La tesis "Monitorización del progreso en el aprendizaje" se desarrolla en el contexto de la educación y las tecnologías de la información y la comunicación. Si podemos aprovechar los beneficios que ofrecen las TIC para almacenar y gestionar información, es factible implementar modelos para monitorear y supervisar los procesos que tienen cabida en las áreas de la educación.El objetivo de la tesis, se centra en identificar y analizar los componentes relevantes y necesarios para el diseño, desarrollo e implementación de sistemas de supervisión y captura del progreso que tiene un estudiante durante su proceso de aprendizaje en diversos escenarios.La investigación se desarrolla en dos frentes: uno teórico-tecnológico y otro empírico. El primer frente intenta explorar todos los conceptos relacionados a la evaluación y a los sistemas de monitoreo para identificar los componentes conceptuales que fundamentan el diseño de herramientas de monitoreo del progreso. De la misma manera, es necesario estudiar las propuestas tecnológicas que soportan la implementación de herramientas en el ámbito del elearning.El segundo frente se concentra en diseñar, desarrollar e implementar herramientas que intentan registrar, almacenar, interpretar y representar aspectos del progreso que tiene un estudiante; realizar estudios para explorar el efecto de las herramientas en el proceso de aprendizaje; y sacar conclusiones sobre las pautas relevantes para la definición de un modelo de Monitoreo del Progreso en el Aprendizaje.La estrategia de investigación que se ha utilizado para llevar a cabo los estudios de campo es el Estudio de Caso. Se diseñaron estudios de caso para explorar el efecto que tienen las herramientas diseñadas sobre el proceso de aprendizaje y durante actividades asíncronas y actividades en tiempo real.El modelo propuesto como resultado de esta investigación intenta definir un sistema de monitoreo del progreso en el aprendizaje desde una perspectiva general de los sistemas de monitoreo. El modelo podría ser implementado en distintos entornos de aprendizaje, adaptarse a distintas modalidades de formación, con distintos modelos pedagógicos, a través de diversas plataformas de gestión del aprendizaje y empleando modalidades de comunicación en tiempo real y asíncronas. / The thesis "Monitoring learning progress" takes place in the context of education and information technology and communication. If we can take advantage of the benefits offered by ICT to store and manage information, it is feasible to implement models to monitor and supervise the processes taking place in the areas of education.The aim of this thesis, is focused on identifying and analyzing the relevant and necessary components for the design, development and implementation of monitoring and capture the student's progress during the learning process in various scenarios.The investigation takes place on two fronts: a theoretical-technological and an empirical one. The first front tries to explore all the concepts related to the assessment and monitoring systems to identify components that underlie the conceptual design of progress monitoring tools. In the same way, it is necessary to study the technological proposals that support the implementation of tools in the ambit of e-learning. The second front focuses on design, develop and implement tools that try to record, store, interpret and represent aspects of the student's progress; on studies to explore the effect of the tools in the learning process; and draw conclusions about relevant patterns to define a Learning Progress Monitoring Model.The research strategy that has been used to carry out the field studies is the Case Study. Case studies were designed to explore the impact of tools on the learning process during asynchronous and real time activities. The model, proposed as a result of this research, attempts to define a system of learning progress monitoring from a general overview of the monitoring systems. The model could be implemented in different learning environments, adapted to different forms of training, with different models of education, through a variety of learning management platforms and using real time and asynchronous communication modalities.

Syftet är att undersöka ett arbetssätt för att stödja barn med annat modersmål änsvenska i deras språkutveckling på svenska, med fokus på ordförrådsutveckling.· Att beskriva arbetssättet så som pedagogerna beskriver det.· Hur kan man konkretisera ord och ords betydelse?· Har föräldrar sett någon utveckling i sina barns ordförråd? I så fall vilken?· Vilka för- och nackdelar har arbetssättet och hur kan det utvecklas?Studien är kvalitativ, en fallstudie har gjorts på en förskola där majoriteten av barnenhar svenska som sitt andraspråk. Materialet utgörs av intervjuer med pedagoger, somarbetat med bokprojekt som metod för att stimulera språkutvecklingen av svenskaspråket, och föräldrar vars barn deltagit i projektet.Resultatet visar att projektets styrka är att det stärker gruppgemenskapen ibarngruppen vilket också får positiv effekt på språkutvecklingen. Bokprojektet germöjlighet till stöd i upprepningar, konkret material, skapande, lek och en bredd påolika scaffoldingstrategier som pedagogerna tillämpar. Utifrån ettordinlärningsperspektiv tyder resultatet på att projektet varit mest effektivt för barnsom redan kan tillräcklig svenska för att förstå sammanhanget i boken. Bara två av defyra föräldrarna som intervjuats ger exempel på ord som kan knytas till förskolansbokprojekt. Arbetssättet brister i att pedagogerna valt en enda och för vissa barnmycket svår bok. I studien ges inga exempel på att projektboken läses påmodersmålet. I förhållande till tidigare forskning framstår det som en stor brist.Förslag på utveckling: Fler och enklare böcker, stöd på modersmålet, knytaspråkutvecklande lekar till projektet och utveckla ett tydligt planeringsunderlag förpedagogerna där målen från läroplanen följs upp.

Aquesta tesi es basa a l'estudi d'unes notes inèdites sobre els dialectes catalans en el segle XIX, escrites per Manuel Milà i Fontanals i que avui en dia es conserven a la "Biblioteca Menéndez y Pelayo" de Santander. D'aquest conjunt, s'han triat les notes relacionades amb el català que es parlava a les Illes Balears. A la primera fase de l'estudi, s'han transcrit, interpretat i ordenat les notes relaciones amb la fonètica del baleàric, atès que es tracta de l'informació més sistematitzada, original i novedosa dels apunts esmentats. A la segona fase, un cop feta una introducción general als estudis dialectals publicats per Milà i a les fonts emprades per aquest autor a la confección de les seves notes, s'ha realitzat l'estudi lingüístic de l'informació que contenen sobre el baleàric. En primer lloc, s'ha tractat la descripción del vocalisme tónic i àton del català insular; tot seguit, les dades relacionades amb el consonantisme, recollides per Milà, i que han estat clasificades d'acord amb el mode d'articulació a la qual pertanyen. A tots dos casos s'han individualitzat sempre les tres varietats que formen el baleàric (mallorquí, menorquí i eivissenc), tal com va fer l'autor a les seves notes. En una tercera fase, a les conclusiones generals s'han remarcat les característiques més importants del material estudiat i el seu valor per a la lingüística catalana, que són bàsicament de tres menes: històrico-científic, teòric i lingüístic. / Esta tesis se basa en el estudio de unos apuntes inéditos sobre los dialectos catalanas en el siglo XIX realizados por Manuel Milá i Fontanals, que se conservan actualmente en la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander. Del conjunto citado, se han seleccionado las notas referentes al catalán hablado en las Islas Baleares.En una primera fase, se ha transcrito, interpretado y ordenado las notas referentes a la fonética del baleárico, ya que constituye la información más sistematizada, original y novedosa de los apuntes citados. En una segunda fase, después de haber hecho una introducción general a los estudios dialectales publicados de Milá y a las fuentes utilizadas por este autor en la confección de las notas, se ha procedido al estudio lingüístico de la información sobre la fonética del baleárico que contienen. Se ha tratado, en primer lugar, la descripción del vocalismo tónico y átono del catalán insular; a continuación, los datos referentes al consonantismo recogidos por Milá que han sido clasificados según el modo de articulación a que pertenecen.En ambos casos se ha distinguido siempre las tres variedades que forman el baleárico (mallorquín, menorquín e ibicenco), tal como hizo el autor en las notas. En una tercera fase, se han destacado en las conclusiones generales las características más importantes del material estudiado y su valor para la lingüística catalana, que son básicamente de tres tipos: histórico-científico, teórico y lingüístico.

Esta tesis aborda dos problemas interrelacionados en el análisis de las estructuras gramaticales en situaciones de interacción: (i) el reto teórico-metodológico de integrar informaciones de distintos niveles lingüísticos (entonativos, morfosintácticos y semántico-pragmáticos) en el análisis de las estructuras y (ii) el reconocimiento de estructuras y categorías desatendidas en la tradición gramatical. En la primera parte, de carácter teórico, se discute la conveniencia de adoptar un modelo construccional para el análisis de la gramática en interacción. Para ello, se revisa críticamente el conjunto de acercamientos a la gramática que conforman la Gramática de Construcciones y se propone un nuevo modelo: la Gramática de Construcciones en Interacción. Se trata de un modelo de representación gramatical basado en construcciones sensible a información de tipo interaccional (unidades conversacionales, actividades interaccionales, participantes en la interacción, principalmente).En la segunda parte, se aplica el modelo teórico propuesto al análisis de un fenómeno del español habitualmente desatendido en las descripciones gramaticales de esta lengua: el empleo de marcas de subordinación en estructuras sintácticamente independientes. Por una parte, se sistematiza la información disponible acerca de estas estructuras en la bibliografía hispánica y se pone en relación con otras propuestas disponibles en la lingüística general. Por otra, se propone un análisis basado en corpus que aplica el modelo de análisis propuesto en la primera parte.La Gramática de Construcciones en Interacción permite analizar de forma coherente y exhaustiva los rasgos formales e interpretativos de un grupo de estructuras características del español oral espontáneo, al tiempo que permite ubicar estas estructuras en el conjunto de construcciones que constituye la gramática del español y explicar su valor comunicativo en situaciones de interacción oral. / This dissertation addresses two interrelated problems in the analysis of grammatical structures in interaction: (i) the theoretical and methodological challenge of integrating features that belong to different linguistic levels (intonation, morphosyntax and meaning-function) in the analysis of structures and ( ii) the recognition of structures and categories neglected in descriptive grammars.In the first part, adopting a theoretical point of view, I discuss the adequacy of a constructional approach to grammar in order to analyze the grammatical constructions in interaction. To achieve this, I critically review different versions of Construction Grammar, and I propose a new version: Interactional Construction Grammar. Interactional Construction Grammar is a construction-based approach to grammar that incorporates interactional information (units conversational interactional activities, participants in interaction, among other features).In the second part, the model is applied to an often overlooked phenomenon in Spanish: the use of subordination marks in independent structures. First, I systemize information available about these structures in Spanish literature. Secondly, I relate it to other proposals available in general linguistics. Finally, I propose a corpus-based analysis that applies the model proposed in the first part.Interactional Construction Grammar allows a coherent and comprehensive analysis of the form and meaning of insubordinated structures. At the same time, the model allows the analyst to place these structures in Spanish grammar as a whole and describes its meaning in terms of interactional activities.

Aquest treball pretén analitzar el procés de secularització de la manera d'entendre el curs i la finalitat de la història - especialment pel que fa a una possible consumació intrahistòrica - des d'un origen fonamentalment cristià fins a les modernes filosofies de la història que apuntaven a un progrés ineluctable, en concret les de Kant, Saint-Simon i Fichte. En particular es posa l'accent en el dinamisme secularitzador de dues de les més importants heretgies dels primers segles del cristianisme: la gnosi i l’ebionisme, que apareixen com a motors d'aquesta deformació. A continuació es destacarà el paper que ha tingut l'obra de Joaquín de Fiore a l’hora de transmetre a la posteritat certs aspectes heterodoxos que es prestaven a unes interpretacions errònies del curs de la història. Finalment s'evidenciarà que una esperança intrahistòrica al cristianisme ha estat defensada per diversos Pares de l'Església, per Sant Bonaventura i en part per Sant Agustí, mentre que les modernes filosofies de la història es presenten com a formes de immanentització de l'esperança escatològica cristiana. / Este trabajo pretende analizar el proceso de secularización del modo de entender el curso y la finalidad de la historia - especialmente acerca de una posible consumación intrahistórica - desde un origen fundamentalmente cristiano hasta las modernas filosofías de la historia que apuntaban a un progreso ineluctable, en concreto las de Kant, Saint-Simon y Fichte. En particular se hace hincapié en el dinamismo secularizador de dos de las más importantes herejías de los primeros siglos del cristianismo: la gnosis y el ebionismo, que se presentan como motores de dicha deformación. A continuación se destacará el papel que ha tenido la obra de Joaquín de Fiore en orden a trasmitir a la posteridad ciertos aspectos heterodoxos que se prestaban a unas interpretaciones erróneas del curso de la historia. Finalmente se evidenciará que una esperanza intrahistórica en el cristianismo ha sido defendida por varios Padres de la Iglesia, por San Buenaventura y en parte por San Agustín, mientras que las modernas filosofías de la historia se presentan como formas de inmanentización de la esperanza escatológica cristiana.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és un procés patològic lent i progressiu caracteritzat per l'obstrucció permanent, i no totalment reversible, del flux d'aire als bronquíols i de l'increment de la compliància del pulmó com a resultat de la presència d'emfisema. L'origen de l'MPOC s'associa a una exposició crònica a gasos nocius i partícules, sobretot, al fum del tabac. Malgrat això, les causes de la patologia són multifactorials, i poden incloure tant trastorns genètics com factors ambientals.Els principals trets anatomopatològics de l'MPOC són l'engruiximent de la paret i el remodelatge tissular dels bronquíols i la destrucció emfisematosa del parènquima pulmonar. Malgrat que aquestes lesions histològiques són diferents, les cèl·lules inflamatòries implicades en ambdós processos són les mateixes. Davant d'aquest fet, el primer objectiu de la meva tesi va ser determinar si aquests dos fenotips histopatològics estan relacionats amb dos perfils limfocitaris diferents.D'altra banda, malgrat que la progressió de l'MPOC s'ha associat amb la presència de fol·licles limfoides pulmonars, no hi ha dades disponibles sobre la densitat de les cèl·lules inflamatòries que formen aquestes estructures en l'àmbit de la malaltia. A més, també es desconeixen tant el patró de vascularització com l'expressió d'adrecines dels fol·licles limfoides pulmonars en l'MPOC. En conseqüència, el segon objectiu de la tesi va ser analitzar la prevalença, l'estructura, la localització, la vascularització i la proliferació/apoptosi cel·lulars dels fol·licles limfoides pulmonars en l'MPOC. Paral·lelament, també es van estimar les densitats fol·liculars dels limfòcits B i T, així com dels macròfags, de les cèl·lules dendrítiques i de les cèl·lules CD57+ en aquestes estructures.Per tal d'assolir aquests objectius es van aplicar tècniques immunohistoquímiques i morfomètriques sobre teixit pulmonar procedent de 9 pacients no fumadors, de 18 fumadors sense l'MPOC, de 16 fumadors amb MPOC moderada i de 16 pacients amb MPOC molt greu sotmesos a un trasplantament bipulmonar.Els resultats obtinguts demostren que els individus amb MPOC molt greu tenen una densitat de limfòcits T CD3+ i de limfòcits B significativament major als bronquíols en comparació amb el parènquima pulmonar. A més, els malalts d'MPOC presenten una densitat de limfòcits T CD8+ a l'epiteli bronquiolar significativament incrementada en comparació amb els individus no fumadors. Finalment, malgrat que la densitat parenquimàtica de limfòcits T CD8+ també es troba incrementada en els malalts d'MPOC, les densitats tant de limfòcits T CD8+ com de limfòcits B són similars en comparar el parènquima periemfisematós amb aquelles zones de parènquima no afectades per l'emfisema.Pel que fa als fol·licles limfoides pulmonars, els resultats mostren una densitat fol·licular de cèl·lules CD57+ significativament major en els pacients d'MPOC quan se'ls compara amb els individus no fumadors i amb els fumadors sense l'MPOC (p < 0,05). A més, el percentatge de perfils fol·liculars que presenten apoptosi també és significativament major en els malalts d'MPOC (p = 0,03). D'altra banda, no s'observen diferències significatives entre grups quant a les densitats fol·liculars de la resta de cèl·lules inflamatòries, ni tampoc quant a la distribució de vasos sanguinis o limfàtics en aquestes estructures.Així, els resultats presentats en aquest tesi corroboren l'existència d'un patró inflamatori bronquiolar en l'MPOC, que es caracteritza per la presència d'infiltracions mononuclears i de remodelatge tissular. No obstant això, el teixit parenquimàtic mostra una infiltració de limfòcits T CD8+ més lleu, la qual, a més, no es relaciona espacialment amb les zones de destrucció emfisematosa. D'altra banda, donat que les cèl·lules CD57+ són uns efectors importants de la resposta citotòxica i de la regulació immunitària, l'increment de la densitat fol·licular d'aquestes cèl·lules dóna suport a la hipòtesi que postula l'existència d'una disfunció immunitària local en l'MPOC. / In COPD, the histological lesions at both the small airways and lung parenchyma (wall thickening and tissue remodeling and emphysematous destruction, respectively) are definitely different. However, the inflammatory cells involved in both processes are the same. Moreover, although the presence of pulmonary lymphoid follicles (LF) has been associated with the progression of the disease, there is no information about the pattern of vascularization, expression of addressins or inflammatory cell densities within these structures in COPD.Histological and immunohistochemical techniques were used to assess the distribution and cell density of CD3+, CD4+, CD8+ and B lymphocytes in small airways and parenchymal interstitium of 9 non-smokers, 18 smokers without COPD, 16 smokers with moderate COPD and 16 patients with very severe COPD. Also, the prevalence, structure, localization, vascularization and cell proliferation/apoptosis of LF, as well as the follicular density of the main inflammatory cells were assessed in our series. The results of this study showed that CD3+ and B cell densities were significantly higher in small airways than parenchyma interstitium of very severe COPD patients. Furthermore, CD8+ cells were increased in the epithelium of airways of moderate COPD patients compared to non-smokers. Although CD8+ cell density was increased in parenchyma of COPD patients, CD8+ and B cell densities were similar when comparing periemphysematous and non-emphysematous alveolar interstitium. Regarding LF, those of COPD patients showed a significantly higher density of CD57+ cells. Moreover, the percentage of LF profiles with cell apoptosis was also significantly higher in COPD patients. On the contrary, no significant differences among groups were observed in the follicular densities of other inflammatory cells, nor in the distribution of blood and lymphatic vessels within LF.These results suggest that, although the small airways' wall of COPD patients shows a clear inflammatory pattern, with a high mononuclear infiltration and tissue remodeling, the parenchymal interstitium shows a milder CD8+ infiltration which, moreover, is not spatially related to emphysematous destroyed areas. Moreover, since CD57+ cells are important effectors of cytotoxicity and immune regulation, an increase of their follicular density supports the hypothesis of a local immune dysfunction in COPD.KEYWORDS: cigarrette smoking, lung inflammation, emphysema, inflammatory cells, lymphoid follicles

En aquesta investigació ens proposem com a objectius fer una descripció de l'entonació del català, tant des d'un punt de vista fonètic (trets melòdics i patrons melòdics) com fonològic (trets fonològics i unitats fonològiques o tonemes), com també l'avaluació del mètode que s'ha utilitzat Anàlisi melòdica de la parla de Cantero (2002).En el primer capítol, es dóna una visió general dels diferents plantejaments teòrics que s'han desenvolupat durant el segle XX fins avui i dels estudis més importants que s'han realitzat, en concret, sobre el català, el resultat dels quals constitueix una base i a la vegada un estímul per abordar una descripció completa de l'entonació d'aquesta llengua.En el segon, es descriu el corpus, constituït per 580 enunciats de parla espontània extrets de 47 hores de material audiovisual i emesos per 160 informants de procedència sociocultural i dialectal diversa. També s'explica l'aplicació de la primera fase o fase acústica del mètode -anàlisi melòdica de la parla-, en què s'obtenen amb mitjans instrumentals els valors acústics de les vocals dels enunciats que seran sotmesos a un procés de relativització per eliminar-ne les variacions micromelòdiques, com també les variacions provocades pel to mitjà del locutor. Les melodies obtingudes es comparen a partir de la forma fonètica de la inflexió final (part de la corba tonal que va de la darrera síl·laba tònica fins al final) i es distribueixen en grups provisionalment. La validació dels límits de la inflexió final que caracteritzarà cada grup es porta a terme en el tercer capítol, on té lloc la fase perceptiva, mitjançant proves perceptives respostes per 153 informants diversos i genuïns. Aquests escolten les melodies de cada enunciat i les classifiquen segons els significats fonològics que perceben /± interrogatiu/o /±I/, /±emfàtic/ o /±E/ i /±suspès / o /±S/.Resultat de tot aquest procés, s'obtenen 8 patrons melòdics, definits pel tret melòdic de la inflexió final (IF) i pel significat fonològic que els han atribuït els parlants a les proves perceptives: Patró 1. IF descendent /-I-E-S/ Patró 2. IF ascendent (de 10% a 80%) /-I-E+S/Patró 3. IF ascendent (&#8805;80%) /+I-E-S/Patró 4. IF amb accent sintagmàtic elevat (de 10% a 50%) /-I+E-S/Patró 5. IF ascendent-desdendent /-I+E-S/Patró 6. IF descendent-ascendent (-120%) /-I+E+S/Patró 7. IF amb accent sintagmàtic elevat (&#8805;50%) /+I+E-S/Patró 8. IF descendent-ascendent (+120%) /+I+E-S/. A part del tret melòdic a la inflexió final, cada patró presenta un tret al primer pic (primera síl·laba tònica de l'enunciat): ascens inferior a 40% o bé desplaçament a una vocal àtona posterior, i un altre al cos: declinació constant. A més d'aquests 11 trets melòdics (2 al primer pic, 1 al cos i 8 a la inflexió final), que anomenem típics, hem arribat a definir 18 trets no típics, els quals poden caracteritzar una melodia com a /+interrogativa/, /+emfàtica/ o /+suspesa/.En resum, hem constatat que els 3 trets fonològics binaris que proposa Cantero /± interrogatiu/, /±emfàtic/ i /±suspès/ són suficients per descriure les melodies del català; que els 8 tonemes, obtinguts de totes les combinacions possibles dels tres trets, tenen realitzacions en català, les quals es concreten en els 29 trets melòdics que hem descrit i els 8 patrons. A la vegada, també hem demostrat la validesa del mètode per descriure aquesta llengua. Així, doncs, qualsevol melodia produïda per un parlant del català pot caracteritzar-se a partir dels 29 trets melòdics descrits, classificar-se en un dels 8 patrons i respondre a un dels 8 tonemes; i, en sentit contrari, a partir dels 8 tonemes es pot donar explicació de tots els trets melòdics que hem obtingut, de la constitució dels 8 patrons i de les diverses melodies d'aquesta llengua.NOTA: Aquesta tesi disposa d'un Apèndix (gràfics i arxius de veu) que properament estarà disponible a la plana web de la revista PHONICA (http://www.ub.es/lfa) / This investigation aims to carry out a description of the Catalan intonation, both from a phonetic point of view (melodic features and melodic patterns) and a phonological point of view (phonological features and phonological units or "tonemes"), as well as evaluate the method used "Melodic Analysis of Speech" by Cantero (2002).In the first section, there is an overview about the different theoretical approaches developed along the 20th century up to the present day. Then, the corpus is described, which is comprised of 580 spontaneous speech utterances, emitted by 160 reporters from different sociocultural and dialectal origins. The application of the method is also explained (acoustic analysis, how data collected is made relative and perceptive verification of the validation to 153 reporters).As a result of all this process, 8 melodic patterns are obtained, defined by the melodic feature at the final inflection (FI) and by the phonological meaning attributed by the speakers at the perceptive tests:Pattern 1. FI downward /-interrogative, -emphatic, -suspended/ or /-I-E-S/. Pattern 2. FI upward (from 10% to 80%) /-I-E+S/.Pattern 3. FI upward (&#8805;80%) /+I-E-S/. Pattern 4. FI with high syntagmatic accent (from 10% to 50%) /-I+E-S/.Pattern 5. FI upward-downward /-I+E-S/. Pattern 6. FI downward-upward (-120%) /-I+E+S/.Pattern 7. FI with high syntagmatic accent (&#8805;50%) /+I+E-S/. Pattern 8. FI downward-upward (+120%) /+I+E-S/. Apart from this melodic feature at the final inflection, each pattern presents a feature at the first peak -first stressed syllable of the utterance-: rise less than 40% or displacement to a further unstressed vowel, an another one at the body: constant declination. Apart from this 11 melodic features (2 at the first peak, 1 at the body and 8 at the final inflection), to which we refer as typical, we have also defined up to 18 not typical features, which can characterize a melody as a /+interrogative/, /+emphatic/ or /+suspended/.In sum, we have established the Catalan intonation units, both phonetic and phonological (3 binary phonological features, 8 tonemes, 8 melodic patterns and 29 melodic features) and, at the same time, we have also proved the validation of the method to describe this language.N.B.: This thesis has an Appendix (graphics and sound files), soon avalaible at PHONICA electronic review website (http://www.ub.es/lfa)

La motivación para este trabajo surge de una larga experiencia educativa, como docente o directora, en distintos centros escolares. La experiencia me decía que para obtener algún resultado como educadora, tanto en el campo cognitivo como en la dimensión formativa, las personas debían "sentirse bien" en su ambiente. A la práctica vivenciada de las relaciones y las palabras de Cristo y otros líderes espirituales se sumaron las inquietudes de la ciencia y la filosofía contemporáneas.El marco teórico es transdisciplinario. Entre sus fuentes cabe destacar a Morin para la complejidad, Czikszentmihalyi para el concepto psicosocial del fluir, Seligman y su psicología positiva, Gevaert, Bronfenbrenner, Julián Marías, Paulo Freire, Trilla, Carmen Armengol, ... cada cual con su riqueza de aporte a una pedagogía de plenitud ecológica y a la construcción conjunta de la felicidad.De la antropología surgió el concepto de que la convivencia humana se plantea básicamente como: ser con los demás, llamado a la tarea y a la felicidad.Concibo la escuela como un ecosistema de relaciones, un espacio para aprender a ser feliz, porque la escuela proporciona todos los elementos para preparar al educando para una convivencia saludable desde su experiencia de socialización.Desde una visión ecológica, orgánica, se entiende la felicidad como un proceso de unidad cósmica, armonía interpersonal, satisfacción y alegría íntimas de las personas, incluyendo el amor como referencia para el reconocimiento, administración y superación de tensiones y conflictos, instauración de la justicia y el aprendizaje de la vida en relación. Debido al carácter subjetivo del concepto, este estudio se limita a reconocer y delimitar elementos y relaciones relevantes para la construcción del clima escolar que genere un centro escolar feliz en la concepción de sus protagonistas en una escuela particular católica de São Paulo, Brasil, el Educandário São Paulo da Cruz, a través de la visión y voces de sus propios agentes.Metodológicamente se realizó este estudio a través de un estudio de casos, a partir de, por un lado, la formación de grupos de discusión entre alumnos y educadores docentes y no docentes y, por otro lado, la aplicación de cuestionarios, que además de estos agentes incluyeron ex alumnos, padres de alumnos y de ex alumnos.La investigación fue planeada en una estructura multidimensional, similar a la propuesta por Moos (1987), y utilizada por Bisquerra (1998), que presenta tres grandes macro-dimensiones: de relación, de desarrollo, de mantenimiento y cambio, a las cuales les corresponden las micro-dimensiones que las describen y al mismo tiempo introducen las unidades de significado que permitieron el análisis del informe, con el auxilio técnico del programa ATLAS/ti. Se estudió el papel del liderazgo ejercido por directores y educadores en la construcción del clima organizativo del centro, el clima de clase implicando al maestro y a sus educandos en sus relaciones de aprendizaje y de convivencia, y las relaciones de todos los grupos en su aprendizaje de convivir. El estudio fue revelador de lo que los agentes del centro piensan con respecto al desarrollo de sus relaciones entre sí, con la vida y con el mundo, gratificante en general y esclarecedor en cuanto a ciertos aspectos que pueden trabajarse para continuar teniendo una vida orgánica saludable y feliz: el núcleo de la construcción social basada en el respeto y el afecto está constituido, indudablemente, por los alumnos. El estudio hace evidente la necesidad de desarrollar programas de educación emocional. Como forma de investigación constituye un sendero a seguir para quien se interese por las relaciones.

La presente investigación en forma de tesis doctoral, pretende ser una reflexión rigurosa acerca de las fortalezas y debilidades del modelo directivo de los centros educativos españoles de primaria y secundaria, así como una prospección realista y completa acerca de la manera en que debería ser implementado un hipotético modelo directivo profesional de centros educativos en el contexto social y educativo español. / The present research in the form of a doctoral thesis, is intended to be a rigorous reflection about the strengths and weaknesses of the managerial educational model in Spain, both in primary and secondary schools. Besides, it tries to give a realistic and complete view on the way how to implement a hypothetical model of professional management in schools within the social and educacional Spanish context.

The main objective of this work has been to determine the structure of the macroinvertebrate communities in mediterranean rivers at different scales, organization and taxonomical levels. To achieve that, an appropriated sampling methodology for macroinvertebrate studies has been developed. Physical and chemical data and riparian and habitat characteristics have been also recorded in each sampling site. At regional scale it has been studied the macroinvertebrate composition at family level in all mediterranean regions around the world: California, Mediterranean Basin, Chile, South Africa and South and South-western Australia. Convergences and divergences between regions have been established pointing out the influence of the historical and ecological factors. At local scale the effect of the temporality (differences between permanent and temporary rivers) and habitat (differences between riffles and pools) over the macroinvertebrate community in mediterranean rivers of the world have been studied. The results demonstrate a degree the convergence in the responses to temporality and habitat, being this last factor more convergent that the former. Moreover, the effects of the temporality over habitat and vice versa have been analyzed, indicating that both are strong correlated: temporality change the habitat and habitat influence over the temporality of the reach. Both aspects have an important effect over the macroinvertebrate community at different levels of observations from richness or composition to biological traits. Moreover, at a lower taxonomical level, caddisfly community from Spanish mediterranean rivers has been studied. A total of 91 species have been identified using larvae, pupae and adults. The distribution patters displayed by these organisms indicate that historical factors may be important for some species, although most of them have a distribution limited by ecological variables. In that sense, ecological factors associated to large (basin) or small (reach or habitat) scale are important in the caddisfly distribution. Finally, because the importance of the caddisfly as bioindicators, optimums and tolerances to several chemical variables have been obtained for all species. Moreover, a study of the effect of the pollution over the fluctuating asymmetry of Hydropscyhe exocellata populations have demonstrated that at this level, there is a strong relatio.