La investigación tuvo como propósito conocer la eficacia de dos generaciones de planes de mejoramiento educativo en la superación de los resultados académicos medidos por el sistema de medición de la calidad de la educación, SIMCE, en establecimientos municipales del país. Relacionar estos resultados y las prácticas de mejoramiento del liderazgo, gestión curricular y convivencia escolar definidas en los planes de mejoramiento de la generación del sistema de aseguramiento de la calidad de la gestión escolar, SACGE, y aquellos financiados por la Ley de Subvención escolar preferencial. Las investigaciones sobre escuelas efectivas respaldaron el estudio. Se utilizó metodología cuantitativa no experimental descriptiva de carácter correlacional, también cualitativa para analizar ciertas variables. La población blanco la constituyeron 211 establecimientos adscritos al SACGE el año 2004. La muestra la conformaron 51 establecimientos que respondían a los criterios de selección. Para recolectar información se utilizaron informes finales de resultados de autoevaluación, informes de resultados SIMCE, planes de mejoramiento educativo y entrevistas a equipos directivos de los establecimientos del estudio. Los resultados muestran que no existe relación entre los resultados del SIMCE y las prácticas de liderazgo, gestión curricular y convivencia escolar, independiente del tamaño de la escuela, dado el bajo nivel de desarrollo de las prácticas. Como conclusión se estableció que aquellos que construyen capacidades en sus equipos mejoran sus resultados y la Ley de Subvención escolar preferencial es un valioso instrumento para la mejora. Se recomendó implementar políticas de perfeccionamiento a directivos para transitar hacia un liderazgo centrado en el aprendizaje. / The research aimed at determining the effectiveness of two generations of educational improvement plans meant to overcome academic results measured by the Measurement System of the Quality of Education, SIMCE, in public schools of the country. To relate these results to leadership improvement practices, curriculum and school life management defined in the Improvement Generation of the School Management Quality Assurance System plans, SACGE, and those funded by the Preferential School Grant Law. Research on effective schools supported the study. Quantitative non-experimental descriptive of correlational type methodology was applied, also qualitative to analyze some variables. The target population was composed by 211 schools belonging to SACGE 2004 schools. The sample consisted of 51 schools that met the selection criteria. To collect information final results of self-assessment reports, SIMCE performance reports educational improvement plans and interviews with the sample schools’ management teams were used. The results showed that there is no relationship between the SIMCE results and leadership practices, curriculum management and school life, and they are not linked to the size of the school, given the low level of development of the practices. As a conclusion it was established that those who build skills in their teams improve their results and the Preferential School Grant Law is a valuable tool for improvement. It was recommended to implement development policies to managers in order to move towards a learning-centered leadership.

Las diferentes transformaciones (sociales, culturales, educativas, legislativas y económicas) que se están viviendo en los últimos años en nuestra sociedad están teniendo una repercusión en las relaciones que se establecen entre las familias y las escuelas. Estos cambios en estas dos instituciones están generando distintas maneras de construir vínculos entre ambas. La finalidad de la presente investigación es conocer, describir e interpretar qué tipos de relaciones se establecen entre las familias y las escuelas. Para poder avanzar hacia este objetivo, se plantean unos interrogantes: a) ¿Qué se entiende por familia y por escuela? b) ¿Qué tipologías de familias asisten a las escuelas y qué estructuras de escuela existen? c) ¿Qué mecanismos, estrategias, técnicas se ponen en juego entre ambas instituciones? f) ¿Cuáles son las fortalezas y debilidades de las relaciones que se establecen? g) ¿Cómo se puede favorecer al establecimiento de relaciones positivas, cordiales, de encuentro, de escucha activa entre ambas instituciones? Estos interrogantes llevan a: a) Revisar las líneas de investigación más importantes en torno a la evolución de la familia y el contexto escolar, y sus implicaciones en las relaciones que establecen. b) Analizar las conceptualizaciones de la diversidad familiar y de la escuela. c) Identificar el proceso de construcción de las relaciones entre familias y escuelas: tipologías y dimensiones. d) Describir los mecanismos y las estrategias que se despliegan entre ambas. e) Detectar y describir las fortalezas y debilidades de las relaciones y, f) Ofrecer sugerencias, orientaciones y posibles líneas de acciones para favorecer las relaciones entre familias – escuelas. Para poder dar cuenta de este estudio, la investigación queda dividida en cuatro partes: La primera, la reconstrucción del marco teórico (la familia; la escuela y; la relación familia - escuela). La segunda, el marco metodológico, donde se abordan las decisiones ontológicas, epistemológicas y metodológicas de la investigación. Para ello, se parte de tres estudios de caso en tres escuelas públicas con diferentes perspectivas y prácticas sobre la relación familia y escuela. La tercera, la reconstrucción de la investigación, en la que se recuperan los objetivos de la misma; poniendo en juego los tres estudios de casos, y realizando un análisis comparativo, en el que se intenta entretejer los mecanismos, estrategias y técnicas, las semejanzas y diferencias entre las distintas políticas y prácticas de la relación familia y escuela. Y, la cuarta, en la que se da cuenta de las conclusiones y propuestas de acciones. / During the last years we have been experiencing a series of transformations (in the social, cultural, educative, legal and economic field) that are definitely affecting the different relationships that can be established between families and schools. Thus, these changes offer new ways to establish connections between both institutions. The aim of the present research is to know, describe and explain what relationships can be established between schools and families. In order to reach this goal, several questions should be posed: a) what do we understand as families and schools? b) What kind of families goes to schools and what kind of school structures does exist? c) What strategies, mechanisms and technics play a role between both institutions? d) Which are the strengths and weaknesses of those relationships? e) How can positive, cordial and active relationships be fostered and promoted? All these questions lead to: a) Revise the main research lines concerning the evolution of both family and school contexts, as well as its implications in the relationships that are established. b) Analyse the concepts “family diversity” and “school diversity” c) Identify the process of building up relationships between schools and families: types and dimensions d) Describe the mechanisms and strategies that are displayed within them e) Identify and describe the strengths and weaknesses of the relationship and finally f) offer suggestions, orientations and possible action lines in order to boost family-school relationships. Taking all these considerations into account, this research is divided in four parts. The first one rebuilds the theorical framework (families, schools and the family-school relationship). The second one focuses on the methodological framework in which ontological, epistemological and methodological decisions are addressed. To do so, three case studies from three different public schools are taken into account, considering their different perspectives and practices concerning family-school relationships. The third one rebuilds the research by pointing out the main goals of the research as well as trying to link them with the three case studies, presenting a comparative analysis in which the mechanisms, strategies, techniques, similarities and differences among the different practises and politics of school-family relationships are intertwined. The fourth and last one gives an account of the conclusions and proposals for actions.

El asesoramiento psicopedagógico a los centros educativos es una práctica profesional muy compleja que resulta difícil de evaluar. Al tratarse de una práctica construida a partir de la interacción entre las preocupaciones e intereses de diversos grupos i/o sujetos implicados (profesorado, centros, directivos, familias, administración, asesores, ...) no se pueden describir con facilidad criterios para evaluar su adecuación. Si además optamos por una evaluación que se oriente a la comprensión y a la mejora de los servicios ofrecidos por los Equipos y no solo a la medida de algunos indicadores poco relevantes, la tarea se vuelve francamente compleja.La tesis que se presenta aquí pretende proponer un "modelo de evaluación" que aporte conocimiento relevante para la comprensión y la mejora de la práctica asesora respetando su complejidad, partiendo de las aportaciones de los diversos implicados y de la rica tradición de reflexión interna que ha caracterizado a los Equipos de Asesoramiento Psicopedagógico (EAP) desde su creación dentro del sistema educativo en Cataluña. La investigación se ha desarrollado en 3 fases sucesivas en las que se ha entrevistado a profesionales significativos de los diferentes sectores implicados en la práctica asesora estudiada (centros, profesionales de EAP, tácnicos de la administración, especialistas en el estudio del asesoramiento), se han aplicado las primeras propuestas del modelo a la evaluación real de 3 EAP de Barcelona y se ha expuesto el modelo al "Juicio de 2 expertos en Evaluación" (Miguel Ángel Santos Guerra y Saville Kushner).El resultado es la propuesta del modelo de evaluación denominado EDSOM-EAP (Evaluación, Dialógica, Sistemática, Orientada a la Mejora de los EAP) que combina el caràcter autoevaluativo (se desarrola por iniciativa y bajo la gestión de los propios EAP) con la sistematización del procedimiento cíclico y el contraste con el resto de implicados mediante los 4 diálogos que propone como fuente de indagación práctica:- Diálogo con el conocimiento y la experiencia interna - Diálogo con el conocimiento externo- Diálogo con los contextos de la práctica (usuarios, administración,...) - Diálogo con colaboradores críticos.En el modelo EDSOM-EAP se describen y argumentan sus bases y opciones teóricas, los procedimientos que pueden seguirse para desarrollar la evaluación, los roles que pueden jugar distintos implicados dentro y fuera de los equipos, las opciones de proceso y la necesidad de adaptarlos a las necesidades y características de cada equipo y se ofrecen ejemplos de instrumentos que pueden facilitar la reflexión para la mejora. Entre los instrumentos que se han desarrollado en la investigación se encuentra el Sistema Abierto de Criterios de Calidad (SACC) que ofrece un conjunto de criterios que pueden servir para valorar la práctica asesora, este conjunto de criterios se ha construido a partir de las aportaciones de los profesionales de los diferentes sectores consultados. / Psychopedagogical advising in schools is a very complex professional practice and its evaluation is often difficult. This thesis is an attempt to suggest a "Model of Evaluation" for the Psychopedagogical Advise Teams (EAP) which provides them with relevant knowledge for the understanding and improvement of the advising practice.Research has been developed in three consecutive phases. During the first phase reputed professionals of various sectors were interviewed. The interviews were carried out to professionals implied in the studied advising practice (schools, EAP professionals, administration technicians, specialists in advising theory). During the second phase the first proposals of the evaluation model have been applied to the actual evaluation of three EAPs in Barcelona. During the third phase the model has been expounded to the "judgement of two evaluation experts" (Miguel Ángel Santos Guerra and Saville Kushner). Its result is the proposal of the Evaluation Model named EDSOM-EAP (Dialogical, Systematic, Evaluation, Oriented towards the Improvement of EAPs). This model combines the self-evaluation nature (it is developed under the EAP management and initiative) with the sistematization of a cyclical process and the contrast with the rest of the people implied by means of the four dialogues suggested as a source of practical inquiry:- Dialogue with internal knowledge and experience- Dialogue with external knowledge- Dialogue with the contexts of practice (users, administration and so forth)- Dialogue with critical collaboratorsIn the EDSOM-EAP model its base and theoretical options, as well as the procedures that might be used in order to develop the evaluation, are described and argued. This model also defines the roles that the implied members can play inside and outside the teams, the process options and the need to adapt them to the necessities and characteristics of each team. Examples of tools that can be used to make the reflection for improvement easier are also provided in this model.Amongst the tools that have been developed in this research one can find the SACC(Open System of Quality Criteria) which offers a set of criteria that can be used to evaluate the advising practice. This tool has been constructed from the contribution of the enquired professionals of various sectors.

A full understanding of nutrient cycling in lotic ecosystems is crucial given the increasing influence of human activities on the eutrophication of streams and rivers. However, existing knowledge about nutrient cycling in human-altered streams (i.e., receiving point and diffuse sources) is still limited. The general objective of this dissertation was to examine point source effects on stream functional attributes, such as nutrient retention, denitrification and metabolism rates. We also quantified how the studied biogeochemical processes contribute to remove dissolved inorganic nitrogen (DIN) from point and diffuse sources, and examined relationships between N uptake measured based on experimental nutrient additions and N demand estimated from metabolism measurements. We selected two reaches located upstream and downstream of a point source in two streams draining a forest- and an agriculturaldominated catchments. Hence, the point source represented the main human influence in the forested stream, whereas the agricultural stream also received diffuse sources. The point source increased concentrations of ammonium (NH4 +-N), nitrate (NO3--N), soluble reactive phosphorus (SRP) and dissolved organic carbon in the forested stream, while only increased SRP concentration in the agricultural stream. The point source effect on water chemistry was likely to be overwhelmed by diffuse sources in this latter stream. Accordingly, point source inputs decreased nutrient retention efficiency, and increased denitrification and metabolism rates in the forested stream, whereas these effects were less clear in the agricultural stream. Retention of NH4 +-N was similar to potential nitrification rates in the two reaches of the two study streams, suggesting the importance of this process in NH4 +-N removal from the water column. Retention of NO3--N was similar to potential denitrification rates in the forested stream, suggesting the importance of this process as a net sink of NO3 --N. In contrast, high NO3--N fluxes in the agricultural stream resulted in low efficiency of denitrifiers to remove N from the water column. Hence, in-stream processes controlled DIN export in the forested stream, despite point source inputs, whereas much of the NO3--N reaching the channel via diffuse sources was lost downstream in the agricultural stream. Finally, estimated N demand was not correlated with measured N demand in any of the study reaches. Nevertheless, decoupling between measured and estimated N demand was clearly lower for the upstream reach of the forested stream (i.e., site with lowest human influence) than for the downstream reach and the two reaches of the agricultural stream (i.e., sites receiving nutrient inputs from human activities). Hence, coupling between carbon metabolism and N uptake in stream ecosystems is likely to become weaker with increasing anthropogenic nutrient inputs.

The amount of dissolved inorganic nitrogen delivered to streams and groundwater has substantially increased in the last decades due to anthropogenic impacts. This fact has stimulated research on processes related to the nitrogen cycling in order to elucidate the ability of terrestrial and aquatic ecosystems in controlling nitrogen loads. Some of these studies pointed out during storms streamwater chemistry is significantly altered. However, because of the inherent difficulty of an extensive field experimental setting for dealing with episodic storms, studies focused on hydrological processes or stream solute dynamics during storms rely on a very limited number of events. Hydrobiogeochemical processes have been mainly studied in temperate experimental catchments and little attention has been paid to Mediterranean catchments. Recent studies have stressed the fragility of Mediterranean regions in front of the global change and because of that Mediterranean regions should become hot spots for present and future studies.The main goal of the present thesis was to study the variability of nutrient dynamics, in particular nitrogen, during stormflow in relation to baseflow conditions in Fuirosos, an intermittent stream draining a small Mediterranean catchment (Part I). As a secondary objective (Part II), solute dynamics in Fuirosos were compared with those measured at one of its main tributaries, the Grimola stream. Biotitic granodiorite was an important fraction of the Fuirosos catchment, whereas the Grimola catchment was underlain by leucogranite. The Fuirosos stream had an alluvial zone and it was flanked by a well developed riparian forest, whereas the Grimola stream had not a significant alluvial zone, neither a well developed riparian area. Thereby, the effect of (i) catchment size, (ii) lithology and (iii) the presence of an alluvial-riparian zone on stream hydrogrochemistry were assessed by comparing the Fuirosos and Grimola streams.The Fuirosos Stream Watershed, a relatively undisturbed Mediterranean ecosystem that can not be considered a N-saturated catchment, leaks to the stream most of the nitrogen loss in the form of nitrate (57 %). This figure contrast with that reported for other pristine tropical and humid catchments where nitrogen export is mainly in the form of dissolved organic nitrogen. In particular, nitrate is mainly mobilized during stormflow conditions (from 52 % to 80 % of the annual yield). Contrastingly, most of the dissolved organic carbon export occurs during baseflow conditions (from 40 to 70 % of the annual yield). These results point to a decoupling between soil nitrification and nutrient uptake by biota, which brings about the leaking of nitrate to the stream. Hydrochemistry in this Mediterranean intermittent stream is highly variable within and in between years. The antecedent moisture conditions and the magnitude of storm events are key factors on shaping the hydrological responses to storm events. However, storm episodes that occur during similar climatological and hydrological conditions produce different streamwater chemistry depending upon the time of the year. This is so, mainly because of the influence of the summer drought period on streamwater chemistry. Both, the mixing model (EMMA) and the spectral analysis approaches, point out that groundwater is the most important contributor to stormflow in Fuirosos. Nonetheless, the EMMA approach emphasizes how stream water and nitrate sources vary throughout the year. Our results stress the importance of sampling storms during all seasons to draw general conclusions about watershed processes. The mixing model shows that nitrate is retained by biota in the Fuirosos alluvial zone only when streamflow is lower than 80 l/s. Above this threshold, the system is not efficient in retaining nitrate arriving from the catchment. This result might be keep on mind when establishing the importance of near- and in-stream processes for regulating catchment nitrate loads since a major fraction of the annual nitrate export usually occurs during stormflow conditions in many catchments. The spectral analysis also shows that the variability of stream nitrate concentrations is more damped in Fuirosos than in Grimola. This is attributed to the buffer effect that biota has on nitrate concentrations in the Fuirosos alluvial zone, which retards its delivery in relation to the Grimola catchment. / "Efecte de les pluges en la dinàmica del nitrogen en una riera intermitent i mediterrània"La quantitat de nitrogen dissolt que arriba avui dia als nostres rius i aqüífers és substancialment major a la de fa un parell de dècades a resultes de l'activitat antròpica. Aquest fet ha estimulat força la recerca dels processos relacionats amb el ciclatge del nitrogen, amb la intenció d'esbrinar la capacitat que tenen els ecosistemas terrestres i aquàtics per controlar les càrregues de nitrat que els hi arriben. Alguns d'aquests estudis indiquen que durant les tempestes s'altera de forma substancial la química de l'aigua del riu. Això no obstant, la major part dels treballs realitzats es recolzen en un nombre limitat d'episodis, donada la dificultat inherent al mostreig intensiu de camp a l'hora d'estudiar les respostes hidrològiques i la dinàmica dels soluts durant les crescudes. Tradicionalment, la comunitat científica s'ha dedicat a l'estudi dels processos hidrobiogeoquímics de regions temperades i tropicals, i desafortunadament, les conques Mediterrànies no han estat objecte de la seva atenció. Estudis recents alerten de la fragilitat de les regions Mediterrànies enfront del canvi global, i per tant, urgeixen els estudis focalitzats en aquests ecosistemes.El principal objectiu d'aquesta tesi ha estat l'estudi de la variabilitat de la dinàmica dels nutrients, en particular del nitrogen, durant les crescudes en relació a la seva dinàmica en condicions de cabal basal en una riera intermitent, Fuirosos, en una conca Mediterrània. La hidrologia i la dinàmica dels soluts a la riera de Fuirosos s'ha comparat amb les de la Grimola, un dels seus efluents més importants. Hi ha diferències litològiques notables entre les dues conques. A més la riera de Fuirosos té zona al.luvial i està flanquejada per un bosc de ribera ben desenvolupat, mentre que la riera de Grimola no té zona al.luvial ni tampoc una zona riberenca ben diferenciada. Per tant, els efectes de (i) la mida de la conca, (ii) la litologia, i (iii) la presència d'una zona al.luvial i riberenca sobre la hidrobiogeoquímica d'un riu, van poder ésser contrastats comparant les rieres de Fuirosos i Grimola. L'estudi es va realitzar al Parc Natural del Montnegre-Corredor al Vallès Oriental entre els anys 1998 i 2004.

L'objectiu general d'aquesta tesi queda emmarcat dins del coneixement del bosc mediterrani i en concret de l'alzinar. El que s'ha pretés és analitzar en el cas de l'alzina (Quercus ilex L.). 1) Com la disponibilitat d'aigua i nutrients es relacionen amb les característiques estructurals i el contingut de nutrients que composen la capçada. 2) Quins patrons temporals de variació presenten. 3) Com aquests patrons temporals es poden relacionar amb la utilització dels nutrients, la seva reabsorció o retranslocament i l'eficiència en el seu ús. Aquestes análisis s'han fet sota diferents situacions de dísponibilitat d'aigua i nutrients.1r. cas. Seguiment a la part alta (coster) i baixa (vall) de la conca de L'Avic Entre aquests dos extrems es troba un gradient de disponibilitat dins del qual la vall reb menys radiació, té sols més profimds i, a més de la pluja, reb aports laterals d'aigua per drenatge de les parts més altes de la conca. També s'han analitzat quines diferències apareixen en el perfil vertical de les capçades i s'ha seguit en diferents moments de l'any. La massa de nutrient per unitat de superfície de fulla és diferent entre el coster i la vall reflectint les diferéncies de disponibilitat entre la part alta o coster i la baixa o vall. A la vall s'ha trobat més massa de nitrògen i de magnesi per unitat de superfície de fulla. Això es pot associar a una més alta capacitat fotosintètica en aquest lloc, que estimula un bosc menys dens i més alt quan es compara amb el coster. En canvi, s'ha trobat més massa i concentració de potassi al coster que a la vall, fet que pot estar relacionat amb un major control estomatic al coster que a la vall. El contingut de nutrients a les fulles al llarg del perfil vertical a la capçada aixi com la seva reabsorció decreixent des de la part alta a la part baixa de la capçada. Les fulles de la part inferior de la capçada tenen més restringit el magatzem de nutrients que poden ser reutilitzats. Les variacions en la massa de nitrogen i fòsfor per unitat de superfície de fulla posen en evidència processos de descarrega de nitrogen i fòsfor abans de l'estiu, i nova càrrega d'aquests nutrients en els períodes de menys producció. Les variacions de massa de nitrogen i fòsfor a les fulles vives van ser més grans a la vall. La reabsorció de nutrients de la fullaraca va ser lleugerament més alta pel nitrogen i més baixa pel fòsfor al coster. La reabsorció de fòsfor va ser sempre més alta a la vall. Un major creixement a la vall estimula la reabsorció de nutrients per l'efecte conegut per "source-sink".2n. cas: Manipulació experimental a partir de la irrigació i la fertilització.L'alzinar manipulat és relativament homogeni i se situa a uns 900 m d'altitud i en el vessant d'orientació E-SE del Barranc dels Torners; amb alzines d'uns 6 m d'alçada i una densitat mitjana de 18.500 peus/ha. Es va dissenyar un experiment factorial que ens permetés analitzar el paper de l'aigua, el nitrogen i el fòsfor, i les seves interaccions, per la qual cosa es van delimitar 24 parcel.les de 5 x 8 m., agrupades en blocs de vuit parcel.les. El fertilitzant es va aplicar de forma sòlida el març del 1989 i en una sola dosi, que consistia a 250 kg de N/ha en forma de nitrat amonic en els tractaments amb nitrogen i 125 kg de P/ha en forma de superfosfato calcic en els tractaments amb fòsfor. L'aigua es va proporcionar amb reg per goteig, amb un aport setmanal de 20-30 mm durant les èpoques més càlides de 1989, 1990 i 1991. El període d'estudi que presentem va des de la tardor de 1988 (abans de la manipulació) fins l'estiu de 1990. Diferències interannuals de les condicions ambientals en l'experiment de fertilització i d'irrigació han influenciat les característiques estructurals de la capçada a part dels canvis induits per l'experiment, de manera que fulles i branquillons produïts en anys secs (1989) són més petits que els produïts en anys més humits (1988). Aquestes diferències ja es van observar abans del tractament (comparant 1987 amb 1988). Malgrat això, la producción de 1990 reflecteix més clarament els efectes de l'expriment, atès que la irrigació es va poder començar a principis de primavera i no ja iniciat l'estiu (mitjans de juliol) com va succeir l'any 1989. L'aigua i el nitrogen son els principals factors que limiten el creixement de l'alzina. Malgrat això l'efecte negatiu del fosfor aplicat en forma de superfosfat càlcic no és clar. Els efectes negatius dels tractaments amb fòsfor possiblement es deuen a la interacció del calci amb el potassi en reduir l'absorció de potassi i per tant afectant el creixement de la capçada. L'efecte de l'aigua queda clarament reflectit en les característiques estructurals dels elements que composen la capçada: més pes i longitud dels brots així com de l'àrea de fulles. En canvi, contràriament al que esperariem, el pes especific de les fulles no és més baix en els tractaments amb aigua. Atès que la irrigació aplicada no ha modificat la radiació que arriba a les capçades, però en canvi la pluja sí que l'hagués modificat (degut als núvols), creiem que altres variables com la radiació incident semblen la causa més important que determina el pes específic. L'efecte de l'aigua en la concentració de nutrients ha estat en general una concentració més baixa en els tractaments amb aigua. Aquesta es pot explicar per una major producció en els tractaments amb aigua que ha donat com a resultat una dilució dels nutrients inclosos en una matèria orgànica més estructural. L'efecte del nitrogen també ha quedat reflectit en un major creixement dels elements que composen la capçada. S'ha obtingut més per mitja i longitud dels branquillons en aquest tractament. A més les fulles produïdes a la primavera de 1990 (menors d'un any) han presentat menys pes específic, i més pes i àrea mitjana. L'efecte del nitrogen en la concentració de nutrients ha quedat recollit en una major concentració a les fulles produïdes a la primavera de 1990 amb els tractaments de nitrogen. L'aigua i el nitrogen han augmentat l'àrea nova de fulles i l'índex foliar; aquests efectes a la capçada s'han produït abans i de forma més accentuada en els tractaments amb nitrogen que en els tractaments amb aigua, però aquests últims a més han incrementat el diàmetre dels arbres. Per tant la distribució de la producció en la fertilització amb nitrógeno sembla que s'ha dirigit més a les capçades que en el cas de la irrigació. Els tractaments amb nitrogen han augmentat la reabsorció de nitrogen i fòsfor en les fulles produïdes a la primavera de 1987 abans de la seva caiguda. Això es pot relacionar amb la major producció de fulles noves i per tant amb l'augment de la demanda de nutrients (efecte "source-sink"). Els tractaments amb aigua han augmentat la massa de fosfor reabsorbida però no el seu percentatge. Els tractaments amb fosfor han reduït l'àrea i pes mitjà de les fulles i la longitud mitjana dels branquillons. Això possiblement es pot explicar per la més baixa concentració de potassi en aquests elements i el seu paper en els processos d'expansió d'àrea foliar i de creixement en longitud dels branquillons. El tractament amb fòsfor no ha modificat la concentració d'aquest element.3r cas: Manipulació experimental a partir de pertorbacions: efecte del foc i la tallada arreu. En una zona d'alzinar, relativament homogènia, a finals de l'estiu del 1988 es va fer una tallada arreu en dues superficies (una al costat de l'altra) de 40m x 20m d'alzinar. D'aquestes es van treure els troncs de més de 2 cm de diàmetre i s'hi va deixar la resta. Les restes es van distribuir homogèniament, deixant al voltant d'una d'elles una zona totalment neta per controlar el foc que a la tardor de 1988 se li va practicar. S'han analitzat tres situacions: (1) Tallada arreu deixant les branques; (2) Tallada arreu sense deixar-hi res (tallafocs); i (3) després del foc. La regeneració de l'alzina ha estat un element comé en totes les pertorbacions practicades. Característiques comunes entre la parcel.la cremada, la parcel.la tallada arreu deixant les branques i la parcel.la tallada arreu i neta (tallafocs) han estat fulles de mida més gran en els rebrots que a les alzines no pertorbades. Les diferències han estat a les fulles de l'eix de creixement principal. A mesura que han anat apareixent nous eixos de creixement, les característiques estructurals de les fulles i branquillons dels rebrots s'han acostat més a les del bosc no pertorbat. Així, les diferències amb el bosc no pertorbat han desaparegut a les fraccions produïdes durant el segon any després de la pertorbació. Fraccions distribuïdes bàsicament en els eixos de creixement d'ordre més gran (quart i cinquè eix de creixement). Els rebrots de la parcel.la tallada amb branques han presentat diferències estructurals a les etapes inicials del seu creixement degut a la intercepció de la llum produïda per les branques tallades i deixades. Això s'ha reflectit en un creixement inicial més gran en l'eix principal i un menor desenvolupament lateral de la capçada, així com també un menor pes espectlic. Aquestes diferències han desaparegut un cop s'han superat les branques deixades a la parcel.la. La parcel.la tallada i neta (tallafocs) ha presentat un menor creixement com reflecteixen una menor àrea de fulla i àrea basal i un menor pes mitjà de l'eix principal dels rebrots. Les concentracions de nitrogen, fòsfor i sofre tendeixen a ser més baixes als estius i més altes a la tardor i la primavera, períodes en què el creixement és mes baix. Les variacions temporals de la massa de nitrogen i fòsfor per unitat de superfície de fulla posen en evidència la importància de la reabsorció de nitrogen i fòsfor en aquestes etapes inicials de creixement que poden alimentar les noves estructure:s produïdes. Podem afirmar que l'alzina presenta una gran plasticitat pel que fa als elements que composen la seva capçada en relació a les disponibilitats d'aigua i nutnents. Aquesta plasticitat que queda recollida en mesures com el pes mitjà de les fulles i la seva àrea mitjana així com el pes mitjà i la longitud dels branquillons. El contingut de nutrients també recull les diferències de disponibilitat d'aquests elements. En general s'observen a les fulles d'alzina, valors més baixos de nitrogen i fòsfor als estius i valors més alts a la tardor i la primavera. Això corrobora l'existència de la reabsorció d'aquests elements al llarg de la vida de les fulles i per tant un cert paper d'aquests processos en el subministre de nutrients en els moments de creixement a la primavera. / ABSTRACT:Canopy structure and nutrient content in a "Quercus ilex" L. forest in NE Spain were analysed in three conditions. 1. Seasonal and spatial variation within a catchment. Two locations (ridge-top - RT-, at 975 m and valley bottom -VB-, al 700 m were compared. N, P and Mg concentration (% dry weight) and N and Mg mass (micrograms/cm2) in leaves were higher al the VB site. K concentration and mass in leaves was higher at the RT site. N resorption increased from top to bottom of the canopy. Higher N and lower P resorption at the RT site was found. Seasonal changes of P and N concentration on a leaf area basis suggested P and N replenishment during lower growth activity. These variations were larger at the VB site. 2. Fertilization with Nitrogen and/or phosphorus and irrigation effects. Water and nitrogen treatments had a positive effect on growth. Increased mean weight of leaves and stems, stem length, leaf turnover and leaf area index were found. Nitrogen produced the increase in mean leaf area. Mean leaf area and stem length of current leaves after treatments were smaller m phosphorus treatments. Nitrogen treatments increased the N concentration in young leaves. The increased N and P resorptions in nitrogen treatments were probably stimulated by increased new leaf growth.3. Effects of clearcutting and fire. It was analysed how "Quercus ilex" responds after (1) burning, (2) clearcutting and leaving the slash and (3) clearcutting and removing the slash (firebreak area). Large leaves on the main axis resprouts were produced. The largest stem elongation occurred the first year. During the second year new leaves and stems tended to show similar structural characteristics than those from the undisturbed forest. The slash presence reduced lateral biomass expansion and the initial specific leaf weight. The firebreak area showed initial lower production. Minimum N, P, and S concentrations were found in summers. N and P mass variations showed the importance of resorption. Differences between treatments were a lower N concentration in the burned plot, lower initial importance of N mass resorption in the clearcut plot and lower K concentration in firebreak area.

The overarching goal of this dissertation was to explore relationships between streamwater nitrogen (N) and the most representative primary uptake compartments (PUCs) in stream ecosystems (e.g. microbial biofilm, algae, bryophytes, macrophytes). In particular, environmental factors driving these biogeochemical relationships along a strong anthropogenic gradient were explored and differences among and within PUC types were compared. To elucidate the factors controlling these relationships, we used N stable isotopes (δ15N; in ‰), both natural abundance (Chapter one, two and three) and 15N labelling techniques (Chapter four) First, we examined the spatial variability of δ15N natural abundance of PUC types, and related this variability to δ15N values of dissolved inorganic species (DIN, ammonium and nitrate) across streams differing in nutrient availability. We found that the variability of δ15N-PUC was mostly explained by location within the fluvial network, and was related to δ15N of DIN species for PUCs living within the stream channel. The prediction power for δ15N-PUC was improved by stream nutrient concentrations and stoichiometry, indicating the relevance of stream nutrient environment to understand δ15N values of PUCs. Second, we analyzed the temporal variability of δ15N natural abundance in PUC types and DIN species in four streams with different nutrient concentrations. Our results did not show isotopic temporal patterns over a year. However, among streams, the highest variability was found in the urban stream and, among PUC types, temporal variability tended to be higher in PUCs submerged in streamwater with faster turnover rates, such as filamentous algae. Third, we studied the δ15N variability of epilithic biofilms in different stages of development under contrasting stream nutrient concentrations. We observed that δ15N variability of early-stage biofilm (colonizing artificial substrates) was lower than late-stage biofilm (attached to stream cobbles). Except at the low-nutrient stream, δ15N of early-stage epilithon was lower than that of late-stage biofilm. Moreover, during biofilm colonization, δ15N increased with biomass accrual. Changes between successional stages were more pronounced at the high-nutrient stream. These results suggested successional stage as a relevant factor controlling δ15N variability of epilithic biofilm at the local scale. Fourth, N and C biogeochemical interaction between the biofilm-litter compartment and streamwater during litter decomposition was evaluated by using double-labeled (15N and 13C) leaves of two Populus species (P. fremontii and P. angustifolia). These species differed in their concentration of recalcitrant compounds (i.e. tannins) and were expected to influence the microbial decomposer community dependency to streamwater. Litter type strongly affected biomass and stoichiometry of microbial assemblages growing on litter, but the proportion of N and C derived from streamwater was not different. Gross immobilization of N from the streamwater was higher for the low-tannin litter, probably as a consequence of higher microbial biomass, contrasting to C fluxes which were higher for the high-tannin litter, suggesting C limitation. Overall, this dissertation provides insights into what controls 15N biogeochemical relationships between PUC types and water in fluvial ecosystems. This has implications for the use of N stable isotopes in ecological and environmental studies in aquatic ecosystems, and can help to develop successful management strategies to mitigate N excess in fluvial systems. / L’objectiu general d’aquesta tesi és entendre les relacions biogequímiques entre el nitrogen (N) de l’aigua i els principals compartiments primaris de retenció del nitrogen (PUCs: biofilms microbians, algues, briòfits, macròfits i arbres de la ribera) en els ecosistemes fluvials. Per assolir aquest objectiu, s’ha utilitzat tècniques isotòpiques, mitjançant l’estudi de l’abundància natural dels isòtops del nitrogen i tècniques de marcatge isotòpic. S’ha trobat una gran variabilitat en l’abundància natural d’isòtops (δ15N) dels PUCs en rius que diferint en concentracions de nutrients, explicat pels valors de δ15N en el nitrogen dissolt inorgànic en el riu (NID), com també pel conjunt de nutrients en el riu. La variabilitat temporal de δ15N en els PUCs i el NID, va ser més gran en rius amb més concentració de nutrients, majors afectats per activitats antròpiques. Entre diferents tipus de PUCs les diferències van ser menors que entre rius. L’abundància natural de δ15N en el biofilm microbià dels còdols fluvials va presentar patrons diferents segons el seu estat successional i les concentracions de nutrients. A més, la interacció entre el compartiment biofilm-fullaraca i l’aigua del riu es va estudiar durant el procés de descomposició de fulles de dues espècies de Populus marcades isotòpicament (13C i 15N), amb diferents concentracions de compostos recalcitrants. Canvis en δ15N en el biofilm ens van indicar canvis en la dinàmica de nitrogen de captació, reciclatge i dissimilació durant el creixement en còdols o en la descomposició de diferent tipus de fullaraca. En general, aquesta tesi proporciona informació sobre què controla les relacions biogeoquímiques de 15N, el qual té fortes implicacions per entre la dinàmica de N en els ecosistemes aquàtics i una correcta aplicació dels isòtops estables del N.

La classificació de les plantes conreades no ha progressat tan ràpidament com la de les espècies vegetals espontànies, sent la principal raó d'aquesta diferència, l'existent al seu torn, en el tipus de variació que es troba en les dos categories de plantes. En la naturalesa la variació és generalment discontínua, mentre que en les espècies conreades aquest tipus de variació és excepcional i no solen existir línies definides de demarcació entre les varietats que componen una espècie conreada.Existeixen dos conceptes diferents en la classificació de les plantes conreades: classificació botanica que determina el rang bàsic d'espècies i classificació agrícola, fonamentada en els caràcters agronòmics dels conreus (Brandenburg, 1986).Stace (1986) suggereix unes premisses que deuria complir un sistema de classificació infraespecífica:- deu ser capaç d'expressar la variació taxonòmica existent.- el sistema no ha de ser massa complicat en la seva aplicació.- deu ser revisat a nivell internacional abans de fer una proposta formal del mateix.- es deu formular separadament de qualsevol proposta de canvi del Codi Internacional de Nomenclatura per a les Plantes Conreades.El problema de la classificació s'aguditza en les espècies alògames com el blat de moro, en les que normalment, es produeixen amb certa freqüència encreuaments intervarietals.No és fàcil precisar en termes generals el que és una raça de blat de moro. Sánchez-Monge (1962) la defineix com un grup de poblacions o varietats que tenen un suficient nombre de caràcters distintius, de gens en comú, els quals es mantenen en les poblacions, a través d'una reproducció panmíctica dintre de la pròpia zona geogràfica d'adaptació. / La clasificación de las plantas cultivadas no ha progresado tan rápidamente como la de las especies vegetales espontáneas, siendo la principal razón de esta diferencia, la existente a su vez, en el tipo de variación que se encuentra en las dos categorías de plantas. En la naturaleza la variación es generalmente discontinua, mientras que en las especies cultivadas este tipo de variación es excepcional y no suelen existir líneas definidas de demarcación entre las variedades que componen una especie cultivada.Existen dos conceptos diferentes en la clasificación de las plantas cultivadas: clasificación botánica que determina el rango básico de especies y clasificación agrícola, basada en los caracteres agronómicos de los cultivares (Brandenburg, 1986).Stace (1986) sugiere unas premisas que debería de cumplir un sistema de clasificación infraespecífica:- debe ser capaz de expresar la variación taxonómica existente.- el sistema no tiene que ser demasiado complicado en su aplicación.- debe de ser revisado a nivel internacional antes de hacer una propuesta formal del mismo.- se debe formular separadamente de cualquier propuesta de cambio del Código Internacional de Nomenclatura para las Plantas Cultivadas.El problema de la clasificación se agudiza en las especies alógamas como el maíz, en las que normalmente, se producen con cierta frecuencia cruzamientos intervarietales.No es fácil precisar en términos generales lo que es una raza de maíz. Sánchez-Monge (1962) la define como un grupo de poblaciones o variedades que tienen un suficiente número de caracteres distintivos, de genes en común, los cuales se mantienen en las poblaciones, a través de una reproducción panmíctica dentro de la propia zona geográfica de adaptación.

Esta tesis de doctorado aborda el problema del aprendizaje y de la construcción de la identidad social a través de los videojuegos, considerándolos desde el macro discurso sociocultural. Se demuestra que las nuevas tecnologías configuran espacios de poder y de autoridad en el entramado organizacional de las instituciones y para comprenderlas analizamos la interacción entre los usuarios y los videojuegos en tanto objetos mediadores de la cultura dominante. Se sostiene que los videojuegos intervienen en la construcción de la identidad social homogeneizando identificaciones y configurando modalidades de aprendizaje que generan una microcultura de prácticas y significados ajenos a la cultura escolar. Nos interesa comprender cómo se organizan los comportamientos e identificaciones y qué estrategias comunicativas se ponen en juego por las incidencias que tienen en el ámbito del aprendizaje apelando a los aportes de la teoría crítica para fundamentar la intervención educativa. La investigación se contextualiza en la condición global y la hibridación de culturas vinculando a los sujetos de la educación y a la sociedad de la información. Siguiendo estos pensamientos se profundiza en las características de la digitalización del espacio narrativo y del espacio lúdico. Analizamos a los videojuegos desde los aportes de la sociosemiótica que ofrece herramientas conceptuales pertinentes. La metodología empleada entrecruza el análisis cuantitativo de datos de una población de estudiantes de la ciudad de Río Gallegos, Santa Cruz, Argentina vinculados al uso de los videojuegos con el análisis cualitativo realizado a través de entrevistas de niños y adultos de esa localidad patagónica, profundizando en el análisis sociosemiótico de la narrativa del videojuego: Pokémon, implementando entrevistas focalizadas a usuarios en ciudades argentinas y en la ciudad de Valencia. Del entrecruzamiento de las categorías surge el análisis del problema desde diferentes dimensiones. Se constata la intervención de estos entornos culturales en la homogeneización de preferencias e identificaciones debido a la inmersión temprana del niño en estas tecnologías. Esta idea se corrobora cruzándola con los ámbitos de los aprendizajes primeros y las prácticas de uso frecuente. La experiencia de "aprender a ganar" en el entorno lúdico se constituye en un eje axiológico para la búsqueda de respuestas eficaces en cooperación o fortaleciendo los comportamientos estratégicos para vencer a los oponentes. La modalidad de aprendizaje que se propone es fascinante y cautiva porque se desarrolla en el espacio íntimo y fuera del control de las instituciones sociales. En contraposición, la institución educativa propicia un modelo también exhibicionista de la enseñanza restringiendo las posibilidades de construcción del conocimiento. Ante esta encrucijada el sujeto resulta atrapado frente a modelos intrínsecamente similares. En respuesta a este modelo enseñante, inhibe sus posibilidades de acceder al conocimiento en comportamientos reactivos que pueden derivar hacia problemas de aprendizaje si no son advertidos tempranamente. Afirmamos que las manifestaciones reactivas a un modelo exhibicionista restringen las posibilidades de jugar, y por lo tanto de pensar y crear. El exceso, la fragmentación y la exhibición de la información elude, evita e inhibe la posibilidad de reconocerse como protagonista en la producción de sentido.Esta investigación brinda un aporte científico valioso para la reflexión educativa ya que se vinculan las características del aprendizaje en el espacio lúdico que generan los videojuegos en los sujetos usuarios y el aprendizaje en contextos escolares. Proponemos la intervención educativa, entendida como la posibilidad de propiciar "espacios de autoría en el pensamiento" para acceder al conocimiento desde una construcción personal y crítica. / This doctoral dissertation investigates the problem of learning and the construction of the social identity through a technological object: videogames. These technologies are analyzed considering them from a macro sociocultural discourse that can only be understood appealing to the keys that move the world beyond the school walls.. From this perspective we are interested in the new spaces of power and authority that these technologies introduce in the institutions. To understand such processes the analysis is organized around certain aspects that operate in the interaction between the users and the video games as mediating objects of the dominant culture. These premises.. will guide us in the analyses. The research object is defined by stating that videogames are involved in the construction of the social identity of the users promoting archetypes of identification models. These discourses design learning modes that generate a microculture of practices and meanings with a logic different from the school culture. As educators, we are interested in understanding how students organize their behaviours and identities once immersed in this technological culture. Furthermore, we aim at understanding the communicative strategies developed by users when utilizing this technology. We claim that these cultural behaviours bring about consequences in academic learning. This study presents basic aspects of the theoretical background, underpinning the construction of the social identity in the context of the global condition and the hybridization of cultures. We point out the characteristics of the cultural scenario linking the subjects of education and the Information Society. It also studies in depth the characteristics of the digitalization of the narrative space and the ludic arena, which offer us the possibility to analyze videogames from a complex perspective. The study combines both, quantitative and qualitative research methods. The quantitative analysis of data regarding the characteristics of a population of students attending three schools and the use of videogames is intertwined with the qualitative analysis carried out through group and individual interviews to children and adults from the city of Río Gallegos, Patagonia, Argentina. This conceptual construction is deepened in a sociosemiotic analysis of the narrative of a videogame: Pokémon, carried out through focus groups with children users in informal contexts from Argentina and Valencia, Spain. To sum up, our main interest is to ascertain the characteristics of learning generated by videogames within the ludic arena. We propose an educational intervention which promotes both the development of thought, and the comprehension of cultural meanings.

"Styela plicata" is a solitary ascidian introduced all around the world by ship traffic and seems to have many of the required features to become invasive. The main goal of this PhD thesis was to increase our knowledge on the genetic composition of this species, its reproductive features and its capacity to cope with stress during early life-history stages and adulthood. Results indicate that S. plicata is an ancient introduced species that has been travelling around the globe through maritime transport for centuries. It inhabits harbors, marinas and artificial structures, tolerating high concentrations of pollutants. Adults can respond to moderate levels of stressors by adjusting the production of stress-related proteins, but early stages are comparatively much more vulnerable to the harsh conditions that characterize the habitats where this species thrives. A prolonged reproductive period allows S. plicata to exploit temporal windows of favorable conditions and confers a competitive advantage compared to organisms with limited, seasonal reproduction events. Moreover, high genetic variability and the continual presence of larvae also guarantee further reintroduction events and spreading via ship traffic. At present, the distribution of S. plicata appears to be limited by high temperatures, low salinities and other non-investigated factors such as competition and predation. Further studies should determine the dynamics of the few populations co-habiting with native communities to pinpoint all the factors regulating the spread of this species outside enclosed environments. / La ascidia Styela plicata ha sido introducida alrededor del mundo y parece presentar las características necesarias para convertirse en invasora. El objetivo principal de esta tesis Doctoral ha sido incrementar nuestro conocimiento sobre la composición genética de la especie, sus características reproductoras y su habilidad para tolerar condiciones estresantes como adulto pero también a lo largo de las primeras etapas del cliclo de vida. Los resultados han indicado que S. plicata es una introducción antigua, dado que la especie ha estado viajando alrededor del mundo durante los últimos siglos gracias al transporte marítimo. Esta especie habita en puertos, marinas y otras estructuras artificiales, y tolera altas concentraciones de contaminantes. Los adultos pueden responder a niveles moderados de estresores ajustando la producción de proteínas de estrés, pero los primeros estadios del desarrollo son mucho más vulnerables a las condiciones que caracterizan los ambientes en que la especie habita. Un periodo reproductor extenso permite a la especie explotar ventanas temporales de condiciones favorables y confiere a la especie una ventaja competitiva frente a otros organismos con reproducción estacional. Además, la elevada variabilidad genética y la presencia continua de larvas en la columna de agua, garantiza también eventos de reintroducción secundarios y por tanto la dispersión de la especie vía tráfico marítimo. Actualmente, la distribución de S. plicata parece estar limitada por temperaturas elevadas, bajas salinidades y otros factores aún por investigar tales como la competencia y la depredación. La dinámica de las escasas poblaciones en que la especie cohabita con comunidades nativas debería ser estudiada, para detectar los factores que regularían la dispersión de la especie afuera de los ambientes confinados en que actualmente la encontramos.