Thesis (Ph. D.)--Johns Hopkins University, 1901. / The author's redaction of the text of the "Art de contemplacio" (a part of the fifth book of the Blaquerna) is not included. Bibliography: p. 13-16.

Thèse--Paris. / Bibliography: p. [455]-481.

Th.--Lett.--Paris 4, 1978.

ABSTRACT THE CRUSADE OF RAMON LLULL: APOLOGETICS AND EVANGELISM TO MUSLIMS DURING THE THIRTEENTH CENTURY Numa Ulisses Gomez, Ph.D. The Southern Baptist Theological Seminary, 2018 Chair: Dr. James A. Parker III Ramon Llull was a thirteenth-century Franciscan monk who lived during a tumultuous period in Spain’s history. Those who have studied missions believe Llull is the first and greatest missionary to Muslims. He is recognized as the greatest Catalan mystic and poet whose writings helped influence Neo-Platonic mysticism throughout Medieval and seventeenth-century Europe. He believed love for Christ and love for the lost should be the only motivating factors to evangelize and teach the lost. Many modern missionaries and historians believe Llull understood salvation by grace in the blood of Jesus Christ. Llull was always in good standing with the church during his lifetime. Chapter 1 gives an overview of Llull’s life, calling, missionary zeal, writings and apologetic work, and the reasons why he taught the truths of Scripture. Chapter 2 offers a historical background and setting for Llull’s work and his calling into ministry. Chapter 3 explains his theology and philosophy of ministry, giving a panoramic view of his ministry. Chapter 4 digs deeper into his apologetic, specifically, his refutation of Averroes philosophy. Chapter 5 looks at his apologetic work in the Jewish community and evangelism of Jews. Chapter 6 looks at his apologetic work within his own faith community and introduces some of his literature aimed at refuting pagan philosophy in his culture. Chapter 7 reviews at his travels and missionary journeys and impact in society. Chapter 8 is some concluding thoughts on his work in discipling others and in society. Llull’s aim in his writings and his ministry was the conversion of Muslim and Jews “that in the whole world there may not be more than one language, one belief, and one faith.” Soon after his conversion, Llull concluded he should evangelize Muslims, who were numerous in southern Spain. He was inspired by the writings and actions of St. Francis of Assisi who lived earlier, and had reached out to Muslims in hopes of converting many to Christianity. Llull’s apologetic work focused on refuting the philosophy of the Muslim philosopher Averroes. Llull’s purpose was to show Muslims the error of this philosophy so that they could not fail to see the truth. The strength of the Muslim religion in the age of scholasticism was its philosophy, and with this in mind, Llull developed a system or logical machine (Art) where theological propositions could be arranged in circles, squares, triangles, and other geometric figures so that opponents could not reject his arguments. Llull exalted the doctrine of the Trinity as central to evangelism, spiritual formation, and apologetic work. Llull believed personal testimony was far superior to any philosophic argument because it testified to the power of the gospel and not to a system. Llull took into account faith and reason as acceptable (in terms of belief) to all three religions. This dissertation explored his spirituality and how it influenced not only his personal life, but also apologetic and evangelistic work.

This dissertation avers that the circulation of manuscript copies and printed editions of the works of Ramon Llull had a key role in Iberian cultural history and signaled a shift from a Christian logic of conversion to a universal key for organizing all the disciplines of knowledge. As copies of Ramon Llull’s manuscripts traveled from the Black Forest, Majorca, and Paris to be housed in the libraries of early modern institutions, such as the Colegio de San Ildefonso and the Monastery of El Escorial, they formed what I call portable archives of the Art. By reading the inventories of the libraries of these institutions, along with copies of the works of Ramon Llull preserved at the Escorial, the Biblioteca Nacional de Madrid, and the University of Freiburg, my dissertation combines the study of the place of Ramon Llull in the medieval history of ideas and the material features of said portable archives. My dissertation contributes to history of the book studies as it examines a unique case among medieval traditions and shows that the compilation of manuscripts and the elaboration of printed editions repurpose the original idea of the Art. I work with primary sources in Latin, Catalan, Spanish, and Portuguese, attributed to Ramon Llull and to other authors, to trace his influence on early modern authors, such as Pedro de Guevara, Juan de Herrera, Diego de Valadés, and João de Barros.

Nos referiremos en este documento a la teoría y la práctica del Ars Combinatoria, particularmente en dos de autores,  Ramón Llul y Tristan Tzara. Ramón Llul, beato del siglo XII, cuyo pensamiento ha sido instruido por la rama teológica de escolástica medieval de orientación platónica, la cual comprende la totalidad de la creación, organizada de manera sinfónica, construida según una voluntad inicial, y ordenada según los principios de una inteligencia superior e inmanente. Para Llul, el Ars Combinatoria constituye un método con el cual el buen cristiano puede desentrañar los misterios de la creación, discriminar la verdad de la falacia y razonar sobre la naturaleza divina manifestada en el universo. El paralelo lo constituye el poeta rumano Tristan Tzara, quien en la combinatoria encuentra una nueva forma de experimentación literaria. Fundamentalmente constituida por el azar y expuesto en su Instructivo para componer un poema Dada (1920), se comprende en esta operación un intento de recusación de toda forma, jerarquía y orden social, practicada en una de las divisas fundamentales y garantía de orden y estructura: el lenguaje. El trabajo de Tzara, en forma similar a lo que sucede con Llul, produce encadenamientos o secuencias organizadas por alguna clase de criterio, con la diferencia de que, en el caso del rumano, todo sucede por puro y simple azar, condición que queda expresada en la ausencia de revelación y orientación. No se hace visible lógica alguna dentro del juego tzariano como tampoco puede existir una lógica detrás de la conversión del suelo europeo en el escenario catastrófico de la guerra, llevado por la prensa y las campañas nacionalistas a la categoría de espectáculo mundial.

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi doctoral són els llibres I, II, IX I X d'una de les obres més conegudes de Ramon Llull, el "Llibre de meravelles", dedicats respectivament a Déu, als àngels, al paradís i a l'infern. Aquest treball fa part d'un projecte més ampli, la finalitat del qual és establir el text crític de la novel·la per a les "NEORL" i estudiar tots els llibres per grups temàtics per tal de completar un buit bibliogràfic evident, especialment significatiu en el cas dels llibres IX i X i per tal de descriure els elements que conformen i determinen la "literatura alternativa" del Beat. Aquesta tesi, doncs, presenta el text crític i l'anàlisi dels quatre llibres estrictament teològics de la novel·la i aquestes són, justament, les dues parts en què es divideix aquest treball.Pel que fa a l'edició crítica, cal recordar que, tot i la popularitat de l'obra i les diverses edicions efectuades, no existeix pròpiament una edició crítica del text català medieval segons els criteris filològics científics. Per aquesta raó, l'edició que es presenta tot seguit se centra exclusivament en la tradició catalana (dotze manuscrits entre els set medievals i els cinc de moderns), ja que s'ha preferit, davant la manca de referents concrets, d'establir amb seguretat l'stemma dels testimonis catalans i, en acabat, completar els resultats amb l'estudi de la resta de testimonis romànics segons els criteris de les NEORL. Un cop completat els procés d'estudi de la tradició manuscrita catalana, es va decidir de canviar el manuscrit base que tradicionalment s'havia editat (cf. 2.5). En definitiva, en aquesta primera part, s'ofereix una descripció esquemàtica dels manuscrits catalans de la novel·la, la recensio, l'stemma i, finalment, el text crític. La segona part de la tesi consisteix en l'anàlisi de la disposició de la novel·la i dels continguts, bàsicament des del punt de vista teològic i des del punt de vista literari. Pel que fa a l'anàlisi doctrinal, s'han aïllat els desplegaments artístics que determinen a priori l'estructura de tot el llibre, que han permet concloure que l'Art és el fonament doctrinal inserit harmònicament en l'estructura i en la trama de la novel·la. Els principis artístics que determinen l'obra són poc nombrosos. En els llibres I, II, IX i X pràcticament es podria dir que es limiten a una desena, com a molt, però s'ofereixen en contextos diversos, sense simplificar, en correspondència amb les qüestions i problemàtiques tractades per Llull habitualment en els seus tractats i en funció de les revisions metodològiques desenvolupades durant el període de transició entre les Arts quaternàries i les ternàries. Pel que fa a l'anàlisi literària, s'ha intentat demostrar que el fil argumental de la novel·la, que dóna cohesió i unitat al text, és justament la descripció del procés d'aprenentatge de Fèlix, cosa que permet la centralitat de l'Art tant des del cantó doctrinal com del cantó literari d'una manera natural. D'una altra banda, s'han aïllat diverses estructures (escenes, diàleg, procés d'aprenentatge) que demostren la rigorositat i la intencionalitat de la disposició dels continguts. Finalment, s'han enumerat els exemples dels quatre llibres i s'han analitzat i contextualitzat (quan s'ha pogut) individualment. En conclusió, s'ha intentat descriure i justificar que la "literatura alternativa" del Doctor Il·luminat parteix de l'Art i de la possibilitat de projectar la metodologia retòricament i moral. El Llibre de meravelles, amb elements enciclopèdics, dels romans cavallerescos o dels textos sapiencials, ofereix als seus lectors potencials un text atractiu, ple de referències, que manté la seriositat i la rigorositat exigida per la superlativitat dels temes tractats; i ho fa amb uns instruments discursius que parteixen de l'Art per arribar plenament al coneixement i a l'amor de Déu. / The first part of the thesis consists in the critical edition of the books I, II, IX and X of the "Llibre de meravelles" (1287-1289) de Ramon Llull (1232-1316). The second part of the thesis consists in the study of literary and philosophical aspects of the book. We have studied the philosophical and artistic context. Also we have studied the structure of the contents (dialogue, learning, scenes, etc.). We have studied the "exempla" from books I, II, IX and X. Llull uses these "exempla" for didactic purposes, making use of certain stylistic constants. The "exempla" of these books provide a good idea of Llull's concept of literature, the formal structure of the novel, the definition of the narrative roles of the characters, and, finally, of the presence of Art in this novel.

Thesis--Catholic University of America. / Bibliography: p. 169-178.

Made available in DSpace on 2016-08-29T14:12:00Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_3986_Tatyana_Nunes_Lemos.pdf: 1199779 bytes, checksum: 4a078a5403a73f306c825a873025fa10 (MD5) Previous issue date: 2010-04-30 / No século XIII, os muçulmanos ainda eram um grande problema para a Cristandade. Com o fracasso das Cruzadas passagium generale para os medievais surgiram novas propostas para o confronto com o Islã, entre elas o uso da pregação. Nesse período, as controvérsias públicas eram habituais, tanto no Cristianismo quanto no Islamismo. As ordens mendicantes eram uma grande força nesse tipo de debate. Em Maiorca, um pensador também se ocupou desse problema, Ramon Llull (1232-1316). O catalão criou um novo método apologético baseado em sua Arte para ele revelada diretamente por Deus. Mesmo defendendo a pregação como principal forma para se conseguir a conversão dos muçulmanos, Llull não abdicou do uso da força. Reformulou o conceito de Cruzada, colocando-a a serviço das missões, sem, contudo, abdicar da coação. O maiorquino desenvolveu suas idéias em variadas obras. Analisaremos alguns de seus poemas fontes ainda inexploradas pelos principais historiadores para o assunto em questão para entender como Llull construiu seu projeto apologético.

No description available.