• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Aspectos veterinarios del programa de reintroducción de la nutria euroasiática (lutra lutra): hematología, anestesia y control de la respuesta de estrés

Fernández Morán, Jesús 03 October 2003 (has links)
Entre los años 1995 y 2000 se llevó a cabo en Cataluña el Plan de Reintroducción de la nutria (Lutra lutra) (PRNC), mediante el cual se liberaron en las cuencas de los ríos Muga y Fluviá hasta un total de 42 ejemplares procedentes de Extremadura, Asturias y Portugal. Los animales fueron capturados mediante trampas cepo con bordes acolchados (softcatch) y trasladados al Zoo de Barcelona, en donde se realizaba el seguimiento veterinario durante las diferentes fases del proyecto. Aunque existía abundante información fisiológica y veterinaria de algunos mustélidos (especialmente de la nutria americana, Lontra canadensis), se encontró muy poca concerniente a la nutria euroasiática por lo que uno de los objetivos iniciales del proyecto consistió en la obtención de valores de referencia así como protocolos de manejo seguros y eficaces. En primer lugar y a partir de 33 animales, se establecieron los intervalos hematológicos y bioquímicos de referencia. Comparados con los valores citados previamente para esta especie, se encontraron un mayor número de leucocitos y neutrófilos y un menor valor para los eosinófilos y linfocitos. Así mismo, en nuestros animales las actividades de la AST (aspartato amino transferasa) y la CK (creatin kinasa) fueron más elevadas. Comparados con la nutria americana, nuestras nutrias mostraron un menor número de eritrocitos con un mayor volumen y hemoglobina corpuscular media. Con el fin de establecer un protocolo de anestesia seguro, eficaz y reversible durante el proyecto, se examinó la combinación de medetomidina con ketamina. Para tal fin se estudiaron 82 procedimientos anestésicos llevados a cabo en 38 ejemplares. La dosis media de ketamina fue de 5.1 ± 0.8 (3.4-6.6) mg/kg (media ± desviación estándar; rango) combinada con medetomidina a dosis de 51 ± 8 µg (34-66 µg/kg). Este protocolo se mostró eficaz y seguro por lo que puede ser recomendado para la captura y manejo de la nutria durante proyectos similares. Sin embargo, y a pesar de su reversibilidad mediante atipamezole, se debe prestar atención a la posible aparición de bradicardia y depresión cardiovascular.También se evaluaron los métodos de captura y manejo empleados durante el proyecto Así, las lesiones producidas durante la captura se clasificaron en cuatro categorías según su severidad. Treinta y cuatro (79%) animales entraron en la categoría con lesiones menos importantes, tipo I, tres (7%) en la categoría II, cinco (12%) en la III y sólo una nutria (2%) sufrió lesiones más graves (categoría IV). Durante el periodo de cautividad 5 (11%) animales murieron incluyendo a uno con lesiones producidas previas a la captura. Se implantaron quirúrgicamente (vía intraperitoneal) radiotransmisores a 36 individuos con el fin de poder ser monitorizados tras su liberación. Al menos 3 hembras implantadas y estudiadas mediante radiotracking se reprodujeron en el periodo posterior a la suelta.Con el fin de reducir al máximo el estrés de los animales durante las traslocaciones, se han citado diversas técnicas como son la reducción o la extensión del periodo en que los animales permanecen en cautividad y el empleo de neurolépticos de larga duración (LAN). Durante el tiempo que nuestras nutrias estuvieron en cautividad, los principales parámetros hematológicos y bioquímicos relacionados con el estrés (RBC, Hb, leucocitos, neutrófilos, AST, ALT, CK, AP y LDH) variaron significativamente, lo que significa que el estrés disminuyó conforme se adaptaban a sus nuevas condiciones de vida en el zoológico. El empleo del enantato de perfenazina (Trilafon) a dosis de 2.9-5.4 mg/kg, no influyó en ninguno de los parámetros estudiados aunque produjo un efecto de sedación moderada que perduró entre 5 y 7 días, periodo en el que fue posible detectar niveles séricos superiores a 3 ng/ml (cromatografía) / Between 1995 and 2000 a reintroduction project for the Eurasian otter (Lutra lutra) (PRNC) was conducted to restore extirpated populations. Forty-two otters were captured in Extremadura, Asturias and Portugal with modified foot-hold traps (softcatch) and transported to Barcelona Zoo. After performing the veterinary controls and procedures they were released in the Muga and Fluviá basins.Although there was abundant physiologic and veterinary information available (especially for the North American river otter, Lontra canadensis), few reports were found for the Eurasian otter. Because of this, among the initials objectives of the project, it was the establishment of reference intervals and safe and efficient management protocols for this species. Firstly, hematologic and serum chemistry reference intervals were determined from 33 wild caught otters. Compared with values previously reported for this species, we found higher leukocyte and neutrophil counts, lower eosinophil and lymphocyte counts and higher activities for aspartate aminotransferase and kreatin kinase. The Eurasian otter have lower erythrocyte counts but higher mean corpuscular volume and mean corpuscular hemoglobin values than the river otter in North America.The efficacy and safety of the combination of medetomidine and ketamine was examined in order to establish an adequate chemical immobilization protocol. Thirty-eight Eurasian otters were successfully anesthetized on 82 occasions. The dosage of ketamine was 5.1 ± 0.8 (3.4-6.6) mg/kg (mean ± SD; range) combined with medetomidine at a dosage of 51 ± 8 µg (34-66 µg/kg). This protocol is considered safe and can be recommended in wild caught Eurasian otter for immobilization during translocation projects. It is safe, rapid and can be reversed when needed with atipamezole. However caution is required as heart depression resulting in bradychardia may occur.We also evaluated the management and capture protocols followed during the project. Lesions produced by capture were classified into four categories of increasing severity. Thirty four (79%) animals had category I, three (7%) had category II, five (12%) had category III, and only one (2%) had category IV injuries. During captivity five (11%) animals died, including one from a precapture problem. Radiotrasnmitter devices were implanted (intraperitoneally, i.p.) into 36 otters to monitor postrelease movement and survival. At least three radio-implanted otters have bred successfully after releasing.In order to reduce the stress levels of wild animals during translocation programs, several techniques have been proposed like reduction or extension of captivity period and the usage of long acting neuroleptics (LAN). We studied the hematological and biochemical variations of thirty eight otters while in captivity. Main parameters mentuioned to be related to stress (RBC, Hb, leukocyte and neutrophil counts, ASAT, ALT, CK, AP, and LDH) varied significantly, meaning that stress response decreased while animals adapted to new conditions in captivity. The usage of perphenazine enanthate (Trilafon) at 2.9-5.4 mg/kg did not affect significantly any of the parameters studied although it induced moderate sedation lasting 5-7 days. During that period, perphenazine serum levels (chromatography) over 3 ng/ml were obtained.
2

Efecto de la distancia de traslado sobre la conducta de movimiento y sobrevivencia del ratón de pelo largo (Abrothrix longipilis)

Villaseñor Pérez, Nélida Rossi January 2010 (has links)
Memoria para optar al Título Profesional de Médico Veterinario / Proyecto de grado para optar al Grado de Magíster en Areas Silvestres y Conservación de la Naturaleza / Relocalizar animales ha surgido como una herramienta popular en el manejo de vida silvestre a nivel mundial. Sin embargo, trasladar animales involucra riesgos y sus resultados pueden variar por diversos factores. Para proveer información acerca del efecto de la distancia de traslado sobre la conducta de movimiento y sobrevivencia de animales, durante la época reproductiva de 2008 y 2009, 40 individuos del ratón de pelo largo (Abrothrix longipilis) fueron translocados a diferentes distancias de sus territorios, en las comunas de Quirihue y Cobquecura (36º13’S 72º40’W), Chile central. Las capturas fueron conducidas en diez sitios con cubierta boscosa. En cada sitio se capturó y ajustó un radio-collar a cuatro machos adultos, que luego fueron liberados individualmente a las distancias de 0 (control), 100, 500 y 1300 m de sus territorios, en sitios con hábitat adecuado y donde hubo continuidad en la cubierta boscosa entre el sitio de captura y de liberación. Posteriormente, se registró la localización y sobrevivencia de cada individuo durante tres días. Se observó que los roedores translocados exploraron el entorno y mostraron una baja permanencia en el sitio de liberación, a diferencia del grupo control, alejándose más del sitio de liberación y recorriendo más largas distancias cuando la distancia de traslado aumentó. La probabilidad de retorno fue alta a cortas distancias, y declinó drásticamente a distancias más largas. Sólo los individuos trasladados a 100 m dirigieron su movimiento hacia los sitios de origen, sugiriendo que el retorno fue facilitado por cortas distancias de traslado, por sobre una habilidad de navegación. Se detectó un efecto negativo de la distancia de traslado sobre la sobrevivencia de los roedores. La mortalidad fue mayor en individuos liberados a ≥500 m (22%), que en sujetos liberados cercanos al sitio de captura (0%), y la principal causa de muerte fue enfrentamientos entre roedores, incrementando el riesgo de mortalidad el recorrer sitios desconocidos y la liberación de animales en áreas ocupadas por otros roedores. La elevada probabilidad de retorno a cortas distancias de traslado, la baja permanencia en el sitio de liberación y el incremento de la mortalidad a largas distancias de traslado en A. longipilis, subrayan la necesidad de una fuerte justificación para las translocaciones animales y la búsqueda de medidas de manejo más eficientes en contribuir a la conservación y al bienestar animal
3

Reintroduction of the Eurasian otter (Lutra lutra) in Muga and Fluvià basins (north-eastern Spain): viability, development, monitoring and trends of the new population

Saavedra Bendito, Deli 10 June 2003 (has links)
Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini.La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa.La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea.La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%).El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució.La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitataccidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies.El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues.Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials. / This thesis deals with an otter reintroduction program carried out in the Muga and Fluvià basins in North-eastern Spain during the second half of the 1990s. The objectives of the thesis were to demonstrate the viability of the reintroduction, to demonstrate the success, to study ecological and behavioural aspects of the species, that have in the reintroduction an unique opportunity to dispose of a "designed" population and to determine long-term survival rates of the reintroduced population.Reintroduction of the otter in the Muga and Fluvià basins succeeded, because the geographical area occupied by the otter increased to 64% of positive otter stations in winter 2001-02. The finding of three adult otters born in the reintroduction area is further proof to support the success of the reintroduction program.Density values found through visual censuses were low (0.04-0.11 otters/km), but they approached what could be expected in the first stages of a reintroduced population, still small but extended over a wide area.Post-release mortality was 22% one year after release, similar to or lower than successful otter reintroduction programs. Mortality was due mainly to traffic (56%).The activity pattern of the reintroduced otters proved mainly nocturnal and crepuscular, with scarce diurnal activity. The ranges of the reintroduced otters were of the same order (34.2 km) as those found in other studies in Europe. Mean length of waterway used by an otter during 24 hours was 4.2 km for females and 7.6 km for males. During radiotracking two females bred and their movements could be followed intensively. The response of the reintroduced otter population to high seasonal fluctuations in water availability, typical in Mediterranean regions, consisted of concentration in a smaller area during summer droughts, due to the increase of dry stretches which were uninhabitable for the otter because of lack of food, and so caused periodical expansions and contractions in the otter population's range.Long-term persistence of the reintroduced population was studied through a Population Viability Analysis (PVA). The result was low risk of extinction in the next 100 years, with most scenarios (65%) meeting the criterion of a minimum of 90% probability of survival. Population modeling highlighted the importance of preventing road kills, which cause more than 50% of otter mortality, through the construction of fauna passages, the fencing of some dangerous road stretches and the use of speed restrictions.The Girona Reintroduction Otter Project tuned a protocol for trapping, handling and releasing wild otters that can provide useful information for similar programs. It also represented a unique opportunity to study an artificially designed population and to compare several methods of estimating otter distribution and density.Finally, the reintroduction carried out in the Muga and Fluvià basins has achieved the creation of a new otter population, that persists over time, reproduces regularly and is gradually dispersing, even to new river basins.

Page generated in 0.0372 seconds