Antecedents: Les malalties al·lèrgiques s'han associat a un desequilibri immunològic consistent en un predomini de la resposta Th2 sobre la Th1. Determinades molècules expressades en la superfície de las cèl·lules presentadores de l'antigen (CPA) són fonamentals per a l'activació dels limfòcits T (LT) i també per induir la derivació cap la producció d'un tipus determinat de citocines Th1 o Th2. Es possible que els pacients al·lèrgics presentin alteracions en l'expressió de aquestes molècules i que la immunoteràpia (IT) reverteixi aquesta alteració. Objectiu: Avaluar l'expressió intracel·lular d'IL-4, IL-10 i IFN-g en LT d'individus sans i pacients al·lèrgics. Investigar l'expressió de CD23 i CD86 (B7.2) en limfòcits B (LB) i monòcits (M). Relacionar aquesta expressió amb l'aplicació d'IT i amb l'efecte clínic sobre la sensibilització a l'al·lergen, la simptomatologia clínica i l'ús de medicació.Mètodes: Estudi prospectiu, obert, aleatoritzat amb grup control. Pacients: 10 individus sans i 28 pacients asmàtics, al·lèrgics a Dermatophagoides pteronyssinus (D pteronyssinus), 16 tractats amb IT i 12 sense IT. Mètodes: Seguiment de proves cutànies i de provocació conjuntival a D pteronyssinus. Control de la puntuació de símptomes i de l'ús de medicació. Determinació mitjançant citometria de flux, en cultius de cèl·lules mononucleades de sang perifèrica estimulats amb PMA i ionomicina o estimulats amb D pteronyssinus i sotmesos a re-estimulació, del percentatge de LT que expressaven IL-4, IL-10 i IFN-g. Determinació de l'activació limfocitària (segons l'expressió de CD69). Estudi de la proliferació limfocitària enfront el D pteronyssinus. Avaluació del percentatge de LB (CD20+) i de M (CD14+) que expressaven CD23 o CD86. En els individus al·lèrgics es va realitzar un control clínic i dels estudis "in vitro" a l'inici del estudi (T1), als 6 mesos (T2) i als 12 mesos (T3).Resultats: Els malalts al·lèrgics presentaven respecte als individus sans un major percentatge de M que expressaven CD23 (p=0,022) i una capacitat d'activació de les cèl·lules T (CD69) disminuïda (p<0,001). A l'inici de l'estudi, no es van trobar diferències en les característiques clíniques ni immunològiques entre el grup aleatoritzat a rebre IT o no. La IT es va associar a una disminució significativa de la puntuació de símptomes, de l'ús de medicació, de la sensibilitat cutània i conjuntival. A T2 i T3, els pacients tractats amb IT mostraven un menor percentatge de M que expressaven CD23 (T2: p=0,019 i T3: p=0,024) i un major percentatge de LB que expressaven CD86 (T3: p=0,06), respecte al grup sense IT. En l'anàlisi intragrup del pacients amb IT es va evidenciar un augment del percentatge de LB que expressaven CD23 a T2 i T3 comparat amb T1 (T1: p=0,024; T3 p=0,024). La IT es va associar a un increment del percentatge de LT CD69+ (T3: p=0,05). No es van evidenciar canvis en l'expressió de citocines en els cultius estimulats de forma inespecífica, mentre que en els cultius amb D pteronyssinus s'observava una tendència a augmentar el percentatge d'expressió d'IFN-g en LT durant la IT, i a un augment del percentatge de LT que expressaven IL-10 a T2. Va disminuir la proliferació limfocitària front a D pteronyssinus (T3: p=0,026). La milloria clínica es va associar a una reducció de l'expressió de CD23 en M, a un augment de l'activació de LT i a una pèrdua de la resposta proliferativa front l'al·lergen.Conclusions: L'expressió de molècules que poden participar en senyals de coestimulació durant la presentació antigènica és diferent en pacients al·lèrgics i individus sans. La IT indueix canvis en l'expressió d'aquestes molècules i pot influenciar el tipus de resposta immunològica front l'al·lergen. / Introduction: Allergic diseases are associated with a disturbance in the immune balance with a predominance of a Th2 over a Th1 response. Certain molecules, expressed on the surface of antigen presenting cells (APC) are crucial for T cell activation and also play a role on the induction Th1 or Th2 cytokine production. It is possible that allergic patients may have an alteration on the expression of these molecules and specific immunotherapy (SIT) might revert this situation.Objectives: To evaluate intracellular IL-4, IL-10 and IFN-g expression in T cells of healthy and allergic subjects. To evaluate the expression of CD23 and CD86 (B7.2) on B cells and monocytes (M). To correlate this expression with the administration of SIT and with the clinical effect on the sensitivity to the allergen, the clinical symptoms and with the use of medication.Methods: Prospective, open, controlled, randomized study. Subjects: 10 healthy controls and 28 asthmatic patients, allergic to Dermatophagoides pteronyssinus (D pteronyssinus), 16 randomized to receive SIT and 12 without SIT. Methods: Follow up of skin prick tests and conjunctival challenge to D pteronyssinus. Control of symptom and medication scores. Determination by flow cytometry, in peripheral blood mononuclear cell cultures stimulated with PMA and ionomicine or with D pteronyssinus followed by restimulation, of the percentage of T cells expressing IL-4, IL-10 and IFN-g. Determination of T cell activation (by CD69 expression). D pteronyssinus induced T cell proliferation assays. Evaluation of the percentage of B cell (CD20+) and M (CD14+) expressing CD23 or CD86. Clinical and "in vitro" controls were performed on the allergic patients at the beginning of the study (T1), at 6 months (T2) and at 12 months (T3).Results: Allergic patients compared with healthy controls showed a higher percentage of M expressing CD23 (p=0,022) and a reduced activation of T cells (CD69+) (p<0,001). At the beginning of the study the group of patients randomized to receive SIT and the group without SIT showed no differences with respect to their clinical and immunological characteristics. Administration of SIT was associated with a significant reduction of symptom and medication scores, cutaneous and conjunctival sensitivity to D pteronyssinus. At T2 and T3, patients receiving SIT showed a lower percentage of M expressing CD23 (T2: p=0,019 and T3: p=0,024) and a higher percentage of B cells expressing CD86 (T3: p=0,06), compared with the group without SIT. In the intragrup analysis of the patients receiving SIT there was an increase of the percentage of B cells expressing CD23 at T2 and T3 compared with T1 (T1: p=0,024; T3 p=0,024). SIT was associated with an increase in the expression of CD69 on T cells (T3: p=0,05). There were no changes on the expression of intracellular cytokines in the non-specifically stimulated cell cultures, while in allergen stimulated cultures there was an tendency to increase IFN-g expression during SIT, and to an increase at T2 of IL-10 expression. There was also a decrease of D pteronyssinus induced lymphocyte proliferation (T3: p=0,026). Clinical improvement was also associated with a decrease of M expressing CD23, an increase of T cell activation and a reduction of D pteronyssinus induced lymphocyte proliferationConclusions: Expression of molecules, which can participate in costimulatory signalling during antigen presentation, is different in allergic patients compared with healthy individuals. SIT induces changes on the expression of such molecules and may influence the immune response to allergens.

Una de les estratègies terapèutiques pel tractament del càncer, consisteix en l'estimulació del sistema immunitari del pacient, de manera més o menys específica, amb l'objectiu de que es produeixi el reconeixement i destrucció de les cèl·lules tumorals. Aquesta intervenció del sistema immunitari és el que es coneix com a immunoteràpia. La immunoteràpia pot ser activa, quan s'utilitzen molècules específiques del tumor com a antígens dianes contra les quals es vol dirigir la resposta immunitària; o bé passiva, quan no s'utilitzen antígens dianes específics i l'estimulació del sistema s'aconsegueix per mitjà de citocines o altres activadors policlonals. Per a la immunoteràpia activa es poden utilitzar diverses fonts que continguin els antígens tumorals, així es pot partir de lisats de trossos de tumors, lisats o cèl·lules senceres inactivades de línies tumorals establertes o bé seqüències peptídiques d'antígens immunodominants.Per tal d'abordar aquesta estratègia terapèutica en pacients afectats de melanoma maligne, vam derivar en el laboratori línies tumorals estables. Aquest tipus de tumor, quan metastatitza, cosa que es produeix amb una elevada facilitat, no té tractaments estàndard d'elecció, i sovint les estratègies que es poden aplicar són molt tòxiques i poc efectives. Un cop caracteritzades les línies i descartat sobre tot la presència de contaminats bacterians i vírics, i en funció d'una sèrie de paràmetres fenotípics, es van seleccionar 10 línies tumorals per a composar una vacuna de cèl·lules senceres al·logèniques. Les cèl·lules abans de ser inoculades en els pacients reben un tractament d'inactivació per irradiació per motius de seguretat. Es van seleccionar un grup de pacients amb malaltia metastàsica per rebre les vacunes; situacions aprovades pel Comitè d'Ètica de l'Hospital Clínic de Barcelona. De 38 pacients estudiats s'ha pogut observar una tendència a l'augment de la supervivència, així com tres respostes complertes amb desaparició total de la malaltia i un 26 % de respostes globals. Dels paràmetres immunitaris avaluats hi ha un augment significatiu dels nivells de IL-10 en aquells pacients amb un control de la malaltia, i uns augments dels nivell de IFN-gamma i TNF-alfa.Una segona fase va ser la introducció de cèl·lules dendrítiques autòlogues dels pacients com adjuvants naturals de la vacunació. Aquestes cèl·lules són les cèl·lules presentadores d'antigen més potents descrites fins al moment, i controlen la immunitat. Malgrat que la seva proporció circulant és molt baixa, es poden obtenir a partir de monòcits i una barreja de citocines (IL-4 i GM-CSF). Aquestes cèl·lules dendrítiques obtingudes de monòcits tenen les característiques fenotípiques i funcionals de les cèl·lules dendrítiques i s'han utilitzat com a vacunes en càncer. Degut a la seva recent aplicació en humans, hi ha molts aspectes a ser optimitzats per tal de millorar l'efectivitat de la resposta antitumoral. En la tesi es descriu l'experiència de vacunar 11 pacients de melanoma amb malaltia metastàsica, que no ha respost a cap altre tractament, amb cèl·lules dendrítiques autòlogues carregades amb un lisat de les línies tumorals que composen la vacuna prèviament descrita. Dels resultats obtinguts i analitzats es pot concloure que hi ha una activació del sistema immunitari dels pacients que té com a resultat alguna regressió clínica de la malaltia en alguns pacients. El factor que és més important és que no hem observat cap efecte tòxic secundari associat a les vacunes. Per tant degut a l'activació del sistema immunitari, a les respostes clíniques observades i a la manca total de toxicitat, la immunoteràpia amb cèl·lules tumorals al·logèniques i amb cèl·lules dendrítiques és un procés segur i que es pot aplicar en estadis més inicials de la malaltia.

INTRODUCCIÓN: El tratamiento antirretroviral de gran actividad (TARGA) ha permitido reducir la morbilidad y la mortalidad de la infección por el VIH, pero no puede erradicar la infección. Por eso se buscan alternativas como las terapias inmunomediadas, que potencian la respuesta inmune del paciente, para poder retirar, al menos temporalmente, el TARGA. Estas respuestas inmunes, tanto CD4+ como CD8+, existen al inicio de la infección, pero desaparecen con el TARGA, probablemente debido a la pérdida de estimulación del sistema inmune. En este sentido, los pacientes que presentan episodios de viremia intermitente (EVI), es decir, elevaciones transitorias de la carga viral (CV), se ha demostrado que aumentan estas respuestas. Dichos EVI se han asociado a diferentes circunstancias, entre ellas las vacunaciones. Como los pacientes VIH son inmunodeprimidos, se aconseja que sean vacunados. Por tanto, si dichas vacunaciones inducen EVI, esto se podría asociar a dos efectos antagónicos: por un lado, un aumento en las respuestas anti-VIH con un potencial mejor control de la infección; pero por otro lado, un potencial riesgo de aparición de resistencias al TARGA y fracaso terapéutico. PACIENTES Y MÉTODOS: Para evaluar esta circunstancia se llevó a cabo un ensayo clínico unicéntrico, prospectivo, randomizado, doble ciego y controlado con placebo en el que 26 pacientes con infección por el VIH se randomizaron a recibir durante 12 meses su TARGA junto a, o bien un calendario vacunal de 10 vacunas comerciales diferentes (hepatitis B, hepatitis A, gripe, neumococo, varicela, triple vírica (sarampión-rubéola-parotiditis) y tétanos-difteria), o bien placebo, suspendiendo el TARGA a los 12 meses. Se estudió el efecto del calendario vacunal, tanto durante el TARGA como tras su interrupción, sobre la CV (incluyendo la aparición de resistencias), las subpoblaciones linfocitarias, las respuestas específicas anti-VIH, la función tímica y las respuestas vacunales humorales y celulares. Además, mediante tres subestudios se evaluó el efecto de los EVI (superiores a 20 y 200 copias) sobre los mismos aspectos, y el efecto de la interrupción del TARGA sobre la función tímica, el sistema de la IL-7 y su receptor y las respuestas adquiridas a los antígenos vacunales. RESULTADOS: Ni el calendario vacunal en general ni ninguna vacuna en particular se asoció a un aumento en la frecuencia de CV detectables, aunque sí provocaron un descenso en los linfocitos T CD4+, un aumento en la activación y maduración linfocitaria hacia células memoria, así como en las respuestas linfoproliferativas, sin cambios en las respuestas específicas CD8+ anti-VIH. Tras la interrupción, el grupo vacunado presentó un rebote igual al que recibió el placebo, sin más resistencias virales, aunque presentó mayores respuestas específicas CD8+ anti-VIH en el periodo sin tratamiento. Cuando se analizó la influencia de los EVI sobre el sistema inmune se observó que los pacientes detectables presentaban durante el tratamiento menor número de linfocitos CD4+ y mayor de CD8+, así como un aumento en las respuestas específicas anti-VIH CD8+. Tras la interrupción, los pacientes detectables presentaron también un mayor rebote viral y un aumento de las respuestas linfoproliferativas anti-VIH. Las diferencias entre pacientes detectables e indetectables disminuyeron cuando se definieron por un ensayo con límite de 20 c/mL. Cuando se analizó la función tímica tras la interrupción se observó un descenso inicial con una recuperación parcial posterior. Y las respuestas vacunales humorales descendieron tras la interrupción, aumentando las celulares. CONCLUSIONES: El calendario vacunal fue seguro y no se asoció a efectos secundarios valorables ni elevaciones de la CV, pero tampoco fue útil como inmunoterapia. Además, la estimulación continuada produjo un aumento de la activación linfocitaria y una disminución en el recuento de linfocitos T CD4+. PALABRAS CLAVE: Infección por VIH, vacunaciones, inmunoterapia, timo, interrupciones de tratamiento antirretroviral. / "Study of the influence of immunological repeated stimuli with commercial vaccines over the Viral Load (VL), resistance development and specific immunological response against HIV in early stage HIV patients with undetectable VL after HAART"INTRODUCTION: As HIV-infected patients are considered immunocompromised, it is generally recommended that they have to receipt appropriate vaccines. However data are conflicting concerning potential harmful effects following the administration of commercial vaccines in HIV-infected patients. Transient increases ("blips") in the viral load have been described associated with a single dose of vaccine, with the potential risk of developing resistance to HAART. On the other hand, there has been described that patients with blips can have an increase in HIV-specific immune responses, which may help to improve the viral control. PATIENTS AND METHODS: We have performed a clinical trial to evaluate the effect of a vaccination program in successfully treated HIV-infected adults on HAART compared to placebo. Its influence over viral load (including resistances), lymphocyte subsets, specific anti-HIV responses, thymic function and responses to vaccinations were analysed. There were also studied the influence of blips over immunity and the influence of interrupting HAART over thymic function and vaccination responses. RESULTS: Vaccinations were not associated to more detectable viral loads, but induced an increase in lymphocyte activation and a loss of CD4+ T-cells. They were not useful as immunotherapy because viral load rebounded after HAART interruption in the same way in placebo and vaccinated group, although specific CD8+ responses against HIV were higher in the latest. Patients with blips had less CD4+ T-cells, more specific CD8+ responses against HIV, and a higher rebound of viral load after discontinuing HAART. After HAART interruption, thymic function decreased firstly, but later presented a partial recovery. Humoral responses to vaccines decreased after stopping HAART.CONCLUSIONS: Vaccinations in HIV patients were safe and did not associate with more detectable viral loads. However, they induce a loss in CD4 T cells. They were not useful as immunotherapy.

Introducció: La Malaltia d’Alzheimer (AD), és la malaltia neurodegenerativa amb més incidència actualment. La hipòtesi més acceptada sobre l’origen de la malaltia és la “hipòtesi amiloide”, en la que el cúmul de pèptid beta amiloide (Aβ) a l’espai extracel•lular a cervell du a la formació d’oligòmers solubles, fibril•les i plaques provocant una disfunció sinàptica i neuronal i, conseqüentment, dèficits cognitius. Tots aquests esdeveniments van acompanyats de neuroinflamació i de la formació de cabdells neurofibril•lars. Diversos són els models animals utilitzats per a l’estudi l’AD, dintre dels quals hi trobem els gossos de companyia envellits s’ha descrit la Síndrome de Disfunció Cognitiva (CDS). Els gossos amb la CDS es caracteritzen per presentar per alteracions a nivell cognitiu, anatòmic i histopatològic similars les descrites anteriorment i comparables a les observades en els estadis inicials de l’AD. Totes aquestes convergències, fan que el gos amb la CDS sigui considerat un bon model natural d’envelliment humà i dels estadis més inicials de l’AD i que pugui ser de gran utilitat en estudis de tractaments dirigits l’AD. Dintre dels tractaments dirigits a la prevenció de la formació i/o eliminació d’amiloide hi trobem les immunoteràpies anti-amiloide actives. Aquestes, mitjançant l’administració d’un fragment d’Aβ sintètic combinat amb diversos adjuvants i proteïnes transportadores, indueix l’eliminació d’amiloide de Sistema Nerviós Central cap a la perifèria mitjançant diversos mecanismes. Des de l’estudi fet l’any 2000 amb la immunoteràpia (AN1792), dissenyada a partir de l’Aβ42 i QS21 com a adjuvant, que va provocar un 6% de casos de meningoencefalitis en els pacients inclosos a l’estudi, diversos han estat els esforços per dissenyar vacunes eficaces i que evitin els efectes secundaris no desitjats. Objectiu general: En aquest treball es planteja si l’administració d’una immunoteràpia dissenyada a partir d’un adjuvant que indueix respostes de tipus Th2 o anti-inflamatòria juntament amb un fragment C-terminal del pèptid Aβ fibril•lar indueix una millora cognitiva en gossos amb CDS, evitant els efectes nocius observats en immunoteràpies ja testades en humans. / Development of an anti-amyloid therapy for Alzheimer Disease in dogs with Cognitive Dysfunction Introduction: Alzheimer’s Disease (AD) is a neurodegenerative disease where the cognitive deficits are due to the accumulation of the different forms of amyloid beta peptide (Aβ) (oligomers, fibrils and plaques). They also induce neuroinflamation and the formation of the neurofibrillary tangles. Aged dogs with Cognitive Dysfunction Syndrome (CDS) also present cognitive deficits associated to the accumulation of the different forms of Aβ into the brain. Because of the similarities with AD, dogs with CDS are considered a good model for the study of aging human and the first stages of AD. Active anti-amyloid immunotherapy is one of the strategies proposed with the aim to ameliorate the cognitive deficits through the clearance of the amyloid burden from the central nervous system to the periphery. After the harmful side effects due to the administration of the immunotherapy AN1792 in the 21st century, studies with different anti-amyloid immunotherapies have been performed with the aim to prevent and/or ameliorate AD and avoiding the side affects. Objective: This work considers the development of an immunotherapy designed with a Th2 adjuvant and C-terminal fragments of the fibrillar Aβ to induce a cognitive improvement in CDS dogs avoiding the side effects of the immunotherapies tested in humans. Results: The immunization study was performed after the selection of the V5 vaccine designed using the mixture of the Aβ1-40 + KLH-Aβy-40 fragments and the Aluminium Hydroxide (Alum®) as the adjuvant. V5 vaccine was administrated during a fifty days period to CDS dogs (n=12) and housed adult beagle dogs (n=9). Changes in cognitive deficits, in biochemistry and haematologist biomarkers were observed during the follow-up period. With the aim to observe the changes in neuroinflamation responses, a comparative study between brain samples form unimmunized and immunized dogs was performed as well. Increases in the Aβplasma/ AβLCR ratio associated to the reduction of the neuroinflamation responses could diminish the neuronal damage leading to a cognitive improvement without side effects in CDS dogs.