A lo largo de su carrera, la poetisa estadounidense Hilda Doolittle (1886-1961) se comprometió con la mitología clásica. A pesar de que produjo una gran cantidad de traducciones de la tragedia griega, muy pocas investigaciones se han desarrollado sobre esta parte de su trabajo. Con el fin de identificar las influencias y las relaciones de poder que confluyeron en las traducciones de H.D. y que dieron forma a su actividad como traductora, esta tesis no solo analiza las traducciones que hizo durante los primeros años de su carrera (1913-1920), sino que también estudia el contexto en el cual se produjeron dichas traducciones. La principal motivación que impulsa este estudio es la de indagar sobre el trato que H.D. dio al género en sus traducciones y sobre la medida en que los asuntos de género fueron relevantes en su papel como traductora. / Throughout her career, the American poet H.D. (1886-1961) engaged with classical myth. Despite the numerous translations from Greek tragedy that H.D. produced, very little research has been carried out into this area of the poet’s work. In order to identify the influences and power relations that fed into H.D.’s translations and shaped her activity as translator, this thesis analyses not only the translations that H.D. produced during the early stages of her career (1913-1920), but also the contexts in which these translations were rendered. The driving force behind this study is the desire to interrogate H.D.’s treatment of gender in her translations and the extent to which questions of gender were relevant to her role as translator.

This doctoral dissertation approaches three plays written by British playwright Caryl Churchill (1938- ): Cloud Nine (1979), Top Girls (1982), and Blue Heart (1997). Her plays deal mainly with systems of oppression and their effects on the individual or on groups of people. These systems of oppression, reminiscent of the Foucauldian power structures, exert their restrictive power over the dispossessed -the working class, women, or gays and lesbians. The main objective of this dissertation is to demonostrate how a gender and politics-oriented approach to theatre can help to subvert some of the patriarchal and conservative assumptions implicit in traditional theatre. In this respect, the three plays analysed share the presence of recurrent themes: patriarchal society, the nuclear family, colonisation at several levels (race, gender, sexuality), and the capitalist system.

The quest for an autonomous and authentic self is the founding theme of the narrative of Caribbean writer Jamaica Kincaid. In our study, we analyse the mother-daughter relationship, which is the focus of Kincaid's plots and which, as we argue, functions as a methaphor for the dialectic of power and powerlessness governing nature and history. On one level, we observe that the narrative articulates universal paradigms, such as the passage from a paradisiacal pre-oedipal union between mother and child to a painful but necessary breach for the affirmation of the child as a separate individual. On the other hand, placed in the specific context of the Caribbean in colonial times, the mother-daughter plot not only acquires a particular sociological interest, being explored in a set of interlocking relationships of race, class and gender, but it is one that can also read as an allegory of the conflict between the mother-country and the daughter-colony.Both maternal power and imperial power are narcissistic since they demand acquiescence and imitation, while, in both cases, conflict arises at the first signs of emerging maturity. Mothering seems to be seen as a process of othering which produces alienation, and as the child has to negotiate a separation from the mother to become an autonomous individual, so the colony has to break free from the oppressive power of the mother country. In any event the process is a painful one and the final achievement of the goal is always imbued with the tremendous sense of loss that comes with freedom.Thus, because Kincaid's understanding of the world passes through personal experience and is articulated in domestic terms, the autobiographical love-hate relationship between mother and daughter becomes the primal paradigm of life, whereby a politics of resistance to all forms of domination is envisaged as the basis of freedom at multiple levels, and alienation is used as a means of liberation.The mother/motherland metaphor is played out at two levels. At one level, the nurturing and loving mother of childhood may represent the African-rooted Caribbean world, a world made of beauty and innocence where Kincaid's dramatis persona feels protected and happy. At the other level, in striking resemblance to Mother England, when the daughter starts to show signs of autonomy, the mother abandons praise and approval for scorn and begins a violent struggle to keep the daughter under her subjection. It seems, then, that two conflicting worlds, the African and the European, meet in the two-faced figure of the mother. In her quest for freedom, the daughter must fight against the overwhelming and oppressive power of the mother (biological and colonial), but in the end it is the mother (the nurturing mother of childhood / the African-rooted world) that provides her with the means for survival and self-affirmation.NOTE: This doctoral thesis is also published on book. It will be avalaible on the Peter Lang Press before October 2005.

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi sorgeix de diverses consideracions. En primer lloc, si bé les referències a l'ús del llenguatge en les obres de H. Pinter són relativament abundoses en la critica corresponent, la major part se centren en el que s'anomena la textura del llenguatge. Això suposa deixar de banda l'estructura dels diàlegs i, per tant, passar per alt el tret distintiu de qualsevol text dramàtic: el seu caràcter interactiu. D'altra banda, aquesta no és una tendència exclusiva de la critica pinteriana. sinó que, en general, hi ha una manca d'estudis sobre l'estructura del diàleg dramàtic. En aquest marc, l'aportació principal de la tesi consisteix a proposar una via d'aproximació alternativa a la producció teatral pinteriana a partir de l'anàlisi detinguda de l'estructura dels seus diàlegs. L'objectiu fonamental de l'anàlisi consisteix a tractar de demostrar que la producció teatral de Pinter tematitza el llenguatge, tot entenent-lo com a mecanisme de poder, susceptible de ser utilitzat per tal de negociar rols i relacions, així com per construir versions de la realitat i mirar d'imposar-les als altres. Aquest objectiu s'assoleix mitjançant l'anàlisi detallada dels diàlegs de sis textos de Pinter provinents de diferents moments de la seva carrera: The Room (1957), The Birthday Party (1957), The Caretaker (1960), The Homecoming (1965), Old Times (1971) i Mountain Language (1988).Per delimitar encara més l'objecte d'estudi, la tesi parteix de les tres funcions del diàleg dramàtic que la semiologia contemporània considera bàsiques: la deictica, la referencial i la pragmàtica. La tercera, que és fonamental en qualsevol obra dramàtica ja que és responsable que el diàleg n'encarni l'acció, assoleix una prominència insòlita en la producció teatral de Pinter fins a principis dels anys 80, prominència que respon precisament a l'intent per part de l'autor de tematitzar una preocupació fonamental pel llenguatge com a mecanisme constructor de relacions i de realitats. En la tesi se suggereix que en l'obra dramàtica de Pinter fins a la dècada dels 80 es produeix un fenomen de desautomatització de la funció pragmàtica que la fa especialment tangible, la problematitza. També s'apunta que aquesta innovació formal és la principal causant de la idiosincràsia dels diàlegs pinterians i, també, allò que pot explicar bona part de la història de la recepció critica de la producció teatral de l'autor.És precisament per tal de respectar aquesta idiosincràsia i, alhora, dur a terme l'objectiu abans mencionat, que les eines que s'apliquen a l'estudi de l'estructura dels diàlegs pinterians provenen de l'anàlisi del discurs: es tracta dels conceptes fonamentals de la teoria dels actes de parla, del principi de Cooperació de H.P. Grice i les diverses possibilitats de transgressió de les seves màximes, del treball de J. Laver sobre la comunicació fàtica, del sistema (pro)nominal i la seva càrrega funcional, i del Principi de Cortesia de G.N. Leech.L'ús d'aquest model analític aporta nova llum sobre els textos pinterians seleccionats i permet d'assolir l'objectiu de la tesi anteriorment esmentat. Així, l'anàlisi de The Room mira de proporcionar una alternativa a les lectures de caire simbòlic que se"n solen fer, tot argumentant que es tracta d'una obra pionera des del punt de vista de l'exploració pinteriana del llenguatge com a mecanisme constructor de relacions i de versions de la realitat. De fet, Rose, el personatge principal, encarna un prototip dins de la producció teatral de Pinter: el del personatge que utilitza el llenguatge per construir una versió de la realitat i tractar d'imposar-la als altres. De The Birthday Party cal destacar-ne l'anihilació lingüística a què es veu sotmès Stanley en l'escena de l'in- terrogatori, que arrenca d'arrel el pilar bàsic de la seva existència: el llenguatge, l'eina que li permet de construir mons alternatius per mitigar el seu sentiment de fracàs en el present. Durant l'interrogatori, Goldberg i McCann posen en joc un seguit de recursos verbals per tal de crear una ficció comunicativa que els permeti obligar Stanley a acceptar el paper subordinat de simple "contestador" i, finalment, reduir-lo a la impotència lingüística. L'acció de The Caretaker se centra en el procés d'exploració mútua entre Aston, Mick i Davies, procés en el qual cadascun fa ús d'estratègies d'interacció verbal clarament diferenciades: des de la falta de perspicàcia lingüística d'Aston al control absolut dels recursos verbals de Mick, passant per les limitades i repetitives estratagemes de Davies. L'obra s"estructura al voltant del doble motiu contacte/separació, si bé, com demostra l'anàlisi corresponent, no es tracta d'una equivalència unívoca entre paraula i contacte, silenci i separació.The Homecoming és una de les peces més complexes i controvertides de l'autor. Pinter hi explora l'ús del llenguatge en la construcció d'estructures de poder en l'entorn familiar i en el context de la relació entre els dos sexes, tot apuntant al fet que el repartiment de rols que s'hi sol produir és el resultat d'una lluita pel poder en què el llenguatge, com a mediatitzador de la realitat, juga un paper fonamental. La peça gira a l'entorn de l'encontre entre dues unitats familiars cadascuna de les quals conté una veu subversiva: Lenny i Ruth. L'acostament que protagonitzen al llarg de l'obra culmina amb la construcció d'una nova estructura familiar amb ells al centre. Però la seva victòria està basada en una ambigilitat radical que posa en qüestió el paper subversiu que juguen durant bona part de l'obra: a l'últim, no són capaços de transcendir uns esquemes apresos i imbricats en el propi llenguatge. En The Homecoming també es consolida el recurs consistent en la narració o construcció verbal de versions del passat per part dels personatges amb intencions estratègiques en el present. Aquest recurs es detecta ja, fragmentàriament, en The Room, i va en augment en la producció teatral pinteriana fins que assoleix un punt culminant en Old Times. En aquesta obra, el passat té una existència purament verbal, i Kate, Deeley i Anna, per torns, s'erigeixen en narradors dels vells temps. Les diverses versions del passat, per tant, no són més o menys "certes", sinó que totes exemplifiquen el tema tipicament pinterià de la construcció verbal dels fets segons les necessitats estratègiques del present. En definitiva, en l'anàlisi d'Old Times ha resultat imprescindible insistir en l'enorme pes de la funció pragmàtica: els discursos narratius dels tres personatges són, sobretot, actes de parla i, per tant, el seu principal mitjà d'interacció.En les cinc peces comentades fins ara, i en especial en Old Times, la realitat se'ns presenta com a inconstatable sotmesa a una multiplicació incansable de construccions verbals per part dels personatges. En canvi, les obres politiques de Pinter posteriors a 1980, com ara Mountain Language, posen de manifest un element de ruptura fonamental, ja que si bé el llenguatge com a constructor de relacions i de realitats continua sent la preocupació central del dramaturg, la seva actitud davant d'aquest fenomen sembla haver variat: ara és un atribut exclusiu dels representants de l'estat represor, i és presentat com un mecanisme de control i de manipulació que cal denunciar i condemnar. Paral.lelament, es produeix una reivindicació de la importància de la funció referencial com a via d'expressió de realitats verificables i indubtables, com ara la repressió i la tortura. / This thesis puts forward an alternative approach to the study of language in the plays or Harold Pinter which is based on the analysis of the structure of dramatic dialogue. Six plays by Pinter are selected from different points in his career ("The Room" (1957), "The Birthday Party" (1957), "The Caretaker" (1960), "The Homecoming" (1965), "Old Times" (1971), and "Mountain Language" (1988)), and their dialogue is analysed by means of tools derived from Discourse Analysis: the basic notions in Speech Act theory, H.P. Grice's Cooperative Principle, J. Laver's work on phatic communion, the functional load of the (pro)nominal system, and G.N. Leech's PoIiteness Principle. It is argued that in Pinter's work for the stage language is presented as a power device, as the means through which characters negotiate roles and relationships, and also construct versions of reality which they attempt to impose on others. Such a view of language becomes thematised in Pinter's drama. In his output up to 1980, the thematisation of verbal interaction is reflected in a foregrounding of the pragmatic function of dramatic dialogue which, it is claimed. may account for the frequently mentioned idiosyncratic nature of Pinter's language, as well as for much of the history of the critical reception of his work, Language as power is still the playwright's major concern after 1980, but as his plays have become openly politicised, so they have begun to insist on the value of the referential function as the means to express unquestionable realities, such as torture. The strategic exploitation of the pragmatic function is presented in Pinter's post-1980 plays, such as "Mountain Language", as a tool for political manipulation and oppression and, thus, as a phenomenon to be denounced and condemned.

La influencia literaria de España en la Inglaterra del período Estuardo fue objeto de diversas evaluaciones parciales a principios del siglo XX. A.S.W. Rosenbach, M. Hume y J. Fitzmaurice Kelly son nombres cuya fama no precisa encarecimiento. Pero el estudio completo y global de esta influencia, de 1605 a 1642 está por hacer. Dentro de este vasto panorama de relaciones literarias han surgido pocos estudios particulares sobre autores determinados. Ninguno que estudiase la totalidad de una figura literaria y su influjo hispano. Entre otras, sobresale una que, injustamente, la crítica literaria de los últimos siglos y, sorprendentemente, estudios más recientes, han marginado su importancia: el hispanista oxoniense James Mabbe. Cualquier análisis serio de Mabbe debe tener por punto de partida a J. Fitzmaurice Kelly (FK), pues fue el primero en desempolvar de las estanterías del olvido a este erudito. Pero quedaba mucho camino por andar. También otros, después de él, se han aventurado por senderos poco trillados. Así, S. Allen, P.E. Russell y A.W. Secord añadían algún detalle particular –a menudo se limitaban a repetir las afirmaciones de FK– al estudio de la vida de James Mabbe. En 1962 movido por el afán de esclarecer dudas, presentaba en la Universidad de Barcelona mi tesis de licenciatura. Era un intento de valorar la primera traducción inglesa de La Celestina, el primer intento serio sobre una obra particular de Mabbe. Con la presente tesis aquel estudio ha sido puesto al día aunque conserve el esquema de entonces. En 1965, G. Martínez Lacalle ponía en duda la autoría de John Marston para el Ms. “Alnwick. 510” y anunciaba que pertenecía a James Mabbe. Era una aportación importante al estudio de nuestro hombre. A finales de 1970 en unos archivos provinciales de Inglaterra, después de múltiples pesquisas, descubrí un ms. desconocido, el “Strangewayes” Creo que esta contribución mía, juntamente con la de G. M. Lacalle, constituye la aportación más valiosa de los últimos cincuenta años al estudio de James Mabbe. La consulta de diversas fuentes informativas, generales y particulares, denunciaba la existencia de imprecisiones y de errores en el estudio de la personalidad de nuestro hombre. Se conjeturaba sin demostrar, se daba como cierto lo probable. Evitar esta tentación ha sido uno de mis mayores cuidados. Toda la primera parte de esta tesis lleva el objetivo de aclarar e ilustrar el perfil histórico y la producción de este hispanista. Mabbe es un traductor polivalente. La variedad de los clásicos que vierte al inglés es considerable. Desde un tratado de medicina a una obra política, de unos sermones sobre las principales fiestas litúrgicas a La Celestina. Una trilogía destaca con luz propia: La Celestina, El Guzmán y Las Novelas Ejemplares. Mabbe es el primer autor inglés conocido que realiza la traducción de estas obras clásicas. Sostener esta afirmación para EL Guzmán y las Novelas Ejemplares no resulta particularmente difícil. Con LC. no sucedía igual. De ahí que la segunda parte de esta tesis vaya encabezada por un estudio introductorio: la historia de LC. en Inglaterra hasta 1631 fecha de la publicación del The Spanish Bawd, El estudio valorativo concluye con una investigación en torno a la edición base castellana de esta traducción. En el Apéndice Documental transcribo varios documentos inéditos de James Mabbe; una carta autógrafa, que se conserva en el P.R.0. de Londres; una poesía ensalzando las virtudes del tabaco, del fondo manuscrito de la biblioteca Bodley; una poesía en latín; una página de un libro de cuentas particulares del siglo XVII, el testamento del abuelo paterno de J. Mabbe; una observación del ms. “Harley 5077”, del B.M, de Londres; y, finalmente, el ms. “Strangewayes, Medicina Hispanica.” Todos, constituyen el acervo documental de este Apéndice. De lo expuesto se desprende el valor de esta tesis, A la luz de las nuevas aportaciones documentales la personalidad de J. Mabbe adquiere perfiles más nítidos y la revalorización de su obra traductora le sitúa de nuevo en el rango que nunca mereció perder. Barcelona, Marzo de 1971. NOTA: Cuarenta años después he digitalizado esta tesis respetando absolutamente su contenido y sin efectuar más cambios que la maquetación; el principal, pasar las notas del final de cada capítulo a pie de página. En este período los estudios contrastivos y de traducción han avanzado muchísimo, al igual que el estudio de la filiación textual de La Celestina. En este campo cabe resaltar la labor investigadora de la profesora Patrizia Botta, de la U. de La Sapienza, Roma. Aplicarlos a esta tesis hubiera supuesto escribir otra enteramente nueva. Esta tesis refleja el estadio de los estudios contrastivos de los 60 y 70. Creo, modestamente, que ha sido una de las pioneras en este terreno. Barcelona, Diciembre de 2011.