The "resource curse" is a term that refers to a heterogeneous set of theories about why natural resource abundance undermines the path of a political economy. For each type of "curse", we argue that moving from asking "why" to consider "how" and "when" it permits a more refined conceptual and empirical approach to the link between natural resources and social change, be it economic or political development. Specifically, the micro study of actors and institutions in historical context sheds light on areas where aggregate macro statistical study cannot provide. To do this, the critical use of the conceptual frameworks of the new institutionalism in the social sciences enhances the depth of empirical research. The contemporary Peruvian experience shows the variety and variability of economic and political challenges of development based in resources. / La ‘maldición de los recursos’ es un término que refiere a un conjunto heterogéneo de teorías sobre el por qué la abundancia de recursos naturales perjudica la trayectoria de una economía política. Para cada tipo de ‘maldición’, argumentamos que pasar del preguntar ‘por qué’ a examinar ‘cómo’ y ‘cuándo’ permite una más afinada aproximación conceptual y empírica al vínculo entre recursos naturales y cambio social, sea este el desarrollo económico o el político. Concretamente, el microestudio de actores e instituciones en contexto histórico aporta luces en áreas donde el macroestudio de agregados estadísticos no puede aportar. Para ello, el uso crítico de los marcos conceptuales de los nuevos institucionalismos en las Ciencias Sociales potencia la profundidad de la investigación empírica. La experiencia peruana contemporánea muestra la variedad, y variabilidad, de los desafíos económico-políticos del desarrollo basado en recursos.

This thesis investigates different social and political aspects of modern economies. The first chapter contributes to the natural resource curse debate, by showing that the impact of resource windfalls is different among democracies and autocracies. The results also point to the existence of a large heterogeneity in the response to resource shocks among autocracies. The second chapter focuses on metropolitan areas in the US, and deals with the issue of social capital formation. I examine one important aspect of social capital, trust, and argue that it is lower when income inequality between different racial groups in the metropolitan area is higher. The third chapter studies the relation between media influence and electoral voting in Italy. I relate electoral outcomes at the municipal level to differences in signal reception of Silvio Berlusconi's private TV network. The results show that greater exposure to commercial television increases support for Silvio Berlusconi's party. / Aquesta tesi investiga diferents aspectes socials i polítics de les economies modernes. El primer capítol versa sobre el debat a l'entorn dels recursos naturals, mostrant que l'impacte dels guanys imprevistos dels recursos és diferent entre democràcies i autocràcies. Els resultats també indiquen l'existència d'una àmplia heterogeneïtat entre autocràcies en la seva reacció davant a variacions dels recursos. El segon capítol se centra en les àrees metropolitanes dels EUA i tracta el tema de la formació de capital social. He examinat un aspecte important del capital social, la confiança, i, argumento que és baixa quan, en la mateixa zona metropolitana, hi ha una gran desigualtat en les rentes dels diferents grups racials. El tercer capítol estudia la relació entre la influència dels mitjans de comunicació i el vot electoral a Itàlia. He relacionat els resultats electorals a nivell municipal amb les diferències en la recepció del senyal dels canals privats de televisió de Silvio Berlusconi. El resultat mostra que una gran exposició a la televisió comercial incrementa el suport polític al partit de Berlusconi.