Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini.La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa.La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea.La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%).El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució.La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitataccidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies.El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues.Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials. / This thesis deals with an otter reintroduction program carried out in the Muga and Fluvià basins in North-eastern Spain during the second half of the 1990s. The objectives of the thesis were to demonstrate the viability of the reintroduction, to demonstrate the success, to study ecological and behavioural aspects of the species, that have in the reintroduction an unique opportunity to dispose of a "designed" population and to determine long-term survival rates of the reintroduced population.Reintroduction of the otter in the Muga and Fluvià basins succeeded, because the geographical area occupied by the otter increased to 64% of positive otter stations in winter 2001-02. The finding of three adult otters born in the reintroduction area is further proof to support the success of the reintroduction program.Density values found through visual censuses were low (0.04-0.11 otters/km), but they approached what could be expected in the first stages of a reintroduced population, still small but extended over a wide area.Post-release mortality was 22% one year after release, similar to or lower than successful otter reintroduction programs. Mortality was due mainly to traffic (56%).The activity pattern of the reintroduced otters proved mainly nocturnal and crepuscular, with scarce diurnal activity. The ranges of the reintroduced otters were of the same order (34.2 km) as those found in other studies in Europe. Mean length of waterway used by an otter during 24 hours was 4.2 km for females and 7.6 km for males. During radiotracking two females bred and their movements could be followed intensively. The response of the reintroduced otter population to high seasonal fluctuations in water availability, typical in Mediterranean regions, consisted of concentration in a smaller area during summer droughts, due to the increase of dry stretches which were uninhabitable for the otter because of lack of food, and so caused periodical expansions and contractions in the otter population's range.Long-term persistence of the reintroduced population was studied through a Population Viability Analysis (PVA). The result was low risk of extinction in the next 100 years, with most scenarios (65%) meeting the criterion of a minimum of 90% probability of survival. Population modeling highlighted the importance of preventing road kills, which cause more than 50% of otter mortality, through the construction of fauna passages, the fencing of some dangerous road stretches and the use of speed restrictions.The Girona Reintroduction Otter Project tuned a protocol for trapping, handling and releasing wild otters that can provide useful information for similar programs. It also represented a unique opportunity to study an artificially designed population and to compare several methods of estimating otter distribution and density.Finally, the reintroduction carried out in the Muga and Fluvià basins has achieved the creation of a new otter population, that persists over time, reproduces regularly and is gradually dispersing, even to new river basins.