La recerca aborda el tractament de la indumentària com a objecte de la cultura i parteix d'una perspectiva i tractament propis de la "didàctica de l'objecte". Els camps d'actuació de la recerca són dos i responen a dues modalitats d'ensenyament; una d'àmbit formal i relacionada amb la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials i una altra d'àmbit no formal, relacionada amb els equipaments museístics que contenen fonts d'indumentària.Si bé és cert que en les darreres dècades s'han realitzat algunes experiències didàctiques a l'entorn d'aquest element, tant en àmbits d'ensenyament reglat com no reglat, són poques les que n'han deixat constància, i menys les que ho han fet des d'una aproximació científica rigorosa. Així, doncs, la tesi pretén ser un punt de partida en la recerca sobre el tractament del paper del vestit com a objecte cultural i element transversal del coneixement i se centra en els equipaments museístics d'àmbit occidental que conserven les fonts originals, els estudia i analitza a través d'un treball de camp exhaustiu i en configura un catàleg ampli, un estat de la qüestió de la seva museografia i una proposta de classificació. A més, destaca també el caràcter de la indumentària com a recurs educatiu i n'exposa algunes estratègies d'utilització.El fil estructurant de la recerca el constitueixen tres objectius inicials, la consecució dels quals es persegueix amb un mètode de treball estructurat en quatre eixos metodològics: un primer eix d'anàlisi de la indumentària com a font objectual històrico-cultural, un segon eix d'anàlisi museogràfica, un tercer eix sobre la seva didàctica i divulgació, i un quart sobre la recerca de fonts primàries.Juntament amb l'anàlisi de les fonts bibliogràfiques sobre història de la indumentària i del material publicat pels museus, el treball de camp ha consistit fonamentalment en la identificació dels equipaments museogràfics més rellevants i el seu estudi in situ, acompanyat de la realització de fitxes d'observació i d'entrevistes amb els seus responsables; anàlisis dels seus models expositius; i, finalment, un estudi de cas sobre materials tèxtils extrets del panteó d'un personatge de la noblesa catalana del segle XVIII.Per la consecució dels dos primers objectius plantejats, l'autora ha realitzat, en primer lloc, un examen de la problemàtica que presenta tant l'estudi com la implementació didàctica rigorosa de les fonts del vestit i la seva problemàtica específica en els equipaments que poden presentar objectes d'indumentària. En segon lloc, s'ha analitzat la història i tipologia dels museus que contenen patrimoni indumentari, una categoria exclosa de les definicions habituals, i s'ha inclòs amb una proposta de taula classificatòria d'abast universal. En tercer lloc, s'ha procedit a una anàlisi dels missatges i guions que els museus d'indumentària, tenint en compte les capacitats i potencialitats d'aquest objecte patrimonial, haurien de ser capaços de transmetre als seus visitants. A més, l'autora destaca algunes de les funcions més importants que aquests equipaments haurien de tenir i finalitza amb un estudi quantitatiu dels espais de presentació de la indumentària.Per l'acompliment del tercer objectiu, relacionat amb el valor didàctic de la indumentària, l'autora ha realitzat una anàlisi àmplia del vestit com a recurs didàctic que conclou amb alguns exemples i propostes d'aplicació de la indumentària en la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials, com una mostra criterial sobre materials didàctics de creació de línies del temps a través dels canvis i continuïtats del vestit.Aquesta tesi destaca pel seu caràcter pioner en l'àmbit de la recerca sobre el valor didàctic de la indumentària, fet que la converteix en un punt de partida indispensable per futures investigacions científiques en aquest camp i en un treball de referència obligada. / The research deals with the treatment of historical costumes and clothing as cultural objects from a Teaching and Learning approach. The research fields of action are comprised in two different types of education; one related to formal education environments, within the field of Teaching and Learning Social Sciences, and one related to non-formal education environments, in particular those of museums containing clothes as historical sources.Therefore, the current research is a starting point for research based on the role of clothing as cultural objects and as elements of cross knowledge in teaching and learning actions; at the same time, the research is focused on Western museums that preserves that kind of sources which are analysed from an exhaustive field work that includes up to one hundred twenty-nine museums, whose data is used to create a large catalogue of museums with clothing objects, to define a state of the issue and to outline a possible classification.The research is structured according four methodological lines: the first one is related to clothing and costumes as historical and cultural objects, the second one is a museographical analyses approach, the third one is related to teaching and learning as well as communication strategies, and the fourth and last one is about primary sources research.Finally, this research is to be understood as a pioneer research on historical costumes' teaching and learning value, which makes this research an important starting point for future scientific research to be done in this field as well as a work of reference.

A les primeres dècades de la catorzena centúria la vestimenta catalana (i en general, la d’Occident) és sacsejada per novedoses formes que canvien la silueta dels seus portadors tant masculins com femenins. Al mateix temps, aquestes vestidures s’adornaren amb un creixent i refinat luxe que transpassà els reduïts límits dels cercles cortesans i aristocràtics per abastar a grups socials com la burgesia enriquits pel comerç o els negocis i que es podien permetre destinar un elevat dispendi per al seu guarda-roba. El centre cronològic de més interès pel que fa a l’evolució vestimentària de Catalunya arrenca als anys 40 i acaba a finals dels 80, amb una dècada entremig, 1340-1350, que es rebel•la fonamental per a la generalització d’importants canvis en la indumentària. Tot i així, els límits cronològics han estat a vegades ampliats als segles XIII o XV quan així ho ha requerit l’estudi dels antecedents o de l’evolució tipològica d’una determinada peça de vestir. El treball s’ha basat en l’estudi dels principals vestits externs, de les vestidures anomenades a l’època subiranes. La més estesa és la cota de la qual les imatges artístiques ens han permès identificar diverses variants tipològiques que hem denominat cota A, cota B, cota C, cota talar i cota ardia. Al costat de les cotes s’han considerat altres vestits externs com l’aljuba, el pellot, el curtapeu i el gipó. Tanmateix, l’estudi abasta també els vestits interiors que acompanyaven als exteriors com la gonella, la gonella encordada i la samarra així com el mantell i la gramalla que eren considerats peces d’abrigall. L’establiment de tipologies de diferents peces de vestir i la seva evolució cap a noves formes s’ha basat en l’anàlisi de fonts documentals, literàries, iconogràfiques i arqueològiques. Un apartat preferent d’aquest treball és el constituït per l’anàlisi de les lleis sumptuàries. En el decurs del segle XIV les autoritats dictaren a diverses ciutats i poblacions del territori europeu diverses ordinacions destinades a limitar el creixent luxe vestimentari i les supèrflues despeses que aquest comportava. Les lleis sumptuàries catalanes que han estat examinades en aquest estudi són les de Barcelona, Cervera, Mallorca i Berga. En definitiva, la indumentària esdevení un autèntic codi que no havia de ser transgredit ja que establia i feia reconeixibles jerarquies i funcions. Tanmateix, a mesura que va evolucionant el segle XIV, el llenguatge de la vestimenta coneix insistents intervencions del poder, tant del civil com del religiós, per a regular-lo i, en definitiva, “domesticar-lo”. / In the first decades of the fourteenth century the Catalan outfit (and in general the West) is shaken with innovative ways that change the shape of its wearers, both male and female. At the same time these garments were adorned with a growing and refined luxury which went over the narrow limits of the court and aristocratic circles to encompass social groups such as the bourgeoisie enriched by trade or business who could afford to spend a large expense in their wardrobe. The chronological center of most interest regarding the evolution of Catalonia dress starts in the 40s and finishes in late 80s, with a decade in between, from 1340 to 1350, which reveals fundamental to the spread of important changes in clothing. However, the chronological limits have been sometimes extended to the thirteenth or fifteenth when so has required the study of history or the typological evolution of a particular garment. The work is based on the study of the major suits outside the garment, called at the time “subiranes”. The most widespread is the “cota”, of which its artistic images have permitted the identification of several typological variants which we have called cota A, cota B, cota C and cota ardia. Beside the cota other external dresses have also been considered such as l'aljuba, el pellot, el curtapeu i el gipó. However, the study also covers internal suits accompanying the outer skirt, such as la gonella, la gonella encordada i la samarra as well as el mantell i la gramalla which were considered coat pieces. The establishment of various types of garments and their evolution into new forms is based on the analysis of documentary sources, literary, archaeological and iconographic. A preferred section of this paper is constituted by the analysis of the sumptuary laws. During the fourteenth century the authorities dictated in several cities and towns throughout Europe several ordinances designed to limit the growing luxury in dressing and the wasteful expending this entailed. Catalan sumptuary laws that have been examined in this study are in Barcelona, Cervera, Majorca and Berga. In short, the clothes became a real code which should not be violated since it established and made recognizable hierarchies and functions. However, while the fourteenth century evolves, the language of dress knows persistent interventions.