Tesis por compendio / [ES] The pursuit of sustainable development in urban areas is crucial due to their significance as the primary human habitat and resource consumer. Rapid urbanization poses significant challenges for city management, necessitating actions to ensure sustainability and mitigate resource depletion. The conservation of water resources turns out to be an important focus, particularly in society's development due to the number of factors that depend on this resource. Water resources are essential for, serving critical roles in human health, agriculture, and industry, while also facilitating economic activities, cultural values, and climate regulation. In this context, the sustainability of water systems encompasses social, environmental, economic, and asset dimensions. Nevertheless, the accelerated social growth, exacerbates the strain on water supplies, necessitating measures to ensure sustainability. Key considerations include ensuring equitable access to water services, minimizing environmental impact, implementing cost-effective policies, and enhancing infrastructure resilience. Adopting sustainable practices encounters obstacles, particularly in data measurement and analysis, hindered by the complexities of emerging technologies. Addressing these challenges requires leveraging indicators to assess progress towards Sustainable Development Goals (SDGs) quantitatively. Despite significant strides, evaluating progress toward SDGs remains a complex task, particularly in urban water systems. Consequently, ongoing efforts are essential to advance sustainable development initiatives and ensure the long-term viability of urban water resources. Even though the SDGs have motivated several projects to advance sustainable development. However, it is complex to determine the progress made in fulfilling these goals, especially in particular cases like urban water systems. The development of a framework to measure sustainability in urban water systems contributes to the decision- making process to optimize system performance across the entire water cycle. These decision-making processes are crucial for various stakeholders, including governmental entities, the general population, and, of course, water resource managers. Considering the above, the main objective of this doctoral thesis consists of the development of a methodology to measure and categorize hydraulic systems according to their contribution to sustainability from their three dimensions. The methodology is based on the implementation of a series of indicators linked to each of the goals of the Sustainable Development Goals established by the UN. In this way and as a result of this work, it will be possible to categorize any type of urban water system with labels that indicate the level of contribution to achieving the SDGs and highlight the importance of water resources in meeting the SDGs. Also, another objective of the methodology's implementation is to validate by assessing the progress of the indicators if it is sufficient, or if acceleration and additional measures are required. This will serve as a benchmarking tool, as a support point for decision-making by the different actors involved in hydraulic management, thus achieving more sustainable water management. To achieve this objective, the doctoral thesis has been developed in three phases, the results of which have been published in 3 articles in indexed journals (JCR). The phases of work development are as follows: (i) Contextualization and development of the methodology (Publication I): an investigation was carried out on the concept of sustainability and what it encompassed, as well as the definition of the goals, their progress, and indicators currently used by both the UN and other entities for the evaluation of these. To complement this, case studies of urban hydraulic systems in which sustainability was evaluated were reviewed. Based on the information collected and as a result of the research, the evaluation methodolo / [CA] La cerca del desenvolupament sostenible en les zones urbanes és crucial a causa de la seua importància com a principal hàbitat humà i consumidor de recursos. La ràpida urbanització planteja desafiaments importants per a la gestió de la ciutat, la qual cosa requerix accions per a garantir la sostenibilitat i mitigar l'esgotament dels recursos. La conservació del recurs hídric resulta ser un focus important, particularment en el desenvolupament de la societat a causa de la quantitat de factors que depenen d'este recurs. Els recursos hídrics són essencials per a exercir funcions crítiques en la salut humana, l'agricultura i la indústria, al mateix temps que faciliten les activitats econòmiques, els valors culturals i la regulació del clima. En este context, la sostenibilitat dels sistemes hídrics abasta dimensions socials, ambientals, econòmiques i d'actius. No obstant això, el creixement social accelerat exacerba la pressió sobre el subministrament d'aigua, la qual cosa requerix mesures per a garantir la sostenibilitat. Les consideracions clau en este assumpte inclouen garantir l'accés equitatiu als servicis d'aigua, minimitzar l'impacte ambiental, implementar polítiques rendibles i millorar la resiliència de la infraestructura. L'adopció de pràctiques sostenibles troba obstacles, particularment en el mesurament i anàlisi de dades, obstaculitzats per les complexitats de les tecnologies emergents. Per a abordar estos desafiaments és necessari aprofitar els indicadors per a avaluar quantitativament el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (*ODS). Malgrat els importants avanços, avaluar el progrés cap als *ODS continua sent una tasca complexa, particularment en els sistemes d'aigua urbans. En conseqüència, els esforços continus són essencials per a promoure iniciatives de desenvolupament sostenible i garantir la viabilitat a llarg termini dels recursos hídrics urbans. Encara que els *ODS han motivat diversos projectes per a avançar en el desenvolupament sostenible. No obstant això, és complex determinar els avanços en el compliment d'estes metes, especialment en casos particulars com els sistemes d'aigua urbans. El desenvolupament d'un marc per a mesurar la sostenibilitat en els sistemes d'aigua urbans contribuïx al procés de presa de decisions per a optimitzar el rendiment del sistema al llarg de tot el cicle de l'aigua. Estos processos de presa de decisions són crucials per a diverses parts interessades, incloses entitats governamentals, la població en general i, per descomptat, els administradors de recursos hídrics. Considerant l'anterior, l'objectiu principal d'esta tesi doctoral consistix en el desenvolupament d'una metodologia per a mesurar i categoritzar els sistemes hidràulics segons la seua contribució a la sostenibilitat des de les seues tres dimensions. La metodologia es basa en la implementació d'una sèrie d'indicadors vinculats a cadascuna de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible establits per l'ONU. D'esta manera i com a resultat d'este treball, serà possible categoritzar qualsevol tipus de sistema d'aigua urbà amb etiquetes que indiquen el nivell de contribució a l'assoliment dels *ODS i ressalten la importància dels recursos hídrics en el compliment dels *ODS. Així mateix, un altre objectiu de la implementació de la metodologia és validar avaluant l'avanç dels indicadors si és suficient, o si es requerix acceleració i mesures addicionals. Això servirà com a ferramenta de benchmarking, com a punt de suport per a la presa de decisions dels diferents actors implicats en la gestió hidràulica, aconseguint així una gestió més sostenible de l'aigua. Per a aconseguir este objectiu, la tesi doctoral s'ha desenvolupat en tres fases, els resultats de les quals s'han publicat en 3 articles en revistes indexades (*JCR). Les fases del desenvolupament del treball són les següents: (i) Contextualització i desenvolupament de la metodologia (Publicació I): es va realitzar una investigació sobre e / [EN] The pursuit of sustainable development in urban areas is crucial due to their significance as the primary human habitat and resource consumer. Rapid urbanization poses significant challenges for city management, necessitating actions to ensure sustainability and mitigate resource depletion. The conservation of water resources turns out to be an important focus, particularly in society's development due to the number of factors that depend on this resource. Water resources are essential for, serving critical roles in human health, agriculture, and industry, while also facilitating economic activities, cultural values, and climate regulation. In this context, the sustainability of water systems encompasses social, environmental, economic, and asset dimensions. Nevertheless, the accelerated social growth, exacerbates the strain on water supplies, necessitating measures to ensure sustainability. Key considerations include ensuring equitable access to water services, minimizing environmental impact, implementing cost-effective policies, and enhancing infrastructure resilience. Adopting sustainable practices encounters obstacles, particularly in data measurement and analysis, hindered by the complexities of emerging technologies. Addressing these challenges requires leveraging indicators to assess progress towards Sustainable Development Goals (SDGs) quantitatively. Despite significant strides, evaluating progress toward SDGs remains a complex task, particularly in urban water systems. Consequently, ongoing efforts are essential to advance sustainable development initiatives and ensure the long-term viability of urban water resources. Even though the SDGs have motivated several projects to advance sustainable development. However, it is complex to determine the progress made in fulfilling these goals, especially in particular cases like urban water systems. The development of a framework to measure sustainability in urban water systems contributes to the decision- making process to optimize system performance across the entire water cycle. These decision-making processes are crucial for various stakeholders, including governmental entities, the general population, and, of course, water resource managers. Considering the above, the main objective of this doctoral thesis consists of the development of a methodology to measure and categorize hydraulic systems according to their contribution to sustainability from their three dimensions. The methodology is based on the implementation of a series of indicators linked to each of the goals of the Sustainable Development Goals established by the UN. In this way and as a result of this work, it will be possible to categorize any type of urban water system with labels that indicate the level of contribution to achieving the SDGs and highlight the importance of water resources in meeting the SDGs. Also, another objective of the methodology's implementation is to validate by assessing the progress of the indicators if it is sufficient, or if acceleration and additional measures are required. This will serve as a benchmarking tool, as a support point for decision-making by the different actors involved in hydraulic management, thus achieving more sustainable water management. To achieve this objective, the doctoral thesis has been developed in three phases, the results of which have been published in 3 articles in indexed journals (JCR). The phases of work development are as follows: (i) Contextualization and development of the methodology (Publication I): an investigation was carried out on the concept of sustainability and what it encompassed, as well as the definition of the goals, their progress, and indicators currently used by both the UN and other entities for the evaluation of these. To complement this, case studies of urban hydraulic systems in which sustainability was evaluated were reviewed. Based on the information collected and as a result of the research, the evaluation methodolo / Garcia Rodriguez, CA. (2024). Development of a Methodology to Characterize Sustainability in Hidraulic Systems by Applying Indicators that Evaluate Goals Contained in the Sustainable Development Goals [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213236 / Compendio

Flooding is of great concern world-wide, causing damage to infrastructure, property and loss of life. Low-income countries, in particular, can be negatively affected by flood events due to their inherent vulnerabilities. Moreover, data to perform studies for flood risk management in low-income regions are often scarce or lacking sufficient quality. This thesis proposes new methodologies and explores the use of unconventional sources of information in flood hazard assessment in areas where the quantity or sufficient quality of traditional hydrometrical data are lacking.  One method was developed to account for errors in spatially averaged rainfall, from a sparse rain-gauge network, used as input to a rainfall-runoff model. A spatially-averaged and event-dependent rainfall depth multiplier led to improvements of the hydrographs at calibration. And by using a distribution of the multiplier, identified from previous events in the catchment, improvement in predictions could also be obtained. A second method explored the possibility of reproducing an unmeasured extreme flood event using a combination of models, post-event data, precipitation and an uncertainty-analysis framework. This combination allowed the identification of likelihood-associated parameter sets from which the flood hazard map for the extreme event could be obtained. A third and fourth study made at the regional scale explored the value of catchment similarities, and the effects of climate on the hydrological response of catchments. Flood frequency curves were estimated for 36 basins, assumed ungauged, using regional information of short flow records, and local information about the frequency of the storm. In the second regional study, hydro-climatic information provided great value to constrain predictions of series of daily flow from a hydrological model. Previously described methods, used in combination with unconventional information within an uncertainty analysis, proven to be useful for flood hazard assessment at basins with data limitations. The explored data included: post-event measurements of an extreme flood event, hydro-climate regional information and local precipitation data. The methods presented in this thesis are expected to support development of hydrological studies underpinning flood-risk reduction in data-poor areas. / Extremt höga vattenflöden ställer till stora problem i hela världen. De skadar infrastruktur och egendom och orsakar död. Framför allt kan låg- och medelinkomstländer vara väldigt sårbara för extrema flöden. I dessa länder saknas dessutom ofta data som behövs för att kunna bedöma översvämningsrisker, eller så finns bara data av dålig kvalitet. Denna avhandling föreslår nya metoder som använder okonventionella informationskällor vid bedömning av översvämningsrisker i områden där traditionella hydrologiska data saknas eller har otillräcklig kvalitet. En metod utvecklades för att ta hänsyn till fel i rumslig medelnederbörd beräknad från ett glest nät av nederbördsmätare att användas som indata i en nederbörds-avrinningsmodell. Användning av en multiplikator för medelvärdesbildad nederbörd, i tid och rum, för enskilda högflödestillfällen ledde till förbättrad modellkalibrering. Genom att använda multiplikatorfördelningar, identifierade från tidigare högflödestillfällen i avrinningsområdet, kunde också prognoser förbättras. En andra metod använde sig av möjligheten att reproducera ett extremt högflöde inom ramen för en osäkerhetsanalys med hjälp av en kombination av modeller, nederbördsdata och data som uppmätts i efterhand. Denna kombination gjorde det möjligt att identifiera parametervärdesuppsättningar med hophörande sannolikheter ur vilka det gick att erhålla en översvämningskarta för det höga flödet. En tredje och fjärde studie i regional skala utforskade värdet av likheter mellan avrinningsområden och hur områdenas hydrologiska gensvar beror av klimatet. Kurvan för kumulativa högflödesfrekvenser (flood frequency curve, FFC) kunde skattas med hjälp av lokal nederbördsinformation och regional information om korta tidsserier av vattenföring från 36 avrinningsområden som antogs sakna vattenföringsdata. I den andra regionala studien visade sig hydroklimatisk information av värde för att avgränsa godtagbara prognoser för daglig vattenföring från en hydrologisk modell. Tidigare beskrivna metoder, använda tillsammans med okonventionell information inom ramen för en osäkerhetsanalys, visade sig vara användbara för att bedöma översvämningsrisker i avrinningsområden med databegränsningar. Bland utforskade data fanns: mätningar i efterhand av ett extremt högflöde, hydroklimatisk regional information och lokala nederbördsmätningar. Metoderna i denna avhandling förväntas kunna stödja utvecklingen av hydrologiska studier av höga flöden och översvämningar i områden med bristande datatillgång. / Las inundaciones ocasionan daños a la infraestructura, propiedad y pérdida de vidas a nivel mundial. Los países en desarrollo son los más vulnerables a inundaciones, la calidad y cantidad de datos hidro-climatológicos disponibles en los mismos dificulta el desarrollo de estudios para la evaluación de riesgo a esta amenaza. Esta tesis propone métodos en la que se hace uso de fuentes de información no-convencionales para la evaluación de riesgo por inundación en regiones con datos escasos o limitados. Un método considera el error asociado a la precipitación promedio sobre cuencas en modelos lluvia-escorrentía como un factor multiplicador del histograma del evento. El uso de la precipitación promedio junto con una distribución probabilística del factor multiplicador como datos de entrada a un modelo de lluvia-escorrentía mejoraron los hidrogramas durante los periodos de calibración y predicción. Un segundo método exploró la posibilidad de reproducir un evento extremo de inundación usando una combinación de modelos hidrológicos e hidráulico, un análisis de incertidumbre, datos hidrométricos recopilados después del evento y datos de precipitación registrados durante-el-evento. Dicha combinación permitió la identificación de los parámetros de los modelos y la elaboración un mapa de amenaza por inundaciones para dicho evento. Adicionalmente, se estimaron curvas de frecuencia de inundaciones para 36 cuencas, asumidas no aforadas, mediante un método de regionalización que usa registros de caudal de corta duración disponibles en la región. Dichas curvas fueron extendidas haciendo uso de información local sobre la frecuencia de las tormentas. Se encontró que la información hidro-climatológica tiene un gran valor para reducir el rango de incertidumbre de las simulaciones de caudal diaria de un modelo hidrológico. Los métodos anteriores se usaron en combinación con información no-convencional dentro de un análisis de incertidumbre y han probado su utilidad para la evaluación de riesgo por inundaciones en cuencas con registros escasos o limitados. Los datos utilizados en esta tesis incluyen datos hidrométricos recopilados pasado el evento, registros hidro-climatológicos regionales y precipitación local. Se espera que los métodos presentados aquí contribuyan al desarrollo de estudios hidrológicos importantes para la reducción del riesgo por inundaciones en regiones con déficit de registros hidro-climatológicos.

Tesis por compendio / [ES] El riego desempeña un papel vital en la agricultura productiva y sostenible. En el contexto actual, está determinado no solo por la disponibilidad de agua, sino también por la gestión eficiente de los recursos. Varios autores han intentado medir el desempeño de las redes de riego a través de diversos enfoques en términos de indicadores técnicos. En aras de impulsar el desarrollo sostenible en el dimensionamiento en redes de riego presurizadas, se evaluaron modelos de diferentes autores para discutir las ventajas y desventajas a considerar en futuras metodologías, garantizando la operación óptima de la red y mejorando la sostenibilidad. Para el desarrollo de dicha metodología, el paso inicial será la realización de una revisión del estado del arte de los métodos de diseño de redes. Una vez establecida la metodología se desarrollará la auditoría de diseño a través de la asignación de indicadores para diseño y gestión cuantificando su impacto en términos energéticos y de sostenibilidad. Por último, se aplicará a casos reales y ser integrará como parte de una herramienta para la mejora energética en sistemas de distribución. En esta tesis se presenta el desarrollo de una metodología integral para el diseño y análisis de redes de riego presurizadas, centrada en la optimización de la distribución de caudales y en la mejora de los indicadores de sostenibilidad técnica, económica y ambiental. La investigación se divide en varias etapas clave que abarcan desde la revisión del estado del arte hasta la aplicación práctica de la metodología desarrollada. (i) Contextualización: Primero, se realizó una revisión exhaustiva del estado del arte de los métodos existentes de diseño y análisis de redes de riego. Este análisis permitió identificar las limitaciones y áreas de mejora en las metodologías actuales, sentando las bases para el desarrollo de un modelo analítico avanzado. (ii) Desarrollo metodológico: En la segunda etapa, se estableció una metodología para desarrollar un modelo analítico capaz de evaluar y optimizar la distribución de caudales en las redes de riego. Paralelamente, se desarrolló una auditoría de diseño que utiliza indicadores específicos de diseño y gestión para evaluar el impacto en términos de eficiencia energética y sostenibilidad. Esta metodología fue validada mediante pruebas iniciales que demostraron su robustez y adaptabilidad. (iii) Aplicación a casos de estudio: En la etapa final, la metodología desarrollada fue aplicada a casos reales utilizando datos experimentales, lo que permitió comprobar su efectividad en situaciones prácticas. Además, se desarrolló una herramienta práctica basada en esta metodología, diseñada para facilitar la mejora energética de los sistemas de distribución de riego. Los resultados obtenidos a lo largo de esta investigación fueron publicados en 3 publicaciones en revistas indexadas en JCR. Los resultados de la contextualización se presentan en la Publicación I, sentando las bases para los siguientes pasos y el proceso de investigación. El desarrollo de la metodología correspondió a la Publicación II y estuvo compuesta de dos pasos paralelos. El primer paso fue establecer una metodología de desarrollo de modelos analíticos para evaluar las distribuciones de caudal. Se empleó un enfoque multicriterio, incorporando varios factores técnicos y ambientales para asegurar un diseño sostenible. El segundo paso consistió en la implementación de una auditoría de diseño, asignando indicadores de energía y sostenibilidad para medir el impacto de las decisiones de diseño. La Publicación II y la Publicación III contenían los resultados para las aplicaciones prácticas. El desarrollo metodológico se aplicó al estudio de caso y sus resultados se incluyeron en la Publicación II. Luego, en la Publicación III, se desarrolló una herramienta para la mejora energética en los sistemas de distribución y se aplicó a los estudios de caso, aumentando así la eficiencia y la sostenibilidad en el caso de estudio. / [CA] El reg exercix un paper vital en l'agricultura productiva i sostenible. En el context actual, està determinat no sols per la disponibilitat d'aigua, sinó també per la gestió eficient dels recursos. Diversos autors han intentat mesurar l'acompliment de les xarxes de reg a través de diversos enfocaments en termes d'indicadors tècnics. A fi d'impulsar el desenrotllament sostenible en el dimensionament en xarxes de reg pressuritzades, es van avaluar models de diferents autors per a discutir els avantatges i desavantatges a considerar en futures metodologies, garantint l'operació òptima de la xarxa i millorant la sostenibilitat. Per al desenrotllament d'esta metodologia, el pas inicial serà la realització d'una revisió de l'estat de l'art dels mètodes de disseny de xarxes. Una vegada establida la metodologia es desenrotllarà l'auditoria de disseny a través de l'assignació d'indicadors per a disseny i gestió quantificant el seu impacte en termes energètics i de sostenibilitat. Finalment, s'aplicarà a casos reals i ser integrarà com a part d'una ferramenta per a la millora energètica en sistemes de distribució. En esta tesi es presenta el desenrotllament d'una metodologia integral per al disseny i anàlisi de xarxes de reg pressuritzades, centrada en l'optimització de la distribució de cabals i en la millora dels indicadors de sostenibilitat tècnica, econòmica i ambiental. La investigació es dividix en diverses etapes clau que abasten des de la revisió de l'estat de l'art fins a l'aplicació pràctica de la metodologia desenrotllada. (i) Contextualització: Primer, es va realitzar una revisió exhaustiva de l'estat de l'art dels mètodes existents de disseny i anàlisi de xarxes de reg. Esta anàlisi va permetre identificar les limitacions i àrees de millora en les metodologies actuals, establint les bases per al desenrotllament d'un model analític avançat. (ii) Desenrotllament metodològic: En la segona etapa, es va establir una metodologia per a desenrotllar un model analític capaç d'avaluar i optimitzar la distribució de cabals en les xarxes de reg. Paral·lelament, es va desenrotllar una auditoria de disseny que utilitza indicadors específics de disseny i gestió per a avaluar l'impacte en termes d'eficiència energètica i sostenibilitat. Esta metodologia va ser validada mitjançant proves inicials que van demostrar la seua robustesa i adaptabilitat. (iii) Aplicació a casos d'estudi: En l'etapa final, la metodologia desenrotllada va ser aplicada a casos reals utilitzant dades experimentals, la qual cosa va permetre comprovar la seua efectivitat en situacions pràctiques. A més, es va desenrotllar una ferramenta pràctica basada en esta metodologia, dissenyada per a facilitar la millora energètica dels sistemes de distribució de reg. Els resultats obtinguts al llarg d'esta investigació van ser publicats en 3 publicacions en revistes indexades en JCR. Els resultats de la contextualització es presenten en la Publicació I, establint les bases per als següents passos i el procés d'investigació. El desenrotllament de la metodologia va correspondre a la Publicació II i va estar composta de dos passos paral·lels. El primer pas va ser establir una metodologia de desenrotllament de models analítics per a avaluar les distribucions de cabal. Es va emprar un enfocament multicriteri, incorporant diversos factors tècnics i ambientals per a assegurar un disseny sostenible. El segon pas va consistir en la implementació d'una auditoria de disseny, assignant indicadors d'energia i sostenibilitat per a mesurar l'impacte de les decisions de disseny. La Publicació II i la Publicació III contenien els resultats per a les aplicacions pràctiques. Esta investigació contribuïx significativament a l'avanç de la gestió eficient dels recursos hídrics en l'agricultura, promovent pràctiques més sostenibles i responsables. / [EN] Irrigation plays a vital role in productive and sustainable agriculture. In the current context, it is determined not only by water availability but also by the efficient management of resources. Several authors have attempted to measure the performance of irrigation networks through various approaches in terms of technical indicators. To promote sustainable development in the sizing of pressurized irrigation networks, models from different authors were evaluated to discuss the advantages and disadvantages to be considered in future methodologies, ensuring optimal operation of the network and improving sustainability. To develop this methodology, the initial step will be to review the state of the art of network design methods. Once the methodology is established, the design audit will be developed by assigning indicators for design and management, quantifying their impact in terms of energy and sustainability. Finally, it will be applied to real cases and integrated as part of a tool for energy improvement in distribution systems. This thesis presents the development of a comprehensive methodology for designing and analyzing pressurized irrigation networks, focused on optimizing flow distribution and improving technical, economic, and environmental sustainability indicators. The research is divided into several key stages, from reviewing the state of the art to applying the developed methodology. (i) Contextualization: First, a comprehensive review of the state of the art of existing methods of irrigation network design and analysis was carried out. This analysis allowed identifying the limitations and areas for improvement in current methodologies, laying the foundations for developing an advanced analytical model. (ii) Methodology development: In the second stage, a methodology was established to develop an analytical model capable of evaluating and optimizing flow distribution in irrigation networks. In parallel, a design audit was developed using specific design and management indicators to assess the impact of energy efficiency and sustainability. This methodology was validated through initial tests that demonstrated its robustness and adaptability. (iii) Application to case studies: In the final stage, the developed methodology was applied to real cases using experimental data, which allowed its effectiveness to be verified in practical situations. In addition, a practical tool based on this methodology was developed and designed to facilitate the energy improvement of irrigation distribution systems. The results obtained throughout this research were published in 3 publications in JCR-indexed journals. The contextualization corresponds to results presented in Publication I, setting the foundation for the following steps and the research process. The methodology development corresponded to Publication II and consisted of two parallel steps. The first step was establishing an analytical model development methodology for evaluating flow distributions. A multi-criteria approach was employed, incorporating various technical and environmental factors to ensure a sustainable design. The second step consisted of a design audit implementation, assigning energy and sustainability indicators to measure the impact of design decisions. The results confirm that the proposed methodology is viable and effective and significantly improves sustainability and energy efficiency in pressurized irrigation networks. This research contributes significantly to the advancement of the efficient management of water resources in agriculture, promoting more sustainable and responsible practices. / García Espinal, MA. (2024). Methodological Development based on the Analysis of Flow Distributions to Improve the Design and Management of Pressurized Irrigation Networks Focused on Improving Sustainability [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213417 / Compendio