Tesi realitzada del Dept. d'Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil / Objetivo: Identificar el tipo de cuidados que prestan los cuidadores informales de pacientes intervenidos de cirugía abdominal en el Consorcio Hospitalario de Vic (Barcelona), comparar la carga que suponen estos cuidados en las diferentes fases del proceso quirúrgico (preoperatorio, transición del hospital al domicilio, convalecencia y; conocer las repercusiones del cuidar sobre su salud. Metodología: Estudio observacional longitudinal con una sola cohorte de cuidadores informales no remunerados y mayores de edad, de pacientes con patología quirúrgica abdominal. La muestra se obtuvo de manera consecutiva y no probabilística, entre Febrero de 2011 y Marzo de 2012. Las variables estudiadas fueron: características sociodemográficas de los cuidadores informales y de los pacientes, cuidados que presta el cuidador informal y repercusiones sobre su estado de salud según el cuestionario ICUB97-R y la taxonomía NOC. Se realizó un análisis estadístico descriptivo bivariado y multivariado de todas las variables, obtenidas durante el ingreso, el alta y la convalecencia domiciliaria. Resultados: Se incluyó una muestra de 317 cuidadores y pacientes quirúrgicos. La mayoría de los cuidadores eran mujeres casadas, con una edad media de 52,9± 13,7 años y no tenían experiencia previa como cuidadoras (99,9%). Los pacientes tenían un edad media de de 64,1 ± 14,9 años, el 51,1% eran hombres, el 10,1% eran dependientes antes de la intervención quirúrgica y el 48,3% presentaban un diagnóstico de neoplasia. La mediana (min-máx) de cuidados prestados durante el preoperatorio fue de 0,0(0-30), en la transición del hospital al domicilio de 14,0(0-32) y de 11,0(0-29) en la convalecencia (p<0,05) y, las repercusiones de 0,0(0-26), 6,0(0-22) y 3,0(0-23) respectivamente (p<0,05). Las variables predictivas de aparición de repercusiones fueron el diagnóstico de cáncer (β=0,87,p<0,001) y, los indicadores NOC: Satisfacción de la salud emocional (β=-1,76,p<0,001), Trastorno de la actividad rutinaria (β=-1,66,p<0,001), Sensación de control (β=-1,27,p<0,001), Patrón del sueño (β=-0,81,p<0,001) con una R2=0,665. Conclusiones: El proceso quirúrgico conlleva una carga de cuidados que es asumida por cuidadores y varía durante el preoperatorio, la transición del hospital al domicilio y la convalecencia. La mayor necesidad de cuidados de los pacientes quirúrgicos coincide con la llegada a casa tras el alta hospitalaria, disminuye durante la convalecencia y varía dependiendo de si los pacientes cuidados eran dependientes o no antes de la intervención quirúrgica y/o si tienen o no cáncer. La aparición de repercusiones del cuidado sobre la salud de los cuidadores sigue la misma tendencia que los cuidados prestados a los pacientes quirúrgicos y surgen más cuando los pacientes tienen diagnóstico de cáncer. Las variables predictivas de repercusiones sobre la salud de los cuidadores en el proceso quirúrgico durante la transición del hospital al domicilio son: diagnóstico de cáncer y los NOC: Satisfacción de la salud emocional, Trastorno de la actividad rutinaria, Sensación de control y Patrón del sueño. / Objective: To identify the kind of care given by informal caregivers to patients who undergo abdominal surgeries at the Consorci Hospitalari of Vic (Barcelona). To compare the responsibility chores that these caregivers have in all the different stages of the surgical process (preoperative stage, the transfer from hospital to the patient’s home, the convalescence period). To know the consequences of the care itself in the caregiver’s health. Methodology: A longitudinal recording study with only one cohort of non-paid eventual and of legal age caregivers of patients who present abdominal surgical pathologies. The sample was obtained in a consecutive but not probabilistic form. This study was carried out from February 2011 to March 2012. The studied variables were: sociodemographic characteristics of informal caregivers and patients, the care that the informal caregiver gives the patient and the consequences of his health state according to the ICUB97-R questionnaire and the NOC taxonomy. A bivaried and multivaried descriptive statistic analysis of all the variables was carried out. These had been obtained in three different stages: when the patient was admitted to hospital, when the patient was discharged home and his convalescence at home. Results: A sample of 317 caregivers and surgical patients was included. Most of the caregivers were married women, with an average age of 52,9±13,7 without previous experience as caregivers (99%). Average age of patients was of 64,1±14,9; 51,1% of which were elderly men. There was a 10,1% of these last elderly patients who were dependent before surgery and 48,3% of these suffered from neoplasm. The average care given during in the preoperative stage (min-max) was of 0,0(0-30), during transfer from hospital to the patient’s home was that of 14,0(0-32) and during the convalescence stage was 11,0(0-29) (p<0,05) and the consequences of 0,0(0-26), 6,0(0-22) y 3,0(0-23) respectively (p<0,05). The predictable variables of appearance in terms of consequences were the cáncer diagnosis (β=0,87,p<0,001) and NOC indicators: Emotional health satisfaction (β=-1,76,p<0,001), daily activity disorder (β=-1,66,p<0,001), self-control feeling (β=-1,27,p<0,001), sleeping patterns (β=-0,81,p<0,001) with a R2=0,665. Conclusions: The surgical process includes a care chore that is undertaken by caregivers. This care changes in the three different stages: during preoperative, during transfer from hospital to the patient’s domicile and during convalescence. The peak need for care is when post-surgical patients arrive home after hospital discharge. This care decreases during the convalescence stage and it changes whether these elderly patients were dependent or not prior to surgery. This care also changes if patients have been diagnosed with neoplasm or not. The appearance of care consequences on the caregiver’s health develops in the same way as in the care given to surgical patients. However, these care consequences arise when patients suffer from cancer. The predictable variables of the consequences on the caregiver’s health in the surgical process during the transfer from hospital to the patient’s domicile are: cancer diagnosis and NOC: Emotional health satisfaction, Daily activity disorder, Self-control feeling and Sleeping pattern.

Introducció: La coordinació entre els professionals de l’àmbit de l’atenció primària de salut és clau per a l’atenció de qualitat i eficient. Segons l‘OMS, en aquest nivell els farmacèutics han de col·laborar amb els metges. Els metges d’atenció primària i els farmacèutics de la comunitat són professionals que sovint comparteixen els mateixos pacients amb els mateixos objectius. Múltiples estudis demostren una millora en els resultats de salut quan col·laboren. I també revelen que la manca de comunicació afecta la seguretat del pacient, i causa problemes evitables de salut. Tanmateix encara no és una pràctica habitual en el nostre entorn. Alguns estudis qualitatius previs assenyalen diversos factors que l’afavoreixen o la dificulten, però no són extrapolables al nostre context per les diferències existents. Objectius: L’objectiu principal és identificar i analitzar, des de la perspectiva dels mateixos professionals, els factors que afecten la comunicació i la col·laboració entre els metges d’atenció primària i els farmacèutics comunitaris al territori de l‘Estat espanyol. Els objectius secundaris són explorar les diferències entre els col·lectius de professionals, entre Comunitats Autònomes i entre els professionals amb i sense experiència en col·laboració, així com avaluar la percepció d’utilitat de la col·laboració. Metodologia. S‘ha dut a terme un estudi qualitatiu multicèntric exploratori-descriptiu amb entrevistes semiestructurades individuals a una mostra de metges d’atenció primària i farmacèutics comunitaris amb i sense experiència de col·laboració entre ells de dues Comunitats Autònomes: Catalunya i les Illes Balears. Resultats: Es van fer un total de 37 entrevistes a 19 farmacèutics i 18 metges. Els factors que afecten la col·laboració depenen del moment en que aquesta es trobi. Els factors que afecten l'inici de la col·laboració quan encara no n‘hi ha s’han agrupat en quatre factors clau: la percepció d’utilitat, l’interès del director de l‘equip d’atenció primària, l’actitud dels professionals així com les condicions geogràfiques i legislatives. Quan la col·laboració ja s‘ha establert amb èxit, s‘han agrupat en dos factors clau que n‘afecten la continuïtat: l’assoliment dels objectius i els canvis en la direcció del centre d’atenció primària. Els factors relacionats amb les actituds han estat els més rellevants per tots els professionals. Els que han experimentat la col·laboració aporten més riquesa de dades sobre facilitadors. En canvi, els que no l’han experimentada o els que han intentat establir-la sense èxit, proporcionen més informació sobre les barreres que la dificulten. No s‘han observat diferències destacables entre els diferents segments estratificats. La diferència observada entre Comunitats Autònomes és deguda als diferents tipus de gestió dels equips d’atenció primària. Els metges d'atenció primària i els farmacèutics de la comunitat expressen opinions similars respecte la majoria dels components dels factors clau amb algunes diferències en cada col·lectiu, com en el conflicte d’interessos, que és específic per a cadascun. Tots els participants han opinat que col·laborar produeix efectes positius: per al Sistema Sanitari, els professionals i els pacients. D‘opinions negatives respecte la utilitat de col·laborar, només se n‘ha detectat en professionals sense experiència en col·laboració. Conclusions: Aquest estudi contribueix a conèixer i comprendre per què no hi ha col·laboració entre metges d’atenció primària i farmacèutics comunitaris en cas que sigui així. Quan col·laboren, permet identificar les àrees de millora i els factors que influeixen en que es perpetuï. També permet desenvolupar diverses estratègies i intervencions per promoure-la. En estudis futurs seria interessant avaluar les estratègies i intervencions proposades perquè la col·laboració es dugui a terme amb èxit, així com l’impacte de la col·laboració en relació amb la intensitat en què aquesta es produeix. / Introduction: Coordination among primary health care professionals plays a key role in providing high-quality and effective primary health care. The WHO strongly recommends that pharmacists and general practitioners collaborate at this level. Both community pharmacists and general practitioners are professionals who often share the same patients and objectives. A number of studies have shown that collaboration between these professionals leads to improved results in community health. Findings also indicate that a lack of communication between them affects the patient's security and causes avoidable health problems. However, collaborating is still not common practice in the Spanish health system. Some previously conducted qualitative studies show that there are several factors which favour or hinder collaboration, but because of existing differences they are not applicable to Spain. Objectives: The main objective of this study is to identify and analyse the primary and secondary factors affecting communication and collaboration between community pharmacists and practitioners in Spain from their perspective. The secondary objectives are to explore the differences between professional collectives, between Autonomous Communities and between professionals with and without experience in collaboration, and to evaluate how useful this collaboration is perceived to be. Methods: This study is based on qualitative exploratory-descriptive and semi-structured multicentre face-to-face interviews conducted with primary health practitioners and community pharmacists – both with and without experience in collaborating – based on two Autonomous Communities: Catalonia and the Balearic Islands. Findings: A total of 37 interviews with 19 pharmacists and 18 practitioners were conducted. The factors affecting collaboration depend on the collaboration phase. Four key factors with an impact on the initiation of collaboration were identified: perceived usefulness, interest of the head of the primary health care team, the professionals' attitude, and geographical as well as legal conditions. Once successfully set up, the continuity of a collaboration appears to depend on two factors: the fulfilment of objectives and changes in the management of the primary health care centre. Attitude-related factors were the most relevant for professionals. Those with a background in collaboration provided more data and information about facilitators. In turn, those without experience provided more information about barriers and difficulties. No significant differences between the stratified segments were observed. The differences between Autonomous Communities are due to divergent management approaches within the primary health care teams. Primary health practitioners and community pharmacists expressed similar opinions regarding the majority of these key factors with some differences specific to each professional collective, e.g. regarding conflicts of interest which are specific to each professional group. All participants of both professions agreed that collaborating has positive effects on the health care system, the patients and the professionals themselves. Negative opinions have only been found in professionals without experience in collaboration. Conclusions: This study is a contribution to exploring and understanding the lack of collaboration between primary health practitioners and community pharmacists. It also helps to identify potential room for improvement and factors affecting the continuity of existing collaborations. Finally, it provides a basis for developing strategies and measures in order to promote collaboration. Future studies should evaluate the proposed measures and strategies for a successful collaboration as well as the impact it creates in relation to the intensity with which it is carried out.

Tesi realitzada a la Unitat de Cures Intensives Quirùrgiques de l'Hospital Clínic de Barcelona / Esta Tesis, formada por cuatro estudios, está centrada en evaluar el Impacto que supone el consumo regular de sustancias adictivas en pacientes que ingresan en una Unidad de Cuidados Intensivos (UCI). Surgió de la observación del día a día como enfermera en una Unidad de Cuidados Intensivos. Pacientes que, con diversas patologías llegaron a una situación crítica en relación a su estado de salud, todos tenían un punto en común, el antecedente de consumo de una o varias sustancias adictivas. Los dos primeros estudios (Estudio I y Estudio II), fueron prospectivos y observacionales, se cualificó y cuantificó la necesidad de sedación y analgesia en pacientes críticos con antecedentes de consumo de sustancias adictivas que ingresaron en UCI y se compararon estos requerimientos con los de otros pacientes sin antecedentes de consumo. También se estratificó el hábito de consumo regular de sustancias adictivas. Se evaluaron también los resultados de laboratorio en relación a la concentración de etanol en sangre a su ingreso en el hospital, también se compararon los resultados de los análisis toxicológicos entre ambos grupos. En el Estudio III; se valoró, mediante una encuesta de preguntas cerradas, el nivel de satisfacción por los cuidados recibidos durante el ingreso en la UCI de los pacientes que participaron en el Estudio II. Por último, el Estudio IV, se evaluó mediante una encuesta tipo ad hoc la prevalencia de los consumos de sustancias adictivas a los tres meses del alta hospitalaria en pacientes que participaron en el Estudio II, así como el grado de recuperación y posibles secuelas y/o cambios en los hábitos de vida del paciente. En los resultados obtenidos, no hubo significación estadística en relación a las necesidades de sedación y analgesia entre el grupo consumidor regular de sustancias de abuso y el grupo no consumidor; aunque, los pacientes consumidores regulares de sustancias de abuso requirieron con mayor frecuencia tres o más fármacos para conseguir una óptima sedación y analgesia respecto al grupo no consumidor. La prevalencia de antecedentes de consumo de sustancias adictivas en la población estudiada al ingreso en UCI, fué alta. Una elevada proporción de estos pacientes combinaron regularmente tres o más sustancias de abuso. La prevalencia del consumo de alguna o varias sustancias adictivas a los tres meses del alta hospitalaria, también fué alta. Las secuelas tanto físicas como cognitivas derivadas de su traumatismo o enfermedad aguda de los pacientes estudiados, estaban presentes en muchos de los casos; a los tres meses del alta hospitalaria. Por último, se detectó una mínima intervención por parte del personal médico y sanitario en la aplicación de medidas para identificar factores de riesgo de consumos de sustancias de abuso en el paciente ingresado para poder derivar a un equipo multidisciplinar e iniciar tratamiento de una posible adicción o dependencia. / This thesis consists of four studies, and focuses on evaluating the impact that involves the regular consumption of addictive substances in patients admitted to an Intensive Care Unit (ICU). It arose from the observation day by day as an ICU nurse. Patients with several pathologies had a point in common, the antecedent of consumption of one or more addictive substances. The first two studies (Study I and II), were prospective and observational. It was qualified and quantified the sedation and analgesia necessity in critical patients with antecedents of addictive substances abuse were admitted to ICU and these requirements were compared with those of other patients without consumption antecedents. The consumption habit was stratified. The results of toxicological tests between both groups were evaluated. Study III; valued, through a survey, the level of satisfaction for the cares received during the hospitalization in ICU of patients that participated in the Study II. Study IV, evaluated through a survey type ad hoc the prevalence rate of consumption of addictive substances after three months of hospital discharge, the level of recovery and possible sequelae in patients of the Study II. In the obtained results, there was not statistical significance in relation to the sedation necessities and analgesia between the consumer group and the non- consumer; although, the patients regular consumers of addictive substances required three or more drugs most often in order to get an optimum sedation and analgesia. The prevalence of antecedents of addictive substances consumption in the studied population to the entrance in ICU, was high. A great proportion of these patients combined three or more addictive substances regularly. The prevalence of addictive substances consumption after three months of hospital discharge, was also high. The physical and cognitive sequelae in the studied patients, were present; after three months of hospital discharge. Finally, a minimum intervention was detected by professional medical and nursing staff in the application of measures to identify risk factors of addictive substances in the admitted patient.

Introducción Aunque la Práctica Basada en la Evidencia mejora la calidad de los cuidados existe una falta de implementación de la misma en el ámbito de Atención Primaria (AP). El objetivo de este estudio es explorar los factores que influyen en el uso implementación de EBE en AP de Baleares. Contenido de la investigación En una primera fase se diseñó un estudio observacional transversal multicéntrico utilizando los cuestionarios PES-NWI, que valora el entorno para una PBE, y el EBPQ que valora los conocimientos, uso y actitudes de las enfermeras hacia la PBE. Posteriormente se realizó un estudio cualitativo en el que se realizaron cinco grupos de discusión desde una perspectiva fenomenológica. Conclusión La actitud de las enfermeras de AP hacia la EBE es muy positiva pero no se sienten apoyadas por la organización, por lo que sería importante que las instituciones realizasen una gestión más profesional y menos politizada que facilitara el uso e implementación de EBE. Bibliografía Brown, C.E., Wickline, M.A., Ecoff, L., Glaser, D., 2008. Nursing practice, knowledge, attitudes and perceived barriers to evidence-based practice at an academic medical center. Journal of Advanced Nursing 65 (2), 371-381. Fineout-Overholt, E., Williamson, K.M., Gallagher-Ford, L., Melnyk, B.M., Stillwell, S.B., 2011. Evidence-Based Practice, Step By Step: Following the Evidence: Planning for Sustainable Change. AJN The American Journal of Nursing 111 (1), 54. Thompson, D.S., Estabrooks, C.A., Scott-Findlay, S., Moore, K., Wallin, L., 2007. Interventions aimed at increasing research use in nursing: a systematic review. Implementation Science 2 (1), 15. Pericàs, J., González, S., De Pedro, J., Morales, J. M., & Bennasar, M. (2014). Perception of Spanish primary healthcare nurses about evidence-based clinical practice: a qualitative study. International Nursing Review, 61(1), 90-98. doi: 10.1111/inr.12075 / Introducció Encara que la Pràctica Basada en l'Evidència millora la qualitat de les cures, hi ha una manca d'implementació de la mateixa en l'àmbit d'Atenció Primària (AP). L’objectiu d’aquest estudi és explorar els factors que influeixen en l’ús i l’ implementació d’EBE en AP de Balears. Contingut de la investigació En una primera fase es va dissenyar un estudi observacional transversal multicèntric utilitzant els qüestionaris PES-NWI, que valora l'entorn per a una PBE, i el EBPQ que valora els coneixements, ús i actituds de les infermeres cap a la PBE. Posteriorment es va realitzar un estudi qualitatiu en què es van realitzar cinc grups de discussió des d'una perspectiva fenomenològica. Conclusió L'actitud de les infermeres d'AP cap a l'EBE és molt positiva però no se senten recolzades per l'organització, pel que seria important que les institucions realitzessin una gestió més professional i menys polititzada que facilités l'ús i implementació d'EBE . Bibliografia Brown, C.E., Wickline, M.A., Ecoff, L., Glaser, D., 2008. Nursing practice, knowledge, attitudes and perceived barriers to evidence-based practice at an academic medical center. Journal of Advanced Nursing 65 (2), 371-381. Fineout-Overholt, E., Williamson, K.M., Gallagher-Ford, L., Melnyk, B.M., Stillwell, S.B., 2011. Evidence-Based Practice, Step By Step: Following the Evidence: Planning for Sustainable Change. AJN The American Journal of Nursing 111 (1), 54. Thompson, D.S., Estabrooks, C.A., Scott-Findlay, S., Moore, K., Wallin, L., 2007. Interventions aimed at increasing research use in nursing: a systematic review. Implementation Science 2 (1), 15. Pericàs, J., González, S., De Pedro, J., Morales, J. M., & Bennasar, M. (2014). Perception of Spanish primary healthcare nurses about evidence-based clinical practice: a qualitative study. International Nursing Review, 61(1), 90-98. doi: 10.1111/inr.12075 / Introduction Although Evidence-Based Practice improves the quality of care there is a lack of implementation in Primary Health Care (PHC) services. The aim of this study is to explore the factors that influence on the use and EBN implementation in the Balearics PHC. Research content In the first phase a multicenter cross-sectional study was designed using two questionnaires, the PES-NWI which assessed the environment for EBN, and EBPQ that values knowledge, use and attitudes of nurses towards the EBN. Subsequently, a qualitative study in which five focus groups were conducted from a phenomenological perspective, was performed. Conclusion The attitude of PHC nurses towards the EBN is very positive but they don’t feel supported by the organization, it would be important that institutions should do a more professional and less politicized management to facilitate the use and implementation of EBN. Bibliography Brown, C.E., Wickline, M.A., Ecoff, L., Glaser, D., 2008. Nursing practice, knowledge, attitudes and perceived barriers to evidence-based practice at an academic medical center. Journal of Advanced Nursing 65 (2), 371-381. Fineout-Overholt, E., Williamson, K.M., Gallagher-Ford, L., Melnyk, B.M., Stillwell, S.B., 2011. Evidence-Based Practice, Step By Step: Following the Evidence: Planning for Sustainable Change. AJN The American Journal of Nursing 111 (1), 54. Thompson, D.S., Estabrooks, C.A., Scott-Findlay, S., Moore, K., Wallin, L., 2007. Interventions aimed at increasing research use in nursing: a systematic review. Implementation Science 2 (1), 15. Pericàs, J., González, S., De Pedro, J., Morales, J. M., & Bennasar, M. (2014). Perception of Spanish primary healthcare nurses about evidence-based clinical practice: a qualitative study. International Nursing Review, 61(1), 90-98. doi: 10.1111/inr.12075

INTRODUCCIÓ: En el context de la professió infermera la organització de les plantilles d’infermeria en un sistema complex com són els hospitals, té una influencia directa sobre la qualitat de les cures als pacients. Estudis recents han definit el concepte de “entorn organitzatiu” com la suma de les característiques estructurals -enteses com les relacions que s’estableixen entre la organització, els pacients i els professionals -, les característiques dels pacients i els processos -que contenen les cures infermeres , els processos estandarditzats i la aplicació de la evidencia existent -. Els entorns organitzatius, quan son saludables, donen suport als seus professionals i a la retenció dels més qualificats i obtenen uns millors resultats de salut dels pacients. Un paradigma d’entorn organitzatiu saludable son els Hospitals Magnètics i es caracteritzen per dotar als professionals d’infermeria de un model clar, que desenvolupen amb pacients i família mitjançant els protocols, les cures de qualitat i les actuacions ben coordinades amb l’equip multidisciplinari. OBJECTIUS :1) Mesurar les dimensions de l’entorn hospitalari característiques dels Hospitals Magnètics en les unitats d’hospitalització. 2)Determinar si les dimensions de l’entorn hospitalari característics dels Hospitals Magnètics obtingudes estaven relacionades amb proporcions elevades d‘expertesa, proporcions elevades de satisfacció professional, una baixa rotació de les infermeres, una seguretat elevada dels pacients i una satisfacció elevada dels pacients. METODOLOGIA: Estudi de prevalença, descriptiu, observacional, transversal amb infermeres i pacients de 32 unitats medicoquirúrgiques de dos hospitals universitaris de Barcelona (Hospital Clínic i Hospital de Bellvitge). Durant els mesos de maig a juny de 2010 es van estudiar dues mostres diferents, una de infermeres (n=364), i una de pacients (n=461). Les variables estudiades varen ser, en el grup d’infermeres: Dimensions de l’entorn hospitalari característiques dels HM, satisfacció laboral, temps de permanència a la mateixa unitat, rotació d’infermeres en torn de dia i expertesa. Les variables estudiades en el grup de pacients van ser: seguretat i satisfacció. Les fonts d’informació van ser dades administratives facilitades per els hospitals i els qüestionaris PES-NVI, qüestionari de Mc Hugh i Lake i un qüestionari propi de satisfacció de les cures i control del dolor. Els mètodes per al tractament de les dades per les variables categòriques i les continues varen ser estadístics descriptius. Per a les comparacions entre variables categòriques va ser la proba exacta de Fisher. Dels mètodes per establir-se semblances de les variables dins d’un grup de dades, es van aplicar l’anàlisi de correlacions i l’anàlisi de components principals (PCA). Com a mètodes per establir relació -possiblement causal- entre dos grups de dades varem aplicar models de regressió lineal, multivariant i regressió de mínims quadrats parcial (PLSr). Limitacions: la naturalesa intrínseca d’algunes dades no va permetre aplicar estudis de correlacions, i per tant no va ser possible obtenir models significatius. Aquest problema es va resoldre en part mitjançant l’extracció de noves variables o components principals, per agrupar les dades dependents que millor capturaven la covariància, de manera similar a un model de regressió. RESULTATS: De les cinc dimensions de l’Entorn Hospitalari característiques dels HM, les infermeres enquestades en van identificar tres molt relacionades: Participar en les decisions de l’hospital (i), Utilitzar fonaments infermers per augmentar la qualitat de les cures (ii) i Disposar de recursos adequats (iii) mentre que El suport dels comandaments(iv) i la relació amb els metges(v) semblaven independents. Les tres primeres són considerades específiques del model dels Hospitals Magnètics. Podem afirmar doncs que al identificar les tres dimensions com a part fonamental del model de cures propi de cada hospital, hem demostrat una coincidència elevada dels dos entorns organitzatius, el dels centres avaluats i el dels Hospitals Magnètics. A més, la puntuació d’hospitals MIXTES obtinguda, és també un dels elements característics del model analitzat. CONCLUSIONS: El treball de recerca que el lector té entre les mans ha pretès demostrar que era possible mesurar el entorn organitzatiu així com, si existia de un model de cures infermeres professionalitzador en dos hospitals de Catalunya. Tot i l’excel•lent situació de les infraestructures organitzatives i la percepció ben demostrada per les infermeres de l‘existència del model de cures propi en les directrius dels dos hospitals, també s’han detectat aspectes a millorar en la aplicació de criteris professionalitzadors com son la manca de polítiques actives per la planificació de les plantilles infermeres, la necessitat de disminuir la rotació interna i de la creació de rols avançats o experts d’infermeria, basats en la mesura dels resultats dels pacients lligats a les intervencions infermeres. / INTRODUCTION: Healthy organizational environments support their professional and retention of the most qualified and get a better health outcome for patients. The Magnetic Hospitals paradigm is characterized by providing nurses with a clear model that develop with patients and families through the protocols, quality cures very coordinated actions with the multidisciplinary team which is known by "organizational environment" concept. GOALS: 1) To measure the components of the organizational environment that characterizes Magnetic Hospitals in hospitalization units of two Barcelona hospitals. 2) To determine if the hospital environment characteristics obtained were related to high proportions of expertise, high proportions of job satisfaction, low turnover of nurses, greater safety of patients and high patient satisfaction. METHODOLOGY: Prevalence study, descriptive, observational, cross with nurses and patients in 32 medical-surgical units in two university hospitals in Barcelona. Methods for the treatment of the data were descriptive statistics for categorical and continued variables. For comparisons between categorical variables we used the Fisher exact test. As methods to stipulate similarities of the variables within a data set we applied correlation analysis and principal component analysis (PCA). As methods for setting ratio -possibly causal- between two data sets we apply linear regression models, multivariate partial least Squares regression (PLSR).RESULTS: Of the five dimensions of environment characteristics of the MH Hospitals, nurses surveyed identified three closely related: Participate in the decisions of the hospital (y) Use nurses fundamentals to increase the quality of the cures (ii) Provide adequate resources and (iii ) while the Administrators support (iv) and the relationship with doctors (v) seemed independent. The first three are considered specific for the model of Magnetic Hospitals. Therefore the three first dimensions were part of hospital context of the studied health setting as we found in the high coincidence scores. In addition, the score of MIXED is also a common characteristic between the Magnet Hospital model and the hospitals analyzed. CONCLUSIONS: The 14 Forces of Magnetism, which we measured using the 5 dimensions that merge them, creates the infrastructure -the organizational environment- for excellence in Magnetic Hospitals. The measurement of the existence of the infrastructure is fundamental for the patient health outcomes which are enhanced by a Nursing Care model based on nurse expertise practice.

INTRODUCCIÓ Els treballadors sanitaris estan més exposats a agents infecciosos que la resta de la població. Poden actuar com a font d'infecció per als pacients, altres professionals i els seus propis familiars. El professional sanitari vacunat es protegeix ell mateix i la seva família; protegeix els usuaris, especialment els més vulnerables; protegeix els altres treballadors sanitaris; garanteix el funcionament dels serveis sanitaris; té un rol exemplar per a la resta dels sanitaris i la població general. Tots els centres sanitaris han de preveure la vacunació dels treballadors sanitaris com una part important de la prevenció de riscos laborals. HIPÒTESIS Hi ha treballadors sanitaris susceptibles a malalties prevenibles amb vacunacions. La cobertura de vacunació enfront les malalties immunoprevenibles que es poden transmetre en els centres sanitaris és baixa o insuficient en els treballadors sanitaris. Els Antecedents de malaltia o confirmació serològica d’immunitat són mal coneguts. Els treballadors sanitaris susceptibles no estan ben identificats. Sistemes d’informació heterogenis i probablement insuficients. OBJECTIUS Conèixer el grau de protecció dels professionals sanitaris en front les malalties immunoprevenibles recomanades. Investigar la prevalença de sanitaris amb anticossos protectors enfront del xarampió, la rubèola, la parotiditis, la varicel•la, el tètanus, la diftèria i la tos ferina Investigar la relació entre la seroprevalença d’anticossos i les característiques sociodemogràfiques i laborals Conèixer els procediment utilitzats per les empreses proveïdores de serveis de salut per saber l’estat immunitari dels professionals i les intervencions que realitzen per garantir la protecció dels treballadors i els pacients. METODOLOGIA 1. Un qüestionari dirigit als gerents i responsables dels serveis de prevenció de riscos laborals de tots els centres sanitaris públics de Catalunya per conèixer el procediment utilitzat en el centre amb relació a la prevenció de les malalties immunoprevenibles del personal que hi treballa. 2. Un estudi de marcadors serològics en una mostra de treballadors sanitaris de Catalunya. Comprovar en aquesta mateixa mostra el sistema de registre de les vacunacions rebudes. RESULTATS I DISCUSSIÓ 1. Qüestionari dirigit als serveis de prevenció Hi a una baixa implantació de registres. Únicament una tercera part dels serveis de prevenció disposaven de registres de vacunació informatitzats. El 32,8% dels serveis de prevenció tenien registres amb dades relacionades amb l’hepatitis B i la grip, el 31,8% amb el tètanus i la diftèria, el 18,5% amb la varicel•la, el 17,9% amb el xarampió, el 16,4% amb la rubèola i el 13,8% amb la parotiditis. La informació és incomplerta i sistemes poc estandarditzats. Hi ha diferències en les cobertures vacunals en els treballadors sanitaris segons les vacunes. Cal millorar els registres de vacunacions. 2. Estudi serològic La tercera part dels TS no disposaven de carnet de vacunacions. No hi ha associació significativa entre els antecedents d’infecció o vacunació informats i els resultats serològics. El percentatge total de treballadors sanitaris amb anticossos positius va ser: 98% contra el xarampió, 97,2 contra la rubèola, 87,5 contra la parotiditis, 94,9% contra el virus de la varicel•la-zoster, 93,9 contra el tètanus, 46,4% contra la diftèria i 51,7% contra els antígens de Bordetella pertussis. Amb l’excepció de l’edat, no s’ha trobat relació significativa entre els resultats de les serologies i cap altra variable estudiada (Sexe, categoria laboral, tipus de centre). La informació disponible no proporciona evidencies d’immunitat en situacions en les que es requereix disposar d’aquest tipus d’informació amb rapidesa per evitar que es produeixi transmissió nosocomial (per exemple en situacions de brots de xarampió). L’estudi serològic dels treballadors sanitaris és necessari per detectar i vacunar els susceptibles. / We have studied the coverage of vaccination, history of disease and performed a serological survey to determine the prevalence of antibodies against measles, rubella, mumps, chickenpox, tetanus, diphtheria and pertussis to determine the level of susceptibility of health care workers (HCW) from these diseases and their association with socio-demographic variables and type of occupation. We also investigate the procedures used by the occupational risks prevention services (ORPS) to vaccinate and know the status of health workers against vaccine-preventable diseases that can be transmitted in health care settings. There is a low implementation of vaccination records. Only a third of ORPS had computerized immunization records; 32.8% of ORPS had records data related to hepatitis B and influenza, 31.8% with tetanus and diphtheria, 18.5% with the chickenpox, 17.9 % with measles, 16.4% with rubella, and 13.8% with mumps. The information is incomplete and systems are not standardized. There are differences in vaccination coverage in healthcare workers as vaccines. Vaccination records must be improved. A third of HCW did not have the vaccination card. No significant association between an informed history of infection or vaccination and serological results. The total percentage of health workers with positive antibodies was: 98% against measles, 97.2% against rubella, 87.5% against mumps, 94.9% against the virus Varicella-Zoster, 93.9% against tetanus, 46.4% against diphtheria, and 51.7% against pertussis antigens. With the exception of age, no significant relationship between serological results and other variable studied (gender, job category, type of center) was found. The available information does not provide evidence of immunity in situations that it is required to prevent nosocomial transmission (for instances, in outbreaks of measles). The serological study and identification and vaccination of susceptible HCW are necessary.

INTRODUCCIÓ: Les proves d’Avaluació Clínica Objectiva i Estructurada (ACOE) estant reconegudes com un format eficaç d’avaluació en l’àmbit de la salut i han estat implementades per un important sector d’institucions educatives com les Escoles/Facultats d’Infermeria. Durant els anys 2001-2011 es va portar terme a Catalunya un projecte conjunt entre l’Institut d’Estudis de la Salut (IES) i les Escoles/Facultats d’Infermeria catalanes per a la implementació de les citades proves. L’ACOE es considera un escenari on l’estudiant pot demostrar de forma vàlida i fiable la competència adquirida en el seu període de formació en un entorn molt similar al real. Funciona com un instrument avaluatiu que mesura la competència de forma controlada i objectiva. OBJECTIU GENERAL: Analitzar les proves ACOE com a instrument formatiu i/o avaluatiu en els estudis d’infermeria de pregrau. OBJECTIUS ESPECÍFICS: Valorar, a partir de la concurrència de professorat i alumnes, una proposta formativa-avaluativa en els estudis d’infermeria de pregrau: l’ACOE. Identificar, des de la visió dels implicats (estudiants i professorat), el valor i el que aporten les proves ACOE com a entorn facilitador de l’aprenentatge en els estudis universitaris d’infermeria. Comparar els valors identificats respecte a la prova ACOE amb els descrits a la literatura científica. Elaborar conceptes teòrics inductius a partir dels textos generats pels participants, delimitant algunes orientacions educatives. Fer una proposta per implementar les proves ACOE en els estudis de grau. METODOLOGIA: Tenint en compte els objectius de la present tesi, s’ha optat per una metodologia d’investigació qualitativa i el mètode de la Teoria fonamentada. Per analitzar la visió del implicats en les proves ACOE es va recollir informació tant de l’alumnat participant com del professorat organitzador. Les tècniques utilitzades per recollir les dades van ser diverses. En total, es van entrevistar 15 informants (incloent les entrevistes individuals als docents i els alumnes participants del grup focal) i es van administrar qüestionaris de preguntes obertes a 70 alumnes. Per realitzar l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el mètode de les comparacions constants per buscar el significat de les dades categorizant–les. S’ha emprat el suport informàtic del programa Atlas.ti versió 5.0. RESULTATS: Respecte a l’organització i contingut de la prova, els informants valoren les simulacions de les situacions clíniques que s’utilitzen a la prova com creïbles, rellevants i representatives. D’altra banda, destaquen la importància de que la informació abans de realitzar la prova sigui exhaustiva i acurada, aspecte que es relaciona directament amb el nerviosisme que els hi ha generat als alumnes la seva participació en la prova. El valor i les aportacions de la prova ACOE per l’alumnat són: l’autoavaluació, l’autoconeixement, rebre feedback, la possibilitat d’aprendre, ser un repte per posar-se a prova, refermar la confiança, experimentar en situacions noves o representar un assaig de la vida real. En general, la consideren una experiència recomanable. El professorat destaca la seva capacitat per integrar i avaluar competències, l’objectivitat en l’avaluació i la possibilitat d’avaluar la metodologia docent utilitzada. Els professorat unànimement i una part considerable de l’alumnat es mostra favorable a implementar la prova amb una finalitat formativa-avaluativa integrada com una avaluació continua dins dels estudis universitaris d’infermeria de pregrau. CONCLUSIONS: Per tal de millorar l’aprenentatge i l’avaluació de les competències clíniques dels estudis d’infermeria, incloure una prova ACOE com a part d’estratègia d’avaluació continua amb un enfocament multimètode. S’ha de potenciar l’autoavaluació dels alumnes com a element fonamental de la capacitat autònoma d’aprenentatge i millorar el feedback que reben fent-lo més qualitatiu. Per potenciar la viabilitat de la prova ACOE, cal millorar el seu cost-efectivitat implementant una prova d’unes dues hores de durada i buscant totes les estratègies de col•laboració a l’abast. / INTRODUCTION: The Objective Structured Clinical Evaluation (OSCE) has been recognized as an effective evaluation tool in the health field and has been implemented by a large sector of educational institutions, like Schools/Faculties of Nursing. During the years 2001 to 2011, a project between the Institute of Health Studies and the Schools/Faculties of Catalan Nursing took place in Catalonia for the implementation of the OSCE, where the students’ performance was evaluated by a direct observation while they had a clinical encounter with a simulated patient. AIM: To analyze OSCE as a training and/or assessment tool in undergraduate nursing education. SECONDARY OBJECTIVES: (1) Identify, from the view of people involved in the evaluation (students and teachers), the value of the evidence OSCE as a facilitator of the learning environment in a Nursing School. (2) Compare the values identified with the OSCE results described in the scientific literature. (3) Develop inductive theoretical concepts from the texts generated by the participants, outlining some educational guidance. (4) Make an approach to implement the OSCE tests in undergraduate nursing. METHODOLOGY: A qualitative research and Grounded Theory Methodology was applied. The information was collected from the students and the faculty involved. Fifteen informants were interviewed (including interviews with teachers and students participating in the focus group) and questionnaires with open-ended questions were administered to seventy students. A constant comparison method was used to perform the data analysis in order to find the meaning of the data, and a computerized program (Atlas.ti) was used to analyze it. RESULTS: With regard to the organization and content of the test, the informants valuated the clinical situations used as credible, relevant and representative. The value and contribution of the OSCE test for the students was: Self-assessment, self-awareness, feedback, the learning and challenge involved. It strengthened confidence and represented a real clinical encounter. In general the OSCE test was considered a recommended experience. The faculty highlighted its ability to integrate and evaluate competence objectively in the evaluation and the ability to assess the teaching methods used. The faculty, as well as an important part of the students, unanimously agreed to develop the OSCE with an educational/assessment purpose within undergraduate nursing Schools/Faculties. CONCLUSIONS: Including an OSCE test with a multi-method approach as part of the evaluation strategy improves the learning and assessment of nursing studies clinical skills. It promotes student self-assessment as a fundamental element of self-learning and improves feedback, making it more qualitative. To enhance the viability of the OSCE test, however, its cost-effectiveness must improve.

OBJETIVOS: Esta investigación elabora una propuesta de abordaje sobre los determinantes sociales de la salud y el cambio climático en una comunidad dependiente de los desechos sólidos en la ciudad de Managua, Nicaragua. Partiendo del análisis social y económico, tanto del país como de la comunidad en estudio, se plantean acciones sociales y económicas basadas en los determinantes sociales que inciden en la salud. DESCRIPCIÓN: Con base en el análisis social y económico hecho a la población dependiente de los desechos en el vertedero de Managua, y fundamentado en los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM); los lineamientos hacia el logro del Desarrollo Sostenible trazados en la agenda 21, y ratificados en la reunión de Rio +20; los lineamientos de la carta de Ottawa, y la experiencia documentada del modelo de Kerala en la India, se plantea un modelo de abordaje social y económico que influya sobre los determinantes sociales de la salud. Pretende, además, que de forma directa e indirecta incida en variables del cambio climático. Estas propuestas se basan en evidencias exitosas que aportaron al desarrollo de comunidades en diversos países. Esta investigación elabora una herramienta de análisis y trabajo que permite orientar las intervenciones que fortalecen o crean políticas dirigidas a mejorar el bienestar de las personas que dependen del manejo y disposición de los desechos sólidos. Fundamentalmente, esta propuesta genera mecanismos que impulsan las capacidades que la población dependiente de los desechos sólidos ha desarrollado a través de años de contacto con la clasificación y reúso de materiales considerados obsoletos. Plantea, entonces, la forma de transformar los recursos alrededor de los desechos, en actividades que generen bienestar y desarrollo desde la perspectiva de las personas que han vivido de su clasificación. Esta propuesta, a la vez, traza un nuevo paradigma desde el ámbito de la equidad en salud incluyendo decisiones y aportes más allá de los que, tradicionalmente, se han desarrollado para mejorar las condiciones de salud de la población en general; es decir, propone actuar sobre los determinantes sociales de la salud. ANTECEDENTES: El vertedero de basura de Managua, llamado “La Chureca”, ha funcionado en un área de 60 hectáreas. Recibe y procesa diariamente aproximadamente entre 1.000 a 1.500 toneladas de basura. Estos desechos han sido clasificados por mujeres, hombres, niñas y niños diariamente durante más de 40 años en condiciones insalubres expuestos a sustancias tóxicas y a una alta contaminación. Este inadecuado manejo del desecho en la ciudad ha provocado un impacto ambiental que afecta no sólo a la población del vertedero y sus alrededores, sino también a la región metropolitana de Managua. De igual forma, esta comunidad enfrenta otras situaciones de índole social asociadas con las zonas destinadas al manejo de desechos tales como violencia de género, prostitución y explotación sexual de la niñez, el consumo de drogas, el absentismo escolar y el trabajo infantil. El proyecto de cierre del vertedero de Managua convocó una diversidad de actores de diferentes campos, con diferentes niveles de preparación y distintos intereses: La Agencia de cooperación internacional para el desarrollo Española (AECID) y otras agencias ídem. En la tarea también han intervenido oenegés locales e internacionales, el gobierno local, las universidades, UN-Hábitat, UNOPS, el sector privado, la comunidad que trabaja y/o vive en el vertedero. “La Chureca” ha sido el resultado del caos generado durante más de 40 años de la no gestión al desecho en una ciudad de casi dos millones de habitantes. Esta compleja mezcla hizo del proyecto de cierre del vertedero un reto importante para todos los llamados en su intervención. Lograr soluciones de ingeniería relacionadas con el cierre —aunque difíciles en estructura— representó la parte más fluida en su implementación. Por otro lado, el componente social y económico, que cierra el triángulo de la sostenibilidad, representa un gran reto cuando se habla de poblaciones privadas de los componentes esenciales del bienestar y en condiciones de vida carentes de elementos primordiales, como agua, vivienda digna, educación, seguridad humana, etc. LECCIONES APRENDIDAS: Las comunidades dependientes de los desechos viven el concepto de Desarrollo Sostenible ejerciendo actividades que cubran sus necesidades de vida básicas, algunas de ellas todavía ligadas al reciclaje y reúso de los desechos. Esta investigación incorporó una serie de propuestas que responden a esta tendencia. De igual forma, esboza alternativas sociales y económicas que, de llegarse a implementar, podrían contribuir a disminuir las brechas de desigualdad; apuntar a una mejor condición de vida, mejores indicadores de salud y mejoras sustanciales ambientales. Algunas de estas propuestas se podrían agrupar de la siguiente manera: Propuestas sociales con equidad de género y generacional:  Culturales y educativas  Programas para la niñez, adolescencia y personas adultas mayores  Programas de atención primaria en salud  Programas de cultura ciudadana Propuestas económicas con enfoque de género y generacional:  Planta de reciclaje: propuesta de abordaje  Propuestas generadoras de empleo e ingresos con valor agregado ambiental El modelo señala que la salud puede lograrse con un enfoque multidimensional. En la práctica no sólo depende de la distribución de la atención sanitaria, sino también de la justicia, de los procesos que día a día se emprenden para mejorar las condiciones de vida de las personas. Propuestas a Futuro: Está planteado que esta propuesta se disemine en ciudades donde la problemática de basureros no controlados exista. Sería interesante definir unos indicadores claves de comparación antes, durante y después de implementada la propuesta para poder identificar su validez y poder aportar a su mejora. / OBJECTIVES: This research is about creating a portfolio of options for addressing the social determinants in health and climate change in a community dependent on solid waste in the city of Managua (Nicaragua). Taking the social and economic analysis of both the country and the community being studied as a starting point, it proposes social and economic actions based on the social determinants that influence health. DESCRIPTION: In 2008, Spanish cooperation in partnership with the local government took the decision to close an open garbage dump that was created in Managua 40 years ago. The implementation of this initiative involved several challenges, the easiest being the correction of the environmental impact, which included an engineering solution. The hardest part was employing a social and economic approach model to create of a portfolio of options to influence social determinants related to health and that could have a direct and indirect impact on climate change variables. Important elements taken into account in this respect included the social and economic analysis of the waste-dependent population in the Managua tip; the Millennium Development Goals; the guidelines for achieving sustainable development outlined in Agenda 21 and ratified in the Rio +20 meeting; the guidelines of the Ottawa Letter; the Millennium Development Goals and the documented experience of the Kerala model in India. The final proposal was based on evidence of successful factors that contributed to the development of communities in different countries. This research provides a prepared analysis and work tool to guide interventions that strengthen or create policies aimed at improving the wellbeing of people that depend on the management and disposal of solid waste. The proposal essentially involves generating mechanisms that promote the capacities the solid waste-dependent population has developed over years of contact with the classification and re-use of materials considered obsolete. It therefore suggests a way of transforming the resources linked to the waste through activities that generate wellbeing and development from the perspective of those who have lived from its classification. This proposal also offers a new paradigm from the sphere of health equity, which includes decisions and contributions beyond those traditionally developed to improve the health conditions of the population in general, proposing work on the social health determinants. BACKGROUND: The Managua garbage tip has functioned in a 60-hectare area, managing approximately 1,000 to 1,500 tons of garbage a day, which have been classified by women, men, girls and boys every day for over 40 years in unhealthy conditions, exposed to toxic substances and high degrees of contamination. This inadequate waste management in the city has caused an environmental impact that affects not only the population of the tip and its surrounding area, but also the metropolitan region of Managua. This community also faces other situations of a social nature associated with areas intended for waste management, such as gender violence, prostitution and the sexual exploitation of children, drug abuse, school absence, and child labor, among others. The project to close the Managua tip brought together a diversity of actors from different fields, with different levels of preparation and different interests (Spanish cooperation, local and international NGOs, the local government, universities, UN-Habitat, UNOPS, the private sector, the community working and living in the dump, etc.). Added to this, the tip has been the result of the chaos generated for over 40 years by the non-management of waste in a city with over a million inhabitants. This complex mix means that the project to close the tip was a very important challenge for all of those called upon to participate in the intervention. Although structurally difficult, achieving the engineering solutions related to the closure was the most fluid part of the implementation. On the other hand, the social and economic component that completes the sustainability triangle represented a great challenge as we are talking about populations deprived of the essential components of welfare and whose living conditions lack basic elements such as water, decent housing, education, human security, etc. LESSONS LEARNED: For waste-dependent communities the concept of sustainable development is based on performing activities that cover their basic living needs, some of which are still linked to the recycling and re-use of waste. This research includes a series of proposals that respond to this tendency, while also suggesting social and economic alternatives that if implemented could help reduce the inequality gaps, pointing the way towards better living conditions, better health indicators and substantial environmental improvements. Some of the elements in this proposal can be grouped as follows: Social proposals with gender and generational equity:  Cultural and educational programs.  Programs for children, adolescents and the elderly.  Primary health care programs.  Civic culture programs. Economic proposals with a gender and generation approach:  Recycling plant: approach proposal.  Proposals to generate employment and income with environmental added value. The model shows that health can be achieved through a multi-dimensional approach, one that in practice depends not just on the distribution of health care, but also on the justice of the processes undertaken on a daily basis to improve people’s living conditions. The tip is now closed and the local government with the support of the international cooperation partnership has implemented some of the alternatives that were proposed. Proposals for the Future: It is planned for this proposal to be disseminated in cities affected by the problem of uncontrolled garbage tips. It will be interesting to define key indicators for comparing the situation before, during and after the proposal’s implementation to identify its validity and help improve it. The time is currently right to initiate research to determine the post-implementation improvements in wellbeing, prioritizing the health indicators that were the main targets in the approach based on the social determinants related to the health outcomes for this population.

La Violencia de Género (VG) hacia las mujeres es un fenómeno universal que ha sido incluida en las políticas públicas y planes de salud de diferentes países, consecuentemente, forma parte del quehacer de los/as profesionales de salud. En este estudio, se analiza comparativamente el abordaje de la Violencia de Género hacia las mujeres desde la perspectiva de las políticas públicas de salud y la experiencia de los/as profesionales de la salud entre dos contextos, Cataluña y Costa Rica. Es un estudio exploratorio-descriptivo comparativo a nivel de dos países con varias formas de evidencia que combina métodos cualitativos y cuantitativos. En un primer estudio se analizaron las políticas públicas de ambos países que se refieren al papel de los/as profesionales de la salud en el abordaje de la violencia de género. Seguidamente, se realizó un estudio cualitativo, basado en entrevistas en profundidad con expertas y expertos en este tema, donde se identifican los factores que facilitaban o dificultaban el abordaje de la VG hacia las mujeres. Por último, se desarrolló un estudio mediante la aplicación de un cuestionario auto informado para conocer la asociación de la actitud hacia la VG en profesionales de la salud de atención primaria con variables como experiencia, uso de los recursos sociosanitarios, formación, conocimientos, satisfacción profesional, orientación de práctica profesional y carga laboral. Los principales resultados obtenidos son la identificación de las características del abordaje de la VG en ambos contextos. Se identificaron las diferencias y similitudes en cuanto a principios, estrategias, tendencias en salud, concepto de violencia de género y evaluación. Posteriormente, se encontraron seis dimensiones en el modelo de abordaje, a saber; contexto, el modelo de intervención, concepción, relación con otros actores, rol profesional e impacto del trabajo con VG en la vida personal. En estas dimensiones se pueden encontrar facilitadores y barreras del abordaje de la VG en el ámbito sanitario. En el estudio cuantitativo, se realizan tres tipos de análisis: uno descriptivo de las diferentes variables por país, otro de correlación de variables y un modelo de regresión lineal multivariable donde se modeló qué variables se asociaban con la Actitud hacia la VG de los/as profesionales de la salud en atención primaria. Las variables que se asociaron a la actitud hacia la VG fueron: Uso de los Recursos Socio sanitarios (B= 0.20, IC 95% -0.14-0.25), Formación (B=0.10, IC 95% 0.04-0.17), Satisfacción Profesional (B=0.08, IC 95% -0.01-0.17), Orientación de la Práctica Profesional (B=-0.06, IC 95% -0.12-0.01) y país, Costa Rica (B=0.16, IC 95% 0.06-0.25). No hubo interacción entre el país y el resto de las variables, lo que sugiere que la asociación entre las variables y la actitud es común en ambos países. Conclusiones Los tres estudios brindan elementos que son necesarios en el abordaje de la VG hacia las mujeres tales como la visión paradigmática sobre género, salud y violencia de género, el papel de la red de los recursos sociosanitarios, la formación sensible y el impacto del trabajo con la VG hacia las mujeres y las prácticas de autocuidado. La información señalada por los expertos fue triangulada con el estudio cuantitativo. Los resultados del estudio sugieren que un mayor uso de los recursos socio-sanitarios de la red, la formación, la satisfacción profesional y una orientación biopsicosocial repercute en una actitud adecuada hacia la violencia de género en los/las profesionales de la salud. / Violence against Women (VAW) is a universal phenomenon and has been included in public policies and health plans in different countries, therefore, is part of the work of health professionals. This stud shows a comparative analysis addressing gender violence against women from the perspective of public health policies and the experience of health professionals between two contexts, Catalonia and Costa Rica. This research is an exploratory-descriptive study that compares two countries using various forms of evidence that combines qualitative and quantitative methods. In a first study, public policy in both countries relating to the role of health professionals in addressing gender violence was analyzed. Next, a qualitative study based on interviews with experts on this topic identifies the factors that facilitate or hinder the addressing VAW. Finally, a study was conducted by applying a self-reported survey in order to find the relationship between attitude towards VAW of professionals of the health of primary care with variables such as experience, use of network, training, knowledge, professional satisfaction, orientation of professional practice and workload. The main results are the identification of the characteristics of addressing VAW in both contexts. Differences and similarities in terms of principles, strategies, and trends in health, gender violence concept and evaluation were identified. Subsequently, six dimensions were found in the model approach, namely; context, intervention model, design, relationship with other actors, professional role and impact of work with VAW in personal life. These dimensions have facilitators and barriers to addressing VAW are in the health field. In the quantitative study, three types of analysis are performed: a descriptive one of the different variables by country, other for variables correlation and the multivariable linear regression model that shows which variables were associated with attitudes toward professionals VAW health in primary care. The variables associated with attitudes towards VAW were: Use of network resources (B = 0.20, 95% CI -0.14-0.25), Training (B = 0.10, 95% CI 0.04 to 0.17), Professional Satisfaction (B = 0.08, 95% CI -0.01-0.17), Guidance of Professional Practice (B = -0.06, 95% CI -0.12-0.01) and country, Costa Rica (B = 0.16, 95% CI 0.06 to 0.25). There was no interaction between the country and the rest of the variables, suggesting that the association between the variables and the attitude is similar in both countries. The three studies provide elements that are necessary in addressing VAW such as the paradigmatic view on gender, health and gender-based violence, the role of the network of resources, sensitive training and the impact of working with VAW and self-care practices. The information identified by experts was triangulated with the quantitative study. The results suggest that increased use of network resources, training, professional satisfaction and a biopsychosocial orientation affects positive attitude toward VWA in health care.

Objetivos: Conocer la efectividad de un programa educativo en Conciencia plena para profesionales de Atención Primaria, orientado a la reducción de burnout y de la alteración emocional y al aumento de la empatía y de la conciencia plena. El programa consta de dos partes una fase intensiva y otra de mantenimiento. Los objetivos son dos: 1) comprobar la efectividad de la fase intensiva de forma aislada y 2) comprobar la efectividad del programa completo y la evolución de los participantes en diferentes momentos del mismo. Métodos: Para estudiar la efectividad de la fase intensiva utilizamos un diseño de ensayo clínico controlado y aleatorizado (estudio 1). La muestra estuvo compuesta de 68 profesionales de Atención Primaria y se dividió en dos grupos: 43 sujetos en el grupo experimental y 25 en el grupo control. Las variables dependientes fueron: Burnout (inventario de Burnout de Maslach (MBI), Alteración emocional (POMS), Empatía (Escala de Jefferson de Empatía en médicos, JSPE) y Conciencia plena o Mindfulness (Escala de Baer, FFMQ). Estas variables fueron evaluadas antes y al final de la intervención. Al final de la intervención se recogio la evaluación de los asistentes. La intervención duró 28 horas, con 9 sesiones donde se combinaban presentaciones sobre temas relevantes para la clínica, diálogo, además de ejercicios de Conciencia plena de tipo Contemplación-meditación y estiramientos tipo yoga. Para el segundo objetivo, orientado a comprobar la efectividad de todo el programa (estudio 2), utilizamos un diseño intrasujeto de muestras repetidas con 84 profesionales de Atención Primaria. Las variables evaluadas fueron las mismas del primer estudio y además administramos un test de Evaluación para conocer la valoración del programa por parte de los asistentes y la frecuencia de utilización de los ejercicios del programa. La intervención se realizó en dos fases, una intensiva de 8 semanas y una de mantenimiento de 10 meses. Las variables fueron evaluadas antes y después de la fase intensiva, a los 6 meses del comienzo y al final del programa (12 meses desde el comienzo). La intervención total duró 50 horas, repartidas en 17 sesiones durante 1 año, donde se trataban sobre temas relevantes para la clínica, además de ejercicios mencionados. Resultados: Respecto al primer estudio, en el grupo control no se observó diferencias en ninguna de las variables entre los dos momentos que se evaluaron. Sin embargo en el grupo experimental sí que se observaron diferencias: La puntuación de Burnout disminuyó 6.0 puntos (P<0.01), lo cual representa un cambio moderado (RME:0.43). La puntuación de la Alteración emocional, disminuyó 6.5 puntos (P<0.001), un cambio moderado (RME:0.62). La puntuación de Empatía, aumentó 3.5 puntos (P>0.05) un cambio pequeño (RME:0.31). La puntuación de Mindfulness, aumentó 12.0 puntos (P<0.001) un cambio moderado (RME:0.65).Las diferencias entre los cambios observados en el grupo experimental y control fueron significativas en todas las variables (empatía y burn out P<0.05, alteración emocional y mindfulness P<0.01). Los asistentes valoraron la intervención de forma muy positiva y atribuyeron cambios interesantes en su auto-cuidado y profesionalismo. El segundo estudio muestra como las mejoras obtenidas durante la fase intensiva en el grupo experimental, se consolidan y mantienen, con ligeras mejoras durante la fase de mantenimiento. El Burnout disminuye 9.2 puntos (P<0.001,). La reducción de la fase intensiva es (RME:0.40), mejorando durante la fase de mantenimiento, a los 6 meses (RME: 0.45) y al final (RME:0.64), con un cambio moderado. La Alteración emocional disminuye 8.8 puntos (P<0.001,). La reducción de la fase intensiva (RME:0.63), empeora ligeramente a los 6 meses (RME:0.43) y mejorando al final, con cambio grande (RME:0,8). La Empatía sube 6.7 puntos (P<0.001). Disminuye en a fase intensiva (RME 0.38), a los 6 meses (RME: 0.27) y al final, en grado moderado (RME:0.53). Mindfulness, aumenta 27.2 puntos (P<0.001). Aumenta en la fase intensiva (RME:1,20), que se mantiene a los 6 meses y aumenta al final con un cambio de gran magnitud (RME:1.40). El test de Evaluación nos permitió comprobar que al final de la intervención el 83% de los participantes utilizaba algún ejercicio del programa al menos 3 veces por semana y el 94% indicó que la mayor conciencia desarrollada había facilitado cambios interesantes en su actitudes,orientados a cuidarse y hacia un mayor profesionalismo. Conclusiones: El programa psico-educativo empleado basado en Mindfulness,tanto su fase intensiva, como en el programa completo, reduce el Burnout y la Alteración emocional y aumenta la Conciencia plena y la Empatía en profesionales de atención primaria. Tambien produce cambios en los profesionales orientados hacia un mejor auto-cuidado y un mayor profesionalismo. / Objectives: To determine the effectiveness of an educational program in Mindfulness for Primary Care professionals, aimed at reducing Burnout and Mood states, developing Empathy and Mindfulness. The program consists of two parts, an intensive and maintenance one. The objectives are twofold: 1) test the effectiveness of the intensive phase alone and 2) test the effectiveness of the entire program, with the evolution of the participants at different times of it. Methods: To study the effectiveness of the intensive phase we used a randomized controlled trial. The sample consisted of 68 primary care professionals, divided into two groups: 43 subjects in the experimental group and 25 in the control group. The dependent variables were: Burnout (Maslach Burnout Inventory (MBI), Mood states (POMS), Empathy (Jefferson Empathy Scale doctors, JSPE) and Mindfulness (Baer, FFMQ). These variables were assessed before and after the intervention. The participants evaluated the program at the end. The intervention lasted 28 hours, with 9 sessions each combining presentations on topics relevant to clinical practice, a dialogue, plus Contemplation-meditation exercises and yoga stretching. For the second objective, aimed at testing the effectiveness of the entire program, we used a repeated measures design, with 84 primary care providers. The variables evaluated were the same as the first study, plus a test to determine the evaluation of program by the participants and the frequency of use of mindfulness exercises. The intervention was conducted in two phases, an intensive 8-week and maintenance over 10 months. Variables were assessed before and after the intensive phase, at 6 months of the beginning and end of program (12 months from the start). The participants evaluated the whole program at the end. The total intervention lasted 50 hours over 17 sessions for 1 year, the program of the maintenance phase dealt with issues relevant to the clinic, in addition to the mentioned exercises. Results: On the first study we observed significant differences between the experimental and control in the four variables. Burnout score decreased 6.0 points (P <0.01, 95% CI, -10.4 to -1.5), a moderate change (SMR: 0.43), while the difference between groups on changes is 7.0 points (P <0.05). The Mood state score decreased 6.5 points (P <0.001, 95% CI, -9.8 to -3.3), a moderate change (SMR: 0.62), while the difference between groups on changes of 7.1 points (P <0.01). Empathy score, rose 3.5 points (P> 0.05, 95% CI, -0.1 to 7.0) a small change (SMR: 0.31), while the difference between groups on changes is 5.2 points (P <0.05). Mindfulness score, rose 12.0 points (P <0.001, 95% CI, 6.0 to 18.1) a moderate change (SMR: 0.65), while the difference between groups on changes is 11.0 points (P <0.01). While in the control group no significant changes took place in these variables. Participants indicated high value for the program and registered changes in their attitude towards self-care and professionalism. The second study shows how the improvements achieved during the intensive phase in the experimental group, consolidate and maintain during the maintenance phase. Burnout decreased 9.2 points (P <0.001, 95% CI, -12.5 to -5.8). The reduction of the intensive phase is moderate (SMR: 0.40), improved during the maintenance phase, at 6 months (SMR: 0.45) ending, with a moderate change (SMR: 0.64). The Mood State decreased 8.8 points (P <0.001, 95% CI, -11.3 to -6.3). The reduction of the intensive phase is moderate (SMR: 0.63), slightly worse at 6 months (SMR: 0.43) and improving at the end, with large change (SMR: 0.8). Empathy, up 6.7 points (P <0.001, 95% CI, 3.8 to 9.6). Decreases to intensive phase moderately (SMR 0.38), at 6 months (SMR: 0.27) and raises finally, to a moderate extent (SMR: 0.53). Mindfulness, increasing 27.2 points (P <0.001, 95% CI, 22.5 to 31.8). Increases in the intensive phase largely (SMR: 1.20), maintained at 6 months and increases the end with a large change (SMR: 1.40). The Evaluation test allowed us to verify that at the end of intervention 83% of participants used Mindfulness exercises at least 3 times per week and 94% indicated that developed awareness had facilitated interesting changes in their attitudes. Moreover the participants developed better self care and attitudes towards improving their professionalism. Conclusions: A psycho-educational program based on Mindfulness facilitates reductions in Burnout, improved Mood states, and increased Mindfulness and Empathy. The participants appreciated the program and attributed to it positive changes in their personal attitudes towards self-care and better professionalism.