogens), així com regions delecionades (indicadores de gens supressors de tumors). En aquesta tesi s'han estudiat 37 mostres de tumors de la família Ewing (ET), vuit xenografts de tumors pancreàtics i set metàstasis de tumors pancreàtics originades en els ratolins. En totes les mostres s'ha aplicat la CGH. En els ET s'han detectat guanys recurrents del braç llarg del cromosoma 1 (mínima regió comuna 1q21-q22), i guanys dels cromosomes 8 i 12, així com guany de 7q i 6p2,1-pter i pèrdua de 16q. Aquestes regions podrien contenir gens importants en el desenvolupament i/o progressió dels ET. Mitjançant Southern blot s'ha detectat l'amplificació de dos gens, FLG i SPRR 3, localitzats a 1q21. A més, mitjançant una anàlisi estadística s'ha observat que els guanys de 6p estaven associats a un pitjor pronòstic. També s'ha desenvolupat una nova estratègia, la CGH amb mescles de DNAs de diferents mostres del mateix tipus tumoral. Aquesta tècnica permet detectar en un únic experiment les alteracions presents a la majoria de les mostres. En el present estudi s'ha demostrat l'eficàcia d'aquest mètode amb nombroses mostres (14-28) de sis tipus tumorals diferents, que prèviament s'havien estudiat individualment. En els tumors pancreàtics s'han detectat guanys en els cromosomes 8 (8q24),15 (15q25-q26),16, 20q i 19q, i pèrdues en els cromosomes 18 (18q21), 6 (6q21 i 6q24-qter), 13 (13q21) i 10 (10q 14-pter), en ordre decreixent de freqüència. Els estudis de pèrdues al·lèliques a 10p14-pter no han permès una delimitació més exacta de la regió afectada, ja que tots els casos amb pèrdua per CGH han mostrat pèrdues al·lèliques per a tots els loci informatius. Les regions cromosòmiques 8q24 i 15q25-qter s'han estudiat amb més detall per hibridació in situ fluorescent i Southern blot. L'estudi dels oncogens MYC a 8q24 i FES i IGF1R a 15q25-qter ha mostrat, en general, un baix nivell d'amplificació. Podria ésser que solament unes poques còpies extra d'aquests gens fossin suficients per a tenir efectes en la tumorogènesi pancreàtica o bé que fossin altres gens localitzats en aquestes regions els que realment estarien amplificats i els quals jugarien un paper important en la carcinogènesi pancreàtica. D'altra banda, s'ha observat una forta relació clonal entre les metàstasis estudiades i els tumors originaris implantats en els ratolins. Totes les metàstasis tenien les mateixes alteracions que els implants i, a més, noves alteracions que podrien contenir gens relacionats amb la progressió metastàtica del carcinoma de pàncreas. La majoria d'aquestes alteracions addicionals ja estaven presents en els subclons de l'implant, però no en proporció suficient com per a ser detectades per CGH.

El campo de estudio de la Teoría de Juegos se centra en los modelos matemáticos de conflicto y cooperación entre agentes decisores racionales. Las situaciones y problemas que analiza surgen de la interdependencia que tienen las decisiones de los agentes y de su repercusión sobre la utilidad de cada uno de ellos (repercusiones de tipo económico, de poder o, simplemente, de satisfacción). Este planteamiento hace que un objeto de estudio importante para la Teoría de Juegos sea la Economía y, en general, las Ciencias Sociales.Las decisiones y acciones llevadas a cabo por los agentes pueden tomarse de forma independiente, aunque tomando en cuenta la actuación de otros decisores, o en cooperación y de forma coordinada con ellos. Estos dos enfoques dan lugar a la división de la Teoría de Juegos en un parte dedicada a los juegos cooperativos y en otra dedicada a los juegos no cooperativos. En la presente Tesis nos ocuparemos de modelizar situaciones dentro del campo de la Teoría de Juegos cooperativos.Básicamente, un juego cooperativo analiza cuál es el fruto de la cooperación conjunta entre los agentes con la intención de encontrar un criterio que permita la distribución de las ganancias o beneficios obtenidos. En muchos de los modelos estudiados se observa o se asume que la cooperación siempre incrementa positivamente los resultados; sin embargo, la forma en cómo se incrementa es diferente según los problemas analizados.Una primera idea al respecto nos diría que la adhesión de nuevos miembros a una coalición de agentes nunca empeora el resultado obtenido por la coalición; en Teoría de juegos esta noción se expresa mediante el concepto de monotonía. Una segunda idea reforzaría la anterior e indicaría que romper una coalición de agentes ya formada resultaría ineficiente pues los grupos resultantes de la escisión saldrían perdiendo; esta condición nos conduce a lo que en Teoría de Juegos se denomina superaditividad. Una tercera vía aún más restrictiva respecto a la manera en que la cooperación es beneficiosa exigiría que el efecto positivo de la adhesión de un nuevo agente a una coalición fuera mayor cuanto mayor fuera el número de participantes en la coalición; en otras palabras, estaríamos hablando de la noción de convexidad. Las dos primeras condiciones (monotonía y superaditividad) son muy generales y se asumen en la mayoría de modelos. La convexidad, sin embargo, implica una regularidad en la aportación de los nuevos jugadores al juego: siempre resulta más productivo que un jugador se incorpore a una coalición con muchos jugadores que a una con pocos jugadores.

Les empreses de països com el Perú, que fa poc que creuen les fronteres per iniciar processos d’internacionalització, han de començar a conèixer i a valorar els factors que en determinen l’orientació al mercat internacional, ja que està demostrat que aquesta orientació té un impacte positiu en el rendiment organitzatiu de les empreses. Aquesta recerca recull el més important de la literatura sobre orientació al mercat en el context general i internacional, i després presenta una nova manera de valorar aquest constructe, amb la inclusió d’un component clau: l’orientació al benefici, un element que les empreses han de mesurar per la gran importància que té en la gestió d’empreses. Així mateix, l’instrument de mesura proposat incorpora components que ja han estat estudiats anteriorment i que han obtingut resultats positius, com també els factors principals que impulsen el desenvolupament de l’orientació al mercat internacional. Aquest instrument va ser validat inicialment en un estudi pilot al Perú aplicat a executius i experts, i, després de millorar-lo, es va aplicar a un estudi quantitatiu mitjançant enquestes en empreses del Perú amb capital peruà que actualment gestionen negocis internacionals, independentment de la seva manera d’operar. Aquesta recerca incorpora per primera vegada l’orientació al benefici com a part dels elements per mesurar l’orientació al mercat internacional, i demostra la relació positiva que hi ha entre els indicadors de desenvolupament en les exportacions i les estructures d’exportació amb orientació al mercat internacional, tal com ja s’havia demostrat en altres estudis preliminars duts a terme en diversos països. Tot i això, i al contrari del que es diu en estudis anteriors, no hi ha cap relació positiva entre l’orientació al mercat internacional i els sistemes d’exportació i la turbulència de l’entorn exportador, fet que es pot explicar per les diferències culturals existents i per l’etapa de negocis internacionals inicial en la qual es troba el país. / Las empresas de países como Perú, que recién están empezando a cruzar las fronteras para iniciar procesos de internacionalización, deben empezar a conocer y medir aquellos factores que determinan la Orientación al Mercado Internacional, ya que está demostrado que esta orientación impacta positivamente en el rendimiento organizacional de las empresas. La presente investigación recoge lo más importante sobre la literatura de Orientación al Mercado en su contexto general e internacional, y luego se presenta una nueva forma de medir este constructo incluyendo un componente clave que es la Orientación al Beneficio, componente que debe ser medido por las empresas, dada su importancia en la gestión de negocios. Asimismo el instrumento de medición propuesto incorpora también componentes, ya antes estudiados con resultados positivos, y los principales factores que impulsan el desarrollo de la orientación al mercado internacional. El instrumento de medición fue validado inicialmente en un estudio piloto en Perú aplicado a ejecutivos y expertos, y luego de ser mejorado, fue aplicado en un estudio cuantitativo a través de encuestas en empresas peruanas de capitales peruanos que actualmente gestionan negocios internacionales, cualquiera sea su modo de operación. La presente investigación incorpora por primera vez la Orientación al Beneficio como parte de los componentes para medir la Orientación al Mercado Internacional, y demuestra la relación positiva que existe entre los Indicadores de Desarrollo Exportador, y las Estructuras de Exportación con la Orientación al Mercado Internacional, como ya había sido demostrado en otros estudios preliminares en diversos países. Sin embargo, contradiciendo otros estudios anteriores, no se encuentra relación positiva entre los Sistemas de Exportación y la Turbulencia del Entorno Exportador con la Orientación al Mercado Internacional, lo cual puede explicarse por diferencias culturales y por la etapa inicial de negocios internacionales en la cual se encuentra el país. / Companies from countries like Peru, who are just beginning to cross the border to initiate processes of globalization, must begin to understand and measure those factors that determine the export market orientation, as it is shown that this approach positively impacts organizational performance of companies. This research brings together the most important literature on market orientation in general and international context and then presents a new way to measure this construct including a key component is the profit orientation, component to be measured by companies, given their importance in business management. Furthermore, the proposed measuring instrument also incorporates components, and previously studied with positive results, and the main factors driving the development of guidance to the international market. The instrument was initially validated in a pilot study in Peru applied to executives and experts, and after being improved, was applied in a quantitative study using surveys in Peruvian capital companies currently managing international businesses, whatever their mode of operation. This research incorporates for the first time as part of profit orientation of the components to measure the export market orientation, and demonstrates the positive relationship between Export Development Indicators, and the Export Structure with the Export Market Orientation, as had been demonstrated in other preliminary studies in several countries. However, contradicting earlier studies, there is not positive relationship between Export System and the Turbulence of the Export Environment with the Export Market Orientation, which can be explained by cultural differences and the initial stage of international business in which country finds itself.