El objetivo principal de esta tesis ha sido el estudio del comportamiento transitorio durante estallidos de distinto tipo, de una selección de pulsares acretores en rayos X, localizados en el plano galáctico.Con ello se pretende haber avanzado hacia una explicación más clara de la naturaleza de estas objetos binarios de alta masa (con estrella de neutrones como objeto compacto), así como de los mecanismos físicos que operan en este escenario. Para todo esto se han analizado datos de dos misiones espaciales:INTEGRA Y RXTE.El segundo objetivo ha sido el estudio de la zona del brazo galactico de Scutum. Al ser esta una región de fuerte absorción se cree de la existencia de sistemas del tipo anteriormente mencionado este todavía escondidos, y los cuales solo pueden ser descubiertos a altas energías. En esta tesis se han podido presentar resultados esperanzadores, con la detección de varios objetos posibles nuevos candidatos a pulsares acretores de rayos X.

En la presente tesis se analiza el origen y composición de la materia interplanetaria a partir de una perspectiva nueva basada en el estudio de los fenómenos luminosos que producen estas partículas a su entrada a la atmósfera terrestre, llamados meteoros. Estas partículas, procedentes mayoritariamente de la degradación de las superficies de cometas y asteroides, cuando se hayan en órbita solar se denominan genéricamente meteoroides. Dependiendo de la geometría del encuentro con la Tierra los meteoroides alcanzan la atmósfera a velocidades comprendidas en el rango de 11 a 73 km/s. A estas velocidades a alturas de entre 120 y 70 km. la densidad atmosférica es suficiente para que las colisiones atómicas sean frecuentes sobre el meteoroide, calentándolo por encima de 1.500 K en un proceso conocido como ablación. Como consecuencia de ese proceso se produce la fase luminosa denominada meteoro que, siendo perfectamente visible a grandes distancias, puede ser estudiada con técnicas fotográficas o vídeo desde la superficie terrestre. En la primera parte de la tesis se analizan las imágenes en doble estación de 24 meteoros, la mayoría obtenidos durante la tormenta de Leonidas acaecida en 1999. De las imágenes estereoscópicas desde varias estaciones fotográficas ubicadas en la superficie terrestre se realiza la reconstrucción de las trayectorias reales en la atmósfera y la órbita heliocéntrica, calculada la velocidad geocéntrica de los meteoroides. Las órbitas calculadas permiten asociar los meteoros fotografiados a fragmentos procedentes de los cometas 55P/Tempel-Tuttle, 109P/Swift-Tuttle y 3P/Encke, así como también uno de ellos procedente del asteroide Faetón.En la segunda parte de la tesis se estudia el campo de la espectroscopia de meteoros. En la tesis se analizan quince espectros pertenecientes a trece brillantes meteoros (bólidos) registrados desde el Observatorio de Ondrejov (República Checa). Primero se determina la sensitividad del espectrógrafo a partir de la cual se calibra la intensidad de las diversas líneas espectrales. Una vez calibrada se ajustan los espectros observados a un espectro sintético construido a partir de fijar unos valores típicos de la densidad de átomos en la columna meteórica, la temperatura y el área radiante. Cambiando esos parámetros ligeramente por el método de los mínimos cuadrados el espectro sintético alcanza valores de intensidad similares al registrado. En ese momento se varían a su vez las abundancias relativas de los diferentes elementos químicos para mejorar la calidad del ajuste de la intensidad de las líneas. De esa manera se obtuvo a lo largo de la trayectoria de cada bólido un espectro sintético en el intervalo comprendido entre 3.800 y 6.500 Å, de donde se dedujeron finalmente las abundancias químicas relativas al Si de diferentes elementos químicos: Na, Mg, Ca, Ti, Cr, Mn, Fe, Co y Ni. El rango de masa de los meteoroides progenitores de los espectros analizados se encuentra a medio camino entre las partículas de polvo interplanetario (IDPs) y los meteoritos condríticos más pequeños. Comparando las abundancias químicas con las características de IDPs, del polvo del cometa 1P/Halley y de meteoritos condríticos se llega a interesantes conclusiones. La presencia de una mayor abundancia en Na puede estar relacionada con la evaporación de este elemento en el medio interplanetario y probablemente también en la atmósfera. Asimismo se ha confirmado el efecto de evaporación incompleta del calcio que abandona el meteoroide sin fundirse, probablemente en forma de polvo refractario. Los resultados sugieren también que las medidas realizadas por la sonda Giotto del polvo del cometa 1P/Halley no pueden considerarse representativas del polvo cometario dado que varias abundancias químicas son diferentes en meteoroides de otros cometas. Probablemente tales diferencias sean debidas a que los espectrómetros de masas detectasen solo partículas pequeñas de masa equivalente a la de los componentes principales de la matriz de las IDPs. Estos componentes principales que suelen ser granos minerales no suelen tener composición condrítica pese a que el conjunto del IDP si puede poseerla.La espectroscopia de meteoros constituye pues un campo innovador que permite profundizar en esos procesos y determinar las abundancias y anomalías químicas de estos objetos si bien con una precisión mucho menor que la obtenida del análisis in situ en laboratorio. A pesar de ello posee la ventaja de permitir determinar las abundancias químicas dentro de un rango de error aceptable aun cuando las partículas se desintegren por completo en la atmósfera y no puedan ser por tanto recuperadas para su posterior análisis. Resulta importante destacar que un estudio conjunto de espectros de bólidos por esta técnica y de las partículas de polvo interplanetario (IDPs) en el laboratorio puede ser complementaria y aportar valiosa información sobre los procesos degradativos sufridos por la materia interplanetaria. En especial resulta de interés corroborar la íntima relación entre las IDPs y los meteoroides que se desprende de este trabajo. En definitiva, el análisis de espectros meteóricos puede convertirse en una herramienta de gran valor en el estudio de la composición química de la materia interplanetaria que alcanza la Tierra. Este tipo de estudios puede complementar muy bien misiones mucho más costosas de recogida de materia cometaria in situ, como las misiones Stardust o Rosetta de la NASA y la ESA. Finalmente cabe mencionar que el interés de estos estudios en astrobiología es obvio. La acreción de materia extraterrestre es un campo fundamental para llegar a comprender el origen del carbono prebiótico y otros compuestos volátiles que fueron presumiblemente claves en el origen de la vida en la Tierra. Probablemente no toda la materia orgánica llegase a través de impactos con cometas y primitivos asteroides sino que también la acreción de meteoroides en la atmósfera terrestre haya sido un mecanismo más continuo y benévolo para depositar especies orgánicas y especies volátiles como el agua sobre nuestro planeta. En este contexto la espectroscopia de meteoros es una manera de profundizar en los mecanismos que regulan la entrada de la materia interplanetaria a la Tierra. / In this thesis is analysed the origin and composition of the interplanetary matter through the study of meteors, the luminous phase produced by these particles during their atmospheric entry. Meteors are perfectly visible to long distances and it can be analysed using photographic techniques from the Earth's surface. In the first part are analysed multiple station images of 24 meteors, the more important part of them obtained during the 1999 Leonid storm. From stereoscopic images taken from several stations we derived the real trajectories of these meteors in the atmosphere and, one time are calculated their velocities, the respective heliocentric orbits. The derived orbits allow to associate the meteoroids to several streams associated to comets 55P/Tempel-Tuttle, 109P/Swift-Tuttle, 3P/Encke and also one from the asteroid Phaeton. The second part is dedicated to meteor spectroscopy. Fifteen spectra obtained from the Ondrejov Observatory (Czech Republic) have been analysed. Using meteor spectroscopy we obtain information about the meteoroid chemical composition. A simple model was used to determine the physical parameters and chemical abundances in these meteors. This model assumes thermal equilibrium in the meteor head. It is capable to reproduce the main characteristics of all meteor spectra, including the existence of two different components: the main spectrum characterised by a temperature of about 4,500 K and a second spectrum at approximately 10,000 K. Probably the high temperature component is associated to the front wave of the meteoroid whiles the low temperature comes from the meteoroid surroundings. The model was applied to deduce the chemical abundances relative to silicon in thirteen fireballs. The major part of them were produced by cometary fragments as was deduced from the computed heliocentric orbits. We have obtained for these fireballs the abundances of Na, Mg, Ca, Ti, Cr, Mn, Fe, Co and Ni. Comparing these chemical abundances to the characteristics of IDPs, 1P/Halley dust and chondrites we have obtained interesting differences related with meteoroid evolution and heterogeneity.

El fin del Galeón de Manila supuso un hecho trascendental en la economía de Asia Oriental. En el caso de la Real Compañía de Filipinas, entonces en ocaso, se vio plenamente mermado su acceso a la plata latinoamericana, que era una de sus bazas principales en sus factorías de Calcuta y Cantón. Esto motivó la reorientación de las actividades privadas de los empleados de la Compañía hacia el comercio del opio, coincidiendo con su estallido, con el apoyo financiero de inversores manileños. El presente trabajo identifica y analiza dichas actividades, que están en la raíz de la destacada firma británica Jardine, Matheson & Co., y las sitúa en el conjunto del comercio europeo en Asia, al que los españoles indudablemente hicieron una importante aportación en un momento clave en la evolución de la economía del opio y del conjunto de la historia de la China moderna. / The end of the Manila Galleon was a highly influential event for East Asian economy. The activities of the then declining Spanish Royal Philippine Company were deeply affected by such event: the Company was deprived, mainly in its factories in Calcutta and Canton, of one of its most important assets, namely the access to Latin American silver. Thus, the Company’s employees redirected their private activities towards the then booming opium business, with the financial support of Manila investors. This study identifies and analyses these activities, which are in the roots of what later became Jardine, Matheson & Co., and places them in the context of the European trade in Asia, to which the Spanish undoubtedly made a very important contribution in an key period of the opium economy and modern China historical development.

Merging white dwarfs is a promising channel to trigger Type Ia supernovae, known as the double degenerate scenario. Supernovae are stellar explosions that radiate as much energy as any ordinary star is expected to emit over its entire life span, outshining briefly the whole hosting galaxy. They enrich the interstellar medium with higher mass elements and trigger the formation of new stars by the produced expanding shock. Additionally, Type Ia supernovae have been used as standard candles and have allowed the discovery that the universe was expanding at an accelerating rate. Despite the important role that Type Ia supernovae play in Astrophysics, we still do not know what stellar systems give rise to them. There are approximately a few hundred million double white dwarf systems in the Milky Way alone and their study would help to establish whether one can produce sufficient Type Ia explosions via this route. Nevertheless, even if a white dwarf merger does not succeed in exploding as a Type Ia supernova, other interesting phenomena might result. R Coronae Borealis, magnetars and high-field magnetic white dwarfs, or at least some of them, could be the product of some white dwarf mergers. In this thesis we study first two different scenarios which involve two interacting white dwarfs. They differ from the classical double degenerate scenario in the mechanism which makes both stars interact. First we consider the core degenerate scenario. In this case the merger of both white dwarfs is triggered by the interaction with a circumbinary disk. This disk is made up of the material that falls back after the ejection of the common envelope, at the final stages of the common envelope phase which precedes the formation of the white dwarf binary system. As the binary system transfers angular momentum to the circumbinary disk, the separation of the pair decreases and the eccentricity of the system increases while the core of the post-AGB star, the proto-white dwarf, is still hot. For massive enough disks the decrease of the orbital separation is enough to drive a merger before the disk is ejected. Then, the merger occurs in an eccentric orbit with a hot binary component, in contrast to the conditions found in the classical double degenerate scenario, which is driven by gravitational radiation. Otherwise, if the disk is not massive enough, the merger is driven by gravitational wave emission and the orbit is nearly circular, while the core of the AGB star is cold. Secondly, we studied different white dwarf close encounters. These interactions occur in dense and old stellar systems, as globular clusters and galactic nuclei, or in multiple stellar systems, where a white dwarf binary is perturbed by a third star. We perform several simulations of close encounters of white dwarfs with different masses and compositions, and obtain three different outcomes. Either an eccentric binary is formed, or a lateral or a direct collision occur. We compute when detonation conditions are met and when one or both white dwarfs are disrupted. Furthermore, we compute the observational signatures of these interactions. These include the emission of gravitational waves, X-ray luminosities, thermal neutrino emission and bolometric light curves. Finally, we analyze two possible outcomes of a white dwarf merger. We start studying the formation of a dynamo in the outer layers of the compact merger remnant. Then, we prove that the generated magnetic fields are confined in the outer layers of the remnant and can reach high magnitudes, showing that the remnants of some white dwarf binary mergers can explain some observed high-field magnetic white dwarfs. To conclude, we study if the anomalous X-ray pulsar 4U 0142+61 has observational characteristics which fit the properties of the white dwarf merger remnant composed of the high-field magnetic white dwarf surrounded by a rapidly rotating disk. / La coalescència de nanes blanques és un dels possibles escenaris que podrien originar una supernova del tipus Ia, i es conegut com l'escenari doble degenerat. Les supernoves són explosions estel·lars que irradien tanta energia com la que un estel ordinari emet durant tota la seva vida, eclipsant breumente tota la galàxia que habita. Aquestes explosions enriqueixen el mitjà interestel·lar amb elements pesants i afavoreixen la creació de nous estels en produir un xoc en expansió. A , les supernoves del tipus Ia han sigut utilitzades com a candeles estàndard, ajudant a descobrir que l'univers s'està expandint a un ritme accelerat. Malgrat la seva importància, seguim sense saber quins sistemes generen aquest tipus d'explosions. Hi ha aproximadament uns centenars de milions de sistemes binaris de nanes blanques a la Via Làctia, i el seu estudi ajudaria a establir si la seva coalescència pot produir el suficient nombre de supernovae tipus Ia. No obstant això, encara que la coalescència no produexi una explosió de aquest tipus, aquestes interaccions podríen donar lloc a d'altres fenòmens interessants, com ara els estels R Coronae Borealis, els magnetars i les nanes blanques amb camps magnétics elevats. En aquesta tesi estudiem primer dos escenaris diferents que involucren dues nanes blanques que interactuen. Aquests difereixen del clàssic escenari doble degenerat en el mecanisme que provoca la seva interacció. Primer considerem l'escenari anomenat "core degenerate". En aquest, la coalescència es produeix a causa de la interacció posterior a la fase d'embolcall comú del sistema binari. Aquest disc està compost pel material que torna a caure després de l'expulsió de l'embolcall comú que envolta el sistema, en les últimes etapes de la fase que precedeix a la formació del sistema de dues nanes blanques. Com que el sistema binari transfereix moment angular al disc, la separació entre els estels decreix i l'excentricitat de la seva òrbita augmenta, a més el nucli de l'estel post-AGB, la proto-nana blanca, está calent. Quan el disc és massiu, la coalescència del sistema abans de que el disc sigui expulsat. Aleshores, la coalescència es produeix en una òrbita excèntrica amb una component calent, al contrari que en l'escenari doble degenerat clàssic, el qual és desenvolupat degut a l¿emissió d¿ones gravitatòries. Si, pel contrari, el disc es poc massiu, la interacció es produeix per emissió d'ones gravitatòries i la órbita excèntrica i el nucli de l'estel post-AGB es fred. També hem estudiat encontres propers entre nanes blanques. Aquestes interaccions poden succeir en sistemes estel·lars vells i densos, com ara els cúmuls globulars o els nuclis galàctics, o en un sistema estel·lar múltiple, on el sistema binari de nanes blanques és pertorbat per un tercer estel. Hem realitzat vàries simulacions de trobades entre nanes blanques amb òrbites excèntriques i amb diferents masses i composicions, i obtenim tres resultats diferents. O bé es forma un sistema binari excèntric, o bé es produeix una col·lisió lateral o una directa. Els nostres càlculs especifiquen quan s¿arriba a condicions de detonació i quan aquestes resulten en la disrupció d'un o tots dos estels. També calculem l'emissió d'ones gravitatòries, la luminositat de raigs X, les emissions de neutrins tèrmics i les corbes de llum bolométriques. Finalment, analitzem dos possibles fenòmens que poden succeir després de la coalescència. Un d'ells es la formació d'una dinamo en les capes externes del romanent compacte. Demostrem que el camp magnètic generat es queda limitat en aquesta regió i pot assolir magnituds altes. Així, provem que les nanes blanques resultants d'una coalescència poden donar lloc a algunes de les nanes blanques altament magnètiques observades. Per finalitzar, estudiem si el púlsar de raigs X anòmal 4U 0142+61 té característiques que poden ser explicades a partir del romanent obtingut, format per la nana blanca magnètica envoltada per un disc

White dwarfs are the most common stellar evolutionary end-point. Moreover, they can be considered as reliable cosmic clocks to infer the age of a wide variety of stellar populations, including globular and open clusters. Consequently, there is a considerable interest in the study of white dwarf cooling models. In this thesis we used two different approaches. From a theorical perspective, we computed a set of new cooling white dwarfs sequences which incorporates the most up-to-date physical inputs for precision white dwarf cosmochronology and for asteroseismological studies of ZZ Ceti stars. Moreover, we studied the role of 22Ne diffusion in the evolution of white dwarf stars with high-metallicity progenitors. Our evolutionary sequences have been self-consistently evolved from the zero age main sequence to the white dwarf stage. Our calculations include: nuclear burning at the very early phases of white dwarf evolution (which is important to determine the final thickness of the hydrogen-rich envelope), diffusion and gravitational settling (which are important to shape the profiles of the outer layers), accurate neutrino emission rates (which control the cooling at high luminosities), a correct treatment of crystallization and phase separation of carbon and oxygen (which dominate the cooling times at low luminosities), a very detailed equation of state (which is important in all the evolutionary phases), and improved non-gray model atmospheres (which allow for a precise determination of white dwarf colors and outer boundary conditions for the evolving models). From an applied point of view, we use a Monte Carlo simulator that employs our up-to-date evolutionary cooling sequences for white dwarfs. From this and the observations obtained by Hubble Space Telescope of NGC 6791, a nearby metal-rich open cluster, we obtain important conclusions. NGC 6791 is a well studied metal-rich open cluster ([Fe/H]¿ 0.4) that it is so close to us that can be imaged down to luminosities fainter than that of the termination of its white-dwarf cooling sequence, thus allowing for an in-depth study of its white dwarf population. We constrain important properties of this cluster stellar population, such as the age, or the existence of a putative population of massive helium core white dwarfs among other aspects. Some of our main findings can be summarized as follows. With respect to the computation of new cooling sequences for hydrogen-rich DA white dwarfs (Renedo et al. 2010) We correctly reproduced the observed initial-to-final mass relationship of white dwarfs with solar metallicity progenitors. We calculated the energy released from 22Ne sedimentation and we confirm this energy release strongly delays the cooling. The precise value of the delays depends on the mass of the white dwarf, its luminosity and on the metal content. We also solved the age discrepancy between the main sequence turn-off age (~ 8 Gyr) and the age derived from the termination of the white dwarf cooling sequence (~ 6 Gyr). Finally we found that the fraction of non-DA white dwarfs in this particular cluster is surprinsingly small, on the order of 6%.

La present recerca estudia l'ús d'analogies històriques en els discursos dels màxims responsables de la política exterior de França, Espanya i Itàlia per a defensar l'existència i evolució d'un marc multilateral euromediterrani a partir de la Declaració de Barcelona el 1995. Malgrat l'aparença continuista i formulària d'aquestes referències al passat, el seu significat varia amb els interessos de l'agenda política. L'evolució es produeix enmig de la contradicció insoluble de presentar la Mediterrània com el locus fundacional de la civilització -com a una regió, per tant, capaç de regenerar el món amb el seu exemple- i al mateix temps observar la història mediterrània com a fonamentalment marcada pel conflicte entre grans blocs culturals. Les pròpies bases del discurs feien difícil, doncs, que els representants polítics poguessin proporcionar fonaments històrics als objectius declarats d'inclusió cultural i cohesió regional. L'anàlisi revela, en canvi, com el relat històric preparà la progressiva desaparició del diàleg polític a la regió, propiciant el decandiment del propi marc multilateral poc després d'haver entrat en contacte amb la nova realitat de la primavera àrab. / This research looks at the use of historical analogies concerning the Mediterranean in the political speeches of top foreign-policy decision-makers in France, Spain and Italy since the Barcelona Declaration of 1995. In spite of the consistent and formulaic appearance of such references to the past, their meaning shifted as political interests changed. This evolution took place in the midst of an unsolvable contradiction. While political leaders have largely presented the Mediterranean as the birthplace of civilization, and as such, as a region capable of regenerating the world by example, at the same time, conflict between cultural blocs has been perceived as the defining feature of Mediterranean history. The very basis of discourse, then, made it difficult for leaders to provide a historical ground for the stated political goals of cultural inclusiveness and regional cohesion. Analysis reveals, on the contrary, that historical narrative contributed to a progressive withdrawal of political dialogue, which ultimately entailed the waning of the multilateral framework itself as the Arab Spring unfolded.

Aquest treball s'inscriu en el marc d'un grup de recerca interuniversitari (UAB i UCM), interessat per la docència universitària i liderat pels professors Domènech i Polaino, codirectors d'aquesta tesi. S'hi aborda la satisfacció docent del professorat universitari amb la intenció de ressaltar-ne la importància per a l'educació universitària de qualitat i, en definitiva, per l'excel·lència de la Universitat. Es pensa en un model d'universitat compromesa amb la societat actual a través de la formació de futurs professionals educant-los tant en coneixements, com en valors i actituds. D'altra banda, també s'hi vol ressaltar la satisfacció docent com una alternativa a la gran quantitat de treballs que posen l'èmfasi en el malestar docent. Així, es vol posar de relleu aspectes que són motiu de satisfacció docent i que, per tant, repercuteixen positivament en el benestar i en la salut del professorat. Part del treball està orientat a l'estudi de les propietats psicomètriques de l'Escala de Satisfacció Docent del Professorat (ESP), instrument de mesura dissenyat pels professors Polaino i Domènech. La psicologia humanista és el marc teòric que dóna suport a aquesta tesi, ja que hi encaixa perfectament el model de professor que es desprèn del constructe satisfacció docent base de l'ESP. Aquesta escala pretén ser un instrument d'autoavaluació i a la vegada una eina que faciliti la identificació d'aspectes que poden millorar la pròpia satisfacció docent. Per tal d'estudiar la fiabilitat i la validesa de l'ESP s'ha emprat una mostra de professorat universitari de diverses facultats de la Universidad Complutense de Mardrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). De les dades quantitatives i qualitatives aportades per aquests professors, s'ha pogut confirmar la multidimensionalitat del constructe satisfacció docent del qual s'ha partit, s'ha reestructurat la dimensionalitat dels factors en què inicialment s'havien organitzat els ítems de l'ESP i s'han posat de relleu aspectes significatius per a aquest professorat en relació a la seva satisfacció docent no previstos en l'ESP. / Este trabajo se inscribe en el marco de la actividad de un grupo interuniversitario (Universidad Autónoma de Barcelona y Universidad Complutense de Madrid) de investigación interesado en la docencia universitaria y dirigido por los profesores Domènech y Polaino, codirectores de esta tesis. En ella se aborda la satisfacción docente del profesorado universitario con la intención de resaltar su importancia en la calidad de la educación universitaria y, en definitiva, en la excelencia de la Universidad. El modelo de referencia es el de una universidad comprometida con la sociedad actual mediante la formación de futuros profesionales, y la educación de éstos en conocimientos y también en valores y actitudes. Por otra parte, también se quiere hacer hincapié en la satisfacción docente como alternativa al gran número de trabajos que destacan el malestar docente. En este sentido, se pretende poner de relieve aspectos que son motivo de satisfacción docente y que, por lo tanto, repercuten positivamente en el bienestar y en la salud del profesorado.Una parte de este trabajo está orientado al estudio de las propiedades psicométricas de la Escala de Satisfacción Docente del Profesorado (ESP), instrumento de medida diseñado por los profesores Polaino y Domènech. La Psicología Humanista constituye el marco teórico en el que se apoya esta tesis puesto que en él encaja perfectamente el modelo de profesor que se desprende del constructo "satisfacción docente", fundamento de la ESP. Esta escala pretende ser un instrumento para la autoevaluación y, a la vez, un recurso que facilite la identificación de aspectos que favorezcan una mejora de la satisfacción docente. Para el estudio de la fiabilidad y de la validez de la ESP, se ha contado con la colaboración de una muestra de profesores universitarios de varias facultades de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPC), la Universidad de Barcelona (UB) y la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC). Los datos cuantitativos y cualitativos aportados por este profesorado han permitido confirmar la multidimensionalidad del constructo "satisfacción docente" del que se ha partido, reestructurar la dimensionalidad de los factores en que inicialmente se habían distribuido los ítemes de la ESP y poner de relieve aspectos significativos para estos profesores relacionados con su satisfacción docente y no contemplados en la ESP. / This work has been conducted within the framework of an interuniversity research group (UAB and UCM), focused on university teaching and led by teachers Domènech and Polaino, co-directors of this thesis. It tackles the issue of teaching satisfaction in university teachers with the aim of highlighting its importance for a high quality university education and, in short, for the excellence of the university. The model of university we have in mind is that of a university committed to the current society through the training of prospective professionals by educating them both in knowledge and in values and attitudes. Besides, teaching satisfaction is also an important factor as an alternative to the large amount of works focusing on teaching distress. This is why we want to show aspects that result in teaching satisfaction and, therefore, have a positive repercussion on the teachers' well-being and health. Part of this work aims at studying the psychometrical properties of the Teaching Satisfaction in Teachers Scale (ESP), a measurement tool designed by teachers Polaino and Domènech. Humanistic Psychology is the theoretical framework that supports this thesis, as the model of teacher resulting from the construct "teaching satisfaction" at the base of ESP fits this theory perfectly well. This scale is intended to be a self-assessment tool, as well as a tool to help us identify aspects that may improve one's own teaching satisfaction. In order to study the reliability and validity of ESP, a sample of university teachers from different Faculties in the Complutense University of Madrid (UCM), Polytechnic University of Madrid (UPM), University of Barcelona (UB), and Polytechnic University of Catalonia (UPC) was used. From the quantitative and qualitative data provided by these teachers, the multi-dimensional nature of the construct "teaching satisfaction" has been confirmed, the dimensionality of the factors according to which the ESP items were initially organised has been restructured, and these teachers pointed at some significant aspects in relation to their teaching satisfaction, which the original ESP did not deal with.

L’objectiu d’aquesta tesi és afegir una petita fulla a l’arbre del coneixement. En particular a la branca del sistemes dinàmics. La teoria de sistemes dinàmics és la branca de les matemàtiques que estudia l’evolució del que ens envolta. Un dels objectius de la teoria dels sistemes dinàmics és estudiar com evoluciona amb el temps un cert procés evolutiu, és a dir, donades unes condicions inicials per a un cert estat, quin serà l’estat del sistema “t” unitats de temps. En alguns problemes és possible trobar estructures que ens separen diferents tipus de moviment. Per exemple, un moviment fitat d’un de no fitat. Aleshores, aquestes estructures determinen com evolucionà el sistema sota estudi. En aquest cas parlem de mecanismes dinàmics de transport. És a dir, quines són les possibles maneres que té un cert estat d’arribar a un altre. La teoria de sistemes dinàmics treu models i problemes gran varietat d’àmbits científics. En aquesta tesi ens centrarem en problemes de mecànica celeste i astrodinàmica. L’estructura de la present tesi és com segueix: − El Capítol 1 està dedicat a introduir alguns dels conceptes que es fan servir en els capítols posteriors, així com qüestions de notació i la definició dels sistemes dinàmics que s’empraran. − En el Capítol 2 s’introdueix l’eina principal de la tesi, el Jet Transport. Per fer-la servir cal implementar una àlgebra de polinomis. El capítol explica com fer aquesta implementació. Les primeres seccions es dediquen a explicar com fer un ús eficient de la memòria i a introduir les operacions bàsiques amb polinomis (el producte per un escalar, la suma, el producte, la divisió de dos polinomis). També s’explica com realitzar altres operacions elementals com l’exponencial, el logaritme, el sinus i el cosinus així com la derivació i la integració de polinomis. A les darreres seccions s’explica com implementar operacions més complexes com la propagació de fluxos (incloent el càlcul d’aplicacions de Poincaré i altres tècniques per a millorar els resultats obtinguts), el càlcul de la inversa funcional d’un polinomi i la transformació de densitats mitjançant una aplicació. − El Capítol 3 està dedicat a parlar sobre indicadors dinàmics. Primer es repassen els exponents de Lyapunov a temps finit i les estructures lagrangianes coherents. Fruit d’aquestes reflexions es desenvolupen algorismes per tal de disminuir el temps de còmput. Tot seguit, es donen quatre indicadors de la dinàmica alternatius basats en el Jet Transport: la màxima mida de la caixa inicial, la màxima relació d’expansió, la màxima relació de contracció i la màxima relació d’expansió a l’espai normal. El capítol segueix desenvolupant un algorisme d’extracció d’estructures per tal d’extreure i resumir la informació donada pels indicadors dinàmics. Finalment, es fan servir els indicadors dinàmics introduïts per tal de determinar zones d’estabilitat efectiva en el problema restringit de tres cossos. − En el Capítol 4 s’estudia la col·lisió de satèl·lits artificials. Primerament s’estudien les diferents per torbacions que afecten al moviment de satèl·lits al voltant de la terra. Es considera un problema de dos cossos amb pertorbacions degudes al potencial terrestre, a la força de fregament atmosfèric i a la gravetat de la Lluna i el Sol. S’estudien els efectes d’aquestes pertorbacions i també com realitzar l’implementació mitjançant el Jet Transport. El capítol acaba amb algunes simulacions de Monte Carlo per extreure informació d’una col·lisió semblant a la produïda entre els satèl·lits Iridium-33 i el Kosmos-2251 l’any 2009. − L’annex A explica breument les funcions desenvolupades per a aquesta tesi i s’introdueixen unes petites notes sobre paral·lelització de codis en C mitjançant open MP.

Esta tesis analiza la evolución y la situación actual de la cooperación cultural inter-gubernamental e institucional en Asia oriental. Esta región es concebida como el dominio geopolítico que engloba a los países miembros del proceso ASEAN Plus Three, que comprende hoy a los diez países surasiáticos pertenecientes a la asociación ASEAN, y a las tres principales economías del noreste asiático, China, Japón y Corea del Sur. A lo largo del último medio siglo, la cooperación cultural ha formado parte de la serie de procesos políticos, económicos y diplomáticos acaecidos en Asia oriental. Tuvo un activo rol en los primeros pasos de ASEAN en la década de los años 70 del siglo XX; formó parte de la reconexión diplomática entre noreste y sureste asiático, cuando Japón se aproximó de nuevo a la región surasiática; se encuentra presente en la carrera que desde finales del siglo XX emprendieron China y Japón para ganar influencia en el sureste asiático; y es hoy parte integrante de varios de los diferentes procesos y foros en marcha en la región, entre ellos el influyente ASEAN Plus Three. Esta cooperación cultural ha tenido asimismo un carácter interdisciplinar y ha cumplido diferentes roles según el contexto histórico, económico y geoestratégico. Instrumental para complementar la implantación económica o estratégica en ciertos momentos, en otros ha jugado un papel destacado en proyectos que buscaban impulsar el desarrollo de identidades regionales. Ponderado elemento de diplomacia blanda, la cooperación cultural ha sido frecuentemente utilizada para reactivar y recrear conexiones históricas y para ganar influencia en la región. Esta tesis analiza estos y otros procesos en los que la cooperación cultural ha desempeñando roles significativos en Asia oriental. Investiga si los discursos gubernamentales en favor de la cooperación cultural multilateral se traducen en acciones y actividades culturales concretas; y si lo hacen, qué tipo de intervenciones se desarrollan. Busca, por último, fomentar y potenciar futuros análisis acerca del ámbito cultural de Asia oriental, poco investigado en la región, especialmente en su vertiente más oficial y política.

La tesi explica l'origen i establiment de la primera diàspora asiàtica permanent en el continent americà. Entre 10.000 i 20.000 persones procedents de diverses regions de l'àmbit del sud, sud-est i est d'Àsia van arribar al virregnat de la Nova Espanya a partir de l'establiment de la ruta comercial entre Acapulco i Manila, coneguda com el galió de Manila, a 1573. L'argument central que es presenta és que aquests homes i dones, coneguts en el Mèxic colonial amb el nom genèric de 'chinos', van incidir de manera notable en la societat novohispana i van desenvolupar estratègies per sobreviure i créixer en el complex entramat social de la colònia. Documentalment la tesi contribueix al coneixement d'aquesta diàspora en incorporar fonts baptismals de la ciutat de Mèxic, presentar un exhaustiu corpus de fonts que informen del cas inèdit de la ciutat de Puebla i avaluar la ressonància d'aquest grup i del galió de Manila a les lletres novohispanes. / La tesis explica el origen y establecimiento de la primera diáspora asiática permanente en el continente americano. Entre 10.000 y 20.000 personas procedentes de diversas regiones del ámbito del sur, sureste y este de Asia llegaron al virreinato de la Nueva España a partir del establecimiento de la ruta comercial entre Acapulco y Manila, conocida como el galeón de Manila, en 1573. El argumento central que se presenta es que estos hombres y mujeres, conocidos en el México colonial con el nombre genérico de 'chinos', incidieron de manera notable en la sociedad novohispana y desarrollaron estrategias para sobrevivir y medrar en el complejo entramado social de la colonia. Documentalmente la tesis contribuye al conocimiento de esta diáspora al incorporar fuentes bautismales de la ciudad de México, presentar un exhaustivo corpus de fuentes que informan del caso inédito de la ciudad de Puebla y evaluar la resonancia de este grupo y del galeón de Manila en las letras novohispanas. / This thesis explains the origin and establishment of the first permanent Asian diaspora in the Americas. Between 10,000 and 20,000 individuals hailing from various places in South, South East and East Asia arrived to the viceroyalty of New Spain after the establishment of the trade route between Acapulco and Manila, known as the Manila Galleon, in 1573. The chief argument presented is that these men and women, labeled in colonial Mexico with the generic term chino, had a considerable impact in New Spanish society and developed strategies to survive and thrive in the complex social structure of the colony. In terms of sources, the thesis contributes to the knowledge of this diaspora by incorporating baptismal sources from Mexico City, presenting an exhaustive corpus that outlines the previously unstudied case of the city of Puebla, and by assessing the repercussion of this group and the Manila Galleon in New Spanish literature.