• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 152
  • 61
  • 30
  • 2
  • Tagged with
  • 245
  • 235
  • 232
  • 229
  • 226
  • 225
  • 225
  • 225
  • 225
  • 125
  • 22
  • 20
  • 15
  • 12
  • 12
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
131

Eficacia de un programa de prevención del consumo de tabaco entre escolares de enseñanza secundaria obligatoria

Valdivieso López, Empar 10 December 2013 (has links)
Datos recientes muestran que la prevalencia del consumo de tabaco en España entre los jóvenes de 16 a 24 años es uno de los más altos de la Unión Europea. La encuesta ESTUDES 2010 observó que el 40% de los estudiantes entre 14 y 18 años habían fumado tabaco al menos una vez, el 32% en los 12 meses anteriores, y el 12% (25,2% entre los de 18 años de edad) habían fumado todos los días en el mes anterior. La búsqueda de estrategias de prevención eficaces que ayuden a los jóvenes a evitar el inicio y / o convertirse en tabaco dependientes es un objetivo todavía sin conseguir en nuestro entorno, y la efectividad de las intervenciones de educación de salud preventiva siguen siendo controvertidas. En una revisión reciente sobre 134 estudios con más de 428.000 participantes, concluyeron que las intervenciones realizadas en el contexto escolar eran eficaces a largo plazo, mostrando 12% menos de nuevos fumadores en el grupo de intervención, en comparación con el grupo control. En este estudio se planteó la hipótesis de que las intervenciones de educación para la salud en un programa integrado en el plan de estudios escolar serían más eficaces en la disminución de la incidencia y la prevalencia de tabaquismo en los adolescentes si se llevaron a cabo con el liderazgo, el apoyo, la participación y coordinación de los profesionales de enfermería en las escuelas secundarias. R e s u m e n Objetivo Esta tesis tuvo como principal objetivo evaluar la eficacia de un programa educativo en la escuela para reducir la incidencia y prevalencia de tabaquismo en escolares de Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO) de Tarragona (Cataluña, España) durante el período 2007-2010. Metodología DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado por conglomerados. EMPLAZAMIENTO: Región Sanitaria de Tarragona. PARTICIPANTES: Todos los alumnos matriculados en 1º ESO durante el curso 2007-2008 de los 29 Centros Educativos n=2,245. MEDICIONES E INTERVENCIONES PRINCIPALES: Se asignaron 15 colegios aleatoriamente al grupo intervención (GI) y 14 al grupo control (GC). La intervención fue realizada por enfermeras y consistió en una intervención integrada dividida en 3 bloques anuales implementados en los 3 primeros cursos de ESO. Se definió fumador “cuando existió consumo de cigarrillos a diario o de forma ocasional en los últimos 30 días”, estimándose la prevalencia inicial y la incidencia acumulada de tabaquismo. Resultados Del total de 2663 alumnos de 1º ESO matriculados, 2245 (84.3%) fueron inicialmente incluidos en el estudio. Al inicio del estudio, 157 (7%) alumnos fueron clasificados como fumadores mientras que los restantes 2088 (93%) fueron clasificados como no fumadores. Entre los no fumadores, un 14% eran contemplativos y un 86% no contemplativos. Un total de 1583 niños (804 en el grupo control y 779 en el grupo intervención) completaron el seguimiento en 4º ESO. A la finalización de la ESO, la prevalencia de fumadores fue inferior entre los alumnos del grupo intervención en todos los subgrupos analizados. La incidencia acumulada fue de 230,6 casos por 1000 en el grupo control y de 183.6 por 1000 en El grupo intervención, lo cual supuso una significativa reducción del 20,1% en el riesgo de haberse convertido en nuevo fumador durante el seguimiento en el grupo intervención en relación al grupo control (RR: 0,76; IC 95%: 0,58-0,99; p=0,042). En consecuencia, el RA fue de 47 casos por 1000, con un NNT de 21,27 (IC 95%: 12 a 95).
132

Expectativas y satisfacción de las mujeres ante el parto. Diseño y eficacia de una intervención educativa como elemento de mejora

de Molina Fernández, María Inmaculada 31 October 2014 (has links)
El part és un procés fisiològic d'alt contingut emocional que esdevé majoritàriament en un hospital. Es planteja la necessitat d'avaluar la qualitat de l'atenció prestada, ja que, des d'alguns sectors, es critica l'actual model assistencial, que permet, entre d'altres, que un percentatge important de les dones, no vegi complertes les seves expectatives prèvies. Aquesta investigació va tenir com a objectiu identificar les causes i dissenyar, implementar i avaluar una intervenció educativa prenatal basada en el Coaching, elaborada a partir de l'anàlisi de les experiències d'un grup de gestants, amb la finalitat de millorar la satisfacció i compliment d'expectatives després del part. Es va dissenyar un estudi quasi-experimental abans-després, que es va materialitzar en dues fases. A la primera es va realitzar una anàlisi descriptiva de les experiències d'un grup de 78 dones després del part i es va dissenyar una sessió educativa que es va implementar i avaluar en una mostra de 44 dones durant la segona. Els resultats obtinguts, en comparar ambdues fases, van mostrar que la sessió educativa va millorar aspectes directament relacionats amb la satisfacció. Les dones van valorar més positivament l'alleujament del dolor i la informació al respecte, van disminuir la por a l'analgèsia i al ginecòleg, va millorar la valoració de l'hospital i la valoració que dels professionals, van fer les dones, afavorint en el seu conjunt, que la dona tingués una major sensació d'autocontrol. No obstant això, la sessió no va millorar el compliment de les expectatives prèvies, aspecte que es va poder relacionar amb el dolor i gestió del mateix, amb la forma de finalitzar el part i amb la presència de complicacions, entre d'altres. Es requereixen nous enfocaments educatius en la fase prenatal centrats en aconseguir l'empoderament cognitiu i actitudinal de la dona en el part i el coaching apareix com una interessant alternativa. / El parto es un proceso fisiológico de alto contenido emocional que acontece mayoritariamente en un hospital. Se plantea la necesidad de evaluar la calidad de la atención prestada, ya que, desde algunos sectores, se critica el actual modelo asistencial, que permite, entre otros, que un porcentaje importante de las mujeres, no vea cumplidas sus expectativas previas. Esta investigación tuvo como objetivo identificar las causas y diseñar, implementar y evaluar una intervención educativa prenatal basada en el Coaching, elaborada a partir del análisis de las experiencias de un grupo de gestantes, con la finalidad de mejorar la satisfacción y cumplimiento de expectativas tras el parto. Se diseñó un estudio cuasi-experimental antes-después, que se materializó en dos fases. En la primera se realizó un análisis descriptivo de las experiencias de un grupo de 78 mujeres tras su parto y se diseñó una sesión educativa que se implementó y evaluó en una muestra de 44 mujeres durante la segunda. Los resultados obtenidos, al comparar ambas fases, mostraron que la sesión educativa mejoró aspectos directamente relacionados con la satisfacción. Las mujeres valoraron mejor el alivio del dolor y la información al respecto, disminuyó el miedo a la analgesia y al ginecólogo, mejoró la valoración del hospital y de los profesionales, favoreciendo en su conjunto, que la mujer tuviera una mayor sensación de control de su parto. Sin embargo, la sesión no mejoró el cumplimiento de las expectativas previas, aspecto que se pudo relacionar con el dolor y gestión del mismo, con la forma de finalizar el parto y con la presencia de complicaciones, entre otros. Se requieren nuevos enfoques educativos en la fase prenatal centrados en conseguir el empoderamiento cognitivo y actitudinal de la mujer en el parto. El coaching aparece como una interesante alternativa.
133

Adecuación del tratamiento de la depresión mayor: diferencias internacionales y por nivel asistencial

Fernández Sánchez, Ana 01 July 2010 (has links)
El objetivo principal de esta tesis, presentada como compendio de 3 publicaciones, es estimar la proporción de tratamientos adecuados para el episodio depresivo mayor en 6 países Europeos (Bélgica, Francia, Alemania, Italia, Holanda y España), comparando si existen diferencias tanto en el porcentaje global de adecuación del tratamiento en estos países, como en función del nivel asistencial [atención primaria (APS) comparada con atención especializada en salud mental]. Además se exploraran qué factores sociodemográficos y clínicos se asocian a la adecuación del tratamiento, y si la fuente de información (paciente o historia clínica) influye en la estimación de la proporción de tratamientos adecuados. Se analizan de manera secundaria 3 estudios. El estudio ESEMeD es una encuesta poblacional que entrevistó a 21.425 personas y que detectó 372 personas con un diagnóstico de depresión mayor que se habían visitado en los servicios de salud, tanto a nivel de atención primaria como en los servicios especializados en salud mental de alguno de los 6 países europeos comentados. En el estudio ETAPS un total de 333 personas que iniciaron un tratamiento antidepresivo con su médico de familia fueron seguidas durante 6 meses. Finalmente, el estudio DASMAP evaluó 3.815 pacientes de la atención primaria catalana, de los cuales 339 cumplían criterios para un diagnóstico depresivo mayor. Los algoritmos de adecuación para el tratamiento del episodio de depresión mayor se han basado en las Guías de Práctica Clínicas (GPC) publicadas. En general se considera adecuado si se ha prescrito un antidepresivo a dosis recomendadas por las GPC y se han realizado al menos 4 visitas en los últimos 12 meses. Si no se ha prescrito ningún fármaco, se considera adecuado haber realizado al menos 8 visitas con un profesional de la salud, entendiendo que es una mínima asistencia para una terapia psicológica. Además, en los estudios ETAPS y DASMAP se crearon dos escenarios para evaluar la adecuación del tratamiento: escenario I: depresión según entrevista de investigación; escenario II: depresión según criterio del médico. Adicionalmente, en el estudio DASMAP estos dos escenarios se subdividieron en función de la fuente utilizada para obtener la información sobre uso de servicios y tratamiento (paciente/historia clínica). Los datos sugieren que 1 de cada 2 europeos está recibiendo un tratamiento global mínimamente En España este porcentaje es menor( 28,43%). Ni en España, ni en Bélgica, ni en Italia existen diferencias por nivel asistencial. En Alemania, Holanda y Francia las personas que reciben tratamiento en la APS tienen una probabilidad menor de recibir un tratamiento adecuado. Centrándonos en la APS, el porcentaje de tratamientos adecuados oscila ampliamente. En el estudio ETAPS, la adecuación del tratamiento oscila entre un 25%, cuando se evalúa tan solo en los pacientes con depresión según entrevista diagnóstica, y un 21%, si se tiene en cuenta el criterio del médico. En el estudio DASMAP, el porcentaje de tratamientos adecuados para aquellos casos con depresión según entrevista osciló entre algo más del 39% (información dada por el paciente) y un 55% (información extraída de la historia clínica). Al aplicar los algoritmos de adecuación en aquellos casos con depresión según el médico, el porcentaje se incrementaba. Respecto a los factores asociados a la adecuación, en ninguno de los modelos se ha hallado una asociación con alguna característica sociodemográfica. La concordancia entre el diagnóstico dado por el médico y el diagnóstico con entrevista estructurada, así como la gravedad del trastorno depresivo sí que se asocian con el hecho de recibir un tratamiento adecuado en la APS. Haber consultado con un profesional especialista en salud mental también incrementa la probabilidad de recibir un tratamiento adecuado. / The main aim of this thesis, presented as a compendium of 3 papers, is to estimate the proportion of treatment adequacy for major depressive episode in 6 European countries (Belgium, France, Germany, Italy, The Netherlands and Spain), comparing if there are differences in the rates of treatment adequacy between countries and according to the health setting (Primary Health Care vs Specialized Health Care). In addition we explore if sociodemographic and clinical factors are associated with treatment adequacy and how rates of treatment adequacy vary when using different assessment methods and criteria. We secondary analyze 3 studies: 1) The ESEMeD study is a cross-sectional household survey representative of the 6 countries above mentioned. Data for the project was provided by 21,425 respondents but we only use data from the 372 who had a major depression episode and who had used health services in the 12 past months. In the ETAPS study, a total of 333 patients from primary care who began pharmacological antidepressant treatment were followed up for 6 months. Finally, the DASMAP study evaluated 3,815 primary care patients. Among them, 339 fulfilled criteria for a major depression disorder. Treatment adequacy was determined with an algorithm of the criteria suggested by clinical guidelines. In general, criteria for minimally adequate treatment were receiving antidepressant pharmacotherapy at recommended dosage plus at least 4 visits with a medical doctor; or at least 8 sessions doing some psychological treatment. In addition, in the ETAPS and DASMAP studies, we considered 2 scenarios: 1) depression according to the SCID-I (research interview); 2) depression according to the physicians criteria. Additionally, in the DASMAP these two scenarios were subdivided based on the source to obtain the data on use of services and treatment (patient/clinical chart). Data suggest that nearly 1 out of 2 European was receiving a minimally adequate treatment. In Spain percentage was smaller (28.43%). There were not differences in rates of treatment adequacy according to the health care setting neither in Spain, nor in Belgium, nor in Italy. On the contrary, being treated in the primary health care was associated with a lower probability of receiving adequate treatment in France, Germany and The Netherlands. On the other hand, in the ETAPS study, percentages of adequacy were between 21% and 25%. According to the DASMAP study, rates of adequacy differed according to the criteria: in cases detected with the SCID interview, adequacy was 39.35% when using self reported data and 54.91% when taking into account data from the clinical chart. Rates of adequacy were higher when assessing adequacy among those considered depressed by the general practitioner. In general, factors associated to treatment adequacy were: the recognition of depression by the general practitioner, the severity of the depression and having made additional visits with a mental health professional.
134

El metge malalt Com diagnosticar-lo, com tractar-lo i rehabilitar-lo, i com intervenir per garantir la bona praxi. L’experiència del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM)

Padrós i Selma, Jaume 29 May 2012 (has links)
En aquesta Tesi s’ha analitzat el fenomen del metge malalt, és a dir, aquell que presenta problemes psíquics i/o conducta addictiva a l’alcohol o altres drogues, i que per aquesta causa pot veure’s afectada la seva praxi professional. Amb aquest objectiu, s’ha procedit a fer una aproximació exhaustiva del problema, analitzant el comportament específic del metge quan emmalalteix i la seva resposta com a malalt. I incidint sobre els antecedents, factors epidemiològics, circumstàncies i factors predisponents, condicions de risc en l’exercici, així com sobre les conseqüències que d’aquesta condició se’n deriva a nivell personal, socio-familiar, professional i, de manera específica, sobre la qualitat de l’exercici professional. S’ha analitzat, igualment, l’experiència d’abordatge d’aquest problema en altres països. I també s’ha analitzat la responsabilitat de les organitzacions professionals i sanitàries a l’hora de fer front al problema. Finalment, s’ha fet una exposició del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), iniciativa del Col·legi de Metges de Barcelona i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, que es va posar en marxa el 1997 amb l’objectiu de donar una resposta assistencial i rehabilitadora específica al metge que presentava algun trastorn mental o conducta addictiva i, al mateix temps, ser una eina de control de la praxi per als cassos que esdevinguessin un risc per als pacients. S’ha elaborat, treballat i analitzat els resultats d’aquest Programa tant des del punt de vista assistencial i clínic, com de la tasca de control i regulació de l’exercici de la corporació professional. A través de les conclusions finals realitzades es constata de manera significativa que el PAIMM és un model (no punitiu) d’assistència als metges que pateixen un trastorn mental i/o conducta addictiva a l’alcohol o altres drogues i que es planteja amb l’objectiu de la rehabilitació personal i professional. I que, alhora, té una missió de prevenir errors i mala praxi. Així mateix, el Programa es caracteritza per oferir una assistència sanitària directa, específica i en règim de confidencialitat, complementada amb altres prestacions col·legials com atenció personal, assessorament legal, formació complementària i prestacions socials. I compta amb dos àrees d’intervenció: una assistencial i una altra col·legial. Aquesta segona ha bastit procediments deontològics i jurídics per donar cobertura a tots els procediments del Programa, especialment en els casos de metges amb risc de mala praxi. Al Programa s’hi accedeix voluntàriament en un 89 % dels casos. Els diagnòstics principals dels metges atesos foren: 69 % trastorns mentals, 20 % addicció a l’alcohol i un 11 % addicció a altres drogues. Només el 5.4 % dels casos han hagut de ser sotmesos a mesures col·legials de control de l’exercici durant el tractament a través d’un Contracte Terapèutic Col·legial. Un 80 % dels metges han continuat treballant mentre eren atesos pel Programa. Finalment, es conclou que aquest programa és factible, compleix els objectius que van justificar la seva creació, dóna garanties professionals i també socials perquè permet detectar i ajudar millor el metge malalt, afavoreix i li permet tractar-se a través d’uns serveis assistencials específics i de gran qualitat, i perquè facilita al metge malalt la seva rehabilitació personal i professional i perquè a través dels mecanismes desenvolupats està contribuint de manera molt notable a complir amb la funció col·legial de regulació i de control de l’exercici professional. / In this Thesis I have analyzed the phenomenon of the sick doctor, considered as someone that manifests mental disorders and/or addictive behaviors such as dependence on alcohol or other drugs which thereafter affect the quality of his/her professional work. For this purpose, I have proceeded to make a comprehensive approach to the problem, analyzing specific behaviors of doctors when sick and their response as a patient. I have focused on background, epidemiological factors, circumstances, predisposing factors, risk conditions in the medical practice, as well as consequences of this condition on a personal level, social and family, professional, and specifically on the quality of the professional practice. I have also analyzed the experience of tackling this problem in other countries, and the responsibility of health professional organizations when addressing the problem. Finally, I’ve presented the Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) Integral Care Program for Sick Doctors, created by Col·legi de Metges de Barcelona and Consell de Col·legis de Metges de Catalunya with the collaboration of the Health Department of the Generalitat de Catalunya (Autonomous Government of Catalonia), launched in 1997 with the aim to provide specific medical care and rehabilitation to doctors with a mental disorder or addictive behavior, and at the same time, to be a tool to control the medical practice in cases of risk to patients. I’ve prepared, worked and studied the results of this Program from a clinical care standpoint and as a task of controlling and regulating the exercise of the professional corporation. Conclusions show that the Integral Care Program for Sick Physicians (PAIMM) is a healthcare model (non punitive) for doctors who suffer a mental disorder and/or addictive behavior to alcohol or other drugs. Its objective is to rehabilitate the sick physician both personally and professionally and also prevent medical errors and malpractice. The Program offers direct and specific healthcare assistance that is confidential. Other benefits offered (by the Medical Association) are personal care, legal advice, additional training and social benefits and intervenes in two areas: healthcare treatment and on a professional level (via the Medical Association). For the second area, deontological and legal procedures have been put in place to cover the program’s processes, especially in cases of doctors at risk of malpractice. The Access to Program is voluntary in 89% of cases. Principal diagnosis for treated doctors: 69% mental disorders, 20% addiction to alcohol and 11% addiction to other drugs. Only 5.4% of cases have been subjected to the Medical Associations measures of control during treatment using the Professional Therapeutic Contract. Finally, I conclude that this Program is feasible, meets the objectives that justified its creation, provides professional and social guarantees because it can detect and help treat a sick doctor, it allows for a physician to obtain specific and high quality healthcare treatment, and it makes it easy for the sick doctor to rehabilitate both personally and professionally. The program contributes in a very significant way to accomplish the Medical Association’s goal of regulating and controlling the practice of medicine
135

Descripción del funcionamiento en pacientes que han sufrido un Traumatismo Craneoencefálico: un abordaje integral basado en la Clasificación Internacional del Funcionamiento, la Discapacidad y la Salud

Laxe García, Sara 06 June 2014 (has links)
El traumatismo craneoencefálico (TCE) es la primera causa de discapacidad en gente joven y constituye un grave problema de salud no sólo en los países desarrollados sino también en los subdesarrollados. Las secuelas que ocasiona el TCE son variadas y los déficits que produce tienen un impacto no sólo sobre la función y estructura de los órganos corporales sino también sobre las actividades cotidianas como vestirse o comer pero también la participación en la sociedad como es ir al trabajo o acudir a una cena con unos amigos. Estos déficits y limitaciones son las que impactan en definitiva la percepción subjetiva de calidad de vida y marcan la pérdida de funcionamiento tras un TCE. Todo esto y el hecho de su habitual cambio a largo plazo, han hecho que la Organización Mundial de la Salud (OMS) haya definido al TCE como una enfermedad crónica. El objetivo de esta tesis doctoral es describir el espectro de funcionamiento de pacientes con secuelas por un TCE fundamentado en el modelo biopsicosocial de la enfermedad y empleando una taxonomía etiológicamente neutral y con un lenguaje universal como es la Clasificación Internacional de la Funcionamiento, la Discapacidad y la Salud (CIF). Con ello se pretende crear un conjunto mínimo de datos (ICF Core Sets) del número total que constituye la CIF (1453 ítems). Esta tesis resulta del compendio de cuatro publicaciones. El primer estudio consistió en una revisión de la literatura y un análisis conceptual basado en la CIF que tenía por objetivo definir qué es lo que miden los instrumentos de medida más frecuentemente empleados en la investigación y rehabilitación del TCE. La segunda publicación trata de describir el espectro funcional de un grupo de pacientes con secuelas con TCE, definiendo cuáles son los problemas en sus “funciones corporales”, en sus “estructuras”, en las “actividades y participación” así como los facilitadores y barreras que se encuentran en relación a los “factores medioambientales”. La tercera publicación recoge la visión sobre el TCE que tienen los diferentes profesionales de la salud. Para garantizar una mayor universalidad, se realizó una encuesta que alcanzase a profesionales de todas las regiones de la OMS y que fuesen de diferentes grupos profesionales incluyendo a aquellos que típicamente constituyen el equipo interdisciplinar de rehabilitación. El último artículo recoge el conjunto de categorías que mejor describe el espectro funcional tras un TCE, lo que se conoce en el mundo anglosajón como los ICF Core Sets. Para ello, se realizó un ejercicio Delphi de toma de decisiones en el que participaron expertos de TCE de todo el mundo y se tomó como punto de partida la información recogida en los estudios previos. Esta tesis transmite varios mensajes de interés en la rehabilitación tras un TCE: 1) Los instrumentos de medida existentes no capturan de forma integral la pérdida de funcionalidad global tras un TCE. 2) Los principales problemas se centran en los capítulos de funciones mentales y musculo esqueléticas con un impacto negativo en todos los capítulos constituyentes del dominio de actividades y participación. Los factores medioambientales pueden actuar como barreras o facilitadores influenciando la funcionalidad. 3) Los profesionales de la salud tienen presente el paradigma médico de la discapacidad y tienden a centrar sus actuaciones sobre el dominio de funciones corporales cuando las intervenciones en actividad y participación suelen tener un impacto más favorable sobre la independencia. 4) El uso de los ICF Core Sets para el TCE puede ayudar a mejorar la práctica asistencial, promoviendo una visión integradora de la funcionalidad teniendo en cuenta la perspectiva del paciente y la del profesional. / Traumatic Brain Injury (TBI) is the leading cause of disability in young people. It is a severe public health problem not only in developed but also in developing countries. The consequences of TBI are heterogeneous and lead to impairments in body functions and structures, causes restriction in activities such as dressing or eating and limits participation in society as in going to work or to have dinner with friends. These impairments and limitations are responsible for the impact in the subjective perception of quality of life and the loss of functioning after TBI. The World Health Organization has therefore considered TBI as a chronic disease. The objective of this thesis is to describe based on the bio psychosocial model the functioning profile of patients that have suffered from TBI using an etiological neutral taxonomy and a universal language such as the International Classification of Functioning, Disability and Health (ICF). A further aim is to select the items from the ICF that best describe the functioning after TBI and create the ICF Core Sets for TBI. This thesis is constituted by four publications. The first study comprised a literature review and a content analysis based on the ICF. The aim was to define what was being measured by the mostly used measurement instruments used in TBI rehabilitation. The second publication aims to describe the functioning profile of patients with TBI focusing on the problems in “body functions”, “body structures”, “activities and participation” and “environmental factors”. The third publication reports the perspective of the professionals over the problems in functioning after TBI. In order to provide a better universality, the survey included professionals from the different regions from WHO and from the different professions that typically constitute the interdisciplinary rehabilitation team. The last publication identified the ICF Core Sets for TBI. Worldwide experts in TBI participated in a decision making process and consensus process that integrated the evidence gathered in the previous studies. This thesis provides with interesting messages in rehabilitation after TBI: 1) there is no measurement instrument that universally describes functioning after TBI. 2) problems after TBI focus in mental functions and musculoskeletal functions with a negative impact in all the chapters that constitute the domain in activities and participation. Environmental factors can act as barriers or facilitators. 3) when interviewed health professionals tend to center their acts in the domain of body functions followed by interventions in activities and participation which have a more positive impact in independence. 4) The use of ICF provides a comprehensive assessment of functioning integrating both, the patient and the professional perspective and can therefore improve medical treatment.
136

Influencia de la Ley del Mínimo Esfuerzo en el consumo de productos sanitarios

Torres Quintana, Antonio 08 June 2015 (has links)
INTRODUCCIÓN: La Ley del Mínimo Esfuerzo (LME), puede explicar la influencia de la accesibilidad y la distancia en el consumo de productos sanitarios, dichos conceptos han sido esenciales en este trabajo. El objetivo del estudio es determinar si la distancia que deben recorrer las Enfermeras para acceder a tres productos sanitarios (gasas, apósitos y sueros fisiológicos de 10cc) y la lateralidad en su colocación influyen en la cantidad consumida en el Gabinete de Hemodiálisis de Fundació Puigvert (2013-2014). METODOLOGÍA: Estudio cuasi-experimental, sin grupo control tipo post test. La muestra estuvo formada por las 30 enfermeras expertas (muestreo no probabilístico de conveniencia). Durante seis meses, los tres productos sanitarios permanecieron a 5, 7 y 9 metros de distancia respecto al control de Enfermería. Durante otros seis meses los productos estuvieron en el lado derecho, centro y lado izquierdo del carro de curas. Se registró diariamente el material consumido por cada enfermera. El consumo de los productos sanitarios se registró junto a datos sociodemográficos y otras variables de interés (turno, formación, experiencia, etc.), también se midió la motivación laboral antes y después del estudio, así como el índice de infección relacionado con el acceso vascular. Para la prueba de contraste de hipótesis se utilizó un nivel de significación < .005. El análisis estadístico se realizó con el programa SPSS v.22. RESULTADOS: Se incluyó un total de 30 enfermeras expertas con una edad media de 40.4 años y una antiguedad en el Gabinete de 14 años. Los profesionales del turno mañana son mayores (p<.001) y tienen más años de profesión (p<.001) que los profesionales del turno de tarde. Realizando la correlación entre consumos de material, edad y antiguedad en el Gabinete se constatan relaciones lineales inversas entre el consumo de gasas y de apósitos a cualquier distancia, edad y años de profesión de las enfermeras. Se observaron diferencias estadísticamente significativas al comparar el consumo de suero fisiológico (SF) de 10 cc, gasas y apósitos a los 7 metros versus los 5 metros siendo inferior el consumo a los 7 metros en los dos turnos de enfermería (p<.001). Igualmente se observaron diferencias significativas al comparar el consumo de SF 10 cc, gasas y apósitos a los 9 metros versus los 5 metros siendo inferior el consumo a los 9 metros (p<.001). El turno de tarde formado por enfermeras más jóvenes, y con menos experiencia consume mayor cantidad de material a los 5, 7 y 9 metros (p<.001). Al replicar el análisis a los 5 metros versus 7 metros y 9 metros pero en función del turno, los resultados muestran diferencias estadísticamente significativas en todos los casos independientemente del turno. Se observaron diferencias significativas (p<.001) al comparar el consumo según lateralidad (derecha, centro e izquierda), produciéndose mayor consumo a la derecha y menor consumo a la izquierda (p<.001). No se observan diferencias en la motivación laboral antes y después del estudio (p>.005). El índice de infección del acceso vascular se situó en 0,26 episodios por cada 1000 catéteres/día; no hubo infección de fístulas arterio-venosas o injertos. CONCLUSIONES: La distancia de los carros de cura y la lateralidad tiene un impacto directo en el consumo de productos sanitarios verificando la influencia de la LME. A mayor distancia menor consumo. La lateralidad derecha presenta mayor consumo que la lateralidad izquierda La edad y la experiencia tienen un impacto en el consumo de productos sanitarios. La distancia y la lateralidad de los productos sanitarios no aumentan los índices de infección ni afecta negativamente a la satisfacción laboral de los profesionales. El manejo de la LME es un posible instrumento en la gestión de los recursos sanitarios. / INTRODUCTION: The Law of Least Effort (LME), can explain the influence of accessibility and distance in the consumption of health products. These concepts have been central to this work. The objective of the study is to determine if the distance they must travel Nurses to access three health products (gauze, bandages and physiological serum 10cc) and laterality in the placement affects the amount consumed in the Cabinet of hemodialysis Puigvert Foundation (2013-2014). METHODOLOGY: quasi-experimental study with no control group post test. The type sample consisted of 30 expert nurses (non-probability convenience sampling). The study was conducted between August 2013 and July 2014. For six months, the three health products remained at 5, 7 and 9 meters distance of the nursing control. For another six months loss products were in the right and left side cures. Material consumed by each nurse were recorded daily. The analysis was performed using SPSS statistical software, for all tests a significance level <.005 was used. Sociodemographic data and other variables of interest (shift, training, experience, etc.) were collected and work motivation was measured before and after the study, and the infection rate related vascular access. RESULTS: We included a total 30 expert nurses with a mean age of 40.4 years and an experience in the Cabinet of 14 years.The professionals morning shift are higher (p <.001) and have more years of profession (p <.001) than professionals afternoon shift. Performing the correlation between consumption of material, age and seniority in the Cabinet inverse linear relationship between consumption of gauze and dressings at any distance, age and years of practice nurses are detected. Significant differences when comparing the consumption of saline (SF) 10 cc, gauze and dressings to 7 meters versus 5 meters still lower consumption to 7 meters in two shifts of nurses (p <.001) differences. Equally significant when comparing the consumption of SF 10 cc, gauze and dressings versus 9 meters 5 meters still lower consumption at 9 meters (p <.001) differences. The afternoon session consists of younger and less experienced nurses consume more material at 5, 7 and 9 meters (p <.001) .The analysis replicated five meters versus 7 meters and 9 meters but depending on the turn. The results show significant differences in all cases regardless of the shift made. Significant differences (p <.001) when comparing consumption according to laterality (right, center and left), causing increased consumption right and left lower consumption (p <.001) were observed. No differences in labor before and after the study (p> .005) motivation are observed. The infection rate of vascular access stood at 0.26 episodes per 1000 catheter / day. There was no infection of arteriovenous fistulas or grafts. CONCLUSIONS: The distance carts cure and laterality has a direct impact on the consumption of health products by checking the influence of the LME. Age and experience have an impact on the consumption of health products. Distance and laterality of medical devices do not increase infection rates or adversely affects the motivation of professionals. The management of the LME is a potential tool in the management of health resources.
137

Vacunació antigripal i antipneumocòccica en nens amb condicions de risc a Catalunya

González Baulies, Roser 30 November 2015 (has links)
ANTECEDENTS: Les infeccions pel virus influenza i per S. pneumoniae són un problema de salut pública global que originen un excés d’hospitalitzacionsi mortalitat. Els nens amb patologies de base són un col·lectiu d’alt risc per presentar complicacionsde la grip i malatia pneumocòccica invasiva. Tot i l’àmplia evidència científica que avala la recomanació de vacunació en aquesta població, no hi ha dades publicades al nostre entorn que permetin estimar les cobertures vacunals assolides ni les taxes d’hospitalització per MPI en els nens amb condicions de risc. PRIMER ARTICLE: COBERTURA VACUNAL ANTIGRIPAL EN NENS AMB CONDICIONS DE RISC A CATALUNYA. Objectiu: Determinar la cobertura vacunal antigripal en aquesta poblaciói la seva associació amb factors sociodemogràfics i mèdics. Material i mètode: Estudi descriptiu transversal dels nens 6m-15a amb condicions de risc assignats als EAPs de l’ICS. La font de dades fou la història clínica electrònica dels EAP. Resultats: La cobertura vacunal antigripal fou del 23,9%. Les variables predictores de vacunació foren; edat>2a (ORa=1,6 [IC95%=1,4-1,7] en nens de 3-5a; 1,8 [1,7-2,0] en nens de 6-10 anys; 2,1 [2,0-2,4] en nens ≥11a); gènere masculí (ORa=1,1 [1,0-1,1]); nacionalitat estrangera (ORa=1,2 [1,2-1,3]); immunització correcta segons calendari vacunal sistemàtic (ORa=3,3 [2,8-3,8]); haver realitzat≥1 visita al metge d’AP (ORa=1,7 [1,6-1,9] en 1 visita; 2,1 [1,9-2,3] en 2 visites; 2,6 [2,3-2,8] en 3-4 visites, i 4,1 [3,8-4,4] en 5 o més visites), i tenir >1condició de risc (ORa=1,9 [1,7-2,1 en 2 condicions de risc; 2,5 [1,6-3,9] en 3 o més condicions de risc). SEGON ARTICLE: COBERTURA VACUNAL ANTIPNEUMOCÒCCICA EN NENS AMB CONDICIONS DE RISC A CATALUNYA. Objectiu: Determinar la cobertura vacunal en aquesta població i la seva associació amb factors sociodemogràfics i mèdics. Material i mètode: Estudi descriptiu transversal dels nens 2m-15a amb condicions de risc assignats als EAP de l’ICS. La informació es va recollir a partir de les dades registrades a la història clínica electrònica dels EAP. Resultats: La cobertura vacunal fou del 47,7%. Les variables associades a la vacunació foren: edat (ORa=9,2 [7,9-10,7] en nens 2m-2a; ORa=8,1 [7,0-9,3] en3-5a; ORa=4,6 [4,0-5,2] en 6-10a); nacionalitat espanyola (ORa=3,9 [3,5-4,3]); immunització correcta segons calendari de vacunació sistemàtica (ORa=2,5 [2,1-3,0]), i nombre de condicions de risc (ORa=3,2 [2,5-4,1] en nens amb 2 o més condicions). TERCER ARTICLE: INCIDÈNCIA D’HOSPITALITZACIONS PER MALALTIA PNEUMOCÒCCICA INVASIVA EN NENS AMB CONDICIONS DE RISC A CATALUNYA. Objectiu: Estimar les taxes d’hospitalització per MPI en aquesta població i descriure les seves característiques. Material i mètode: Estudi longitudinal retrospectiu de la incidència d’hospitalitzacions per MPI 2005-2012 en nens<16a assignats als EAPs de l’ICS. La font de dades fou la història clínica electrònica i el Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’hospitalització d’aguts. Resultats: La taxa d’hospitalitzacions per MPI en nens amb condicions de risc fou 43,1 per 100.000 persones-any (IC95%=32,2-57,7). La taxa més alta es va observar en els nens<2a (107,8 per 100.000 [69-168,3}); i en aquells amb trastorns neuromusculars o fístula de LCR (141,6 per 100.000) i síndrome de Down (133,5 per 100.000) CONCLUSIONS: Les cobertures vacunals antigripals i antipneumocòcciques en nens amb condicions de risc a Catalunya observades són baixes. Les taxes d’ingrés per MPI en aquests nens són similars o lleugerament superiors a les d’altres països, i considerablement més elevades que en població pediàtrica general. Una bona part de la morbimortalitat per grip i malaltia pneumocòccica es podria evitar si s’assolissin cobertures de vacunació més elevades, més en concordança amb altres entorns amb sistemes sanitaris similars al nostre. Seria recomanable implementar estratègies per millorar les cobertures vacunals, prestant especial atenció a aquells grups en què s’han observat cobertures més baixes o taxes d’ingrés per MPI més elevades. / BACKGROUND: Influenza and S.pneumoniae infections are a global public health problem which cause excess hospitalizations and mortality. Children with underlying pathologies are at high risk for influenza complications and invasive pneumococcal disease (IPD). Despite the extensive scientific evidence that supports the recommendation of vaccination in this population, there is no published data to our surroundings to estimate vaccination coverage rates achieved or hospitalization for IPD in children with risk conditions. FIRST ARTICLE: INFLUENZA VACCINATION COVERAGE IN CHILDREN WITH RISK CONDITIONS IN CATALONIA. Objective: To determine influenza vaccination coverage in this population and its association with sociodemographic and medical factors. Material and methods: Cross-sectional descriptive study of children 6m-15y/o with risk conditions assigned to Primary Health Care Teams (EAPs) from the Catalan Health Institute (ICS). Data was obtained from the electronic medical records of EAPs. Results: Influenza vaccination coverage was 23.9%. Predictors of vaccination were: age>2y/o (aOR=1.6 [95%CI=1.4-1.7] in children 3-5y/o; 1.8 [1.7-2.0] in children 6-10y/o; 2.1 [2.0-2.4] in children ≥11y/o); male gender (aOR=1.1 [1.0-1.1]); foreign nationality (aOR=1.2 [1.2-1.3]); immunization according to systematic vaccination calendar (aOR=3.3[2.8-3.8]); ≥1 medical consultation to Primary Health Care (aOR=1,7 [1,6-1,9] for 1 consultation; 2,1 [1,9-2,3] for 2 consultations; 2,6 [2,3-2,8 ] for 3-4 consultations, and 4,1 [3,8-4,4] for 5 or more consultations), and having >1 risk conditions (aOR=1,9 [1,7-2,1] for 2 risk conditions; 2,5 [1,6-3,9] for 3 or more risk conditions). SECOND ARTICLE: ANTIPNEUMOCOCCAL VACCINATION COVERAGE IN CHILDREN WITH RISK CONDITIONS IN CATALONIA. Objective: To determine vaccination coverage in this population and its association with sociodemographic and medical factors. Material and methods: Cross-sectional descriptive study of children 3m-15 y/o with risk conditions assigned to EAPs from ICS. Data was obtained from the electronic medical records of EAPs. Results: Vaccination coverage was 47.7%. Predictors of vaccination were: age (aOR=9.2 [7.9-10.7] in children 2m-2y/o; aOR=8.1 [7.0-9.3] in 3-5y/o; aOR=4.6 [4.0-5.2] in 6-10y/o); Spanish nationality (aOR=3.9 [3.5-4.3]); immunization according to systematic vaccination calendar (aOR=2,5 [2.1-3.0]), and number of risk conditions (aOR=3.2 [2.5-4.1] in children with 2 or more conditions). THIRD ARTICLE: INCIDENCE OF INVASIVE PNEUMOCOCCAL DISEASE HOSPITALIZATONS IN CHILDREN WITH RISK CONDITIONS IN CATALONIA. Objective: To estimate IPD hospitalization rates in this population and to describe its characteristics. Material and methods: Retrospective longitudinal study of IPD hospitalization incidence 2005-2012 in children <16 y/o assigned to EAPs from ICS. Data was obtained from the electronic medical records of EAPs and from the acute hospitalization Minimum Basic Data Set. Results: IPD hospitalization rate in children with risk condition was 43.1 per 100,000 persons-year (95%CI=32.2-57.7). The highest rate was observed in children >2y/o (107.8 per 100,000 [69-168.3]); and in those with neuromuscular disease or CSF leak (141.6 per 100,000) and Down syndrome (133.5 per 100,000) CONCLUSIONS: Observed antipneumococcal and influenza vaccination coverage in children with risk conditions in Catalonia is low. Hospitalization rate in these children is similar or slightly higher than in other countries, and considerably higher than in general paediatric population. Much of the morbidity and mortality from influenza and pneumococcal disease could be avoided if higher vaccination coverage was achieved, more in line with other environments with health systems similar to ours. It would be advisable to implement strategies to improve vaccination coverage, paying particular attention to those groups with lowest vaccination coverage or highest IPD hospitalization rates.
138

Physical activity/physical exercise, sedentary behaviours and nutrition in children with overweight/obesity and their families. Nereu Programme / Hábitos de actividad física/ejercicio físico, sedentarismo y alimentación en niños con sobrepeso/obesidad y sus familias. Programa Nereu / Hàbits d'activitat física/exercici físic, sedentarisme i alimentació en nens amb sobrepès/obesitat i les seves famílies. Programa Nereu

Serra Payà, Noemí 11 December 2014 (has links)
La tesi pretén analitzar la relació entre els hàbits d'activitat física/exercici físic, sedentarisme i alimentació en nens amb sobrepès/obesitat. En aquest sentit, s’han redactat 5 articles on s'han estudiat els hàbits actius, les conductes sedentàries i d'alimentació, la resposta a l'exercici físic agut al caminar a diferents pendents a nivell energètic. S'ha portat a terme una primera avaluació del Programa Nereu i finalment s’ha proposat l’avaluació de l'efectivitat del Programa Nereu, com a eina integral vinculada a la salut pública en l'àmbit de l'atenció pediàtrica per al tractament del sobrepès i l'obesitat infantil. En l’article 1.1 i 1.2, es va observar que practicar almenys 3 hores/setmana d’exercici físic es va associar amb menor prevalença de sobrepès i millor condició física. En l’article 2, a mateixes intensitats de treball a nivell energètic i de ventilació els valors eren superiors en els grups de nens/as amb obesitat en relació als de sobrepès. A l’article 3, els nens van augmentar el temps dedicat a activitats de moderada i alta intensitat i es va reduir l'IMC z-score i les conductes sedentàries. Finalment, s'ha proposat un protocol d'estudi com a proposta de futur. / La tesis pretende analizar la relación entre los hábitos de actividad física/ejercicio físico, sedentarismo y alimentación en niños con sobrepeso/obesidad. En este sentido, se han redactado 5 artículos donde se han estudiado los hábitos activos, las conductas sedentarias y de alimentación, la respuesta al ejercicio físico agudo al andar a diferentes pendientes a nivel energético. Se ha llevado a cabo una primera evaluación del Programa Nereu y finalmente se ha propuesto la evaluación de la efectividad del Programa Nereu, como herramienta integral vinculada a la salud pública en el ámbito de la atención pediátrica para el tratamiento del sobrepeso y la obesidad infantil. En el artículo 1.1 y 1.2, se observó que practicar al menos 3 horas/semana de ejercicio físico se asoció con menor prevalencia de sobrepeso y mejor condición física. En el artículo 2, a mismas intensidades de trabajo a nivel energético y ventilación los valores eran superiores en los grupos de niños/as con obesidad en relación a los de sobrepeso. En el artículo 3, los niños aumentaron el tiempo dedicado a actividades de moderada y alta intensidad y se redujo el IMC z-score y las conductas sedentarias. Finalmente, se ha propuesto un protocolo de estudio como propuesta de futuro. / The porpoise of the thesis was to analyze the relation between physical activity/exercise habits, sedentary behavior and foot intake in overweight/obesity children. In this sense, 5 articles have been written. Where, active habits, sedentary behavior or foot intake, the response to acute physical exercise in overweight and obese children when walking at different gradients at an energy expenditure level, an initial assessment of the Nereu Programme have been studied. Finally, a proposal has been put forward on the Nereu Programme as an integral tool linked to public health in the field of pediatric care in the treatment of childhood overweight and obesity. Article 1.1 and 1.2, practice at least 3 hours/week of physical activity was associated with lower prevalence of overweight and better physical condition. In Article 2, same intensities of work on an energetic and ventilation values were higher in the groups of obese children compared to overweight children. Article 3, children increased the time they spent in moderate and high intensity activities and in contrast, BMI z-scores and sedentary behaviors were reduced. Finally, a study protocol has been put forward as a proposal for the future.
139

Repercusiones de la malformación de Chiari 1 en la calidad de vida del paciente

Mestres i Soler, Olga 23 October 2015 (has links)
La malformación de Chiari tipo 1 (MC-1) es una patología congénita de baja prevalencia codificada dentro del grupo de enfermedades raras. Se define por la presencia de una herniación de las amígdalas del cerebelo por debajo del foramen magnum. Las manifestaciones clínicas de la MC-1 son muy variables, aunque las más frecuentes son las cefaleas occipitonucales, que aumentan con el esfuerzo y las maniobras de Valsalva, parestesias, debilidad en las extremidades, vértigos, cansancio y alteraciones respiratorias durante el sueño, entre otras. Su evolución viene determinada en gran parte por las patologías asociadas, fundamentalmente por la presencia de siringomielia y/o hidrocefalia. El diagnóstico se confirma por resonancia magnética y el tratamiento definitivo es quirúrgico dirigido a conseguir una reconstrucción de la fosa posterior. El objetivo general de este estudio es evaluar la repercusión de la MC-1 en la calidad de vida del paciente y la asociación a cuadros de ansiedad y depresión tras el diagnóstico de la enfermedad, en situación basal antes del tratamiento, y analizar la repercusión de la cirugía a los 6 y 12 meses de la intervención. Se trata de un estudio prospectivo, observacional y descriptivo de una cohorte de 112 pacientes afectos de una malformación de Chiari tipo 1. Los individuos que forman parte de este estudio se reclutaron en el servicio de Neurocirugía del Hospital Universitario Vall d’ Hebron durante 4 años consecutivos (enero de 2009 - diciembre 2013). Los instrumentos de estudio utilizados fueron los test/escalas: Sickness Impact Profile -SIP- (calidad de vida), State-Trait Anxiety Inventory -STAI- (ansiedad) e Inventario de Depresión de Beck (BDI), para avaluar la depresión. De los 112 pacientes que se estudiaron de forma basal, 57 fueron tratados quirúrgicamente. El seguimiento se realizó en 49 pacientes a los 6 meses y en 37 a los 12 meses de la cirugía. Los resultados obtenidos permiten afirmar que la MC-1 afecta de forma significativa en la percepción de la calidad de vida del paciente, tanto en la evaluación inicial como después del tratamiento quirúrgico. Además se observa una asociación con síntomas ansiosos y depresivos tanto en situación basal como tras el procedimiento quirúrgico, a pesar de que se aprecia una mejoría clínica y una correcta evolución radiológica en la mayoría de casos. / Chiari malformation type 1 (MC-1) is a low prevalence congenital disease encoded within the group of rare diseases. It is defined by the presence of a herniation of the cerebellar tonsils below the foramen magnum. The clinical manifestations of MC-1 are highly variable, but the most common ones are occipitonuchal pain that increases with exertion and Valsalva manoeuvres, paraesthesia, limb weakness, dizziness, fatigue and sleeping disorders. Its evolution is mostly determined by its associated pathologies, mainly by the presence of syringomyelia and/ or hydrocephalus. Magnetic Resonance Imaging (MRI) confirms the diagnosis, and the ultimate treatment involves surgery and aims to accomplish a reconstruction of the posterior fossa. The overall objective of this study is to assess the impact of the MC-1 in the life quality of patients and the association to anxiety disorders and depression after being diagnosed with the disease at baseline stage before treatment, and analyse the impact of surgery at 6 and 12 months after surgery. This is a prospective, observational and descriptive study of a cohort of 112 patients affected by Chiari malformation 1. The individuals who are part of this study were recruited in the service of Neurosurgery at the Vall d'Hebron University Hospital for 4 consecutive years (January 2009 - December 2013). The instruments used in this study are used were the test / scales: -SIP- Sickness Impact Profile (quality of life), State-Trait Anxiety Inventory -STAI- (anxiety) and Beck Depression Inventory (BDI) to assess depression. Of the 112 patients studied at baseline, 57 were treated surgically. 49 patients were monitored six months after surgery and 37 patients were monitored 12 months after surgery. The results confirm that the MC-1 significantly affects the perception of the life quality of patients in both the initial evaluation and the one after surgery. There is also an existing association with anxiety and depressive symptoms in both baseline stage and after the surgical procedure, even though clinical improvement and proper radiological outcome are observed in most cases.
140

Efectos de una intervención motivacional basada en los resultados de una espirometría sobre el abandono del tabaquismo en fumadores en Atención Primaria: Estudio aleatorizado, controlado, paralelo y multicéntrico

Martín Luján, Francisco Manuel 24 July 2015 (has links)
L'objectiu és avaluar l'eficàcia del consell sanitari breu combinat amb la informació detallada dels resultats d'una espirometria, sobre l'abandonament del tabac a llarg termini en fumadors sense patologia respiratòria, així com identificar els factors determinants de l'abandonament del tabaquisme. Es va dissenyar un assaig clínic aleatoritzat, paral•lel, controlat i multicèntric. Van participar 571 fumadors actius d'ambdós sexes, majors de 35 anys, sense antecedents de patologia respiratòria prèvia, amb espirometria normal, de 12 centres de salut de Tarragona. Després de l'aleatorització, 286 fumadors del grup intervenció van rebre: a) informació detallada dels paràmetres espiromètrics i b) consell sanitari breu; i 285 fumadors del grup control van rebre: a) informació d'espirometria normal i b) consell sanitari breu. Als 6 mesos, els participants van rebre un recordatori de la informació sobre l'espirometria i el consell sanitari breu, segons el grup assignat. Als 12 mesos, en la visita final, es va valorar l'hàbit tabàquic. Es van comparar les taxes d'abstinència perllongada a 6 i 12 mesos (validada per coximetría), entre els dos grups. Els resultats observats mostren que en els fumadors sense patologia respiratòria coneguda: 1) La informació detallada dels paràmetres espiromètrics combinada amb el consell sanitari breu duplica les taxes d'abstinència perllongada a 6 ia 12 mesos, respecte al consell aïllat (13, 2% vs 7,7% i 5,6% vs 2,1%; respectivament); 2) Els factors que determinen significativament major probabilitat d'abandó del tabac són: la intervenció rebuda (RR 1,76), el sexe masculí (RR 1,83), un major grau de motivació (RR 1,80), una fase de procés de canvi avançada RR 2,62) i l'ús de tractaments farmacològics específics per deixar de fumar (RR 3,17). En resum, la informació detallada de les dades de l'espirometria és eficaç en la lluita contra el tabaquisme. / El objetivo es evaluar la eficacia del consejo sanitario breve combinado con la información detallada de los resultados de una espirometría, sobre el abandono del tabaco a largo plazo en fumadores sin patología respiratoria, así como identificar los factores determinantes del abandono del tabaquismo. Se diseñó un ensayo clínico aleatorizado, paralelo, controlado y multicéntrico. Participaron 571 fumadores activos de ambos sexos, mayores de 35 años, sin antecedentes de patología respiratoria previa, con espirometría normal, pertenecientes a 12 centros de salud de Tarragona. Después de la aleatorización, 286 fumadores del grupo intervención recibieron: a) información detallada de los parámetros espirométricos y b) consejo sanitario breve; y 285 fumadores del grupo control recibieron: a) información de espirometría normal y b) consejo sanitario breve. A los 6 meses, los participantes recibieron un recordatorio de la información sobre la espirometría y el consejo sanitario breve, según el grupo asignado. A los 12 meses, en la visita final, se valoró el hábito tabáquico. Se compararon las tasas de abstinencia prolongada a 6 y 12 meses (validada por coximetría), entre los dos grupos. Los resultados observados muestran que en los fumadores sin patología respiratoria conocida: 1) La información detallada de los parámetros espirométricos combinada con el consejo sanitario breve duplica las tasas de abstinencia prolongada a 6 y a 12 meses, respecto al consejo aislado (13,2% vs 7,7% y 5,6% vs 2,1%; respectivamente); 2) Los factores que determinan significativamente mayor probabilidad de abandono del tabaco son: la intervención recibida (OR 1,76), el sexo masculino (OR 1,83), un mayor grado de motivación (OR 1,80), una fase de proceso de cambio avanzada (OR 2,62) y el uso de tratamientos farmacológicos específicos para dejar de fumar (OR 3,17). En resumen, la información detallada de los datos de la espirometría es eficaz en la lucha contra el tabaquismo. / The objective is to evaluate the effectiveness of brief health advice combined with detailed information on the results of a spirometry, on a long term cessation of tobacco consumption in smokers without respiratory disease, as well as to identify the determinants of smoking cessation. A randomized, parallel, controlled, multicentre clinical trial was designed, where 571 active smokers regardless gender, older than 35 years, with no previous respiratory disease, normal spirometry results and belonging to 12 health centres in Tarragona (Spain) participated. After randomization, 286 smokers in the intervention group received: a) detailed information of spirometric values, b) brief health advice; and the remaining 285 smokers in the control group received: a) spirometry information as normal test; b) brief health advice. After 6 months, according to the assigned group, participants received a reminder about spirometry information and brief health advice. After 12 months, smoking was assessed at the final visit. Prolonged abstinence rates at 6 and 12 months between the two groups were compared (validated by co-oximetry). The observed results show that smokers without a respiratory known disease: 1) detailed information of spirometric values combined with brief health advice, duplicate prolonged abstinence rates at 6 and at 12 months, compared to the brief health advice (13,2% vs. 7.7% and 5.6% vs. 2.1% respectively); 2) the factors determining significantly more likelihood to quit smoking are: the received intervention (RR 1.76), male sex (RR 1.83), greater motivation (RR 1.80), phase of advanced process change (RR 2.62) and use of specific drug treatments for smoking cessation (RR 3.17). In summary, the detailed information of spirometric values is effective in the fight against smoking.

Page generated in 0.0585 seconds