• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 475
  • 39
  • 29
  • 16
  • 14
  • 11
  • 11
  • 4
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 639
  • 376
  • 278
  • 208
  • 194
  • 143
  • 126
  • 123
  • 116
  • 96
  • 86
  • 85
  • 72
  • 68
  • 62
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
61

Sous le verre et sur les jardins /

Haerinck, Josée. January 2004 (has links)
Thèse (M. A.)--Université Laval, 2004. / Bibliogr.: f. [39]-40. Accès à la version électronique réservé aux membres des établissements autorisés.
62

Romantisme tropical : les illustrations de la relation de voyage "Deux Années au Brésil" (1862) de François-Auguste Biard (1799-1882) /

Araujo, Ana Lucia. January 2004 (has links)
Thèse (Ph. D.) --Université Laval, 2004. / Bibliogr.: f. 263-281. Publié aussi en version électronique.
63

Du pouvoir dans les fossés

Lapierre, Isabelle 29 June 2023 (has links)
Titre de l'écran-titre (visionné le 30 janvier 2023) / Les recherches et les expérimentations menées au cours de ma maîtrise visaient à comprendre et à préciser le rôle de ma pratique artistique dans mon exploration des diverses composantes du réel. En m'appuyant notamment sur des théories écoféministes et néomatérialistes, j'ai tenté de mettre en lumière le caractère à la fois consistant et indéterminé de ces composantes, leurs pouvoirs d'action respectifs, ainsi que la complexité de leurs interrelations, qui nous sont souvent invisibles. Ce mémoire expose entre autres comment, par une démarche pragmatique, je cherche constamment à rattacher mes fabulations à la réalité des choses concrètes. J'y parle de mon intérêt pour l'écologie, qui teinte ma perception du monde et influence l'ensemble de mon processus de création. Il y est question de la voie de l'« entre », celle qui relie les pôles d'un monde que l'on a clivé et hiérarchisé, et qui est aussi celle que je privilégie pour créer. J'explique également comment l'art peut se révéler être une forme de magie, qui m'octroie un certain pouvoir d'action face à notre monde en péril. Enfin, j'examine comment mon langage plastique résulte d'une rencontre entre mon pouvoir personnel et l'agentivité des diverses choses impliquées dans mon processus de création.
64

L'Art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936: lectura sistèmica d'una perifèria

Solé i Martí, Esther 18 December 2015 (has links)
Aquesta tesi presenta una panoràmica en clau artísica del pla de Lleida entre 1875 i 1936. Hem constatat que durant aquesta època prenen forma i es consoliden uns mecanismes, unes estructures i unes dinàmiques imprescindibles per a la supervivència del fet artístic a Ponent, de tal manera que la concepció tòpica d’aquest territori com una estepa pel que feia a l’àmbit cultural i artístic queda en entredit. Sense oblidar que el nostre objecte d’estudi ocupa una posició perifèrica dins del marc general de l’art català d’època contemporània, presentem una lectura renovada gràcies a la incorporació de propostes metodològiques pròpies de disciplines amb poca o cap relació directa amb la història de l’art com són la teoria dels camps de poder (pròpia de la sociologia) i la teoria dels polisistemes (habitual en estudis de traducció). Des d’aquest punt de vista hem superat un escenari tradicionalment definit en base a oposicions binàries, sublimades en la relació Lleida-Barcelona i en la dialèctica centre-perifèria, i hem traçat un panorama sensiblement més ric en matisos, que aporta una major dimensió al coneixement disponible i encaixa com una peça més en el gran polisistema que és l’art català d’època contemporània. / La presente tesis ofrece una panorámica en clave artística de la zona conocida como “Ponent” o “pla de Lleida” (llano en el sur de la provincia de Lleida, aproximadamente formado por las comarcas de la Noguera, Segrià, Urgell y Pla d’Urgell) entre 1875 y 1936. Hemos constatado que durante esta época se forman y se consolidan unos mecanismos, unas estructuras y unas dinámicas imprescindibles para la supervivencia del hecho artístico de Ponent, de tal modo que la concepción tópica sobre este territorio como una estepa en lo referente al ámbito artístico y cultural queda en entredicho. Sin olvidar que nuestro objeto de estudio ocupa una posición periférica dentro del marco general del arte catalán de época contemporánea, presentamos una lectura renovada gracias a la incorporación de propuestas metodológicas propias de disciplinas con poca o ninguna relación directa con la historia del arte, como son la teoría de los campos de poder (propia de la sociología) y la teoría de los polisistemas (habitual en estudios de traducción). Desde este punto de vista hemos superado un escenario tradicionalmente definido en base a oposiciones binarias sublimadas en la relación Lleida-Barcelona y en la dialéctica centro-periferia, y hemos trazado un panorama sensiblemente más rico en matices, que aporta una mayor dimensión al conocimiento disponible y encaja como una pieza más en el gran polisistema que es el arte catalán de época contemporánea. / This thesis presents a panoramic view of the artistic phenomena occured in the area known as “pla de Lleida” or “Ponent” (the plain territory located in the southern part of Lleida’s province in West Catalonia, currently roughly comprised by Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, and Urgell regions) between 1875 and 1936. During this period, the mechanisms, structures, and dynamics essential to ensure Ponent’s artistic life are developed and consolidated, setting grounds for discussion about the traditional cliché about Lleida being an artistic and cultural desert. Regarding Catalan contemporary art as a whole, our subject matter is certainly in a peripheric position. However, this stance is observed from a renewed point of view by the means of a combination of field and polysystem theory. This is a rare approach in art history, but it has allowed us to overcome a scenario based upon binary oppositions —condensed in centre-periphery relationships and the dialectics between Lleida and Barcelona— and thus to draw a richer panorama, which provides a new dimension to available knowledge and fits in as another part in the great polysystem of contemporary Catalan art.
65

Michel Leiris et l'art de son temps (1922-1990) / Michel Leiris and the art of his time (1922-1990)

Talpin, Camille 03 July 2018 (has links)
Poète proche du surréalisme, écrivain autobiographe et ethnologue africaniste, Michel Leiris (1901-1990) fut aussi l'ami des plus grands artistes du XXe siècle - André Masson, Joan Miró, Alberto Giacometti, Pablo Picasso, Wifredo Lam ou bien Francis Bacon. Les rapports amicaux, affinitaires et électifs entre l'écrivain et les peintres et sculpteurs ont épousé des formes diverses et ont suscité, chez le premier, l'écriture de nombreux commentaires sur l'œuvre des seconds. Dévoilant des exercices d'écriture divers - le poème, l'article de revue, la préface ou l'essai -, les écrits sur l'art expriment une singularité commune, incarnée par la profonde subjectivité à partir de laquelle Leiris témoigna de sa vision sur l'œuvre de ses amis artistes. Il s'agit donc, dans cette thèse, d'interroger la sensibilité artistique singulière du poète dans le cadre de l'histoire de l'art. Moins spécialiste de l'art qu'amateur d'art, au sens strict du terme - celui qui aime -, Michel Leiris a fait de son écriture, un lieu d'expérimentation et de quêtes à l'égard de la création artistique de son temps. En retraçant les circonstances des rencontres avec les artistes, puis, en étudiant les amitiés entretenues avec ces derniers, il pourra être démontré en quoi Leiris incarne une personnalité singulière et emblématique, dans le champ spécifique de l'histoire de l'art. Son écriture sera, en outre, reliée aux expériences toujours plus nouvelles, auxquelles l'écrivain participa durant tout le XXe siècle - le surréalisme, l'ethnographie ou l'engagement politique. L'expression de sa sensibilité pourra ainsi être replacée au centre des débats épistémologiques de l'histoire de l'art et des sciences humaines et sociales. Il s'agira, en effet, de questionner les quêtes de " présence ", de réalisme, de modernité, de beauté, de sacré ou la figure de l'altérité dans l'art, au prisme des problématiques inhérentes à la discipline de l'histoire de l'art, tout en considérant le rapport sensible et subjectif de Leiris aux œuvres. / A poet close to surrealism, an autobiographer and an Africanist ethnologist, Michel Leiris (1901-1990) was also the friend of the greatest artists of the twentieth century - André Masson, Joan Miró, Alberto Giacometti, Pablo Picasso, Wifredo Lam or Francis Bacon. The relationships between the writer and painters or sculptors gave rise with the former to the writing of numerous commentaries on the work of the latter. Revealing different writing exercises - poem, review article, preface or essay -, the writings on art express a common singularity of the poet within the scope of art history. Less an expert in art than a lover of art, Michel Leiris has made his writing a place of experimentation and quests towards the artistic creation of his time. By relating the circumstances of the meetings with the artists, then, by studying the friendships maintained with the latter, it can be demonstrated how Leiris embodies a singular and emblematic personality in the specific field of art history. Moreover, his writing will be linked to the ever renewed experiments in which the writer participated throughout the twentieth century - surrealism, ethnography or political commitment. Thus, the expression of his sensitivity can be placed at the centre of the epistemological debates of art history and the Humanities and Social Sciences. Actually, it will be a matter of questioning the quests of "presence", realism, modernity, beauty, sacred and the figure of the otherness in art, through issues inherent in the discipline of art history, while considering Leiris's sensitive and subjective link with the works of art.
66

Phénoménologie et art minimal : la dialectique oeuvre-objet dans l'esthétique phénoménologique à l'épreuve de l'art minimal

Chagnon, Katrie January 2008 (has links) (PDF)
Cette étude porte sur la conception de l'oeuvre d'art et de l'expérience esthétique défendue par la phénoménologie -entendue comme réflexion philosophique sur l'apparaître des phénomènes -et sur sa convergence dans les approches discursives de l'histoire de l'art. Son principal objectif est d'expliquer la corrélation qui existe entre les fondements esthétiques de la phénoménologie et le corpus des oeuvres commentées et édifiées par ce champ de pensée. Guidée par l'hypothèse d'une tension essentielle au coeur de l'esthétique phénoménologique, surtout étudiée dans son courant heideggerien, notre recherche interroge les notions d'oeuvre et d'objet qu'on y retrouve, conçues selon un rapport dialectique ou dichotomique. C'est autour du cas particulier de l'art minimal des années soixante que cette problématique générale est développée ici. L'idée d'une ambiguïté entre le statut d'objet de l'oeuvre (en tant que chose matérielle et sensible) et sa dimension transcendante (comme événement) rejoint des enjeux spécifiques de l'art minimal, mis en place par Michael Fried dans son texte « Art and Objecthood » (1967). À partir d'une démarche critique, nous analysons les relations complexes qui relient l'univers théorique et l'expérience de cet art au discours phénoménologique. Il s'agit plus précisément d'interroger la phénoménologie à partir de l'art minimal, en observant les divergences qui s'expriment dans les interprétations contemporaines de ce « courant ». Cette posture méthodologique permet de révéler certaines difficultés dans le développement de la tradition philosophique étudiée, notamment dans la constitution d'un « modèle esthétique » restreint, lequel pose problème en regard de l'art contemporain. En ce sens, notre réflexion s'inscrit dans une perspective d'ouverture et vise à définir certaines possibilités et limites de la phénoménologie de l'art. Nous voulons ainsi contribuer aux discussions épistémologiques qui caractérisent la situation actuelle des recherches dans ce domaine. ______________________________________________________________________________ MOTS-CLÉS DE L’AUTEUR : Esthétique, Philosophie de l'art, Phénoménologie, Art minimal, Objet, Événement.
67

Sociologie de l'art contemporain L'oeuvre de Nathalie Heinich /

Fosse, Sarah Bolze, Christine. January 2004 (has links) (PDF)
Rapport de recherche bibliographique diplôme d'études supérieures spécialisées : Ingénierie documentaire : Villeurbanne, ENSSIB : 2004. Rapport de recherche bibliographique diplôme d'études supérieures spécialisées : Ingénierie documentaire : Lyon 1 : 2004.
68

L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida

Niñá Jové, Meritxell 24 April 2014 (has links)
La present tesi doctoral és un estudi sobre l’escultura monumental del segle XIII de la Seu Vella de Lleida (l’antiga catedral romànica que presideix aquesta ciutat), que constitueix un dels conjunts escultòrics més rics del panorama artístic del segle XIII català. La principal finalitat de la investigació és contextualitzar i comprendre les raons de la seva presència en relació amb el moment en què fou creat. L’aportació que es realitza rau en proposar una mirada inèdita, global i completa sobre aquest conjunt d’imatges fonamentada en materials de diferent caràcter: documentació, bibliografia, dades arqueològiques i les pròpies escultures com a fonts materials. Davant la insistència en determinats temes bíblics es planteja, com a punt de partida, la hipòtesi que una de les línies que va marcar el disseny general del conjunt de temes fos un ideari eclesiàstic de lluita contra de les heretgies, principalment l’Islam i el catarisme, que es va traduir en una notable presència de representacions relacionades amb l’Encarnació de Crist, que era negada per aquestes doctrines. / La presente tesis doctoral es un estudio sobre la escultura monumental del siglo XIII de la Seu Vella de Lleida (la antigua catedral románica que preside esta ciudad), que constituye uno de los conjuntos escultóricos más ricos del panorama artístico del siglo XIII catalán. La principal finalidad de la investigación es contextualizar y comprender las razones de su presencia en relación con el momento en que fue creado. La aportación que se realiza radica en proponer una mirada inédita, global y completa sobre este conjunto de imágenes fundamentada en materiales de diferente carácter: documentación, bibliografía, datos arqueológicos y las propias esculturas como fuentes materiales. Ante la insistencia en determinados temas bíblicos se plantea, como punto de partida, la hipótesis que una de las líneas que marcó el diseño general del conjunto de temas fue un ideario eclesiástico de lucha contra de las herejías, principalmente el Islam y el catarismo, que se tradujo en una notable presencia de representaciones relacionadas con la Encarnación de Cristo, que era negada por estas doctrinas. / This doctoral thesis is a study of the 13th Century monumental sculpture in the Seu Vella in Lleida (the old romanesque cathedral that presides over this town), which constitutes one of the richest sculptural bodies in the 13th Century Catalan artistic panorama. The main goal of the investigation is to contextualise and understand the reasons behind its presence in relation to the moment in which it was created. The contribution being made lies in offering an unprecedented, global vision of this body of images, based on various types of materials: documents, bibliography, archaeological data and the sculptures themselves as source material. Faced with the persistence of biblical themes, the starting point chosen will be the hypothesis that one of the approaches that influenced the general design themes was an ecclesiastic ideology of the fight against heresy, mainly Islam and Catharism, which resulted in the presence of representations of the incarnation of Christ, which was denied by those doctrines.
69

Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI (Criteris d'anàlisi perspectiva i aplicació al cas de Catalunya).

Garriga i Riera, Joaquim, 1945- 01 January 1990 (has links)
A la part (I) s'elabora el marc teòric d'interpretació que fonamentarà els criteris d'anàlisi per a la part (II). S'exposa el problema de la representació d'imatges "òptiques", la seva posibilitat, el seu sentit, quins límits poden tenir i sota quines condicions; a més es consideren quines han estat les diverses postures adoptades pels estudiosos sobre la representació espacial. Es mostren els orígens de la tradició perspectiva científica, des de l' "invenció" de Brunelleschi, la reducció òptico-geomètrica d'Alberti i la seva difusió "Quatrocentista" fins a la tratadística del segle XVI, a Itàlia i a la resta d'Europa. S'hi distingeix la tradició espacial empírica dels tallers artesans (que mai no havia operat amb un punt per a la convergència de les ortogonals i les diagonals al quadre) i la seva eventual assimilació fragmentària de la perspectiva científica. La simbiosi no es podria considerar una transgressió consciente del model, sinò una simple incomprensió. A la part (II) s'analitzen les fòrmules de representació espacial en la producció pictòrica de Catalunya, una àrea molt caracteritzada i inserida a les tradicions artesanes d'arrel nord-europea. A partir d'un seguit de mostres significatives, es reconstrueix l'herència "Quatrocentista" i s'estudien de manera sistemàtica els procediments aplicats durant el segle XVI. D'aquesta anàlisi es dedueix que hi una continuïtat substancial dels compartaments espacials de tradició artesana al llarg de tot el segle. L'ús conscient de la perspectiva científica es documenta molt pocs cops, i només en casos aïllats i sense continuïtat. Els nous mètodes de composición de la imatge (de moda a partir del darrer terç del segle), basats en la figura, se superposen als mètodes antics de tradició medieval, sense existir una consciència de "vista" ni del valor estereomètric de la representació.
70

Une pratique artistique bio-sensible : de la dualité à la duplicité du rapport vivant/non-vivant /

Boudreau, Sonia, January 1900 (has links)
Thèse (M.A.) -- Université du Québec à Chicoutimi, 2007. / La p. de t. porte en outre: Essai accompagnant l'oeuvre présenté[e] à l'Université du Québec à Chicoutimi comme exigence partielle de la maîtrise en art. CaQCU Bibliogr.: f. [85-87]. Document électronique également accessible en format PDF. CaQCU

Page generated in 0.0566 seconds