Sociala medier har kommit att bli en kontext för ungdomar att experimentera med sinidentitet samt även för att ta del av varandras liv. Användandet av sociala medier ökar, därforskning visar att tjejer använder dem mer än killar. Forskning visar även att det finnskönsskillnader när det kommer till konsekvenser av användandet av sociala medier. Syftetmed denna studie var därmed att i svensk kontext undersöka om tjejers identitet ochpsykiska hälsa påverkas av användandet av sociala medier, och i sådana fall hur. Studien ärav kvalitativ ansats, där metoden för insamling av empiri var fokusgrupper.Fokusgrupperna har omfattat 18 tjejer i ungdomsålder. Utifrån insamlad empiriidentifierades fem olika teman, vilka omfattar olika processer av påverkan på tjejersidentitet och psykiska hälsa via användandet av sociala medier. Denna studie har visat atthur tjejers identitet och psykiska hälsa påverkas av dessa processer beror på tjejers samtidapsykiska hälsa och identitet, alltså hur tjejer själva mår, vilken självbild de har och hursäkra de är i sig själva. / <p>2018-01-19</p>

Police officers have one of the most stressful jobs in existence. However, information pertaining to stress management programs is limited, especially within a Canadian context. Furthermore, little is known about the processes through which officers construct their perceptions of stress and stress management since the literature has mainly focused on enumerating the frequency of existing stressors. The present study addresses these limitations by conducting a content analysis of 24 in-depth interviews with officers from a law enforcement agency in Ontario. By drawing on symbolic interactionism, the present study concludes that police officers gravitate toward the “me” or the socialized aspect of the self (Goffman, 1969) when constructing their perceptions of stress and stress management in order to protect their image and avoid stigmatization. Policy implications based on these findings are presented at the end of the study, along with directions for future research.

[EN] Numerous scientific studies have shown the importance and benefits of possessing a positive reputation at both the personal as well as organizational level. Specifically, the impression management theory is an important pillar in building personal reputation to everyday organizational life. Research in this area has demonstrated their interest in particular aspects such as recruitment processes, person-job fit, person-organization fit, job performance appraisal and career success. Despite the importance of and interest in impression management theory (IM) and the need of organizations to develop a favorable reputation, to date there is no evidence about the influence IM techniques may have on building personal reputation. Nor is there existing empirical evidence of the potential impact that personal reputation may have on the reputation of the organization as a whole. Therefore, examining the relationship between IM, personal reputation and corporate reputation could shed some light on the processes of building reputation in organizations, and particularly its development in the case of communication managers. To this end, this thesis has the objective of studying IM and its dimensions, presenting it as an antecedent of personal reputation (PR) and presenting the relationship between PR and corporate reputation (CR). To achieve this objective, the research is divided into five chapters. To begin, it is summarized an overview of IM theory. After this state of the art, an integrated definition of the construct is presented. Then, in the second chapter, we examine what the current literature has explained to date about PR in order to relate it to the IM theory. Next, in the third chapter, we analyze the different theoretical perspectives under which the concept of CR has been studied. After studying IM and proposing its relationship with PR and CR the fourth chapter shows a relational model of reputation from the theory of IM that is able to put in dialogue the three constructs (IM, PR and CR). To conclude, the fifth chapter presents a qualitative empirical study based on the grounded theory. The objective is to answer the propositions that emerged from the relational model presented, particularly in the case of Spanish communication managers (DirCom). Finally, the thesis concludes with some reflections on the findings of this research, noting the limitations of the study and proposing avenues for future research. / [ES] Numerosas investigaciones científicas han puesto de manifiesto la importancia y los beneficios que reporta a nivel personal y organizacional contar con una buena reputación. En particular, la teoría de la impression management o gestión de las impresiones, constituye un pilar importante en la construcción de reputación personal en el día a día de las organizaciones. Las investigaciones en este ámbito han confirmado su interés de modo particular en los procesos de selección, en la determinación del ajuste del candidato al puesto y/o a la compañía, la evaluación del desempeño laboral y en el desarrollo de carreras profesionales. A pesar de la importancia e interés de la teoría de la impression management (en adelante IM) y de la necesidad de contar con una buena reputación en las organizaciones, no existe hasta la fecha evidencia acerca de la influencia que las técnicas de IM pueden tener en la construcción de reputación personal. Como tampoco existe evidencia empírica de la posible repercusión que pueda tener la reputación personal en la reputación de la organización en su conjunto. Por este motivo, examinar esta relación entre IM, reputación personal y reputación corporativa podría arrojar luz acerca de los procesos de construcción de reputación en las organizaciones, y de modo especial su desarrollo en el caso de los directores de comunicación. Es por esto que en esta tesis se propone como objetivo abordar el estudio de la IM y sus dimensiones, presentándola como antecedente de la reputación personal (en adelante RP), y poniéndola en relación con la reputación corporativa (en adelante RC). Para lograr este objetivo, la investigación se estructura en cinco capítulos. En el primero se lleva a cabo un estado del arte sobre la teoría de la IM, y se ofrece una definición integradora del constructo. En el segundo, se hace una descripción de lo que la literatura ha dicho hasta el momento sobre RP, para ponerlo en relación con la teoría de la IM. En el tercer capítulo, se analizan las distintas perspectivas bajo las que se ha estudiado el concepto de RC. Tras el estudio de la IM, y plantear su relación con la RP y la RC, en el cuarto capítulo, se propone un modelo relacional de reputación desde la teoría de la IM capaz de poner en diálogo los tres constructos (IM, RP y RC). Para terminar, en el capítulo quinto, se presenta un estudio empírico de carácter cualitativo basado en la teoría fundamentada, en el que se responde a las cuestiones de investigación que se desprenden del modelo relacional propuesto en el caso particular de los directores de comunicación españoles (en adelante DirCom). Finalmente, se concluye la tesis con algunas reflexiones acerca de los hallazgos obtenidos, con el reconocimiento de las limitaciones del trabajo y con la propuesta de futuras líneas de investigación. / [CAT] Nombroses investigacions científiques han posat de manifest l'importància i els beneficis que reporta a nivell personal i organitzacional comptar amb una bona reputació. En particular, la teoria de l'impression management o gestió de les impressions, constitueix un pilar important a la construcció de reputació personal en el dia a dia de les organitzacions. Les investigacions en aquest àmbit han confirmat el seu interès de manera particular en els processos de selecció, en la determinació de l'ajust del candidat al lloc de treball i/o a la empresa, l'avaluació de l'acompliment laboral i en el desenvolupament de carreres professionals. Tot i la importància i interès de la teoria de l'impression management (d'ara endavant IM) i de la necessitat de comptar amb una bona reputació en les organitzacions, no existeix fins este moment evidència sobre l'influència que les tècniques d'IM poden tenir en la construcció de reputació personal, com tampoc hi ha evidència empírica de la possible repercussió que puga tindre la reputació personal en la reputació de l'organització en el seu conjunt. Per aquest motiu, examinar aquesta relació entre IM, reputació personal i reputació corporativa podria donar llum sobre els processos de construcció de reputació en les organitzacions, i de manera especial, el seu desenvolupament en el cas dels directors de comunicació. És per això que en aquesta tesi es proposa com a objectiu abordar l'estudi de l'IM i les seves dimensions, presentant-la com antecedent de la reputació personal (d'ara endavant RP), i posant-la en relació amb la reputació corporativa (en endavant, RC). Per aconseguir este objectiu, la recerca s'estructura en cinc capítols. En el primer es porta a terme un estat de l'art sobre la teoria de l'IM, i s'ofereix una definició integradora del constructe. En el segon, es fa una descripció d'alló que la literatura ha dit fins al moment sobre RP, per posar-lo en relació amb la teoria de l'IM. En el tercer capítol, s'analitzen les diferents perspectives sota les quals s'ha estudiat el concepte de RC. Després de l'estudi de la IM, i de plantejar la seva relació amb la RP i la RC, en el quart capítol, es proposa un model relacional de reputació des de la teoria de la IM capaç de posar en diàleg els tres constructes (IM, RP i RC). Per acabar, en el quint capítol, es presenta un estudi empíric de caràcter qualitatiu basat en la teoria fonamentada, en el qual es respon a les qüestions de recerca que es desprenen del model relacional proposat en el cas particular dels directors de comunicació espanyols (en endavant DirCom). Finalment, es conclou la tesi amb algunes reflexions sobre les troballes obtingudes, amb el reconeixement de les limitacions del treball i amb la proposta de futures línies d'investigació. / Jácome López, R. (2015). LA IMPRESSION MANAGEMENT APLICADA A LA CONSTRUCCIÓN DE REPUTACIÓN PERSONAL Y EN LAS ORGANIZACIONES: EL CASO DEL DIRCOM [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59524 / TESIS

This study examines effective leadership qualities in the world of professional ice-hockey. The study builds on semi-structured interviews where three coaches and two general managers participated. The paper has an inductive approach where a thematic analysis lay the foundation for a theoretical explanation. Results indicate that the leader needs to handle stakeholders in an innovative way, have a dynamic relationship between a transactional and transformational leadership, and finally, the leader's experience and emotional intelligence are two crucial factors in developing a successful and effective leadership. Practical implications for findings in this study are discussed along with recommendations for future research.

A major concern with using personality tests in the selection process is the prevalence of applicant faking behavior which can influence the rank order of applicants such that fakers are hired at an elevated frequency. This study examined the effects of the detection/consequence warning and a more applicant-friendly warning on faking and perceived procedural justice. I hypothesized that a positive warning (reasoning warning) and a detection/consequence warning would show similar mean personality trait levels compared to honest responses, with all means showing less socially desirable responding than no warning prompt. Results suggested that the detection/consequence warning is more effective at reducing faking behavior in the selection context, and the content of the warning has no impact on perceived procedural justice.

Environmental, social, and corporate governance (ESG) related issues has increased in relevance in recent years. To address societal pressures, many firms introduce corporate social responsibility (CSR) committees in their boards. The purpose of this study is to investigate whether CSR committees have an impact on ESG performance in Swedish listed firms. Prior literature has offered inconsistent findings regarding the link between CSR committees and ESG performance, which might be due to the lack of systematic understanding on the topic or the use of varying ESG measurements. This study contributes to the present knowledge by analyzing if CSR committees substantively increase ESG performance, or if it may simply be a symbolic act to enhance legitimacy, meet stakeholder demands, and conform to normative pressures in high stakeholder-oriented countries, such as Sweden. A multiple OLS regression is conducted to analyze a sample of 299 Swedish listed firms on Nasdaq OMX Stockholm for the year 2020. The results indicate a positive and significant relationship between CSR committees and ESG performance, which could be interpreted as CSR committees not being utilized as impression management tools but rather fundamentally contribute to increase the firm’s ESG performance. However, drawing generalizable conclusions is difficult since the study is limited by endogeneity concerns. Nevertheless, these results may have implications for practitioners who consider implementing CSR committees to enhance the firm’s ESG performance.

Internet has become increasingly ubiquitous and with the introduction of Web 2.0 technologies and concepts it has almost become second nature for many Internet users. This study attempts to view the “social life” of this “new” online environment through its current manifestation in the form of the popular social networking site Facebook. It argues that Facebook has become a tool for the management of one's self both online and offline and that people's reflexive relation to their self-identity is made visible through their engagement with this social media. How such a new form of social media incorporates itself into everyday life but also how the media acts as an extension of the reflexive self has been the main focus of this study.

Det har blivit allt viktigare för företag idag att tillgodogöra alla intressenters intressen. Samtidigt ställs det högre krav från myndigheter för att säkerställa att organisationer är hållbara från ett perspektiv av miljö, sociala sammanhang och bolagsstyrning. Detta har medfört att organisationer också lagt allt större vikt vid rapportering om vad som kommit att kallas Corporate Social Responsibility (CSR). Denna typ av rapportering och redovisning syftar till att öka transparens hos bolag för att tydligare belysa påverkan på omgivningen och dess intressenter. Tidigare studier på området har visat att företag utnyttjat detta tillfället för egen vinning genom att påverka bilden av företaget åt ett önskvärt håll, istället för en objektiv redogörelse av verksamheten. Den här studien avser att kvalitativt undersöka hur kommunikationen hos ett företag i en koldioxidintensiv bransch kan se ut. En tematisk analys har utförts på uttalanden från en av företagets hållbarhetsredovisningar i syfte att öka förståelsen för den narrativa kommunikationen. Dessa uttalanden och kommunikationsval diskuteras sedan utifrån ett intressentperspektiv. Studien fann att bolaget använder sig av retrospektiva resonemang då defensiviteten är låg och prospektiva resonemang vid interna initativ där offensiviteten är hög. Utöver detta återfanns även symboliska uttalanden. Resultaten tyder på att företaget använder olika typer av uttalanden för att hantera legitimitetsfrågor mot sina intressenter.

Descriptive menu labels are omnipresent elements in restaurant menus. Food service operations often use sensory, nostalgic, and brand descriptions to signal a customer's food-specific perceptions. Extant research has shown links between descriptive menu labels and food taste/enjoyment perceptions. To extend and expand the extant literature, this dissertation proposes that descriptive menu labels can be viewed as an anthropomorphizing factor, leading to different magnitudes of consumption-related attitudes and behavioral intentions in a restaurant. Drawing from metaphoric transfer theory and social impression models, the present research study suggests that descriptive labels in a restaurant transmit metaphors that influence consumers' impending warmth and competence perceptions of a restaurant. This dissertation also investigates the potential inversed magnitudes of anticipated satisfaction and willingness-to-pay-more driven by warmth/competence. In this empirical study, descriptive menu labels were experimentally manipulated. Consumers' warmth-related and competence-related service impressions, anticipated satisfaction, and willingness-to-pay-more more were measured. The empirical investigation comprised two pretests and one main study. The hypotheses were tested in two menu contexts (an entrée menu vs. a dessert menu). Overall, the results suggest that customers view a restaurant with sensory- and nostalgia-triggering descriptions as offering warmer impending services (i.e., with kindness, generosity, and understanding) compared to a restaurant with general descriptions. On the other hand, customers view a restaurant that utilizes brand-related descriptions as providing more competent and skilled impending services than a restaurant that utilizes general descriptions. In addition, the findings suggest that consumers' warmth impressions serve a more important role in their anticipated satisfaction than do their competence impressions; however, regarding willingness-to-pay-more, competence impressions factor more significantly than do warmth impressions. The replications of the results across the two menu contexts showed the robustness of the findings; however, there was a different pattern observed for the effects of sensory labels on consumers' warmth-related impressions in the dessert menu selection context. This dissertation contributes to emerging streams of menu labeling and service management literature. The findings presented in this dissertation have both theoretical and managerial implications for the food service industry. / Ph. D.

No description available.