Tesis por compendio / [ES] Hoy en día, el software existe en casi todo. Las empresas a menudo desarrollan y mantienen colecciones de sistemas de software personalizados que comparten algunas características entre ellos, pero que también tienen otras características particulares. Conforme el número de características y el número de variantes de un producto crece, el mantenimiento del software se vuelve cada vez más complejo. Para hacer frente a esta situación la Comunidad de Ingeniería del Software basada en Modelos está abordando una actividad clave: la Localización de Fragmentos de Modelo. Esta actividad consiste en la identificación de elementos del modelo que son relevantes para un requisito, una característica o un bug. Durante los últimos años se han propuesto muchos enfoques para abordar la identificación de los elementos del modelo que corresponden a una funcionalidad en particular. Sin embargo, existe una carencia a la hora de cómo se reportan las medidas del espacio de búsqueda, así como las medidas de la solución a encontrar. El objetivo de nuestra tesis radica en proporcionar a la comunidad dedicada a la actividad de localización de fragmentos de modelo una serie de medidas (tamaño, volumen, densidad, multiplicidad y dispersión) para reportar los problemas de localización de fragmentos de modelo. El uso de estas novedosas medidas ayuda a los investigadores durante la creación de nuevos enfoques, así como la mejora de aquellos enfoques ya existentes. Mediante el uso de dos casos de estudio reales e industriales, esta tesis pone en valor la importancia de estas medidas para comparar resultados de diferentes enfoques de una manera precisa. Los resultados de este trabajo han sido redactados y publicados en foros, conferencias y revistas especializadas en los temas y contexto de la investigación. Esta tesis se presenta como un compendio de artículos acorde a la regulación de la Universitat Politècnica de València. Este documento de tesis presenta los temas, el contexto y los objetivos de la investigación. Presenta las publicaciones académicas que se han publicado como resultado del trabajo y luego analiza los resultados de la investigación. / [CA] Hui en dia, el programari existix en quasi tot. Les empreses sovint desenrotllen i mantenen col·leccions de sistemes de programari personalitzats que compartixen algunes característiques entre ells, però que també tenen altres característiques particulars. Conforme el nombre de característiques i el nombre de variants d'un producte creix, el manteniment del programari es torna cada vegada més complex. Per a fer front a esta situació la Comunitat d'Enginyeria del Programari basada en Models està abordant una activitat clau: la Localització de Fragments de Model. Esta activitat consistix en la identificació d'elements del model que són rellevants per a un requisit, una característica o un bug. Durant els últims anys s'han proposat molts enfocaments per a abordar la identificació dels elements del model que corresponen a una funcionalitat en particular. No obstant això, hi ha una carència a l'hora de com es reporten les mesures de l'espai de busca, així com les mesures de la solució a trobar. L'objectiu de la nostra tesi radica a proporcionar a la comunitat dedicada a l'activitat de localització de fragments de model una sèrie de mesures (grandària, volum, densitat, multiplicitat i dispersió) per a reportar els problemes de localització de fragments de model. L'ús d'estes noves mesures ajuda als investigadors durant la creació de nous enfocaments, així com la millora d'aquells enfocaments ja existents. Per mitjà de l'ús de dos casos d'estudi reals i industrials, esta tesi posa en valor la importància d'estes mesures per a comparar resultats de diferents enfocaments d'una manera precisa. Els resultats d'este treball han sigut redactats i publicats en fòrums, conferències i revistes especialitzades en els temes i context de la investigació. Esta tesi es presenta com un compendi d'articles d'acord amb la regulació de la Universitat Politècnica de València. Este document de tesi presenta els temes, el context i els objectius de la investigació. Presenta les publicacions acadèmiques que s'han publicat com resultat del treball i després analitza els resultats de la investigació. / [EN] Nowadays, software exists in almost everything. Companies often develop and maintain a collection of custom-tailored software systems that share some common features but also support customer-specific ones. As the number of features and the number of product variants grows, software maintenance is becoming more and more complex. To keep pace with this situation, Model-Based Software Engineering Community is addressing a key-activity: Model Fragment Location (MFL). MFL aims at identifying model elements that are relevant to a requirement, feature, or bug. Many MFL approaches have been introduced in the last few years to address the identification of the model elements that correspond to a specific functionality. However, there is a lack of detail when the measurements about the search space (models) and the measurements about the solution to be found (model fragment) are reported. The goal of this thesis is to provide insights to MFL Research Community of how to improve the report of location problems. We propose using five measurements (size, volume, density, multiplicity, and dispersion) to report the location problems during MFL. The usage of these novel measurements support researchers during the creation of new MFL approaches and during the improvement of those existing ones. Using two different case studies, both real and industrial, we emphasize the importance of these measurements in order to compare results in a deeply way. The results of the research have been redacted and published in forums, conferences, and journals specialized in the topics and context of the research. This thesis is presented as compendium of articles according the regulations in Universitat Politècnica de València. This thesis document introduces the topics, context, and objectives of the research, presents the academic publications that have been published as a result of the work, and then discusses the outcomes of the investigation. / Ballarin Naya, M. (2021). Definition of Descriptive and Diagnostic Measurements for Model Fragment Retrieval [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171604 / Compendio

[ES] The present thesis is part of the broad panorama of studies of Natural Language Processing (NLP). In particular, it is a work of Computational Linguistics (CL) designed to study in depth the contribution of syntax in the field of sentiment analysis and, therefore, to study texts extracted from social media or, more generally, online content. Furthermore, given the recent interest of the scientific community in the Universal Dependencies (UD) project, which proposes a morphosyntactic annotation format aimed at creating a "universal" representation of the phenomena of morphology and syntax in a manifold of languages, in this work we made use of this format, thinking of a study in a multilingual perspective (Italian, English, French and Spanish). In this work we will provide an exhaustive presentation of the morphosyntactic annotation format of UD, in particular underlining the most relevant issues regarding their application to UGC. Two tasks will be presented, and used as case studies, in order to test the research hypotheses: the first case study will be in the field of automatic Irony Detection and the second in the area of Stance Detection. In both cases, historical notes will be provided that can serve as a context for the reader, an introduction to the problems faced will be outlined and the activities proposed in the computational linguistics community will be described. Furthermore, particular attention will be paid to the resources currently available as well as to those developed specifically for the study of the aforementioned phenomena. Finally, through the description of a series of experiments, both within evaluation campaigns and within independent studies, I will try to describe the contribution that syntax can provide to the resolution of such tasks. This thesis is a revised collection of my three-year PhD career and collocates within the growing trend of studies devoted to make Artificial Intelligence results more explainable, going beyond the achievement of highest scores in performing tasks, but rather making their motivations understandable and comprehensible for experts in the domain. The novel contribution of this work mainly consists in the exploitation of features that are based on morphology and dependency syntax, which were used in order to create vectorial representations of social media texts in various languages and for two different tasks. Such features have then been paired with a manifold of machine learning classifiers, with some neural networks and also with the language model BERT. Results suggest that fine-grained dependency-based syntactic information is highly informative for the detection of irony, and less informative for what concerns stance detection. Nonetheless, dependency syntax might still prove useful in the task of stance detection if firstly irony detection is considered as a preprocessing step. I also believe that the dependency syntax approach that I propose could shed some light on the explainability of a difficult pragmatic phenomenon such as irony. / [CA] La presente tesis se enmarca dentro del amplio panorama de estudios relacionados con el Procesamiento del Lenguaje Natural (NLP). En concreto, se trata de un trabajo de Lingüística Computacional (CL) cuyo objetivo principal es estudiar en profundidad la contribución de la sintaxis en el campo del análisis de sentimientos y, en concreto, aplicado a estudiar textos extraídos de las redes sociales o, más en general, de contenidos online. Además, dado el reciente interés de la comunidad científica por el proyecto Universal Dependencies (UD), en el que se propone un formato de anotación morfosintáctica destinado a crear una representación "universal" de la morfología y sintaxis aplicable a diferentes idiomas, en este trabajo se utiliza este formato con el propósito de realizar un estudio desde una perspectiva multilingüe (italiano, inglés, francés y español). En este trabajo se presenta una descripción exhaustiva del formato de anotación morfosintáctica de UD, en particular, subrayando las cuestiones más relevantes en cuanto a su aplicación a los UGC generados en las redes sociales. El objetivo final es analizar y comprobar si estas anotaciones morfosintácticas sirven para obtener información útil para los modelos de detección de la ironía y del stance o posicionamiento. Se presentarán dos tareas y se utilizarán como ejemplos de estudio para probar las hipótesis de la investigación: el primer caso se centra en el área de la detección automática de la ironía y el segundo en el área de la detección del stance o posicionamiento. En ambos casos, se proporcionan los antecendentes y trabajos relacionados notas históricas que pueden servir de contexto para el lector, se plantean los problemas encontrados y se describen las distintas actividades propuestas para resolver estos problemas en la comunidad de la lingüística computacional. Se presta especial atención a los recursos actualmente disponibles, así como a los desarrollados específicamente para el estudio de los fenómenos antes mencionados. Finalmente, a través de la descripción de una serie de experimentos, llevados a cabo tanto en campañas de evaluación como en estudios independientes, se describe la contribución que la sintaxis puede brindar a la resolución de esas tareas. Esta tesis es el resultado de toda la investigación que he llevado a cabo durante mi doctorado en una colección revisada de mi carrera de doctorado de los últimos tres años y medio, y se ubica dentro de la tendencia creciente de estudios dedicados a hacer que los resultados de la Inteligencia Artificial sean más explicables, yendo más allá del logro de puntajes más altos en la realización de tareas, sino más bien haciendo comprensibles sus motivaciones y qué los procesos sean más comprensibles para los expertos en el dominio. La contribución principal y más novedosa de este trabajo consiste en la explotación de características (o rasgos) basadas en la morfología y la sintaxis de dependencias, que se utilizaron para crear las representaciones vectoriales de textos procedentes de redes sociales en varios idiomas y para dos tareas diferentes. A continuación, estas características se han combinado con una variedad de clasificadores de aprendizaje automático, con algunas redes neuronales y también con el modelo de lenguaje BERT. Los resultados sugieren que la información sintáctica basada en dependencias utilizada es muy informativa para la detección de la ironía y menos informativa en lo que respecta a la detección del posicionamiento. No obstante, la sintaxis basada en dependencias podría resultar útil en la tarea de detección del posicionamiento si, en primer lugar, la detección de ironía se considera un paso previo al procesamiento en la detección del posicionamiento. También creo que el enfoque basado casi completamente en sintaxis de dependencias que propongo en esta tesis podría ayudar a explicar mejor un fenómeno prag / [EN] La present tesi s'emmarca dins de l'ampli panorama d'estudis relacionats amb el Processament del Llenguatge Natural (NLP). En concret, es tracta d'un treball de Lingüística Computacional (CL), l'objectiu principal del qual és estudiar en profunditat la contribució de la sintaxi en el camp de l'anàlisi de sentiments i, en concret, aplicat a l'estudi de textos extrets de les xarxes socials o, més en general, de continguts online. A més, el recent interès de la comunitat científica pel projecte Universal Dependències (UD), en el qual es proposa un format d'anotació morfosintàctica destinat a crear una representació "universal" de la morfologia i sintaxi aplicable a diferents idiomes, en aquest treball s'utilitza aquest format amb el propòsit de realitzar un estudi des d'una perspectiva multilingüe (italià, anglès, francès i espanyol). En aquest treball es presenta una descripció exhaustiva del format d'anotació morfosintàctica d'UD, en particular, posant més èmfasi en les qüestions més rellevants pel que fa a la seva aplicació als UGC generats a les xarxes socials. L'objectiu final és analitzar i comprovar si aquestes anotacions morfosintàctiques serveixen per obtenir informació útil per als sistemes de detecció de la ironia i del stance o posicionament. Es presentaran dues tasques i s'utilitzaran com a exemples d'estudi per provar les hipòtesis de la investigació: el primer cas se centra en l'àrea de la detecció automàtica de la ironia i el segon en l'àrea de la detecció del stance o posicionament. En tots dos casos es proporcionen els antecedents i treballs relacionats que poden servir de context per al lector, es plantegen els problemes trobats i es descriuen les diferents activitats proposades per resoldre aquests problemes en la comunitat de la lingüística computacional. Es fa especialment referència als recursos actualment disponibles, així com als desenvolupats específicament per a l'estudi dels fenòmens abans esmentats. Finalment, a través de la descripció d'una sèrie d'experiments, duts a terme tant en campanyes d'avaluació com en estudis independents, es descriu la contribució que la sintaxi pot oferir a la resolució d'aquestes tasques. Aquesta tesi és el resultat de tota la investigació que he dut a terme durant el meu doctorat els últims tres anys i mig, i se situa dins de la tendència creixent d'estudis dedicats a fer que els resultats de la Intel·ligència Artificial siguin més explicables, que vagin més enllà de l'assoliment de puntuacions més altes en la realització de tasques, sinó més aviat fent comprensibles les seves motivacions i què els processos siguin més comprensibles per als experts en el domini. La contribució principal i més nova d'aquest treball consisteix en l'explotació de característiques (o trets) basades en la morfologia i la sintaxi de dependències, que s'utilitzen per crear les representacions vectorials de textos procedents de xarxes socials en diversos idiomes i per a dues tasques diferents. A continuació, aquestes característiques s'han combinat amb una varietat de classificadors d'aprenentatge automàtic, amb algunes xarxes neuronals i també amb el model de llenguatge BERT. Els resultats suggereixen que la informació sintàctica utilitzada basada en dependències és molt informativa per a la detecció de la ironia i menys informativa pel que fa a la detecció del posicionament. Malgrat això, la sintaxi basada en dependències podria ser útil en la tasca de detecció del posicionament si, en primer lloc, la detecció d'ironia es considera un pas previ al processament en la detecció del posicionament. També crec que l'enfocament basat gairebé completament en sintaxi de dependències que proposo en aquesta tesi podria ajudar a explicar millor un fenomen pragmàtic tan difícil de detectar i d'interpretar com la ironia. / Cignarella, AT. (2021). Dependency Syntax in the Automatic Detection of Irony and Stance [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177639

[ES] El análisis de sentimientos en redes sociales se ha estudiado ampliamente durante la última década. A pesar de ello, las distintas categorías de sentimientos no se consideran adecuadamente en muchos casos, y el estudio de patrones de difusión de las emociones es limitado. Por lo tanto, comprender la importancia de emociones específicas será más beneficioso para diversas actividades de marketing, toma de decisiones empresariales y campañas políticas. Esta tesis doctoral se centra en el diseño de un marco teórico para analizar el amplio espectro de sentimientos y explicar cómo se propagan las emociones utilizando conceptos de redes temporales y multicapa. Particularmente, nuestro objetivo es proporcionar información sobre el modelado de la influencia de las emociones y como esta afecta a los problemas de estimación de las emociones y a la naturaleza dinámica temporal en la conversación social. Para mostrar la eficacia del modelo propuesto, se han recopilado publicaciones relacionadas con diferentes eventos de Twitter y hemos construido una estructura de red temporal sobre la conversación. En primer lugar, realizamos un análisis de sentimientos adoptando un enfoque basado en el léxico y en el modelo circunflejo de emociones de Russell que mejora la efectividad de la caracterización del sentimiento. A partir de este análisis investigamos la dinámica social de las emociones presente en las opiniones de los usuarios analizando diferentes características de influencia social. A continuación, diseñamos un modelo estocástico temporal basado en emociones para investigar el patrón de participación de los usuarios y predecir las emociones significativas. Nuestra contribución final es el desarrollo de un modelo de influencia secuencial basado en emociones mediante la utilización de redes neuronales recurrentes que permiten predecir emociones de una manera más completa. Finalmente, el documento presenta algunas conclusiones y también describe las direcciones de investigación futuras. / [CA] L'anàlisi de sentiments en xarxes socials s'ha estudiat àmpliament durant l'última dècada. Malgrat això, les diferents categories de sentiments no es consideren adequadament en molts casos, i l'estudi de patrons de difusió de les emocions és limitat. Per tant, comprendre la importància d'emocions específiques serà més beneficiós per a diverses activitats de màrqueting, presa de decisions empresarials i campanyes polítiques. Aquesta tesi doctoral se centra en el disseny d'un marc teòric per a analitzar l'ampli espectre de sentiments i explicar com es propaguen les emocions utilitzant conceptes de xarxes temporals i multicapa. Particularment, el nostre objectiu és proporcionar informació sobre el modelatge de la influència de les emocions i com aquesta afecta als problemes d'estimació de les emocions i a la naturalesa dinàmica temporal en la conversa social. Per a mostrar l'eficàcia del model proposat, s'han recopilat publicacions relacionades amb diferents esdeveniments de Twitter i hem construït una estructura de xarxa temporal sobre la conversa. En primer lloc, realitzem una anàlisi de sentiments adoptant un enfocament basat en el lèxic i en el model circumflex d'emocions de Russell que millora l'efectivitat de la caracterització del sentiment. A partir d'aquesta anàlisi investiguem la dinàmica social de les emocions present en les opinions dels usuaris analitzant diferents característiques d'influència social. A continuació, dissenyem un model estocàstic temporal basat en emocions per a investigar el patró de participació dels usuaris i predir les emocions significatives. La nostra contribució final és el desenvolupament d'un model d'influència seqüencial basat en emocions mitjançant la utilització de xarxes neuronals recurrents que permeten predir emocions d'una manera més completa. Finalment, el document presenta algunes conclusions i també descriu les direccions d'investigació futures. / [EN] Sentiment analysis in social networks has been widely analysed over the last decade. Despite the amount of research done in sentiment analysis in social networks, the distinct categories are not appropriately considered in many cases, and the study of dissemination patterns of emotions is limited. Therefore, understanding the significance of specific emotions will be more beneficial for various marketing activities, policy-making decisions and political campaigns. The current PhD thesis focuses on designing a theoretical framework for analyzing the broad spectrum of sentiments and explain how emotions are propagated using concepts from temporal and multilayer networks. More precisely, our goal is to provide insights into emotion influence modelling that solves emotion estimation problems and its temporal dynamics nature on social conversation. To exhibit the efficacy of the proposed model, we have collected posts related to different events from Twitter and build a temporal network structure over the conversation. Firstly, we perform sentiment analysis with the adaptation of a lexicon-based approach and the circumplex model of affect that enhances the effectiveness of the sentiment characterization. Subsequently, we investigate the social dynamics of emotion present in users' opinions by analyzing different social influential characteristics. Next, we design a temporal emotion-based stochastic model in order to investigate the engagement pattern and predict the significant emotions. Our ultimate contribution is the development of a sequential emotion-based influence model with the advancement of recurrent neural networks. It offers to predict emotions in a more comprehensive manner. Finally, the document presents some conclusions and also outlines future research directions. / Naskar, D. (2022). Temporal Emotion Dynamics in Social Networks [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/180997

Tesis por compendio / [ES] Los seres humanos somos por naturaleza seres afectivos, las emociones, el estado de ánimo, nuestra personalidad, o nuestras relaciones con los demás guían nuestras motivaciones y nuestras decisiones. Una de las principales habilidades cognitivas relacionadas con el afecto es la empatía. La empatía es un constructo psicológico cuya definición ha ido evolucionando a lo largo de los años y cuyo significado hace referencia a un amplio abanico de competencias afectivas y cognitivas que son fundamentales en el desarrollo del ser humano como ser social. El uso de la empatía en el ámbito de la inteligencia artificial puede revolucionar la forma en la que interactuamos con las máquinas así como la forma en la que simulamos el comportamiento humano. Por otro lado, hay que tener en cuenta que los seres humanos habitualmente acudimos al uso de distintas palabras como ``triste'' o ``contento'' para expresar o verbalizar el estado afectivo. Sin embargo, estas palabras son simplificaciones que abarcan un amplio espectro de procesos cognitivos y estados mentales. Además, hay que considerar que estas palabras tienen una alta dependencia del idioma y la cultura en la que se utilizan. Por tanto, los modelos de representación computacional de los estados afectivos deben se capaces de adaptarse a distintos entornos culturales y de permitir que un agente exprese o represente, mediante palabras, un determinado estado afectivo. En esta tesis se propone un nuevo modelo de agente empático capaz de adaptar su comportamiento a distintos entornos culturales. Para ello, en primer lugar, se presenta una nueva metodología basada en la experimentación para adaptar un espacio de representación de emociones basado en las dimensiones del placer y la activación para la simulación y el reconocimiento computacional afectivo a diferentes entornos culturales. Los resultados del experimento realizado con hispanohablantes europeos se utilizan para proporcionar un nuevo modelo basado en la lógica difusa para representar estados afectivos en las dimensiones de placer y activación utilizando un enfoque de coordenadas polares. Para demostrar que las diferencias culturales afectan a los valores de placer y activación asociados a cada emoción, el experimento se repitió con participantes portugueses y suecos. En segundo lugar, se presenta un nuevo modelo de elicitación de emociones en agentes afectivos que utiliza lógica difusa. Las emociones generadas en el agente por las reglas de valoración difusa se expresan en el modelo de representación del afecto resultante de los experimentos previamente descritos. Además, se propone un nuevo proceso de regulación del afecto que adapta el estado de ánimo del agente, representado mediante un vector en el espacio placer-activación, cada vez que una emoción es elicitada. En tercer lugar, se propone una formalización de la sintaxis, la semántica y el ciclo de razonamiento de AgentSpeak para permitir el desarrollo de agentes afectivos con capacidades empáticas. Partiendo de las teorías de valoración empática y regulación empática, se modifica la estructura de razonamiento del agente para permitir que la empatía afecte al proceso de toma de decisiones. Finalmente, se presenta un modelo de agente pedagógico empático para la educación sobre buenas prácticas en el uso de las redes sociales. El agente es capaz de reconocer la emoción del usuario cuando interactúa con la red social. En base a la emoción del usuario y su comportamiento en la red social, el agente estima un plan para educar al usuario en el uso correcto y seguro de las redes sociales. / [CA] Els éssers humans som per naturalesa éssers afectius, les emocions, l'estat d'ànim, la nostra personalitat o les nostres relacions amb els altres guien les nostres motivacions i les nostres decisions. Una de les habilitats cognitives principals relacionades amb l'afecte és l'empatia. L'empatia és un constructe psicològic la definició del qual ha anat evolucionant al llarg dels anys i el significat del qual fa referència a un ampli ventall de competències afectives i cognitives que són fonamentals en el desenvolupament de l'ésser humà com a ésser social. L'ús de l'empatia en l'àmbit de la intel·ligència artificial pot revolucionar la forma en la qual interactuem amb les màquines així com la forma en què simulem el comportament humà. D'altra banda, cal tenir en compte que els éssers humans habitualment acudim a l'ús de diferents paraules com ``trist'' o ``content'' per expressar o verbalitzar l'estat afectiu. Tot i això, aquestes paraules són simplificacions que abasten un ampli espectre de processos cognitius i estats mentals. A més, cal considerar que aquestes paraules tenen una alta dependència de l'idioma i la cultura en què s'utilitzen. Per tant, els models de representació computacional dels estats afectius han de ser capaços d'adaptar-se a diferents entorns culturals i de permetre que un agent expresse o represente, mitjançant paraules, un estat afectiu determinat. En aquesta tesi es proposa un nou model d'agent empàtic capaç d'adaptar el seu comportament a diferents entorns culturals. Per això, en primer lloc, es presenta una metodologia nova basada en l'experimentació per adaptar un espai de representació d'emocions basat en les dimensions del plaer i l'activació per a la simulació i el reconeixement computacional afectiu a diferents entorns culturals. Els resultats de l'experiment realitzat amb hispanoparlants europeus es fan servir per proporcionar un nou model basat en la lògica difusa per representar estats afectius en les dimensions de plaer i activació mitjançant un enfocament de coordenades polars. Per demostrar que les diferències culturals afecten els valors de plaer i activació associats a cada emoció, l'experiment es va repetir amb participants portuguesos i suecs. En segon lloc, es presenta un nou model d'elicitació d'emocions en agents afectius que fa servir lògica difusa. Les emocions generades a l'agent per les regles de valoració difusa s'expressen en el model de representació de l'afecte resultant dels experiments descrits prèviament. A més, es proposa un nou procés de regulació de l'afecte que adapta l'estat d'ànim de l'agent, representat mitjançant un vector a l'espai plaer-activació, cada cop que una emoció és elicitada. En tercer lloc, es proposa una formalització de la sintaxi, semàntica i cicle de raonament d'AgentSpeak per permetre el desenvolupament d'agents afectius amb capacitats empàtiques. Partint de les teories de valoració empàtica i regulació empàtica, es modifica l'estructura de raonament de l'agent per permetre que l'empatia afecti el procés de presa de decisions. Finalment, es presenta un model d'agent pedagògic empàtic per a l'educació sobre bones pràctiques en l'ús de les xarxes socials. L'agent és capaç de reconèixer l'emoció de l'usuari quan interactua amb la xarxa social. En base a l'emoció de l'usuari i el seu comportament a la xarxa social, l'agent estima un pla per educar l'usuari en l'ús correcte i segur de les xarxes socials. / [EN] Human beings are, by nature, affective beings; our emotions, moods, personality, or relationships with others guide our motivations and our decisions. One of the main cognitive abilities related to affect is empathy. Empathy is a psychological construct whose definition has evolved over the years and whose meaning refers to a wide range of affective and cognitive competencies that are fundamental in the development of human beings as social beings. The use of empathy in the field of artificial intelligence can revolutionize the way we interact with machines as well as the way we simulate human behavior. On the other hand, it must be considered that human beings usually resort to the use of different words such as ``sad'' or ``happy'' to express or verbalize our affective state. However, these words are simplifications that cover a wide spectrum of cognitive processes and mental states. Moreover, it should be considered that these words have a high dependence on the language and culture in which they are used. Therefore, computational representation models of affective states must adaptable to different cultural environments and to allow an agent to express or represent, by means of words, a given affective state. In this thesis, a new model of empathic agent capable of adapting its behavior to different cultural environments is proposed. To this end, first, a new experiment-based methodology to adapt an emotion representation space based on the dimensions of pleasure and arousal for simulation and affective computational recognition to different cultural environments is presented. The results of an experiment conducted with European Spanish speakers are used to provide a new fuzzy logic-based model for representing affective states in the dimensions of pleasure and arousal using a polar coordinate approach. To prove that cultural differences affect the pleasure and arousal values associated with each emotion, the experiment was replicated with Portuguese and Swedish participants. Secondly, a new model of emotion elicitation in affective agents using fuzzy logic is presented. The emotions generated in the agent by the fuzzy appraisal rules are expressed in the model of affect representation resulting from the previously described experiments. In addition, a new affect regulation process is proposed to adapt the agent's mood, represented by a vector in the pleasure-arousal space, when an emotion is elicited. Third, a formalization of the syntax, semantics and reasoning cycle of AgentSpeak to enable the development of affective agents with empathic capabilities is presented. Drawing on the theories of empathic appraisal and empathic regulation, the agent's reasoning structure is modified to allow empathy to affect the decision-making process. Finally, a model of an empathic pedagogical agent for education on good practices in the use of social networks is introduced. The agent is able to recognize the user's emotion when interacting with the social network. Based on the user's emotion and behavior in the social network, the agent estimates a plan to educate the user in the correct and secure use of social networks. / This thesis has been partially supported by the Generalitat Valenciana and European Social Fund by the FPI grant ACIF/2017/085 and by the Spanish Government project PID2020- 113416RB-I00. / Taverner Aparicio, JJ. (2022). A BDI Empathic Agent Model Based on a Multidimensional Cross-Cultural Emotion Representation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181181 / Compendio

[ES] Los documentos históricos son una parte importante de nuestra herencia cultural. Sin embargo, debido a la barrera idiomática inherente en el lenguaje humano y a las propiedades lingüísticas de estos documentos, su accesibilidad está principalmente restringida a los académicos. Por un lado, el lenguaje humano evoluciona con el paso del tiempo. Por otro lado, las convenciones ortográficas no se crearon hasta hace poco y, por tanto, la ortografía cambia según el período temporal y el autor. Por estas razones, el trabajo de los académicos es necesario para que los no expertos puedan obtener una comprensión básica de un documento determinado. En esta tesis abordamos dos tareas relacionadas con el procesamiento de documentos históricos. La primera tarea es la modernización del lenguaje que, a fin de hacer que los documentos históricos estén más accesibles para los no expertos, tiene como objetivo reescribir un documento utilizando la versión moderna del idioma original del documento. La segunda tarea es la normalización ortográfica. Las propiedades lingüísticas de los documentos históricos mencionadas con anterioridad suponen un desafío adicional para la aplicación efectiva del procesado del lenguaje natural en estos documentos. Por lo tanto, esta tarea tiene como objetivo adaptar la ortografía de un documento a los estándares modernos a fin de lograr una consistencia ortográfica. Ambas tareas las afrontamos desde una perspectiva de traducción automática, considerando el idioma original de un documento como el idioma fuente, y su homólogo moderno/normalizado como el idioma objetivo. Proponemos varios enfoques basados en la traducción automática estadística y neuronal, y llevamos a cabo una amplia experimentación que ratifica el potencial de nuestras contribuciones -en donde los enfoques estadísticos arrojan resultados iguales o mejores que los enfoques neuronales para la mayoría de los casos-. En el caso de la tarea de modernización del lenguaje, esta experimentación incluye una evaluación humana realizada con la ayuda de académicos y un estudio con usuarios que verifica que nuestras propuestas pueden ayudar a los no expertos a obtener una comprensión básica de un documento histórico sin la intervención de un académico. Como ocurre con cualquier problema de traducción automática, nuestras aplicaciones no están libres de errores. Por lo tanto, para obtener modernizaciones/normalizaciones perfectas, un académico debe supervisar y corregir los errores. Este es un procedimiento común en la industria de la traducción. La metodología de traducción automática interactiva tiene como objetivo reducir el esfuerzo necesario para obtener traducciones de alta calidad uniendo al agente humano y al sistema de traducción en un proceso de corrección cooperativo. Sin embargo,la mayoría de los protocolos interactivos siguen una estrategia de izquierda a derecha. En esta tesis desarrollamos un nuevo protocolo interactivo que rompe con esta barrera de izquierda a derecha. Hemos evaluado este nuevo protocolo en un entorno de traducción automática, obteniendo grandes reducciones del esfuerzo humano. Finalmente, dado que este marco interactivo es de aplicación general a cualquier problema de traducción, lo hemos aplicado -nuestro nuevo protocolo junto con uno de los protocolos clásicos de izquierda a derecha- a la modernización del lenguaje y a la normalización ortográfica. Al igual que en traducción automática, el marco interactivo logra disminuir el esfuerzo requerido para corregir los resultados de un sistema automático. / [CA] Els documents històrics són una part important de la nostra herència cultural. No obstant això, degut a la barrera idiomàtica inherent en el llenguatge humà i a les propietats lingüístiques d'aquests documents, la seua accessibilitat està principalment restringida als acadèmics. D'una banda, el llenguatge humà evoluciona amb el pas del temps. D'altra banda, les convencions ortogràfiques no es van crear fins fa poc i, per tant, l'ortografia canvia segons el període temporal i l'autor. Per aquestes raons, el treball dels acadèmics és necessari perquè els no experts puguen obtindre una comprensió bàsica d'un document determinat. En aquesta tesi abordem dues tasques relacionades amb el processament de documents històrics. La primera tasca és la modernització del llenguatge que, a fi de fer que els documents històrics estiguen més accessibles per als no experts, té per objectiu reescriure un document utilitzant la versió moderna de l'idioma original del document. La segona tasca és la normalització ortogràfica. Les propietats lingüístiques dels documents històrics mencionades amb anterioritat suposen un desafiament addicional per a l'aplicació efectiva del processat del llenguatge natural en aquests documents. Per tant, aquesta tasca té per objectiu adaptar l'ortografia d'un document als estàndards moderns a fi d'aconseguir una consistència ortogràfica. Dues tasques les afrontem des d'una perspectiva de traducció automàtica, considerant l'idioma original d'un document com a l'idioma font, i el seu homòleg modern/normalitzat com a l'idioma objectiu. Proposem diversos enfocaments basats en la traducció automàtica estadística i neuronal, i portem a terme una àmplia experimentació que ratifica el potencial de les nostres contribucions -on els enfocaments estadístics obtenen resultats iguals o millors que els enfocaments neuronals per a la majoria dels casos-. En el cas de la tasca de modernització del llenguatge, aquesta experimentació inclou una avaluació humana realitzada amb l'ajuda d'acadèmics i un estudi amb usuaris que verifica que les nostres propostes poden ajudar als no experts a obtindre una comprensió bàsica d'un document històric sense la intervenció d'un acadèmic. Com ocurreix amb qualsevol problema de traducció automàtica, les nostres aplicacions no estan lliures d'errades. Per tant, per obtindre modernitzacions/normalitzacions perfectes, un acadèmic ha de supervisar i corregir les errades. Aquest és un procediment comú en la indústria de la traducció. La metodologia de traducció automàtica interactiva té per objectiu reduir l'esforç necessari per obtindre traduccions d'alta qualitat unint a l'agent humà i al sistema de traducció en un procés de correcció cooperatiu. Tot i això, la majoria dels protocols interactius segueixen una estratègia d'esquerra a dreta. En aquesta tesi desenvolupem un nou protocol interactiu que trenca amb aquesta barrera d'esquerra a dreta. Hem avaluat aquest nou protocol en un entorn de traducció automàtica, obtenint grans reduccions de l'esforç humà. Finalment, atès que aquest marc interactiu és d'aplicació general a qualsevol problema de traducció, l'hem aplicat -el nostre nou protocol junt amb un dels protocols clàssics d'esquerra a dreta- a la modernització del llenguatge i a la normalitzaciò ortogràfica. De la mateixa manera que en traducció automàtica, el marc interactiu aconsegueix disminuir l'esforç requerit per corregir els resultats d'un sistema automàtic. / [EN] Historical documents are an important part of our cultural heritage. However,due to the language barrier inherent in human language and the linguistic properties of these documents, their accessibility is mostly limited to scholars. On the one hand, human language evolves with the passage of time. On the other hand, spelling conventions were not created until recently and, thus, orthography changes depending on the time period and author. For these reasons, the work of scholars is needed for non-experts to gain a basic understanding of a given document. In this thesis, we tackle two tasks related with the processing of historical documents. The first task is language modernization which, in order to make historical documents more accessible to non-experts, aims to rewrite a document using the modern version of the document's original language. The second task is spelling normalization. The aforementioned linguistic properties of historical documents suppose an additional challenge for the effective natural language processing of these documents. Thus, this task aims to adapt a document's spelling to modern standards in order to achieve an orthography consistency. We affront both task from a machine translation perspective, considering a document's original language as the source language, and its modern/normalized counterpart as the target language. We propose several approaches based on statistical and neural machine translation, and carry out a wide experimentation that shows the potential of our contributions¿with the statistical approaches yielding equal or better results than the neural approaches in most of the cases. For the language modernization task, this experimentation includes a human evaluation conducted with the help of scholars and a user study that verifies that our proposals are able to help non-experts to gain a basic understanding of a historical document without the intervention of a scholar. As with any machine translation problem, our applications are not error-free. Thus, to obtain perfect modernizations/normalizations, a scholar needs to supervise and correct the errors. This is a common procedure in the translation industry. The interactive machine translation framework aims to reduce the effort needed for obtaining high quality translations by embedding the human agent and the translation system into a cooperative correction process. However, most interactive protocols follow a left-to-right strategy. In this thesis, we developed a new interactive protocol that breaks this left-to-right barrier. We evaluated this new protocol in a machine translation environment, obtaining large reductions of the human effort. Finally, since this interactive framework is of general application to any translation problem, we applied it¿our new protocol together with one of the classic left-to-right protocols¿to language modernization and spelling normalization. As with machine translation, the interactive framework diminished the effort required for correcting the outputs of an automatic system. / The research leading to this thesis has been partially funded by Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) under projects SmartWays (grant agreement RTC-2014-1466-4), CoMUN-HaT (grant agreement TIN2015-70924-C2-1-R) and MISMISFAKEnHATE (grant agreement PGC2018-096212-B-C31); Generalitat Valenciana under projects ALMAMATER (grant agreement PROMETEOII/2014/030) and DeepPattern (grant agreement PROMETEO/2019/121); the European Union through Programa Operativo del Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) from Comunitat Valenciana (2014–2020) under project Sistemas de frabricación inteligentes para la indústria 4.0 (grant agreement ID-IFEDER/2018/025); and the PRHLT research center under the research line Machine Learning Applications. / Domingo Ballester, M. (2022). Some Contributions to Interactive Machine Translation and to the Applications of Machine Translation for Historical Documents [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181231

Tesis por compendio / [ES] El Desarrollo Dirigido por Modelos, MDD por sus siglas en inglés (Model Driven Development), es un enfoque de ingeniería del software que centra la creación y evolución de productos software en el modelado. Desde hace casi dos décadas, la comunidad científica ha descrito muchas de las ventajas de MDD frente a otros enfoques, sin embargo, su adopción en el entorno industrial es muy poco frecuente. Con el objetivo de entender por qué MDD no ha reemplazado otros enfoques de ingeniería software, he realizado una investigación empírica a través de tres experimentos controlados. Con el primer experimento pretendo aclarar si los beneficios de MDD frente al Desarrollo centrado en Código, CcD por sus siglas en inglés (Code Centric Development), son fieles a la realidad del desarrollo software actual. En el segundo experimento comparo la valoración que realizan los ingenieros de los modelos que utilizan, con su utilidad para ser utilizados en contextos MDD. En el tercer experimento analizo el desempeño de los profesionales software en tareas de mantenimiento en contextos MDD. Nuestros resultados confirman los beneficios de MDD frente a otros enfoques, pero también, que la intención de uso de MDD no alcanza valores máximos. Los sujetos subestiman el potencial de los modelos que desarrollan y utilizan en contextos MDD. El problema de adopción parece estar ligado a factores humanos, no a factores técnicos. / [CA] El Desenvolupament Dirigit per Models, MDD (Model Driven Development), és un enfocament d'enginyeria del programari que centra la creació i evolució de productes programari en el modelatge. Des de fa quasi dues dècades, la comunitat científica ha descrit moltes dels avantatges de MDD enfront d'altres enfocaments, no obstant això, la seua adopció en l'entorn industrial és molt poc freqüent. Amb l'objectiu d'entendre per què MDD no ha reemplaçat altres enfocaments d'enginyeria programari, he realitzat una investigació empírica a través de tres experiments controlats. Amb el primer experiment pretenc aclarir si els beneficis de MDD enfront d'altres enfocaments, com el Desenvolupament centrat en Codi, CcD (Code Centric Development), són fidels a la realitat del desenvolupament programari actual. En el segon experiment compare la valoració que realitzen els enginyers dels models que utilitzen, amb la seua utilitat per a ser utilitzats en contextos MDD. En el tercer experiment analitze l'acompliment del professional programari en tasques de manteniment en contextos MDD. Els nostres resultats confirmen els beneficis de MDD enfront d'altres enfocaments, però també, que la intenció d'ús de MDD no aconsegueix valors màxims. Els subjectes subestimen el potencial dels models que desenvolupen i utilitzen en contextos MDD. El problema d'adopció sembla estar lligat a factors humans, no a factors tècnics. / [EN] Model Driven Development (MDD) is a software engineering approach in which the code of a software product is generated and evolutionated from conceptual models that abstractly represents the system. For nearly two decades, the scientific community has described many of the advantages of MDD over other approaches. Despite the benefits of MDD, its use in real practical developments is merely anecdotal. To understand why MDD has not replaced other software engineering approaches, I have conducted an empirical investigation through three controlled experiments. The first experiment aims to clarify whether the benefits of MDD compared to code-centric development (CcD) match the reality of development in real environments. In the second experiment, I compare engineers' assessment of the models they develop with the usefulness of these models to be used in MDD contexts. In the third experiment, I analyze the performance of software professionals in maintenance tasks in MDD contexts. Our results confirm the benefits of MDD over other approaches; however, the intention to use MDD does not reach maximum values. Subjects underestimate the potential of the models they develop and use in MDD contexts. The adoption problem seems to be linked to human factors, not to technical factors. / Domingo Montes, MÁ. (2022). Experimentation to Evaluate the Benefits of Model Driven Development [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185748 / Compendio

[EN] Many industrial problems can be modelled as a scheduling problem where some resources are assigned to tasks so as to minimize the completion time, to reduce the use of resources, idle time, etc. There are several scheduling problems which try to represent different kind of situations that can appear in real world problems. Job Shop Scheduling Problem (JSP) is the most used problem. In JSP there are different jobs, every job has different tasks and these tasks have to be executed by different machines. JSP can be extended to other problems in order to simulate more real problems. In this work we have used the problem job shop with operators JSO(n,p) where each task must also be assisted by one operator from a limited set of them. Additionally, we have extended the classical JSP to a job-shop scheduling problem where machines can consume different amounts of energy to process tasks at different rates (JSMS). In JSMS operation has to be executed by a machine that has the possibility to work at different speeds. Scheduling problems consider optimization indicators such as processing time, quality and cost. However, governments and companies are also interested in energy-consumption due to the rising demand and price of fuel, the reduction in energy commodity reserves and growing concern about global warming. In this thesis, we have developed new metaheuristic search techniques to model and solve the JSMS problem. Robustness is a common feature in real life problems. A system persists if it remains running and maintains his main features despite continuous perturbations, changes or incidences. We have developed a technique to solve the $JSO(n,p)$ problem with the aim of obtaining optimized and robust solutions. We have developed a dual model to relate optimality criteria with energy consumption and robustness/stability in the JSMS problem. This model is committed to protect dynamic tasks against further incidences in order to obtain robust and energy-aware solutions. The proposed dual model has been evaluated with a memetic algorithm to compare the behaviour against the original model. In the JSMS problem there are a relationship between Energy-efficiency, Robustness and Makespan. Therefore, the relationship between these three objectives is studied. Analytical formulas are proposed to analyse the relationship between these objectives. The results show the trade-off between makespan and robustness, and the direct relationship between robustness and energy-efficiency. To reduce the makespan and to process the tasks faster, energy consumption has to be increased. When the energy consumption is low it is because the machines are not working at highest speed. So, if an incidence appears, the speed of these machines can be increased in order to recover the time lost by the incidence. Hence robustness is directly related with energy consumption. Additionally, robustness is also directly related with makespan because, when makespan increases, there are more gaps in the solution, these incidences can be absorbed by these natural buffers. The combination of robustness and stability gives the proposal an added value due to since an incidence cannot be directly absorbed by the disrupted task and it can be repaired by involving only a small number of tasks. In this work we propose two different techniques to manage rescheduling over the JSMS problem. This work represents a breakthrough in the state of the art of scheduling problems and in particular the problem where energy consumption can be controlled by the rate of the machines. / [ES] Muchos de los problemas industriales se pueden modelar como un problema de scheduling donde algunos recursos son asignados a tareas a fin de minimizar el tiempo de finalización, para reducir el uso de los recursos, el tiempo de inactividad, etc. Job-Shop scheduling (JSP) es el problema más utilizado. En JSP hay diferentes trabajos, cada trabajo tiene diferentes tareas y estas tareas tienen que ser ejecutadas por diferentes máquinas. JSP puede ser extendido a otros problemas con el fin de simular una mayor cantidad de problemas reales. En este trabajo se ha utilizado el problema job shop scheduling con operadores JSO(n, p), donde cada tarea también debe ser asistida por un operador de un conjunto limitado de ellos. Además, hemos ampliado el clásico problema JSP a un problema donde las máquinas pueden consumir diferentes cantidades de energía al procesar tareas a diferentes velocidades (JSMS). En JSMS las operaciones tiene que ser ejecutadas por una máquina que tiene la posibilidad de trabajar a diferentes velocidades. Los problemas de scheduling consideran indicadores de optimización tales como: el procesamiento de tiempo, la calidad y el coste. Sin embargo, hoy en día los gobiernos y los empresarios están interesados también en el control del consumo de energía debido al aumento de la demanda y del precio de los combustibles, la reducción de las reservas de materias primas energéticas y la creciente preocupación por el calentamiento global. En esta tesis, hemos desarrollado nuevas técnicas de búsqueda metaheurística para modelar y resolver el problema JSMS. La robustez es una característica común en los problemas de la vida real. Un sistema persiste si permanece en funcionamiento y mantiene sus principales características a pesar de las perturbaciones continuas, cambios o incidencias. Hemos desarrollado una técnica para resolver el problema JSO(n, p) con el objetivo de obtener soluciones robustas y optimizadas. Hemos desarrollado un modelo dual para relacionar los criterios de optimalidad con el consumo de energía y la robustez/estabilidad en el problema JSMS. Este modelo se ha desarrollado para proteger a las tareas dinámicas contra incidencias, con el fin de obtener soluciones sólidas y que tengan en cuenta el consumo de la energía. El modelo dual propuesto ha sido evaluado con un algoritmo memético para comparar el comportamiento frente al modelo original. En el problema JSMS hay una relación entre la eficiencia energética, la robustez y el makespan. Por lo tanto, se estudia la relación entre estos tres objetivos. Se desarrollan fórmulas analíticas para representar la relación estimada entre estos objetivos. Los resultados muestran el equilibrio entre makespan y robustez, y la relación directa entre la robustez y eficiencia energética. Para reducir el makespan, el consumo de energía tiene que ser aumentado para poder procesar las tareas más rápido. Cuando el consumo de energía es bajo, debido a que las máquinas no están trabajando a la velocidad más alta, si una incidencia aparece, la velocidad de estas máquinas puede ser aumentada con el fin de recuperar el tiempo perdido por la incidencia. Por lo tanto la robustez está directamente relacionada con el consumo de energía. Además, la robustez también está directamente relacionada con el makespan porque, cuando el makespan aumenta hay más huecos en la solución, que en caso de surgir incidencias, estas pueden ser absorbidas por estos buffers naturales. La combinación de robustez y estabilidad da un valor añadido debido a que si una incidencia no puede ser absorbida directamente por la tarea interrumpida, esta puede ser reparada mediante la participación un pequeño número de tareas.En este trabajo se proponen dos técnicas diferentes para gestionar el rescheduling sobre el problema JSMS. Este trabajo representa un avance en el estado del arte en los problemas de scheduling y en el problema donde el consumo de energía p / [CA] Molts dels problemes industrials es poden modelar com un problema de scheduling on alguns recursos són assignats a tasques a fi de minimitzar el temps de finalització, per a reduir l'ús dels recursos, el temps d'inactivitat, etc. Existeixen diversos tipus de problemes de scheduling que intenten representar diferents situacions que poden aparèixer en els problemes del món real. Job-Shop scheduling (JSP) és el problema més utilitzat. En JSP hi ha diferents treballs, cada treball té diferents tasques i aquestes tasques han de ser executades per diferents màquines. JSP pot ser estès a altres problemes amb la finalitat de simular una major quantitat de problemes reals. En aquest treball s'ha utilitzat el problema job shop scheduling amb operadors JSO(n, p), on cada tasca també ha de ser assistida per un operador d'un conjunt limitat d'ells. A més, hem ampliat el clàssic problema JSP a un problema on les màquines poden consumir diferents quantitats d'energia per a processar tasques a diferents velocitats (JSMS). Els problemes de scheduling consideren indicadors d'optimització tals com: el processament de temps, la qualitat i el cost. No obstant açò, avui en dia els governs i els empresaris estan interessats també amb el control del consum d'energia a causa de l'augment de la demanda i del preu dels combustibles, la reducció de les reserves de matèries primeres energètiques i la creixent preocupació per l'escalfament global. En aquesta tesi, hem desenvolupat noves tècniques de cerca metaheurística per a modelar i resoldre el problema JSMS. La robustesa és una característica comuna en els problemes de la vida real. Un sistema persisteix si continua en funcionament i manté les seues principals característiques malgrat les pertorbacions contínues, canvis o incidències. Hem desenvolupat una tècnica per a resoldre el problema JSO(n, p) amb l'objectiu d'obtenir solucions robustes i optimitzades. Hem desenvolupat un model dual per a relacionar els criteris de optimalidad amb el consum d'energia i la robustesa/estabilitat en el problema JSMS. Aquest model s'ha desenvolupat per a protegir a les tasques dinàmiques contra incidències, amb la finalitat d'obtenir solucions sòlides i que tinguen en compte el consum de l'energia. El model dual proposat ha sigut evaluat amb un algorisme memético per a comparar el comportament front un model original. En el problema JSMS hi ha una relació entre l'eficiència energètica, la robustesa i el makespan. Per tant, s'estudia la relació entre aquests tres objectius. Es desenvolupen fórmules analítiques per a representar la relació estimada entre aquests objectius. Els resultats mostren l'equilibri entre makespan i robustesa, i la relació directa entre la robustesa i l'eficiència energètica. Per a reduir el makespan, el consum d'energia ha de ser augmentat per a poder processar les tasques més ràpid. Quan el consum d'energia és baix, a causa que les màquines no estan treballant a la velocitat més alta, si una incidència apareix, la velocitat d'aquestes màquines pot ser augmentada amb la finalitat de recuperar el temps perdut per la incidència. Per tant la robustesa està directament relacionada amb el consum d'energia. A més, la robustesa també està directament relacionada amb el makespan perquè, quan el makespan augmenta hi ha més buits en la solució, que en cas de sorgir incidències, aquestes poden ser absorbides per els buffers naturals. La combinació de robustesa i estabilitat dóna un valor afegit a causa de que si una incidència no pot ser absorbida directament per la tasca interrompuda, aquesta pot ser reparada mitjançant la participació d'un xicotet nombre de tasques. En aquest treball es proposen dues tècniques diferents per a gestionar el rescheduling sobre el problema JSMS. Aquest treball representa un avanç en l'estat de l'art en els problemes de scheduling i, en particular, en el problema on el consum d'energia pot ser controlat per / Escamilla Fuster, J. (2016). Eficiencia Energética y Robustez en Problemas de Scheduling [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64062

Tesis por compendio / Natural Language Processing (NLP) is a field of computer science, artificial intelligence, and computational linguistics concerned with the interactions between computers and human languages. One of its most challenging aspects involves enabling computers to derive meaning from human natural language. To do so, several meaning or context representations have been proposed with competitive performance. However, these representations still have room for improvement when working in a cross-domain or cross-language scenario. In this thesis we study the use of knowledge graphs as a cross-domain and cross-language representation of text and its meaning. A knowledge graph is a graph that expands and relates the original concepts belonging to a set of words. We obtain its characteristics using a wide-coverage multilingual semantic network as knowledge base. This allows to have a language coverage of hundreds of languages and millions human-general and -specific concepts. As starting point of our research we employ knowledge graph-based features - along with other traditional ones and meta-learning - for the NLP task of single- and cross-domain polarity classification. The analysis and conclusions of that work provide evidence that knowledge graphs capture meaning in a domain-independent way. The next part of our research takes advantage of the multilingual semantic network and focuses on cross-language Information Retrieval (IR) tasks. First, we propose a fully knowledge graph-based model of similarity analysis for cross-language plagiarism detection. Next, we improve that model to cover out-of-vocabulary words and verbal tenses and apply it to cross-language document retrieval, categorisation, and plagiarism detection. Finally, we study the use of knowledge graphs for the NLP tasks of community questions answering, native language identification, and language variety identification. The contributions of this thesis manifest the potential of knowledge graphs as a cross-domain and cross-language representation of text and its meaning for NLP and IR tasks. These contributions have been published in several international conferences and journals. / El Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN) es un campo de la informática, la inteligencia artificial y la lingüística computacional centrado en las interacciones entre las máquinas y el lenguaje de los humanos. Uno de sus mayores desafíos implica capacitar a las máquinas para inferir el significado del lenguaje natural humano. Con este propósito, diversas representaciones del significado y el contexto han sido propuestas obteniendo un rendimiento competitivo. Sin embargo, estas representaciones todavía tienen un margen de mejora en escenarios transdominios y translingües. En esta tesis estudiamos el uso de grafos de conocimiento como una representación transdominio y translingüe del texto y su significado. Un grafo de conocimiento es un grafo que expande y relaciona los conceptos originales pertenecientes a un conjunto de palabras. Sus propiedades se consiguen gracias al uso como base de conocimiento de una red semántica multilingüe de amplia cobertura. Esto permite tener una cobertura de cientos de lenguajes y millones de conceptos generales y específicos del ser humano. Como punto de partida de nuestra investigación empleamos características basadas en grafos de conocimiento - junto con otras tradicionales y meta-aprendizaje - para la tarea de PLN de clasificación de la polaridad mono- y transdominio. El análisis y conclusiones de ese trabajo muestra evidencias de que los grafos de conocimiento capturan el significado de una forma independiente del dominio. La siguiente parte de nuestra investigación aprovecha la capacidad de la red semántica multilingüe y se centra en tareas de Recuperación de Información (RI). Primero proponemos un modelo de análisis de similitud completamente basado en grafos de conocimiento para detección de plagio translingüe. A continuación, mejoramos ese modelo para cubrir palabras fuera de vocabulario y tiempos verbales, y lo aplicamos a las tareas translingües de recuperación de documentos, clasificación, y detección de plagio. Por último, estudiamos el uso de grafos de conocimiento para las tareas de PLN de respuesta de preguntas en comunidades, identificación del lenguaje nativo, y identificación de la variedad del lenguaje. Las contribuciones de esta tesis ponen de manifiesto el potencial de los grafos de conocimiento como representación transdominio y translingüe del texto y su significado en tareas de PLN y RI. Estas contribuciones han sido publicadas en diversas revistas y conferencias internacionales. / El Processament del Llenguatge Natural (PLN) és un camp de la informàtica, la intel·ligència artificial i la lingüística computacional centrat en les interaccions entre les màquines i el llenguatge dels humans. Un dels seus majors reptes implica capacitar les màquines per inferir el significat del llenguatge natural humà. Amb aquest propòsit, diverses representacions del significat i el context han estat proposades obtenint un rendiment competitiu. No obstant això, aquestes representacions encara tenen un marge de millora en escenaris trans-dominis i trans-llenguatges. En aquesta tesi estudiem l'ús de grafs de coneixement com una representació trans-domini i trans-llenguatge del text i el seu significat. Un graf de coneixement és un graf que expandeix i relaciona els conceptes originals pertanyents a un conjunt de paraules. Les seves propietats s'aconsegueixen gràcies a l'ús com a base de coneixement d'una xarxa semàntica multilingüe d'àmplia cobertura. Això permet tenir una cobertura de centenars de llenguatges i milions de conceptes generals i específics de l'ésser humà. Com a punt de partida de la nostra investigació emprem característiques basades en grafs de coneixement - juntament amb altres tradicionals i meta-aprenentatge - per a la tasca de PLN de classificació de la polaritat mono- i trans-domini. L'anàlisi i conclusions d'aquest treball mostra evidències que els grafs de coneixement capturen el significat d'una forma independent del domini. La següent part de la nostra investigació aprofita la capacitat\hyphenation{ca-pa-ci-tat} de la xarxa semàntica multilingüe i se centra en tasques de recuperació d'informació (RI). Primer proposem un model d'anàlisi de similitud completament basat en grafs de coneixement per a detecció de plagi trans-llenguatge. A continuació, vam millorar aquest model per cobrir paraules fora de vocabulari i temps verbals, i ho apliquem a les tasques trans-llenguatges de recuperació de documents, classificació, i detecció de plagi. Finalment, estudiem l'ús de grafs de coneixement per a les tasques de PLN de resposta de preguntes en comunitats, identificació del llenguatge natiu, i identificació de la varietat del llenguatge. Les contribucions d'aquesta tesi posen de manifest el potencial dels grafs de coneixement com a representació trans-domini i trans-llenguatge del text i el seu significat en tasques de PLN i RI. Aquestes contribucions han estat publicades en diverses revistes i conferències internacionals. / Franco Salvador, M. (2017). A Cross-domain and Cross-language Knowledge-based Representation of Text and its Meaning [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/84285 / Compendio

Cloud computing represents a fundamental change in the way organizations acquire technological resources (e.g., hardware, development and execution environments, applications); where, instead of buying them, they acquire remote access to them in the form of cloud services supplied through the Internet. Among the main characteristics of cloud computing is the allocation of resources in an agile and elastic way, reserved or released depending on the demand of the users or applications, enabling the payment model based on consumption metrics. The development of cloud applications mostly follows an incremental approach, where the incremental delivery of functionalities to the client changes - or reconfigures - successively the current architecture of the application. Cloud providers have their own standards for both implementation technologies and service management mechanisms, requiring solutions that facilitate: building, integrating and deploying portable services; interoperability between services deployed across different cloud providers; and continuity In the execution of the application while its architecture is reconfigured product of the integration of the successive increments. The principles of the model-driven development approach, the architectural style service-oriented architectures, and the dynamic reconfiguration play an important role in this context. The hypothesis of this doctoral thesis is that model-driven development methods provide cloud service developers with abstraction and automation mechanisms for the systematic application of the principles of model engineering during the design, implementation, and incremental deployment of cloud services, facilitating the dynamic reconfiguration of the service-oriented architecture of cloud applications. The main objective of this doctoral thesis is therefore to define and validate empirically DIARy, a method of dynamic and incremental reconfiguration of service-oriented architectures for cloud applications. This method will allow specifying the architectural integration of the increment with the current cloud application, and with this information to automate the derivation of implementation artifacts that facilitate the integration and dynamic reconfiguration of the service architecture of the cloud application. This dynamic reconfiguration is achieved by running reconfiguration artifacts that not only deploy / un-deploy increment's services and orchestration services between services of the increment with the services of the current cloud application; but also, they change the links between services at runtime. A software infrastructure that supports the activities of the proposed method has also been designed and implemented. The software infrastructure includes the following components: i) a set of DSLs, with their respective graphical editors, that allow to describe aspects related to the architectural integration, implementation and provisioning of increments in cloud environments; ii) transformations that generate platform-specific implementation and provisioning models; (iii) transformations that generate artifacts that implement integration logic and orchestration of services, and scripts of provisioning, deployment, and dynamic reconfiguration for different cloud vendors. This doctoral thesis contributes to the field of service-oriented architectures and in particular to the dynamic reconfiguration of cloud services architectures in an iterative and incremental development context. The main contribution is a well-defined method, based on the principles of model-driven development, which makes it easy to raise the level of abstraction and automate, through transformations, the generation of artifacts that perform the dynamic reconfiguration of cloud applications. / La computación cloud representa un cambio fundamental en la manera en la que las organizaciones adquieren recursos tecnológicos (p. ej., hardware, entornos de desarrollo y ejecución, aplicaciones); en donde, en lugar de comprarlos adquieren acceso remoto a ellos en forma de servicios cloud suministrados a través de Internet. Entre las principales características de la computación cloud está la asignación de recursos de manera ágil y elástica, reservados o liberados dependiendo de la demanda de los usuarios o aplicaciones, posibilitando el modelo de pago basado en métricas de consumo. El desarrollo de aplicaciones cloud sigue mayoritariamente un enfoque incremental, en donde la entrega incremental de funcionalidades al cliente cambia - o reconfigura - sucesivamente la arquitectura actual de la aplicación. Los proveedores cloud tienen sus propios estándares tanto para las tecnologías de implementación como para los mecanismos de gestión de servicios, requiriéndose soluciones que faciliten: la construcción, integración y despliegue de servicios portables; la interoperabilidad entre servicios desplegados en diferentes proveedores cloud; y la continuidad en la ejecución de la aplicación mientras su arquitectura es reconfigurada producto de la integración de los sucesivos incrementos. Los principios del enfoque de desarrollo dirigido por modelos, del estilo arquitectónico de arquitecturas orientadas a servicios y de la reconfiguración dinámica cumplen un papel importante en este contexto. La hipótesis de esta tesis doctoral es que los métodos de desarrollo dirigido por modelos brindan a los desarrolladores de servicios cloud mecanismos de abstracción y automatización para la aplicación sistemática de los principios de la ingeniería de modelos durante el diseño, implementación y despliegue incremental de servicios cloud, facilitando la reconfiguración dinámica de la arquitectura orientada a servicios de las aplicaciones cloud. El objetivo principal de esta tesis doctoral es por tanto definir y validar empíricamente DIARy, un método de reconfiguración dinámica e incremental de arquitecturas orientadas a servicios. Este método permitirá especificar la integración arquitectónica del incremento con la aplicación cloud actual, y con esta información automatizar la derivación de los artefactos de implementación que faciliten la integración y reconfiguración dinámica de la arquitectura de servicios de la aplicación cloud. Esta reconfiguración dinámica se consigue al ejecutar los artefactos de reconfiguración que no solo despliegan/repliegan los servicios del incremento y servicios de orquestación entre los servicios del incremento con los servicios de la aplicación cloud actual; sino también, cambian en tiempo de ejecución los enlaces entre servicios. También se ha diseñado e implementado una infraestructura software que soporta las actividades del método propuesto e incluye los siguientes componentes: i) un conjunto de DSLs, con sus respectivos editores gráficos, que permiten describir aspectos relacionados a la integración arquitectónica, implementación y aprovisionamiento de incrementos en entornos cloud; ii) transformaciones que generan modelos de implementación y aprovisionamiento; iii) transformaciones que generan artefactos que implementan la lógica de integración y orquestación de servicios, y scripts de aprovisionamiento, despliegue y reconfiguración dinámica específicos para distintos proveedores cloud. Esta tesis doctoral contribuye al campo de las arquitecturas orientadas a servicios y en particular a la reconfiguración dinámica de arquitecturas de servicios cloud en contextos de desarrollo iterativo e incremental. El principal aporte es un método bien definido, basado en los principios del desarrollo dirigido por modelos, que facilita elevar el nivel de abstracción y automatizar por medio de transformaciones la generación de artefactos que real / La computació cloud representa un canvi fonamental en la manera en què les organitzacions adquirixen recursos tecnològics (ej., maquinari, entorns de desplegament i execució, aplicacions) ; on, en compte de comprar-los adquirixen accés remot a ells en forma de servicis cloud subministrats a través d'Internet. Entre les principals característiques de la computació cloud els recursos cloud són assignats de manera àgil i elàstica, reservats o alliberats depenent de la demanda dels usuaris o aplicacions, possibilitant el model de pagament basat en mètriques de consum. El desenrotllament d'aplicacions cloud seguix majoritàriament un enfocament incremental, on l'entrega incremental de funcionalitats al client canvia - o reconfigura - successivament l'arquitectura actual de l'aplicació. Els proveïdors cloud tenen els seus propis estàndards tant per a les tecnologies d'implementació com per als mecanismes de gestió de servicis, requerint-se solucions que faciliten: la construcció, integració i desplegament de servicis portables; la interoperabilitat entre servicis desplegats en diferents proveïdors cloud; i la continuïtat en l'execució de l'aplicació mentres la seua arquitectura és reconfigurada producte de la integració dels successius increments. Els principis de l'enfocament de desenrotllament dirigit per models, de l'estil arquitectònic d'arquitectures orientades a servicis i de la reconfiguració dinàmica complixen un paper important en este context. La hipòtesi d'esta tesi doctoral és que els mètodes de desenrotllament dirigit per models brinden als desenvolupadors de servicis cloud mecanismes d'abstracció i automatització per a l'aplicació sistemàtica dels principis de l'enginyeria de models durant el disseny, implementació i desplegament incremental de servicis cloud, facilitant la reconfiguració dinàmica de l'arquitectura orientada a servicis de les aplicacions cloud. L'objectiu principal d'esta tesi doctoral és per tant de definir i validar empí-ricamente DIARy, un mètode de reconfiguració dinàmica i incremental d'arquitectures orientades a servicis per a aplicacions cloud. Este mètode permetrà especificar la integració arquitectònica de l'increment amb l'aplicació cloud actual, i amb esta informació automatitzar la derivació dels artefactes d'implementació que faciliten la integració i reconfiguració dinàmica de l'arquitectura de servicis de l'aplicació cloud. Esta reconfi-guración dinàmica s'aconseguix a l'executar els artefactes de reconfiguració que no sols despleguen/repleguen els servicis de l'increment i servicis d'orquestració entre els servicis de l'increment amb els servicis de l'aplicació cloud actual; sinó també, canvien en temps d'execució els enllaços entre servicis. També s'ha dissenyat i implementat una infraestructura programari que suporta les activitats del mètode proposat i inclou els següents components: i) un conjunt de DSLs, amb els seus respectius editors gràfics, que permeten descriure aspectes relacionats a la integració arquitectònica, implementació i aprovisionament en entorns cloud dels increments; ii) transformacions que generen models d'implementació i aprovisionament específics de la plataforma a partir dels models d'integració d'alt nivell; iii) transformacions que generen artefactes que implementen la lògica d'integració i orquestració de servicis, i scripts d'aprovisionament, desplegament i reconfiguració dinàmica específics per a distints proveïdors cloud. Esta tesi doctoral contribuïx al camp de les arquitectures orientades a servicis i en particular a la reconfiguració dinàmica d'arquitectures de servicis cloud en contextos de desenrotllament iteratiu i incremental. La principal aportació és un mètode ben definit, basat en els principis del desenrotllament dirigit per models, que facilita elevar el nivell d'abstracció i automatitzar per mitjà de transformacions la generació d'artefactes que r / Zuñiga Prieto, MÁ. (2017). Reconfiguración Dinámica e Incremental de Arquitecturas de Servicios Cloud Dirigida por Modelos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86288

The research reported and discussed in this thesis represents a novel approach to define custom gestures and to include gesture-based interaction in user interfaces of the software systems with the aim of help to solve the problems found in the related literature about the development of gesture-based user interfaces. The research is conducted according to Design Science methodology that is based on the design and investigation of artefacts in a context. In this thesis, the new artefact is the model-driven method to include gesture-based interaction in user interfaces. This methodology considers two cycles: the main cycle is an engineering cycle where we design a model-driven method to include interaction based on gestures. The second cycle is the research cycle, we define two research cycles: the first research cycle corresponds to the validation of the proposed method with an empirical evaluation and the second cycle corresponds to the technical action research to validate the method in an industrial context. Additionally, Design Science provides us the clues on how to conduct the research, be rigorous, and put in practice scientific rules. Besides Design Science has been a key issue for organising our research, we acknowledge the application of this framework since it has helps us to report clearly our findings. The thesis presents a theoretical framework introducing concepts related with the research performed, followed by a state of the art where we know about the related work in three areas: Human-computer Interaction, Model-driven paradigm in Human-Computer Interaction and Empirical Software Engineering. The design and implementation of gestUI is presented following the Model-driven Paradigm and the Model-View-Controller design pattern. Then, we performed two evaluations of gestUI: (i) an empirical evaluation based on ISO 25062-2006 to evaluate usability considering effectiveness, efficiency and satisfaction. Satisfaction is measured with perceived ease of use, perceived usefulness and intention of use, and (ii) a technical action research to evaluate user experience and usability. We use Model Evaluation Method, User Experience Questionnaire and Microsoft Reaction cards as guides to perform the aforementioned evaluations. The contributions of our thesis, limitations of the tool support and the approach are discussed and further work are presented. / La investigación reportada y discutida en esta tesis representa un método nuevo para definir gestos personalizados y para incluir interacción basada en gestos en interfaces de usuario de sistemas software con el objetivo de ayudar a resolver los problemas encontrados en la literatura relacionada respecto al desarrollo de interfaces basadas en gestos de usuarios. Este trabajo de investigación ha sido realizado de acuerdo a la metodología Ciencia del Diseño, que está basada en el diseño e investigación de artefactos en un contexto. En esta tesis, el nuevo artefacto es el método dirigido por modelos para incluir interacción basada en gestos en interfaces de usuario. Esta metodología considera dos ciclos: el ciclo principal, denominado ciclo de ingeniería, donde se ha diseñado un método dirigido por modelos para incluir interacción basada en gestos. El segundo ciclo es el ciclo de investigación, donde se definen dos ciclos de este tipo. El primero corresponde a la validación del método propuesto con una evaluación empírica y el segundo ciclo corresponde a un Technical Action Research para validar el método en un contexto industrial. Adicionalmente, Ciencia del Diseño provee las claves sobre como conducir la investigación, sobre cómo ser riguroso y poner en práctica reglas científicas. Además, Ciencia del Diseño ha sido un recurso clave para organizar la investigación realizada en esta tesis. Nosotros reconocemos la aplicación de este marco de trabajo puesto que nos ayuda a reportar claramente nuestros hallazgos. Esta tesis presenta un marco teórico introduciendo conceptos relacionados con la investigación realizada, seguido por un estado del arte donde conocemos acerca del trabajo relacionado en tres áreas: Interacción Humano-Ordenador, paradigma dirigido por modelos en Interacción Humano-Ordenador e Ingeniería de Software Empírica. El diseño e implementación de gestUI es presentado siguiendo el paradigma dirigido por modelos y el patrón de diseño Modelo-Vista-Controlador. Luego, nosotros hemos realizado dos evaluaciones de gestUI: (i) una evaluación empírica basada en ISO 25062-2006 para evaluar la usabilidad considerando efectividad, eficiencia y satisfacción. Satisfacción es medida por medio de la facilidad de uso percibida, utilidad percibida e intención de uso; y, (ii) un Technical Action Research para evaluar la experiencia del usuario y la usabilidad. Nosotros hemos usado Model Evaluation Method, User Experience Questionnaire y Microsoft Reaction Cards como guías para realizar las evaluaciones antes mencionadas. Las contribuciones de nuestra tesis, limitaciones del método y de la herramienta de soporte, así como el trabajo futuro son discutidas y presentadas. / La investigació reportada i discutida en aquesta tesi representa un mètode per definir gests personalitzats i per incloure interacció basada en gests en interfícies d'usuari de sistemes de programari. L'objectiu és ajudar a resoldre els problemes trobats en la literatura relacionada al desenvolupament d'interfícies basades en gests d'usuaris. Aquest treball d'investigació ha sigut realitzat d'acord a la metodologia Ciència del Diseny, que està basada en el disseny i investigació d'artefactes en un context. En aquesta tesi, el nou artefacte és el mètode dirigit per models per incloure interacció basada en gests en interfícies d'usuari. Aquesta metodologia es considerada en dos cicles: el cicle principal, denominat cicle d'enginyeria, on es dissenya un mètode dirigit per models per incloure interacció basada en gestos. El segon cicle és el cicle de la investigació, on es defineixen dos cicles d'aquest tipus. El primer es correspon a la validació del mètode proposat amb una avaluació empírica i el segon cicle es correspon a un Technical Action Research per validar el mètode en un context industrial. Addicionalment, Ciència del Disseny proveeix les claus sobre com conduir la investigació, sobre com ser rigorós i ficar en pràctica regles científiques. A més a més, Ciència del Disseny ha sigut un recurs clau per organitzar la investigació realitzada en aquesta tesi. Nosaltres reconeixem l'aplicació d'aquest marc de treball donat que ens ajuda a reportar clarament les nostres troballes. Aquesta tesi presenta un marc teòric introduint conceptes relacionats amb la investigació realitzada, seguit per un estat del art on coneixem a prop el treball realitzat en tres àrees: Interacció Humà-Ordinador, paradigma dirigit per models en la Interacció Humà-Ordinador i Enginyeria del Programari Empírica. El disseny i implementació de gestUI es presenta mitjançant el paradigma dirigit per models i el patró de disseny Model-Vista-Controlador. Després, nosaltres hem realitzat dos avaluacions de gestUI: (i) una avaluació empírica basada en ISO 25062-2006 per avaluar la usabilitat considerant efectivitat, eficiència i satisfacció. Satisfacció es mesura mitjançant la facilitat d'ús percebuda, utilitat percebuda i intenció d'ús; (ii) un Technical Action Research per avaluar l'experiència del usuari i la usabilitat. Nosaltres hem usat Model Evaluation Method, User Experience Questionnaire i Microsoft Reaction Cards com guies per realitzar les avaluacions mencionades. Les contribucions de la nostra tesi, limitacions del mètode i de la ferramenta de suport així com el treball futur són discutides i presentades. / Parra González, LO. (2017). gestUI: a model-driven method for including gesture-based interaction in user interfaces [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89090