621 |
Joc Motor Tradicional: Estudi taxonòmic i comparatiuBantulà i Janot, Jaume 02 June 2005 (has links)
La tesi, inscrita dintre dels plantejaments de la pedagogia intercultural, subratlla el paper que pot operar el joc tradicional en l'acció cultural de les societats humanes i destaca la seva importància com instrument de sensibilització intercultural, pel fet de considerar-lo un bon mediador en el diàleg de les cultures. A través del joc, es pot afavorir el coneixement mutu per promoure actituds d'apropament i intercanvi que vagin més enllà de la simple coexistència. La recuperació i difusió del joc tradicional ha de contribuir a la construcció d'una societat democràtica en la qual es valori de manera positiva la diversitat cultural com forma d'enriquiment. L'objecte d'estudi se centra en el joc motor tradicional, abordat des d'una perspectiva taxonòmica. En la primera part, que constitueix el marc teòric, s'efectua per un costat, una exhaustiva revisió de la literatura existent sobre el tema, examinant-se més de cent cinquanta classificacions i, per l'altre, es formula una nova proposta taxonòmica, el model COMET, que s'inscriu en el paradigma sistémico-estructural. L'estudi parteix de les primeres enumeracions que es van formalitzar entorn al joc durant el segle XVI, avança atent a les diferents contribucions que es van formular fins que entre la segona i tercera dècada del segle XX es va posar fi als intents d'establir una teoria explicativa global sobre la seva naturalesa, i es tanca donant a conèixer el joc des de diferents perspectives disciplinàries, emfatitzant sobretot en un ampli ventall de classificacions que des de la psicologia, l'antropologia, la història, la sociologia, la filosofia, la pedagogia i l'educació física, han pretès catalogar diferents aspectes relacionats amb l'univers lúdic. La proposta taxonòmica COMET, a partir de considerar les variables de la lògica interna del joc (jugadors, material espai i temps), i atenent a diferents indicadors per a cadascuna de les variables, permet no únicament la classificació de les diverses manifestacions lúdiques que pretengui categoritzar, sinó que també possibilita la realització d'una rigorosa anàlisi de totes elles. En la segona part de la tesi, es porta a terme l'aplicació de la proposta taxonòmica, recorrent a la metodologia comparativa per a identificar les divergències i convergències que es produeixen entre cinc catàlegs de jocs, que han estat elaborats per registrar cinc-centes quaranta-sis manifestacions lúdiques localitzades a Catalunya, Colòmbia, Marroc, Perú i la República Dominicana, amb la finalitat de determinar quins poden ésser els trets lúdics transculturals. La mostra guarda estreta relació amb el recent fenomen que representa la incorporació d'alumnes estrangers en el sistema educatiu de Catalunya. En la discussió dels resultats s'evidencien multitud de coincidències en les maneres com operen les estructures internes del joc en cadascun dels cinc catàlegs. L'ús del mètode de les diferències entre proporcions per determinar si existeixen diferències estadísticament significatives entre elles, posa de relleu que les diferències no són molt notòries, evidenciant l'existència d'un perfil lúdic comú. / The thesis, registered within the expositions of pedagogy intercultural, emphasizes the paper that can operate the traditional game in the cultural action of the human societies.The study object is centred in the traditional, boarded motor game from a taxonomic perspective. In the first part, that constitutes the theoretical frame, it is come by a side, to an exhaustive revision of existing literature on the subject, being examined more than one hundred fifty classifications and, by the other, a new taxonomic proposal, the model COMET is formulated, that registers in the systemic-structural paradigm. The study leaves from the first enumerations that became serious surroundings to the game during century XVI and it is closed presenting the game from different disciplinary perspective, emphasizing coverall in an ample fan of classifications that from psychology, the anthropology, history, sociology, the philosophy, pedagogy and the physical education, they have tried to catalogue different aspects related to the playful universe.Taxonomic proposal COMET, from considering the variables of the internal logic of the game (players, material space and time), and taking care of different indicators for each one from the variables, allows not solely the classification of the diverse playful manifestations that it tries to categoriser, but that also makes possible the accomplishment of a rigorous analysis of all of them.In the second part of the thesis, the application of the taxonomic proposal is carried out, resorting to the comparative methodology to identify the divergences and convergences that take place between five catalogues of games, that have been elaborated to register five hundred forty and six located playful manifestations in Catalonia, Colombia, Morocco, Peru and the Dominican Republic, with the purpose of determining as they can be the tran cultureless playful characteristics. In the discussion of the results they demonstrate multitude of coincidences in the ways as they operate the internal structures of the game in each one of five catalogues, putting itself of relief the existence of a common playful profile.
|
622 |
La renovació pedagògica durant el segle XX. La cruïlla catalana: dinamismes i tensionsSoler Mata, Joan 19 November 2009 (has links)
La tesi és un compendi de publicacions que tenen com a comú denominador els processos de renovació pedagògica al llarg del segle XX a Catalunya. L'anàlisi de l'evolució de l'educació a Catalunya al llarg del segle XX situa en un primer pla l'expressió renovació pedagògica que veiem emergir i surar en moments diferents, esquitxant i tacant el mapa educatiu català. De fet, podríem dir que la història de l'educació a Catalunya al llarg del segle XX és, sovint, la història de la renovació o de les renovacions pedagògiques que s'hi han produït. La tesi està organitzada en tres grans blocs:Bloc I - Un primer bloc amb la presentació de la tesi i un apartat que contextualitza els treballs del compendi i els emmarqui en les diverses línies seguides per la historiografia de la renovació pedagògica a Catalunya. El nucli d'aquest apartat és un estudi que analitza el mateix concepte renovació pedagògica i revisa les aportacions historiogràfiques sobre la renovació pedagògica a Catalunya realitzades des del final de la dècada de 1970. Després de realitzar una aproximació a l'anàlisi conceptual de la renovació pedagògica, en aquest estudi es ressegueixen i sistematitzen les principals línies d'investigació i tendències seguides i les principals aportacions i interpretacions realitzades en aquests darrers trenta anys a partir dels estudis i publicacions més significatius.II - El segon bloc està constituït pels deu textos publicats i seleccionats que s'estructuren en tres apartats:a) Entorn de la reflexió pedagògica: la renovació pedagògica i la construcció de les ciències de l'educació.b) Sobre la realitat educativa: la renovació pedagògica davant el problema de l'escola rural.c) Sobre les perspectives de futur. Algunes inquietuds: de l'escola al territori, del problema local al destí global i de l'individu a la humanitat.III- El darrer apartat de la tesi és un epíleg amb les conclusions en les quals es presenta un resum global dels resultats obtinguts de forma conjunta amb la discussió i justificació d'aquests resultats. En el seu conjunt la tesi planteja i obre diversos interrogants de cara a l'anàlisi dels diversos processos de renovació pedagògica a Catalunya. La renovació pedagògica ha estat impulsada des de posicions diferents i diverses i orientada en direccions diferenciades i, en alguns moments, àdhuc divergents, sinó oposades. L'idealisme, el positivisme, el pragmatisme, el psicologisme, el socialisme, l'anarquisme i, al capdavall, multiplicitat de corrents de pensament filosòfics, científics o polítics han apostat per canviar l'escola; o sigui, per renovar-la. Les característiques singulars de la realitat catalana, al llarg del segle XX, han estat un marc idoni per generar i cultivar aquests anhels renovadors i per impulsar la renovació de l'escola. Els processos de construcció o desenvolupament i els processos de trencament o ruptura que mouen els canvis i les transformacions han estat diversos i diferenciats. En tots ells ha aparegut l'educació i l'escola com un element clau en la construcció o reconstrucció del futur. I en tots ells, diversos actors, des de perspectives encara més diverses, han proclamat la necessitat de renovar l'escola i han construït un procés de renovació que, lluny de ser lineal, és complex i, sovint, circular en el sentit que retorna enrere per trobar referents i impulsos per avançar cap al futur. No hi ha doncs una renovació pedagògica a Catalunya sinó diverses renovacions pedagògiques, en el temps i en el contingut.La tesi proposa una visió de la renovació pedagògica més heterogènia que homogènia, més polièdrica que plana, més diversa que uniforme, més fragmentada que continuada, més complexa que esquemàtica i més circular que lineal. / Title: The pedagogical renewal in the twentieth century. Catalan crossroads: dynamisms and tensionsAuthor: Joan Soler MataTEXT: The thesis is a compilation of publications about a common topic: the pedagogical renewal processes throughout the twentieth century that have emerged and been maintained at different times in the Catalan educational map.The thesis is organized into three main areas:- The first section contextualizes the work of the compendium and defines them following the historiography of pedagogical renewal in Catalonia. The study examines the pedagogical renewal concept and reviews the historical contributions made on the subject since the end of the 1970s.- The second part consists of ten selected texts and structured into three sections:a) The Educational Reflection: the pedagogical renewal and construction of the sciences of education.b) The Educational Reality: the pedagogical renewal in the face of the rural school problem.c) The Prospects for the Future: from the school to the territory, from the local problem to the global situation, from the individual to the community.- The epilogue presents a summary of the results together with their argument and justification.The thesis raises questions with regard to the analysis of various pedagogical processes in Catalonia. The remarkable characteristics of the Catalan reality, throughout the twentieth century, have been an ideal framework for building and renovating desires to promote the renewal of the school. The construction or development processes and the rupturing or breaking up processes which have brought about changes and the transformations, have been diverse. In all of them, school education has emerged as a key element in the construction or reconstruction of the future. And several participants from various different perspectives have proclaimed the need to renovate the school and built a renewal process. Far from being linear; it is complex and often circular in its return to find references and impulses to move it forward. In summary, the thesis proposes a vision of the pedagogical renewal more heterogeneous than homogeneous, more multifaceted than simple, more diverse than uniform, more fragmented than continuous, more complex and circular than simplified and linear.
|
623 |
Interacción de los glicosaminoglicanos con las isoformas de PDGF-A y -B, La. Su importancia funcional en la proliferación y migración de las células musculares lisasGarcía Olivas, Raquel Imelda 27 February 2004 (has links)
El PDGF (factor de crecimiento derivado de plaquetas) es un factor de crecimiento que activa la proliferación y migración de las células musculares lisas y que por consiguiente, presenta importancia fundamental en el desarrollo de la aterosclerosis. El PDGF de cadena -A y de cadena -B presentan distintas isoformas de cadena larga o corta que se diferencian según la presencia o ausencia de la secuencia codificada por el exón 6 de unión a glicosaminoglicanos. Los glicosaminoglicanos son componentes glucídicos de los proteoglicanos que entre otras funciones median la actividad de los factores de crecimiento en la superficie de las células y en la matriz extracelular.En el trabajo de esta tesis doctoral nos planteamos los objetivos siguientes:- Caracterizamos la unión de las isoformas de PDGF a las diferentes especies de glicosaminoglicanos utilizando los clones de células CHO que presentan diferencias en la expresión de glicosaminoglicanos y en las hASMC (células musculares lisas provenientes de arteria humana). - Estudiamos el efecto de las diferentes isoformas de PDGF en la mitogénesis y migración en las hASMC. En este último punto, estudiamos el efecto de las isoformas de PDGF en cuanto a la inducción de la migración al azar (quimiocinesis) y la migración dirigida (quimiotaxis) hacia los factores de crecimiento.- Analizar la importancia de la interacción de las isoformas de PDGF con los glicosaminoglicanos en la activación de la mitogénesis y migración inducida por el PDGF en las hASMC. Con este fin, utilizamos la heparina como competidor soluble de la interacción con los glicosaminoglicanos e inhibidores de la sulfatación y de la síntesis de los glicosaminoglicanos.Los resultados de este trabajo nos permiten concluir que:- Las isoformas de PDGF de cadena larga (y principalmente el PDGF-A de cadena larga) que presentan la secuencia de unión a glicosaminoglicanos presentan mayor afinidad de unión a la membrana de las células CHO y hASMC.- Las isoformas de PDGF de cadena larga se unen a glicosaminoglicanos de tipo heparán sulfatos y a glicosaminoglicanos de tipo condroitín sulfatos. Las isoformas de PDGF de cadena corta se unen principalmente a heparán sulfatos.- El PDGF-B de cadena corta es la isoforma de PDGF que activa en mayor grado la mitogénesis, quimiotaxis y quimiocinesis en las hASMC.- La heparina y el clorato sódico (inhibidor de la sulfatación de los glicosaminoglicanos) inhiben de forma parcial y dependiente de concentración la mitogénesis de las hASMC activada por los factores del suero. La heparina también inhibe de forma parcial y dependiente de concentración la quimiotaxis de las hASMC inducida por los factores del suero.- La heparina inhibe en mayor grado la quimiotaxis que la mitogénesis de las hASMC activada por el PDGF-B de cadena corta.- La mitogénesis de las hASMC activada por las isoformas de PDGF se inhibe principalmente por el clorato sódico y beta-xilósido (inhibidores de la sulfatación y de las síntesis de glicosaminoglicanos respectivamente).En consecuencia, estos resultados sugieren que la secuencia codificada por el exón 6 de unión a glicosaminoglicanos presenta importancia en la inmovilización y retención de las isoformas de PDGF por parte de los glicosaminoglicanos de la superficie y de la matriz extracelular. Las isoformas de PDGF de cadena corta que no presentan la secuencia de unión a glicosaminoglicanos presentan mayor efecto inductor de la proliferación y migración de las células musculares lisas.
|
624 |
Vers la identitat del pedagog: una construcció vital i professionalUreta i Buxeda, Xavier 24 February 2014 (has links)
La pedagogia ha quedat com desplaçada de les escoles. Si bé des del segle XVIII s’ han reconegut les aportacions fetes per grans pensadors i personalitats acreditades com a pedagogs, els posseïdors d'un títol en pedagogia no han acabat de tenir cabuda a les institucions educatives, ni tan sols a partir d’un reconeixement específic oficial. En aquest treball, després de fer una anàlisi inicial sobre aquestes qüestions, a partir de la mirada fenomenològica hermenèutica del relat de la seva història de vida, l’autor tracta de fonamentar la necessitat de la incorporació a les institucions educatives de la figura del pedagog professional.
En el seu relat, la part central de la tesi descriu la seva experiència professional de gairebé quaranta anys a diverses escoles i institucions, dels quals trenta ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat. Al llarg de la narració d’aquesta experiència s’hi troben situacions i vivències personals que, a partir de la seva lectura, poden evocar en el lector espais de reflexió pedagògica sobre temes relacionats en quatre àmbits: el de les persones, el de les institucions, l’escolar, i el cívico-polític.
A mode de conclusions, se suggereixen pistes de reflexió pedagògica i línies d’acció conduents a la definició i els requisits que ha de reunir un pedagog professional expert.
|
625 |
Interacció p45(SKP2)-CksHs1 i la seva funció en la regulació dels complexes Ciclina A/CDK2 del cicle cel.lular.Mongay Soler, Lidia 10 July 2001 (has links)
El pas per cada fase del cicle cel.lular està controlat per processos de fosforilació duts a terme pels enzims coneguts com a quinasses depenents de ciclines (CDKs). En les cèl.lules de mamífers, l'enzim CDK2 complexat amb la Ciclina A actua com a principal promotor del pas de la fase G1 a la fase S i de la progressió per la fase S del cicle cel.lular. Així doncs, el complexe Ciclina A-CDK2 s'uneix a diverses proteïnes reguladores en diferents moments durant la progressió del cicle cel.lular. Una d'aquestes proteïnes reguladores és p45(SKP2).La finalitat d'aquesta tesi ha estat analitzar el paper de 045(SKP2) en la progressió de la fase S del cicle cel.lular, més enllà de la seva important implicació en la ubiqüitinització de proteïnes. El projecte ha inclòs la identificació de noves interaccions proteiques de p45(SKP2) i la caracterització funcional d'aquesta interacció.
|
626 |
Crosslinguistic influence in the acquisition of Greek as a foreign language by Spanish/Catalan L1 learners: The role of proficiency and stays abroadAndria, Maria 27 November 2014 (has links)
The purpose of the present study is to investigate the influence of first language (L1) patterns on the acquisition of Greek as a foreign language (L2) by Spanish/Catalan L1 learners, as well as to determine whether L2 proficiency level and stays in the target- language country have an effect on such influence. More specifically, the current study aims to explore an under-researched crosslinguistic phenomenon which concerns the expression of EXPERIENTIAL STATES. In Spanish and Catalan, EXPERIENTIAL STATES tend to be expressed by means of periphrases composed by the verbs tener/tenir (“to have”), dar/donar (“to give”) or hacer/fer (“to make”) and a noun, whereas in Greek the equivalent experience tends to be expressed with a single verb (experiential verbs) (e.g., tener hambre/ tenir gana vs. πεινάω /pináo/ “to be hungry”, me da vergüenza/ em fa vergonya vs. ντρέπομαι /drépome/ “to feel embarrassed”). Native speakers of different languages tend to describe the same events or thought using different thinking-for-speaking patterns (Berman & Sloman, 1994). These patterns acquired in childhood tend to be resistant to reconstruction in adult Second Language Acquisition (SLA) (Slobin, 1991, 1993, 1996a), and are often transferred by L2 learners (Cadierno, 2004, 2008, 2010; Han & Cadierno, 2010). Following this line of inquiry, the present study aims to examine whether the dissimilarity in the L1-L2 patterns regarding the construal of the EXPERIENTIAL STATE (Langacker, 2008a) will result in cases of crosslinguistic influence (CLI). The present study takes as a point of departure Cognitive Linguistics’ recent application to SLA studies (Cadierno, 2004; Cadierno & Lund, 2004; Robinson & Ellis, 2008a; Tyler, 2012a). It also discusses its hypotheses and findings in light of conceptualization transfer (Jarvis, 2007, 2011) and the thinking-for-speaking hypothesis (Slobin, 1991, 1993, 1996a).
The participants (N=114) were Spanish/Catalan L1 learners of Greek in a formal language setting in Spain. They belonged to five different proficiency levels (from A2 to B2.2 according to the Common European Framework of Reference) and had experienced stays in Greece of various durations. Native speakers of Greek (N=30) were also recruited to provide a baseline for comparison. A battery of instruments (including a grammaticality judgment test (GJT), a written description task, an oral description task, a questionnaire and interviews with the teachers of the language schools under analysis) were designed first-hand for the purposes of the study. Both quantitative and qualitative analyses were performed.
The results of the analyses demonstrated that there were significant differences in the way Spanish/Catalan learners of Greek and Greek native speakers construed the EXPERIENTIAL STATES under analysis. Even at advanced proficiency levels, traces of L1 influence were still detected, and the divergence with the native speakers was still significant. This finding suggests that the acquisition of these verbs constitutes a problematic area for Spanish/Catalan learners of Greek. L2 proficiency appeared to be important mainly for the low proficiency levels. L1 influence decreased as proficiency increased. Nevertheless, for the higher proficiency levels in the sample, proficiency did not play such a determining role, since significant differences were not found among these levels. Results indicated that the acquisition of experiential verbs progresses linearly up to a certain level and then stabilizes. The study also showed certain task effects, in the sense that CLI was more clearly exhibited in the recognition task (GJT) than in the production tasks. Stays in the target-language country were found to be beneficial for the acquisition of the patterns under analysis. Participants who had spent more time in Greece were more aware of the target forms and showed fewer instances of L1 transfer. However, the impact of stays abroad was more apparent in the case of pattern recognition (as measured in the GJT), than in the case of actual production (as measured in the picture description tasks). This doctoral dissertation concludes by suggesting that explicit instruction of the patterns under analysis (i.e., direct crosslinguistic comparisons in order to sensitize learners’ awareness) and/or the combination of formal instruction “at-home” with stays in the target language country could potentially lead to a better acquisition of the experiential verbs under study. / El objetivo del presente estudio es investigar la influencia de patrones de la primera lengua (L1) en la adquisición del griego como lengua extranjera (L2) por hablantes nativos de español y catalán, así como también determinar si tanto el nivel de dominio de la lengua, como las estancias en el país nativo de la misma tienen algún efecto en dicha influencia. Más específicamente, el presente estudio se centra en explorar un fenómeno escasamente investigado sobre la influencia entre lenguas que concierne la expresión del ESTADO EXPERIENCIAL. En español y catalán, ciertos ESTADOS EXPERIENCIALES suelen expresarse por medio de perífrasis verbales mientras que en griego tienden a expresarse con un solo verbo (verbos experienciales). Los hablantes nativos de diferentes idiomas tienden a describir los mismos eventos o pensamientos usando diferentes patrones de “pensar para hablar” (thinking-for- speaking) (Berman & Sloman, 1994). Estos patrones adquiridos durante la infancia tienden a ser reacios a reconstruirse en la adquisición de segundas lenguas en la edad adulta (SLA) (Slobin, 1991, 1993, 1996a), y son frecuentemente transferidos por aprendices de la segunda lengua (Cadierno, 2004, 2008, 2010; Han & Cadierno, 2010). Siguiendo esta línea de investigación, el presente estudio tiene el objetivo de examinar si la disparidad entre los patrones de la primera lengua y la segunda con respecto al constructo del ESTADO EXPERIENCIAL (Langacker, 2008a) da lugar a casos de influencia entre lenguas (Crosslinguistic Influence). El presente estudio toma como punto de partida la aplicación reciente de la lingüística cognitiva a los estudios de adquisición de segundas lenguas (Cadierno, 2004; Cadierno & Lund, 2004; Robinson & Ellis, 2008a; Tyler, 2012a). Asimismo, se analizan las hipótesis y los resultados a la luz de la transferencia de conceptualización (conceptualization transfer) (Jarvis, 2007, 2011) y la hipótesis del “pensar para hablar” (Slobin, 1991, 1993, 1996a).
Los participantes (N=114) eran estudiantes de griego con L1 español o catalán en un contexto lingüístico formal en España. Pertenecían a cinco niveles de competencia diferentes (desde el A2 al B2.2 según el Marco de Referencia Europeo de Lenguas) y habían tenido experiencias de estancias en Grecia de diferentes duraciones. También se incluyeron hablantes nativos de griego (N=30) con el fin de proporcionar una base para la comparación. Los instrumentos empleados en esta tesis fueron diseñados de primera mano para cumplir con los objetivos del estudio. Los resultados de los análisis han demostrado que existen diferencias significativas en la manera en que los estudiantes de griego con L1 español/catalan y los hablantes nativos de griego interpretan los ESTADOS EXPERIENCIALES objeto de análisis. Incluso en los niveles avanzados, se detectaron indicios de influencia de la primera lengua, y la divergencia con los hablantes nativos fue muy significativa. Este resultado sugiere que la adquisición de estos verbos constituye un área problemática para los estudiantes de griego con L1 español/catalan. El nivel de dominio del idioma parece ser importante principalmente para los niveles bajos. Los resultados han indicado que la adquisición de los verbos experienciales progresa de una manera lineal hasta un cierto nivel y luego se estabiliza. Se ha descubierto que las estancias en el país de la lengua meta son ventajosas para la adquisición de los patrones objeto de estudio. La presente tesis doctoral concluye sugiriendo que la instrucción explícita de los patrones objeto de estudio (p.ej., las comparaciones directas de influencia entre lenguas) y/o la combinación de instrucción formal “en casa” y estancias en el país de lengua meta podrían conducir de una manera potencial a una mejor adquisición de los verbos experienciales objeto de estudio.
|
627 |
Ferran II i la Generalitat de Catalunya (1479-1494)Riera Hernández, Francesc Xavier 03 November 2015 (has links)
Aquesta tesi tracta sobre les relacions entre el rei Ferran II i la Diputació del General del Principat de Catalunya en els primers anys del seu regnat. L’estudi fa especial menció als anys que la principal institució del país va estar intervinguda pel monarca, període que s’inicia l’any 1488 fins el 1494, i la posterior reforma que es va dur a terme amb la introducció del sistema insaculatori per a escollir als seus alts càrrecs, mesura acordada a les Corts celebrades a Barcelona, l’any 1493.
L’objectiu de la investigació és analitzar de forma detallada tota la correspondència que es conserva entre el sobirà i els diputats per a conèixer, de primera mà, els motius que van portar al rei d’Aragó a prendre la seva decisió, plantejant també fins a quin punt aquesta va ser necessària.
La decisió d’intervenir la Generalitat va generar, des de la segona meitat del segle XIX, un ampli debat entre els historiadors catalans, no sense polèmica. Per una banda estaven els que veien, en la determinació reial, una clara voluntat de controlar i “castellanitzar” la Diputació després dels anys que aquesta havia liderat la oposició al seu pare, el rei Joan II, en el transcurs de la Guerra Civil entre els anys 1462 i 1472. Per l’altra banda estaven els que consideraven, amb Jaume Vicens Vives al capdavant, que la monarquia només buscava reorganitzar -redreçar- la institució sanejant-la econòmicament i modificant el seu sistema de renovació de càrrecs per evitar irregularitats i favoritismes entre els seus membres.
La tesi està organitzada en vuit apartats. Després d’una breu introducció, el primer capítol realitza una revisió de tota la bibliografia relacionada i publicada en relació amb la Diputació del General, des de la seva creació en les Corts de Cervera de 1359 fins a la mort de Joan II. Aquest repàs fa referència a totes les publicacions que tracten el període des del segle XV fins els nostres dies. El segon capítol analitza el funcionament de la Diputació a partir de la seva pròpia legislació. Aquest apartat és fonamental per a conèixer la seva estructura de govern i ajuda a comprendre millor els canvis que aniran introduint-se: també es complementa amb un breu repàs als instruments de poder dels que disposava la monarquia en el Principat. En el tercer, s’entra directament en el gruix del treball a partir del creuament de la correspondència entre el monarca i la institució, la majoria de la qual, es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona. En aquest capítol es recullen les primeres decisions del rei relacionades amb la Diputació i el propi Principat, i com aquesta va acollir al seu nou sobirà. L’apartat finalitza amb la segona arribada de Ferran a Barcelona i la celebració de les Corts de 1480-1481. El quart capítol tracta dels esdeveniments que es van seguir a continuació i les delicades relacions entre les dues parts, a causa de la introducció d’una nova inquisició a Catalunya i l’aixecament dels pagesos de remença. El següent capítol explica de forma exclusiva el trienni anterior a la intervenció reial, al considerar-lo clau per a entendre els fets posteriors. L’apartat sis narra de forma breu i amb detall l’estratègia i els preparatius reials per a portar a terme la intervenció, fent-la coincidir amb el moment de la renovació dels seus càrrecs, l’estiu de 1488. El setè capítol recull la part central de la investigació: explica com el monarca controlà la institució i les seves actuacions. La resistència del Regne de Granada portarà al sobirà a iniciar una segona intervenció en el moment de renovar novament als diputats i oïdors, aquesta vegada el juliol de 1491. Amb la caiguda de la ciutat el gener de 1492, el rei torna a Barcelona on celebrarà Corts i introduirà el sistema d’insaculació. Tot i que el nou model evitava possibles corrupteles, permetia a la monarquia controlar les llistes dels possibles candidats.
L’extensió i el detall de la investigació ens porten a unes conclusions on posem en dubte algunes de les tesis dominants sobre el període. Mentre que compartim la idea generalitzada que la intervenció va permetre sanejar els comptes de la institució, creiem que a nivell polític i institucional es va perdre la oportunitat d’assentar un model de millor coordinació entre la monarquia i la Generalitat. Tot i que el rei sabia el paper que jugava com a garant de les Constitucions i les Lleis del Principat, Ferran va veure en la institució, com els seus avantpassats, un instrument ideal per recaptar impostos. El redreç econòmic va ser real mentre que a nivell polític només va servir per augmentar els seus mecanismes de control. / This Thesis approaches the relationship between king Ferran II from the Aragon crown and the General Princedom Deputation of Cataluña during the first years of his reign. Apart from analyzing this period, this study focuses on the intervention made by the monarch on the institution during 1488-1494. It also studies the change done afterwords on the Court in 1493, in which the new members were elected. The main goal was to analyze the letters between the ruler and the deputies in order to understand why he made the decision to do so and what where the factors that influenced him. This research also has a section that studies all the existing biography related to the generalitat (institution created from 1359 to 1479) and another chapter with an organization chart of this institution. This research also explains the political structure in the Cataluña monarchy.
The main core of this work relies on the changes that king Ferran II tried to do and how he was lead to doing them. Some of the examples would be the riot of the peasants (remences), the new inquisition or the Pallars war. During the course of this study we can see what were the aspects which influenced the king on changing and creating a new council. Last but not least, after detailing with the reform done by the monarch we come to the conclusion that this intervention helped in great deal the economy but it didn't politically. King Ferran II didn’t take advantage of his position to create new relationships between the monarchy and the institution which lead to huge conflicts during the mid XVI specially during the XVII century. Finally we also add an appendix with more than a hundred original documents.
|
628 |
Green citites and green urban economy; contributions from case studies for a necessary low-carbon futureNuss Girona, Sergi 05 December 2014 (has links)
City Governments engaged in climate change mitigation and adaptation face the multiple challenge of self-commitment, the need to involve their communities and stakeholders, and top-down and multi-scalar processes out of their control dictating options and the evolution in their concrete realities. Even so, the Green City concept has emerged, reflecting the expertise achieved by cities and towns in sustainable development twenty years after the Rio Earth Summit. With the EU 2020 Strategy, the Covenant of Mayors and the Mexico City Pact, a rapidly growing number of Local Authorities are moving into low-carbon development. Based on in-depth case studies, this research aims at understanding how and why 6 cities, in a wide variety of settings, stand in regards to the green development paradigm. / Els governs locals implicats en la mitigació i adaptació del canvi climàtic afronten el múltiple repte d'assumir compromisos, la necessitat d'involucrar llurs comunitats i agents socieconòmics, i processos mutiescalars i top-down fora del seu control dictant les opcions i l'evolució de les seves realitats concretes. Malgrat tot, ha emergit el concepte de la Ciutat Verda, reflecting l'expertesa assolida per part de ciutats i pobles en el camp del desenvolupament sostenible 20 anys després de la Cimera de la Terra de Rio'92. Amb l'Estratègia Europea 2020, el Pacte d'Alcaldes i el Mexico City Pact, un creixent nombre d'autoritats locals s'incorporen al desenvolupament baix en carboni. Basant-se en l'estudi de casos de profunditat, aquesta recerca vol comprendre com i per què 6 ciutats, en una àmplia varietat de contextos, se situen en relació al paradigma del desenvolupament verd.
|
629 |
Climate-induced changes in headwater streams: Effects of warming and drought on resource-consumer trophic interactionsMas Martí, Esther 14 November 2014 (has links)
Changes in temperature and precipitation due to climate change are expected to increase stream water temperature and reduce their discharge. Consequently, more streams might face temporality, experiencing flow intermittency or complete streambed drying. The general aim of this thesis was to determine how climate-induced changes in stream hydrology (drought) and water temperature (warming) influence resource- consumer trophic interactions.
Our results showed that although highly reliant on nutrient-poor allochthonous organic matter, most consumers in a forested Mediterranean stream complemented their diet with nutrient-rich algal resources when algae became more abundant in the stream; that is in the drying phase and following flow fragmentation, if light was not limiting. We also observed an abrupt decrease in consumers’ body tissue C:P ratios at flow disruption and for some taxa upon rewetting as well. However, these changes were not related to shifts in their resource stoichiometry, indicating they were rheostatic. Both resource conditioning in pools and streambed drying lowered the quality of basal resources whereas warmer stream temperatures increased it. This resulted in lower consumption rates for the shredder Stenophylax and the herbivore Physella accuta when fed on terrestrial conditioned resources; the proper also experiencing lower growth rates. The consumption rates of the shredders Sericostoma vittatum were higher at warmer temperatures due to their higher metabolic rates and other temperature mediated factors such as changes in leaf quality. Higher lipid storage and earlier pupation of S. vittatum was also observed at warmer temperatures. Finally, our results showed that the assimilation of phosphorus was constrained when shredder Echinogammarus berilloni was fed pool-conditioned leaves, which were P-depleted. At 15ºC, E. berilloni compensated this lower nutrient retention through compensatory feeding. However, this compensation was not enough at 20ºC, resulting in significantly lower phosphorus assimilation efficiency when the temperature and leaf quality were altered simultaneously. Under these conditions, growth rates were higher and changes in body tissue composition and increased mortality occurred, indicating synergistic effects of impaired food quality due to conditioning in pools and increased water temperatures. These effects on shredder physiology and metabolism altered nutrient ratios in faeces and excreta and consumer egestion and excretion rates.
In conclusion, our study shows that both drought and warming affect the quality of benthic resources and that change in stream flow influences their relative abundance. These effects, in addition to direct effects of temperature on invertebrate metabolism, affected consumer feeding behaviour, nutrient assimilation efficiencies, growth and pupation. However, consumer body stoichiometry was hardly ever affected by the quality of resources, and the observed changes mostly responded to changes in consumer physiology. Finally, the simultaneous effects of increased metabolism due to warmer stream temperatures and lower resource quality due to stream flow fragmentation resulted in synergistic effects on stream detritivores physiology and fitness. Overall, these results suggest potential effects on stream food webs and ecosystem functioning through changes in leaf litter decomposition, detritivore- mediated nutrient cycling and secondary production. However, the extend and direction of these effects might be difficult to predict due to the different mechanisms among the species to cope with environmental changes and the synergistic effects of multiple climate-derived stressors.
|
630 |
Coesão urbana: o papel das redes de espaço públicoMarques de Oliveira Pinto, Ana Júlia 10 November 2015 (has links)
Vários desafios se colocam atualmente aos territórios urbanos, nomeadamente resultantes dos fortes processos de transformação e crescimento, característicos das últimas décadas do Séc. XX. Estas transformações estão na origem do aparecimento de novos contextos urbanos, muitas vezes associados a problemas de falta de coesão, não apenas relacionados com a fragmentação morfológica das estruturas urbanas, mas também com fragilidades ao nível das dinâmicas sociais e económicas. No sentido de melhor compreender estes problemas, estudamos o conceito de coesão. Partimos da definição de coesão feita pelas Diretivas Europeias, procurando sistematizar a sua transposição para a escala urbana. Propomos uma sistematização do conceito de coesão urbana suportada numa dupla dimensão – uma que envolve a forma física da cidade e outra as suas dinâmicas socioeconómicas e socioculturais. Assim, no presente trabalho pretendemos discutir o conceito de coesão urbana vinculado ao papel desempenhado pelo espaço público na sua promoção. Procuramos clarificar a forma como se podem orientar as intervenções urbanas promovendo a coesão, nomeadamente, explorando as potencialidades das redes de espaço público (suas dimensões e características). Partimos da premissa de que o espaço público é o elemento estruturador da malha e vida urbana; organizando-se de forma sistémica; numa perspetiva de integração multi-escala; formando uma "rede de redes". Com a intenção de contribuir para o reforço da coesão urbana, propomos uma metodologia de análise da coesão de uma rede de espaços públicos. Desenvolvemos esta metodologia centrando-nos na escala do bairro, mas também nas suas ligações às redes envolventes. Suportamos o processo de trabalho na análise de dois territórios; dois bairros na cidade de Barcelona – a Barceloneta e o Baró de Viver – privilegiando-se o contacto direto com o território. A análise destes dois territórios vai acompanhando a sistematização de conceitos e serve também de teste e validação da metodologia e critérios propostos. / Several challenges was currently introduced in urban areas, particularly resulting from strong growth and transformation processes, characteristic of the last decades of the XX century. These transformations gave rise to the emergence of new urban contexts, often associated with lack of cohesion problems, not only related to morphological fragmentation of urban structures, but also with weaknesses in its social and economic dynamics. In order to better understanding these issues, we study the concept of cohesion. We start from the definition of cohesion introduced by the European Directives, aiming to systematize its application into the urban scale. We propose a systematization of urban cohesion concept supported in a dual dimension - one that involves the physical form of the city and other their socio-economic and socio-cultural dynamics. Therefore, with this investigation we intend to discuss the concept of urban cohesion linked to the role that public space plays in its promotion. We seek to clarify how it is possible to guide urban interventions promoting cohesion, particularly by exploring the potential of public space networks (its dimensions and characteristics). We start from the premise that public spaces are the structuring elements of urban fabric and urban life, organizing themselves in a systemic way; in a multi-scale integration perspective; forming a "network of networks". Intending to contribute to the enhancement of urban cohesion, we propose a methodology, able to analyze cohesion of a public space network. We developed this methodology focusing on the neighborhood scale, but also in its connections to the surrounding networks. We support the work process in the analysis of two territories; two neighborhoods in the city of Barcelona – Barceloneta and Baró de Viver – privileging direct contact with the territory. The analysis of these two territories integrates the concepts’ systematization and it is also used to test and validate the methodology and criteria proposed. / Varios retos se plantean actualmente a los territorios urbanos, sobre todo como resultado de los fuertes procesos de transformación y crecimiento, característicos de las últimas décadas del siglo. XX. Estos cambios dieron lugar a la aparición de nuevos contextos urbanos, a menudo asociados con problemas de falta de cohesión, no sólo relacionados con la fragmentación morfológica de las estructuras urbanas, pero también con debilidades al nivel de sus dinámicas sociales y económicas. Con el objetivo de mejor comprender estos temas, estudiamos el concepto de cohesión. Partimos de la configuración de cohesión hecha por las Directivas Europeas, buscando sistematizar su transposición a la escala urbana. Proponemos una sistematización del concepto de cohesión urbana, apoyado en una doble dimensión – una que implica la forma física de la ciudad y otra sus dinámicas socio-económicas y socio-culturales. Así, en el presente trabajo nos proponemos discutir el concepto de cohesión urbana vinculada a la función del espacio público en su promoción. Buscamos aclarar cómo se pueden guiar las intervenciones urbanas promoviendo la cohesión, en particular tirando partido del potencial de las redes de espacio público (sus dimensiones y características). Partimos de la premisa de que el espacio público es el elemento estructurador de la malla y la vida urbana; organizándose de manera sistémica; con la perspectiva de la integración multi-escala; formando una "red de redes". Buscando contribuir para la mejora de la cohesión urbana, proponemos una metodología de análisis de la cohesión de una red de espacios públicos. Hemos desarrollado esta metodología centrándonos en la escala del barrio, pero también en sus conexiones con las redes de los alrededores. Apoyamos el proceso de trabajo en el análisis de dos territorios; dos barrios de la ciudad de Barcelona – Barceloneta y Baró de Viver – favoreciendo el contacto directo con el territorio. El análisis de estos dos territorios acompaña la sistematización de conceptos y sirve también como prueba y validación de la metodología y criterios propuestos.
|
Page generated in 0.0444 seconds